dilluns, 31 de desembre del 2012

La Facultat ha canviat de nom

Aquest blog, que modestament pretén entretenir i il·lustrar els estudiants actuals, els joves bibliotecaris i el públic en general, desitja avui fer una excursió en el temps per comentar els canvis de nom que la Facultat ha experimentat en els seus quasi cent anys d'història.
Alumnes de tercer curs de l'Escola de Bibliotecàries, amb Jordi Rubió (1933).
Font: http://www.ub.edu/bid/16estivi.htm


Principalment extrec les dades de la publicació d’Assumpció Estivill:

Estivill Rius, Assumpció. Una mirada retrospectiva [en línia]: de l'Escola Superior de Bibliotecàries a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació: 1915-2005. Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 2006. [56] p. <http://www.ub.edu/biblio/docs/cataleg.pdf>. [Consulta: 21 des. 2012]. ISBN 84-475-3071-X.

Quan el nostre centre fou creat per la Mancomunitat de Catalunya, l’octubre de 1915, fou batejat com a Escola Superior de Bibliotecàries, nom que alternava amb una variant més curta: Escola de Bibliotecàries.

Al període de la dictadura de Primo de Rivera (1924-1930) els ensenyaments s’integraren en una institució d’un abast més ampli: Escuela Superior de la Mujer, que pertanyia a la Diputació de Barcelona.

Durant el període de la Generalitat Republicana, del 1930 al 1939, es tornà als orígens: Escola de Bibliotecàries.

Quan Espanya canvià de règim amb la victòria del bàndol franquista, el 1939, la llengua castellana fou l’única oficial, de manera que ens diguérem Escuela de Bibliotecarias. Aquesta denominació perdurà fins a les acaballes del règim, el 1974, en què es catalanitzà i es modificà en Escola de Bibliologia.

Arribem ja a l’època moderna: quan el 1982 definitivament els nostres estudis havien estat reconeguts oficialment dins de la universitat –gràcies en bona part a la iniciativa dels professionals catalans– ens passàrem a dir Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació. Fins aleshores el títol que obtenien els alumnes que acabaven era atorgat per la Diputació de Barcelona: tenia molt de prestigi social, però cap oficialitat universitària. A partir del 1982 l’Escola continuava essent de la Diputació, però era un centre adscrit a la Universitat de Barcelona.

De seguida incloguérem dins de la nostra denominació el qui fou l’ànima de la institució: Escola Universitària Jordi Rubió i Balaguer de Biblioteconomia i Documentació.

La integració plena a la universitat, com un centre més, no s’esdevé fins el 1997. A partir d’aquesta integració perdérem del nostre nom en Jordi Rubió i ens tornàrem a dir Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació.

Un parell d’anys més tard, el 1999, quan començàrem a impartir la llicenciatura de segon cicle de Documentació, ens convertírem en facultat, i adoptàrem el nom que portem fins ara: Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Serà aquesta la darrera denominació?

A l’Estat espanyol la majoria de centres universitaris on s’imparteixen els nostres ensenyaments han anat canviant el nom. La majoria van començar com a escoles universitàries de Biblioteconomia i Documentació. Quan es va implantar la llicenciatura de documentació van passar-se a anomenar facultats de Biblioteconomia i Documentació. En algunes universitats, però, no es va arribar mai a crear un centre propi per als nostres estudis. Amb el pas dels anys i el descens de matrícula, moltes facultats han incorporat nous ensenyaments i han ampliat l’abast temàtic del seu nom. El mapa actual és el següent:

Alcalá de Henares: Facultad de Filosofía y Letras (només hi imparteixen la llicenciatura de Documentació, en període d’extinció)

Barcelona-UAB: Facultat de Ciències de la Comunicació (només hi imparteixen la llicenciatura de Documentació, en període d’extinció)

Barcelona-UAB: Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents (hi imparteixen el màster d’Arxivística i Gestió de Documents)

Barcelona-UB: Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Barcelona-UOC: Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació

