Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris perfils professionals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris perfils professionals. Mostrar tots els missatges

dimecres, 7 de gener del 2015

De què podem treballar els bibliotecaris?

Sempre hem dit que les possibilitats laborals dels graduats en Informació i Documentació són molt diverses. Pràcticament en qualsevol entorn on la gestió de la informació i la documentació sigui important hi ha un lloc de treball reservat per a nosaltres. I això inclou, per descomptat, tota mena d'arxius i biblioteques, però també les empreses, els òrgans de l'administració i la resta d'organitzacions humanes. En aquest blog n'hem parlat a bastament. Només cal que mireu els apunts indexats per «perfils professionals».

Imatge del web del Dep. de Biblioteconomía y Documentación de la Univ. de Salamanca
Avui hi tornem, gràcies a una síntesi que al nostre parer està molt ben feta, realitzada pel Departamento de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad de Salamanca (gràcies J.G.).

Com podeu veure en la il·lustració que reproduïm, en l'horitzó laboral d'un bibliotecari-documentalista hi ha vuit àmbits o entorns laborals diversos, des d'«Ocio, cultura, alfabetización», fins a «Atención ciudadana e información», passant per «Conocimiento» o «Buen gobierno, democracia». Aquests àmbits es relacionen amb quatre branques disciplinars més o menys establertes: Biblioteca, Documentación, Información, i Tecnologías de la información y comunicación.

I dins d'aquest panorama, aquesta síntesi presenta –segurament que sense ànim d'exhaustivitat– molts llocs de treball diferents. Un total de 19 de caràcter més bàsic, com ara «Documentación jurídica», «Documentación hospitalaria», «Gestor de bases de datos», «Alfabetización digital» o «Biblioteca pública», i 17 de més especialitzats, com ara «Gestión de servicios digitales», «Sistemas integrados de información clínica», «Archivo virtual electrónico», «Preservador digital» o «Gestor de comunidades».

Sota el gràfic hi ha unes explicacions que amplien i detallen el que la il·lustració sintetitza.

Ens ha semblat que la visualització gràfica és una bona manera de donar a conèixer a possibles candidats a estudiar el nostre grau la diversitat de llocs de treballs possibles.

dimarts, 30 de juliol del 2013

Nous perfils i noves denominacions

L'entrada d'avui va de perfils i denominacions, arran d'un parell d'articles que descriuen noves feines que s'ha generat a partir de l'aparició d'Internet.
Fotografia: National Media Museum
Sabaté, Jordi. «Ocho nuevos trabajos nacidos con Internet» [en línia]. Eroski consumer, 19 feb. 2013. <http://www.consumer.es/web/es/tecnologia/internet/2013/02/19/215837.php>. [Consulta: 25 jul. 2013].
Per un cantó, el treball de J. Sabaté recull i explica molt breument vuit noves feines:
  • Enginyer programador (crea el codi perquè tot funcioni);
  • Enginyer multimèdia (genera productes audiovisuals);
  • Dissenyador de pàgines web (concep l'aspecte estètic que tindrà un lloc web);
  • Arquitecte web (organitza els continguts d'un lloc web);
  • Expert en UX (retoca les pàgines web per adequar-les a l'ús per part dels usuaris);
  • Desenvolupador web (crea i programa les pàgines web perquè assoleixin els objectius desitjats);
  • Community manager [segons Termcat, gestor de comunitats en línia] (gestiona la presència d'una empresa o organització a les xarxes socials);
  • Optimitzador de rellevància en cercadors (procura que la pàgina de l'empresa o l'organització aparegui en les primeres posicions en una cerca a Internet).
Tot són feines bastant demanades avui en dia: només cal veure els anuncis difosos pels serveis habituals d'informació laboral. I ja es veu que algunes d'elles estan interrelacionades, que les pot desenvolupar una mateixa persona.

Jo crec que el grau d'Informació i Documentació hauria de formar (o facilitar els fonaments) per a la majoria d'elles, ja que estem parlant d'informació i documentació que cal organitzar, adaptar, fer recuperable... I crec que ho fa. En canvi, no crec que els lectors d'aquest article associïn cap d'aquests perfils amb un graduat de la nostra carrera. De fet, per a cadascun dels perfils, l'autor indica la formació necessària. Aquests són els camps esmentats:
  • Dissenyador (2);
  • Dissenyador multimèdia;
  • Dissenyador web;
  • Enginyers;
  • Enginyers web;
  • Estadístics;
  • Màrqueting (2);
  • Periodistes (2);
  • Programadors informàtics.
Doncs aquí tenim un problema. Ens convé promocionar més l'existència de la nostra carrera i la nostra professió. I ens convé promocionar que estem preparats per portar a terme una part d'aquestes feines.

Ara bé; la promoció ha de comptar amb un nom, i la denominació de la nostra carrera (Informació i Documentació), amb unes paraules d'una significació tan àmplia –com correspon a la varietat de les nostres possibilitats laborals– potser no acaba de facilitar-ho.
González, Alejandro. «El analista digital, una profesión al alza» [en línia]. Cinco días, 20/02/2013. <http://www.cincodias.com/articulo/opinion/analista-digital-profesion-alza/20130220cdscdsopi_1/>. [Consulta: 25 jul. 2013].
En aquest breu article es parteix de la base que les empreses no només han de tenir una finestra oberta a Internet (la seva pàgina web), sinó que han de comptar també amb presència a les xarxes socials, i cal que aprofitin les dades que circulen per la xarxa en benefici seu. Postula la necessitat del perfil «analista digital» a totes les empreses, que extregui dades útils per al negoci de l'empresa.

L'autor es formula aquesta pregunta: «¿Contamos en España con perfiles lo suficientemente cualificados para hacer frente a la demanda de analistas del canal online?» Evidentment, creu que no.

Potser ni nosaltres som conscients de les nostres capacitats i possibilitats en el món empresarial, ni les empreses s'imaginen que puguin comptar amb nosaltres...

Busquem mèdiums!

dijous, 2 de maig del 2013

Bibliotecari, una professió relativament ben considerada

Des de fa 25 anys, l’empresa nord-americana Career Cast elabora un rànquing de les 200 «millors» professions als Estats Units. Ho fa a partir de diverses dades estadístiques d’accés públic elaborades pel ministeri de Treball dels Estats Units. L’empresa en qüestió es dedica a la col·locació laboral: difon ofertes de feina, recull currículums, etc.


En l’edició d’enguany del rànquing, la nostra professió ha passat del número 61 (que ocupava l’any passat) al 88. Hem baixat 27 posicions. Així és com la defineixen: «Selects and organizes materials to make information available to the public».



Els elements que es tenen en compte per elaborar aquest estudi són de tres tipus. «Work environment», en què es consideren tant factors emocionals (la competitivitat existent, els perills potencials...) com físics (la força física necessària, les condicions mediambientals...) i pot computar fins a 81 punts. A nosaltres ens n’han adjudicat 49, una posició intermèdia. El grau d’estrès, que es calcula a partir d’11 elements (per exemple, la quantitat de viatges que cal fer, haver de complir amb terminis, treballar a la vista del públic, haver d'arriscar la pròpia vida...) i pot arribar fins a 97; nosaltres en tenim 10: destaquem per ser una professió calmada. Les perspectives d’ocupació poden arribar fins a 40 punts; en el nostre cas en tenim 3,58 (no destaquem pas en aquest punt). També es consideren els ingressos mitjans de cada professió, a partir d’una fórmula explicada en la metodologia de l’estudi. En el nostre cas són 55.158 dòlars anuals (molt similar als 55.147 dòlars de l’any passat). En total, sumem 571 punts.

Donat que la categorització de feines és bastant fina, és obvi que podem trobar altres professions analitzades en aquest rànquing que també podria fer un bibliotecari, entès en el sentit ampli com solem usar en aquest blog. Per exemple, en la posició 24 tenim el «web developer» («Creating and maintaining layout, navigation, and interactivity of intranet and internet websites») amb una puntuació de 313.

