dilluns, 30 de desembre de 2013

Activitats de voluntariat

Com que aquest blog s’adreça sobretot a joves estudiants o bibliotecaris, i la situació laboral d’aquest col·lectiu és més aviat galdosa, he pensat que els enviaria un consell. Abans que quedar-se a casa sense fer res, en cas de trobar-vos a l'atur podria ser interessant participar en alguna activitat voluntària relacionada amb la professió. Recordo una màxima que deia un professor de primària que vaig tenir: «No se aburra, señorita; no sea burra».


Sempre s’ha dit, també, que la gent jove és la que té més temps lliure i se sent més generosa per compartir-lo amb d'altres. Això no vol dir que hi pugui haver voluntaris de totes les edats i condicions. D’altra banda, la participació en activitats voluntàries ens posa en contacte amb altres persones, ens forneix d’experiència i, qui sap, ens pot ser útil de cara a trobar feina.

Aquestes propostes no volen ser una llista tancada.
  • Participar com a voluntari en una biblioteca pública, per realitzar serveis complementaris, com ara portar els documents en préstec a domicili. La figura del voluntari a les biblioteques ha estat discutida, i seria recriminable si comportés l’eliminació de llocs de treball. Però el cert és que aquest tipus de personal existeix en molts països, també en els més avançats econòmicament. I les directrius de l’IFLA-Unesco li donen reconeixement (apartat 5.11): http://www.cobdc.org/publica/directrius/IFLA_publiques.pdf‎
  • Col·laborar amb el programa Lecxit (Lectura per a l’èxit educatiu), de la Fundació Jaume Bofill. Els voluntaris acompanyen en les lectures en català nens i nenes (de 9 a 12 anys) quan acaben les classes, cap a les 16 o 17 h. L’actuació té lloc als centres educatius. Aquí veureu més detalls: http://www.lectura.cat/voluntaris
  • Oferir-se per crear i animar un club de lectura.
  • Obrir un blog oferint informació d'utilitat sobre un tema específic (ressenyes, notes d'actualitat...). És a dir, convertir-se en un content curator. O col·laborar en blogs col·lectius, com Biblogtecarios: http://www.biblogtecarios.es/
  • Oferir-se a la Facultat per acudir a instituts a presentar el grau d’Informació i Documentació. Ja sabeu que el nombre d’estudiants a la Facultat no és tan gran com voldríem. Una des les causes del poc èxit del nostre grau és el desconeixement que se’n té per part dels estudiants de batxillerat i la competència que pateix amb tants altres graus... 
  • Participar en xarxes socials (Twitter, Facebook...). No resteu «invisibles»: connecteu amb altres persones que coincideixin amb els vostres interessos.
  • Participar en activitats obertes, com les que organitza la Facultat o El primer glop de cervesa http://elprimerglopdecervesa.org/ (en aquest cas hi ha un petit cost).
  • Gestionar petites biblioteques d'associacions o entitats sense ànim de lucre.
Ja deveu conèixer una pàgina de la Generalitat de Catalunya sobre el voluntariat: http://www.voluntariat.org/ Allà hi podeu trobar més idees.

Evidentment, això a més a més d'ocupar-vos de la vostra principal feina: aconseguir una bona feina!




divendres, 27 de desembre de 2013

Sóc bibliotecari, però no sóc el que semblo

Em va agradar força una entrada del blog d'Albert Valero titulada «Documentalistas: el síndrome de la boca pequeña», publicada el 3 de setembre de 2013.
Fotografia: Hotblack
 Relata una situació en què de segur que ens hem trobat algun cop: un familiar, amic o conegut ens pregunta: «I tu a què et dediques?» Llavors ens posem nerviosos, no tenim la resposta assajada, no ens surten les paraules adequades, i el nostre interlocutor es queda igual, perquè no entén gairebé res del que li diem, o la imatge que transmetem de la nostra feina és molt simplificada.

I és que l’Albert té més raó que un sant: hem d’adequar el llenguatge que utilitzem al nostre destinatari. I abans que res, hem d’estar convençuts nosaltres mateixos de la nostra funció dins de l’empresa o organització on ens trobem treballant.

Proposa un exercici que ens pot anar bé de practicar: imaginem que ens trobem en l’ascensor d’un edifici d’oficines i tenim només 60 segons per explicar «a què ens dediquem» a la persona que comparteix el viatge amb nosaltres. Ho hem de fer «de manera clara, comprensible y sin ambigüedades».

Proposa un esquema de resposta i posa uns exemples. Resoldre bé aquesta situació de definició de la feina d’un mateix és el primer pas per poder-nos vendre quan sigui el moment.

No sé si hem d’arribar a l’extrem d’un col·lega nostre, que ha titulat una pàgina web personal I don't look like a librarian!

És que si no ens promocionem nosaltres mateixos, ens pot passar com a l'ós panda: tothom reconeix que és molt bonic... però està en vies d'extinció!


dilluns, 23 de desembre de 2013

Subvenció per a projectes tecnològics

El passat 21 de desembre es va publicar al BOE una convocatòria d’ajuts (subvencions o préstecs) adreçada a empreses (inclosos els professionals autònoms), per desenvolupar projectes relacionats amb les tecnologies de la informació.


Concretament, podran rebre ajuts els projectes de desenvolupament experimental –entre d’altres– dels camps següents:
  • Solucions per al desenvolupament de la informàtica en núvol (sistemes orientats a ampliar l'oferta de serveis, solucions que possibilitin la integració entre aplicacions i altres solucions que facilitin a les organitzacions la transició dels seus sistemes a aquest paradigma, sistemes que contribueixin a la portabilitat de dades i aplicacions entre serveis del núvol).
  • Solucions big data (sistemes per al tractament de dades que per raons de volum, velocitat o varietat no puguin ser tractades per sistemes tradicionals de gestió de dades, solucions per a totes les fases del procés des de la captura, organització i anàlisi fins a la presa de decisions).
Els projectes hauran de tenir un pressupost mínim de 200.000 euros, i els ajuts concedits podran ser de fins al 30 % del pressupost total

Per a més detalls, vegeu el text de la resolució:
Espanya. Ministerio de Industria, Energía y Turismo. «Resolución de 17 de diciembre de 2013, de la Secretaría de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información, por la que se convoca, por tramitación anticipada, la concesión de ayudas para la realización de proyectos en el marco de la Acción Estratégica de Economía y Sociedad Digital, dentro del Plan de Investigación Científica y Técnica y de Innovación 2013-2016» [en línia]. BOE, n.º 305 (21 dic. 2013), p. 103.699-103.725. <http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2013-13453>. [Consulta: 22 des. 2013].
Ja sabeu que el BOE ofereix un sistema d’alertes, per rebre al nostre correu electrònic aquelles novetats que siguin del nostre interès: http://www.boe.es/a_la_carta/

De notícies com aquesta també en podem estar al corrent mitjançant els butlletins de notícies especialitzats, com per exemple Dokumentalistas: recursos para profesionales de la Información y la Documentación, http://www.dokumentalistas.com/, on jo me n’he assabentat.


dimecres, 18 de desembre de 2013

El professor Lancaster, traspassat

L'agost de 2013 va morir, a l'edat de 79 anys, Frederick Wilfrid Lancaster. Suposo que per a molts joves bibliotecaris o estudiants de bibliotecari deu resultar un nom desconegut. Com a molt, un autor recomanat a la bibliografia bàsica de les assignatures de Recuperació d'informació i de Catalogació i classificació. Però fa unes dècades era tot un personatge en el camp de la biblioteconomia i documentació, d'abast internacional.


Havia nascut al Regne Unit el 1933, però als 26 anys va traslladar-se als Estats Units, i allà s'establí i desenvolupà la seva carrera com a bibliotecari, professor i investigador del nostre camp. Des de 1972 fou docent a la Universitat d'Illinois, a Urbana.