La Corunya: Facultad de Humanidades y Documentación

Extremadura: Facultad de Ciencias de la Documentación y la Comunicación

Granada: Facultad de Comunicación y Documentación

Lleó: Facultad de Filosofía y Letras

Madrid-Carlos III: Facultad de Humanidades, Comunicación y Documentación

Madrid-Complutense: Facultad de Ciencias de la Documentación

Múrcia: Facultad de Comunicación y Documentación

Salamanca: Facultad de Traducción y Documentación

Saragossa: Facultad de Filosofía y Letras

València: Facultat de Geografia i Història


Com podeu comprovar, la Facultat de la UB és l’últim centre universitari a Espanya amb un nom format exclusivament amb la denominació de la nostra àrea de coneixement. Fins quan?

dijous, 27 de desembre del 2012

Manquen estudiants? Busquem-ne els motius

Com potser sabreu, al grau d’Informació i Documentació de la Universitat de Barcelona hem sofert una davallada en el nombre de matriculacions, fins al punt que no es cobreixen totes les places que s’ofereixen (120 places de nou accés cada curs). Aquest bloc va néixer a partir d’aquesta inquietud, amb l’afany de contribuir a donar a conèixer la professió de bibliotecari, per tal que les inscripcions al grau augmentessin.

Així, en aquest bloc es donen a conèixer la varietat de perfils professionals a què dóna peu el grau d’Informació i Documentació, tant les feines tradicionals, com la de bibliotecari, com també les més modernes, com la de community manager. També hem volgut transmetre les bondats de la nostra professió (en totes les seves manifestacions) i els èxits socials que assoleixen els diversos serveis que portem a terme.

Aquest mal nostre de la baixa matrícula també el pateixen d’altres carreres, amb les quals compartim el fet que els qui l’acaben obtenen ràpidament feina, i feina ben gratificant. És el cas de les enginyeries relacionades amb les tecnologies de la informació i la comunicació, que a Catalunya, en els darrers deu anys, han vist disminuir la matrícula un 46 %: de 4.193 estudiants matriculats el curs 2001-2002, han passat a 2.278 el curs 2009-2010 (informació extreta de les p. 9-10 de la publicació que comentarem tot seguit).

Avui ens fem ressò d’un treball que estudia els motius que fan que els estudiants de secundària i batxillerat no es decideixin per les carreres «típicament anomenades de ciències». El nostre grau d’Informació i Documentació no és una carrera «típicament anomenada de ciències», però crec que la lectura d’aquest estudi ens pot donar una mica de llum sobre la nostra mancança d’estudiants.

En una entrada anterior ja vaig fer referència a un altre estudi sobre la poca matrícula en la nostra àrea: http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/10/el-futur-vist-des-daustralia.html.

Coberta del treball ressenyat
Factors influents en l’elecció d’estudis científics, tecnològics i matemàtics [en línia]: visió dels estudiants de 3r i 4t d’ESO i Batxillerat. [S.l.]: Everis: e-Motiva, [2012]. 102 p. <http://www.everis.com/catalonia/WCLibraryRepository/Factors%20influents%20eleccio%20estudis%20CTM.PDF>. [Consulta: 23 des. 2012].
Estudi realitzat amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. La motivació que l’ha fet possible és la constatació que any rere any disminueix el nombre d’estudiants de les carreres «de ciències». Aquesta tendència no és només a Catalunya, sinó arreu del món.

Un primer moment de la vida de l’estudiant en què aquesta davallada es produeix és el moment que l'alumnat d’ESO han de triar la modalitat de batxillerat a cursar. En els darrers deu anys (de 2001 a 2009), el nombre d’estudiants que trien la modalitat de Ciències i Tecnologia ha disminuït un 19 %.

El paràgraf següent de l’estudi el podríem subscriure, prèvia adaptació al nostre àmbit:
«Ens trobem, per una banda, amb un interès creixent per la ciència i la tecnologia [en la societat en general] i una indústria amb una demanda no satisfeta de professionals que troben bona feina amb facilitat, i per l’altra, una caiguda sostinguda en el nombre d’estudiants que opten per un itinerari CTM [científic, tecnològic i matemàtic]. La pregunta, doncs, és obligada: per què?» (p. 10)
Nosaltres podríem afirmar, en paral·lel, que ens trobem, per una banda, amb una importància cada vegada més gran a la societat actual (a l’Administració, a les empreses, entre la ciutadania) de la gestió de la informació i la documentació, i unes possibilitats professionals molt àmplies, tant clàssiques com innovadores i, per l’altra, una caiguda sostinguda del nombre d’estudiants que opten pel nostre grau. Per què?

