divendres, 31 d’agost de 2012

Les tecnologies a Espanya: estat de la qüestió

Estar al corrent de les tendències d'ús de les tecnologies al nostre entorn és quasi una obligació per a tots els bibliotecaris. Sabem que l'àmbit tecnològic ens ofereix una àmplia gamma de llocs de treball, així que hem de controlar tota la informació disponible i actualitzada.


Per això recomano la consulta de la darrera edició d'un anuari que publica Telefónica des del 2000. L’edició d’enguany es pot visualitzar en diversos formats. Jo citaré la versió en pdf, que és la que he consultat:
Aquí anoto els capítols principals:

1. La sociedad de la información en 2011 en 10 claves
2. La sociedad de la información a través de sus indicadores más representativos
3. Vida y realidad digital
4. La sociedad de la información en las comunidades autónomas

De la presentació, signada per Pedro Alierta, reprodueixo algunes frases que em semblen significatives:

«La vida digital española tomó un gran impulso en 2011 de la mano de las actividades culturales y productivas que crecieron un 34 %, relevando al ocio como motor de crecimiento. Actividades como la lectura, tanto de prensa como de libros, la formación y los trámites con la Administración Pública son las que más han aumentado su uso en formato digital en el último año.»

I més endavant:

«Mirando hacia el futuro, hay dos tendencias importantes marcadas en este Informe. La primera de ellas es la rapidez en la adopción de nuevas tecnologías por parte de los hogares españoles. Así, el 45,5 % de hogares que poseen un libro electrónico, el 39 % con TV-3D y el 38 % con martphones, han adquirido estos dispositivos durante el último año. Esto supone un signo positivo del avance de la sociedad digital en nuestro país, especialmente si consideramos el contexto económico en que ha ocurrido.» (p. [5]).

L’informe analitza els usos que es fan a la xarxa, per quins dispositius, per quines franges d’edat dels usuaris, per gèneres. També les relacions entre els ciutadans i l’administració. Les dades es donen en comparació amb les de l’any anterior o en sèries cronològiques més àmplies.

Les fonts d’informació solen ser les oficials (Instituto Nacional de Estadística, Eurostat...), tot i que també n’hi ha d’empreses o consultories. (Es van citant al peu de pàgina les diferents fonts d’informació utilitzades.) La informació fa referència al conjunt d’Espanya (i alguna vegada al context europeu i mundial), excepte al capítol 4, en què es donen detallades per cada comunitat autònoma.

El capítol 4, dedicat a les autonomies, ha estat elaborat pels governs de cada territori. Concretament, l’apartat dedicat a Catalunya ha estat realitzat pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat.

En destaco algunes frases i dades: «En el año 2011, Catalunya supera las medias españolas en lo que se refiere a equipamiento TIC en los hogares y uso de las TIC por los ciudadanos.» (p. 137).

«Las empresas catalanas gozan de una buena salud digital, situándose en los últimos años a un nivel similar al de la Unión Europea. Sin embargo, sigue detectándose una brecha entre el equipamiento y los usos. Es decir, las empresas catalanas cuentan con equipamientos TIC que permiten afirmar que éstas han dado el salto al mundo digital pero, a pesar de esta buena base, el uso de las TIC que hacen las empresas aún puede intensificarse puesto que son pocas las que realizan un uso avanzado de las posibilidades que les ofrecen las nuevas tecnologías.» (p. 137).

Es tracta d’un treball fàcil de consultar, ben estructurat i realment informatiu.

També en relació a les tecnologies, vull fer esment d’un altre estudi, d’una envergadura diferent, realitzat per una empresa catalana: Setesca, assessoria dedicada a millorar la rendibilitat empresarial als departaments de tecnologies de la informació.

S’ha realitzat a partir d’entrevistes mantingudes amb 180 responsables tecnològics d’empreses. El document ofereix unes dades molt específiques i quasi sense comentaris. En destaco unes quantes.

Sobre el pressupost anual (dels departaments tecnològics):

«Variación de presupuesto de gastos 2011 vs 2010: – 8 %»
«Variación de presupuesto de gastos 2012 vs 2011: – 3,8 %»

«El departamento TIC es uno de los pocos departamentos (en la mayoría de casos el único) que dispone de una visión transversal de todos los procesos de la empresa.»

«El departamento TIC puede estar en una posición privilegiada para aportar valor competitivo y diferencial a la empresa.»

Doncs res, a llegir una mica...

dijous, 30 d’agost de 2012

Codi deontològic de l’IFLA

Aquest mes d’agost que ja s'acaba l’IFLA ha publicat –crec que per primera vegada– un codi deontològic. Es titula IFLA code of ethics for librarians and other information workers, i el trobareu aquí.


Ja sabeu què són els codis deontològics: documents que volen regular la pràctica laboral de determinades professions, en aspectes relacionats amb l’ètica o la moral. No tenen caràcter de llei, però són pautes de conducta que els professionals accepten tàcitament i que els col·legis professionals vetllen perquè es compleixin.

Els bibliotecaris catalans ja fa anys que disposem del nostre codi: va ser preparat el 2004 per un grup de treball del Col·legi format per Concepción Rodríguez, Sílvia Sunyer, Nora Vela i Josep Vives, que va rebre després suggeriments de la resta de col·legiats. Finalment va ser aprovat per l’Assemblea General del Col·legi el 26 de maig de 2006. Aquí el podreu llegir: http://www.cobdc.org/collegi/codi_deontologic.html

Encara que als joves bibliotecaris els l’han ensenyat a la carrera, crec que tots l’hem de tenir ben interioritzat. El nostre codi està compost de 31 articles. En relació a aquest bloc, en voldria destacar un parell:

Article 17. Els bibliotecaris-documentalistes col·laboren amb col·legues i amb professionals d'altres àrees i es donen suport recíproc mitjançant l'intercanvi de les seves opinions, coneixements i experiències.
(Molt important per als bibliotecaris emprenedors: sovint haurem de comptar amb col·legues d’altres disciplines per tirar endavant un projecte que tingui èxit.)

Article 28. Els bibliotecaris-documentalistes han de posar al dia els seus coneixements i les seves habilitats professionals.

(Imprescindible el reciclatge permanent per estar a l’última en temes tecnològics, per exemple.)

Crec que els col·legues espanyols no disposen d’un text d’aquestes característiques, tot i que en diversos fòrums s’ha expressat la voluntat de tenir-ne un. Existeix un fullet de final del segle XIX que pel títol podria prendre’s com un antecedent; però en realitat veurem que no és tal. Tot sembla apuntar que l’autor era català, tot i que no he pogut acreditar aquesta dada:

Sastachs y Costas, José. La responsabilidad del bibliotecario. Tarragona: Estab. Tip. Viuda é H. de Tort, 1898. 47 p. Localitzable a: http://ccuc.cbuc.cat:2082/record=b4149498~S23*cat
L’obra es troba disponible en línia a la Biblioteca digital de Castilla y León: http://bibliotecadigital.jcyl.es/i18n/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=10003822

En Sastachs era sacerdot i havia superat les difícils oposicions del cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs. Aquesta publicació seva no és un codi deontològic. Recorda més aviat un petit compendi de biblioteconomia, però amb una visió molt diferent de l’actual. Posa molt de relleu l’obligació que té el bibliotecari de custodiar i tenir ben endreçat el fons, amb un accés molt limitat als usuaris.

Reprodueixo un paràgraf en què es veu la idea de bibliotecari com a erudit que es tenia des d’aquest cos de funcionaris estatals, encarregats de les biblioteques provincials i altres grans establiments:
Del buen bibliotecario, si llega á ser consumado, puede asegurarse que es todo un hombre de erudición porque sabe cuales son las fuentes de materias en los diferentes ramos del saber humano, digno de ser consultado no ya por meros escolares y aficionados al estudio, sino por catedráticos y sábios de gran nota como quiera que, ni de entre ellos hay quien sepa cuando se lleva escrito sobre una especialidad por no haber tenido á mano registrar un grupo de los de nuestras galerías, cuanto menos una sección entera. (p. 25)
Efectivament, el món ha canviat molt... A la p. 36, però, ens trobem amb una alegria: «Los libros no son tanto para guardar, como para consultar.» Però el goig dura poc, perquè tot seguit recorda diversos articles del Reglamento general vigent a l’època que limiten la consulta a un llibre per dia i usuari. Evidentment els llibres no es trobaven a disposició dels lectors, que els havien de demanar al bibliotecari. Eren altres èpoques.

Però tornem al codi de l’IFLA promulgat fa pocs dies. Té un total de 30 paràgrafs (sense numerar). D’entrada, un comentari sobre el títol mateix, en referència a allò que dèiem fa pocs dies, de la manca d’un nom curt que identifiqui el conjunt de la nostra professió. L’IFLA ens anomena, en aquest document, amb la paraula típica més una perífrasi: «librarians and other information workers».