És autor d'una quinzena de llibres i d'innombrables articles especialitzats. Les seves especialitats principals foren la recuperació d'informació (indexació, vocabularis controlats...) i l'administració de centres (avaluació, gestió...). Va ser també el director durant 20 anys (entre 1986 i 2006) d'una de les revistes professionals de més importància: Library trends.

Personalment guardo un molt bon record d'una obra seva en què elabora, tot actualitzant-les, les cinc lleis de la biblioteconomia de Ranganathan. Es tracta del llibre If you want to evaluate your library (1a ed., 1988; 2a ed., 1993), que va ser traduïda el 1996 a l'espanyol per ANABAD (Evaluación de la biblioteca). Amb un llenguatge molt planer i didàctic, trasllada a l'actualitat els conceptes dictats pel savi bibliotecari indi els anys trenta, i demostra la utilitat de les idees senzilles basades en el sentit comú, i com aquestes idees tenen una aplicació possible d'un llarg abast.

Recordem les cinc lleis originals de Ranganathan:
  1. Els llibres són per fer-se servir.
  2. A cada lector, el seu llibre.
  3. A cada llibre, el seu lector.
  4. Estalvieu temps als lectors.
  5. La biblioteca és un organisme que creix.
El professor Lancaster va visitar el nostre centre el 18 de maig de 1994, quan ja estava jubilat, i hi impartí una conferència, que fou seguida per molts alumnes i professors. Aquesta xerrada fou publicada després en català: La publicació electrònica en xarxa dels resultats de la recerca acadèmica.

Ens agrada recordar les figures destacades del passat que han aportat una part del que som ara com a professionals. El professor Lancaster és una d'elles.

Aquí veureu l'entrada que li dedica la Wikipedia: http://en.wikipedia.org/wiki/Frederick_Wilfrid_Lancaster

I aquí una nota necrològica de la seva universitat, amb algun enllaç complementari, per ampliar-ne el coneixement: http://www.lis.illinois.edu/articles/2013/08/professor-emeritus-f-w-lancaster-passes-away


dilluns, 16 de desembre de 2013

Fòrums de debat i grups de treball

Un dels públics destinataris d'aquest blog són els estudiants de bibliotecari i els joves bibliotecaris de Catalunya. És per a aquest públic que l'entrada d'avui espero que sigui útil.

Una mostra de la fortalesa d'una professió és la seva capacitat de reflexió i de treball cooperatiu que genera. En el cas de Catalunya, els bibliotecaris inquiets disposen d'estructures que els permeten materialitzar les seves ànsies de millora de la situació actual.                

'eLearning Discussion Group' photo (c) 2010, Michael Coghlan - license: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0/
Si es tracta d'intercanviar idees i opinions, la llista de discussió BibCat és un marc adequat. De temàtica generalista, no cal cap requisit per inscriure-s'hi gratuïtament i participar. Fou impulsada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya el 2004, i actualment compta amb més de 2.000 membres. Per a més informació, consulteu aquesta pàgina.

Per passar de les paraules a l'acció, potser cal tenir en compte els grups de treball del Col·legi, que reben el seu suport institucional, però tenen autonomia total. Actualment, segons la pàgina informativa del Col·legi, n'hi ha una dotzena d'actius, de temàtica ben variada:
  • Biblioteca i còmics (coordinació: Jaume Vilarrubí). Disposa d'un blog propi: Grup còmic: http://www.cobdc.net/comic/ 
  • Biblioteques i cinema (coordinació: Glòria Massana Figueras)
  • Biblioteques infantils i juvenils (coordinació: Iris Gonzàlez). Amb un blog per divulgar informacions: Bib Botó: http://bibboto.blogspot.com.es/ 
  • Camp de Tarragona (coordinació: M. Teresa Bretos Blanch). De caràcter territorial, per aglutinar els professionals d'aquelles contrades.
  • Documentació audiovisual (coordinació: Francisco Javier Martín)
  • Coneixement i recerca. De creació recent, amb uns objectius que trobem molt encertats. Els trobareu aquí: http://www.cobdc.org/grups/recerca/index.html 
  • Gestió documental (coordinació: José Alberto Alonso i Montserrat Garcia Alsina)
  • Gestió de la informació en ciències de la salut (GICS) (coordinació: Elena Guardiola). Potser és el grup més veterà dels que són actius a hores d'ara dins del Col·legi. Actualment celebra el desè aniversari. El seu blog: GICS: http://www.cobdc.net/gics/ 
  • Programari lliure per als professionals de la informació (coordinació: Patricia Russo Gallo). Compten amb un blog força actiu: http://www.cobdc.net/programarilliure/ 
  • Publicacions en sèrie (coordinació: Gemma Nández). El seu blog és de lectura obligada per als interessats en aquest tipus de material: http://www.cobdc.net/publicacionserie/ 
  • Reserva i llibre antic (coordinació: Imma Muxella).
A més a més d'aquests grups, lligats al Col·legi, n'hi ha altres que actuen independentment. Per exemple:
D'altra banda, cal tenir ben present l'Associació d'Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya,
http://www.arxivers.com/ i l'associació relacionada Associació sense Fronteres Espanya: http://www.arxivers.org/ca/index.php

Per últim, vull destacar el començament d'una nova iniciativa que té pinta de tenir èxit i d'oferir uns continguts de qualitat. Es tracta d'El primer glop de cervesa: tertúlies sobre societat i biblioteques, la primera edició del qual va tenir lloc el passat 10 de desembre. Més informació: http://bd.ub.edu/noticies/1a-edicio-de-la-tertulia-el-primer-glop-de-cervesa-tertulies-sobre-societat-i-biblioteques

En fi, joves bibliotecaris i estudiants: estem en l'època del «co»: compartir, col·laborar... L'individualisme deixa pas al treball en grup. La unió fa la força, i voler és poder. I de mica en mica s'omple pica. Sí o sí?

______________
ACTUALITZACIÓ. Sobre El primer glop de cervesa tracta la darrera entrada del blog de Lluís Anglada, Bdig (del 15.12.2013).

dimecres, 11 de desembre de 2013

Situació precària als mitjans de comunicació

Els bibliotecaris lamentem amb raó que la crisi actual ha tallat l'entrada de personal nou a la funció pública, i això ha comportat que moltíssimes biblioteques de tota mena (públiques, universitàries, especialitzades...) es trobin amb mancances de personal.

En algunes biblioteques universitàries no es van renovar contractes i un munt de gent es va trobar a l'atur. Quan es produeix una jubilació o una baixa, o quan s'inaugura una biblioteca nova, el personal necessari sorgeix d'altres llocs de la mateixa institució. O bé es contracta personal extern com a autònom, amb un salari molt més baix del que és habitual. A les organitzacions privades s'han produït acomiadaments i s'han eliminat directament unitats de servei.

Un dels àmbits en què la crisi ha fet més mal és entre els bibliotecaris dels mitjans de comunicació, ja que les empreses mateixes passen per moments crítics.

Avui faig referència a unes dades aportades per Javier Guallar en un treball que va presentar el juliol passat en un congrés de Saragossa:
Guallar, Javier. «Documentación en la prensa digital [en línia]: hemerotecas y productos documentales». En: IV Congreso de Investigación Interdisciplinar en Comunicación, Información y Documentación. Zaragoza: Universidad de Zaragoza, 2013. 76 diap. <http://www.slideshare.net/jguallar/unizar2013-guallar-documentacion-prensa-digital-ok>. [Consulta: 4 des. 2013].
A la diapositiva 8 cita el treball News library layoffs and buyouts, que recull les retallades de personal bibliotecari en una sèrie de mitjans de comunicació d’Estats Units. Treball recopilat per Michelle Quigley, actualitzat al juny de 2013, i disponible en línia en aquest enllaç: https://docs.google.com/document/d/11G5CxLF_lyjzaYu400ATYvrrlcgTv1uzEgHR-FrWoEY/preview

Es dóna una llista de 88 mitjans de comunicació estatunidencs, amb l'evolució del nombre de personal de documentació en els darrers anys.

