dijous, 31 de gener del 2013

Marxar a l’estranger: possibilitat real

El proper dilluns, 4 de febrer de 2013, tindrà lloc una taula rodona titulada «Llums i ombres de marxar a l’estranger». L’organitza el CIAJ (Centre d'Informació i Assessorament per a Joves) de l’Ajuntament de Barcelona.


L’assistència és gratuïta. El contigut de la sessió es planteja així: «experts en mobilitat debatran i reflexionaran sobre la ruta a seguir en iniciar una estada en un altre país».

Aquests experts són Arnau Soy, conseller de la Xarxa Eures (servei d’informació europeu sobre ofertes de feina), Heike Koeber, coordinadora de projectes d’estudis universitaris de l'Associació Hispano-Alemanya d’Ensenyaments Tècnics, i Fabienne Bes, membre del servei d’ocupació de la Cambra de Comerç i d’Indústria Francesa a Barcelona.

També s’escoltaran testimonis de joves que viuen o han viscut fora de Catalunya per estudis o treball, i que coneixen directament la realitat dels seus països d’acollida.

«Gràcies a aquest testimoni, nois i noies que tenen en ment marxar a l’estranger aprendran de l’experiència de joves com ells que, havent viscut de primera mà els avantatges i inconvenients que poden sorgir, els aconsellaran i informaran sobre com preparar-se adequadament.»

Jove: et trobes a l’atur i et sembla que aquí no hi tens gaire futur? Aprofita ocasions com aquesta per rebre informació, per compartir inquietuds i per acabar-te de decidir.

Pensa seriosament a fer la maleta i passar uns mesos en un altre país. Aquesta experiència no te la treurà ningú.

Per a més informació sobre l’acte del proper dilluns:
http://www.ciajbcn.cat/main.asp?opc=5&idi=cat&mes=1&anni=2013&codi=1000253

Repassa aquestes altres entrades d’aquest bloc amb idees i recursos per trobar feina «allà fora»:
http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/06/marxem-lestranger.html
http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/09/oportunitats-per-treballar-lestranger.html

I explora els serveis d’ofertes de feina per a bibliotecaris a l’estranger:
http://www.ub.edu/biblio/informacio-per-a-la-insercio-laboral/com-trobar-feina.html#estranger

Pensa que molts altres abans que tu ho han fet. Per què tu no?


dimarts, 29 de gener del 2013

Poca feina i ben pagada... què més vols!

Hi poden haver molts arguments per intentar convèncer un estudiant de batxillerat perquè s’apunti al grau d’Informació i Documentació, i perquè així després pugui treballar com a bibliotecari. (Els lectors assidus d’aquest bloc ja saben el meu ús peculiar de la paraula «bibliotecari» per designar el conjunt variat d’ocupacions que poden fer els graduats en la nostra àrea.)


Avui no promocionarem el nostre ofici referint-nos a la possibilitat de treballar envoltat de llibres i manuscrits antics (com els bibliotecaris que treballen en biblioteques patrimonials), o de la satisfacció que se sent en observar el naixement de nous lectors en les etapes inicials de l’educació (si es treballa en una biblioteca escolar), o de formar part d’equips d’investigació, ajudant en cerques bibliogràfiques complexes, o afegint metadades als resultats de la recerca, o organitzant la informació en una pàgina web, o...

No. Avui parlarem de peles!

Segons un estudi (diguem-li «estudi», diguem-li «cosa», ja que enlloc no es detalla la metodologia seguida) de l’empresa estatunidenca CareerCast (dedicada a informar d’ofertes de feina), els bibliotecaris ocupen la posició número 9 de les feines menys estressants. I ben pagada! Segons aquesta empresa, que analitza 200 professions diferents, el salari mitjà dels bibliotecaris és de 54.500 dòlars a l’any (uns 40.500 euros).

La descripció que fa de l’ofici no pot ser millor: «A peaceful atmosphere and unlimited access to literature makes librarian a welcoming career option for the bookish. Librarians have many careers paths at schools, colleges and universities, city/county funded libraries and in corporate research.»

Amb aquesta perspectiva... qui no voldria ser bibliotecari?

La pega és que sempre hi ha qui vol aixafar la guitarra... Al peu de la notícia, uns quants lectors hi han deixat els seus comentaris...