En relació a la temàtica d’aquest bloc, voldria destacar l’article que fa el número 25:

Librarians and other information workers strive for excellence in the profession by maintaining and enhancing their knowledge and skills. They aim at the highest standards of service quality and thus promote the positive reputation of the profession.
Això és bàsic perquè la nostra professió tingui un bon reconeixement social: que el nostre servei sigui donat amb la màxima qualitat possible. D’aquesta manera el prestigi social de la nostra professió es mantindrà i tot rutllarà com Déu mana. Penso que de moment anem bé: els resultats dels estudis de satisfacció dels usuaris de biblioteques fets a Catalunya ens diuen que estem fent la feina correctament.

Ja per acabar, ve a tomb que fem una referència en aquesta entrada al codi deontològic dels arxivers, que fou adoptat per l'ICA (International Council on Archives) ja fa molts anys, a l'Assemblea General d'aquest organisme internacional del 6 de setembre de 1996 a Pequín. Porta per títol ICA code of ethics, i està disponible en 22 llengües (entre elles hi ha el basc i el gallec; però no el català) a: http://www.ica.org/?lid=5555&bid=225

L'article que vull remarcar és el número 9, molt semblant al destacat de l'IFLA:

Archivists should pursue professional excellence by systematically and continuously updating their archival knowledge, and sharing the results of their research and experience.
Archivists should endeavour to develop their professional understanding and expertise, to contribute to the body of professional knowledge, and to ensure that those whose training or activities they supervise are equipped to carry out their tasks in a competent manner
.

L'Associació d'Arxivers - Gestors de Documents de Catalunya (AAC) també té el seu propi codi, titulat Codi deontològic dels arxivers catalans, i va ser elaborat per un grup de treball format per Mariona Corominas, Alfred Garcia, David Lobato, Josep Matas, Ramon Planes, Jordi Serchs i Susanna Vela. El text definitiu va ser aprovat a l'assemblea general de l'entitat catalana, celebrada el 27 de juny de 2002. El podem llegir aquí: http://www.arxivers.com/component/docman/doc_download/128-textos-01-codi-deontologic-dels-arxivers-catalans.html.

L'article 2 d'aquest codi diu:

Els arxivers desenvolupen l’activitat professional d’acord amb la seva consciència i la seva competència professional, garantint així un exercici responsable i de qualitat de la professió.

(Després segueixen una sèrie de subapartats). I l'article 5 diu:

Els arxivers desenvolupen el seu tracte amb els col·legues i altres professionals sota els principis de solidaritat, respecte i col·laboració. En aquest sentit, els arxivers en el seu exercici professional han de:
5.1. Treballar pel reconeixement social de la professió, defensant i fent respectar els drets inherents a la professió.


(I segueixen més subapartats).

Seguirem!

dimecres, 29 d’agost de 2012

La Facultat incorpora un grau nou!

A partir del proper setembre de 2012, a la Facultat s’hi començarà a impartir també el grau de Comunicació Audiovisual! Aquí podeu veure la notícia al butlletí informatiu de la Facultat:
http://bd.ub.edu/noticies/el-grau-de-comunicacio-audiovisual-ve-la-facultat

Fotografia: LeoSynapse
Aquest grau s’estava fent fins ara a la Facultat de Formació del Professorat, al Campus Mundet de la UB. Havia començat com una llicenciatura de segon cicle el curs 1998-1999 i amb la reforma universitària endegada arran del Pla de Bolonya, s’ha convertit en grau a partir del curs 2010-2011. De manera que el proper curs 2012-2013 començarà el tercer curs.

El canvi d’adscripció de Facultat, aprovat pel Consell de Govern de la UB del passat 19 de juliol, ha vingut motivat principalment per la manca d’espai al Campus Mundet. Aquí veureu informació bàsica d’aquest grau (pla d’estudis, sortides professionals...): http://www.ub.edu/biblio/cav

La Facultat de Biblioteconomia i Documentació passarà doncs a oferir dos graus i comptarà en conseqüència amb un nombre major d’estudiants i de professors.

La majoria de facultats de la UB ofereixen més d’un grau. Per exemple:

Facultat de Belles Arts:
  • Grau de Belles Arts
  • Grau de Conservació-Restauració de Béns Culturals
  • Grau de Disseny
Facultat de Dret:
  • Grau de Ciències Polítiques i de l’Administració
  • Grau de Criminologia
  • Grau de Dret
  • Grau de Gestió i Administració Pública
  • Grau de Relacions Laborals
Facultat de Geografia i Història:
  • Grau d'Antropologia
  • Grau d'Arqueologia
  • Grau d'Història
  • Grau d'Història de l'Art
  • Grau de Geografia
Facultat de Matemàtiques:
  • Grau d’Enginyeria Informàtica
  • Grau de Matemàtiques
Crec que aquesta incorporació no portarà sinó avantatges. Tingueu present que la nota de tall per accedir al grau de Comunicació Audiovisual és alta (a diferència del grau d’Informació i Comunicació). El curs 2012-2013 ha estat de 8,96: http://www.ub.edu/web/ub/galeries/documents/estudis/notes_tall_juny12.pdf

Això significa que hi ha bastants estudiants que no hi poden entrar... Potser alguns d’ells se sentiran atrets per l’altre grau que s’imparteix al mateix edifici... És una mica llastimós pensar que podrem incorporar alumnat al nostre grau d’aquesta manera... però no estem per posar-nos primmirats.

dimarts, 28 d’agost de 2012

Biblioteques al cinema

No és la primera vegada que portem aquest tema al blog. Al llarg de la història del cinema han estat moltíssimes les pel·lícules que de manera principal o bé de passada inclouen biblioteques o bibliotecaris com a protagonistes.

Sense anar més lluny, a la darrera edició dels Oscar (febrer de 2012), tres de les pel·lícules nominades contenien alguna seqüència localitzada en una biblioteca:

My week with Marilyn (Mi nombre es Marilyn), dirigida per Simon Curtis i nominada a la millor actriu principal (Michelle Williams) i al millor actor secundari (Kenneth Branagh).

Imatge obtinguda del blog Des del meu punt de vista

La pel·lícula, basada en fets reals, relata la realització d’una pel·lícula dirigida per Sir Laurence Olivier a Londres, el 1957, on intervé Marilyn Monroe. Durant l'estada de l'actriu a Anglaterra, la Monroe aprofita per visitar el castell de Windsor, i durant una bona estona s'atura per veure la biblioteca reial i per parlar amb el seu bibliotecari, Sir Owen Morshead. Per a més informació: http://reel-librarians.com/tag/my-week-with-marilyn/

Una altra pel·lícula, guanyadora de cinc òscars i nominada a sis més a la passada edició és Hugo (La invención de Hugo), dirigida per Martin Scorsese.

Fotograma de la pel·lícula Hugo

L'acció de la pel·lícula està situada a París, als anys trenta. L'Hugo és un pobre noi orfe que viu amagat pels racons d'una estació de tren. Una noia el descobreix i junts visiten una bonica biblioteca on busquen la clau d'un misteri. L'escena de la biblioteca ens presenta belles imatges. Per a més informació: http://bibliotecasinfantiles.blogspot.com.es/2012/03/la-invencion-de-hugo-una-acertada.html

La darrera pel·lícula on apareixen imatges de biblioteques és J. Edgar, dirigida pel Clint Eastwood, que relata la vida de J. Edgar Hoover (1895-1972), cap de l'FBI durant una cinquantena d'anys. El protagonista (interpretat per Leonardo DiCaprio) havia treballat durant la seva joventut a la Library of Congress (entre 1913 i 1917). I aquest detall –i imatges d'aquesta biblioteca– apareixen a la pel·lícula.

Foto de Mark Hartsell
Per a més informació:
http://blogs.loc.gov/teachers/2012/03/j-edgar-hoover-the-crimebuster-and-the-catalogers/
http://www.loc.gov/loc/lcib/1105/eastwood.html

Entre la molta informació disponible a Internet sobre el tema, recomano als interessats que vegin una entrada de María Benítez al blog Biblogtecarios: «Cine, bibliotecarios y bibliotecas», apareguda ara fa cosa d'un any, el 31 d'agost de 2011: http://www.biblogtecarios.es/mariabenitez/cine-bibliotecarios-y-bibliotecas.

Ens agrada que les biblioteques (i els arxius i la informació i la documentacio, en general) apareguin als mitjans de comunicació de masses! Ja ho veureu, vindrà un dia que a les aules de la Facultat no s'hi cabrà...

En relació a aquest tema podríem afegir que algunes biblioteques organitzen projeccions de cinema per tal d'apropar uns bons exemples d'obres del setè art als seus usuaris i també com a mesura per divulgar l'existència de la biblioteca mateixa. Per exemple, a la Biblioteca Pública de Lleida.

També a la Facultat hem projectat, algunes vegades, pel·lícules que tenien relació amb algun aspecte de la nostra professió, com a instrument per incentivar el debat i la participació de l'alumnat. Aquí veureu informació de les darreres edicions: http://www.ub.edu/biblio/cine-forum/

Per anar acabant, una breu referència a un article recent de la magnífica revista francesa BBF, disponible en línia:

Fioretti, Hoël. «Les bibliothèques au cinéma» [en línia], BBF, tome 57, n° 4 (juillet 2012), p. 60-63. <http://bbf.enssib.fr/consulter/bbf-2012-04-0060-001>. [Consulta, 11 jul. 2012].