Aquesta és la pàgina amb la informació que comentem: http://www.careercast.com/content/top-200-jobs-2013-81-100

Vegeu l’entrada de l’any passat sobre aquest mateix rànquing: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/05/una-professio-tranquilla.html

dimarts, 26 de març del 2013

Trobem el nostre futur sense oblidar el passat

Aquesta és la idea d’un article publicat recentment a l’IFLA journal, que correspon a un treball presentat al darrer congrés de l’IFLA, celebrat l’agost de 2012 a Helsinki:
Gray, Sara Wingate. «Locating librarianship’s identity in its historical roots of professional philosophies [en línia]: towards a radical new identity for librarians of today (and tomorrow)». IFLA journal, vol. 39, no. 1 (March 2013), p. 37-44. <http://ifl.sagepub.com/content/39/1/37.abstract?etoc>. [Consulta: 25 març 2013].
L’autora és estudiant de doctorat al Department of Information Studies de la University College London. I aquest article toca de ple un dels objectius del nostre blog: el present i el futur de la professió, sense oblidar-ne el passat. El treball fa un repàs de les etapes històriques per les quals ha passat la professió, amb unes aportacions personals al final.

Entre els treballs més significatius que esmenta i pren com a base hi ha el Defining our professional future, de l’associació britànica CILIP (Chartered Institute of Library and Information Professionals), publicat el 2010 i disponible en línia.

Coincidim amb l’autora en l’apreciació que una de les característiques de la nostra professió, avui en dia, és la seva fragmentació. No tothom respondria igual a les preguntes següents: quin grau de pertinença a un tronc comú hi ha entre els arxivers i els bibliotecaris? El bibliotecari escolar que té una dedicació docent i el que treballa en un centre de documentació especialitzada, poden compartir una conversa professional? El personal encarregat de posicionar adequadament la marca d’una empresa als cercadors s’identifica amb la denominació «bibliotecari»?

L’article poua en la història de la professió fins a Alexandria, on el bibliotecari en cap, Cal·límac de Cirene (260-240 aC) havia elaborat un catàleg per organitzar la literatura grega en vuit grans categories. Però anava més enllà d’un simple catàleg: incloïa biografies breus dels autors principals. En aquest primitiu exemple d’eina elaborada per un bibliotecari podem identificar algunes de les habilitats que avui en dia es reconeixen com a típiques dels bibliotecaris: catalogar, indexar i classificar.

S’atura també en l’època de les biblioteques monàstiques, a l’edat mitjana. Al segle X es confeccionaven llistes de llibres en préstec, i es feien tasques d’inventari i classificació, distingint les obres que eren de consulta de les que podien agafar-se prestades. I observem la circulació dels exemplars entre monestirs, arreu d’Europa. Aquí es poden veure els precedents de l’actual gestió de la col·lecció i les habilitats de comunicació.

Comenta després els assoliments aconseguits per Ranganathan, i es detura més en el naixement de la Documentació i la tensió existent entre aquesta nova visió, que fa èmfasi en la informació i no tant en el continent, i la tradicional de les biblioteques.

A partir d’aquestes bases, aborda el problema de la definició actual de la nostra professió. Coincideix amb R. David Lankes (The atlas of new librarianship, Cambridge, Mass.: MIT Press, cop. 2011), que si pretenem definir la professió a partir de les funcions que exercim els bibliotecaris, no ens en sortirem (per la varietat de sortides que ofereixen els estudis). En canvi, proposa que prenguem com a base per a la definició la missió que tenim: millorar la societat facilitant la creació de coneixement de la gent.

Posa alguns exemples de llocs de treball ben diferents, però que compleixen aquell objectiu bàsic citat. I acaba: «So, what, in effect, does it mean to call oneself a Librarian in the 21st century? [...] a deep and intimate commitment to (exploring) humanity, and a mandate for democratism in information access and provision becomes clear.» (p. 43).

A la bibliografia final cita 27 treballs.

dimarts, 12 de febrer del 2013

Les feines que seran més demanades

Pronosticar el futur és una pràctica que porten a terme alguns mitjans de comunicació i entitats diverses, sens dubte amb bona intenció. El pronòstic del temps i de l’horòscop són dos exemples quotidians que molta gent segueix fidelment. Hi ha alguns camps en què encertar el que passarà pot comportar beneficis econòmics (resultats esportius, fluctuacions borsàries...).

Avui ens referirem a dues prediccions sobre una mateixa temàtica aparegudes en mitjans de comunicació econòmics de renom: El economista i Cinco días. Es tracta de pronosticar les professions més demanades en el futur. El tema ens interessa, per comprovar si algun dels perfils que pot desenvolupar un dels nostres graduats és dels favorits.

Alfonso Simón signa un petit reportatge publicat a Cinco días el passat 11 de gener de 2013: «Los profesionales más buscados en 2013». Recull les opinions de representants de diverses empreses del sector de la col·locació laboral. Sintetitzant, aquestes serien les futures professions demanades (no tradueixo les denominacions originals):

Ingenieros, consultores, especialistas en el mundo digital dispuestos a salir al extranjero
Director de innovación
Responsables de recursos humanos
Responsables de desarrollo de negocio y de exportación
Directivo de marketing online
Gestores sanitarios
Ejecutivos que sean emprendedores
Responsable financiero de proyectos
Digital manager
Chief digital officer
Jefe de contenidos en línea
Directores de comercio electrónico
Programadores para iPhone y Android
Community manager, social media manager
Desarrolladores o consultores SAP

Consultores de business intelligence (que analizan datos sobre negocio y clientes).

 A la font original trobareu més detalls: http://www.cincodias.com/articulo/directivos/profesionales-buscados-2013/20130111cdsdir_1/

Amb un títol molt semblant («Los 10 trabajos más demandados en el futuro») es va publicar ja fa uns mesos (el 17 d’octubre de 2012) a El economista una llista de perfils acompanyada d’uns comentaris molt breus. En aquest cas no sembla una informació gaire contrastada: no s’esmenten per a res les fonts ni la metodologia usades. Més aviat sembla un estirabot, una broma no gaire pròpia d’un periòdic que vol projectar una imatge seriosa.

Heus ací la llista (també respecto la llengua original):

Arquitecto espacial
Bioinformático
Periodistas de audiencias segmentadas
Abogado/asesor global
Nanomédico
Policía climático
Cirujano de memoria
Granjero de productos transgénicos
Especialista en avatares
Reciclador de uranio

Aquí la font original de la notícia: http://listas.eleconomista.es/emprendedores/1428-los-10-trabajos-mas-demandados-en-el-futuro

Crec que no es dóna ni una coincidència entre les dues llistes. No sé si aquesta mena de rànquings són gaire útils. Per descomptat, dubto del segon. Però si algú hi troba algun perfil del seu gust... Somiar és lliure!

dimarts, 29 de gener del 2013

Poca feina i ben pagada... què més vols!

Hi poden haver molts arguments per intentar convèncer un estudiant de batxillerat perquè s’apunti al grau d’Informació i Documentació, i perquè així després pugui treballar com a bibliotecari. (Els lectors assidus d’aquest bloc ja saben el meu ús peculiar de la paraula «bibliotecari» per designar el conjunt variat d’ocupacions que poden fer els graduats en la nostra àrea.)


Avui no promocionarem el nostre ofici referint-nos a la possibilitat de treballar envoltat de llibres i manuscrits antics (com els bibliotecaris que treballen en biblioteques patrimonials), o de la satisfacció que se sent en observar el naixement de nous lectors en les etapes inicials de l’educació (si es treballa en una biblioteca escolar), o de formar part d’equips d’investigació, ajudant en cerques bibliogràfiques complexes, o afegint metadades als resultats de la recerca, o organitzant la informació en una pàgina web, o...

No. Avui parlarem de peles!

Segons un estudi (diguem-li «estudi», diguem-li «cosa», ja que enlloc no es detalla la metodologia seguida) de l’empresa estatunidenca CareerCast (dedicada a informar d’ofertes de feina), els bibliotecaris ocupen la posició número 9 de les feines menys estressants. I ben pagada! Segons aquesta empresa, que analitza 200 professions diferents, el salari mitjà dels bibliotecaris és de 54.500 dòlars a l’any (uns 40.500 euros).

La descripció que fa de l’ofici no pot ser millor: «A peaceful atmosphere and unlimited access to literature makes librarian a welcoming career option for the bookish. Librarians have many careers paths at schools, colleges and universities, city/county funded libraries and in corporate research.»

Amb aquesta perspectiva... qui no voldria ser bibliotecari?

La pega és que sempre hi ha qui vol aixafar la guitarra... Al peu de la notícia, uns quants lectors hi han deixat els seus comentaris...

