dimecres, 27 d’agost de 2014

13a Diada de les Telecomunicacions a Catalunya

El proper dimarts 30 de setembre de 2014, tindrà lloc al recinte de CosmoCaixa de Barcelona (Ronda de Dalt) la 13a Diada de les Telecomunicacions a Catalunya, organitzada pel Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya (COETTC). L'assistència és gratuïta (prèvia inscripció).


Es tracta d'una trobada adreçada al sector de les telecomunicacions, amb el qual els bibliotecaris tenim punts de contacte. El lema de l'edició d'enguany és «Cap a una nova era digital: la tecnologia al servei de les persones». El programa, dens, compta amb un debat inaugural a càrrec del catedràtic Santiago Niño Becerra, un espai d'intercanvi per donar suport a l'emprenedoria, i 10 taules rodones –amb la presència de professionals i experts en la matèria–, sobre la influència de les TIC en la millora de la qualitat de vida i la societat a través de l’educació, la salut, la formació i la internacionalització, entre d’altres.

D'entre aquestes taules n'esmentem algunes que poden resultar ben atractives a un bibliotecari o futur bibliotecari: «Les TIC com a eina de cohesió social», «L'Administració pública del demà: reptes, visions i estratègies» o «Estratègies personals per afrontar la crisi».

En aquesta pàgina web http://www.diadatelecomunicacions.cat/ hi ha tota la informació sobre la Diada: el formulari per inscriure-s'hi gratuïtament, així com el programa complet, en pdf. Com a anècdota direm que a la pàgina web s'hi pot veure la llista dels inscrits. En el moment de redactar aquestes ratlles, amb 194 inscrits, només hi he trobat una «documentalista» (de la UPF) i set estudiants (UAB, UPF, UGi i URV), però també hi ha un «Director de Tecnologies i Gestió del Coneixement».

Penso que és un esdeveniment a prop de casa i sense cost que pot resultar inspirador per a projectes, idees, etc.


dilluns, 25 d’agost de 2014

Feina per als bibliotecaris en el sector editorial?

Un bibliotecari pot treballar en qualsevol tipus d'organització, perquè la nostra feina està directament relacionada –per dir-ho d'una manera simple– amb l'organització del coneixement. I qualsevol empresa o entitat necessita gestionar la informació i documentació que genera ella mateixa i la que necessita provinent de l'exterior. Tant li fa que sigui una empresa d'antenes per a mòbils, un portal web de lloguer de pisos o una fàbrica de mobles.

Però sembla que aquelles empreses els productes o serveis de les quals tenen a veure directament amb informació, documentació o coneixement –com ara els mitjans de comunicació o les editorials– hagin de ser un terreny més propici per a un professional de la informació, que som nosaltres.

Anteriorment ja hem tractat en aquest blog de l'entorn de les editorials com a un tipus d'empresa que tradicionalment ha comptat amb bibliotecaris a les seves plantilles. Avui insistim en el tema, aprofitant que fa uns mesos es va publicar un informe que analitza el grau d'implicació de les revistes culturals espanyoles en el nou medi digital.

Revistas culturales en el ámbito digital [en línia]: diagnóstico y propuestas de actuación. Realización del informe, ICC Consultors. Madrid: Asociación de Revistas Culturales de España (ARCE), 2014. 74 p. <http://www.revistasculturales.com/xinformes/EstudioRevistas2014.pdf>. [Consulta: 23 agost 2014].

Jo crec que a la majoria de lectors d'aquest blog no els cal que els presenti ARCE: una associació que agrupa 78 revistes espanyoles dedicades a temes culturals (amb un sentit ampli del concepte, des de música a arquitectura, passant per política o història). No hi són pas totes; però segurament les més interessants. Aquest sector de revistes, com la resta de revistes i la resta de projectes editorials, no passa per un dels seus millors moments des del punt de vista econòmic, a causa de la crisi que impera.

En part per això, des d'ARCE s'ha promogut la realització d'aquest informe (que ha portat a terme una empresa catalana) amb la intenció de conèixer millor la situació i les perspectives d'aquestes editorials en relació a l'entorn digital. L'objectiu és que aquest treball serveixi de punt de partida per facilitar l'adaptació a la nova situació. 