Per exemple, New York times va passar de 13 a 7 persones (2007 i 2008); al Washington post eren 9 el 2006 i van quedar 7 al 2009. USA today va passar de 9 a 1 (entre 2007 i 2010); Newsweek, de 9 a 1 (entre 2006 i 2009); Fortune, el 2008, va passar de 5 a 1; Forbes, el 2009, de 4 a 1. La CNN a Nova York va passar el 2012 de 12 a 0 (els serveis de documentació van ser concentrats a la seu central d'Atlanta), etc.

Desconec si algú ha recopilat dades de mitjans catalans o europeus; però em temo que la situació tampoc no ens agradaria...

dilluns, 9 de desembre de 2013

Bibliotecari de presó

Un dels llocs de treball que poden ocupar els bibliotecaris és en un centre penitenciari. En altres entrades d'aquest blog ja n'hem parlat: http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/biblioteques%20de%20presons

En la nostra opinió, aquest és un dels llocs més compromesos amb la societat. Facilitar lectures i informació als reclusos, formant part de la política de reinserció dels interns, és una tasca ben noble. I de segur que l'ambient de treball resulta dur i difícil més d'un cop.
Imatge de la biblioteca de Guantámano, extreta d'aquí

Fa uns mesos es va publicar un article de diari que parlava de la biblioteca de la presó de Guantámano, la presó per a persones acusades de terrorisme als Estats Units, situada a l'illa de Cuba.
Savage, Charlie. «Invisible men» [en línia]. The New York times, June 11, 2013. <http://www.nytimes.com/2013/06/16/books/review/prison-library-at-guantanamo.html>. [Consulta: 6 des. 2013].
Hi podreu llegir que aquesta biblioteca compta amb uns 18.000 documents, per a una població reclusa de 166 persones (bona proporció!). Els usuaris no poden fullejar les prestatgeries, sinó només veure els lloms dels llibres des de les cel·les, i quedar-se'n dos en préstec durant un mes.

Al pla d'estudis del grau d'Informació i Documentació (almenys, el que s'imparteix a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB), els alumnes poden aprendre el més bàsic d'aquest lloc de treball a l'assignatura Serveis per a usuaris amb necessitats especials, una optativa de sis crèdits impartida des de fa molts anys per Rosa Seguí, especialista en el tema.

A la bibliografia citada al pla d'estudis hi ha aquest article relacionat, per si teniu ganes d'ampliar una mica la informació:

Sulé Duesa, Andreu; Comalat, Maite. «Biblioteques de presó i biblioteques públiques [en línia]: experiències exitoses d’una col·laboració ineludible». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 21 (des. 2008) . <http://www.ub.edu/bid/21/sule.htm>. [Consulta: 6 des. 2013].



dimecres, 4 de desembre de 2013

Idees per promocionar la professió. 12: Regalem la «nina bibliotecària»!

Ara que s'acosten les entranyables festes de Nadal i Reis, en què els nens i nenes reben il·lusionats tot de regals per part dels adults, què millor per encarrilar les ànimes càndides de les criatures del nostre entorn cap al bon camí bibliotecari, vers un futur professional ple de possibilitats i de reptes... que un regal molt especial: la «nina bibliotecària»!

Fa un temps ja vam comentar en aquest mateix blog l'existència d'un nino amb un braç articulat que representava una bibliotecària «old fashion». Però no sé si resultaria gaire atractiva com a companya de jocs.

Del mateix estil és aquesta bibliotecària amb ulleres:
Imatge de Laura Klemz

Millor que escollim un model com aquest, que hem trobat per la xarxa:
Imatge de Jan McLean que representa la bibliotecària Jeannie Murtagh


O aquest altre:


I finalment, un nino de la casa Lego, que potser no es presenta amb molt de glamour, però que per als amants del servei de referència (com jo) presenta un detall molt característic:

Vegeu-ne més detalls aquí


Us heu fixat en el llibre que porta la bibliotecària? Oranges and peaches! Potser no us diu res, aquest títol... però té una història. Es tracta del motiu que va donar lloc a un treball clàssic que desenvolupava un dels problemes principals que s'esdevenen als serveis de referència: els malentesos entre usuaris i bibliotecaris. Resumidament: un estudiant demana a l'esforçat bibliotecari un exemplar del "conegudíssim" llibre Oranges and peaches, que el seu professor els acabava de recomanar. Després de buscar amunt i avall, del dret i del revés aquell introbable títol, el bibliotecari comprèn que el professor de biologia els havia recomanat The origin of the species, de Darwin, i que l'alumne havia malinterpretat... És com si en el nostre entorn ens demanessin la novel·la 100 soldados de cerca, d'un tal Salamina. Si voleu llegir l'article original, feu un clic aquí!

Aquí trobareu altres entrades dedicades a la promoció de la professió.


dilluns, 2 de desembre de 2013

Informació per marxar a l'estranger

Sempre diem que realitzar una estada a l'estranger pot ser una bona experiència de caire personal, que pot comportar una bona col·locació a l'estranger mateix, o bé de retorn a casa nostra.

Quan s'és estudiant es poden aprofitar les oportunitats organitzades per les institucions: Programa Erasmus, pràctiques a l'estranger... Però quan ja s'han acabat els estudis hem de prendre la iniciativa i mirar d'estar al corrent de les oportunitats que sorgeixen. Ja hem parlat d'aquest tema en diverses ocasions.

En aquesta entrada em faig ressò, amb una mica de retard, d'un cicle de xerrades informatives organitzades per l'Ajuntament de Barcelona sobre les possibilitats de treballar i estudiar a l'estranger en diferents països.



Va començar el 5 de novembre, i cada dia era dedicat a informar sobre un país diferent. Així, es va parlar del Brasil, el Regne Unit, França, Canadà, Japó, Xile, Argentina... 

Encara queden dues xerrades per fer: demà dimarts, 3 de desembre de 2013, es parlarà sobre els Estats Units. I l'endemà dimecres, 4 de desembre, sobre els països escandinaus.

Cada xerrada té lloc en un lloc diferent. L'assistència és gratuïta; però cal inscripció prèvia. Els detalls de tot plegat els trobareu en aquesta pàgina.

I ara una bona notícia: els vídeos de les xerrades prèvies es troben disponibles a Internet: http://joves.bcn.cat/bcnalmon/cat/activitats.php


dimecres, 27 de novembre de 2013

Generació digital: un programa que cal seguir



Trobo que tots els bibliotecaris –i els estudiants de bibliotecari– hauríem de seguir el programa de televisió Generació digital cada setmana. De segur que l'heu vist o us sona. Va començar el 2002 com a programa de ràdio, a Catalunya Ràdio. I des de fa un parell d'anys s'ha convertit també en un programa de televisió.

S'emet els dimarts a les 23.00 h pel Canal 33, i es poden veure els vídeos antics a partir de la seva pàgina web: http://www.tv3.cat/generacio-digital

Al programa d'ahir, per exemple (26 de novembre de 2013), a partir del minut 5.20 hi podreu veure un petit reportatge sobre la tasca de digitalització que porta a terme l'Arxiu Municipal de Girona. Hi veureu unes declaracions del seu cap, en Joan Boadas.