N’hi ha que diuen que de tantes peles, ni parlar-ne. Altres diuen que, almenys a les biblioteques públiques, de poc estressant, res de res: «the "peaceful atmosphere and unlimited access to literature" comment is completely off the mark for a modern public library, which makes me think that whoever wrote this hasn't stepped foot in a library for quite some time and is going off the stereotype that libraries are places where talking and fun are prohibited.»

Algun comentari entra en detalls i potser encara ho espatlla més: «Public and academic librarians constantly deal with drunk, high, abusive, and even mentally ill patrons.»

Encara, un altre visitant ho acaba d’arreglar: «The first day I started at an academic library a man overdosed in a bathroom.  In the 20 plus years I've worked in libraries, staff members have dropped dead at their desk, visitors have died of heart attacks, staff have been physically threatened by patrons, patrons have been attacked by other patrons.  We see it all.  Prostitution, drugs, lice, bed bugs, urination in the elevators, poop running down someone's pants leg all over the floor, children throwing up on the carpet - you name it we've seen it in our libraries.  This daily stress on top of constant budget cuts every year, seeing our valuable co-workers get laid off and their work dumped in our laps, taking work home because we don't have time to do it all "while on the clock".»

Sabeu què? Potser que no passem aquesta pàgina als estudiants de batxillerat!!!

Per si voleu acabar de llegir la informació, aquesta és la font de la notícia:

Kensing, Kyle. The 10 least stressful jobs of 2013 [en línia]. Carlsbad, CA: Adicio, 2013. <http://www.careercast.com/jobs-rated/10-least-stressful-jobs-2013>. [Consulta: 27 gener 2013].

Concretament, la informació sobre els bibliotecaris es troba en aquesta pàgina:
http://www.careercast.com/career-news/least-stressful-jobs-2013-librarian

D’altra banda, si fem una cerca dels llocs de treball oferts com a «librarian» per mitjà d’aquesta empresa als Estats Units, ens trobem amb la bonica xifra de 85 anuncis. He volgut trobar-ne algun on especifiquin el sou ofert, però en la gran majoria hi ha la típica frase «Salary commensurate with credentials and experience». Després de 20 o 30 anuncis sense èxit, al final sí: n’he trobat un.

Es busca un «Reference and instruction librarian» per al Clark College, a Vancouver, a l’estat de Washington. I el sou anual és de... 46.796 dòlars (uns 35.000 euros). La feina és per començar el setembre de 2013 –implica fer algunes classes–, però cal enviar les candidatures abans del 14 de febrer. Què? Qui s’hi apunta?
http://jobs.oregonlive.com/jobs/reference-and-instruction-librarian-vancouver-wa-53944291-d?rsite=careercast&rgroup=1&clientid=oregonlive

Els noms dels perfils demanats en la resta d'anuncis són variats. Des del simple «librarian», fins als més especialitzats «Reference librarian» o «Medical librarian», passant pels més moderns «Research data librarian» o «Online learning technologies librarian», sense oblidar el clàssic «Metadata and catalog librarian».

Parlant dels perfils diversos que poden desenvolupar els graduats en el nostre camp, un estudi recent ha identificat uns 50 perfils professionals diferents. La importància de la xifra no és la quantitat –certament àmplia– sinó el mètode com s’ha aconseguit: mitjançant el buidatge de 608 anuncis de feina reals, distribuïts pel SIOF (Servei d'Informació d'Ofertes de Feina) durant el curs passat, 2011-2012. Vegeu l’article sencer aquí: http://www.ub.edu/bid/29/abadal1.htm.

L’argument de captació que preteníem utilitzar, el crematístic, tot i ser una mica materialista, respon a una de les motivacions dels nois i noies que estudien batxillerat a l’hora de triar carrera: «guanyar molts diners». Això és el que evidenciava un estudi portat a terme per Everis i e-Motiva i ressenyat en aquest bloc fa uns dies: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/12/manquen-estudiants-busquem-ne-els-motius.html

Hi podríem afegir: «podràs conèixer altres mons...»

dijous, 24 de gener del 2013

Com són els emprenedors?