La feina s'ha fet mitjançant una enquesta enviada als membres d'ARCE (que va ser contestada per 47 revistes), entrevistes amb 13 editors i una reunió de treball amb 6 editors. Dels resultats es constata que la majoria d'aquestes revistes (el 64 %) es publiquen simultàniament en paper i en digital; només un 6 % ho fan només en digital.

A la p. 56 de l'informe s'indiquen els serveis que les revistes ofereixen des de les plataformes web respectives. En dono les dades que em semblen més interessants des del punt de vista del bibliotecari que busqui feina com a col·laborador en revistes d'aquest tipus. El 25 % dels portals web no compten amb un cercador intern; només el 57 % ofereixen enllaços als autors i a altres recursos; la mateixa proporció de revistes ofereix el servei de butlletí de novetats. Només el 34 % tenen organitzada la recollida d'opinió dels lectors; només un 30 % compten amb un blog.

Pel que fa a projectes previstos o en marxa, crec que és interessant de saber que el 59 % de les revistes han començat o pensen fer-ho aviat la digitalització de continguts publicats prèviament en paper. El 64 % estan implicades en l'adaptació dels continguts digitals a dispositius mòbils de lectura. El 38 % trobarien interessant portar endavant una relació amb els lectors. El 21 % d'aquestes revistes no és present a les xarxes socials.

A la p. 64 hi ha una altra dada interessant, sobre el coneixement que tenen les revistes dels seus lectors digitals: només el 33 % declara tenir una comunitat de lectors i portar a terme accions per dinamitzar-la.

L'informe acaba amb la llista (només els títols) de les revistes que són membres de l'associació ARCE. Si volguéssim contactar amb elles, hauríem d'accedir al directori que es troba al web de l'entitat: http://www.revistasculturales.com/revistas/

Encara hi ha feina a fer, oi?

divendres, 22 d’agost de 2014

Cursos en línia gratuïts sobre emprenedoria

Per ser emprenedor cal tenir un esperit especial, però també cal una formació específica. De tant en tant hem anat informant en aquest blog d'activitats formatives diverses per adquirir les competències necessàries perquè siguem capaços de convertir per nosaltres mateixos una idea en una font d'ingressos. Per exemple, en aquesta entrada.


Avui també: presento UniMOOC, una plataforma de cursos en castellà, impartits en línia gratuïtament, impulsada des de la Universitat d'Alacant, amb el suport d'altres universitats, institucions i empreses privades. D'aquesta modalitat de cursos ara se'n diu mooc, com sabeu (per les paraules en anglès massive open online courses).

UniMOOC ofereix una dotzena de cursos, adreçats a qualsevol persona, que tracten sobre aspectes concrets d'emprenedoria. De cada curs se'n responsabilitza una entitat.

Exemples de cursos que s'ofereixen:
  • Legislación para emprendedores
  • Comercio electrónico para emprendedores
  • Emprendimiento en el ámbito de las aplicaciones móviles
  • Introducción a la vigilancia tecnológica para emprender

Per a més informació: http://unimooc.com/

dimecres, 20 d’agost de 2014

Humor bibliotecari

El temps d'estiu és de relax per a molta gent: lectures lleugeres, passeigs per renovar forces, aplecs, fontades, celebracions i alguns àpats fora de casa són activitats pròpies d'aquesta època. En consonància amb aquest ambient distès i festiu, avui proposem als nostres amables lectors una entradeta de caire humorístic.

I és que l'estereotip de la professió bibliotecària –bastant allunyat del que és en realitat la feina d'aquests nobles i esforçats professionals– dóna bastant de joc. D'humor bibliotecari ja en vam parlar fa temps, en una altra entrada d'aquest blog. I fa pocs dies vam fer una referència a la imatge social dels bibliotecaris.

Afegim avui algunes mostres més. Comencem per la institució professional de més alt nivell: l'IFLA. A banda de directrius i manifestos, aquesta federació internacional d'associacions de bibliotecaris manté una pàgina (sense actualitzar des del 2009) amb diversos acudits que tenen com a protagonistes els bibliotecaris: Library humor.