Com que aquest fenomen no és pas local ni tampoc d’avui en dia, ja s’han endegat altres estudis a una escala àmplia, que han arribat a determinades conclusions. Diversos estudis –citats a la p. 10 de l’informe i a la bibliografia final, amb 20 entrades– apunten com a causes possibles d’aquesta davallada: els plans d’estudis d’aquestes carreres, la metodologia docent, la formació del professorat, el seu coneixement de les noves sortides professionals, i la imatge social de les professions d’aquest àmbit.

Però els estudis publicats fins ara no han tingut en compte una visió que sí que contempla el treball que comentem: l'opinió dels joves protagonistes. Interessant perspectiva.

Els objectius d’aquest treball són:
  • Conèixer les variables que més influeixen en la manca de vocacions científiques, tecnològiques i matemàtiques entre els alumnes.
  • Conèixer els elements clau del procés d’elecció d’itinerari formatiu i professional dels estudiants: criteris, moments crítics, agents i factors que més hi influeixen.
  • Contribuir a focalitzar els esforços i enriquir les possibles vies d’actuació per potenciar aquestes vocacions.
Per portar-lo a terme s’ha dut a terme primer de tot un coneixement del context: la situació de les assignatures estudiades als plans d’estudis, s’ha comparat la realitat catalana amb altres contextos geogràfics, etc. Tot seguit s’han mantingut entrevistes amb 19 experts i professionals implicats (els seus noms són citats en un annex) i amb grups d’estudiants des de tercer d’ESO fins a segon de batxillerat. Finalment s’ha adreçat un qüestionari a una mostra representativa de l’alumnat (les preguntes del qual es troben en un annex).

Pel que fa al qüestionari, cal tenir en compte que el total de centres existents a Catalunya (que imparteixin ESO i almenys un grup de batxillerat) és de 661, amb un total de 297.720 estudiants matriculats. La mostra, estratificada, s’adreçà a un total de 4.704 estudiants (2.666 d’ESO, 1.066 de batxillerat científic i 972 d’altres batxillerats), de 32 centres (que són citats en un annex).

Dels aspectes analitzats en el qüestionari n’hi ha uns quants que ens agradarà de conèixer:
  • Quina seria la decisió [sobre els estudis post-ESO]? (en el moment de l’enquesta)
  • Qui influeix en la decisió? Qui més o qui menys? Família, tutors, professors, amics...
  • Informació... (de qui es rep, per quins canals o activitats, claredat, utilitat,…):
    • ...sobre els itineraris
    • ...sobre les carreres universitàries
    • ...sobre les sortides professionals
  • Què o qui t’ajudaria a prendre una millor decisió?
  • Imatge de les carreres i professions CTM
Un detall metodològic: en cap moment de l’estudi s’esmenta les dates en què s’ha portat a terme; però hi ha bibliografia citada del 2012, per tant hem de pensar que és ben actual.

Si passem a les dades més significatives aportades pel treball, constatem que el 33 % dels estudiants d’ESO que contesten l’enquesta declaren ser partidaris d’escollir batxillerat (o cicles formatius de grau superior) de caire científic, mentre que un 51 % opten per altres opcions i un 16 % encara no ho saben segur (p. 27 i següents).

Un apartat que crec que és interessant per a nosaltres és el que pregunta sobre els motius existents per a l’elecció d’estudis. Els alumnes van respondre les següents motivacions principals (p. 32 i següents):
  • «Exercir la professió desitjada» (69,4 %); 
  • «Fer la carrera desitjada» (65,6 %); 
  • «Contingut del estudis» (56,5 %); 
  • «Continuar estudiant sigui com sigui» (62,3 %); 
  • «Guanyar molts diners» (56,9 %); 
  • «Trobar feina amb facilitat» (5,1 %); 
  • «El prestigi dels estudis» (50,9 %).
A partir d’aquestes dades podem inferir que el fet que la nostra professió i la nostra carrera no siguin prou conegudes és el factor principal de la manca d’èxit del nostre grau. Si acceptem això, convindrem que el que convé és dur a terme accions per fer-nos més visibles a la societat.