N’hi ha que diuen que de tantes peles, ni parlar-ne. Altres diuen que, almenys a les biblioteques públiques, de poc estressant, res de res: «the "peaceful atmosphere and unlimited access to literature" comment is completely off the mark for a modern public library, which makes me think that whoever wrote this hasn't stepped foot in a library for quite some time and is going off the stereotype that libraries are places where talking and fun are prohibited.»

Algun comentari entra en detalls i potser encara ho espatlla més: «Public and academic librarians constantly deal with drunk, high, abusive, and even mentally ill patrons.»

Encara, un altre visitant ho acaba d’arreglar: «The first day I started at an academic library a man overdosed in a bathroom.  In the 20 plus years I've worked in libraries, staff members have dropped dead at their desk, visitors have died of heart attacks, staff have been physically threatened by patrons, patrons have been attacked by other patrons.  We see it all.  Prostitution, drugs, lice, bed bugs, urination in the elevators, poop running down someone's pants leg all over the floor, children throwing up on the carpet - you name it we've seen it in our libraries.  This daily stress on top of constant budget cuts every year, seeing our valuable co-workers get laid off and their work dumped in our laps, taking work home because we don't have time to do it all "while on the clock".»

Sabeu què? Potser que no passem aquesta pàgina als estudiants de batxillerat!!!

Per si voleu acabar de llegir la informació, aquesta és la font de la notícia:

Kensing, Kyle. The 10 least stressful jobs of 2013 [en línia]. Carlsbad, CA: Adicio, 2013. <http://www.careercast.com/jobs-rated/10-least-stressful-jobs-2013>. [Consulta: 27 gener 2013].

Concretament, la informació sobre els bibliotecaris es troba en aquesta pàgina:
http://www.careercast.com/career-news/least-stressful-jobs-2013-librarian

D’altra banda, si fem una cerca dels llocs de treball oferts com a «librarian» per mitjà d’aquesta empresa als Estats Units, ens trobem amb la bonica xifra de 85 anuncis. He volgut trobar-ne algun on especifiquin el sou ofert, però en la gran majoria hi ha la típica frase «Salary commensurate with credentials and experience». Després de 20 o 30 anuncis sense èxit, al final sí: n’he trobat un.

Es busca un «Reference and instruction librarian» per al Clark College, a Vancouver, a l’estat de Washington. I el sou anual és de... 46.796 dòlars (uns 35.000 euros). La feina és per començar el setembre de 2013 –implica fer algunes classes–, però cal enviar les candidatures abans del 14 de febrer. Què? Qui s’hi apunta?
http://jobs.oregonlive.com/jobs/reference-and-instruction-librarian-vancouver-wa-53944291-d?rsite=careercast&rgroup=1&clientid=oregonlive

Els noms dels perfils demanats en la resta d'anuncis són variats. Des del simple «librarian», fins als més especialitzats «Reference librarian» o «Medical librarian», passant pels més moderns «Research data librarian» o «Online learning technologies librarian», sense oblidar el clàssic «Metadata and catalog librarian».

Parlant dels perfils diversos que poden desenvolupar els graduats en el nostre camp, un estudi recent ha identificat uns 50 perfils professionals diferents. La importància de la xifra no és la quantitat –certament àmplia– sinó el mètode com s’ha aconseguit: mitjançant el buidatge de 608 anuncis de feina reals, distribuïts pel SIOF (Servei d'Informació d'Ofertes de Feina) durant el curs passat, 2011-2012. Vegeu l’article sencer aquí: http://www.ub.edu/bid/29/abadal1.htm.

L’argument de captació que preteníem utilitzar, el crematístic, tot i ser una mica materialista, respon a una de les motivacions dels nois i noies que estudien batxillerat a l’hora de triar carrera: «guanyar molts diners». Això és el que evidenciava un estudi portat a terme per Everis i e-Motiva i ressenyat en aquest bloc fa uns dies: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/12/manquen-estudiants-busquem-ne-els-motius.html

Hi podríem afegir: «podràs conèixer altres mons...»

dijous, 20 de desembre del 2012

Nova responsabilitat: encarregat de repositori institucional

Gràcies a les tecnologies, cada vegada tenim la sort de comptar amb més repositoris institucionals, tant a les universitats com en d’altres organitzacions de recerca o professionals, que recullen i difonen els treballs creats pel personal del centre.


Sobre aquest tema hi ha força bibliografia, que ara no ve a tomb comentar.  Qui hi estigui interessat ho té molt fàcil; només cal que faci un seguiment d'aquesta publicació:
Bailey, Charles W., Jr. Institutional repository bibliography [en línia]. Houston: Digital Scholarship, 2009-   . <http://www.digital-scholarship.org/irb/irb.html>. [Consulta: 17 des. 2012].

Parlo avui de repositoris arran de la publicació fa poc temps d’un article de revista que presenta les funcions i responsabilitats i les necessitats formatives dels bibliotecaris que se’n fan càrrec. Perquè, com és lògic, les biblioteques de les institucions solen ser els òrgans que en tenen cura.
Simons, Natasha; Richardson, Joanna. «New roles, new responsibilities [en línia]: examining training needs of repository staff». Journal of Librarianship and scholarly communication, vol. 1, issue 2 (2012), 16 p. <http://jlsc-pub.org/jlsc/vol1/iss2/7/>. [Consulta: 17 des. 2012].
Les dues autores pertanyen a la Griffith University, que es troba a Nathan, Austràlia. El seu treball es basa en una enquesta enviada a 238 responsables de repositoris institucionals d’Austràlia i Nova Zelanda, la qual va ser resposta per 85 persones (el 37,3 % del total). Constaten que el 85 % dels que responen no han rebut cap formació específica per fer la feina que fan, sinó que han après el que cal amb la pràctica, a la feina. Entre les temàtiques que desitjarien ser formats hi ha qüestions com ara la gestió de drets d’autor, gestió de projectes i normes d’interoperabilitat.

I és que un repositori és molt més que un magatzem on s’acumulen fitxers per evitar la seva desaparició... És una eina que ha de servir per fer avançar la ciència. Per tant, convé que els treballs dispositats –i, cada vegada més, les dades en brut obtingudes en projectes de recerca que s'hi aboquen– siguin fàcilment disponibles per qualsevol estudiós o ciutadà que les vulgui trobar.

A les competències tradicionals dels bibliotecaris, com ara l’organització de la informació, la indexació, l’elaboració de resums, s’hi sumen en aquest cas unes altres: la gestió de drets d’autor, la capacitat de trobar aliances entres els investigadors, tècniques de digitalització, formats de la informació, etc.

Els repositoris porten feina: quasi la meitat dels que van respondre l’enquesta dediquen tot el seu temps laboral a tasques relacionades directament amb el respositori de la seva institució. Però és una feina ben agraïda, que permet l'accés permanent, les 24 hores del dia, des de qualsevol dispositiu connectat a la xarxa, d'aquell article que busques, de la tesi que t'inspira, del treball que necessites...

dimarts, 4 de desembre del 2012

Ecos de la taula rodona del Col·legi sobre perfils professionals

Fa ja dos mesos (el 27 de setembre de 2012) es va celebrar, tal com ja havia anunciat en aquest bloc, una taula rodona sobre perfils professionals, organitzada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.

Aspecte de la sala. Fotografia del Col·legi, disponible a Flickr
Malauradament no vaig poder assistir a la trobada, tal com hauria estat el meu desig, perquè en aquella hora tenia classe. Tot i no poder-ne parlar en primera persona, tinc ganes de deixar-ne un comentari i de recollir algunes de les idees que s’hi van exposar, ja que la matèria del debat és un dels temes principals d’aquest bloc. Per sort, disposem del vídeo de la sessió, de dues hores de durada, que es troba disponible en l'enllaç que menciono més avall.

Cal dir que l’assistència a l’acte fou nombrosa i molt participativa. Una part de les intervencions varen ser crítiques amb l’actuació del Col·legi en relació a la convocatòria per cobrir la plaça de la Direcció de la Biblioteca de Catalunya.

