dilluns, 30 de desembre de 2013

Activitats de voluntariat

Com que aquest blog s’adreça sobretot a joves estudiants o bibliotecaris, i la situació laboral d’aquest col·lectiu és més aviat galdosa, he pensat que els enviaria un consell. Abans que quedar-se a casa sense fer res, en cas de trobar-vos a l'atur podria ser interessant participar en alguna activitat voluntària relacionada amb la professió. Recordo una màxima que deia un professor de primària que vaig tenir: «No se aburra, señorita; no sea burra».


Sempre s’ha dit, també, que la gent jove és la que té més temps lliure i se sent més generosa per compartir-lo amb d'altres. Això no vol dir que hi pugui haver voluntaris de totes les edats i condicions. D’altra banda, la participació en activitats voluntàries ens posa en contacte amb altres persones, ens forneix d’experiència i, qui sap, ens pot ser útil de cara a trobar feina.

Aquestes propostes no volen ser una llista tancada.
  • Participar com a voluntari en una biblioteca pública, per realitzar serveis complementaris, com ara portar els documents en préstec a domicili. La figura del voluntari a les biblioteques ha estat discutida, i seria recriminable si comportés l’eliminació de llocs de treball. Però el cert és que aquest tipus de personal existeix en molts països, també en els més avançats econòmicament. I les directrius de l’IFLA-Unesco li donen reconeixement (apartat 5.11): http://www.cobdc.org/publica/directrius/IFLA_publiques.pdf‎
  • Col·laborar amb el programa Lecxit (Lectura per a l’èxit educatiu), de la Fundació Jaume Bofill. Els voluntaris acompanyen en les lectures en català nens i nenes (de 9 a 12 anys) quan acaben les classes, cap a les 16 o 17 h. L’actuació té lloc als centres educatius. Aquí veureu més detalls: http://www.lectura.cat/voluntaris
  • Oferir-se per crear i animar un club de lectura.
  • Obrir un blog oferint informació d'utilitat sobre un tema específic (ressenyes, notes d'actualitat...). És a dir, convertir-se en un content curator. O col·laborar en blogs col·lectius, com Biblogtecarios: http://www.biblogtecarios.es/
  • Oferir-se a la Facultat per acudir a instituts a presentar el grau d’Informació i Documentació. Ja sabeu que el nombre d’estudiants a la Facultat no és tan gran com voldríem. Una des les causes del poc èxit del nostre grau és el desconeixement que se’n té per part dels estudiants de batxillerat i la competència que pateix amb tants altres graus... 
  • Participar en xarxes socials (Twitter, Facebook...). No resteu «invisibles»: connecteu amb altres persones que coincideixin amb els vostres interessos.
  • Participar en activitats obertes, com les que organitza la Facultat o El primer glop de cervesa http://elprimerglopdecervesa.org/ (en aquest cas hi ha un petit cost).
  • Gestionar petites biblioteques d'associacions o entitats sense ànim de lucre.
Ja deveu conèixer una pàgina de la Generalitat de Catalunya sobre el voluntariat: http://www.voluntariat.org/ Allà hi podeu trobar més idees.

Evidentment, això a més a més d'ocupar-vos de la vostra principal feina: aconseguir una bona feina!




divendres, 27 de desembre de 2013

Sóc bibliotecari, però no sóc el que semblo

Em va agradar força una entrada del blog d'Albert Valero titulada «Documentalistas: el síndrome de la boca pequeña», publicada el 3 de setembre de 2013.
Fotografia: Hotblack
 Relata una situació en què de segur que ens hem trobat algun cop: un familiar, amic o conegut ens pregunta: «I tu a què et dediques?» Llavors ens posem nerviosos, no tenim la resposta assajada, no ens surten les paraules adequades, i el nostre interlocutor es queda igual, perquè no entén gairebé res del que li diem, o la imatge que transmetem de la nostra feina és molt simplificada.

I és que l’Albert té més raó que un sant: hem d’adequar el llenguatge que utilitzem al nostre destinatari. I abans que res, hem d’estar convençuts nosaltres mateixos de la nostra funció dins de l’empresa o organització on ens trobem treballant.

