Visitar fires de llibres: buscar i trobar

Després de la Setmana del Llibre en Català (Barcelona, 5-14 de setembre), ara mateix està en marxa la 63a Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern, al passeig de Gràcia de Barcelona (fins el proper 5 octubre), i ben aviat tindrà lloc el Liber, que enguany se celebra a Barcelona, entre l'1 i el 3 d'octubre.

Serveix d'alguna cosa passejar i fullejar centenars de llibres i altres materials exposats en aquestes fires? No hi ha una resposta única: hi haurà gent que en traurà profit, i d'altres que perdran el temps. Tanmateix, em sembla que podríem trobar una utilitat bastant generalitzada per a tot bibliotecari: augmentar la «cultura general» sobre autors i obres, editorials, col·leccions... Aquesta mena de coneixement és aplicable a llarg termini en el tracte amb els usuaris i també en la catalogació de materials.

Un altre benefici de la visita a fires com el Liber és la possibilitat de contactar directament amb responsables d'editorials (i altres empreses relacionades amb el sector) per tal d'oferir els nostres serveis professionals i trobar alguna oportunitat de feina. En més d'una ocasió hem comentat les diferents funcions que un bibliotecari-documentalista pot portar a terme en una editorial. Vegeu en l'enllaç següent algunes entrades relacionades en aquest mateix blog. I, per què no, existeix també la possibilitat que un bibliotecari emprengui un projecte de serveis editorials, com la recentment creada eDitio a càrrec de Judit Rodríguez, diplomada en Biblioteconomia i Documentació, i altres amics seus.

Finalment, recordar que a banda de les parades amb els llibres exposats, en el marc del Liber hi ha un programa d'activitats (xerrades, taules rodones, presentacions de productes...) que poden resultar enriquidores per a nosaltres. Aquí trobareu la programació dels actes.

Potser podríem destacar, entre la multitud d'actes programats, unes quantes activitats protagonitzades per bibliotecaris.

«Cómo crear y fidelizar una comunidad de lectores: el caso "Me gusta leer"», a càrrec d'Agustín Paz, llicenciat en Documentació per la Universitat d'Alcalá de Henares i màster en Gestió de Continguts Digitals per la Universitat de Barcelona.

«La dimensió digital de la biblioteca pública: tres projectes de Biblioteques de Barcelona», on intervindran Anna Bröll, Neus Castellano i César Azuara, tots tres bibliotecaris. Tindrà lloc el dijous a les 13 h.

L'Anna també participarà a la taula rodona «Lectura conectada, social y compartida en redes», que serà moderada pel també bibliotecari Honorio Penadés de la Cruz (de la Biblioteca de la Universitat Carlos III de Madrid).

Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya (diplomada en Biblioteconomia i Documentació [UB] i llicenciada en Documentació [UOC]), intervindrà en dos actes: a la taula rodona «Más allá del libro electrónico en las bibliotecas digitales: apps, vídeos, música, cine, etc.» i a la «Presentación del acuerdo entre el Gremi de Llibreters y Bibliotecas Públicas de Cataluña», juntament amb Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters de Catalunya.

Adán Griego, bibliotecari responsable de les col·leccions iberoamericanes de la Universitat de Stanford (EUA), impartirà la xerrada «¿Cómo vender más a las bibliotecas universitarias de Estados Unidos?» dimecres, a les 17.15 h.

Miguel Jiménez, és des de 2010 director de l'Agencia del ISBN, però la seva major part de vida laboral ha estat responsable de biblioteques: del CSIC, de la Universitat Autònoma de Madrid... Serà especialment interessant escoltar la seva xerrada «ISBN-Dilve: todo por los metadatos»

Aquí trobareu l'entrada de fa dos anys dedicada al Liber.

Feina per als bibliotecaris en el sector editorial?