Però bé, no només parlem de coses passades!

La Filmoteca de Catalunya acaba d'anunciar un cicle de pel·lícules titulat «Tota la memòria del món: biblioteques i cinema» que es projectarà des de final de setembre fins al novembre: http://www.filmoteca.cat/web/programacio/cicles/tota-la-memoria-del-mon-biblioteques-i-cinema

No ens ho podem perdre!

Aquí va la programació:

Dimecres 26 de setembre: Farenheit 451 i Toute le mémoire du monde, amb la presentació –ni més ni menys– del conseller de Cultura Ferran Mascarell.

Dimecres, 3 d'octubre: Der Himmel über Berlin, amb els comentaris de Laura Borràs.

Dimecres, 10 d'octubre: Storm center, amb la presència del filòsof Josep Maria Terricabras.

Dimecres, 17 d'octubre: El nom de la rosa, que comptarà amb l'animació de Rosa Regàs, exdirectora de la Biblioteca Nacional d'Espanya.

Totes les funcions començaran a les 19.30 h. El preu: 2 euros, amb carnet de biblioteques.

Allà hi serem!

dilluns, 27 d’agost de 2012

L’emprenedoria reprèn, a Catalunya

Com que el foment de l’emprenedoria en l’àmbit de la Informació i la Documentació és un dels temes d’aquest bloc, recullo algunes notícies que fan referència a l’emprenedoria en general, amb la intenció d’animar els bibliotecaris que hi puguin tenir algun interès.

Fa un parell de mesos es va publicar la novena edició d’un informe que analitza amb força detall l’estat de l’emprenedoria a Catalunya.

    Vaillant, Yancy (dir.). Global entrepreneurship monitor [en línia]: informe executiu Catalunya 2011. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Empresa i Ocupació: Diputació de Barcelona: IERMB; Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, D.L. 2012. 114 p. <http://www.iermb.uab.es/htm/descargaBinaria.asp?idPub=192>. [Consulta: 13 agost 2012]. ISBN 978-84-92940-10-3.
El treball ha estat elaborat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona amb l’impuls de les institucions que figuren al peu d’impremta. L’estudi es realitza seguint una medologia que s’aplica a diversos països, de manera que es poden tenir còmodament dades comparables a escala internacional.

El projecte de recerca Global Entrepreneurship Monitor (GEM), començat el 1998 pel Babson College i la London Business School, va sorgir amb la intenció d’analitzar l’activitat emprenedora i els factors que influeixen en la creació de noves empreses. Actualment hi participen més de 70 països. 

Tot seguit copio els capítols principals de l’edició d’enguany:

1. Activitat emprenedora i empresarial l’any 2011
2. La recuperació emprenedora
3. Perfil de la recuperació emprenedora
4. La creació d’empreses i el desenvolupament territorial
5. Finances
6. Joves
7. Activitat emprenedora a l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Extrec unes dades significatives: «La taxa de la població adulta a Catalunya involucrada en activitats de creació d’empresa el 2011 (6,82) va augmentar més del 35 % respecte al resultat del 2010. Això vol dir que hi ha aproximadament 334.500 persones emprenedores en fase inicial de creació d’empreses a Catalunya.» (p. 1).

«Si s’analitza tot el procés empresarial, es pot observar com un de cada quatre adults (25,57 %) té la intenció de crear una empresa,o l’està creant actualment o ja dirigeix la seva pròpia empresa. Això representa un augment interanual a Catalunya del 17,10 % respecte a la dada del 2010.» (p. 1).

A Catalunya es va notar el 2011 una crescuda de l’activitat emprenedora, després de quatre anys que això no passava.

«El flux empresarial de Catalunya l’any 2011 ha tornat a recuperar el terreny positiu i la creació d’empreses torna a superar els abandonaments empresarials.» (p. 2).

«La recuperació emprenedora de Catalunya està fortament liderada per iniciatives promogudes per joves menors de 35 anys.» (p. 3).

«La forta estructura de la PIME catalana li permet adaptar-se molt bé al model d’economia basada en el coneixement.» (p. 3).

«La taxa d’activitat emprenedora en fase inicial dels joves [menors de 35 anys] l’any 2011 (7,00) va augmentar un 25,67 % respecte a l’any 2010, i supera la de la resta de la població adulta. A diferència de la situació a la resta d’Espanya el 2011, a Catalunya la majoria de joves emprenedors estan mostrant major resistència davant els efectes de l’actual crisi econòmica i a la vegada les empreses liderades per aquests tenen majors nivells de supervivència.» (p. 5).

Per al conjunt de Catalunya, la taxa d’activitat emprenedora (TEA) d’iniciatives que utilitzen tecnologies de menys d’un any en el mercat augmenta del 2,2 % (al 2010) al 8,9 % (al 2011). I les iniciatives el sector de les quals és d’alta base tecnològica augmenten del 0,9 % al 4,1 % (entre 2010 i 2011).

La metodologia per elaborar aquest treball ha consistit en 2.000 enquestes telefòniques realitzades a població adulta durant el juny de 2011, i en 36 enquestes amb experts.

Aquí podreu veure una nota de premsa de la Generalitat sobre aquest informe:
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=152161&idioma=0

Des d’aquí tindreu accés a l’informe paral·lel, relatiu al conjunt d’Espanya:
http://gem.fundacionxavierdesalas.com/Mis%20archivos/Informes/GEM2011.pdf

Conclusió: es respira un aire d’emprenedoria... no ho noteu...?

divendres, 24 d’agost de 2012

Els museus ens donen exemple

El passat 23 de maig de 2012 va tenir lloc al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) la jornada L'Era Digital: Què Estem Fent els Museus Catalans? S’hi van presentar vuit comunicacions, provinents de museus o entitats relacionades.


Ara fa unes setmanes s’han posat a la Xarxa els enregistraments de vídeo de les contribucions a aquesta jornada, i també les presentacions que els ponents van aportar-hi. Ho trobareu tot aquí: http://www.mnac.cat/activitats/era_digital.jsp?lan=001

Voldria destacar un parell d’aquests treballs:

«Apps de patrimoni: fora de les parets del museu», d’Albert Sierra, de la Direcció General del Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya.

«Noves maneres de relacionar-se amb l'art: realitat augmentada al Museu de Mataró», d’Alexandra Prats, del Museu de Mataró.

Les destaco per dos motius. Per un cantó, tracten d'unes tecnologies en les quals els bibliotecaris podríem intervenir, tant en la creació com l'edició i –per tant– podríem convertir-nos en col·laboradors de museus per aquesta vessant. Per una altra banda, el tipus d'idees que ens presenten aquestes comunicacions, aplicades a museus, també podrien ser realitzades en l’entorn de les biblioteques. Només cal donar-hi dues voltes perquè se'ns acudeixi alguna idea.

Seguirem.


dijous, 23 d’agost de 2012

Tècnic en bibliometria, nou perfil d'interès

Fa un temps ja vaig recollir al bloc la idea d'un nou perfil professional: l'expert en bibliometria, expert en el maneig de les eines i les tècniques bibliomètriques, per tal de donar suport a grups de recerca o a unitats de recerca d'universitats o altres organitzacions similars: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/01/especialista-en-bibliometria-possible.html

Avui hi torno, amb l'excusa de la publicació recent d'un article que insisteix en el tema:
    Torres-Salinas, Daniel; Jiménez-Contreras, Evaristo. «Hacia las unidades de bibliometría en las universidades [en línia]: modelo y funciones». Revista española de documentación científica, vol 35, n.º 3 (jul.-dic. 2012), p. 469-480. 25 referències citades a la bibliografia. <http://redc.revistas.csic.es/index.php/redc/article/view/753/834>. [Consulta: 1 agost 2012].
En aquest treball s'exposa «una propuesta para la creación de unidades de bibliometría en las universidades españolas.»

L'objectiu de l'article és «ilustrar el modelo y funciones de dichas unidades [de bibliometría] que han de basarse en tres pilares fundamentales: control de las fuentes de la información, realización de informes y asesoramiento y formación.»

A més de la proposta teòrica, que desenvolupen amb prou claredat i detall, es presenten alguns exemples reals portats a terme a les universitats de Granada i de Navarra.

Ja es veu que es tracta d'una funció necessària amb què han de comptar les universitats i altres organismes similars. I que els bibliotecaris –amb l'especialització que convingui– són plenament capacitats per portar a terme.

Reprodueixo el paràgraf final del treball:

«Asimismo este tipo de servicios requiere para su buen funcionamiento y autonomía de un personal multidisciplinar que abarque no solo conocimientos sobre bibliometría y evaluación de la actividad científica, sino también otra formación como técnicas estadísticas, visualización de la información, informática (programación y bases de datos) o divulgación científica. Otro aspecto reseñable es el paso de la bibliometría evaluativa de los grupos de investigación a una fase de mayor profesionalización de la práctica bibliométrica. La documentación, desde un punto de vista laboral, debe abrirse a nuevos nichos de trabajo y ésta que hemos comentado en estas páginas creemos que es una gran oportunidad.» (p. 478).

