dimarts, 30 de juliol del 2013

Nous perfils i noves denominacions

L'entrada d'avui va de perfils i denominacions, arran d'un parell d'articles que descriuen noves feines que s'ha generat a partir de l'aparició d'Internet.
Fotografia: National Media Museum
Sabaté, Jordi. «Ocho nuevos trabajos nacidos con Internet» [en línia]. Eroski consumer, 19 feb. 2013. <http://www.consumer.es/web/es/tecnologia/internet/2013/02/19/215837.php>. [Consulta: 25 jul. 2013].
Per un cantó, el treball de J. Sabaté recull i explica molt breument vuit noves feines:
  • Enginyer programador (crea el codi perquè tot funcioni);
  • Enginyer multimèdia (genera productes audiovisuals);
  • Dissenyador de pàgines web (concep l'aspecte estètic que tindrà un lloc web);
  • Arquitecte web (organitza els continguts d'un lloc web);
  • Expert en UX (retoca les pàgines web per adequar-les a l'ús per part dels usuaris);
  • Desenvolupador web (crea i programa les pàgines web perquè assoleixin els objectius desitjats);
  • Community manager [segons Termcat, gestor de comunitats en línia] (gestiona la presència d'una empresa o organització a les xarxes socials);
  • Optimitzador de rellevància en cercadors (procura que la pàgina de l'empresa o l'organització aparegui en les primeres posicions en una cerca a Internet).
Tot són feines bastant demanades avui en dia: només cal veure els anuncis difosos pels serveis habituals d'informació laboral. I ja es veu que algunes d'elles estan interrelacionades, que les pot desenvolupar una mateixa persona.

Jo crec que el grau d'Informació i Documentació hauria de formar (o facilitar els fonaments) per a la majoria d'elles, ja que estem parlant d'informació i documentació que cal organitzar, adaptar, fer recuperable... I crec que ho fa. En canvi, no crec que els lectors d'aquest article associïn cap d'aquests perfils amb un graduat de la nostra carrera. De fet, per a cadascun dels perfils, l'autor indica la formació necessària. Aquests són els camps esmentats:
  • Dissenyador (2);
  • Dissenyador multimèdia;
  • Dissenyador web;
  • Enginyers;
  • Enginyers web;
  • Estadístics;
  • Màrqueting (2);
  • Periodistes (2);
  • Programadors informàtics.
Doncs aquí tenim un problema. Ens convé promocionar més l'existència de la nostra carrera i la nostra professió. I ens convé promocionar que estem preparats per portar a terme una part d'aquestes feines.

Ara bé; la promoció ha de comptar amb un nom, i la denominació de la nostra carrera (Informació i Documentació), amb unes paraules d'una significació tan àmplia –com correspon a la varietat de les nostres possibilitats laborals– potser no acaba de facilitar-ho.
González, Alejandro. «El analista digital, una profesión al alza» [en línia]. Cinco días, 20/02/2013. <http://www.cincodias.com/articulo/opinion/analista-digital-profesion-alza/20130220cdscdsopi_1/>. [Consulta: 25 jul. 2013].
En aquest breu article es parteix de la base que les empreses no només han de tenir una finestra oberta a Internet (la seva pàgina web), sinó que han de comptar també amb presència a les xarxes socials, i cal que aprofitin les dades que circulen per la xarxa en benefici seu. Postula la necessitat del perfil «analista digital» a totes les empreses, que extregui dades útils per al negoci de l'empresa.

L'autor es formula aquesta pregunta: «¿Contamos en España con perfiles lo suficientemente cualificados para hacer frente a la demanda de analistas del canal online?» Evidentment, creu que no.

Potser ni nosaltres som conscients de les nostres capacitats i possibilitats en el món empresarial, ni les empreses s'imaginen que puguin comptar amb nosaltres...