Un bibliotecari pot treballar en qualsevol tipus d'organització, perquè la nostra feina està directament relacionada –per dir-ho d'una manera simple– amb l'organització del coneixement. I qualsevol empresa o entitat necessita gestionar la informació i documentació que genera ella mateixa i la que necessita provinent de l'exterior. Tant li fa que sigui una empresa d'antenes per a mòbils, un portal web de lloguer de pisos o una fàbrica de mobles.

Però sembla que aquelles empreses els productes o serveis de les quals tenen a veure directament amb informació, documentació o coneixement –com ara els mitjans de comunicació o les editorials– hagin de ser un terreny més propici per a un professional de la informació, que som nosaltres.

Anteriorment ja hem tractat en aquest blog de l'entorn de les editorials com a un tipus d'empresa que tradicionalment ha comptat amb bibliotecaris a les seves plantilles. Avui insistim en el tema, aprofitant que fa uns mesos es va publicar un informe que analitza el grau d'implicació de les revistes culturals espanyoles en el nou medi digital.

Revistas culturales en el ámbito digital [en línia]: diagnóstico y propuestas de actuación. Realización del informe, ICC Consultors. Madrid: Asociación de Revistas Culturales de España (ARCE), 2014. 74 p. <http://www.revistasculturales.com/xinformes/EstudioRevistas2014.pdf>. [Consulta: 23 agost 2014].

Jo crec que a la majoria de lectors d'aquest blog no els cal que els presenti ARCE: una associació que agrupa 78 revistes espanyoles dedicades a temes culturals (amb un sentit ampli del concepte, des de música a arquitectura, passant per política o història). No hi són pas totes; però segurament les més interessants. Aquest sector de revistes, com la resta de revistes i la resta de projectes editorials, no passa per un dels seus millors moments des del punt de vista econòmic, a causa de la crisi que impera.

En part per això, des d'ARCE s'ha promogut la realització d'aquest informe (que ha portat a terme una empresa catalana) amb la intenció de conèixer millor la situació i les perspectives d'aquestes editorials en relació a l'entorn digital. L'objectiu és que aquest treball serveixi de punt de partida per facilitar l'adaptació a la nova situació. 

La feina s'ha fet mitjançant una enquesta enviada als membres d'ARCE (que va ser contestada per 47 revistes), entrevistes amb 13 editors i una reunió de treball amb 6 editors. Dels resultats es constata que la majoria d'aquestes revistes (el 64 %) es publiquen simultàniament en paper i en digital; només un 6 % ho fan només en digital.

A la p. 56 de l'informe s'indiquen els serveis que les revistes ofereixen des de les plataformes web respectives. En dono les dades que em semblen més interessants des del punt de vista del bibliotecari que busqui feina com a col·laborador en revistes d'aquest tipus. El 25 % dels portals web no compten amb un cercador intern; només el 57 % ofereixen enllaços als autors i a altres recursos; la mateixa proporció de revistes ofereix el servei de butlletí de novetats. Només el 34 % tenen organitzada la recollida d'opinió dels lectors; només un 30 % compten amb un blog.

Pel que fa a projectes previstos o en marxa, crec que és interessant de saber que el 59 % de les revistes han començat o pensen fer-ho aviat la digitalització de continguts publicats prèviament en paper. El 64 % estan implicades en l'adaptació dels continguts digitals a dispositius mòbils de lectura. El 38 % trobarien interessant portar endavant una relació amb els lectors. El 21 % d'aquestes revistes no és present a les xarxes socials.

A la p. 64 hi ha una altra dada interessant, sobre el coneixement que tenen les revistes dels seus lectors digitals: només el 33 % declara tenir una comunitat de lectors i portar a terme accions per dinamitzar-la.

L'informe acaba amb la llista (només els títols) de les revistes que són membres de l'associació ARCE. Si volguéssim contactar amb elles, hauríem d'accedir al directori que es troba al web de l'entitat: http://www.revistasculturales.com/revistas/

Encara hi ha feina a fer, oi?