Tant de bo que els escoltin!

dimecres, 22 d’agost de 2012

Curs d'emprenedoria per a bibliotecaris, a València

El proper mes de setembre (concretament, els dies 24 a 27 de setembre de 2012, a les tardes), el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana organitza un curs que coincideix totalment amb una de les línies d’aquest bloc: el foment de l’emprenedoria entre els bibliotecaris.

 
El curs, de 20 hores de durada, porta per títol «Nous perfils i competències per a la promoció al sector de la Documentació i la Biblioteconomia» i serà impartit per Ofelia Santiago López. Els preus d’inscripció varien segons qui s’hi apunti: per als estudiants no col·legiats, el preu és de 110 euros; per als no col·legiats (s’entén, al Col·legi del País Valencià), 180 euros.

L’objectiu del curs és ben atractiu:

«Desenvolupar en els participants els coneixements, habilitats i competències personals necessàries per despertar l'interès per la iniciativa empresarial i estar preparat emocional i personalment per poder generar i gestionar adequadament alternatives d'autoocupació, entrenant els alumnes, en les diferents habilitats personals que estan directament implicades en l'èxit de l'activitat emprenedora.»

Més informació i la butlleta d’inscripció la trobareu a l’enllaç següent:
http://cobdcv.es/portal/index.php?option=com_content&amp;task=view&amp;id=92

Bona iniciativa!

dimarts, 21 d’agost de 2012

Aprofundiment en intel·ligència competitiva

En ocasions anteriors ja hem introduït el concepte d'intel·ligència competitiva en aquest bloc. En aquest enllaç trobareu les entrades relacionades.

Fotografia de Jurvetson

Avui hi tornem, perquè fa poques setmanes s'ha publicat a Internet el text complet d'una tesi doctoral sobre intel·ligència competitiva, la qual va ser defensada el passat mes d'abril de 2012 a la Facultat. Es tracta d'aquest treball:
    González Gálvez, Pilar. Xarxes socials com a instrument analític de suport a les funcions d’intel·ligència de les organitzacions [en línia]: estudi de cas en les direccions d’infermeria. Dirs., Carina Rey Martín, Víctor Cavaller Reyes. Barcelona: Universitat de Barcelona, Departament de Biblioteconomia i Documentació, 2012. 298, xxx p. <http://www.tdx.cat/handle/10803/83866>. [Consulta: 28 jul. 2012].
L'autora, diplomada en Infermeria a la UB, llicenciada en Documentació a la UOC i professora a la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna (Universitat Ramon Llull), ja fa temps que es dedica al tema. L'any 2009 va publicar l'article «Factors facilitadors per a les pràctiques de gestió del coneixement i d’intel·ligència competitiva» a Quaderns d'intel·ligència competitiva, vigilància estratègica, científica i tecnològica, vol. 2, núm. 1 (2009), p. 45-49. Disponible a http://www.raco.cat/index.php/QUICVECT/article/view/123694/171641

I més recentment, a El profesional de la información (vol. 20, núm. 5, set.-oct. 2011), p. 527-532: «Redes sociales para la inteligencia competitiva: propuesta de un índice sintetico», amb Carina Rey i Víctor Cavaller, els codirectors de la seva tesi. Resum disponible a: http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2011/septiembre/06.html

A la tesi hi ha un parell de capítols que poden ajudar a aclarir els conceptes –en el cas que tinguem alguna confusió al respecte– i a donar idees que ens puguin inspirar. Són els capítols 2, «Les xarxes socials» (p. 23-56), i el capítol 3, «Funcions d'intel·ligència» (p. 57-108). I en concret, l'apartat 3.3: «Intel·ligència competitiva» (p. 69-82).

Diu l'autora:

«En el context d'aquest treball s'ha pres el concepte d'IC [intel·ligència competitiva] com a disciplina orientada a donar suport als directius en la presa de decisions, de manera que les organitzacions actuals, si volen estar ben posicionades en el seu sector i ser competitives, ja no poden ignorar aquestes pràctiques» (p. 69)

Més endavant parla de les fases del procés, etcètera. En conclusió, un text de nivell de recerca –una tesi doctoral– però perfectament comprensible per tothom, que ens pot ajudar a aprofundir en la intel·ligència competitiva i en un dels papers que els bibliotecaris podem desenvolupar en l'entorn empresarial i de les organitzacions en general.

Enhorabona a la doctora i gràcies pel text!


dilluns, 20 d’agost de 2012

Maneres de donar-se a conèixer

Qualsevol mitjà és bo per difondre l’existència d'una biblioteca i donar a conèixer els seus serveis a la població usuària. Com és normal, hem d’aprofitar els mitjans que en cada moment ens ofereixen les tecnologies i hem d’encertar amb el llenguatge que utilitzem, que sigui adequat al públic destinatari al qual ens adrecem.


A la Biblioteca Josep Soler Vidal, de Gavà, van realitzar un vídeo de presentació de la biblioteca que imita la manera de fer del programa televisiu d'humor APM (Alguna pregunta més?). El vídeo, dirigit per la bibliotecària i directora de la biblioteca, Maite Pinteño, es va realitzar el 2011.

Amb una realització aparentment casolana, segueix l'estil de l'APM (reproduint frases gracioses de personatges que han sortit per la televisió). I ens van ensenyant totes les seccions de la  biblioteca. Hi apareix tot el personal: Adri, Aurora, Diana, Eva, Jaume, José, Maite, Marc, María, Mónica, Raquel, Vanessa, Virginia.

Aquí veureu el vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=2eEqrW4bl-U

I aquí, més informació sobre la biblioteca. I aquí també.

Felicitem els col·legues per aquest llenguatge informal i divertit, tan d'acord amb els gustos juvenils del moment.

divendres, 17 d’agost de 2012

«La biblioteca serà una festa»

Lourdes Reyes, bibliotecària, filla, neboda i germana de bibliotecàries, antiga professora associada de la Facultat, funcionària de la Generalitat, vinculada a les terres gironines, ha estat nomenada directora de la Biblioteca Pública de Girona, després que l’anteriora directora, Teresa García Panadés, s’ha jubilat.

Fotografia de Diaridegirona.cat, de la notícia que comentem

El Diari de Girona del 4 d’agost passat recull la notícia, signada per Daniel Bonaventura, la qual comença amb una frase que vol descriure el caràcter de la Lourdes: «Apassionada i dinàmica, trenca l'estereotip de la bibliotecària rondinaire i malcarada.» Potser encara seríem més fidels a la realitat si diguéssim que la Lourdes és molt apassionada i molt dinàmica! Sens dubte, és la imatge que tots voldríem per a les bibliotecàries del país.

Aquí podreu llegir l’article del diari, que consisteix bàsicament en una entrevista amb la Lourdes: http://www.diaridegirona.cat/cultura/2012/08/04/biblioteca-sera-festa/575441.html

Com potser sabreu, la Biblioteca Pública de Girona forma part de les biblioteques que l’Estat té en cada capital de província (excepte a Barcelona, per raons històriques, situació que està en vies de ser normalitzada). A Girona s’està construint un nou edifici per a la biblioteca, que serà inaugurada –si tot va com està previst– l’estiu de 2014. Aquest és el seu lloc web.

La Lourdes havia ocupat el càrrec de cap del Servei del Sistema de Lectura Pública de Catalunya, al Departament de Cultura de la Generalitat, des d’on participà en l’impuls d’un projecte participatiu de configuració del que podrien ser les biblioteques públiques del país: Imagina la biblioteca pública del segle XXI. Em plau rememorar aquell projecte perquè va ser un motor d’idees molt interessant. Es va dur a terme entre 2008 i 2009.

Aquí podreu veure’n les conclusions: http://www.imaginalabiblioteca.cat/

D’entre els punts que s’hi van treballar hi havia aquest, que afecta directament la temàtica del nostre bloc: «Quins professionals esperes trobar a les biblioteques públiques? Què n’esperes?»
Les respostes es concentraren a anomenar característiques pertanyents a dos àmbits:

«Professionals: qualificats, bons, preparats, cultes, [amb] formació literària, [amb] habilitats tecnològiques, especialitzats, orientadors, assessors, reciclables.
Servicials: [amb] cultura de servei, amables, propers, empàtics, flexibles, oberts, atents, educats, disponibles, afables, apassionats, contents de treballar amb gent, sensibles, coneixedors de la comunitat, no funcionarials, no burocràtics, [oferint] atenció personalitzada, agradables, simpàtics, relacions públiques, [amb] humanitat, [amb] esperit de servei…»

És una bona descripció del que tots esperem d’un bon bibliotecari.

Felicitats a la Lourdes, i felicitats a Girona!

dijous, 16 d’agost de 2012

Les aplicacions per a mòbils, sector en alça

El sector de les tecnologies de la informació sembla que és un dels que més bé suporta el pas de la crisi. Hi hem fet referència en altres ocasions. Per exemple aquí i també aquí.

Fotografia: Creactions
Quan diem «tecnologies de la informació» estem parlant d'una realitat molt àmplia i variada. Avui em centraré en un camp específic: el de les aplicacions per a telèfons i altres dispositius mòbils, el que es coneix popularment com a «apps». Vaig informar ja fa dies que la UNED juntament amb altres entitats pensava endegar una formació gratuïta per capacitar la gent per programar apps.