Proposa un exercici que ens pot anar bé de practicar: imaginem que ens trobem en l’ascensor d’un edifici d’oficines i tenim només 60 segons per explicar «a què ens dediquem» a la persona que comparteix el viatge amb nosaltres. Ho hem de fer «de manera clara, comprensible y sin ambigüedades».

Proposa un esquema de resposta i posa uns exemples. Resoldre bé aquesta situació de definició de la feina d’un mateix és el primer pas per poder-nos vendre quan sigui el moment.

No sé si hem d’arribar a l’extrem d’un col·lega nostre, que ha titulat una pàgina web personal I don't look like a librarian!

És que si no ens promocionem nosaltres mateixos, ens pot passar com a l'ós panda: tothom reconeix que és molt bonic... però està en vies d'extinció!


dilluns, 23 de desembre de 2013

Subvenció per a projectes tecnològics

El passat 21 de desembre es va publicar al BOE una convocatòria d’ajuts (subvencions o préstecs) adreçada a empreses (inclosos els professionals autònoms), per desenvolupar projectes relacionats amb les tecnologies de la informació.


Concretament, podran rebre ajuts els projectes de desenvolupament experimental –entre d’altres– dels camps següents:
  • Solucions per al desenvolupament de la informàtica en núvol (sistemes orientats a ampliar l'oferta de serveis, solucions que possibilitin la integració entre aplicacions i altres solucions que facilitin a les organitzacions la transició dels seus sistemes a aquest paradigma, sistemes que contribueixin a la portabilitat de dades i aplicacions entre serveis del núvol).
  • Solucions big data (sistemes per al tractament de dades que per raons de volum, velocitat o varietat no puguin ser tractades per sistemes tradicionals de gestió de dades, solucions per a totes les fases del procés des de la captura, organització i anàlisi fins a la presa de decisions).
Els projectes hauran de tenir un pressupost mínim de 200.000 euros, i els ajuts concedits podran ser de fins al 30 % del pressupost total

Per a més detalls, vegeu el text de la resolució:
Espanya. Ministerio de Industria, Energía y Turismo. «Resolución de 17 de diciembre de 2013, de la Secretaría de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información, por la que se convoca, por tramitación anticipada, la concesión de ayudas para la realización de proyectos en el marco de la Acción Estratégica de Economía y Sociedad Digital, dentro del Plan de Investigación Científica y Técnica y de Innovación 2013-2016» [en línia]. BOE, n.º 305 (21 dic. 2013), p. 103.699-103.725. <http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2013-13453>. [Consulta: 22 des. 2013].
Ja sabeu que el BOE ofereix un sistema d’alertes, per rebre al nostre correu electrònic aquelles novetats que siguin del nostre interès: http://www.boe.es/a_la_carta/

De notícies com aquesta també en podem estar al corrent mitjançant els butlletins de notícies especialitzats, com per exemple Dokumentalistas: recursos para profesionales de la Información y la Documentación, http://www.dokumentalistas.com/, on jo me n’he assabentat.


dimecres, 18 de desembre de 2013

El professor Lancaster, traspassat

L'agost de 2013 va morir, a l'edat de 79 anys, Frederick Wilfrid Lancaster. Suposo que per a molts joves bibliotecaris o estudiants de bibliotecari deu resultar un nom desconegut. Com a molt, un autor recomanat a la bibliografia bàsica de les assignatures de Recuperació d'informació i de Catalogació i classificació. Però fa unes dècades era tot un personatge en el camp de la biblioteconomia i documentació, d'abast internacional.


Havia nascut al Regne Unit el 1933, però als 26 anys va traslladar-se als Estats Units, i allà s'establí i desenvolupà la seva carrera com a bibliotecari, professor i investigador del nostre camp. Des de 1972 fou docent a la Universitat d'Illinois, a Urbana.

És autor d'una quinzena de llibres i d'innombrables articles especialitzats. Les seves especialitats principals foren la recuperació d'informació (indexació, vocabularis controlats...) i l'administració de centres (avaluació, gestió...). Va ser també el director durant 20 anys (entre 1986 i 2006) d'una de les revistes professionals de més importància: Library trends.