No fa gaires setmanes ha vist la llum un llibre que pot servir d’entreteniment o d’inspiració als estudiants o joves bibliotecaris (i a la resta de la població) que tinguin intenció de portar a la realitat alguna idea de negoci.


Lacoste, Jesús A. El perfil humano y profesional de los emprendedores digitales: quiénes son, cómo viven, a qué dedican el tiempo libre… las personas que triunfan en el mundo digital. [S. l.]: Bubok, [2012]. 346 p. ISBN 978-84-686-2735-9. 13,95 €. Disponible també en ePub (2,95 €) i pdf (2,95 €). En aquest enllaç estan disponibles les 22 primeres pàgines (preliminars i primera entrevista): http://www.bubok.es/ver/preview/219926

Es tracta d’un recull d’entrevistes a 73 emprenedors del món digital, tots ells espanyols. El contingut es presenta organitzat en cinc categories:
  • Los líderes de Internet (30 casos) 
  • Los líderes del social media y marketing online (13 casos)
  • Los líderes del ecommerce (17 casos)
  • Los líderes del mundo móvil (7 casos)
  • Los business angels (6 casos)

La llista completa dels entrevistats, juntament amb un enllaç cap a la seva pàgina web personal o de l'empresa on treballen es pot trobar en una entrada del bloc de l'autor: http://jesuslacoste.soydigital.es/milibro

Les entrevistes van ser fetes als mesos de juny i juliol de 2012. Tots els entrevistats van haver de respondre les mateixes qüestions, un total de 34 preguntes, agrupades en dos apartats: «Perfil humano», amb 24 interrogants sobre els gustos o les activitats personals (com ara el model de telèfon mòbil preferit, un país per fer-hi una estada...) i «Perfil digital», amb 10 preguntes que van des de l’edat en què van començar a treballar, com van aconseguir el primer finançament, o més especulatives com «¿Emprender es perder?». La majoria de respostes són molt breus.

No hi ha preguntes de caire més convencional com ara el lloc i any de naixement, un breu currículum acadèmic i professional, l’explicació de les línies de negoci de les empreses on treballen actualment... Sinó que es posen de relleu les creences i els valors dels protagonistes en aspectes referits al món de l’emprenedoria o bé de la vida quotidiana. «Filosofía de vida:», «¿La tecnología nos favorece o nos vuelve inhumanos?», «¿Qué es más importante, la idea o ser el primero?», etc.

Al principi de cada entrevista hi ha una foto de l’entrevistat, el càrrec i lloc de treball que ocupen actualment, la pàgina web de l’empresa i el compte de Twitter.

El contingut del llibre aporta una part de xafarderia que podríem titllar d’irrellevant («El último libro que ha leído y/o recomendado:») però que ajuden a formar-se una idea del caràcter i estil de vida de cada protagonista. Tots els entrevistats són casos d’èxit, però sovint amb diversos fracassos acumulats amb els anys.

Pel que fa al gènere dels entrevistats, guanyen els homes, amb 61 de 73 (un 84 % dels casos). No podem aportar dades d’altres variables típiques com lloc de naixement o residència (perquè no consten), tot i que reconeixem alguns catalans, com ara:

Eudald Domènech (Fundador i CEO d’InoutTV) 
Albert Esplugas (director d’estratègia i desenvolupament de negoci de Microsoft)
Jesús Haro (CEO de Carritus.com)
Dídac Lee (CEO d’Inspirit Holding. Founder de Scubastore)
Martí Manent (CEO de Derecho.com)
Joana Sánchez (presidenta d’Incipy i d’Inesdi (Instituto de Innovación Digital de las Profesiones))
Marc Vidal (CEO d’IDODI)

Tampoc podem fer un estudi analític de la formació de base dels entrevistats (la majoria d'ells no esmenta quins estudis ha cursat). Amb tot, identifiquem un cas que va treballar com a becari en una biblioteca universitària: Fernando Encinar (confundador i dircom d’Idealista.com): «Mi primer empleo con nómina fueron unas prácticas de seis meses en la biblioteca de Ávila. ¡Aprendí muchísimo y tuve acceso ilimitado a libros!»

Ens hauria agradat haver trobat un índex de les empreses esmentades i del sector o camp d’activitat a què es dediquen. També –ja em perdonareu les meves manies– hauríem preferit un ordre alfabètic de presentació dels personatges (dins de cada categoria) que facilitaria la localització d'alguna persona en concret. Però bé... potser no escau demanar aquests formalismes en aquest tipus d'obres.

