divendres, 29 de juliol del 2011

Les biblioteques escolars... un dia o altre

Si sou bibliotecaris o estudiants d'Informació i Documentació, ja sabeu que la situació de les biblioteques escolars a Catalunya està molt per sota dels nivells desitjables.

La penúria és històrica, i la solució exigiria una quantitat de recursos molt important. Pensem que a hores d'ara hi ha a tot Catalunya quasi 3.700 centres d'educació infantil i primària, i 1.150 centres d'educació secundària (4.850 centres en total). (Segons les dades oficials subministrades per Idescat: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=735 i http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=742.) No cal dir que, en aquests moments, no és realista pensar que el Govern prengui cap decisió transcendent en aquest sentit.

Tanmateix, és de creure que un dia o altre la situació millorarà i que el món de la biblioteca escolar es convertirà en un àmbit laboral amb un nombre important de llocs de treball per als bibliotecaris.

Així doncs, els bibliotecaris que se sentin cridats a treballar en aquest sector potser farien bé de pensar a adquirir una formació especialitzada, com la que ofereix el màster de Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura.

El motiu que m'ha fet escriure aquest apunt és la publicació al DOGC, fa pocs dies (el 25.7.2011), d'una nova convocatòria d'ajuts per a 105 projectes de biblioteques escolars dins del programa PuntEDU: https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/AppJava/PdfProviderServlet?documentId=585238&type=01&language=ca_ES.

En total s'hi destinaran 210.000 euros. És a dir, 2.000 euros per projecte, de mitjana... No sembla una gran quantitat, oi?

El programa Puntedu ja fa uns anys que es va posar en marxa. Concretament, des del curs 2005-2006. Des de la primera edició la dotació de 2.000 euros per centre ha estat la mateixa (es destinaven a l'adquisició de materials). En la primera convocatòria els beneficiaris foren 300 centres. Els dos cursos següents continuà semblantment, afavorint 200 centres cada any. En total (fins ara) se n'han beneficiat 700 centres, un 14 % del total.

Una de les pegues d'aquesta acció del govern és que (que jo sàpiga) no hi ha molta vinculació (o intervenció o coordinació) amb el món bibliotecari professional (digueu-li Servei de Biblioteques de la mateixa Generalitat, Facultat de Biblioteconomia, Col·legi de Bibliotecaris o qualsevol altre òrgan de caràcter tècnic bibliotecari). L'èxit dels projectes depèn de la bona voluntat dels mestres que l'elaboren, que poden haver rebut una formació especialitzada o no.

En quasevol cas, és segur (no voldria equivocar-me) que no s'ha creat una xarxa o coordinació entre totes aquestes biblioteques. Ni tampoc no hi ha (insisteixo: no voldria pas equivocar-me) cap estructura de suport per a l'acció d'aquestes biblioteques, com sí que existeixen en l'àmbit de les biblioteques públiques.

Sí que s'ha d'esmentar l'existència d'un programari per automatitzar la catalogació i organitzar el catàleg en línia: E-pergam.

En conclusió: he d'esperar que quan la crisi econòmica hagi estat superada podrem tornar a somiar que –un dia o altre– les biblioteques escolars podran ser un àmbit laboral per a uns quants (o molts?) bibliotecaris.

Enllaços relacionats:

Pàgina web del Departament d'Ensenyament dedicada al Puntedu:
http://xtec.gencat.cat/ca/projectes/biblioteca/puntedu/

Web del programari Epèrgam:
http://www.xtec.cat/epergam/

Web del màster de Biblioteca Escolar i Promoció de la Lectura
https://www.ub.edu/portal/web/informacio-mitjans-audiovisuals/masters-universitaris/-/ensenyament/detallEnsenyament/5185929

Web de Bescolar, Grup de Recerca de Biblioteques Escolars, on trobareu bibliografia al respecte:
https://fima.ub.edu/bescolar/

------

Actualitzo (4 agost 2011):

Llegeixo al Document del Col·legi (núm. 196, juliol 2011), que aquest curs que acaba el Col·legi ha intervingut per primera vegada en una part de les biblioteques escolars que s’han beneficiat del programa Puntedu. Benvinguda notícia!