Avui indico unes quantes notícies noves al respecte.

La Generalitat ha estrenat una aplicació per a mòbils que inclou una bona colla de serveis creats per la mateixa Generalitat o bé per altres, a partir de dades procedents de l’Administració, que són reutilitzables lliurement. Hi trobem aplicacions relatives al trànsit, el temps, horaris de transports públics, equipaments públics, el DOGC, etc.

Aquí en podreu veure una nota de premsa. I aquí, més informació al respecte.

Segons notícies recollides a la premsa, el sector concret de les aplicacions per a mòbils està en alça. Vegeu si més no el que publicava La vanguardia el passat 19 de juliol:

«Los datos recogidos por The App Date demuestran cómo en España a pesar de la crisis económica comienza a afianzarse lo que en Estados Unidos se ha llamado app economy, un nuevo fenómeno económico que en Norteamérica ha generado medio millón de empleos.»

En un estudi fet per la mateixa entitat, recollit pel diari, «El 84 % de las empresas españolas dedicadas al diseño y creación de aplicaciones para smartphones y tabletas en nuestro país ha hecho nuevas contrataciones de personal en lo que llevamos de año. La mayoría, el 86 %, prevé además que también generará empleo en España en 2013.»

Cap al final de l'article hi ha un paràgraf que ens toca el cor:

«A pesar de crecer y de generar nuevos puestos de trabajo, las compañías que han participado en este estudio subrayan cierta dificultad a la hora de encontrar profesionales formados en el mundo de las aplicaciones, no solo desarrolladores sino profesionales de otros campos con conocimientos en esta nueva tecnología. Según explican los responsables de contratación o recursos humanos, al 76 % les ha parecido difícil encontrar a los profesionales que buscaban».

Aquí podreu llegir l'article sencer: http://www.lavanguardia.com/tecnologia/20120719/54326636521/las-apps-generadoras-de-empleo-en-espana-en-2012-y-2013.html

En relació a aquesta darrera idea, de la manca de professionals preparats per a aquesta funció, vull acabar l'entrada amb una bona notícia. Al màster de Gestió de Continguts Digitals, que s'imparteix a la Facultat, a partir del curs que ve s'hi començarà a impartir un nou pla d'estudis, dins del qual hi tenim la bonica assignatura titulada «Programació d'aplicacions per a mòbils».

Ens agrada!

dimarts, 14 d’agost de 2012

Presència catalana al congrés de l’IFLA 2012

Aquests dies se celebra a Helsinki el congrés anual de l’IFLA. Concretament, entre l’11 i el 17 d’agost. Aquesta trobada reuneix una bona colla de responsables de les polítiques bibliotecàries de molts països d’arreu del món, representants de les principals associacions bibliotecàries i estudiosos i altres personalitats de la nostra professió.

El congrés té lloc cada any en una ciutat diferent. Vegeu l’entrada d’aquest bloc referida al congrés que va tenir lloc a Puerto Rico, el 2011.


El congrés de l’IFLA és una reunió molt important pel que fa a les polítiques bibliotecàries, ja que els òrgans de govern i els grups de treball especialitzats de l’IFLA aprofiten aquesta trobada per fer les seves reunions anuals més importants, que acabaran produint, al llarg de l’any, documents diversos (directrius, manifestos, etcètera) amb els quals s'intenta influir en les polítiques concretes dels governs de cada país i en la població en general.

I com a congrés professional que és, molts bibliotecaris d’arreu del món hi aporten comunicacions amb les seves experiències d’èxit, o amb treballs de caràcter assagístic i també amb resultats de projectes de recerca. Al congrés d’enguany es presenten unes 360 comunicacions aproximadament. La llista sencera la podreu veure en aquest enllaç, des d'on es dóna pas a molts textos sencers dels treballs.


D’entre totes aquests comunicacions només n’hi ha una signada per bibliotecaris catalans (i cap per part de col·legues espanyols). Es tracta d’aquest treball:

Millán, Mercè; Omella, Ester; Viladrich, Assun. «When used, library buildings shows up, take profit of it!» [en línia]. IFLA Council and General Conference (78a: 2012: Helsinki). Libraries now!: inspiring, surprising, empowering. Helsinki: IFLA, 2012, 26 p. <http://conference.ifla.org/sites/default/files/files/papers/wlic2012/190-millan-en.pdf>. [Consulta: 7 agost 2012].

Les tres col·legues ocupen llocs de responsabilitat a la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, i a la seva comunicació expliquen la feina feta en l’avaluació dels nous equipaments bibliotecaris, després que es van inaugurar. Aquest procés s’ha fet conjuntament entre totes les persones implicades: els responsables bibliotecaris, els tècnics de la Diputació i els polítics de cultura dels ajuntaments. S’avaluen, entre d’altres, l’organització dels espais, la ubicació dels taulells, la il·luminació, el mobiliari, etcètera. La finalitat d’aquesta avaluació és millorar en el possible les deficiències detectades.

Ens agrada que les biblioteques i els bibliotecaris catalans estiguin presents en els fòrums internacionals del més alt nivell. És més: diria que pel nostre nivell de qualitat en diversos àmbits professionals, com ara les biblioteques públiques i les universitàries (inclosos els consorcis existents), la biblioteca nacional i la formació professional, Catalunya mereixeria estar molt més representada que ho ha estat enguany. Deu ser la crisi...


dilluns, 13 d’agost de 2012

Més encara sobre la reutilització de dades

Ja hem parlat en aquest bloc en algunes ocasions sobre la reutilització de dades públiques i la possibilitat d'elaborar amb elles productes d'informació que responguin a necessitats d’algun col·lectiu. L'entrada d'avui recull diverses informacions recents sobre el tema.

Versió en valencià del portal de dades obertes del govern central
Per un cantó, recordem el portal de la Generalitat de Catalunya: Dades obertes Gencat: http://www20.gencat.cat/portal/site/dadesobertes. I ara també, el paral·lel espanyol: Datos.gob.es: http://www.datos.gob.es/datos/.

Des de tots dos portals es fomenta l'ús d'aquests recursos i es dóna accés al catàleg de les dades disponibles. Es poden fer cerques directes o per categories (per matèries, per formats de les dades, per organisme productor...).

Continuem amb una presentació de les dades obertes de la Generalitat de Catalunya, feta per la Direcció General d'Atenció Ciutadana i Difusió:

Dades obertes a Catalunya [en línia]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, Direcció General d'Atenció Ciutadana i Difusió, maig 2012. 64 p. <http://www.slideshare.net/gencat/dades-obertes-a-catalunya-12827091>. [Consulta: 2 agost 2012].

Es tracta d'una presentació (tipus PowerPoint) amb les dades més significatives sobre la naturalesa de les dades obertes, les possibilitats de negoci que representen, una explicació del portal de la Generalitat i exemples reals de reutilització duts a terme tant amb dades obertes de la Generalitat, com també d'àmbit espanyol i internacional. També s'assenyalen les tendències de futur.

En el mateix sentit divulgatiu, però amb més extensió, val la pena conèixer la publicació que comentarem tot seguit. El Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme i el d’Hisenda i Administracions Públiques són els editors d'una guia adreçada als organismes públics de l'Estat per tal de facilitar l'aplicació del decret que desenvolupa la llei sobre reutilització de dades d'origen públic.


Guía de aplicación del real decreto 1495/2011 por el que se desarrolla la ley 37/2007 sobre Reutilización de la información del sector público [en línia]. Madrid: Ministerio de Industria, Energía y Turismo: Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, junio 2012. 85 p.
<http://datos.gob.es/datos/sites/default/files/PLANCISP-GRD-07.3.4.doc>. [Consulta: 2 agost 2012].

(Que dos ministeris s'ocupin d'un assumpte... vol dir que és molt important, o que no ho és tant?) Que calgui una publicació de 85 pàgines per explicar l'aplicació d'un decret que desenvolupa una llei pot donar a entendre que les disposicions legislatives potser no són gaire clares. Però en aquest cas no és una només una explicació del text en si, sinó que s'hi incorporen altres normatives relacionades, i s'expliquen bones pràctiques portades a terme per algunes administracions.

Tot i que la publicació s'adreça als productors de les dades públiques, crec que la seva consulta pot ser també útil als possibles usuaris. S'explica el procediment per posar a disposició pública la informació reutilitzable, els responsables dels processos, el tractament que cal donar a la informació, etc.

Un detall que m'ha emocionat de la publicació (a mi, que de sempre m'han agradat les obres de consulta) és que disposa d'un índex analític de matèries! (p. 84). No és gens habitual que les publicacions modernes comptin amb aquesta eina de recuperació de la informació, que tan útil resulta, crec jo. Cal felicitar els editors de l'obra. (Fa una mica lleig l'entrada «El papel de la Administración» ordenada a la E; però ningú no és perfecte.)