Si passem al torn dels blogs dedicats a fer riure, en destaquem un parell. Bibliotekaro, a càrrec de Karito Karito, pseudònim que correspon a Maria Carolina Basualdo, bibliotecària escolar xilena. El seu blog és farcit de reproduccions de tires còmiques i fotografies humorístiques sobre biblioteques.

I un clàssic català: Frikitecaris. El seu primer apunt, datat del 2 de maig de 2006, signat per Enric Pineda. Ben aviat s'hi sumaria Cristina López. I amb el temps la nòmina de col·laboradors d'aquest blog col·lectiu ha arribat a 16 col·legues.

Va camí de convertir-se en un clàssic de l'humor bibliotecari català el còmic Bibliotecaris de paper, fundat i dirigit per Eli Ramírez (actual tresorera del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya), que ben aviat assolirà la rodona xifra de 100 números publicats. Una feina esforçada que molts agraïm amb un somriure cada quinzena. Disposa d'una pàgina de Facebook, que permet la interacció amb els lectors.

Un altre espai que ens agrada molt també és el compte de Facebook titulat Libreras resoplantes, amb un subtítol que deixa entreveure de què va: "La paciencia, como la provincia de Cuenca, tiene sus límites". Va començar el maig de 2013 i cada entrada consisteix tan sols en un fotograma en blanc i negre que és subtitulat amb molta gràcia amb alguna frase del món de la llibreria. Molts dels comentaris els podríem aplicar també al món de les biblioteques! No hem pogut esbrinar qui en són les responsables. Disponible també en una altra plataforma.

I ja per acabar, una petita col·lecció d'imatges relacionades amb les biblioteques i el seu personal, plenes de picardia, divulgades via Twitter per Ferran Burguillos:
https://twitter.com/burguillosmf/status/501449305723785216/photo/1
https://twitter.com/burguillosmf/status/501450186842210305/photo/1
https://twitter.com/burguillosmf/status/501450298796544002/photo/1
https://twitter.com/burguillosmf/status/501450399673745408/photo/1
https://twitter.com/burguillosmf/status/501450672341282816/photo/1
https://twitter.com/burguillosmf/status/501449045379141632/photo/1
https://twitter.com/burguillosmf/status/501448412748054528/photo/1

En podem trobar més d'aquest estil a Professional literature for librarians. No ens ho podem perdre!




dilluns, 18 d’agost de 2014

1.000 biblioteques per visitar abans de morir

En època de vacances és més fàcil que la gent viatgi. Quan viatgem, a alguns bibliotecaris ens agrada visitar biblioteques que normalment no tenim a l'abast de la mà. Bé sigui per Catalunya mateix, o per Espanya, o arreu del món. Hi ha col·legues que ho fan públic als seus blogs, com Rosa Molina i el seu exemplar Libraries of the world, actiu des de gener de 2009. I també en Daniel Gil (actual president del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya), amb el seu prestigiós Bauen dedicat a edificis bibliotecaris, que va fundar i coordina des de desembre de 2004, amb unes 2.000 entrades sobre el tema.
 
Biblioteca pública de Seattle (EUA). Fotografia de Kakisky
Potser alguna vegada és la biblioteca la que ens crida a sortir de viatge. Per exemple, si ens deixem seduir per les estupendes fotos de llibres dedicats a les biblioteques més boniques del món, com els que vam esmentar en una entrada de l'abril passat.

Actualment, la Secció de Biblioteques Públiques de l’IFLA està portant endavant una iniciativa semblant. Es tracta d'elaborar una selecció de 1.001 biblioteques d'arreu del món que mereixen ser vistes abans de morir: «1001 libraries to see before you die». Es poden enviar les propostes que es creguin convenients, i seran seleccionades aquelles que comptin amb un edifici digne de ser visitat i que portin a terme una bona gestió dels espais.