No hem presentat l'autor: Jesús Lacoste és llicenciat en Psicologia i actualment director de Soy Digital, empresa de serveis dedicada al comerç electrònic i les noves tecnologies, amb seu a Canàries: http://www.soydigital.com. Per cert que, al seu bloc, que tracta sobre temes tecnològics en general, xarxes socials, innovació tecnològica, etc., dedica una entrada a l'experiència d'haver publicat per primera vegada un llibre. Una experiència valuosa, que pot ser imitada per altres: http://jesuslacoste.soydigital.es/milibro. A l'enllaç següent veurem un vídeo amb unes declaracions de l'autor el dia de la presentació del llibre: http://agoranews.es/2013/01/18/jesus-lacoste-presenta-su-libro-el-perfil-humano-y-profesional-de-los-emprendedores

La nostra opinió sobre el llibre: una lectura distreta, lleugera, que permet apropar-se al vessant humà d’un conjunt ampli de líders actuals de l’emprenedoria a Internet a Espanya.


dimarts, 22 de gener del 2013

Premis de la Fundació Príncep de Girona

El proper 28 de gener de 2013 acaba el termini per presentar-se als Premis de la Fundació Príncep de Girona, que volen distingir joves que hagin destacat per la seva capacitat emprenedora amb projectes innovadors.


Per presentar-s'hi cal tenir entre 16 i 35 anys. Copio de la seva pàgina web: «La FPdGi convoca els Premis Fundació Príncep de Girona 2013 amb la voluntat de promoure i fomentar la iniciativa i l’esforç, la recerca científica i la creativitat artística, la solidaritat i el desenvolupament del talent de joves emprenedors i innovadors que demostren inquietud per construir un món més just en un entorn globalitzat i que tenen la capacitat d’assumir riscos i la motivació necessàries per induir canvis en la societat.»

En total són quatre premis per a joves:
  • Social: per a joves emprenedors socials amb projectes que fomentin la integració de grups marginats o en risc d’exclusió.
  • Recerca científica: per a joves científics (inclosos els que treballin en el camp de les ciències humanes i socials) amb experiències o projectes de recerca que destaquin en la seva disciplina, que siguin emprenedors i innovadors i que ofereixin un potencial elevat de desenvolupament futur.
  • Arts i lletres: per a joves amb un talent i una obra prometedors en qualsevol disciplina de les arts i les lletres i que serveixin d’exemple i inspiració per a altres joves.
  • Empresa: per a joves amb iniciativa emprenedora en l’execució d’un projecte d’empresa original i viable.
Des de la pàgina web següent veureu les bases completes, el formulari per presentar les candidatures, uns vídeos breus amb els premiats d'altres anys, i altres informacions relacionades amb la Fundació: http://ca.fpdgi.org/projectes/emprenedoria/premis-fpdgi/

D'aquesta fundació vaig parlar ja fa un temps en aquest bloc: per comentar un estudi seriós que ells van promoure sobre la iniciativa emprenedora a Espanya (especialment entre els joves).

Crec que la tasca que du a terme aquesta entitat és lloable: potenciar la innovació i les iniciatives personals, posant en valor el talent que sens dubte és present en molts joves, que són els que han de tirar endavant el país...

dijous, 17 de gener del 2013

Noves directrius de l’IFLA sobre la formació dels bibliotecaris

«Noves, noves» potser no: són de l’agost passat, i la versió que ara es presenta és el quart esborrany revisat. De fet no sé si és un document molt important per a nosaltres; però tanmateix m’ha semblat oportú deixar-ne un comentari, ja que teòricament –si més no– afecta directament la formació dels futurs bibliotecaris.


IFLA. Guidelines for professional library/information educational programs [en línia]. IFLA, August 2012. 10 p. <https://repository.ifla.org/handle/123456789/772>. [Consulta: 15 jul. 2022].
Dic que potser no és un document vital perquè, com sabem, l’IFLA ha de prescriure directrius que siguin vàlides i aplicables per al conjunt del planeta. I és clar, les diferències econòmiques, culturals, ètniques i altres entre uns països i uns altres són molt –massa– grans. No pot plantejar-se igual la formació que reben els futurs bibliotecaris en una universitat privada d’Estats Units que a la Universitat de Botswana, per exemple.