Un altre aspecte demanat a l’estudi que estem comentant és les influències que han rebut els alumnes per prendre la seva decisió (p. 34 i següents). Reprodueixo els agents principals:
  • «Pares» (58,9%); 
  • «Informació d´Internet» (42,3 %); 
  • «Tutors/es» (34,7 %); 
  • «Germans/es» (33,0 %), 
  • «Programes vistos a TV» (31,5 %); 
  • «Amics / amigues» (30,6 %); 
  • «Xerrades informatives, taules rodones...» (26,2 %); 
  • «Professionals en exercici» (25,6 %).
Aquesta informació ens dóna pistes molt clares dels destinataris, els canals i els mitjans amb què hem de dur a terme les nostres accions divulgatives.

Un altre apartat de força interès és el que demana factors que podrien haver ajudat els alumnes a prendre una millor decisió de formació futura (copio només alguns dels factors) (p. 37).
  • «Més informació sobre les sortides professionals» (56,9 %); 
  • «Parlar amb professionals en exercici» (48,0 %); 
  • «Visitar empreses o institucions» (43,9 %); 
  • «Parlar amb estudiants universitaris» (42,4 %).
Crec que podríem prendre aquest guió com l’esquelet d’un pla d’acció.

Passant ja al capítol de les conclusions, en voldria destacar alguna que, amb les oportunes adaptacions, ens podríem aplicar a Informació i Documentació (p. 80).
«5.7 Reptes per a l’increment de vocacions CTM. A partir dels resultats de l’estudi, s’identifiquen quatre grans reptes per l’increment de vocacions en l’àmbit CTM:
  • Incrementar l’interès i la motivació per les CTM a l’educació primària i fer més atractives les matemàtiques, tecnologia, física i química a l’ESO.
  • Millorar l’orientació sobre els estudis CTM a l’ESO. A banda de la tasca de les famílies cal potenciar la influència positiva dels tutors, orientadors, visites, etc. 
  • Aconseguir tant a la primària com a l’ESO trencar l’efecte pigmalió autolimitant sobre CTM (“tu no ets capaç”) i potenciar el gust per aprendre CTM, fomentar el cercle “m’agraden; se’m donen bé; em sento capaç”.
  • Aconseguir canviar l’estereotip masculí dels estudis d’Enginyeries i Informàtica. Fer més visibles els models i referents de dones en aquests àmbits.»

Si intentem traslladar aquests reptes al nostre camp veurem que el primer és molt difícil d’aplicar, tenint en compte que no hi ha cap assignatura a primària ni a ESO que estigui relacionada directament amb la nostra carrera. El segon repte sí que el podríem assumir perfectament. Els dos darrers no s'apliquen, en el nostre cas. A tot això s’hi suma l’estat molt millorable en què es troben les biblioteques escolars...

Tenim feina, tots plegats!

dijous, 20 de desembre del 2012

Nova responsabilitat: encarregat de repositori institucional

Gràcies a les tecnologies, cada vegada tenim la sort de comptar amb més repositoris institucionals, tant a les universitats com en d’altres organitzacions de recerca o professionals, que recullen i difonen els treballs creats pel personal del centre.


Sobre aquest tema hi ha força bibliografia, que ara no ve a tomb comentar.  Qui hi estigui interessat ho té molt fàcil; només cal que faci un seguiment d'aquesta publicació:
Bailey, Charles W., Jr. Institutional repository bibliography [en línia]. Houston: Digital Scholarship, 2009-   . <http://www.digital-scholarship.org/irb/irb.html>. [Consulta: 17 des. 2012].

Parlo avui de repositoris arran de la publicació fa poc temps d’un article de revista que presenta les funcions i responsabilitats i les necessitats formatives dels bibliotecaris que se’n fan càrrec. Perquè, com és lògic, les biblioteques de les institucions solen ser els òrgans que en tenen cura.
Simons, Natasha; Richardson, Joanna. «New roles, new responsibilities [en línia]: examining training needs of repository staff». Journal of Librarianship and scholarly communication, vol. 1, issue 2 (2012), 16 p. <http://jlsc-pub.org/jlsc/vol1/iss2/7/>. [Consulta: 17 des. 2012].
Les dues autores pertanyen a la Griffith University, que es troba a Nathan, Austràlia. El seu treball es basa en una enquesta enviada a 238 responsables de repositoris institucionals d’Austràlia i Nova Zelanda, la qual va ser resposta per 85 persones (el 37,3 % del total). Constaten que el 85 % dels que responen no han rebut cap formació específica per fer la feina que fan, sinó que han après el que cal amb la pràctica, a la feina. Entre les temàtiques que desitjarien ser formats hi ha qüestions com ara la gestió de drets d’autor, gestió de projectes i normes d’interoperabilitat.