És de suposar que els responsables de les biblioteques catalanes que són mereixedores de formar part d'aquest projecte ja hauran fet arribar la seva candidatura. Tanmateix, si algú creu que pot fer-hi alguna aportació, que no deixi d'enviar la informació a l'IFLA. Per fer-ho, hi ha un formulari en línia, juntament amb més informació del projecte, en aquesta pàgina web: http://www.ifla.org/node/8734?og=49

Sense pensar-hi gaire, se m'acudeixen unes quantes biblioteques catalanes que espero que no manquin a la selecció final: Abadia de Montserrat, Ateneu Barcelonès, Biblioteca de Catalunya, Biblioteca Pública Arús, Col·legi d'Advocats de Barcelona, Jaume Fuster de Barcelona, Jordi Rubió i Balaguer de Sant Boi de Llobregat, Pompeu Fabra de Mataró, Universitat de Barcelona (seu de Lletres), Universitat Pompeu Fabra (seu del Dipòsit de les Aigües) i moltes més que ara no em vénen al cap.

Recordem per acabar que l'IFLA celebra aquests dies el seu congrés anual. Enguany, a Lió.
   


dimecres, 13 d’agost de 2014

Escriptors bibliotecaris

Els lectors assidus d'aquest blog recordaran una sèrie de quatre entrades dedicades a donar a conèixer la faceta bibliotecària de 25 personatges famosos. Des de Giacomo Casanova fins a Bud Spencer, han estat moltes les persones que són conegudes per una determinada professió o activitat, però que durant un cert període de la seva vida van estar treballant en una biblioteca.

Una font important per a aquella tongada de biografies breus va ser –tal com vaig citar en el seu moment– els articles d'Ángel Esteban publicats a la revista Mi biblioteca. Ara tenim la sort que l'editorial Periférica, de Càceres, que ens regala tot sovint amb llibres sobre llibres, acaba de publicar una recopilació de trenta biografies breus d'escriptors que van ser també bibliotecaris, a càrrec del mateix Esteban.


Esteban, Ángel. El escritor en su paraíso: treinta grandes autores que fueron bibliotecarios. Pról., Mario Vargas Llosa. Cáceres: Periférica, 2014. 376 p. (Largo recorrido; 63). ISBN 978-84-92865-92-5. 19,95 €.

És un llibre molt recomanable per als bibliotecaris o futurs bibliotecaris. De lectura amena, prosa ben construïda, presentació tipogràfica amable i font de cultura parabibliotecària.

Ángel Esteban del Campo, nat el 1963 a Saragossa, és catedràtic de literatura hispanoamericana a la Universidad de Granada i compta amb una llarga trajectòria docent i investigadora. En aquest llibre, com havia començat a fer amb els articles esmentats abans, resumeix la biografia de 30 escriptors de tots els temps i totes les cultures que, en algun moment de la seva vida, van treballar en alguna biblioteca.

Els presenta per ordre alfabètic: Reinaldo Arenas, Benito Arias Montano, Georges Bataille, Jorge Luis Borges, Robert Burton, Lewis Carroll, Giacomo Casanova, Rubén Darío, Leandro Fernández de Moratín, Gloria Fuertes, Bartolomé José Gallardo, Johann Wolfgang von Goethe, els germans Grimm, Paul Groussac, Martín Luis Guzmán, Juan Eugenio Hartzenbusch, Hölderlin, Stephen King, Marcelino Menéndez Pelayo, Robert Musil, Juan Carlos Onetti, Eugeni d'Ors, Ricardo Palma, Georges Perec, Charles Perrault, Marcel Proust, Alexander Solzhenitsyn, August Strindberg, José Vasconcelos i Mario Vargas Llosa.

Entre tots ells ens toca més de prop, com haureu imaginat, Eugeni d'Ors, que si bé no va treballar pròpiament de bibliotecari, no hi ha dubte que tingué un paper decisiu en el muntatge del sistema primitiu de lectura pública de Catalunya, amb la planificació i organització de l'Escola Superior de Bibliotecàries, els edificis i els espais de les biblioteques populars i l'establiment de la futura xarxa d'aquestes biblioteques.

El darrer paràgraf d'aquesta biografia és un elogi de la tasca endegada per d'Ors i per la situació actual de les biblioteques a casa nostra (potser una mica exagerat?):
Esos centros creados por d'Ors supusieron el embrión del magnífico sistema actual de las bibliotecas de Cataluña. No en vano esa región de España es hoy por hoy la más culta con diferencia, y donde un amplio sector de la población lee libros con asiduidad y visita los centros donde puede acceder a una abultada bibliografía en cualquier campo del saber. (p. 274).