En cada programa s'inclouen presentacions de novetats tant de dispositius, aplicacions, algun apunt terminològic, i notes d'humor. Les peces informatives són força breus, cosa que fa que el programa sigui àgil de veure i es faci curt, tot i que dura uns 25 minuts.

dilluns, 25 de novembre de 2013

Dades sobre l’atur dels bibliotecaris

Gràfica presa de l’Observatori professional
La darrera aparició de dades sobre l’atur dels bibliotecaris a Catalunya és positiva. Com deveu saber, l’Observatori professional, el blog del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, publica cada mes les dades de les persones amb estudis universitaris que estan inscrites a l’atur i desitgen trobar feina com a bibliotecari. La xifra de l’octubre de 2013 ronda la xifra de les 635 persones. Aquesta és l'entrada que en parla: http://www.cobdc.net/observatori/mercat-laboral/seguiment-de-latur-dels-bibliotecaris-documentalistes-octubre-2013/

Les dades «històriques» d’atur de la nostra professió eren força positives fins al 2008:

Imatge obtinguda de l’Observatori professional
De 2005 a 2008 s’observen unes xifres sostingudes de menys de 300 persones inscrites a l'atur (cal aclarir que, a causa de l’origen de les dades, no es pot saber amb seguretat que totes aquestes persones tinguessin titulació del nostre àmibt; només tenien «nivell universitari» i estaven buscant feina en el nostre sector).  A partir del 2008 comença l’increment d’aturats, i el 2011 es depassa a la xifra dels 600. Durant el 2012 s’arriba algun mes als 700. Doncs bé, ara, a l’octubre de 2013, hem retrocedit a valors de fa dos anys. Ara per ara, l’atur està baixant.

No podem cantar victòria... però ens agrada deixar anar un missatge d’esperança... No oblidem que durant l'any 2013 s'han inaugurat (o s'han reubicat en equipaments molt més ben dotats) diverses biblioteques públiques. La darrera, dissabte passat, la biblioteca Josep Benet al barri del Clot, de Barcelona; al setembre hi va haver tres inauguracions: a Capellades, la Biblioteca El Safareig; a Castellserà, la nova Biblioteca Valeri Serra i Boldú, i a Porqueres, la Biblioteca Carles Fontserè. A l'abril, dues inauguracions: a Navarcles, la nova ubicació de la Biblioteca Sant Valentí, i la nova biblioteca de Sant Antoni de Vilamajor. Al març, la Biblioteca Sant Ildefons, tercera pública de Cornellà de Llobregat, i al febrer, la Biblioteca Antoni Comas, la segona biblioteca de titularitat pública de Mataró.

Ara bé, no sempre que s'inaugura una biblioteca significa que s'hagin creat nous llocs de treball, com bé informava via Twitter Iris González, del comitè d'empresa del Consorci de Biblioteques de Barcelona, dissabte passat, durant la inauguració de la biblioteca del Clot: https://twitter.com/Irisibula/status/404177971209977856/photo/1




dimecres, 20 de novembre de 2013

Biblioteques sense llibres?

Imatge de Greg Melander
Què farem els bibliotecaris si un dia les biblioteques deixen de tenir llibres? Ja no serem necessaris? Ens convertirem en una espècie en perill d'extinció, com el linx ibèric o l'ós panda?

Tothom tranquil! Suposant que els llibres en paper puguin acabar desapareixent un dia (cosa que no crec pas que passi), la informació no s'esfumarà pas, només canviarà de suport. Els problemes que ajudem a resoldre els bibliotecaris continuaran existint: sobreabundància d'informació, amb la dificultat que comporta d'accés i ús. Més aviat sembla que serà al revés: que tindrem més feina, per exemple, en la formació de la gent en l'ús de les tecnologies, o en la gestió documental de les empreses i organitzacions.

Però sí, les biblioteques sense llibres (impresos) ja existeixen. La primera documentada –si no em fallen les fonts– es troba emplaçada als Estats Units, a la Universitat de Texas, a la ciutat de San Antonio. Es va inaugurar el setembre de 2010. Al mateix estat, però al comtat de Bexar, s'ha obert més recentment la primera biblioteca pública sense llibres (al gener de 2013). I per últim també es troba documentada una biblioteca sense llibres espanyola: a la Universitat de Salamanca (febrer de 2013).

En aquests enllaços podreu ampliar la informació si us ve de gust:
Com en diuen d'un tallat descafeinat amb la llet descremada i sacarina...?

:-)

dilluns, 18 de novembre de 2013

De biblioteques especialitzades

Imatge obtinguda de La devocioteca
Fa unes setmanes vaig fer-me ressò d'una notícia que parlava de la creació d'una biblioteca nova, especialitzada en temes funeraris. Si ho recordeu, estava vinculada a Cementiris de Barcelona S.A.: http://bib-doc.blogspot.com.es/2013/08/presencia-la-premsa.html

A Catalunya hi ha una colla de petites biblioteques especialitzades, sovint dotades de molt pocs recursos, que funcionen gràcies al voluntarisme dels seus responsables.

Ara fa un any va aparèixer als mitjans la notícia que a Manresa s'havia creat el Centre de Documentació sobre Pastorets, impulsada per la Coordinadora de Pastorets, formada per una cinquantena d'entitats. Té «l'objectiu de recollir, indexar i investigar en qualsevol dels àmbits relacionat amb aquesta tradició tan arrelada a les festes nadalenques». A hores d'ara podem veure que el lloc web de la coordinadora conté una pestanya per al «Centre de documentació», però sense contingut: http://www.pastoretsdecatalunya.cat

Aquí podreu llegir diferents notícies que se'n feren ressò:
Nació digital
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
La vanguardia

Una altra iniciativa d'un tarannà similar és la del Centre de Documentació Castellera de Catalunya (CDOCA), amb seu a Valls, que va ser creat al març de 2012 amb el suport de la  Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. El CDOCA ha de custodiar el material documental i garantir-ne l’accessibilitat als investigadors o persones interessades en la matèria. Aquí veureu la notícia: http://www.cccc.cat/continguts/noticies/conveni-cccc-cdoca_4072_46. Ara per ara no hem sabut trobar-ne presència a la xarxa.

A Vilanova i la Geltrú hi ha el Centre de Documentació del Museu del Ferrocarril de Catalunya, amb «més de 10.000 fotografies, aproximadament 400 vídeos i 5.000 registres bibliogràfics». http://www.museudelferrocarril.es/serveis/centre-de-documentacio

D'una temàtica semblant tenim la biblioteca de l'Associació d'Amics del Ferrocarril, a Barcelona, que compta «amb una extensa biblioteca amb més de 5.000 llibres, uns 700 dvd’s, plànols, hemeroteca, arxiu fotogràfic, accés a internet i una sala d’audiovisual». http://www.aafcb.org/

Només aquesta darrera té entrada al Directori de biblioteques de Catalunya (http://cultura.gencat.cat/cercadorbiblioteques/). No crec que es tracti de cap error. Tot i que no conec que existeixi cap requisit mínim per considerar una biblioteca com a tal, està clar que una simple col·lecció de llibres (i altres documents) no li atorga aquesta categoria. Tinc la impressió que l'atomització de petites unitats documentals no és una bona política si es volen aconseguir resultats òptims.

Compartir recursos i infraestructures deu permetre disminuir els costos i augmentar la qualitat. Però això de les «capelletes» és molt català...


divendres, 15 de novembre de 2013

Idigital: una font per seguir

Fa temps vaig parlar del Pla idigital: pol d'innovació digital de Catalunya, promogut per la Generalitat de Catalunya «per crear al nostre país un pol d’innovació digital que generi creixement econòmic, competitivitat empresarial i ocupació de qualitat».

Avui recomano una font d'informació que es desprèn d'aquell pla: Idigital. Podríem dir que és la cara visible d'aquesta iniciativa a Internet. Es tracta d'un portal on se centralitza molta informació i es dóna accés a serveis diversos. Va adreçada sobretot als empresaris.

Aquesta iniciativa s'emmarca en el convenciment que «Una de les fites més importants del país és reactivar la nostra economia per generar riquesa i llocs de treball. En aquest context, les TIC han de ser una punta de llança que, ben utilitzada, permeti donar un impuls als diferents àmbits de la nostra societat per ser més productiu, dinamitzar la generació d’ocupació i aconseguir que el sector TIC català sigui un motor de creixement econòmic pel país».

I més endavant, continua: «L’objectiu que es persegueix és fer realitat una Catalunya digital, plenament integrada a Europa, i amb una clara visió internacional, que lideri el desenvolupament de la Societat de la Informació i posi els seus beneficis al servei de la ciutadania i l’empresa catalana».