I és que un repositori és molt més que un magatzem on s’acumulen fitxers per evitar la seva desaparició... És una eina que ha de servir per fer avançar la ciència. Per tant, convé que els treballs dispositats –i, cada vegada més, les dades en brut obtingudes en projectes de recerca que s'hi aboquen– siguin fàcilment disponibles per qualsevol estudiós o ciutadà que les vulgui trobar.

A les competències tradicionals dels bibliotecaris, com ara l’organització de la informació, la indexació, l’elaboració de resums, s’hi sumen en aquest cas unes altres: la gestió de drets d’autor, la capacitat de trobar aliances entres els investigadors, tècniques de digitalització, formats de la informació, etc.

Els repositoris porten feina: quasi la meitat dels que van respondre l’enquesta dediquen tot el seu temps laboral a tasques relacionades directament amb el respositori de la seva institució. Però és una feina ben agraïda, que permet l'accés permanent, les 24 hores del dia, des de qualsevol dispositiu connectat a la xarxa, d'aquell article que busques, de la tesi que t'inspira, del treball que necessites...

dimarts, 18 de desembre del 2012

Valors compartits pels bibliotecaris d'arreu

S'acaba de publicar un article de revista que fa referència a un tema «de la professió», cosa de la qual ens ocupem en aquest bloc.
Foster, Catherine; McMenemy, David. «Do librarians have a shared set of values? [en línia]: a comparative study of 36 codes of ethics based on Gorman's Enduring values». Journal of Librarianship and Information Science, vol. 44 (2012), p. 249-262. <http://lis.sagepub.com/content/44/4/249.full.pdf+html>. [Consulta: 16 des. 2012]

  
Els autors, estudiant de doctorat i director d’un màster, respectivament, a la universitat escocesa de Strathclyde, analitzen comparativament els codis deontològics bibliotecaris de 36 països (de tots els continents: des de França, Portugal i Itàlia, fins a Botswana, Japó i Filipines; no hi és Catalunya, ni tampoc Espanya –que crec que no disposa de codi deontològic) per descobrir el mínim comú.

Com a punt de partida es tenen en compte una sèrie de valors establerts per Michael Gorman el 2000:
  • l’administració de recursos, 
  • el servei, 
  • la llibertat intel·lectual, 
  • el racionalisme, 
  • l'alfabetització i l'aprenentatge, 
  • l'equitat d'accés als coneixements registrats i 
  • la informació, la privacitat i la democràcia
Com a resultat s’ha trobat que, de mitjana, els codis coincideixen en cinc dels vuit valors establers per Gorman:
  • el servei, 
  • la privacitat, 
  • l'equitat d'accés als coneixements i 
  • la llibertat intel·lectual.
Uns bons valors professionals que farem bé de mantenir entre les noves generacions d’estudiants del grau.

Vegeu una altra entrada que tracta del codi ètic professional en aquest bloc:
http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/codi%20deontol%C3%B2gic


Com a anècdota direm que la biblioteca de la universitat on són adscrits els dos autors, University of Strathclyde, és on es va crear el magnífic recull selectiu de recursos BUBL link: catalogue of Internet resources (http://bubl.ac.uk/), avui en dia malauradament sense continuïtat en el manteniment.

dijous, 13 de desembre del 2012

Beques RedEmprendia per a nous emprenedors

Aquesta entrada va destinada als estudiants de cursos avançats del grau, a estudiants de màster o doctorat i a exalumnes en general, que tinguin idees d'aplicacions, projectes o propostes amb un component tecnològic, que puguin esdevenir realitzables com a empresa.


L'entitat anomenada RedEmprendia (Red Universitaria Iberoamericana de Incubación de Empresas) ha convocat, com en anys anteriors, el «Programa RedEmprendia nuevos emprendedores: aprendiendo a emprender».