Si el llibre té èxit (com esperem vivament) i l'autor té ganes (cosa que no dubtem en absolut) se'n podrà fer una nova entrega, amb altres escriptors que no han entrat en aquesta primera sèrie. Per exemple: Núria Amat, Anatole France, Gotthold Ephraim Lessing, Manuel Machado, Joana Raspall, Joan Salvat-Papasseit, Friedrich von Schiller, Julio Travieso... El llibre acaba amb la bibliografia consultada (56 títols).


dilluns, 11 d’agost de 2014

Imatge estereotipada dels bibliotecaris

Un tema informal que apareix de tant en tant als fòrums de la nostra professió (tant si són virtuals com presencials) és la imatge típica que projectem els bibliotecaris a la societat. És un aspecte de la professió al qual segurament no se li ha de donar gaire importància, encara que és cert que pot influir –ni que sigui en una mesura molt petita– a despertar o a dissipar noves vocacions per a la nostra carrera.


Que del tema se'n parla i se n'escriu, no hi ha dubte. Mireu per exemple un recull de documentació publicat fa pocs dies per la biblioteca de la Facultad de Traducción y Documentación de la Universidad de Salamanca (el seu responsable, tot i que no consta, és el col·lega Julio Alonso Arévalo):
Imagen profesional del bibliotecario [en línia]. Salamanca: Universidad de Salamanca, Facultad de Traducción y Documentación, Biblioteca, 3 jul. 2014. [43] p. (Monográfico InfoDoc). <https://dl.dropboxusercontent.com/u/29684975/Monogr%C3%A1ficos/Imagenprofesional.pdf>. [Consulta: 6 agost 2014].
Inclou 103 entrades, ordenades alfabèticament, amb els resums originals si en tenen. Pràcticament totes les entrades corresponen a documents disponibles en línia: llibres electrònics o articles de revista, publicats entre 1998 i 2014. Tot seguit comento les entrades dels tres documents inclosos publicats el 2014, per constatar la vigència de la temàtica i el seu enfocament:

Kalsi, Anmol. «Pervasive myth or pop culture relic? [en línia]: college students' experience of the librarian stereotype». iConference 2014 proceedings, 2014, p. 598-604. <https://www.ideals.illinois.edu/bitstream/handle/2142/47413/256_ready.pdf?sequence=2>. [Consulta: 6 agot 2014].
Es recullen les opinions de set estudiants universitaris (de la University of South Carolina, als Estats Units) i s'analitzen les interaccions que tenen lloc als taulells de préstec i d'informació de la biblioteca. Els estudiants entrevistats manifesten no tenir cap sensació de por davant dels bibliotecaris (contràriament al que alguns estudis previs afirmen), però sí una certa reticència a interactuar-hi. Els estudiants confirmen alguns dels estereotips bibliotecaris (una professió bàsicament femenina, amb indumentària passada de moda i unes tasques bàsicament administratives), però no n'han experimentat d'altres, com l'actitud severa o intimidatòria. Al contrari, tenen una percepció dels bibliotecaris com de persones manyagues i fleumes («meek and feeble»). 

Pagowsky, Nicole; Rigby, Miriam E. (eds.). The librarian stereotype: deconstructing perceptions and presentations of information work. Chicago: Association of College and Research Libraries, 2014. xviii, 290 p. ISBN 978-0-8389-8704-9.
Més informació sobre el llibre a: http://www.alastore.ala.org/detail.aspx?ID=11057. Disponibles en línia el pròleg «Embracing the melancholy: how the author renounced Moloch and the conga line for sweet conversations on paper, to the air of “Second hand rose”», per James V. Carmichael Jr., i el capítol 1, «Contextualizing ourselves: the identity politics of the librarian stereotype», per Nicole Pagowsky i Miriam Rigby. <http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/booksanddigitalresources/booksmonographs/stereotype_Prelim.pdf>.
Es tracta d'una obra col·lectiva, en 12 capítols, que aborda de manera rigorosa aquest fenomen de la imatge estereotipada de la nostra professió.