El portal conté informació sobre:
  • Jornades i formació
  • Assessorament
  • Coneixement
  • Oportunitats de negoci
  • Ajuts i finançament
Per exemple, al capítol de Coneixement, hi ha l'apartat «Guies d'empresa», una recopilació d'una vintena de noves possibilitats per a les empreses, relacionades amb la millora de la gestió. De cada tema s'explica en què cosisteix, quins avantatges competitius comporta, una selecció d'empreses que ofereixen la implantació...

Moltes d'aquestes temes tenen relació amb la feina que un bibliotecari pot portar a terme:
  • Dóna a conèixer la teva empresa: el Web
  • Gestiona les TIC sense ser informàtic
  • Millora la relació entre clients i proveïdors: extranet
  • Controla i optimitza els recursos de l'empresa: ERP
  • Coneix bé els teus clients: CRM
  • Gestió documental «Els sistemes de gestió documental permeten agilitzar els fluxos d'informació dins de l'empresa, a la vegada que generen altres beneficis, com són l'estalvi en consumibles, espai o material d'emmagatzematge».
  • Guia de màrqueting electrònic
  • ...

Il·lustració de la «guia» sobre gestió documental
Per estar al dia de les novetats que es van incorporant al portal, hi ha un butlletí electrònic mensual de subscripció gratuïta.

Per tant, si ens veiem a nosaltres mateixos treballant com a assessors d'empreses a partir de les nostres competències com a bibliotecaris, haurem d'extreure tot el que doni de si aquest portal i altres fonts similars.


dimecres, 13 de novembre de 2013

Innovació a les biblioteques públiques

Les universitàries tenen la fama de ser el tipus de biblioteca que porta endavant més projectes i més innovacions tecnològiques. I potser sí que és veritat; però això no treu que les biblioteques públiques s'escarrassin també per oferir uns serveis de més qualitat cada dia.

Avui, 13 de novembre de 2013, es donarà a conèixer la biblioteca guanyadora del I Premi Teresa Rovira i Comas a la Innovació a les Biblioteques Públiques (vegeu una entrada relacionada a l'Observatori professional, del Col·legi). S'hi han presentat 18 candidatures (aquí es poden veure les biblioteques que hi participen).

La decisió es farà pública en el marc de la segona Trobada de Responsables de les Biblioteques Públiques de Catalunya, amb la presència del conseller Mascarell. Encara que no es diu explícitament, aquesta trobada recorda molt les reunions de bibliotecàries que van tenir lloc a la Biblioteca de Catalunya durant una colla d'anys (abans i després de la guerra civil) i que servien perquè «el gremi» de les bibliotecàries es trobés, compartís unes quantes experiències d'èxit (avui en diríem «millors pràctiques») i escoltessin també alguna conferència. A la revista Biblioteconomía se'n feia una crònica cada any, com podeu veure als sumaris de la revista que ha recopilat Dialnet.

Com dèiem, d'idees innovadores entre les biblioteques públiques sempre n'hi ha hagut. A tall d'exemple, un cas ben recent, que porten a terme a Cambrils des del setembre de 2013: el Bibliocoaching. S’ofereix un tracte individualitzat a cada usuari, per ajudar-lo a arribar a l'objectiu que es proposi, relacionat amb la lectura. El personal de la biblioteca ha rebut formació específica. Aquí hi trobareu més informació.

Un altre exemple: el premi que SEDIC concedeix anualment a la qualitat i la innovació. Fa uns dies s'ha resolt l'edició d'enguany, que ja és la vuitena. S'ha concedit a la Biblioteca de l'Instituto Cervantes de Tetuan pel projecte «Digitalización y difusión  del Fondo Alfonso de  Sierra Ochoa (FASO)». Per a més informació, feu clic en aquest enllaç.

Fins la propera!

Actualització:

En aquesta notícia de les Notícies de la Facultat veureu les biblioteques guanyadores del Premi Teresa Rovira i Comas. Enhorabona a les dues!

divendres, 8 de novembre de 2013

Testimonis de vocacions bibliotecàries

Al blog ja hem parlat moltes vegades de l'ús dels vídeos per promocionar la nostra professió. Avuí, una mostra més.

Nieves González, professora de Biblioteconomia a la Universidad Pablo de Olavide de Sevilla i bibliotecària a la Universidad de Sevilla fins el 2011, manté un blog de molt d'interès: Bibliotecarios 2020, que recomanem que segui: http://www.nievesglez.com/

A banda del blog, disposa d'un canal a Youtube on publica entrevistes breus a bibliotecaris de tota mena, tant d'aquí com de fora, que responen a la pregunta «Per què et vas fer bibliotecari?».En total hi ha més de 80 vídeos, i entre els entrevistats hi ha alguns col·legues catalans: Albert Díaz Mota, Javier Leiva, Roser Lozano, Anna Magre, Glòria Pérez Salmeron, Jordi Serrano... Aquí ho trobareu: http://www.youtube.com/playlist?list=PL6AD4FEF104E28581
Els vídeos normalment no arriben als dos minuts, i són fets amb una realització molt casolana; però els missatges són espontanis.


Carme Fenoll a BTV

I si dimecres passat ens fèiem ressò d'unes declaracions de la cap del Servei de Biblioteques que es publicaven al web de la UOC, avui ho fem d'una aparició de la mateixa Carme Fenoll a la televisió.


El passat 6 de novembre de 2013 la cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya va ser entrevistada per Lluís Reales (27 minuts) al programa Terrícoles de BTV.

La conversa posa de relleu la importància de les biblioteques públiques com a equipament de proximitat que permet a la ciutadania accedir a recursos informatius i culturals.

Es destaca l'evolució de les biblioteques en els darrers temps: la incorporació de les tecnologies i els nous usos que s'hi donen (de socialització, de lleure, de formació en tecnologies...). Es tracta també de l'acolliment de la població immigrant i les activitats d'animació, com els 500 clubs de lectura existents.

Ens n'alegrem força. Aparicions com aquesta ajuden a eixamplar el coneixement de les biblioteques per part de la població en general.


dimecres, 6 de novembre de 2013

«Els bibliotecaris haurien de ser...»

Fa pocs dies es va publicar a la Sala de premsa de la UOC una entrevista amb Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.
Imatge obtinguda de la Viquipèdia
Fenoll, Carme. «"Els bibliotecaris han de ser el motor cultural del territori i remoure les consciències dels usuaris" [en línia]: entrevista amb Carme Fenoll». Per Susanna Ginesta. Sala de premsa. Actualitat. Entrevistes. 25 oct. 2013. <http://www.uoc.edu/portal/ca/sala-de-premsa/actualitat/entrevistes/2013/carme-fenoll.html>. [Consulta: 29 oct. 2013].
Coincidim plenament amb la visió que la Carme té de les biblioteques, i ens admira gratament la seva empenta i entusiasme.

Reprodueixo algunes de les seves declaracions de l'entrevista esmentada, aquelles que més tenen a veure amb els temes que tractem en aquest blog: el paper del bibliotecari, la seva formació, els diferents perfils que pot portar a terme...

Diuen que vas fer una petita revolució a la biblioteca de Palafrugell.
La base de la feina d'un bibliotecari d'una biblioteca pública és ser el motor cultural i remoure les consciències d'aquell espai. [...] Els equips de les biblioteques són els que donen l'empenta perquè les biblioteques funcionin i és bàsic que t'estimis allò que fas i els ciutadans a qui serveixes. En una pública és essencial. Si no t'agrada treballar de cara al públic, oblida't de treballar en una biblioteca pública; no tothom serveix. 
[...] 
Com t'agradaria que fossin les biblioteques catalanes? 
Els bibliotecaris haurien de ser els agents principals prescriptors principals de cultura del seu territori. Els ciutadans haurien de percebre que són capaços de recomanar-los un llibre, una pel·lícula, una obra de teatre... 
[...]
S'estan formant correctament els bibliotecaris i documentalistes del futur? Com creus que evolucionarà la seva tasca? 
Els estudis hauran d'evolucionar molt. Haurem de segmentar i diferenciar cada vegada més els perfils. A la vegada, necessitarem cada cop més gent amb perfils més amplis o molt oberts de mires pel que fa a coneixements. El perfil del bibliotecari del futur haurà de ser una persona molt polivalent, molt encarada al servei públic, molt sociable, extravertida i amb flexibilitat.