Busquem mèdiums!

dijous, 25 de juliol del 2013

Premis per a recerques bibliogràfiques i terminològiques

Any rere any, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), organisme oficial que promou i desenvolupa la recerca en els diferents àmbits de la ciència i de la tecnologia, però principalment en la de tots els elements de la cultura catalana, convoca un grapat de premis per a treballs de recerca de nivell universitari.



N'hi ha prop de 40, dedicats a totes les branques del saber. Entre tots ells, en vull destacar dos que podrien ser guanyats per bibliotecaris –o per estudiants avançats del grau–.

El primer porta el nom d'un antic professor de l'Escola Superior de Bibliotecàries, avi de l'actual professora Adela d'Alòs-Moner: Borsa d’estudi Ramon d’Alòs-Moner. Serà concedit al millor projecte per elaborar un treball bibliogràfic de tema català (d’un autor, d’un període, d’un territori, d’una publicació científica). La remuneració és de 3.000 euros, i el termini per presentar les sol·licituds acaba el 2 de desembre de 2013. Vegeu més detalls a la pàgina 34 d'aquest pdf: http://www.iec.cat/activitats/documents/cartell_premis_2014.pdf

Aquest premi es convoca des de 1966, i porta el nom de Ramon d'Alòs perquè aquest erudit estava especialitzat en aquesta matèria, la bibliografia. Aquí podreu llegir-ne una àmplia biografia: http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000040%5C00000072.pdf. El premiat de la convocatòria anterior va ser Jordi Aguelo Mas, pel projecte «Fonts bibliogràfiques per a l’estudi de la història i l’arqueologia medieval al Solsonès: aportacions i mancances al coneixement».

El segon premi que vull recomanar vivament és el Premi de la Societat Catalana de Terminologia. És dotat amb 1.000 euros, i serà concedit a un treball d’investigació, bibliogràfic o d’assaig sobre terminologia, tant des del punt de vista teòric com des del punt de vista aplicat (terminografia). Poden prendre part en aquesta convocatòria estudiants universitaris i titulats des de l’1 de febrer de 2009. El termini d’admissió de candidatures acaba el 2 de desembre de 2013.

Els detalls els trobareu a la pàgina 24 del pdf anterior. Si no vaig errat, aquesta és la tercera vegada que es convoca aquest premi, i fins ara ha quedat sempre desert. A què esperem per presentar-nos-hi?

A més a més d'aquests dos premis «estrella», n'hi ha d'altres que són dedicats a matèries específiques, però que accepten treballs de tipus bibliogràfic o terminològic. Per exemple, el Premi de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació, ofert a un treball d’investigació, bibliogràfic o d’assaig sobre els aliments. Poden prendre-hi part estudiants universitaris i titulats des de l’1 de febrer de 2009. La dotació del premi és de 1.000 euros. Cal lliurar els treballs abans del 2 de desembre.

Vegeu tots els detalls de les convocatòries aquí: http://www.iec.cat/activitats/documents/cartell_premis_2014.pdf

Ens agradaria celebrar un guanyador conegut!


dimarts, 23 de juliol del 2013

Dades d'inserció laboral dels titulats valencians

Com és sabut, a la Universitat de València s'imparteix el grau d'Informació i Documentació, enquadrat dins de la Facultat de Geografia i Història.


Recentment s'han donat a conèixer dades d'inserció laboral dels graduats d'aquesta Universitat. Aquesta és una dada molt important per als gestor d'un ensenyament de grau, perquè la raó bàsica de l'existència dels graus és facilitar la integració laboral dels estudiants. La taxa d'inserció laboral d'una carrera es pot interpretar en part com un índex del seu èxit, tot i que hi ha factors ambientals que hi influeixen.

Tanmateix, en el cas del sector dels bibliotecaris, tot i que la crisi de la funció pública és un fet evident (a Catalunya, actualment, 15.000 treballadors públics menys que el 2011) està clar que el nostre índex d'ocupació es troba encara molt per sota del que podria estar, si acceptem la idea que a cada empresa o organització de dimensions mitjana o gran hi podria haver un dels notres professionals gestionant la informació i la documentació pròpia i l'aliena, i que hauria d'haver-hi moltes més empreses formades per bibliotecaris que oferissin consultoria i serveis documentals per donar resposta a les necessitats de les petites empreses en tots els àmbits de l'economia.