Està disponible a Storify la recopilació de piulades que va provocar aquest interessant debat. Ho trobareu ací:
http://storify.com/cobdc/bibliotecaris-documentalistes-perfils-professional?awesm=sfy.co_n9hQ&utm_content=storify-pingback&utm_campaign=&utm_source=t.co&utm_medium=sfy.co-twitter

I aquí una crònica, al bloc de l'Observatori Professional del Col·legi, a càrrec de Yolanda Vinyals:
http://www.cobdc.net/observatori/mercat-laboral/professio-i-perfils-professionals-una-ressenya-sobre-la-taula-rodona-del-cobdc/

En aquesta entrada hi ha disponible el vídeo de la sessió, de dues hores de durada, on qui hi estigui molt interessat podrà veure i escoltar totes les intervencions.




dilluns, 17 de setembre del 2012

Taula rodona sobre perfils professionals

El proper 27 de setembre de 2012, dijous, tindrà lloc a partir de les 6 de la tarda una taula rodona que tractarà sobre un dels temes principals d’aquest bloc: els perfils professionals del bibliotecari.

Lloc de celebració de l'acte
És una activitat organitzada pel Col·legi, i es portarà a terme a la Biblioteca Sagrada Família de Barcelona (Provença, 480). El títol exacte de la taula rodona és «Bibliotecaris-documentalistes: perfils professionals i titulacions». Aquí hi ha l'anunci de la pàgina web del Col·legi: http://cobdc.org/aldia/2012/0912.html

Hi intervindran:
  • Mercè Muntada (presidenta del Col·legi) moderarà les intervencions.

Us animo a assistir-hi! Tant si encara sou estudiants com si ja heu acabat la carrera; tant si esteu cercant feina com si ja n’heu trobat, probablement us pregunteu coses com ara: «És adequada la formació oferta a la Facultat per a les demandes actuals del mercat?», «És normal que s’imparteixi el grau en dues universitats de Barcelona, si amb prou feines s’omple un grup?», «Què estan fent les institucions bibliotecàries per donar a conèixer el paper del bibliotecari entre les empreses?», «Com és possible que s'apuntin més estudiants a la Facultat, a la vista dels perfils professionals tan atractius que forma?» Per exemple.

Fins aviat!

dijous, 23 d’agost del 2012

Tècnic en bibliometria, nou perfil d'interès

Fa un temps ja vaig recollir al bloc la idea d'un nou perfil professional: l'expert en bibliometria, expert en el maneig de les eines i les tècniques bibliomètriques, per tal de donar suport a grups de recerca o a unitats de recerca d'universitats o altres organitzacions similars: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/01/especialista-en-bibliometria-possible.html

Avui hi torno, amb l'excusa de la publicació recent d'un article que insisteix en el tema:
    Torres-Salinas, Daniel; Jiménez-Contreras, Evaristo. «Hacia las unidades de bibliometría en las universidades [en línia]: modelo y funciones». Revista española de documentación científica, vol 35, n.º 3 (jul.-dic. 2012), p. 469-480. 25 referències citades a la bibliografia. <http://redc.revistas.csic.es/index.php/redc/article/view/753/834>. [Consulta: 1 agost 2012].
En aquest treball s'exposa «una propuesta para la creación de unidades de bibliometría en las universidades españolas.»

L'objectiu de l'article és «ilustrar el modelo y funciones de dichas unidades [de bibliometría] que han de basarse en tres pilares fundamentales: control de las fuentes de la información, realización de informes y asesoramiento y formación.»

A més de la proposta teòrica, que desenvolupen amb prou claredat i detall, es presenten alguns exemples reals portats a terme a les universitats de Granada i de Navarra.

Ja es veu que es tracta d'una funció necessària amb què han de comptar les universitats i altres organismes similars. I que els bibliotecaris –amb l'especialització que convingui– són plenament capacitats per portar a terme.

Reprodueixo el paràgraf final del treball:

«Asimismo este tipo de servicios requiere para su buen funcionamiento y autonomía de un personal multidisciplinar que abarque no solo conocimientos sobre bibliometría y evaluación de la actividad científica, sino también otra formación como técnicas estadísticas, visualización de la información, informática (programación y bases de datos) o divulgación científica. Otro aspecto reseñable es el paso de la bibliometría evaluativa de los grupos de investigación a una fase de mayor profesionalización de la práctica bibliométrica. La documentación, desde un punto de vista laboral, debe abrirse a nuevos nichos de trabajo y ésta que hemos comentado en estas páginas creemos que es una gran oportunidad.» (p. 478).

Tant de bo que els escoltin!

dimarts, 21 d’agost del 2012

Aprofundiment en intel·ligència competitiva

En ocasions anteriors ja hem introduït el concepte d'intel·ligència competitiva en aquest bloc. En aquest enllaç trobareu les entrades relacionades.

Fotografia de Jurvetson

Avui hi tornem, perquè fa poques setmanes s'ha publicat a Internet el text complet d'una tesi doctoral sobre intel·ligència competitiva, la qual va ser defensada el passat mes d'abril de 2012 a la Facultat. Es tracta d'aquest treball:
    González Gálvez, Pilar. Xarxes socials com a instrument analític de suport a les funcions d’intel·ligència de les organitzacions [en línia]: estudi de cas en les direccions d’infermeria. Dirs., Carina Rey Martín, Víctor Cavaller Reyes. Barcelona: Universitat de Barcelona, Departament de Biblioteconomia i Documentació, 2012. 298, xxx p. <http://www.tdx.cat/handle/10803/83866>. [Consulta: 28 jul. 2012].
L'autora, diplomada en Infermeria a la UB, llicenciada en Documentació a la UOC i professora a la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna (Universitat Ramon Llull), ja fa temps que es dedica al tema. L'any 2009 va publicar l'article «Factors facilitadors per a les pràctiques de gestió del coneixement i d’intel·ligència competitiva» a Quaderns d'intel·ligència competitiva, vigilància estratègica, científica i tecnològica, vol. 2, núm. 1 (2009), p. 45-49. Disponible a http://www.raco.cat/index.php/QUICVECT/article/view/123694/171641

I més recentment, a El profesional de la información (vol. 20, núm. 5, set.-oct. 2011), p. 527-532: «Redes sociales para la inteligencia competitiva: propuesta de un índice sintetico», amb Carina Rey i Víctor Cavaller, els codirectors de la seva tesi. Resum disponible a: http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2011/septiembre/06.html

A la tesi hi ha un parell de capítols que poden ajudar a aclarir els conceptes –en el cas que tinguem alguna confusió al respecte– i a donar idees que ens puguin inspirar. Són els capítols 2, «Les xarxes socials» (p. 23-56), i el capítol 3, «Funcions d'intel·ligència» (p. 57-108). I en concret, l'apartat 3.3: «Intel·ligència competitiva» (p. 69-82).

Diu l'autora:

«En el context d'aquest treball s'ha pres el concepte d'IC [intel·ligència competitiva] com a disciplina orientada a donar suport als directius en la presa de decisions, de manera que les organitzacions actuals, si volen estar ben posicionades en el seu sector i ser competitives, ja no poden ignorar aquestes pràctiques» (p. 69)

Més endavant parla de les fases del procés, etcètera. En conclusió, un text de nivell de recerca –una tesi doctoral– però perfectament comprensible per tothom, que ens pot ajudar a aprofundir en la intel·ligència competitiva i en un dels papers que els bibliotecaris podem desenvolupar en l'entorn empresarial i de les organitzacions en general.

Enhorabona a la doctora i gràcies pel text!


dilluns, 30 de juliol del 2012

Més feina relacionada amb les editorials

Bibliotecaris i editors tenim una cosa en comú. Els llibres han estat presents en l’origen de les nostres professions i en bona mesura continuen marcant els dos àmbits laborals. Tot i que hi deu haver bibliotecaris que no han tingut mai un llibre a les mans per motiu de feina, i igualment deu passar en el cas d'alguns editors. Però no és la tònica general. És per això que els uns i els altres, parlant en termes generals, coincidim i col·laborem.

De les relacions laborals entre bibliotecaris i editors ja n'hem parlat en alguna altra ocasió. Avui porto un parell de notícies relacionades amb aquesta relació laboral, amb noves oportunitats de feina.


Per un cantó, a El periódico de fa uns diumenges (1 de juliol), Ernest Alòs signa una notícia que es refereix a una empresa dels Estats Units que presta serveis a les editorials: els ajuda a detectar a la xarxa publicacions «pirates» dels seus productes: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/detectius-de-books-2004201

Heus ací una nova dedicació possible dels bibliotecaris per a les editorials: perseguidors de publicacions fraudulentes a la xarxa. Fins i tot podríem inventar-nos un bonic neologisme –en anglès, per descomptat– per vendre'ns: «Copy-right cop»? «Hackers' Police»?