Va adreçat a persones emprenedores que tinguin pensat transformar el seu projecte en empresa. Els guanyadors portaran a terme una estada formativa d'entre 2 i 3 mesos en alguna empresa ja consolidada situada en un altre país, entre febrer i octubre de 2013.

El termini per optar-hi acaba el 21 de desembre de 2012! O sigui que si ens interessa, ens hem d'afanyar.

Les sol·licituds s'han de fer arribar per mitjà de la pàgina web del programa, que esmento més avall; però serà revisada i validada per cada universitat d'on se sigui estudiant o exestudiant.

En el cas de la Universitat de Barcelona, la persona de contacte és Ignasi Heras (http://es.linkedin.com/in/iheras) del Parc Científic. A ell li podeu fer arribar qualsevol dubte, si és el cas. Aquest és el seu correu electrònic: iheras[arrova]pcb.ub.cat

Per a més detalls del programa i accés al formulari de participació, vegeu:
http://www.redemprendia.org/servicios/nuevos-emprendedores-aprendiendo-a-emprender/%28id%29/2201

dimarts, 11 de desembre del 2012

El teu negoci en una piulada

L’empresa madrilenya Tugestionline, que ofereix serveis de comptabilitat i suport a la gestió a empreses (sobretot a autònoms i a empreses petites), ha convocat un concurs d’idees: «Tu negocio en un tweet»:
https://www.tugestionline.com/tunegocioenuntweet/index/


El premi per al guanyador, 25.000 euros en metàl·lic. I els 10 finalistes podran utilitzar gratuïtament els serveis de Tugestionline durant un any.

La particularitat d’aquest concurs (com es pot intuir pel títol) és que les idees s’han de presentar exclusivament per mitjà d'una piulada; és a dir, en 140 caràcters. El termini per participar-hi acaba el 30 de desembre de 2012.

Els detalls de la participació i el mecanisme de selecció dels finalistes i del guanyador, els podreu veure resumits en aquest vídeo, d'un minut i mig de durada: https://www.tugestionline.com/tunegocioenuntweet/como-participar/

Les idees que ja s’han presentat estan visibles (cosa que pot servir de font d’inspiració); més d'una té relació directament amb temes d'informació i documentació. Per ara n’hi ha més de 400 en total!

A veure qui seran els afortunats...

dimarts, 4 de desembre del 2012

Ecos de la taula rodona del Col·legi sobre perfils professionals

Fa ja dos mesos (el 27 de setembre de 2012) es va celebrar, tal com ja havia anunciat en aquest bloc, una taula rodona sobre perfils professionals, organitzada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.

Aspecte de la sala. Fotografia del Col·legi, disponible a Flickr
Malauradament no vaig poder assistir a la trobada, tal com hauria estat el meu desig, perquè en aquella hora tenia classe. Tot i no poder-ne parlar en primera persona, tinc ganes de deixar-ne un comentari i de recollir algunes de les idees que s’hi van exposar, ja que la matèria del debat és un dels temes principals d’aquest bloc. Per sort, disposem del vídeo de la sessió, de dues hores de durada, que es troba disponible en l'enllaç que menciono més avall.

Cal dir que l’assistència a l’acte fou nombrosa i molt participativa. Una part de les intervencions varen ser crítiques amb l’actuació del Col·legi en relació a la convocatòria per cobrir la plaça de la Direcció de la Biblioteca de Catalunya.

Està disponible a Storify la recopilació de piulades que va provocar aquest interessant debat. Ho trobareu ací:
http://storify.com/cobdc/bibliotecaris-documentalistes-perfils-professional?awesm=sfy.co_n9hQ&utm_content=storify-pingback&utm_campaign=&utm_source=t.co&utm_medium=sfy.co-twitter

I aquí una crònica, al bloc de l'Observatori Professional del Col·legi, a càrrec de Yolanda Vinyals:
http://www.cobdc.net/observatori/mercat-laboral/professio-i-perfils-professionals-una-ressenya-sobre-la-taula-rodona-del-cobdc/

En aquesta entrada hi ha disponible el vídeo de la sessió, de dues hores de durada, on qui hi estigui molt interessat podrà veure i escoltar totes les intervencions.