Vegeu-ne més detalls: http://www.cobdc.net/document-196/2011/08/bdpuntedu/.

dijous, 28 de juliol del 2011

Reutilitzar la informació d'origen públic, possibilitat de negoci

Recentment s'ha publicat un informe que analitza el sector de les empreses «infomediàries» a Espanya, és a dir, aquelles empreses que generen aplicacions, productes o serveis de valor afegit destinats a tercers, a partir de la informació del sector públic.

I és que l'Administració, amb els diners de tots, genera un munt d'informació d'interès en àmbits ben diversos: economia, legislació, cartografia, meteorologia, transports, estadística... Només una mínima part d'aquesta informació és d'accés restringit (qüestions de «secrets d'Estat» o dades de caràcter personal). Però tota la resta es pot reutilitzar per oferir productes o serveis d'informació que poden arribar perfectament a ser rendibles.

El model de negoci es concreta bé per fer pagar per a l'accés o l'ús d'una determinada informació, bé per la publicitat col·locada en portals d'accés gratuït per als usuaris.

A tall d'exemple, esmentaré un subsector específic, el de les editorials especialitzades en bibliografia jurídica que, ja des dels anys 30, aprofiten el gavadal d'informació d'aquest tipus que genera l'Estat i l'ofereixen adequadament processat i adaptat a les necessitats del públic (és el cas de les editorials Aranzadi, Tecnos, Reus, Pons, Tirant lo Blanc...).

Es considera que aquest sector econòmic té un potencial de creixement important, que pot generar ocupació i que és capaç de desenvolupar nous serveis i productes d'alt valor afegit, que poden repercutir en la millora de la competitivitat de la nostra economia.

De fet, des del Govern mateix (ministeris de Política Territorial i Administració Pública, i d'Indústria, Turisme i Comerç) es vol impulsar el sector de la reutilització de la informació del sector públic. Amb aquest objectiu llançaren el 2009 el Proyecto Aporta (http://www.aporta.es).

És en el marc d'aquest projecte que s'ha elaborat l'estudi que comentem. El seu objetiu: identificar i caracterizar l'activitat «infomediària» a Espanya. S'ha comptat per a la seva elaboració amb Publidoc, un grup de recerca de la Universidad Complutense de Madrid.

S'han trobat 230 empreses que ja són actives en aquest sector, que es troben ubicades majoritàriament a Madrid, Catalunya i el País Basc. En el conjunt d'aquestes entitats, es calcula que hi treballen entre 5.000 i 5.500 treballadors.

Els principals clients d'aquestes empreses són altres empreses, autònoms i, en alguns casos, l'Administració mateixa; per exemple, és el cas d'ajuntaments que utilitzen informació d'altres administracions d'un àmbit territorial més ampli per a les seves pròpies activitats administratives.

Segons aquest estudi, un 45,7 % d'aquestes empreses tenen clients a la Unió Europea i fins i tot un 20 % en tenen de fora de la UE.


Us animo a descarregar-vos el treball i a fer-hi una ullada. Serà difícil que no se us acudeixi alguna oportunitat de negoci... Cal posar-hi una mica d'imaginació i de creativitat!

S'analitzen amb un grau de detall bastant bo els diferents subsectors, els tipus de clients, el model de negoci...

I com annex, la llista de les 70 empreses que participaren activament en l'estudi (només se'n cita el nom).

dimecres, 27 de juliol del 2011

Pot ser el Mobile World Congress beneficiós per als bibliotecaris?

Aquests dies s'ha donat a conèixer per diversos mitjans de comunicació que Barcelona serà la seu de les properes edicions del Mobile World Congress, fins a l'any 2018.