En relació amb aquesta nova funció, veig que la recerca en la tecnologia per detectar plagis comença a despuntar. Vegeu, si més no, les tres comunicacions presentades al II Congreso Español de Recuperación de Información (CERI 2012) que va tenir lloc fa poc més d'un mes (18 i 19 de juny de 2012) a València: http://users.dsic.upv.es/grupos/nle/ceri/programa.html#sesion4

Així doncs, veiem que el tema dóna de si: tant des del punt de vista laboral com també d'especialització en la formació.

D’una altra banda, el bloc Beat: observatori de l’edició digital, al qual ja he fet referència en altres ocasions, recollia la notícia, fa uns divendres (el 6 de juliol), que la biblioteca pública Martí Rosselló, de Premià de Mar, ha començat a publicar una col·lecció de llibres electrònics d’autors locals:
http://beatcat.blogspot.com.es/2012/07/la-biblioteca-marti-rossello-de-premia.html

Una lloable iniciativa! Una de les possibilitats que tenim els bibliotecaris és la de generar productes informatius. No només seleccionem, adquirim, cataloguem, classifiquem i difonem informació i documentació existent, sinó que també –i no pas com una activitat residual– som capaços de generar noves publicacions.

No cal dir que això passa a escala de xarxes de biblioteques (en tenim exemples lloables tant a la xarxa de la Diputació de Barcelona com a la de la Generalitat, o al CBUC), sinó també en l’àmbit de les biblioteques individuals: des de les clàssiques guies de lectura amb què fomentem l’ús dels documents de les nostres col·leccions, fins a l’edició d’obres de consulta relacionades amb la informació del nostre entorn.

Per cert, una de les noves assignatures optatives que el proper curs es posaran en marxa en el marc del grau d’Informació i Documentació, a quart curs, es titula Elaboració de productes informatius, de 6 crèdits. Aquí en podeu veure el pla docent: http://www.ub.edu/grad/plae/AccesInformePD?curs=2012&codiGiga=364358&idioma=CAT&recurs=publicacio. Els futurs graduats hi aprendran a elaborar i difondre diferents productes específics.

Així doncs, ja ho sabem: Bibliotecaris i editors, col·laborem de dos en dos!


dilluns, 23 de juliol del 2012

Nova funció: bibliotecari encastat (embedded librarian)

No m'atreviria a qualificar de «nou perfil» els «embedded librarians» perquè més que una tasca nova, el que és característic en aquest cas és la ubicació del lloc de treball: enmig dels usuaris. Podríem dir que la seva funció respon a un principi que no és pas nou i que té molt de sentit comú: cal anar a buscar la feina allà on es troba; no esperar que sigui ella la que ens vingui a trobar...

El bibliotecari encastat (?) («embedded librarian») és aquell que es mou entre els usuaris que el poden necessitar, és a dir, forma part dels equips de recerca, està integrat als grups de treball sobre innovació docent, és present als espais virtuals de les assignatures –per poder rebre consultes en línia– o participa –en definitva– amb professionals d'altres disciplines en un objectiu comú.

Té una certa relació amb una bona qualitat del bibliotecari que tracta amb el públic: és «mòbil» o «circulant»,  es va movent per allà on són els usuaris (a les terminals de consulta del catàleg, per les prestatgeries, a les sales amb altres artefactes...) per tal de resoldre in situ les consultes que sorgeixin inopinadament. La qualitat de «mòbil» és una de les que jo sempre recomanava en els bibliotecaris d'informació a les classes de primer curs de la diplomatura.

El concepte ja fa anys que circula, sobretot en l'entorn de les biblioteques universitàries i dels grups de recerca. El terme anglès sembla que es va crear per analogia amb els «embedded journalists» que acompanyaven els soldats dels Estats Units en les seves accions militars a la guerra d'Iraq (2003-2011): http://en.wikipedia.org/wiki/Embedded_journalism

Una de les tasques més habituals que es desenvolupa des d'aquesta concepció és la funció docent, que en algunes biblioteques porten a terme els bibliotecaris. No parlem de la típica formació d'usuaris a l'entorn de la biblioteca, sinó d'impartició de tota o d'una part d'una assignatura del pla d'estudis. Tant en nivells preuniversitaris com també dins de la universitat.

Si bé els primers treballs que recullen aquest terme daten de vers 2004 (Dewey, Barbara I, «The embedded librarian: strategic campus collaborations». Resource sharing & information networks, vol. 17, no. 1/2 (2004), p. 5-17) no és fins molt recentment (2011) que apareixen els primers llibres dedicats en exclusiva a aquest tema i que incloguin el terme al títol. Quan es publiquen monografies sobre una matèria nova, vol dir que ja es pot considerar prou consolidada:

Kvenild, Cassandra; Calkins,Kaijsa (eds.). Embedded librarians: moving beyond one-shot instruction. Chicago: Association of College and Research Libraries, 2011. ix, 235 p. ISBN 978-0-83898-587-8.
Disponible parcialment en línia a: http://www.worldcat.org/title/embedded-librarians-moving-beyond-one-shot-instruction/oclc/720259010/viewport

Shumaker, David. The embedded librarian: innovative strategies for taking knowledge where it's needed. Medford, NJ: Information Today, 2012. 240 p. ISBN 978-1-57387-452-6.



De moment no han arribat a cap biblioteca del país; però d'aquesta última obra podem veure'n la bibliografia en línia (té quasi 400 entrades). I una ressenya.

En canvi, sí que podem recomanar la lectura d'un treball publicat a l'Anuario ThinkEPI de l'any passat:

Torres-Salinas, Daniel. «Integrados en la investigación: los embedded librarians». Anuario ThinkEPI, vol. 5 (2011), p. 48-51.
Una versió prèvia d'aquest treball es pot veure en línia a: http://www.thinkepi.net/incrustados-e-integrados-en-la-investigacion-los-embedded-librarians
El treball acaba amb una sèrie de tasques noves (o relativament noves) que podria desenvolupar aquest «embedded librarian» en contextos relacionats amb la rercerca.

Fins i tot hi ha un dos blocs dedicats específicament a aquest tema:
I un estudi relacionat, també sobre el tema, força recent, que relaciona directament la funció dels «embedded librarians» amb tasques de formació d'usuaris:

Creaser, Claire; Spezi, Valérie. Working together [en línia]: evolving value for academic libraries. [Loughborough]: Loughborough University, June 2012. 16 p. <http://libraryvalue.files.wordpress.com/2012/06/ndm-5709-lisu-final-report_web.pdf>. [Consulta: 25 juny 2012].

«Embedded information literacy instruction is highly valued by teaching staff. Increasingly, this is developing into integrated teaching and curriculum development activities. Support for research appeared less well embedded, but there is evidence of successful partnerships between librarians and research staff in the areas of literature reviewing and data curation, in particular.»

Per últim, una entrada d’Amanda Marín al bloc Bibliogtecarios, que proposa una organització del treball en un sentit similar.  Tot i que no esmenta aquest terme, la seva idea és que seria molt interessant assignar un bibliotecari «tutor» a cada membre de la comunitat d’usuaris, per tal que l’atenció fos feta amb més confiança i, per tant, qualitat: http://www.biblogtecarios.es/amandamarin/la-formacion-de-usuarios


dimarts, 10 de juliol del 2012

Nous perfils o noves denominacions...

Un dels fils temàtics que seguim en aquest bloc és el de les diverses ocupacions laborals que els bibliotecaris duem a terme. L’objectiu és deixar ben palesa la varietat de llocs de treball que podem ocupar, a plena satisfacció nostra i dels nostres clients o usuaris.

Ara fa pocs dies ha aparegut un nou número de la revista valenciana Métodos de información (el vol. 3, n.º 4, de 2012), que publica el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (ISSN 2173-1241), en el qual hi ha dos articles que tenen relació amb els nous perfils professionals.
Els  autors figuren adscrits a la Universitat Politècnica de València. Per les fotos a Linkedin, diria que són joves professionals. La intenció del treball és ben lloable: la nostra professió té el repte de «hacerse un nombre dentro [de] la gestión de la documentación en las pequeñas y medianas empresas, hablando su mismo lenguaje.» (p. 5).