Felicitem la Carme per la feina feta fins ara i l'esperonem perquè maldi per assolir totes les fites que albira!


dilluns, 4 de novembre de 2013

Gestió i aprofitament de dades: terreny reservat als periodistes?

Aquesta entrada que fa la número 400 d'aquest blog va dedicada a un camp nou de desenvolupament professional: l'aprofitament de les dades posades a disposició per l'Administració.


El proper divendres, 8 de novembre de 2013, a les 16.30 h, tindrà lloc al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) una nova sessió pràctica sobre el periodisme de dades: https://www.cccb.org/ca/activitats/fitxa/periodisme-de-dades-sessio-de-treball-ii/217714

Segons el programa, l'acte consistirà en dues parts: la presentació d'un projecte ja enllestit, elaborat amb l'ús de dades obertes, i un taller sobre Google Fusion Tables, un mitjà per visualitzar dades en tipus diferents de gràfics i mapes.

L'activitat és organitzada per l'Open Knowledge Foundation, http://okfn.org/, una organització sense ànim de lucre que promou el coneixement obert, en el sentit més ampli de l'expressió.

Aquest tema ens resulta molt atractiu als bibliotecaris, tant perquè l'accés a les dades –i amb elles a la informació i al coneixement– afavoreix la democratització de la societat, com perquè aquest fenomen pot significar noves oportunitats de negoci per a nosaltres.

De la reutilització de dades ja n'hem parlat diverses vegades en aquest blog: 
http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/reutilitzaci%C3%B3 i sobre el periodisme de dades també en va parlar l'Observatori professional del Col·legi: https://web.archive.org/web/20140928202605/http://www.cobdc.net/observatori/perfils-professionals/periodisme-de-dades/

Ara que estem en època de crisi, farien bé els estudiants de bibliotecari i els joves professionals a l'atur de considerar totes les possibilitats disponibles per guanyar-se les garrofes. La sessió del proper divendres té un cost d'inscripció de 3 euros: un bon preu per aprendre coses i per trobar-se amb gent amb les mateixes inquietuds.


dimecres, 30 d’octubre de 2013

Nombre de bibliotecaris als EUA al llarg de la història

Fa un parell d'anys es va publicar un petit estudi estadístic sobre la professió als Estats Units:
Beveridge, Sydney; Weber, Susan; Beveridge, Andrew A. «Librarians in the U.S. from 1880-2009 [en línia]: an analysis using 120 years of census data». OUPblog, June 20th, 2011. <http://blog.oup.com/2011/06/librarian-census/>. [Consulta: 25 oct. 2013].
Aprofitant els registres del cens dels Estats Units, que es recullen des de 1880, descobrim que en aquell any tan llunyà, constaven tan sols 636 bibliotecaris al conjunt del país. Des de llavors el nombre de bibliotecaris no va deixar de pujar fins el 1990, en què s'assolí la xifra més alta fins ara: 307.273.  Des del 1990 i fins a 2009, que és l'any més modern que consta en aquest treball, la quantitat no ha fet més que baixar, com es pot veure en aquesta gràfica, procedent del mateix estudi:


A banda de la quantitat total de bibliotecaris, les fonts americanes ens permeten conèixer també quina és la mitjana dels salaris dels nostres col·legues des de 1940. I altres fets significatius, com el gènere, l'ètnia, l'estat civil, la formació i altres.

A l'Estat espanyol les dades estadístiques oficials són recollides i publicades per l'Instituto Nacional de Estadística, entitat creada el 1856. A partir del 1858 disposem ja del primer anuari estadístic, però als primers anys la recopilació de dades era molt limitada. Tenim la sort de poder consultar en línia la col·lecció sencera d'aquests anuaris: http://www.ine.es/prodyser/pubweb/anuarios_mnu.htm

A les primeres edicions no hi ha cap dada relativa a les biblioteques. Anys més tard, el 1934, per exemple, hi ha una única taula, amb el nombre d'usuaris i el nombre de préstecs. A l'anuari de 1955 es troba una sèrie estadística referia als anys de 1941 a 1954, però sense dades de personal: només usuaris, fons i obres servides. Deu anys més tard hi ha moltes més dades, però encara no hi consten les relatives al personal. Tampoc al 1975, ni al 1980 ni el 1985. No serà fins l'any 2000 en què es comença a trobar aquesta dada, a partir de la base de dades Inebase: http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t12/p403&file=inebase&L=0

El nombre de personal, l'any 2000 –el primer de què es coneix aquesta dada– és de 22.850. I l'any més recent de què es disposa d'aquesta quantitat és el 2010, que és de 25.551 persones (xifres que inclouen el personal de totes les categories, en tot tipus de biblioteques).

Doncs ja veieu que no disposem del mateix nivell de dades, per comparar la situació d'Espanya en relació a la dels Estats Units –o almenys nosaltres no les hem sabut trobar–. Tot sembla indicar, però, que els Estats Units ens portaven molt d'avantatge (si més no fins a les èpoques contemporànies).



dilluns, 28 d’octubre de 2013

Sobre la presència internacional i les feines a mitges

El proppassat mes d’agost l’ICA-CIA (International Council on Archives) va publicar al seu web un vocabulari multilingüe especialitzat en arxivística. El projecte va ser iniciat el 2010 per la Secció d’Educació i Formació Arxivística (ICA-SAE).

Multilingual archival terminology [en línia]. [S.l.]: ICA, [2013]. <http://www.ciscra.org/mat/>. [Consulta: 26 oct. 2013].
Aquí trobareu informació complementària: http://icarchives.webbler.co.uk/14282/multilingual-archival-terminology/multilingual-archival-terminology.html

La direcció de l’obra ha anat a càrrec de Luciana Duranti, de la Universitat de British Columbia, al Canadà. El vocabulari es presenta en 16 llengües, entre elles, el català. La versió en la nostra llengua ha estat revisada per Miquel Serra Fernández, tècnic superior de la Unitat de Gestió Documental, Arxiu i Registre de la Universitat de Girona, i membre de l’anterior junta directiva de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya.

Potser la feina encara no és acabada, però la versió anglesa compta amb 328 entrades, i la catalana només en té 50, ara per ara. Ignoro els detalls de la cosa, així que no voldria extreure conclusions precipitades; però a simple vista semblaria que es tracta d'una feina per acabar. Internet és el regne de les obres «en construcció». Podríem dir que tot hi és «en construcció», però l'Internet dels nostres dies és també el regne del 2.0, de permetre la participació voluntària i constructiva dels usuaris.

En el cas que ens ocupa hi ha un formulari per enviar suggeriments, però cal estar registrat prèviament... i enlloc no es diu com registrar-se! D'altra banda, no hi sé veure cap adreça de correu electrònic. No ens agrada gaire, la veritat.

Molt diferents són altres projectes que sí que compten amb la col·laboració activa dels usuaris interessats. Per no citar la paradigmàtica Viquipèdia, que cada dia va guanyant confiança i prestigi, esmentarem dos projectes no tan ambiciosos, però ben intencionats:

Transcriu-me!!, de la Biblioteca de Catalunya: http://transcriu.bnc.cat/
Els usuaris col·laboren en la transcripció de manuscrits que la biblioteca posa a la xarxa, amb la finalitat de fer aquests textos més comprensibles pel públic en general i més trobables mitjançant els cercadors.

Georeferenciació, de l'Institut Cartogràfic de Catalunya: http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/Georeferenciacio/
Els usuaris poden georeferenciar mapes antics, que han estat digitalitzats prèviament per l'Insitut (de la seva cartoteca històrica). Ja n'hi ha quasi 1.500 de processats.