Vegem doncs les dades del País Valencià. El document que hem esmentat està disponible a la xarxa:
Evolución de los indicadores de inserción laboral de los titulados/as de la Universitat de València [en línia]: comparativa de los indicadores obtenidos en las tres ediciones del Estudio de inserción laboral. [Valencia]: Universitat de València, Observatori d'Inserció Professional i Assessorament Laboral, 2013. 33 p. <https://www.uv.es/uvocupacio/ca/estudis-analisis/estudis-insercio-laboral-titulats-doctors/evolucio-indicadors-insercio.html>. [Consulta: 23 març 2020].

Aquesta és la tercera edició de l'estudi. La població analitzada inclou tots els titulats de la Universitat entre 2006 i 2010, els quals han estat entrevistats entre dos i cinc anys després d'obtenir la titulació. Les edicions anteriors es referien als titulats entre 1999 i 2003 i als titulats entre 2002 i 2006. En cada cas es pregunten sobre uns mateixos indicadors: percentatge d'ocupats, característiques de la primera feina, satisfacció amb la feina actual, etc.

La metodologia utilitzada ofereix garanties de credibilitat: s'escollí una mostra de prop de 8.000 titulats (d'un total de poc més de 25.000), als quals es passà una entrevista telefònica. Per a la tercera edició del treball, les dades s'obtingueren entre juny de 2011 i gener de 2013.

El nombre total de diplomats en Biblioteconomia i Documentació en cada edició de l'estudi han estat: entre 1999 i 2003 es diplomaren 82 persones; entre 2002 i 2006, 121, i entre 2006 i 2010, 87.

El percentatge de titulats ocupats era el següent: dels diplomats entre 1999 i 2003, 71,6 % d'ocupació; dels diplomats entre 2002 i 2006, el 84 % ocupats, i dels diplomats entre 2006 i 2010, 64,2 % d'ocupats. Ens trobem bastant lluny de les titulacions amb una taxa d'ocupació més alta: els que més, els graduats en Criminologia i els enginyers en Informàtica i Telemàtica, amb un 100 % d'ocupació en tots dos casos...

Sobre l'experiència laboral: des de l'obtenció del títol, quin percentatge ha treballat? En aquest cas, el percentatge en els tres grups de diplomats és força alt: 84,1 %, 95 % i 94,3 %, respectivament.

També s'analitza la rapidesa a trobar la primera feina remunerada. Aquests són els percentatges dels diplomats en Biblioteconomia i Documentació que van trobar feina remunerada mentre estudiaven o abans dels sis mesos després d'haver acabat: 71 %, 63,4 % i 70,7 %, respectivament.

Tanmateix, l'adequació de la primera feina no era d'allò excel·lent: aquest és el percentatge en què la primera feina estava bastant o molt relacionada amb la titulació: 59,4 %, 66 %, 69,1 %.

Per no cansar amb xifres, traslladaré uns darrers indicadors: la valoració sobre la satisfacció amb la feina actual. En una escala de 0 a 10, la puntuació dels tres grups de diplomats és aquesta: 7,8 - 7,7 - 7,2. I la satisfacció amb el sou percebut: 6,3 - 6,4 - 6,3.

Vegeu el treball original per a la resta d'indicadors i, sobretot, per poder comparar amb altres titulacions de la mateixa Universitat.

Pel que fa a Catalunya, l'organisme encarregat de fer el seguiment de la inserció laboral dels titulats de totes les carreres és l'AQU (Agència de Qualitat Universitària), que cada tres anys porta a terme un estudi amb una metodologia també prou rigorosa.

El darrer informe publicat per l'AQU va aparèixer el 2011 i en aquet blog ja en vam fer la corresponent ressenya en el seu moment: http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/08/insercio-laboral-dels-bibliotecaris.html. Les metodologies valenciana i catalana no són exactament iguals, i per tant, els seus resultats no són comparables automàticament.