De seguida es veu per on es desenvoluparà la reflexió: «Desde siempre los profesionales de la documentación hemos sido los encargados de entrenar y asesorar a la sociedad en su búsqueda de conocimiento. El coaching es, básicamente, lo mismo, entrenar a una persona para que consiga una serie de metas.» (p. 6).

«Para poder vender productos en el mundo empresarial hay que hablar su mismo lenguaje. Por eso debemos cambiar una serie de términos que como profesionales sólo debiéramos usar dentro del ámbito académico. Uno de esos términos es el de "formación de usuarios".» (p. 6).

Tot seguit defineixen i documenten el paper del coach, expliquen les habilitats que ha de tenir aquest personate, i l'apliquen al coaching documental.

A l'apartat de les conclusions diuen «Como se puede observar, muchas de las competencias que se le piden a un coach van implícitas en la formación que recibimos en las universidades. Hay que abrir nuevas vías para el desarrollo de nuestra profesión y la conquista de nuevas áreas en las que ser útiles a la sociedad.» (p. 12).

A la bibliografia citen cinc títols, tots referits al coaching en general –no aplicat a la informació i documentació. En conclusió: un bon treball, prou original, basat en reflexions de caràcter personal, que postula l'aproximació de la nostra activitat professional a les necessitats de l'empresa. Cal fer-nos-hi més visibles tot utilitzant un llenguatge que l'empersari entengui. És una idea que ja vam tocar en una entrada d'aquest bloc fa temps. http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/11/arguments-perque-els-empresaris-ens.html

La Victòria és la cap de la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus i és en el marc de la biblioteca pública on centra les seves reflexions.

Com l'article anterior, s'analitzen unes noves funcions que el bibliotecari d'avui ha de portar a terme: «El objetivo de este trabajo es demostrar que el perfil profesional de los bibliotecarios ha iniciado un giro hacia una nueva realidad, que los dibuja como prescriptores y gestores de la información, es decir, como carácter híbrido, no estrictamente documental.» (p. 61).

En aquest cas, les reflexions recolzen en diverses enquestes: a usuaris de la Biblioteca Central de Reus i a bibliotecaris de biblioteques públiques de la província de Tarragona (aquestes dues realitzades el 2011), més altres treballs ja publicats prèviament (l'interessantíssim projecte Imagina la biblioteca pública del siglo XXI, del 2008, l'estudi publicat per Fesabid Prospectiva de una profesión en constante evolución, del 2011, entre d'altres).

L'autora defensa que el treball del bibliotecari s'ha de centrar en l'usuari. «los usuarios no sólo ven la biblioteca como un espacio de lectura o de ocio, sino que aquellos que se dirigen a nuestros mostradores, desean que la información les sea entregada encapsulada, procesada, fácil de digerir. Es decir, esperan que el bibliotecario actúe como filtro cualitativo sobre la gran cantidad de información que recibe.» (p. 65).

La formació del nou bibliotecari sembla que va en aquesta línia: «El programa de estudios y la definición de las competencias del nuevo grado incluye como asignaturas obligatorias: Técnicas de comunicación, Fundamentos de la cognición humana, Información y sociedad, Análisis de la necesidad de información, Estadística aplicada, Aspectos legales de la información, Desarrollo de colecciones, Metodología de la búsqueda, Evaluación y calidad, Formación semántica, Márquetin... Estas nuevas materias alejan a los futuros profesionales del mundo de la literatura y los sitúa como prescriptores de la información al tiempo que los introducen en el mundo de la gestión.» (p. 67-68).

El treball, que cita 13 títols a la bibliografia, acaba recomanant que els bibliotecaris passin a l'acció: «las bibliotecas, como unidades de información y agentes educativos, y a través de sus profesionales, tienen un papel relevante y estratégico para formar usuarios en el uso autónomo, crítico y ético de la información.» (p. 71)

El sumari sencer de la revista el trobareu ací:
http://www.metodosdeinformacion.es/mei/index.php/mei/issue/view/51

Seguirem...

dimarts, 19 de juny del 2012

Formació bàsica de SEO

Està anunciat per al proper dimecres 20 de juny una activitat de formació bàsica, gratuïta, de SEO (search engine optimization). Es tracta d'un conjunt de tècniques amb les quals procurarem que una pàgina web quedi ben posicionada quan se la busca a Internet, que aparegui al capdamunt de la llista de respostes quan la busquem amb un cercador. Aquest coneixement és bastant demanat en el mercat de treball per part de les empreses, i és lògic: si no et veuen, no vens.
L'expert en SEO fa que tot pugi... Foto de Mortimer
Per a una explicació breu del tema podeu veure la Viquipèdia catalana (530 paraules):
http://ca.wikipedia.org/wiki/Optimitzaci%C3%B3_per_a_motors_de_cerca. I des d'aquí podreu veure altres versions de l'article en altres llengües, com l'anglesa (amb unes 4.500 paraules).

Evidentment la cosa té importància tant des d'un punt de vista comercial com de simple visibilitat. És a dir, interessa a qualsevol organització o persona que tingui una presència a Internet. És lògic, doncs, que aquesta matèria sigui una assignatura obligatòria (de 5 crèdits, equivalents a 125 hores de treball en total) del màster de Gestió de Continguts Digitals que oferim a la Facultat:
http://www.ub.edu/biblio/master-de-gestio-de-continguts-digitals/pla-destudis-2012.html

L'activitat de la qual parlem, però, no té tanta envergadura; en canvi, no cal cap requisit per seguir-la. Es tracta d’una nova sessió gratuïta organitzada per SocialBiblio, entitat de la qual ja hem parlat en altres ocasions. Aquí trobareu els detalls: http://socialbiblio.wordpress.com/2012/06/15/seo-para-principiantes/

El títol concret de la sessió és «SEO para principiantes» i l’impartirà Diego Gaspar Gómez. Si per casualitat no podem connectar-nos a l’hora prevista, no cal patir: SocialBiblio té la política de deixar els materials penjats en obert, disponibles per a tothom.

SocialBiblio començà la seva activitat el gener de 2012 i fins ara porta ja una vintena de sessions realitzades. Aquí podreu veure la llista: http://socialbiblio.wordpress.com/sesiones/sesiones-ya-realizadas/

Crec que és un bon començament per a qui no en tingui coneixements!

dilluns, 18 de juny del 2012

Content curator, nou perfil per als bibliotecaris

Fa relativament poc temps han aparegut diverses notícies relacionades amb aquest nou perfil professional, dedicat a la gestió de continguts digitals: el content curator. En aquesta entrada veurem una selecció de lectures sobre el tema, triades una mica a l’atzar, sense cap intenció exhaustiva.


Un dels documents importants sobre el perfil de content curator, tant pel contingut com per l’extensió, és la presentació utilitzada per Evelio Martínez en un curset que va impartir al Col·legi de Bibliotecaris no fa gaire temps (15 de març de 2012). Es tracta de 166 diapositives (per tant, sense gaire text redactat, sinó més aviat idees presentades esquemàticament) que ens poden ajudar per situar-nos: http://www.biblogtecarios.es/eveliomartinez/conversar-y-aprender-nuevo-pefil-profesional-el-content-curator. Al final hi ha bibliografia citada.

El mateix Evelio va desenvolupar aquests continguts en cinc entrades del bloc Dokumentalistas. Els trobareu tots a partir d'aquest enllaç: http://www.dokumentalistas.com/tag/content-curator/.

Un altre text important és el signat per Sandra Sanz-Martos, titulat «Community managers, content curators y otros nuevos perfiles profesionales para la web social» i publicat a l'Anuario Thinkepi 2012: http://www.thinkepi.net/community-managers-content-curators-y-otros-nuevos-perfiles-profesionales-para-la-web-social.