Així doncs, les directrius de l’IFLA (no només aquesta, sinó totes, en general) podríem dir que són uns documents de requisits mínims; una declaració de bones intencions que han de ser assolibles per totes les nacions del concert mundial... És de suposar, doncs, que la formació de bibliotecari que es dispensa al nostre país complirà amb escreix les demandes de l’IFLA. Per exemple, una qüestió en què aquestes directrius insisteixen i que a casa nostra tenim assolida des de fa dècades: que els ensenyaments per ser bibliotecari tinguin el mateix estatus i reuneixin les mateixes condicions que altres ensenyaments universitaris (pel que fa a la qualificació del professorat, a la possibilitat d’accedir a un tercer cicle en aquest camp, etc.).

D’entrada ens podem preguntar: de quina professió tracten, aquestes directrius? És a dir, quin és el perímetre, l'abast conceptual del que s’entén per la nostra professió? El text no aborda amb detall aquest tema (pensem que el document té un total de només 10 pàgines); tanmateix, a la introducció hi ha una frase que hi fa referència tangencial: «Collaboration with partners within the sector –archives, museums and records management– is increasingly evident, so inclusion in programmes of an awareness of common issues is appropriate.» (p. 2). I una mica més avall: «Additionally, it has become apparent that many of the instructional and knowledge bases that education in librarianship needs to also cover the boundaries of other kindred professions, for example in archival, museum and records management studies.» (p. 2).

Una altra qüestio col·lateral  i no resolta és la de la denominació de la professió. Aquest document ha optat per «Library/information programmes» (la barra inclinada m’ha recordat el guionet usat pel nostre Col·legi en l’expressió «bibliotecari-documentalista»). A l’interior del text hi ha variants: «library and information programmes» (set vegades), «library information programmes» (una vegada: error?), «library programmes» i també «the profession of librarianship». Però deixem les nimieses i anem a la substància.

(Digueu-me «tiquis miquis», però no ens agrada que en un text de 10 pàgines s'usin variants ortogràfiques britàniques i nord-americanes: «programs», 2 cops (una d'elles, al títol); «programmes», 22 cops. Tampoc ens agrada que hi hagi una discrepància en el nom d'un apartat entre el sumari i la presentació.)

Aquestes directrius «set the framework for the necessary objectives for library and information educational programmes: the requirements of core and useful curriculum elements to be included in teaching programmes, the faculty, staff and student requirements for these programmes and the need for the programmes to be well supported by information and other resources.» (p. 1).

Els apartats en què s'estructura el text són:
  • El marc general
  • Elements del pla d’estudis
  • El pla d’estudis
  • El professorat i la resta de personal
  • L’alumnat
  • El suport institucional
  • Els recursos i les instal·lacions per a la docència

Extrec algunes frases del text:

«Today library information educational programmes extend beyond the physical collections and buildings to the virtual world of the Internet.» (p. 2). Tant de bo poguéssim fer arribar aquesta idea als estudiants de batxillerat: tindríem més alumnat!

Quan s'especifiquen els temes que haurien de constar als plans d’estudis, n’esmenta uns quants que coincideixen amb assignatures que s’han incorporat a la formació de grau que oferim a la UB (i que no eren inclosos, o no amb tanta profunditat, en la diplomatura):

«The core elements of the LIS [library and information studies/science] curriculum will include: [...] the History of the Field.» (p. 4). (Aquest proper semestre s’impartirà per primer cop l’assignatura optativa «Biblioteques i professió bibliotecària a la Catalunya contemporània», de 3 crèdits, a càrrec de Teresa Mañà.

Un altre element que s'ha d'ensenyar: «Assessing information needs» (p. 4) deu correspondre a una assignatura nova al grau: «Anàlisi de necessitats d'informació», de 6 crèdits.

Com és normal esmenta la necessitat de la revisió regular del pla d’estudis: «Regular review of curriculum. A process of formal curriculum review should take place on a regular basis [...]. This review should be informed by input from employers, practitioners and professional associations, as well as students and faculty and will be overseen by the IFLA Standards Committee.» (p. 6).