Tanmateix, en cada cas s'observa una tendència negativa en els índexs estudiats del darrer grup de diplomats respecte de l'anterior (major nombre de desocupació, menys satisfacció a la feina, etc.).

Una altra xifra sobre l'ocupació dels bibliotecaris a Catalunya, que no desautoritza els informes de l'AQU, sinó que aporta una informació més actual, són les dades de l'atur registrat que cada mes publica el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya al seu Observatori professional.


En la darrera aparició d'aquestes dades, publicada el proppassat 16 de juliol de 2013, que recull xifres fins al juny, es constata que l'atur dels bibliotecaris a Catalunya està baixant: ho fa des del març. En aquell mes hi havia uns 715 aturats, mentre que al mes de juny la xifra ha baixat fins als 645 aturats, aproximadament.

Esperem que la tendència es consolidi!


dijous, 18 de juliol del 2013

Els arxius, potencials llocs de feina

El 2006 es va crear un organisme anomenat European Archives Group (EAG), a instàncies del Consell de Ministres Europeu, format per experts nomenats pels estats membres i les institucions europees, i que té l'objectiu de garantir la cooperació i la coordinació dels assumptes generals relacionats amb els arxius. Aquí trobareu el seu lloc web: http://ec.europa.eu/archival-policy/eur_arch_group/index_en.htm


Per part d'Espanya hi participa Luis Ramón Enseñat Calderón, cap del Servei de Cooperació Internacional, dels Arxius Estatals. L'EAG es reuneix dos cops l'any i depèn de la Comissió Europea. 

El setembre de 2012 l'EAG va fer públic un document que examina els reptes que tenen els arxius en l'era digital i n'estableix una sèrie de recomanacions. 
Grupo Europeo de Archivos. Los archivos en Europa frente a los desafíos de la era digital [en línia]: segundo informe provisional al Consejo. Bruselas: Comisión Europea, 21.9.2012. 8 p. <http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2012:0513:FIN:ES:PDF>. [Consulta: 16 jul. 2013].
Uns quants dels punts principals són aquests:

Els arxius estan evolucionant: «Los archivos nacionales trabajarán para equilibrar su mandato y sus responsabilidades con otros intereses. A tal fin, tratarán de cooperar más estrechamente con otras redes y organismos de gestión de la información, en particular las agencias de administración electrónica.» (p. 4).

Els arxius han de propiciar la reutilització de les dades d'origen públic: «Exhortar al público a utilizar la información contenida en los archivos es parte de la misión de las instituciones archivísticas nacionales.» (p. 4).

Una de les conclusions ve a dir que l'arribada de documentació en format digital als arxius «requerirá un notable esfuerzo de los archivos, por lo que el intercambio de experiencias y la elaboración de estrategias comunes constituyen ingredientes esenciales.» (p. 5).

Entre les decisions preses per aquest òrgan, n'hi ha que impliquen molta feina per als arxivers: «Los archivos nacionales cooperarán para poner en línea de aquí a 2015:
–Las principales fuentes que ayuden a los ciudadanos a entender mejor las relaciones entre países y administraciones en la historia y la construcción de Europa, así como la diversidad de culturas, tradiciones e identidades nacionales.
–Las "piezas maestras” de los archivos de cada Estado miembro.
–Colecciones relacionadas con los grandes acontecimientos históricos y los aniversarios.» (p. 7).

I més endavant: «Las organizaciones de archivos deben colaborar para superar los obstáculos y fomentar una mayor reutilización de la información de los archivos.» (p. 7).

La col·laboració entre arxius i biblioteques està explícitament esmentada: «Los archivos deberán compartir experiencias con las bibliotecas y los museos y llevar a cabo nuevas investigaciones sobre qué buscan los clientes y los clientes potenciales. [...] Los archivos nacionales deberían compartir sus conocimientos y su experiencia e intercambiar información sobre los enfoques de digitalización del material de archivo. El desarrollo de una estrategia europea que incluya modelos y normas comunes de digitalización ayudaría a los archivos a poner en marcha programas de digitalización y contribuiría a una mayor interoperabilidad entre países.» (p. 8).