Coneixeu el blog d’Enrique Dans? Francament recomanable! Fa ja unes setmanes (20 de març) va dedicar una entrada al nou perfil del content curator. Hi reprodueix un vídeo (en anglès) amb testimonis de joves professionals que responen a aquest perfil, on expliquen què fan i com veuen aquesta feina: http://www.enriquedans.com/2012/03/sobre-la-content-curation-y-su-importancia.html?utm_source=feedburner&utm_medium=email&utm_campaign=Feed%3A+ElBlogDeEnriqueDans+%28El+Blog+de+Enrique+Dans%29

Dues referències més antigues, del 9 de gener de 2010: «Content curator, Intermediario del conocimiento: nueva profesión para la web 3.0», de Dolors Reig: http://www.dreig.eu/caparazon/2010/01/09/content-curator-web-3/ I del 8 de setembre de 2011: «Herramientas del Content Curator», de José Manuel Sánchez: http://www.doculinux.com/2011/09/08/herramientas-del-content-curator-1/

Una altra entrada en blog especialitzat. Es tracta de l'entrada «Content Curator: intermediario del conocimiento» signada per Nieves González: http://www.nievesglez.com/2011/09/content-curator-intermediario-del.html

Una altra entrada, signada per Alicia Cañellas «La figura dels curadors de continguts contra la infoxicació»: http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/femxarxa/2011/09/28/la-figura-dels-curadors-de-continguts-contra-la-infoxicacio/

El tema, com veieu, dóna de si. Tant, que fins i tot se n'ofereix formació específica. Vegeu un curs de 30 hores impartit per la Universidad Carlos III de Madrid: http://www.uc3m.es/portal/page/portal/inst_docum_gest_info_agustin_millares/formacion/curs_online_insto_univ_agustin_millares/Content%20Curator%20filtrando%20y%20distribuyendo%20contenidos%20digit.0

Per acabar, un blog dedicat tot ell al tema, que va començar el març de 2012 Víctor V. Valera, col·lega madrileny diplomat per la Univesidad Complutense: El content curator, http://elcontentcurator.wordpress.com/

Perdoneu la quantitat d'enllaços. Crec que qui s'interessi pel tema, quedarà ben servit.

Fins aviat!

dijous, 14 de juny del 2012

Caldran habilitats pedagògiques

Tot bibliotecari ha de ser solidari amb la missió de l’organització on treballa i ha de col·laborar amb el seu esforç a l’èxit de l’empresa. Si formem part de la plantilla d’una companyia no som uns professionals externs que hi presten un servei, sinó que pertanyem a l’organització i n’hem de conèixer i compartir valors i objectius.



Els bibliotecaris que treballen en entorns educatius (des de l’escola de primària fins a la universitat) cal que disposin d’habilitats pedagògiques, perquè una de les seves funcions és col·laborar en l’aprenentatge de l’ús de les fonts d’informació.

Recentment m’han arribat diversos treballs relacionats amb aquesta temàtica.

Daniel Becerra ha publicat fa poc un article a la revista Mi biblioteca, «Maestro bibliotecario frente a bibliotecario escolar» (año 8, n.º 29, primavera 2012, p. 42-45) en què defensa l’existència d’un perfil híbrid entre professor i bibliotecari (ell situa el seu treball als cicles educatius de primària i de secundària), que tindria molt de sentit si realment es vol potenciar des de l’escola la competència de l’alumnat de l’aprenentatge autònom.

L’article es pot llegir aquí:
https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnxsYWNoaXN0ZXJhfGd4OjM0ZDRjMWRkM2NkNGNmMWQ&pli=1

Dos articles més aborden recentment la funció docent dels bibliotecaris, si bé centrats en el context universitari:

Amante, María João; Extremeño, Ana. «Bibliotecarios universitarios - profesores [en línia]: ¿caminos convergentes?» Revista española de documentación científica, vol. 35, n.º 2 (2012), p. 298-324. <http://redc.revistas.csic.es/index.php/redc/article/view/738/819>. [Consulta: 8 juny 2012].

Analitzen l’evolució (des de la dècada dels 70 fins avui) de les tasques dels bibliotecaris a les biblioteques universitàries i la percepció que en té el professorat. Ho fan a partir d’una revisió bibliogràfica, bàsicament amb estudis procedents del món anglosaxó (36 treballs citats).

Així sintetitzen la situació actual:

«A partir del año 2000 la explosión de los recursos informativos electrónicos y la generalización del uso de Internet, causan un giro muy importante en estos asuntos. La autosuficiencia de los usuarios en cuanto a la adquisición de información plantea nuevos retos a los bibliotecarios que insisten en la desconexión de ambos grupos y en la necesidad de poner en práctica la tarea de alfabetización informacional, no siempre bien entendida por los profesores.» (p. 322).

Hernández-Pérez, Tony; Reyes Pacios, Ana; Vianello, Marina [et al.]. «La formación en alfabetización en información en las aulas universitarias [en línia]: el caso de la UC3M». Scire: representación y organización del conocimiento, vol. 17, n.º 2 (jul.-dic. 2011), p. 27-37. <http://www.ibersid.eu/ojs/index.php/scire/article/view/3927/3622>. [Consulta: 8 juny 2012].

Els autors d’aquest article, professors del Departament de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat Carlos III de Madrid, comenten una experiència de col·laboració que fa tres anys que dura amb els bibliotecaris del seu centre per impartir una assignatura de primer curs comuna a tots els graus: Técnicas de búsqueda y uso de la información, enfocada a adquirir la competència d’alfabetització informacional. Concretament, el personal de la biblioteca s’encarrega de tres de les 14 sessions del curs. Els resultats de rendiment acadèmic i de satisfacció dels estudiants són molt alts. Els estudiants acaben coneixent tots els serveis de la biblioteca, fan un millor ús de les fonts d’informació i no cauen en usos incorrectes de la informació trobada.

I per acabar, un treball també recent publicat a College & research libraries news (vol. 73, no. 6, June 2012, p. 311-320): «2012 top ten trends in academic libraries: a review of the trends and issues affecting academic libraries in higher education», senyala, pel que fa referència al personal de les biblioteques universitàries, la necessitat d’adaptació a les noves demandes dels usuaris i de l’entorn:

«Academic libraries must develop the staff needed to meet new challenges through creative approaches to hiring new personnel and deploying/retraining existing staff. […] Continuing education, professional development, strategic and creative approaches to hiring for vacant or new positions, retooling existing positions, and retraining the staff currently in those positions are some of the ways libraries can “grow” the staff they need. Data curation, digital resource management and preservation, assessment, scholarly communication, and support for faculty instruction and student learning are growth areas where new skill sets are needed.»

Ho podreu llegir sencer aquí: http://crln.acrl.org/content/73/6/311.full
i també el comentari que en fa Lluís Anglada al seu blog, fa uns dies: http://bdig.blogspot.com.es/2012/06/contra-el-orgullo-modestia-y-para-esta.html.

Conclusió: adaptar-se o morir.


dimecres, 13 de juny del 2012

El bibliotecari, gestor d’informació científica

Els passats 26 i 27 d’abril de 2012 es van celebrar a Madrid les IV Jornadas de la Red de Bibliotecas del CSIC, a la seu central d’aquesta entitat, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas.


Em plau recordar que aquesta xarxa de biblioteques de recerca, composta per més de 70 centres escampats per tot l’Estat, és dirigida per una titulada de la Facultat: Agnès Ponsati

El lema d’enguany d'aquestes jornades fou «Bibliotecas para la ciencia en el siglo XXI: nuevos entornos y retos profesionales» i els treballs s’estructuraren en quatre eixos. En relació a aquest bloc, el que ens interessa més és el tercer: «El bibliotecario como gestor de la información científica: nuevos escenarios, nuevos roles»: http://bibliotecas.csic.es/web/enredadera/iv-jornadas-de-la-red-eje-3

Estan disponibles les presentacions de les tres comunicacions que s’hi presentaren. Em centraré en la primera, a càrrec de Carlos Tejada, que té un títol prou atractiu: «Nuevos requisitos y tendencias en la profesión bibliotecaria».

Aquí podem veure la presentació: http://digital.csic.es/bitstream/10261/49515/1/TEJADA_bibCSIC_2012.pdf

I aquí el vídeo, que inclou les tres intervencions. La nostra és la primera que hi apareix:
http://documenta.csic.es/alfresco/downloadpublic/attach/workspace/SpacesStore/4532ebf6-6524-40fa-927f-77433a3f48fb/Bib04.flv

Carlos Tejada és professor del Departament de Biblioteconomia i Documentació de la Universidad Complutense de Madrid i coordinador del grup de treball sobre perfils professionals del Consejo de Cooperación Bibliotecaria, http://www.mcu.es/bibliotecas/MC/ConsejoCB/GruposTrabajo/GT_Perfiles_prof.html

Reprodueixo la conclusió de la seva presentació, que cita Toni Carbo, professora de la iSchool de la Drexel University, a Filadèlfia: «La nuestra es una profesión de conocimiento, habilidades y servicio, con una larga tradición de valores y un enorme potencial para el éxito».