Sobre el professorat estableix uns principis generals: «The qualification of each full-time faculty member should include research-based competence in the designated teaching areas, technological proficiency, effectiveness in teaching, a sustained record of scholarship, and active participation in appropriate professional associations.» (p. 7).

Un punt en què a la Facultat de la UB es fa una feina excel·lent (no sempre aprofitada per l’alumnat): la tutoria: «Students should have advisory assistance in constructing a coherent programme of study to meet career aspirations consistent with the educational programme's mission, goals and objectives.» (p. 8).

D’altres punts ni els comento, perquè els complim amb escreix: poder disposar d’una bona biblioteca de suport a l’estudi, d’infraestructura tecnològica amb accés a Internet, etc.

Que complim aquests mínims no vol dir que ens puguem sentir satisfets... Sempre es pot millorar!

dimarts, 15 de gener del 2013

Oportunitat de feina en el camp de les tecnologies

A final de desembre de 2012 la Comissió Europea va adoptar set prioritats per a l’economia i la societat digitals. Està comprovat que l’economia relacionada amb les tecnologies de la informació augmenta set vegades més de pressa que l’economia en general, però la fragmentació política de la Unió Europea (UE) dificulta aquest creixement.


El 2010 es va promulgar l’Agenda Digital per a Europa, que marcava tota una sèrie d’objectius i actuacions a desenvolupar, amb la finalitat última de millorar l’economia. Des de l'enllaç següent tindreu accés a la pàgina web d’aquest important pla polític: http://ec.europa.eu/digital-agenda/. Si els seus objectius s’assolissin al 2020, tal com es va planificar, el PIB europeu augmentaria un 5 %.

El que es presenta ara són unes prioritats per tirar endavant al 2013 i 2014, i es fonamenten en els aspectes que tenen més capacitat d’afavorir el progrés digital. A la llarga això implicaria un increment notable de llocs de treball.

Les set prioritats són les que apuntem tot seguit. Fixem-nos que en diverses d’elles els bibliotecaris hi podem tenir un paper a jugar important:
  1. Creació d'un marc regulador de la banda ampla nou i estable.
  2. Noves infraestructures públiques de serveis digitals a través dels préstecs del mecanisme «Connectar Europa»
  3. Posada en marxa d'una gran coalició sobre les competències digitals i l'ocupació
  4. Proposta d'una estratègia i una directiva de la UE sobre ciberseguretat
  5. Actualització del marc de la UE en matèria de drets d'autor
  6. Promoció de la informàtica en núvol mitjançant el poder de compra del sector públic
  7. Posada en marxa d'una nova estratègia industrial per a l'electrònica
Podeu llegir els detalls en aquest enllaç: http://europa.eu/rapid/press-release_IP-12-1389_es.htm

Per a una introducció a l’Agenda Digital Europea podeu consultar aquest enllaç: http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/08/sens-gira-feina.html.

També se'n parla a Blok de BiD: http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/agenda-digital-europea-les-coses-que-shan-de-fer-millorar-en-tic-europa


dijous, 10 de gener del 2013

Ofertes de feina per a investigadors

Tot i que la formació tradicional del bibliotecari el capacitava per a unes tasques tècniques, a mesura que els estudis del nostre àmbit professional han anat guanyant terreny dins de la universitat i s’han anat creant i normalitzant estructures de caire acadèmic, ja no són una excepció els col·legues que tenen la recerca com una de les seves activitats principals.
El jove graduat que acaba els estudis amb un bon rendiment acadèmic i que sent la vocació de la recerca té l’oportunitat avui en dia de començar una carrera universitària que el pot portar a guanyar-se la vida (no pas a fer-se ric) amb aquesta activitat. Els màsters orientats a la recerca, els programes de doctorat, els grups de recerca, els observatoris i altres estructures, forneixen la societat d’unes persones que amb la seva tasca quotidiana fan avançar el coneixement teòric o aplicat del camp científic d’Informació i Documentació.

Per tal de fomentar la mobilitat i l’accés a la feina dels investigadors en general, la Comissió Europea va crear el 2008 Euraxess, un portal que intenta recollir totes les ofertes de feina existents per als investigadors. A banda del servei d’ofertes de feina, dins d’Euraxess també es troba un seguit d’informacions sobre els drets i els deures dels investigadors, serveis que s’ofereixen per facilitar l’estada en un altre país, així com un recull d’enllaços a centres de recerca i a altres entitats similars.