Els arxius, institucions d'importància transcendental, i lloc de treball possible.

dimarts, 16 de juliol del 2013

Dades d’accés al grau d’Informació i Documentació

Cada mes de juliol arriba una dada molt important per al futur de la professió de bibliotecari a Catalunya: la quantitat de persones que han decidit començar els estudis del grau d’Informació i Documentació, que els permetrà, el dia de demà, exercir aquesta professió.



És una dada que no pot passar desapercebuda a aquest blog, dedicat precisament a la promoció de la nostra professió. L’any passat també vam dedicar una entrada al mateix tema: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/08/lalumnat-del-grau-del-curs-que-ve-mes.html

Què desitjaríem? Que hi hagués una cua molt llarga per accedir al grau d’Informació i Documentació. Amb què ens trobem? Que no hi ha pas cua, que amb prou feines s’omplen les places que s’ofereixen. Quins són els elements que poden influir en aquesta realitat? Diversos i complexos. O, si voleu, difusos i profusos (i potser confusos).

Per un cantó, una lleugera decreixença de la població que accedeix a la universitat. Bé sigui per raons econòmiques o pel descens general de la població a Catalunya, aquest fet és cert. Podeu veure les xifres concretes en aquesta nota de premsa de la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya que trobareu en aquest enllaç. Respecte de l’any anterior es comptabilitzen 1.202 estudiants menys que desitgen entrar a la universitat; però és una xifra relativament petita, representa només un 2,55 % del total dels 47.038 nous inscrits.

Un altre factor que no ens beneficia és la gran quantitat de carreres per triar. Segons dades oficials, i sense comptar-hi els ensenyaments oferts per la UOC (Universitat Oberta de Catalunya), els estudiants que enguany han fet la preinscripció han hagut de triar entre 421 caselles diferents, que corresponen a tots els graus –i alguns altres estudis superiors– que es fan entre totes les universitats catalanes.

Podeu veure la xifra a la pàgina 16 d’aquest document: Preinscripció universitària, juny 2013:
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2013/07/15/12/48/7295003e-6cf1-40dc-a79a-961e543f048f.pdf

Com veureu, l’any 2012 hi havia un total de 408 opcions per triar. I el 2013 n’hi ha hagut 421: tretze més. Si a això sumem que el nombre total de població ha disminuït una mica, el resultat és que el nombre de centres que no cobreixen les places que ofereixen ha augmentat: ha passat de 156 a 178.

Estem oferint uns graus cada vegada més especialitzats (com el grau de Nanociència i Nanotecnologia, de la UAB) a canvi d’un malbaratament de recursos (cada ensenyament comporta un nombre de personal docent i d’administració, unes instal·lacions, etc.).

Un altre factor que no ens afavoreix als bibliotecaris és el desconeixement de la nostra professió per part de la societat en general. O, per ser més exactes, el desconeixement de totes les possibilitats laborals que ofereix la nostra professió.

Tothom coneix les biblioteques públiques i l'importantíssim paper social i cultural que duen a terme. Tothom també s’imagina que existeixen biblioteques escolars i universitàries... Però és més difícil que la gent associï que els mateixos professionals que gestionen aquests centres puguin treballar en àmbits i tasques tan diferents com ara el seguiment del que es diu a les xarxes socials sobre una organització, la indexació d’imatges en un mitjà audiovisual, la digitalització de documentació administrativa, la creació de bases de dades d’índole molt diversa...