Tewell, Eamon C. «"Punk-ass book jockeys" [en línia]: library anxiety in the television programs Community and Parks and recreation». Library philosophy and practice, paper 1060 (2-27-2014). 21 p. <http://digitalcommons.unl.edu/libphilprac/1060>. [Consulta: 5 agost 2014].
L'autor tria alguns episodis de dos programes de televisió d'Estats Units per il·lustrar la por que tenen alguns usuaris a fer servir les biblioteques, i treu conclusions sobre la imatge que els programes populars de televisió donen de les biblioteques. «Libraries have a long and well-documented history of appearances in film and television, manifestations that frequently are comprised of negative interactions or experiences» (p. 1). Segons l'autor (p. 16), hi ha dotzenes d'escenes televisives que presenten l'ús de les biblioteques com un obstacle psicològic, excepte quan els usuaris han rebut formació específica.

Com veieu, la cosa ve de lluny. Sobre el tema s'han escrit llibres i fins i tot hi ha llocs web dedicats. I si fem una cerca a Google imatges per «librarian stereotype», com suggeria Lluís Anglada en una piulada fa unes setmanes, ens trobem amb aquest conjunt de fotografies.

No totes són de dones antipàtiques; però la majoria no ens fan quedar massa bé. Tanmateix, com que de tot hi ha a la vinya del Senyor, davant d'aquests arquetips negatius també hi ha moviments contraris. Vegem-ne uns quants casos.

Hi ha un blog, al qual ja vam referir-nos fa bastant de temps, que està dedicat a mostrar el vestuari dels bibliotecaris, que lliurement el publiquen: Librarian wardrobe. Per cert, tot i que es tracta d'un web col·laboratiu, hem vist molt pocs col·legues catalans o espanyols. Tan sols un grupet de la Biblioteca Nacional, de Madrid. No hi haurà cap bibliotecari català que desitgi representar-nos dignament?

Aquí una altra iniciativa gràfica que ens deixa més ben parats. I unes reflexions crítiques sobre el fet de preocupar-nos tant per la imatge que projectem (en lloc d'estar més pendents de la feina que duem a terme).

Per acabar, contra la tendència majoritàriament poc afavoridora, una iniciativa que vol posar de relleu una imatge glamurosa del personal bibliotecari. Es tracta del cas real d'una biblioteca pública de Polònia, a la localitat de Morąg, d'uns 14.000 habitants, a la regió de Masúria. Es tracta d'un reportatge fotogràfic que treu el millor del personal. I aquí, el making of del reportatge.

No tindrem imitadors a Catalunya?

divendres, 8 d’agost de 2014

Arriba la Setmana del Llibre en Català

Els propers dies 5 al 14 de setembre de 2014 tindrà lloc a Barcelona una nova edició de la Setmana del Llibre en Català, concretament la 32a edició. Com la majoria de lectors deveu saber, aquest esdeveniment consisteix en una oportunitat única de fullejar una gran quantitat de títols en venda publicats en català, i de contactar amb llibreries i editorials concretes amb qui tinguem ganes de xerrar.

La mostra fa uns anys que s'instal·la al pla de la Seu, al peu de la Catedral de Barcelona. A més de les parades amb els documents exposats (i a la venda!) s'hi celebren un munt d'activitats, per a tots els gustos: presentacions de llibres, taules rodones, conferències... Tot seguit en triaré uns quants actes entre els més de 200 que estan programats, que tenen alguna relació amb la Facultat.
  • 6 de setembre, 11.45 h. «El llibre en català als mitjans de comunicació». Debat entre tres periodistes (de ràdio, televisió i Internet), moderat per Xavier Vidal. En Xavier, antic periodista, és diplomat de la primera edició de l'Escola de Llibreria i responsable de la llibreria No Llegiu (al Poble Sec). 

  • 7 de setembre, 11.45 h. Susana Peix conta el conte Diables!: un viatge per allà on viuen tots els diables, del qual és autora (publicat per La Nansa Edicions). La Susana és diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la Facultat. Treballa des del 2000 a la Biblioteca Pública Armand Cardona i Torrandell de Vilanova i la Geltrú i fa moltes altres coses.