La cerca d’ofertes de feina (prop de 5.500 en el moment de redactar aquestes línies) es pot efectuar, entre d’altres punts d’accés, per camps de recerca. I entre aquests camps de recerca es troba «Information science». De la nostra especialitat hi ha vigents 253 anuncis, distribuïts principalment en aquests països: Alemanya (61), Regne Unit (34), França (25), Itàlia (22) i Suècia (18).

Heus ací doncs, una altra font d’informació per a qui –tenint les qualificacions oportunes– desitgi passar una temporada a l’estranger. La trobareu a l'enllaç següent: http://ec.europa.eu/euraxess/.

ACTUALITZACIÓ: El Govern de Catalunya ha creat un lloc web amb la mateixa imatge que Euraxess, per tal de promocionar la vinguda a casa nostra d'investigadors estrangers. El seu nom: Euraxess Catalonia. Aquí el podreu veure: http://www.euraxess.cat/.


dimarts, 8 de gener del 2013

Els treballs dels alumnes tenen visibilitat

A mesura que els alumnes arriben als cursos superiors i van tenint ocasió de posar en pràctica els coneixements que adquireixen a les aules, es va constatant la qualitat dels seus treballs, preludi del que seran capaços de fer quan ja siguin de debò «bibliotecaris de Catalunya».



En alguns casos aquests treballs tenen l’ocasió de ser publicats i així poden ser valorats pel públic en general. Aquesta circumstància s’ha donat de sempre, però ara gràcies a Internet i les tecnologies, hi ha més facilitats per fer-ho possible. Aquí volem deixar constància d’alguns casos recents.

En Mariano Collado, un alumne del grau que està acabant el seu Pràcticum al servei de documentació de La Vanguardia, signa un petit article a la versió digital del diari, en què aprofita informacions publicades ara fa 40 anys, per rememorar una notícia que va sotragar la societat: la trobada dels supervivents d’un accident aeri a la serralada dels Andes. D’aquesta manera el diari procura donar visibilitat a la seva important hemeroteca digital (amb tots els diaris digitalitzats, des de 1881). Aquí veureu el seu treball: http://www.lavanguardia.com/20121222/54356481317/accidente-aereo-andes-supervivientes-canibalismo-uruguayos-1972.html

Alguns treballs finals d'alumnes del màster de Gestió de Continguts Digitals –els que han aconseguit millor qualificació– es poden consultar al repositori institucional de la UB, Dipòsit digital de la UB: http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/3001

Per exemple, un dels tres publicats el passat mes de juliol: «Definició i conceptualització d'un portal de referència per a les biblioteques escolars catalanes», de Míriam Balboa de la Fuente, que ja havia fet la diplomatura a la Facultat, i avui treballa per al projecte BDpuntedu, del Col·legi.

Del programa de pràctiques d’estiu a l’estranger, propi de la Facultat, també podem donar alguna mostra. Si ens remuntem al 2008, trobem el cas de l’aleshores estudiant de llicenciatura Ana María García Ramiro (avui directora de la Biblioteca central urbana Mestre Martí Tauler de Rubí) que va confeccionar un recull de recursos sobre cultura catalana per a la biblioteca de la Universitat de Cardiff (País de Gal·les). Aquí podeu veure la seva feina: http://www.cardiff.ac.uk/insrv/bysubject/european/hispanic/catalan.html

Així mateix, l'estiu de 2009, l'aleshores estudiant Aina Manso, que avui treballa al CRAI de la UB, portà a terme unes pràctiques a la prestigiosa universitat suïssa ETH. Fruit de la seva feina, ha quedat un document disponible en línia:
Manso Santolaria, Aina. LibraryThing as a library service. Eidgenössische Technische Hochschule Zürich, ETH-Bibliothek, Innovation & Marketing Department, 2009. Disponible a: http://e-collection.ethbib.ethz.ch/view/eth:777
Un altre cas és el del congrés de la nostra especialitat BOBCATSSS, que se celebra cada any en una ciutat diferent. Una característica important d’aquest congrés, com potser sabreu, és que és organitzat per estudiants i per a estudiants. Doncs bé, a la darrera edició, de febrer de 2012, que va tenir lloc a Amsterdam, un grupet d’estudiants de la Facultat hi tingué una participació activa. Al Blok de BiD s'hi publicà una crònica, signada per Aina Giones. I ara podem llegir en línia la publicació de les actes del congrés, que conté un resum de les contribucions: http://www.bobcatsss2012.org/wp-content/uploads/2012/08/BOBCATSSS2012Proceedings2on1.pdf 