Aquest esdeveniment té sobretot un naturalesa de caràcter comercial, en el qual centenars d'empreses d'arreu del món donen a conèixer els desenvolupaments principals en l'àmbit tecnològic i dels serveis distribuïts per dispositius mòbils.

I per què ens pot interessar? Doncs per veure les tendències d'aquest sector en auge: les darreres aplicacions que ens poden ajudar a fer-nos la vida més fàcil i còmoda. Però també, per l'oportunitat d'entrar en contacte amb empreses que –qui ho sap?– poden comptar amb els nostres serveis el dia de demà.

Com tots sabem, per trobar una bona feina no hem d'esperar que ens vinguin a buscar: ens hem de saber vendre. Hem de saber explicar a les empreses com els podem ajudar a fer més negoci. I aquest congrés és un gran «mercat» on els espavilats poden trobar una bona oportunitat laboral.

L'edició del 2011 va acollir 60.000 visitants vinguts d'arreu del món. Les empreses que hi tenien una parada pertanyien a algun d'aquests sectors:

–Operadors de telefonia mòbil
–Empreses de programari
–Subministradors de maquinari
–Empreses d'Internet
–Mitjans i lleure
–Etcètera.

En total hi van haver 1.400 empreses representades. Com Google. Al directori d'empreses presents, Google és indexada com de «Desenvolupament d'aplicacions». En la seva mateixa categoria hi havia 342 altres empreses... Altres matèries interessants pot ser la «Gestió del coneixement»: n'hi van haver 40 que tocaven aquest camp.

Us imagineu l'avantatge que representa poder lliurar el currículum i tenir una minientrevista amb desenes d'empreses que potencialment poden comptar amb els nostres serveis?

Com deia, moltes de les empreses eren estrangeres; però també n'hi havia d'espanyoles: 63 en total (i moltes d'elles, catalanes).

La pròxima edició del congrés tindrà lloc del 27 de febrer a l'1 de març de 2012. Ja podem anar pensant en una bona estratègia de «venda personal».

A partir del seu web veureu moltes altres informacions i idees que us poden inspirar:
http://www.mobileworldcongress.com/

dimarts, 26 de juliol del 2011

Els professionals bons de tecnologies de la informació, ben pagats

Els passats 1 i 2 de juny de 2011 se celebrà a Madrid i Sevilla el sisè Congreso ITGSM (Information Technology Governance and Service Management), organitzat per itSMF España (Information Technology Service Management Forum).

Aquesta organització compta amb delegacions a 50 països i es dedica a divulgar i a generar bones pràctiques en l'àmbit del govern i la gestió del servei de les tecnologies de la informació. Entre d'altres activitats organitza congressos, edita publicacions...

El congrés d'enguany duia com a lema «Innovando en el gobierno TIC y en la ciencia del servicio». En el seu marc va tenir lloc la taula rodona titulada «Capital humano TIC: propuestas para la gestión del talento, la creatividad y la motivación en equipos TIC» on participaren sis experts, directius d'empreses de selecció de personal d'alt nivell.

Les declaracions d'un d'ells, Miguel Portillo (director associat de Michael Page Executive Search), han estat reproduïdes en diversos mitjans digitals, i passo a resumir.




  • Com més va, més empreses apliquen les noves tecnologies en les seves estratègies de compra i venda, i converteixen el departament tecnològic en una peça clau dins de l'estructura empresarial.

  • El de les tecnologies a les empreses es tracta d'un sector en auge, en el qual es col·loquen una mitjana de vuit professionals al mes, cosa que suposa un 25 % més de treballadors a l'any.

  • Habitualment, el salari dels alts directius en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) oscil·la entre 80.000 i 200.000 euros anuals. Un 70 % d'aquests directius són enginyers i la majoria han fet un postgrau en escoles de negocio de renom.