Mes coses. Per a aquells que tinguin un interès que vagi més enllà de la simple curiositat, recomanaria la consulta d'un número d'El profesional de la información (vol. 20, n.º 3, mayo-junio 2011) que té la part monogràfica dedicada al nostre tema: «Información de las administraciones públicas». Hi trobem articles divulgatius, d'assaig sobre aspectes tècnics, d'experiències concretes i casos d'èxit, etc. Com sempre, una revista a tenir molt en compte. Consultable des del campus de la UB o bé des de la intranet Col·legi, si ja som col·legiats.

Una altra font d'informació per a qui tingui interès en el tema són els materials disponibles d'una jornada que va tenir lloc el passat 26 de juny de 2012: Encuentro Aporta: Iniciativas Open Data en España, que va ser organitzada pels dos ministeris implicats en el tema: el d’Industria, Energía i Turisme, i el d’Hisenda i Administracions Públiques.

L'encontre s'estructurà en quatre taules rodones en què es debateren les estratègies per tirar endavant la cosa, es presentaren experiències concretes dutes a terme per administracions, etcètera. Des d'aquesta pàgina es dóna accés al programa, a una nota de premsa, a les presentacions de molts dels ponents (a Slideshare) i a vídeos de les sessions (a Youtube): http://datos.gob.es/datos/?q=saber-mas/eventos/encuentro2012

La posada a disposició de tothom de les dades generades per les administracions té diverses ramificacions. Una d'aquestes són els resultats dels treballs de recerca que han estat finançats amb fons públics. En relació a això, una notícia recent que té rellevància per als investigadors en general, per al públic, però també especialment per als bibliotecaris: la Unió Europea ha establert que, a partir del 2014, els productes de les investigacions finançades per programes de la Unió hauran d'estar disponibles per al públic en general. D'aquesta manera es vol facilitar la transferència de la recerca cap a tots els beneficiaris i interessats en general.

Doncs bé, algú haurà de preparar els repositoris, indicar els autors com han de lliurar els materials, supervisar que hagin estat ben descrits per a la seva ulterior recuperació, etcètera.

Aquí veureu una nota de premsa de la Comissió:
http://europa.eu/rapid/pressReleasesAction.do?reference=IP/12/790&format=HTML&aged=0&language=ES&guiLanguage=en

I aquí la disposició legal corresponent:

«Recomendación de la Comisión de 17 de julio de 2012 relativa al acceso a la información científica y a su preservación» [en línia]. Diario oficial de la Unión Europea, L 194 (21.7.2012), p. 39-43. <http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2012:194:0039:0043:ES:PDF>. [Consulta: 3 agost 2012].

Exactament en la mateixa direcció, el Govern britànic ha regulat que, igualment a partir de 2014, el resultat de les investigacions finançades amb fons públics han d'estar disponibles per tothom: http://www.rcuk.ac.uk/media/news/2012news/Pages/120716.aspx

Ja per anar acabant, voldria comentar una altra notícia relativament recent. El Síndic de Greuges de Catalunya va publicar el març de 2012 un informe sobre l'accés dels ciutadans a la informació pública:

El dret d’accés a la informació pública [en línia]: informe extraordinari. Barcelona: Síndic de Greuges de Catalunya, 2012. 38 p. <http://www.sindic.cat/site/unitFiles/3151/Informe%20acces%20informacio%20publica%20def.pdf>. [Consulta: 16 jul. 2012].

Disculpeu la llargada de l'entrada. El tema dóna de si des del punt de vista professional, per als bibliotecaris. Estic segur que seguirem parlant d'aquesta qüestió en el futur.

divendres, 10 d’agost de 2012

Aprovat el nou pla d'estudis del màster de Gestió de Continguts Digitals

La Facultat imparteix des del curs 2005-2006 el màster de Gestió de Continguts Digitals. Es tracta d'una molt bona opció per especialitzar-se, després d'haver cursat el grau d'Informació i Documentació o qualsevol altra titulació universitària, en un camp amb moltes sortides laborals. Llegim a la seva presentació: «El màster ofereix coneixements relacionats amb la gestió documental, amb la informàtica i el disseny d’interfícies».


Com és normal, en tractar-se d'un ensenyament bàsicament de caire tecnològic, els continguts d'aquest màster es revisen contínuament. Però de tant en tant convé fer un replantejament general, per incorporar noves assignatures o reestructurar a fons els continguts.

Ara ha estat un d'aquests moments. La proposta de nou pla d'estudis ha rebut fa pocs dies el vistiplau de l'autoritat acadèmica corresponent (l'AQU, l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya) i des del proper curs 2012-2013 ja s'impartirà.

El nou pla d'estudis, de 90 crèdits de durada (un curs i mig), consta d'assignatures tan atractives com les següents (almenys, si tenim en compte els seus noms):
  • Accessibilitat
  • Analítica web
  • Aplicacions i dispositius mòbils
  • Arquitectura de la informació
  • Disseny centrat en l'usuari
  • Posicionament web (SEO)
  • Sistemes de gestió de continguts al Web
I diverses assignatures optatives. El preu és el fixat per la Generalitat de Catalunya: 45 euros per crèdit (més alguna taxa de matriculació). Així doncs, poc més de 2.700 euros per curs. Tota una inversió, certament...

Aquí trobareu tota la informació sobre aquest màster:
http://www.ub.edu/biblio/master-de-gestio-de-continguts-digitals/presentacio-2.html

dijous, 9 d’agost de 2012

Formació en arxivística

La Coordinadora de Asociaciones de Archiveros (CAA), fundada el 1998, està formada per 19 associacions professionals espanyoles, 12 pertanyents exclusivament a l'àmbit de l'arxivística, i 7 d'un abast professional més ampli: ALDEE (Asociación Vasca de Profesionales de Archivos, Bibliotecas y Centros de Documentación), ANABAD (Confederación Española de Archiveros, Bibliotecarios, Museólogos y Documentalistas) i cinc delegacions territorials d'aquesta confederació: Aragó, Castella-La Manxa, Galícia, Múrcia i La Rioja. Aquest és el seu lloc web: http://www.archiveros.net/.


Segons consta al seu web, a final de 2003 «la Coordinadora añade a sus tradicionales funciones de coordinación de trabajos técnicos el de su conversión en un órgano de defensa corporativa de los archiveros y agente de respuesta rápida ante las actuaciones de organismos públicos o privados que requieran la respuesta o el parecer de este colectivo profesional.»

Als seus estatuts, aprovats a final de 2004, es pot llegir, entre els seus objectius:

«3.2.4. Impulsar la formación profesional defendiendo los estudios universitarios en Archivística, además de promover la realización de cursos, la organización de conferencias, congresos y la edición de publicaciones. Con este objetivo la CAA defenderá los intereses de los archiveros y del ámbito profesional de la ciencia archivística ante los responsables de las universidades y órganos competentes de las Administraciones Públicas.»

Al web de la Coordinadora hi veiem l'existència del Grupo de Trabajo de Estudios en Archivística, que té com a objectiu «la creación de unos estudios universitarios de especialización en archivística.» (Si no estic equivocat, aquest objectiu ja s'hauria aconseguit a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb el reconeixement oficial, des del curs 2011-2012, del màster d'Arxivística i Gestió de Documents impartit per l'ESAGED, Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents). Aquí hi ha informació de la UAB mateixa.

En una altra font relacionada amb l'arxivística, el Butlletí de l'associació Arxivers sense Fronteres (vol. 1, núm. 22, 2n semestre de 2011) es comenta (p. [9]): 

«El 12 de març de 2011 a la reunió del Consell Plenari de la Coordinadora d’Associacions d’Arxivers i Gestors de Documents d’Espanya [...] una de les qüestions que es va tractar va ser la posada en marxa dels grups de treball; concretament es va acordar constituir-ne quatre: Grup de Treball de Formació, Grup de Treball de Normalització, Grup de Treball  d’Administració de la Web i Grup de Treball pel Pla de Comunicació. AsF participa en el grup de formació.»

Procurarem estar al corrent de les feines que dugui a terme aquest grup de treball de formació.

Fullejant el darrer butlletí d'Arxivers sense Fronteres, entitat que ha dut a terme moltes bones iniciatives en favor de la cooperació internacional, hi ha una notícia que pot interessar alguns dels lectors d'aquest bloc: l'Assemblea General de l'entitat acordà l'aprovació d'una quota de soci reduïda, de 12 euros anuals, destinada a col·lectius com ara estudiants i aturats. Aquí veureu el web dels Arxivers sense Fronteres: http://www.arxivers.org/ca/index.php.

dimecres, 8 d’agost de 2012

Seqüeles del BizBarcelona 2012

Potser recordareu que BizBarcelona va ser un esdeveniment professional desenvolupat en el marc de Fira Barcelona el passat mes de juny, relacionat amb l'emprenedoria i la innovació empresarial. Ja vam parlar-ne en el seu moment en aquest bloc.



Ara fa poc s'han donat a conèixer alguns enregistraments de vídeo de xerrades que hi van tenir lloc, que m'ha semblat que podrien interessar a algun jove bibliotecari que estigués rumiant de posar-se a crear una empresa.