Com deia, la manera de treballar més actual és la col·laborativa. «Entre tots ho farem tot», com se sol dir. I en això també els bibliotecaris podem presumir.

divendres, 25 d’octubre de 2013

L'impacte del procés de Bolonya

El «procés de Bolonya» és una expressió que fa uns anys anava de boca en boca entre estudiants i professors universitaris. Es refereix a una política conjunta dels estats europeus que fou plantejada el 1999 per tal d’aconseguir l’harmonització dels ensenyaments universitaris en un «espai comú europeu». Es va definir l’estructura dels cicles universitaris, es va adoptar el crèdit com a unitat de còmput de les assignatures, es va posar la importància en l’aprenentatge més que no en l’ensenyament, entre d’altres.

El procés d’implantació d’aquesta política es va completar el curs 2010-2011, i certament ha comportat moltes reformes. No només nominals (hem passat de diplomatures o llicenciatures a graus) sinó de funcionament.

Tanmateix, l’harmonització universitària arreu d’Europa s’ha aconseguit en grau divers segons les carreres. En el nostre cas concret, d’Informació i Documentació, la durada del primer cicle varia d’un estat a un altre, i els continguts dels plans d’estudis tampoc coincideixen gaire, considerat a escala europea.

Aquestes diferències dificulten la mobilitat internacional dels estudiants perquè el grau d’equivalència entre universitats és baix. Una de les possibles causes d’aquesta disparitat pot ser la naturalesa mateixa de la nostra professió, que permet ocupar llocs de treball amb perfils professionals tan variats, i cada universitat adopta un enfocament determinat.

Aquesta realitat la podem constatar si visitem les pàgines web de les aproximadament 200 institucions europees que ofereixen formació en Informació i Documentació, però ho podem fer més còmodament si consultem aquest treball, publicat el 2005:
Kajberg, Leif; Lørring, Leif (eds.). European curriculum reflections on library and information science education [en línia]. Copenhagen: Royal School of Library and Information Science, 2005. 241 p. Disponible també en paper (ISBN 87-7415-292-0). <http://www.library.utt.ro/LIS_Bologna.pdf>. [Consulta: 21 oct. 2013].
Més recentment (desembre de 2012) ha aparegut un nou treball sobre el tema. S’ha publicat dins de la col·lecció Library and Information Science, d'Emerald, i està compost per treballs d’autors diversos. El títol del número és Library and Information Science trends and research: Europe: http://ccuc.cbuc.cat/record=b5286361~S23*cat (no disponible des de la UB).

Aquesta obra col·lectiva conté un capítol signat per Anna Maria Tammaro: «The Bologna Process impact on Library and Information Science education: towards Europeisation of the curriculum» (p. 195-215). No he pogut consultar-lo; però la mateixa autora n’ha publicat un resum en una revista que sí que tenim accessible:
Tammaro, Anna Maria. «The impact of the Bologna Process on LIS education» [en línia]. Managing information, vol. 20, issue 2 (2013), p. 41-44. Disponible des de l’entorn de la UB. <http://www.aslib.com/download.php?fld=mi&file=vol_20_issue_2.pdf>. [Consulta: 21 oct. 2013].

La voluntat de convergència europea (i mundial) en la formació dels futurs bibliotecaris és present en diverses entitats: tant per part de l’IFLA (que compta amb una secció dedicada a la formació professional), EBLIDA (European Bureau of Library, Information and Documentation Associations, que el 2004 va crear el grup ILEG, Information Library Education Group, avui en dia no gaire actiu) i EUCLID (European Association for Library and Information Education and Research), que cada any organitza el congrés BOBCATSSS, protagonitzat per estudiants de la nostra especialitat.

Per si no ho sabíeu: el proper congrés BOBCATSSS tindrà lloc a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB entre el 29 i el 31 de gener de 2014. Una oportunitat per coincidir amb col·legues d’arreu i intercanviar punts de vista. Aquí trobareu més informació: http://bobcatsss2014.hb.se/

dimecres, 23 d’octubre de 2013

Opinions sobre la formació dels bibliotecaris


Foto: Rosevita
Les persones que contracten bibliotecaris, els responsables de projectes, aquells que han dirigit equips de professionals, disposen d'una experiència molt qualificada per opinar sobre com hauria de ser la formació dels bibliotecaris.

Els que ens dediquem a la docència faríem bé de tenir en compte els seus punts de vista, ja que la nostra missió és precisament la preparació dels futurs professionals per a una òptima col·locació laboral i per a un exercici professional com més adequat millor a les necessitats dels usuaris.

Fa poc hem pogut llegir un parell de petites «perles» d'aquestes opinions d'expert. Concretament, em refereixo a un article publicat a El profesional de la información:
Rodríguez-Rovira, Josep-Maria. «La aportación de valor en tiempos de crisis» [en línia]. El profesional de la información, vol. 22, n.º 4 (jul.-ag. 2013), p. 333-338. Disponible en línia per als subscriptors (o des d'algun entorn que ho permeti) a: http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2013/julio/09.html
L'autor ha estat directiu de l'empresa doc6 durant una bona colla d'anys, fins al 2011 en què es retirà. Una de les idees principals de l'article és que els bibliotecaris formem una professió molt important per tal com tenim els coneixements per gestionar informació: un dels elements vitals de la societat contemporània.
«Esta es la profesión que más puede aportar en la gestión del conocimiento y en su difusión, porque de su formación, su cultura profesional y su experiencia colectiva se infiere que dispone de los instrumentos intelectuales, técnicos y metodológicos y del saber social necesarios para ello.
[...] Hace falta que los propios miembros de la profesión sean plenamente conscientes de ello y actúen en consecuencia. Esta profesión tiene, todavía, unas ciertas reminiscencias de “auxiliar” de otras, y de vocacional en el sentido de “ayudar” y no se trata de ayudar, si no de aportar, de contribuir.
Para ello, es condición imprescindible que desde la propia profesión y desde los centros educativos, en concreto las universidades, se asuman estos planteamientos y objetivos y se transmitan a los profesionales en formación. Es necesario que todos tengamos clara la visión global de nuestra capacidad y nuestras aportaciones a la sociedad, cada uno desde el ámbito de su actividad». (p. 335)
I més endavant, després de comentar els nous papers que els bibliotecaris portem a terme a les biblioteques universitàries (participant plenament en els grups de recerca) i a les biblioteques públiques (com a dinamitzadors de l'activitat econòmica i agents d'integració cultural i social), comenta el mateix autor:
«Lo dicho implica que la formación, muy concretamente la formación universitaria de los profesionales, sea multifacética y aborde, además de los temas técnico-profesionales, los de gestión y relación, y que los colegios y las asociaciones profesionales jueguen un papel muy activo». (p. 336)
Procurarem estar a l'alçada de les circumstàncies.


dilluns, 21 d’octubre de 2013

Ara fa cinquanta anys...

Els lectors fidels d’aquestes humils pantalles ja saben que de tant en tant ens agrada girar la vista enrere, per recordar d’on venim, sense perdre de vista cap on anem.

Tinc la sort de posseir una col·lecció quasi completa de la revista Biblioteconomía (ISSN 0006-1778), que va publicar l’Escola de Bibliotecàries –la institució que ens precedeix en la història– entre 1944 i 1976. Són trenta anys de producció tècnica i científica de diverses generacions de professionals que l’Escola va anar llançant al món professional.

L’Aurora Vall en fa una descripció al començament del seu article:

Vall Casas, Aurora. «La revista Biblioteconomía (1944-1976) [en línia]: o com l'anàlisi del contingut i els llenguatges documentals interessaven als professionals de l'època». BiD, núm. 13 (des. 2004). <http://bid.ub.edu/13vall.htm>. [Consulta: 19 oct. 2013].

Actualment se’n troben ací i allà alguns exemplars a la venda, al mercat de segona mà. Però es pot consultar en moltes biblioteques. Fa un parell d’anys, els sumaris de Biblioteconomía van ser incorporats a Dialnet, de manera que es poden consultar còmodament: http://dialnet.unirioja.es/servlet/revista?codigo=13896. Malauradament, de moment no estan disponibles els textos complets dels articles.