  • Un quadre mitjà del sector de les TIC cobra entre els 35.000 i els 90.000 euros. En aquesta franja els professionals més demanats per les empreses són els consultors amb experiència d'ERP (enterprise resource planning), els directors de projectes i els directors de sistemes. La majoria són titulats mitjans o superiors en carreres de ciències, com enginyeries, informàtica, física, matemàticas, telecomunicació…

  • Tanmateix, la formació no ho és tot. Cada cop son més valorades unes altres habilitats en aquest tipus de professionals, com ara la capacitat de treballar en equip, l'orientació al client, la capacitat d'innovar i la visió de negoci.
Així doncs, ací s'albira una bona oportunitat laboral per als bibliotecaris amb una bona formació tecnològica i una vocació empresarial. Les oportunitats sembla que hi són. Cal estar preparats per entomar-les!


Entitat organitzadora del congrés: http://www.itsmf.es/

Web del congrés: http://www.itsmf.org.es/index.php?option=com_content&view=article&id=450

Alguns mitjans que recullen les declaracions de Miguel Portillo:
http://www.ibercampus.es/articulos.asp?idarticulo=14501

http://www.rrhhpress.com/index.php?option=com_content&view=article&id=9573:tecnologias-de-la-informacion-y-la-comunicacion-tic-un-sector-en-auge-para-encontrar-empleo-y-bien-remunerado&catid=74:mercado-laboral&Itemid=166

L'empresa on treballa el Sr. Portillo:
http://www.michaelpage-executivesearch.es/index.html

divendres, 22 de juliol del 2011

Community manager, una feina demanada

Com a diplomat en Biblioteconomia i Documentació que sóc, estic subscrit al servei gratuït d’ofertes de feina que ofereix la Facultat: SIOF (Servei d’ofertes de feina).

Cada setmana es distribueixen una dotzena d’ofertes de feina provinents tant de l’administració com del sector privat. Des de fa mesos no hi ha tramesa on no hi aparegui un o més d’un anunci d’empreses que demanen un «community manager».

Aquests anuncis no cerquen específicament un bibliotecari per fer aquesta feina (imagino que moltes de les empreses ignoren l’existència del nostre grau), però molt encertadament –segons la meva opinió– els responsables del SIOF inclouen aquestes ofertes en la seva tramesa perquè deuen considerar que els nostres titulats poden portar a terme aquesta feina amb competència total.

En relació a aquesta feina de community manager, em vull referir a un treball publicat recentment, on s’hi fa referència.
Es tracta d’un estudi adreçat a les empreses que informa de nous llocs de treball de nivell de comandament, que sorgeixen en el món actual. Michael Page International és una empresa dedicada a l’assessorament i selecció especialitzada de comandaments executius.

En total es descriuen 19 nous llocs de treball. Un d’ells, el community manager (p. 16). El situen en l’àrea del màrqueting.

La seva definició: «… será el responsanble [sic] de implementar, controlar y monotorizar [sic] la imagen de marca de la compañía y su representación de cara al mercado en las diferentes redes sociales».

Aquestes són les competències i qualitats requerides:
    ■ Creación e implementación de la estrategia de la actividad de la compañía en redes sociales.
    ■ Posicionamiento y dinamización de la compañía en las principales redes sociales/profesionales (Facebook, Smallworld, Linkedin, Xing, Viadeo, Tuenti, Twitter...)
    ■ Gestionar las cuentas de las redes sociales: contenidos, promociones, concursos, noticias…
    ■ Gestión de la relación con las distintas agencias/medios.
    ■ Aportar ideas para aumentar el número de fans.
    ■ Intervenir en foros y blogs en los que se habla de la marca.
    ■ Buscar y analizar menciones y comentarios sobre la compañía y la competencia en Internet.
    ■ Responder, cuando sea necesario, a las referencias positivas (agradeciendo) y a las negativas (intentando aportar soluciones en la medida de lo posible).
Segons aquest estudi, la remuneració adequada per a aquests professionals varia –d'acord amb l'experiència i vàlua del candidat– entre 30.000 i 45.000 euros anuals.

Interessant, oi? Però… real?