Es tracta de les presentacions que porten aquests títols:
  • «El pla de negoci: claus per atraure l’interès dels inversors», a càrrec d'Alberto Fernández Terricabras (d'IESE).
  • «Uns lluiten per vendre; altres, en canvi, els compren», per Miquel Ángel Oliva.
  • «Com generar ingressos a través del Social Media», per Daniel Dévai.
Els trobareu tots en aquest enllaç.

De tot es pot aprendre!

dimarts, 7 d’agost de 2012

Idees per trobar finançament

En el marc de l'emprenedoria, un dels reptes importants a què cal enfrontar-se és el del finançament dels nostres projectes. Podem tenir la millor idea del món per a un negoci; però si no comptem amb els recursos necessaris, no podrem pas tirar-la endavant.


Avui presentem un recull de xerrades en vídeo presentades per Anella. Són cinc vídeos prou interessants. Us en copio el títol de dos:

«Els sis errors típics de l'emprenedor»
«Bootstrapping, emprendre amb els recursos mínims»

Anella és «una plataforma de coneixement i col·laboració empresarial que té per objectiu fomentar la competitivitat empresarial de Catalunya i ser un punt de trobada virtual de debat i reflexió sobre els reptes, tendències i estratègies de futur de les empreses catalanes.»

És impulsada per Acc1ó, l'agència de la Generalitat que dóna suport a la competitivitat de l'empresa catalana, especialment en el foment de la innovació i la internacionalització empresarial.

Anella publica un butlletí informatiu, que es pot rebre per correu electrònic gratuïtament, amb informacions variades sobre activitats formatives, recursos com els que comentem en aquesta entrada, etcètera.

Tot i que sembli que la iniciativa empresarial que podem tenir serà –al començament– ben modesta, això no treu que els temes d'aquesta plataforma no siguin del nostre interès. Tant per veure altres experiències d'èxit, com per identificar possibles clients als nostres serveis d'assessoria empresarial.

Us animo a fer-hi una ullada, si teniu entre cella i cella algun projecte empresarial.

dilluns, 6 d’agost de 2012

Guia per implantar el comerç electrònic a una pime

Aquí sempre fomentem l'emprenedoria en l'àmbit de la informació i la documentació... Ens agradaria que molts bibliotecaris aconseguissin convertir una idea de negoci en una empresa viable!

L'entrada d'avui va un pas més enllà: serà útil per a aquells que ja s'han decidit i ja tenen una societat constituïda. Es tracta d'un document llarguet, però clar i engrescador, que explica com portar a terme el comerç electrònic.
Una obra pràctica que explica amb tot detall, i d'una manera clara i amena, com posar-s'hi, en el tema del comerç electrònic, com captar clients cap al negoci, i totes les qüestions legals que afecten a aquest assumpte.

Copiarem aquí els capítols principals:

1. Introducción
2. Cómo desarrollar una tienda de comercio electrónico
3. Marketing
4. Medios de pago
5. Logística y distribución de pedidos
6. Venta multicanal
7. Mobile commerce
8. Analítica y medición de resultados
9. Aspectos legales ¿Cómo cumplir con la ley?
10. Seguridad al consumidor

Com a curiositat (no elogiosa) direm que enlloc del pdf consta la data de publicació del document: ni als preliminars, ni a la portada, ni al cologó. A la metadada "títol" del fitxer (i, per tant, visible a la banda superior de la pantalla), hi consta «2.ª edición», però sense data. Com que en un parell de pàgines del text es fa esment a fonts datades de maig de 2012, d'aquí inferim que es tracta d'un document ben recent.

El tema és atractiu. Esperem que sigui útil a algú!


divendres, 3 d’agost de 2012

La nostra professió, vella, àmplia i innominada

Una de les característiques dels professionals del nostre àmbit és la varietat de tasques que duem a terme i els contextos diferents en què fem feina. És lògic: la informació i la documentació són presents i necessaris en quasi tots els àmbits de l'activitat humana: des de l'escola, la recerca, les diferents professions, la producció industrial, l'oci...

En molts d'aquests àmbits la professió bibliotecària hi és present des d'antic. I no penso que el nostre origen sigui l'any 1915, quan la Mancomunitat de Catalunya funda l'Escola Superior de Bibliotecàries, embrió de l'actual Facultat. Parlo de molts segles enrere.


Segons una campanya promocional del Col·legi del 2006, els bibliotecaris portem a terme el segon ofici més antic del món. N'hi ha una presentació al Document núm. 161.


Ara bé, aquesta veterania també se l'atribueixen altres professions o activitats:

Arquitectes («L’arquitecte, la segona professió més antiga del món», llegim en el web d'una assignatura de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura La Salle).

Contrabandistes («L'exercici del contraban, la segona professió més antiga del món» diu Assumpta Montellà al seu llibre Contrabandistes de la llibertat (Barcelona: Ara Llibres, 2009), citada per Marta Planes al seu bloc).

Espies (En un escrit anònim d'una web que parla sobre el Museu dels Espies de Washington, es diu «El recorregut del museu repassa l’historia [sic] de la segona professió més antiga de la humanitat, des dels grecs fins a l'actualitat»).

Mercenaris («Probablement, el segon ofici més vell del món» diu Carles Ribera referint-se a aquesta activitat, a El punt Avui).

Periodistes (Així ho diuen, entre d'altres, Xavier Rius en un escrit a e-noticies.com i David Castillo al diari Avui en un article del 2008).

Polítics (Ronald Reagan, antic president dels Estats Units, va pronunciar aquesta frase: «Politics is supposed to be the second-oldest profession», que ha estat recollida per molta gent, per exemple Ramon Camats al seu bloc).

Recaptadors d'impostos («És possible que la feina de recaptador d’impostos sigui la segona professió més antiga de la humanitat» comenta Xavier Martínez Gil en un bloc acollit per La vanguardia).

Sigui com sigui, no hi ha dubte que els bibliotecaris venim de lluny. De tan lluny, que la nostra imatge arrossega estereotips del passat, i no hem sabut incorporar en aquesta projecció social les tasques que avui en dia també duem a terme.

També tenim una mica de dificultat a trobar un nom que designi la nostra professió d'una manera genèrica i amb el qual tots ens sentim còmodes. D'aquest tema ja en vaig parlar molt al començament d'aquest bloc: http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/08/bibliotecari-un-nom-passat-de-moda.html

La postura que ara per ara defenso (però per la qual no estaria disposat a perdre la vida) és la de revitalitzar el nom de «bibliotecari» com a designador global de les nostres professions i activitats variades, procurant que porti associada una imatge moderna i innovadora, tal com li escau. Però això és feina de tots...

Tota aquesta llauna de discurs ha estat motivada per una lectura d'estiu. No em pregunteu per què, estic repassant les actes del congrés de l'IFLA de 1955, que va tenir lloc a Brussel·les. El lema d'aquell any fou «The tasks and responsibilities of libraries and documentation centres in modern life». El primer escrit que s'hi recull porta per títol «The international aspects of the theme» i és signat per Douglas W. Bryant. Bryant era un bibliotecari nord-americà, que va començar com a auxiliar a la biblioteca de Harvard el 1952, de la qual el 1965 n'esdevingué bibliotecari i, més tard, entre 1972 i 1979, fou director del sistema de les biblioteques d'aquella universitat. Amb el seu nom es concedeixen anualment uns ajuts econòmics per a la recerca, adreçats al personal de la biblioteca.

Mr. Bryant utilitza aquest sentit extensiu de la paraula «bibliotecari» per referir-se al conjunt de les professions. Reprodueixo les seves paraules en l'escrit de presentació del congrés de l'IFLA de 1955:

«Librarians –and throughout this statement I use this word in its broadest sense to include also documentalists, bibliographers, archivists, et al.–  are realizing more and more that it is no longer enough to acquire and to catalogue their materials without further emphasis on service».

Ho trobareu a International Congress of Libraries and Documentation Centres (1955: Brussel·les). Congrès international des bibliothèques et des centres de documentation: Bruxelles, 11-18 septembre 1955. La Haye: Martinus Nijhoff, 1955. Vol. 1, p. 27. Volum localitzable a la biblioteca de la Facultat: http://cataleg.ub.edu/record=b1687087~S1*cat

Ja sé que això no té gaire valor; però m'ha fet gràcia trobar antecedents de la meva visió de les coses.

Per acabar l'entrada, una referència ben d'actualitat i que té relació amb aquesta visió integradora de la professió: fa pocs dies s'ha fundat a Madrid l'Asociación Profesional de Archiveros, Bibliotecarios y Documentalistas de Madrid (Asociación ABDM). El seu objectiu és «ayudar a la creación [de] un colegio profesional de archiveros, bibliotecarios y documentalistas en el ámbito de la Comunidad de Madrid»: http://www.abdm.tk

Sobta un pèl la creació d'aquesta nova entitat, tenint en compte que ja fa bastant de temps que existeix la Plataforma para la Creación del Colegio Profesional de Archiveros, Bibliotecarios y Documentalistas de Madrid: http://coabdm.wordpress.com/. (També amb aquest enfocament aglutinador.)