A part del desconeixement de la nostra àmplia gamma d’ocupacions, se suma la molt baixa identificació del nom de la nostra carrera amb la nostra professió. Aquesta afirmació no la puc documentar: és una simple intuïció personal. Penso que la denominació «grau d’Informació i Documentació» porta només cinc anys de vida, i potser no ha calat gaire. No entro a valorar si és millor o pitjor que l’anterior de «diplomatura de Biblioteconomia i Documentació». Penso que tant una com altra denominació són prou abstractes... molt diferents de, per exemple, aquest altre: «Enginyeria Telemàtica (inclou Xarxes i Internet)».

En conclusió, aquest any 2013, hi ha hagut 56 persones assignades al grau d’Informació i Documentació de la UB (de la UOC no es troben dades publicades). Són 38 dones (67,9 %) i 18 homes (32,1 %). Ho podeu comprovar a la pàgina 1 de l’annex 2 d’aquest document:
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2013/07/15/12/49/974f1adc-fb74-4e7b-bdfe-17481cb22bd3.pdf

Cal fer un advertiment: aquesta xifra d’estudiants admesos al grau d’Informació i Documentació no és la definitiva. Són els estudiants assignats en primera preferència. Amb posterioritat arribaran noves llistes d’alumnes admesos, que són els que no han tingut plaça en les seves primeres opcions –per manca de nota–, els que passin la selectivitat al setembre, els que canvien d’opinió a última hora... Però el gruix principal d’estudiants (més del 86 % en el conjunt d’ensenyaments) són els que ens han arribat ara.

L’any passat, en l’estadi actual del procés d’assignació de places, ens varen assignar 58 persones (dues més que enguany). Vegeu-ho en l’entrada d’aquest mateix blog: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/08/lalumnat-del-grau-del-curs-que-ve-mes.html

I el nombre de places que la UB ofereix per a aquest grau es troba en aquest document: Preinscripció universitària de Catalunya, 2013: llista de centres d’estudi. Podem veure que s’ofereixen 65 places en la modalitat presencial, 30 en la modalitat semipresencial, i 20 per cursar la doble titulació del nostre grau més el grau de Comunicació Audiovisual. En total, 115 places.

Caldrà seguir treballant...

dijous, 11 de juliol del 2013

Guia de recursos per als nous emprenedors

Ja fa uns quants mesos es va publicar una obra que pot ser d'interès conèixer per als joves bibliotecaris –o no tan joves– que sentin algun interès per l'emprenedoria.


Monsalve, Juan E. Mapa de recursos de emprendimiento empresarial. [Madrid]: Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2012. 154 p. <http://www.scribd.com/doc/134865639/Guia-Mapa-de-Recursos-de-Emprendimiento-Empresarial>. [Consulta: 10 juny 2013]. NIPO 684-13-004-5.
Després dels preliminars, el llibre inclou una àmplia selecció de recursos informatius per als emprenedors. Es troben organitzats geogràficament:
  • Institucions europees
  • Òrgans dependents de l'Estat espanyol
  • Òrgans propis de cada autonomia espanyola
  • Les ciutats de Madrid i Barcelona
En cada cas explica les accions, els serveis i els organismes que estan a disposició dels emprenedors. No es tracta d'una llista d'adreces web, sinó de breus comentaris que serveixen per fer-se càrrec de l'abast de cada element inclòs. I hi ha els enllaços també, lògicament.


dimarts, 9 de juliol del 2013

Perfils de col·legues valencians i altres

Avui una entrada breu per fer-me ressò que la revista Símile, editada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana, ha començat a publicar, al seu darrer número, uns petits perfils biogràfics de col·legiats.


Els trobareu a les pàgines 23-25 del núm. 21 (estiu 2013). Aquí hi ha el pdf del número sencer: http://www.cobdcv.es/docs/simile/simile21.pdf

Sempre va bé tenir referències de col·legues de la professió. Els bibliotecaris som un col·lectiu relativament petit en el conjunt de la societat, però majoritàriament estem contents de la nostra professió, i ens agrada col·laborar i donar un cop de mà quan un company ho necessita. De moment, aquesta secció de Símile acaba de néixer... esperem que es consolidi i que d’aquí a un temps acumuli un bon gavadal de col·legues.