Aquests exemples són només una mostra, com aquell qui diu triada a l'atzar, de les moltes que es podrien aportar. Una tria de la bona feina que els nostres alumnes han dut a terme mentre estaven matriculats a la Facultat. Sense dubte que deu ser un estímul per a tots comprovar com es valora la feina feta.


dijous, 3 de gener del 2013

Oportunitat perduda: en Vaquerizo no s’hi apunta!

Oooh! Quina decepció! El nostre Mario, en Mario Vaquerizo –ja sabeu, la parella d’Alaska–, va decidir finalment no matricular-se a la nostra carrera, tot i que en diverses ocasions havia manifestat la seva voluntat decidida de fer-ho. (Vegeu una altra entrada en què documentem aquest tema.)
 


Sembla que la decisió final ha estat presa per responsabilitat. No hi ha influït –o almenys no ha transcendit– el fet que hauria hagut de pagar una matrícula amb recàrrec (en Mario ja és llicenciat en periodisme). No; els diners no són un impediment quan el que es tracta d’assolir és una alta aspiració personal.

No s’hi ha matriculat perquè les seves múltiples obligacions professionals li haguessin impedit «ir a clase y volver a tener una carpeta». (Declaracions extretes d’una font de tota confiança: Vertele!). I això que els directius de la universitat on va anar a informar-se (imaginem que la Carlos III de Madrid) el van animar a optar per la modalitat semipresencial.

Però no; ell és un ciutadà conscient de les seves limitacions: «le parecía mal ocupar una plaza pública cuando no iba a tener tiempo para estudiar.» (De la mateixa font citada anteriorment.) Ai... Alguns dels nostres alumnes haurien hagut de fer aquesta reflexió abans d’abonar l’import d’una matrícula que possiblement no podran rendibilitzar gaire...

Us imagineu que algun personatge popular –per exemple, el Josmar, l’Homo APM, la Pilar Rahola, en Ramon Pellicer...– es matriculés al nostre grau? I que n’anés cantant les excel·lències –o no, tant és– per les televisions i que se’n fessin ressò les xarxes socials?

Podríem trobar perles com ara aquestes (respectivament): «És súper fort! Sabíeu que hi ha altres buscadors, a més de Google?», «Ho haveu vist? Aquest grau és la canya: no saps molt bé per què servirà... però és interessantíssim!», «Hi ha un professor que ni sento què diu ni entenc de què parla... però és tan mono...», «Per demà he d’entregar una ressenya, fer un treball en grup, assistir a una conferència... i encara no m’he depilat!» 

De bibliotecaris catapultats per la fama ja hi ha hagut algun precedent... El 2005, una formosa senyoreta andalusa, llicenciada en Documentació per la Universitat de Granada, va participar a «l’experiment sociològic» Gran hermano

La nostra col·lega es diu Inma Contreras i no va fer un gran paper al concurs, però la seva presència pública a les pantalles sens dubte que va col·laborar que algun espectador del programa s’interessés pels nostres estudis. Només per als més frikis: al vídeo següent (de la gala final de Gran hermano de 2005) la veureu en plena acció (a partir del minut 1.30): https://www.youtube.com/watch?v=CqcxkmrqkdM
 

Des d’aquí animem el col·lectiu bibliotecari català a fer el possible per aparèixer a les pantalles televisives per tal de promocionar la professió i la carrera. Podem participar en concursos de televisió, superar rècords del Guinness, salvar una iaia de morir en un incendi, manifestar-nos despullats per la plaça de Sant Jaume: tot és vàlid! Però sempre (sempre!) amb un cartellet penjant que digui: «Soc bibliotecari» o bé «Soc bibliotecària», segons s’escaigui.

Salut!