A veure si acaben tenint èxit.

dijous, 2 d’agost de 2012

L'alumnat del grau del curs que ve, més femení

A mitjan juliol es va fer pública a la web de la Facultat, com cada any, la llista dels alumnes admesos al grau d'Informació i Documentació del curs que ve. És una primera llista, formada pels alumnes que havien sol·licitat cursar aquest grau en primera opció en el procés de preinscripció de juny.

A tall d'anècdota, ens agrada comptabilitzar quants nois i quantes noies formen aquesta llista, igual com vam fer l'any passat en una altra entrada d'aquest bloc.

El resultat és aquest:

65,9 % de noies
34,1 % de nois

Respecte de les xifres de l'any passat, s'observa un lleuger increment del gènere femení, però els valors no arriben ni molt menys a fa dos anys. Vegem-ho amb una gràfica:
 

Segons un informe oficial publicat per la Generalitat que cito més avall, enguany hi ha hagut un petit decreixement del nombre total d'alumnes que desitgen entrar a la universitat: un 4,76 % menys que el 2011. Concretament, 48.240 estudiants van fer la preinscripció a la convocatòria de juny de 2012 (l'any anterior havien estat 50.650).

Entre aquests, tan sols 58 persones varen ser assignades a la subàrea de «Documentació», que suposem (tot i que no és explícit en aquest informe ni a la resta del web del Departament) que està composta únicament pel grau d'Informació i Documentació. A més, cal tenir present que les xifres que estem donant no inclouen la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) per tal com es tracta d'un centre privat. En aquest cas nostre és important aquest fet, perquè la UOC ofereix també el grau d'Informació i Documentació.

Per cursar el grau a la UOC no cal seguir el procés de preinscripció habitual. Al seu web no he sabut trobar el nombre de matriculats per ensenyament.

La subàrea de «Documentació», amb aquests 58 estudiants assignats, és la subàrea que ha tingut menys nombre d'estudiants assignats. La segueixen «Materials», amb 100 estudiants assignats, «Eng. biomèdica», amb 125, i «Nàutica», amb 179.

Entre d'altres subàrees pròximes a la nostra, i ens temem que amb un futur laboral no pas gaire bo, podem esmentar: «Periodisme», amb 489 estudiants assignats, i «Comunicació», amb 1.544 estudiants. El total de subàrees és de 48. I el total de graus, 193 (molts d'ells, impartits per diverses universitats). Cal tenir en compte, però, que la designació dels graus no és homogeneitzada, de manera que es troben graus amb noms diferents, però continguts –suposem– semblants: «Llengua i literatura espanyoles» (UAB) i «Llengua i literatura hispàniques» (URV); «Educació Infantil» (UAB) i «Mestre d'Educació Infantil» (UB), entre bastants d'altres...

A aquells 58 estudiants assignats en la convocatòria de juny caldrà sumar-hi els que vinguin reassignats d'altres opcions –perquè hagin canviat d'opinió– i els que passin la selectivat al setembre, a més dels que accedeixen a la universitat per la via dels més grans de 25 anys, i altres modalitats d'accés.

No ens enganyem: som pocs i anem a menys. Haurem de fer alguna cosa per modificar el curs dels esdeveniments.

L'estudi a què em referia més amunt és aquest:

Preinscripció universitària [en línia]: juny 2012: situació del procés de preinscripció universitària a juliol de 2012. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, Secretaria d'Universitats i Recerca, 13 de juliol de 2012. 32 p. <http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2012/07/13/12/14/6624752e-67c3-40b6-b393-ed3a0adc1848.pdf>. [Consulta: 1 agost 2012].

Una nota de premsa, amb les dades més significatives, la trobareu en aquest enllaç.


dimecres, 1 d’agost de 2012

La informàtica en núvol, camp d'especialització i de possible negoci

El concepte «cloud computing» s'ha de dir en català «informàtica en núvol» segons la Neoloteca del Termcat. La definició que en dóna aquest organisme normalitzador de la terminologia catalana és: «Sistema d'emmagatzematge i ús de recursos informàtics basat en el servei en xarxa, que consisteix a oferir a l'usuari un espai virtual, generalment a Internet, en què pot disposar de les versions més actualitzades de maquinari i programari.» El significat del concepte es pot ampliar amb la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Cloud_computing

¿Qui no té avui en dia alguna informació personal al núvol? Molts tenim un compte de correu a Gmail o Hotmail o Yahoo. O tenim fotos a Flickr, o Picassa... Alguns mantenim un bloc... I compartim documents amb Google docs o tenim fitxers a Dropbox. En el nostre entorn ja són minoria els que no tenen compte a Facebook o a Twitter.

Malgrat el risc de manca de seguretat en les dades allotjades en servidors aliens, no hi ha dubte que la facilitat per accedir a la informació des de qualsevol ordinador i la possibilitat de compartir fitxers són dos bons al·licients per usar aquesta possibilitat.

A més, algunes empreses col·loquen «en núvol» una part del programari i de la informació pròpia. Així ho ha fet, per exemple, IBM, segons una notícia recent recollida per la Revista gestión documental fa unes setmanes.

Sobre les dades que tenim al núvol hi ha un article recent publicat a La vanguardia. I a El país va aparèixer el passat 10 de maig un article sobre les conseqüències mediambientals que comporta el manteniment de les grans infraestructures que contenen totes aquestes dades.

Aquest llarg preàmbul serveix per presentar un estudi que fa poquets dies s'ha posat en circulació sobre la informàtica en núvol.
    Pérez San-José, Pablo (dir.). Estudio sobre el cloud computing en el sector público en España [en línia]. [Madrid]: Instituto Nacional de Tecnologías de la Comunicación (INTECO), julio 2012. 173 p. <http://www.inteco.es/file/a6Cywl9gxru5f1Ez5MwRMA>. [Consulta: 17 jul. 2012].
L'INTECO és un organisme públic adscrit al Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme. Aquest estudi presenta d'una manera força correcta el fenomen de la informàtica en núvol a Espanya, però també l'emmarca a escala internacional i en comenta la legislació que li afecta.

El seu objectiu principal és «conocer el posicionamiento y percepción de las entidades públicas españolas respecto del cloud computing». Es vol saber si existeix un model de decisió sobre l'adopció de serveis en núvol, la realitat actual i la intenció futura. Per assolir-ho s'han enquestat 500 responsables tecnològics d'entitats públiques espanyoles i s'han entrevistat amb profunditat experts nacionals pertanyents a diferents entitats de l'Administració pública.

Com dèiem, el treball comença amb una descripció detallada del fenomen, tot seguit es contextualitza a escala internacional i se'n presenta el marc normatiu. A continuació ofereix i valora les dades obtingudes de l'enquesta feta en diferents òrgans de l'Administració espanyola (central i autonòmica). Acaba amb unes recomanacions i les descripcions d'unes bones pràctiques d'àmbit internacional (amb exemples dels Estats Units, França, el Regne Unit, Japó...) i també estatal (només quatre casos, de Calp, Extremadura, Correus i Salamanca). Cita 16 títols a la bibliografia. Si voleu llegir una ressenya d'aquest treball feu un clic en aquest enllaç.

Casualment, poques setmanes abans de la publicació de l'estudi que acabem d'esmentar en va aparèixer un altre de la mateixa temàtica, que també mereixeria una ullada per qui estigui interessat en el tema.

Si l'estudi anterior analitzava l'ús del fenomen en l'Administració espanyola, aquest se centra en les pimes (petites i mitjanes empreses) espanyoles. Com en el cas anterior, el treball comença amb una descripció prou completa i correcta del fenomen de la informàtica en núvol. Detalla els avantatges que hi poden trobar els particulars, l'Administració, les empreses... També assenyala els reptes i els possibles riscos.

La part específica, com diem, està dedicada a l'estudi del «cloud computing» per part de les empreses espanyoles petites i mitjanes. Se'n descriu l'ús actual, les motivacions i les expectatives, com també les tendències futures. Les dades s'obtingueren a partir d'una enquesta adreçada a 1.700 pimes repartides proporcionalment pels diferents sectors d'activitats, que fou distribuïda a l'octubre-novembre de 2011.

Hi ha també una part d'entrevistes amb profunditat amb experts, i un capítol dedicat a l'impacte econòmic del «cloud computing». La bibliografia consta de 69 referències.

El motiu perquè parli de la informàtica en núvol en aquest bloc és per la possibilitat que aquest nou entorn sigui un context de desenvolupament professional dels bibliotecaris. I en aquest cas, em plau molt poder dir que no parlo per parlar, sinó que existeix una iniciativa empresarial que ja està en marxa, i portada per bibliotecaris!

6TIC (http://www.6tic.es/) es presenta com «una empresa de nova creació emmarcada en un context mundial particular basat en l'anomenada “societat de la informació” i l'avenç continuat de les noves tecnologies.» Continuen: «6TIC neix amb la idea d'ajudar a les empreses creant i administrant el seu sistema d'informació i gestió documental mitjançant la tecnologia del cloud computing.»
Per cert, entre els productes que ofereixen hi trobem: «Aplicacions de negoci per Smartphones i Tablets».

Molta sort als companys de 6TIC: Martí Garcia, Oriol Granero, Dàrius Ill i Jordi Serra!!!