Per localitzar altres professionals en el nostre context geogràfic, potser l’eina més àmplia és el directori Exit (http://www.directorioexit.info/), creat i mantingut per Tomàs Baiget i Josep Manuel Rodríguez Gairín. Tot i que no té una limitació geogràfica concreta, la gran majoria de professionals inscrits són d’Espanya (1.857, d’un total de 2.941).

Aprofito per recomanar a tothom que reuneixi els requisits que s’inscrigui a Exit. El tràmit és gratuït, i d’aquesta manera ampliem el coneixement del conjunt del col·lectiu, tant per a la col·laboracio mútua com per a la visibilitat en el si de la societat. Entenc que un estudiant no compta amb els mèrits per figurar-hi; però si ja fa uns anys que treballeu (o heu treballat) amb tasques de responsabilitat en una unitat d’informació (biblioteca, arxiu...) o heu escrit algun article, o compliu alguna altra de les condicions que trobareu al directori mateix, feu el pas!

Un altre lloc on trobar perfils de bibliotecaris és la secció «Canal professional», del web de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona: http://www.ub.edu/biblio/canal-professional/. En aquest cas són exalumnes del centre, triats en representació de la varietat de perfils i llocs de treball que poden ocupar els bibliotecaris avui en dia. N’hi deu haver una cinquantena, i alguns, amb vídeo.

Al Document del Col·legi de Catalunya hi ha també una secció que inclou presentacions de col·legiats. Porta per títol «Els membres del COBDC»: http://www.cobdc.net/document/membres-cobdc/
En trobareu una vintena.

Ja per acabar, un altre lloc on es localitzen presentacions de professionals, en aquest cas en forma d’entrevista, és a Clip, el butlletí informatiu de la SEDIC, de Madrid. La secció es titula «Personajes», i per accedir-hi cal entrar en cada número del butlletí: http://www.sedic.es/p_boletinclip_archivo.asp
Amb aquesta cerca a Google en recuperem força –però també una mica de soroll–: site:sedic.es personajes

En fi, que val la pena estar connectats!

dijous, 4 de juliol del 2013

Promoció de biblioteques en llocs poc habituals

Fotografia de Educación de alta conciencia

Fa uns mesos es va donar a conèixer una servei que funciona al metro de Nova York per fomentar la lectura i donar a conèixer les biblioteques públiques de la ciutat. Me’n vaig assabentar pel blog Beat: observatori de l’edició digital, que recomano de seguir a qui tingui interès per la tecnologia dels dispositius electrònics de lectura, la política de les editorials al respecte, la relació de les biblioteques amb els llibres electrònics, etc.

A l’entrada de Beat, s’explica com funciona aquest servei, anomenat The Underground Library: els usuaris del metro han d’apropar el seu telèfon mòbil a uns cartells que hi ha dins dels vagons. La tecnologia utilitzada és coneguda com a NFC (en anglès, Near Field Communication), que no utilitza Internet sinó ones de radiofreqüència (RFID) per transferir dades entre dos dispositius. D'aquesta manera es carreguen als telèfons intel·ligents les 10 primeres pàgines de les obres disponibles. I quan els viatgers surten del metro reben, via Internet, la informació de l’emplaçament de les biblioteques públiques més pròximes on poden agafar en préstec un exemplar d'aquell llibre.

Hi ha un altre projecte que té un nom quasi coincident: Underground New York Public Library; però es tracta de tota una altra cosa. És un lloc web particular, mantingut per Ourit Ben-Haim, format per fotografies de lectors que viatgen en metro: http://undergroundnewyorkpubliclibrary.com/

A Catalunya es va fer una experiència similar: el Bibliotren, en el marc d’un pla de foment de la lectura impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat. Als Ferrocarrils de la Generalitat, els viatgers podien descarregar el primer capítol d’una sèrie de títols (de les editorials Debolsillo i Rosa dels Vents): http://www.fgc.cat/cat/bibliotren.asp. El Bibliometro de Madrid em sembla que ja és més conegut: http://www-2.munimadrid.es/BMTWB/