Més feina relacionada amb les editorials

Bibliotecaris i editors tenim una cosa en comú. Els llibres han estat presents en l’origen de les nostres professions i en bona mesura continuen marcant els dos àmbits laborals. Tot i que hi deu haver bibliotecaris que no han tingut mai un llibre a les mans per motiu de feina, i igualment deu passar en el cas d'alguns editors. Però no és la tònica general. És per això que els uns i els altres, parlant en termes generals, coincidim i col·laborem.

De les relacions laborals entre bibliotecaris i editors ja n'hem parlat en alguna altra ocasió. Avui porto un parell de notícies relacionades amb aquesta relació laboral, amb noves oportunitats de feina.

Per un cantó, a El periódico de fa uns diumenges (1 de juliol), Ernest Alòs signa una notícia que es refereix a una empresa dels Estats Units que presta serveis a les editorials: els ajuda a detectar a la xarxa publicacions «pirates» dels seus productes: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/detectius-de-books-2004201

Heus ací una nova dedicació possible dels bibliotecaris per a les editorials: perseguidors de publicacions fraudulentes a la xarxa. Fins i tot podríem inventar-nos un bonic neologisme –en anglès, per descomptat– per vendre'ns: «Copy-right cop»? «Hackers' Police»?

En relació amb aquesta nova funció, veig que la recerca en la tecnologia per detectar plagis comença a despuntar. Vegeu, si més no, les tres comunicacions presentades al II Congreso Español de Recuperación de Información (CERI 2012) que va tenir lloc fa poc més d'un mes (18 i 19 de juny de 2012) a València: http://users.dsic.upv.es/grupos/nle/ceri/programa.html#sesion4

Així doncs, veiem que el tema dóna de si: tant des del punt de vista laboral com també d'especialització en la formació.

D’una altra banda, el bloc Beat: observatori de l’edició digital, al qual ja he fet referència en altres ocasions, recollia la notícia, fa uns divendres (el 6 de juliol), que la biblioteca pública Martí Rosselló, de Premià de Mar, ha començat a publicar una col·lecció de llibres electrònics d’autors locals:
http://beatcat.blogspot.com.es/2012/07/la-biblioteca-marti-rossello-de-premia.html

Una lloable iniciativa! Una de les possibilitats que tenim els bibliotecaris és la de generar productes informatius. No només seleccionem, adquirim, cataloguem, classifiquem i difonem informació i documentació existent, sinó que també –i no pas com una activitat residual– som capaços de generar noves publicacions.

No cal dir que això passa a escala de xarxes de biblioteques (en tenim exemples lloables tant a la xarxa de la Diputació de Barcelona com a la de la Generalitat, o al CBUC), sinó també en l’àmbit de les biblioteques individuals: des de les clàssiques guies de lectura amb què fomentem l’ús dels documents de les nostres col·leccions, fins a l’edició d’obres de consulta relacionades amb la informació del nostre entorn.

Per cert, una de les noves assignatures optatives que el proper curs es posaran en marxa en el marc del grau d’Informació i Documentació, a quart curs, es titula Elaboració de productes informatius, de 6 crèdits. Aquí en podeu veure el pla docent: http://www.ub.edu/grad/plae/AccesInformePD?curs=2012&codiGiga=364358&idioma=CAT&recurs=publicacio. Els futurs graduats hi aprendran a elaborar i difondre diferents productes específics.

Així doncs, ja ho sabem: Bibliotecaris i editors, col·laborem de dos en dos!

El sector editorial, lloc de treball de bibliotecaris?

Tradicionalment les grans editorials han comptat amb algun bibliotecari a la seva plantilla. I és ben lògic: com qualsevol altra empresa de qualsevol sector, els cal un especialista en la gestió documental i la gestió del coneixement de l'organització. He fet una cerca al directori del Col·legi per "editorial" com a nom de l'empresa i m'han aparegut quatre col·legiades (que treballen a les editorials Anagrama, Planeta i –dues– a Vicens Vives).