  • 7 de setembre, 13 h. Presentació del llibre Cor mentider, amb el seu autor, Marc Cedó, i amb Gemma Barrufet, Xavier Vidal i Maria Bohigas. Organitzen les llibreries A Peu de Pàgina i Nollegiu. La Gemma és professora de l'Escola de Llibreria i responsable de la Llibreria A Peu de Pàgina (de Sarrià).

  • 9 de setembre, 17 h, a la sala d'actes del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. Conferència «Actuacions institucionals per potenciar la lectura en els centres educatius» a càrrec de Laura Borràs i Pere Mayans. La Laura Borràs és professora associada de la Facultat (al grau de Comunicació Audiovisual).

  • 10 de setembre, 17 h. Trobada: «Biblioteques i empreses amigues». 

  • 10 de setembre, 18 h, a la sala d'actes del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. «Conferència inaugural del diploma de postgrau de Llibreria» a càrrec del periodista cultural Toni Puntí. Organitza: Escola de Llibreria. En aquest acte està prevista l'assistència del conseller de Cultura, el president del Gremi i el degà de la Facultat. Es distribuiran els diplomes als alumnes de la segona edició del curs de postgrau i representa el punt de partida de la tercera edició d'aquest curs de postgrau.

  • 10 de setembre, 19.30 h. Lectura en veu alta d'Una dona meravellosa, a càrrec de Núria Juanico, Laura Basagaña i Xavier Vidal. Ja hem parlat anteriorment d'en Xavier Vidal.

  • 12 de setembre, 17.30 h. Presentació del llibre Bestiolari de Joana Raspall, a càrrec de Josep Maria Aloy, Laura Borràs i Jordi Bosch. Organitza: Pagès Editors. Ja hem esmentat abans la Laura Borràs; però en aquest cas cal fer referència a la Joana Raspall (1913-2013), bibliotecària diplomada per l'Escola Superior de Bibliotecàries de la Generalitat republicana.

  • 14 de setembre, 12 h. «Amor llibresc», conversa entre Xavier Vidal i Gemma Barrufet. Ja hem esmentat els dos participants.
Que vagi de gust!

dimecres, 6 d’agost de 2014

Joan Coromines, bibliotecari accidental

De Joan Coromines i Vigneux (1905-1997) crec que poca cosa puc dir que no se sàpiga. Es tracta, com tothom sap, d'una figura extraordinària de la filologia catalana de tots els temps, amb una enorme capacitat de treball i amb uns coneixements amplíssims, sense oblidar la seva insubornable posició política en favor de la nació catalana.
Fotografia de Joan Coromines,
publicada al web de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana
Les seves obres magnes són el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (Barcelona: Curial: La Caixa, 1980-1991, 9 vol.), el Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico (Madrid: Gredos, 1980-1991, 6 vol.) i l'Onomasticon Cataloniae (Barcelona: Curial: La Caixa, 1989-1998. 8 vol.).

Però potser no és tan conegut del públic en general un parell de contactes que en Coromines va tenir amb activitats del nostre ram d'informació i documentació.

Per un cantó, durant la guerra civil espanyola de 1936 a 1939, concretament, pel juny de 1938 (quan en Coromines tenia 25 anys) el nostre personatge és destinat a la Secció d'Informació de l'Estat Major de l'exèrcit republicà, on treballa de traductor.

D'altra banda, una vegada acabada la guerra, ell i la seva família van haver d'emprendre el dur camí de l'exili. Temporalment a París, i tot seguit a l'Argentina, on aconsegueix una plaça de professor de llengua i literatura castellanes i de filologia a la Universidad Nacional de Cuyo (emplaçada a Mendoza), que s'inaugurava aquell mateix any (juliol de 1939). L'octubre de 1940, a més de dedicar-se a la docència, fou nomenat director de la biblioteca central de la universitat. Residí a Mendoza fins el novembre de 1945, quan s'embarca cap a Nova York, on la Fundació Guggenheim li havia concedit una beca d'un any.