Aquí ho deixo.

dijous, 21 de juliol del 2011

El sector de les tecnologies de la informació resisteix la crisi

Segons Ametic (Asociación Multisectorial de Empresas de la Electrónica, las Tecnologías de la Información y la Comunicación, de las Telecomunicaciones y de los Contenidos Digitales, http://www.ametic.es/), les xifres de negoci a Espanya relacionades amb les tecnologies van augmentar el 2010 un 3,6 % en relació a l’any anterior. Aquestes xifres positives són degudes en bona part a la venda de dispositius mòbils. En canvi, l’ocupació del sector va disminuir un 0,7 %.


Aquestes dades i moltes d’altres es poden veure a l’estudi publicat fa pocs dies i disponible en línia:
Aquest informe es publica anualment des del 1999 i analitza un conjunt de variables que configuren el sector de les tecnologies de la informació (producció, facturació, comerç exterior, ocupació, R+D, etc.). N’inclou la variació interanual i es fan referències a l’entorn internacional i les tendències de futur.

L’anàlisi detalla els diferents subsectors. Destaca, entre aquests, el dels continguts distribuïts per Internet (potser aquell que pot ser més familiar als bibliotecaris), que va obtenir uns increments pel damunt del 20 %. Un altre subsector on podem desenvolupar-nos professionalment és el de recerca i desenvolupament. Aquest concretament representa el 4,2 % de la facturació.

L'estudi fa també una anàlisi territorial. Catalunya va créixer –segons aquest informe– pel damunt de la mitjana (2,6 %); el doble que Madrid, que ho féu amb una taxa de l’1,3 %.

Aquí podreu veure una nota de premsa sobre l’informe, que conté un ampli resum:
http://www.ametic.es/media/Ou1/Boletines/NP%20Tecnolog%C3%ADas%20de%20la%20Informaci%C3%B3n%20010.pdf.

dimecres, 20 de juliol del 2011

Emprenedor XXI Digital

Una sèrie d’entitats públiques i privades impulsen un programa per incentivar l’emprenedoria en el sector d’Internet i les noves tecnologies.


Ara que passem per una època de crisi econòmica i que les administracions oferiran poca ocupació als bibliotecaris, em sembla que cal «posar-se les piles» i intentar aventures empresarials aprofitant el nostre potencial de coneixement.

Perquè, al mateix temps que hi ha crisi, la quantitat d’informació que circula per la xarxa no para de créixer. Uns professionals com nosaltres estem preparats per detectar necessitats informatives d’un col·lectiu determinat i per donar respostes a aquestes mancances, siguin en l'àmbit del lleure o de feina. I podem treure’n benefici.

Per això crec que aquest programa, Emprenedor XXI Digital, val la pena tenir-lo en compte!

http://www.emprendedorxxidigital.es/

La inscripció és oberta. El preu, 300 euros. El programa inclou una sèrie d’activitats de formació en l’àmbit empresarial, d’allò més adequat.

Les persones creatives, amb iniciativa i amb alguna idea entre cella i cella, que s’ho pensin bé!

dimarts, 19 de juliol del 2011

Presentació i contacte

La finalitat d'aquest blog és donar a conèixer notícies i comentaris relacionats amb el present i el futur de la professió de bibliotecari-documentalista.

Sóc professor a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, i membre del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. De tant en tant tinc a l'abast informació que posa de relleu una idea que de fa temps tinc clara. La professió de bibliotecari (amb totes les seves variants) té un futur que cal forjar entre tots.

Aquest bloc vol donar una empenta en aquest sentit. Em faré ressò de notícies de la premsa, informes d'institucions, documents de treball que aportin dades o opinions sobre perfils professionals nous, estudis del mercat de treball, etcètera.

Cal aclarir que totes les opinions publicades ací són expressades a títol personal. No responen necessàriament a la posició institucional de les organitzacions on treballo o de les quals formo part.

Tots els comentaris dels lectors seran benvinguts.

Per enviar-me un missatge de correu electrònic, fes clic en aquest enllaç: pons@ub.edu