Però les editorials, concretament, poden aprofitar-se dels bibliotecaris per a funcions específiques del seu àmbit: organització de la biblioteca pròpia de l'editorial, gestió de drets d'autor, gestió dels ISBN,  localització i adquisició d'imatges per a il·lustrar les obres, confecció d'índexs analítics per a manuals i obres de consulta, elaboració o correcció de les bibliografies en llibres tècnics, revisió d'aspectes ortotipogràfics, establiment d'ontologies per a obres enciclopèdiques, vigilància estratègica de novetats en el sector, i segurament altres funcions que ara no em vénen al cap.

A aquest panorama «tradicional» ha vingut a sumar-se ara el format digital en la publicació de llibres, que a poc a poc va eixamplant la seva presència en el panorama econòmic del sector. Així doncs, en aquest nou context, a més de les funcions habituals, el bibliotecari pot aportar els seus coneixements tecnològics implicats en l'edició electrònica.

Faig aquests comentaris arran de la publicació recent d'un informe sobre l'edició del llibre digital a Espanya, que repassa d'una manera prou exhaustiva la situació actual.

Situación actual y perspectivas del libro digital en España II [en línia]: la producción española de libros digitales y su distribución y venta en la Red. [Madrid]: Observatorio de la Lectura y el Libro, marzo de 2012. 81 p. <http://www.mcu.es/libro/docs/MC/Observatorio/pdf/situacion_librodigital_2.pdf>. [Consulta: 14 abril 2012].

L'informe presenta l'estat de la qüestió d'aquest sector a Espanya que, per tenir-ne una idea simple però crec que veraç, podríem resumir amb el títol de la introducció del treball: «2011: se inicia el despegue del libro digital en España»

Al llarg de l'obra es van comentant les iniciatives empresarials que s'han anat donant a conèixer: des de les més grans i mediàtiques, com l'aterratge d'Amazon i Apple, fins a les iniciatives més modestes i locals. M'ha semblat que el repàs és força exhaustiu.

L'informe acaba amb 19 conclusions que sintetitzen molt correctament la situació. Us en recomano la lectura.

Per acabar: si algun bibliotecari pot estar interessat a treballar en aquest sector, aprofitant l'embranzida que agafa aquest nou format de publicació, farà bé de donar-se a conèixer a les empreses que en són protagonistes i oferir-se per aportar el seu gra de sorra en l'èxit de l'organització. No hem d'esperar que ens vinguin a buscar... hem de ser actius. I al llarg de les pàgines del treball que he presentat trobarà nombroses referències d'empreses antigues i noves que segurament l'escoltaran amb interès.

Aquí veureu una altra entrada d'aquest bloc dedicada al sector editorial: http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/11/relacions-amb-el-mon-editorial.html

I qui tingui un especial interès a seguir les novetats relacionades amb el llibre electrònic, farà bé d'estar alerta a les novetats distribuïdes per Territorio Ebook (http://www.territorioebook.com/principal/index.php), de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, i de rebre periòdicament el butlletí de l'Observatorio de la Lectura y el Libro, del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte: http://www.mcu.es/libro/MC/ObservatorioLect/Boletin.html

Seguim!

Relacions amb el món editorial

Des de sempre els bibliotecaris hem trobat feina en les editorials. Tant a les especialitzades en obres enciclopèdiques, on han de manejar un volum d'informació molt elevat que ha d'estar ben organitzat, com en d'altres dedicades a llibres de coneixements o de ficció: en totes cal un professional que ajudi en la gestió de drets d'autor, en la cerca d'imatges, en la documentació bibliogràfica, etc.

Sense anar més lluny, a la darrera tramesa d’ofertes de feina del SIOF, de divendres passat, hi ha dos anuncis que provenen del món de l'edició:

«Grupo SM desea incorporar a su plantilla para la sede de Barcelona un editor de literatura infantil y juvenil.»

Les funcions potser s'escapen una mica de les típiques en què un bibliotecari sol intervenir: «Coordinación del proceso editorial de los libros asignados; edición de textos; gestión de textos, traducción, corrección externa e ilustración; seguimiento de la oferta anglosajona de narrativa infantil y juvenil...» Però sens dubte un bibliotecari pot portar-ho a terme si hi té una certa experiència.