Aquestes dades són obtingudes del treball de Narcís Garolera «Joan Coromines: notes per a una biografia», publicat dins del llibre De Verdaguer a Ferrater, del mateix autor (p. 235-236), publicat a Barcelona per l'editorial Angles, el 2012. També de la biografia de Joan Coromines disponible al web de la Fundació Pere Coromines.

dilluns, 4 d’agost de 2014

Imagine aude: foment de l'emprenedoria a la UB

Els propers 12, 13 i 14 de setembre de 2014 (el cap de setmana abans que comencin les classes del proper curs) la Universitat de Barcelona (UB) organitza una activitat de promoció de l'emprenedoria: el Campus d'Estiu Professional Imagine Aude. Tindrà lloc al Complex Educatiu de Tarragona, un espai residencial situat a prop de la platja de la Pineda, tocant al port de Tarragona.


Hi poden participar tant estudiants actuals com també ja titulats. El programa inclou una xerrada inaugural i diverses activitats pràctiques per formar grups de treball i elaborar preprojectes creatius i innovadors que puguin desembocar en projectes que permetin l'ocupació.

Per participar-hi no cal comptar d'antuvi amb una idea o projecte mig desenvolupat. S'hi pot acudir «en blanc», si bé sí que és recomanable anar-hi amb una actitud oberta i participativa, per col·laborar –cadascú amb la formació i les competències que tingui– en pro d'algun projecte que sorgeixi col·lectivament.

Un cop s'acabi aquest campus, i fins al novembre de 2014, hi haurà tutories per a tothom qui desitgi aprofundir el desenvolupament del seu projecte.

La inscripció –amb places limitades– té un cost de 100 euros, que inclou els àpats dels tres dies, l'allotjament (en la residència abans esmentada) i el desplaçament des de Barcelona, en autocar (sortida i arribada de la plaça de Catalunya).

Per a més detalls, consulteu aquesta pàgina web: http://www.ub.edu/imagineaude/campus.html

Aquesta no és pas la primera vegada que en aquest blog parlem d'activitats per fomentar l'emprenedoria organitzades per la UB. L'anterior va ser referenciada en aquesta entrada, del maig de 2013: http://bib-doc.blogspot.com.es/2013/05/taller-sobre-emprenedoria-la-ub.html

Són oportunitats que val la pena tenir en compte seriosament. Des d'aquest blog sempre hem fomentat l'emprenedoria com una via possible per a la inserció laboral. Activitats com aquesta resulten molt estimulants i ens poden ajudar a veure clar si tenim aptituds per iniciar una vida laboral pel nostre compte o no. No hi perdem res.

divendres, 1 d’agost de 2014

Seguiment dels convenis de cooperació educativa (6)

A punt de «tancar per vacances», facilito les dades sobre els convenis de cooperació educativa que hi havia penjats el 31 de juliol a la cartellera corresponent de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

La imatge prové del Nationaal Archief Nederlands

Com els lectors d'aquest blog deuen saber, aquesta és una sèrie d'entrades mensuals que pretenen dues coses:
  • captar el pols de les ofertes de feina del nostre sector;
  • donar a conèixer aquesta possibilitat a lectors ocasionals. 
Cal advertir que aquests anuncis no corresponen a ofertes de feina convencionals (que es traduirien en un contracte laboral), sinó en oportunitats de portar a terme pràctiques remunerades en institucions o empreses, adreçades exclusivament a estudiants de la Facultat. El marc legal que les empara s'anomena conveni de cooperació educativa, i està regulat per una legislació específica, que ara no detallarem.

L'entrada d'avui és especial, donat que el curs ja s'ha acabat fa molts dies i durant les pròximes setmanes la Facultat romandrà tancada, de manera que aquests anuncis només podran ser vistos pels fantasmes de les antigues bibliotecàries i els antics professors.

Aquestes són les dades.

Nombre total d'anuncis penjats: 6 (nombre d'estudiants demanats: 7)
En aquesta ocasió, hi ha 1 només una oferta que prové del sector privat (una fundació dedicada a formació superior) i 5 ofertes que provenen del sector públic (un ajuntament –per treballar en les biblioteques escolars del municipi–, un institut de batxillerat, dues biblioteques especialitzades i una d'universitària).

La mitjana de la remuneració queda establerta en 6,44 euros / hora (el mes anterior va ser de 5,51 euros / hora).

Vegeu les entrades anteriors d'aquesta sèrie en aquest enllaç.