Doncs bé, avui em plau aturar-me cinc minuts en la contemplació del número doble 57-58, corresponent a l’any 1963, és a dir, ara fa cinquanta anys: http://dialnet.unirioja.es/servlet/ejemplar?codigo=259425

Són 13 treballs en total, que inclouen temàtiques i autors molt variats. Per començar, un parell sobre història del llibre: «Un ejemplar de "Kempis" de 1551», de Concepció Guarro (de la Biblioteca de Catalunya), «Autores españoles en las prensas italianas de los siglos XV a XVIII», de Felip Mateu i Llopis (director de l’Escola i de la Biblioteca de Catalunya).

Tot seguit un treball que ens mostra com la cooperació ha estat de sempre una manera de treballar de les biblioteques d’aquí: «Estado actual del Catálogo colectivo de publicaciones periódicas de las Bibliotecas de Barcelona», per Carme Ribé.

I a continuació un petit monogràfic de cinc treballs sobre un aspecte innovador per l’època: la documentació. El primer, a càrrec de Maria Serrallach, «Centros de documentación». Tot seguit, «La documentación y las bibliotecas especializadas», per Mercè Rossell; «Documentación, información: aplicaciones prácticas en nuestras bibliotecas», per Teresa Rovira; «Documentación e información en las bibliotecas populares», per Antònia Montmany, i finalment, «La información en las bibliotecas generales», de M. Teresa Boada Vilallonga.

Us heu adonat com els termes «informació» i «documentació», que designen l’actual grau, ja figuraven en aquests treballs de fa cinquanta anys...?

Tot seguit un article sobre un servei especial: «Los bibliobuses de Barcelona», de Montserrat Marmer. I un altre de caire internacionalitzador: «Tendencias de la biblioteconomía inglesa actual», per Rosa Ricart Ribera.

Per anar acabant, un treball que es publicava cada any, la crònica de la trobada de (quasi) totes les bibliotecàries  diplomades per l’Escola, que tenia lloc pels volts de Nadal a la Biblioteca de Catalunya: «La XL Reunión de bibliotecarias de la Escuela de Barcelona».

Acaba el número una tria de «Guías de lectura» elaborades per diferents biblioteques i la «Crónica bibliográfica» amb petites notes sobre novetats professionals.

Ens podem sentir ben orgullosos de la nostra història.



divendres, 18 d’octubre de 2013

Idees per promocionar la professió. 11: Editem el llibre dels rècords de les biblioteques catalanes!

La realitat actual de les biblioteques de Catalunya genera un munt de dades, d’indicadors, de fets singulars, d'anècdòtes... I si mirem enrere, la història de les biblioteques a Catalunya compta amb un recorregut secular, que dóna per molt a l'hora de trobar dades singulars. Perquè no ens pensem que tot va començar el 1915 (any de fundació de l’Escola Superior de Bibliotecàries): abans ja hi havia biblioteques i arxius, en aquest país...
Entre tantes i tantes dades, entre anècdotes i curiositats, es podrien extreure els «rècords de les biblioteques de Catalunya» i fer-ne una publicació que, tot i humil, fos atractiva, com a instrument de divulgació tant de fets històrics, com de dades actuals. Fets i dades que solen ser desconegudes pel públic en general. I si mai s'exhauria la tirada, se'n podrien anar fent noves edicions, actualitzant-ne les dades.

La distribució, com sempre, començaria pels centres mateixos i els mitjans de comunicació. I és d'esperar que entre tots procuraríem fer l'efecte «taca d'oli» que impregnaria la societat sencera de cultura bibliotecària. Fent volar la imaginació, es podrien crear uns distintius oficials per destacar les biblioteques que haguessin assolit el rècord anual d'algun aspecte, que podrien exhibir públicament. Per exemple: "Rècord bibliotecari de Catalunya - 2012. Més documents prestats: 316.013 (866 cada dia)".

L'objectiu principal és donar a conèixer a la població en general unes dades espectaculars que palesin el que tu i jo –amable lector– ja sabem, però que molta gent del carrer (i alguns polítics) ignoren: l'èxit total, magnífic, estratosfèric, excels... dels serveis bibliotecaris a Catalunya. Com a segon objectiu, es potenciaria una sana competitivitat entre biblioteques, per tal de figurar com a número 1 en tal o qual categoria.

A banda dels rècords obtinguts amb les xifres del servei i funcionament, n'hi ha d'altres que no depenen d'indicadors, com ara la biblioteca més gran en superfície, la fundada fa més temps... etc.

Com a referent del gènere tenim el clàssic llibre dels rècords, publicat des de 1955 i que continua essent un èxit de vendes. Ara n'existeix també una versió en línia, que ens permet trobar alguns rècords relacionats amb la nostra professió. Per exemple, la biblioteca més alta o la multa més cara pagada pel retard en el retorn d'un llibre en préstec.

També em plau recordar que durant uns anys (1993-1995) es va publicar el bonic Llibre dels rècords catalans. (Exemplars al catàleg Aladí i Argus.)


Tornant al nostre projecte, aquests serien alguns exemples de rècords que podrien figurar a l'obra:
  • La biblioteca pública de Catalunya amb més superfície? 
  • La primera biblioteca oberta al públic de Catalunya?
  • La primera biblioteca de la Xarxa de la Mancomunitat, inaugurada el 1918?
  • La biblioteca de Catalunya que té més documents?
  • La biblioteca de Catalunya que custodia més incunables?
  • El director o directora de la Biblioteca de Catalunya que ha ocupat més anys aquest càrrec?
  • La biblioteca pública de Catalunya que ha tingut més visites el darrer any?
  • La biblioteca pública de Catalunya que ha realitzat més préstecs el darrer any?
  • La biblioteca de Catalunya que participa en més xarxes socials?
  • El primer home amb títol professional de bibliotecari?
  • El primer bibliotecari o bibliotecària documentat a Catalunya?
  • El lector que ha pres més documents en préstec (en el darrer any - en tota la seva vida)?
  • El lector que va retornar un document amb més dies de retard?
  • La biblioteca amb el lector més jove?
  • La biblioteca amb el nombre més alt d'activitats realitzades?
  • Etcètera
És una idea...

Vegeu entrades anteriors dedicades al tema de la promoció.
http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/promoci%C3%B3

dimecres, 16 d’octubre de 2013

II Concurs de vídeos de SEDIC

Imatge del vídeo de Bàrbara Lara Sonidos de biblioteca
Tal com vam anunciar a mitjan d'agost, Sedic (Asociación Española de Documentación e Información) va convocar una segona edició del concurs de vídeos breus per promocionar la professió de bibliotecari.

Ara s'han donat a conèixer els seis vídeos presentats, a través de la pàgina web de Facebook de SEDIC: https://www.facebook.com/AsociacionSEDIC

Com que les propostes arribades han estat menys de deu, totes passen a la fase final (no cal que el públic les voti). Tots sis candidats tenen alguna cosa original; però aquí en volem destacar un que el fa diferent dels altres: ha estat presentat per una bibliotecària catalana, Bàrbara Lara Fernández, que treballa a la Biblioteca de Dret del CRAI de la UB.

El vídeo es titula Sonidos de biblioteca, i les imatges se centren en els sons quotidians de les biblioteques: des d'obrir la porta, el torn d'entrada, l'alarma del sistema antifurts, el carretó de llibres amunt i avall, el "pip" del lector de codi de barres, el sorollet del teclat, el de les fotocòpies, l'escàner...

El resultat del concurs es donarà a conèixer a mitjan novembre. Esperem que tingui sort!

Actualització:
El 14 de novembre de 2013 s'ha donat a conèixer el guanyador del concurs. El premiat ha estat el vídeo Conservación, presentat per José Manuel Rodríguez Acevedo. Aquí el podreu veure: http://www.youtube.com/watch?v=oxtaUQWdEtM