En els requisits no es demana concretament un titulat nostre; però tampoc no es descarta: «Estudios superiores, preferiblemente en Filología Catalana o Inglesa o en Traducción e Interpretación...»

L'altre anunci prové d'una editorial especialitzada en arquitectura i disseny, fundada a Barcelona el 1997: Loft Publications. Busquen un editor gràfic. Les seves funcions: «Documentación, búsqueda, selección, negociación y contratación de imágenes para ilustrar el próximo programa de novedades editoriales.» En aquest cas l'oferta ens ha arribat directament a la Facultat per part de l'empresa (on ja hi treballa una titulada nostra).

En relació al món de l'edició, fa pocs dies s'ha donat a conèixer un estudi que considero de molt d'interès:

Celaya, Javier; Rodeja i Gibert, Teia. Indústria editorial 2.0 [en línia]: tendències, oportunitats i reptes davant la digitalització del llibre. Barcelona: Departament d’Empresa i Ocupació, Àrea de Desenvolupament Empresarial 2011 80 p. (Les diagnosis de l’Observatori de Prospectiva Industrial; 8). <http://www20.gencat.cat/docs/empresaiocupacio/19%20-%20Industria%20i%20Seguretat%20Industrial/Documents/Arxius/08_EDITORIALDIGITAL.pdf>. [Consulta: 31 oct. 2011]. ISBN 978-84-393-8766-4.

El tema de l'informe queda prou clar pel títotl i el subtítol: el llibre electrònic. S'aborda des del punt de vista empresarial, però també es fan algunes referències a aspectes tecnològics. Una frase del començament sintetitza molt bé les conclusions: «L’edició en digital porta implícit un canvi en la manera de pensar el negoci.»

Com qualsevol persona intel·lectualment activa, els bibliotecaris estem encuriosits per l'evolució d'aquest fenomen. Però per la nostra professió en particular hi estem especialment interessats.

Si treballem en una biblioteca, hem de veure com ho hem de fer per incorporar aquest nou producte –que ha vingut a quedar-se– entre els altres. D'altra banda, des d'un punt de vista laboral, hem de considerar el fenomen del llibre digital com una possibilitat de noves oportunitats de feina.

La implicació és clara. En el llibre electrònic hi intervé un component alt de tecnologia d'informació i comunicació, àmbit en què nosaltres som competents. En relació a això, a l'informe es diu (p. 10):

«Els nous processos de treball, que permetran a l’hora produir i promocionar un llibre en paper i en format digital, impliquen l’adquisició de noves habilitats per part dels equips editorials per afrontar el repte digital; habilitats en formats digitals, l’aprenentatge en SEO (Search Engine Optimization, posicionament en buscadors), l’ús de les xarxes socials, el desenvolupament de la web 2.0 o web social, la interpretació d’estadístiques de consums i/o vendes en xarxa, l’ús del màrqueting en línia, entre moltes d’altres.»

Alguns apartats de l'informe que m'han agafat ganes de llegir:

1.2  Tendències en dispositius de lectura de llibres digitals
2.4  Formats de digitalització
2.6  Gestió de les metadades del llibre digital
2.7  Metadades específiques per als llibres digitals
3.9  Creació de comunitats
3.11  Continguts per a mòbils
3.12  Venda a biblioteques
3.13  Models de negoci en continguts educatius
3.14  Model de continguts en núvol
4.1  Llibres enriquits
4.2  Copia, lectura en núvol amb enfocament social
4.3  Publicitat en els llibres digitals
4.4  El préstec de llibres digitals per fomentar la compra
4.5  Tendències en l’àmbit educatiu
5  Conclusions: full de ruta de l’edició digital

Faríem bé, si tenim algun interès pel món editorial, d'introduir-nos en els coneixements del llibre digital. Aquest informe pot ser un molt bon punt de partida.