Una altra ubicació poc habitual d’un servei bibliotecari és als hotels. En posa un exemple una notícia que trobem al diari 20 minutos, publicada a l’abril passat: http://www.20minutos.es/noticia/1793975/0/hoteles/libros/bibliotecas/. El cas més significatiu és del de l’Hotel Library: http://www.libraryhotel.com/, situat al centre de Manhattan. Diu que disposen d’una col·lecció de 6.000 llibres, que es troben distribuïts per les diferents cambres, i a cada pis li correspon una matèria diferent. Que bonic! No podem deixar d’anar-hi en la pròxima visita a Nova Yok, per uns mòdics 300 dòlars la nit. Possiblement, si hi anés en Daniel Gil triaria l’habitació 1 del setè pis (Arquitectura), i en Javier Guallar, la número 5 del pis 10 (Periodisme)... Jo... dubto... http://www.libraryhotel.com/dewey-decimal-system.html

A Catalunya tenim una història relacionada... ¿Us sona la biblioteca que Aurora Díaz Plaja va instal·lar a l’Hotel Titus, de Caldetes? En fa un resum l’Eli Ramírez, en una entrada del blog Biblogtecarios, el 6 d’agost de 2012: http://archive-es.com/page/1665693/2013-03-19/http://biblogtecarios.es/node/694

D’altra banda, és lògic que als hotels hi hagi lectures disponibles per als clients... Ens van comentar a la llibreria Re-Read (http://www.re-read.com/ca/), inaugurada fa pocs mesos a Barcelona (exemple de negoci valent, que aspira a escapolir-se de l'escomesa de la crisi del sector) que un dels clients forts que tenien eren precisament els albergs de la ciutat (que ara alguns anomenen hostels).

Per descobrir molts llocs insòlits on podem trobar instal·lada una petita biblioteca, us recomano el blog de Rosa Molina Libraries of the world: http://librariesoftheworld.blogspot.com.es/

I fins aquí aquesta entretinguda entradeta d’avui.


ACTUALITZACIÓ: A La vanguardia del 2 de juliol de 2013, secció «Ocio - Viajes», s'informa d'una enquesta feta a escala europea sobre com seria l'aeroport ideal. En tercera posició, l'aeroport ideal hauria de tenir biblioteca (després de cinema i habitacions):
http://www.lavanguardia.com/viajes/20130702/54377153751/aeropuerto-ideal-cine-habitaciones-biblioteca.html

De fet alguns aeroports ja compten amb aquest servei. Vegeu, si no, aquestes fotografies de l'aeroport holandès de Schiphol (facilitades pel seu autor, Lluís Quintana):



dimarts, 2 de juliol del 2013

No t’aturis... busca un camí cap al nord

Continuant amb l’entrada de dijous passat, en què em referia a la base de dades d’ofertes de feina Eures, em plau avui presentar un portal elaborat per la Secretaria d’Estat per a la Unió Europea (amb l’ajut del Parlament Europeu i la Comissió Europea) adreçat als joves, per ajudar-los a trobar feina.



El portal, que es troba només en versió espanyola, reuneix la informació disponible relacionada amb la mobilitat europea, és a dir, sobre els programes de formació, de treball i d’emprenedoria que estan actualment finançats per la Unió Europea.

Aquesta és la seva adreça electrònica: http://www.nomeparo.eu/

Relacionat amb el web hi ha un compte a Facebook, amb informació relacionada:
https://www.facebook.com/yonomeparo

Per a més informació, feu un clic en aquest enllaç.

Amb aquesta, ja són 12 les entrades d'aquest blog dedicades a treballar a l'estranger. Si ets jove, tens coneixements acceptables d'una llengua estrangera i no tens gaires vincles que et retinguin en aquesta teva «pobra, bruta, trista, dissortada pàtria», allunya-te’n «nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!»

Ho va dir l'Espriu...