Per acabar, extrec de les conclusions de les jornades (http://proyectos.bibliotecas.csic.es/IVjornadas/documentos/conclusiones_4_jornadas.pdf) la part que fa referència als professionals:

«El personal bibliotecario al servicio de la ciencia deberá esforzarse en tener un carácter flexible en el desarrollo de su función, con una actitud positiva en su trabajo e involucrado en conseguir los fines de su organización. Se deben rediseñar los perfiles profesionales aprovechando las oportunidades que proporcionan las tecnologías para el trabajo colaborativo y en red. El personal bibliotecario no estará en la biblioteca esperando al usuario sino que tendrá que salir a buscarlo con todos los recursos a su disposición y con una actitud de colaboración con el personal investigador, ofreciendo servicios de valor añadido.»

Ens agrada!

dimecres, 6 de juny del 2012

Sobre intel·ligència competitiva

En la línia de conèixer i utilitzar el llenguatge més adequat per tal de ser ben considerats en el món de les empreses hem de tenir present aquest concepte: la intel·ligència competitiva, del qual ja vaig parlar fa mesos en aquest bloc: http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/10/intelligencia-competitiva-un-camp-per.html.

(Per cert; hi ha un altre bloc que ha dedicat a aquest tema algunes entrades, totes elles interessants: ¡Por favor no digas Bibliotecomanía!: http://documentalistafreelance.blogspot.com.es/. És elaborat per la valenciana Inmaculada Asunción.)

Torno avui amb el tema, per aportar noves informacions al respecte.

Fa uns dies (el 16 de maig de 2012) la intel·ligència competitiva va ser el tema protagonista d'una de les interessants sessions de SocialBiblio, el sistema de formació col·laboratiu que cada dimecres compta amb la participació d'un expert que exposa en línia un tema de la seva especialitat. Des d'aquí, el nostre reconeixement a les responsables d'aquest sistema: Paula Traver Vallés i María García-Puente Sánchez.

En l'ocasió que comentem fou Estefanía Aguilar Moreno qui prengué la paraula, amb una presentació titulada «Inteligencia competitiva de bolsillo».

Per sort podem recuperar l'enregistrament de vídeo d'aquella sessió (per accedir-hi només cal registrar-s'hi gratuïtament), més un document pdf amb tots els enllaços que s'hi varen proporcionar (14 cercadors, 14 metacercadors, 9 eines de segona generació, 5 lectors d'RSS, 8 eines per monitorar pàgines web, 10 xarxes socials, 5 eines de reputació social, 6 plataformes de vigilància, 7 eines per a favorits socials, 4 sobre visualització, 9 eines d'anàlisi i mineria de dades, i 8 «diversos») i la presentació en PowerPoint de la sessió (27 pantalles). Tot això a partir d'aquí:
http://socialbiblio.wordpress.com/2012/05/17/materiales-sesion-inteligencia-competitiva-de-bolsillo/

Una altra aportació recent al tema de la intel·ligència competitiva i la vigilància tecnològica és a càrrec d'Hugo Zunzarren, cofundador de l'empresa IdInteligencia i un professional expert en aquest àmbit laboral. El seu treball es pot llegir al bloc Dokumentalistas: recursos para Bibliotecarios, Archiveros y Documentalistas, que mantenen els sevillans Adrián Macías Alegre i Raquel Tristancho Casanova des de maig de 2010. Fins ara, més de 300 entrades, que trobareu a: http://www.dokumentalistas.com/. Per cert, fa uns dies, l'1 de juny de 2012, Dokumentalistas va rebre un merescut guardó concedit per l'Asociación Andaluza de Profesionales de la Información y la Documentación (AAPID): el Premio Andalucía Documentación Iniciativa Empresarial 2011. Enhorabona!

Doncs... al tema: les entrades sobre intel·ligència competitiva que comentava, les trobareu els dies 22 i 29 de maig i 6 de juny de 2012 a Dokumentalistas, concretament aquí:
Pot ser que la sèrie continuï: els interessats en el tema faran bé d'estar a l'aguait.

ACTUALITZACIÓ: Més fonts seleccionades sobre vigilància tecnològica i intel·ligència competitiva en aquesta entrada del bloc Servicio de alerta: http://docdigital.typepad.com/servicio_de_alerta/2012/06/otras-5-fuentes-sobre-vigilancia-tecnol%C3%B3gica-e-inteligencia-competitiva.html

divendres, 1 de juny del 2012

Noves perspectives laborals arran de la norma ISO 30.300

Al desembre de 2011 es va publicar la traducció a l'espanyol de les normes ISO 30.300 i 30.301, que fan referència als sistemes de gestió de documents: http://www.aenor.es/aenor/normas/normas/fichanorma.asp?tipo=N&codigo=N0048671&PDF=Si


Aquestes normes obren perspectives laborals en l’àmbit de la gestió dels documents a les organitzacions. Concretament, a partir d'aquesta regulació, pren cada vegada més rellevància la figura de l'auditor de la informació. Sobre aquest nou perfil ja havíem publicat una entrada en aquest blog:
http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/08/un-nou-perfil-professional-auditor-de.html

Diverses entitats estan portat a terme accions de divulgació i de formació d’aquests textos normatius i del que comporten per a les empreses i altres organitzacions. Avui en faig un repàs dels que m'han arribat darrerament a les mans.

El Col·legi Oficial va organitzar, el passat 18 d’abril, la jornada  ISO 30301: una Nova Oportunitat per a la Gestió Documental, amb la col·laboració del Grup de Treball de Gestió Documental i d'Arxius. Aquí podreu accedir als materials: http://www.cobdc.org/jornades/gestio_doc/index.html.

També l’ESAGED (Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents) va presentar, el passat 26 d’abril, un pla de formació sobre el tema. Consisteix en tres cursos de 35 hores, que es portaran a terme la propera tardor. En veureu més informació aquí: http://www.esaged.com/articles-mostra-1617-cat-pla_de_formacio_iso_30300_/_30301.htm

El Ministeri d’Educació, Cultura i Esports va organitzar el passat 21 de maig la jornada Claves de las Normas UNE-ISO 30300 para Profesionales de la Gestión de Documentos. Fa pocs dies se’n van penjar les tres presentacions disponibles: http://www.mcu.es/novedades/2012/novedades_ISO30300.html

Aenor, amb la col·laboració de Fesabid, organitza per als propers dies 18 a 20 de juny, un curs relacionat amb el tema, de 21 hores de durada: Fundamentos e implantación de un sistema de gestión de los documentos (SGD) según la norma ISO 30300. Aquí hi ha la informació: http://www.fesabid.org/federacion/noticia/curso-taller-fundamentos-e-implantacion-de-un-sistema-de-gestion-de-los-documento

Vull esmentar també una publicació disponible en línia publicada per Sedic de la qual és autora Carlota Bustelo: Serie ISO 30300: sistema de gestión para los documentos. Aquí la trobareu:

Igualment, algunes empreses privades ofereixen formació d’aquesta temàtica. Concretament, Ebla Gestió Documental, ha organitzat una sèrie de seminaris en línia sobre aquesta nova norma. Des de la pàgina web següent trobareu més informació: http://www.eblagestiodocumental.cat/ebla-gestio-documental----formacio.html. Per cert que aquesta empresa manté un lloc web específic amb molta informació sobre la norma: http://www.iso30300.es/

I per acabar, Docuformación imparteix també una formació de 40 hores que inclou aquesta normativa (i altres de relacionades). Aquí, més informació: http://www.docuformacion.com/course/la-familia-iso-30300-politicas-estrategias-autoevaluacion-y-certificacion-por-terceros/

En conclusió: avui veiem un exemple clar de com el bibliotecari ha d'estar amatent als canvis legislatius o normatius que poden incidir en les oportunitats de feina. Hem d'estar a l'aguait i –si cal– completar la nostra formació per donar resposta a tots els reptes que se'ns presentin.

Fins aviat!

ACTUALITZACIONS
  • Acabo de veure un document explicatiu (en francès i en anglès) sobre les noves normes ISO 30.300 i 30.301. El trobareu aquí: http://www.ademec.com/sites/default/files/livre_blanc_4.pdf.

  • Una altra jornada de presentació d’aquestes normes tingué lloc el 27 de juny a Barcelona: «La norma UNE-ISO 30301: aplicacions a les empreses», sota l’organització de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i AENOR. Aquí podreu veure'n els materials.