Personalment guardo un molt bon record d'una obra seva en què elabora, tot actualitzant-les, les cinc lleis de la biblioteconomia de Ranganathan. Es tracta del llibre If you want to evaluate your library (1a ed., 1988; 2a ed., 1993), que va ser traduïda el 1996 a l'espanyol per ANABAD (Evaluación de la biblioteca). Amb un llenguatge molt planer i didàctic, trasllada a l'actualitat els conceptes dictats pel savi bibliotecari indi els anys trenta, i demostra la utilitat de les idees senzilles basades en el sentit comú, i com aquestes idees tenen una aplicació possible d'un llarg abast.

Recordem les cinc lleis originals de Ranganathan:
  1. Els llibres són per fer-se servir.
  2. A cada lector, el seu llibre.
  3. A cada llibre, el seu lector.
  4. Estalvieu temps als lectors.
  5. La biblioteca és un organisme que creix.
El professor Lancaster va visitar el nostre centre el 18 de maig de 1994, quan ja estava jubilat, i hi impartí una conferència, que fou seguida per molts alumnes i professors. Aquesta xerrada fou publicada després en català: La publicació electrònica en xarxa dels resultats de la recerca acadèmica.

Ens agrada recordar les figures destacades del passat que han aportat una part del que som ara com a professionals. El professor Lancaster és una d'elles.

Aquí veureu l'entrada que li dedica la Wikipedia: http://en.wikipedia.org/wiki/Frederick_Wilfrid_Lancaster

I aquí una nota necrològica de la seva universitat, amb algun enllaç complementari, per ampliar-ne el coneixement: http://www.lis.illinois.edu/articles/2013/08/professor-emeritus-f-w-lancaster-passes-away


dilluns, 16 de desembre de 2013

Fòrums de debat i grups de treball

Un dels públics destinataris d'aquest blog són els estudiants de bibliotecari i els joves bibliotecaris de Catalunya. És per a aquest públic que l'entrada d'avui espero que sigui útil.

Una mostra de la fortalesa d'una professió és la seva capacitat de reflexió i de treball cooperatiu que genera. En el cas de Catalunya, els bibliotecaris inquiets disposen d'estructures que els permeten materialitzar les seves ànsies de millora de la situació actual.                

'eLearning Discussion Group' photo (c) 2010, Michael Coghlan - license: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0/
Si es tracta d'intercanviar idees i opinions, la llista de discussió BibCat és un marc adequat. De temàtica generalista, no cal cap requisit per inscriure-s'hi gratuïtament i participar. Fou impulsada pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya el 2004, i actualment compta amb més de 2.000 membres. Per a més informació, consulteu aquesta pàgina.

Per passar de les paraules a l'acció, potser cal tenir en compte els grups de treball del Col·legi, que reben el seu suport institucional, però tenen autonomia total. Actualment, segons la pàgina informativa del Col·legi, n'hi ha una dotzena d'actius, de temàtica ben variada:
  • Biblioteca i còmics (coordinació: Jaume Vilarrubí). Disposa d'un blog propi: Grup còmic: http://www.cobdc.net/comic/ 
  • Biblioteques i cinema (coordinació: Glòria Massana Figueras)
  • Biblioteques infantils i juvenils (coordinació: Iris Gonzàlez). Amb un blog per divulgar informacions: Bib Botó: http://bibboto.blogspot.com.es/ 
  • Camp de Tarragona (coordinació: M. Teresa Bretos Blanch). De caràcter territorial, per aglutinar els professionals d'aquelles contrades.
  • Documentació audiovisual (coordinació: Francisco Javier Martín)
  • Coneixement i recerca. De creació recent, amb uns objectius que trobem molt encertats. Els trobareu aquí: http://www.cobdc.org/grups/recerca/index.html 
  • Gestió documental (coordinació: José Alberto Alonso i Montserrat Garcia Alsina)
  • Gestió de la informació en ciències de la salut (GICS) (coordinació: Elena Guardiola). Potser és el grup més veterà dels que són actius a hores d'ara dins del Col·legi. Actualment celebra el desè aniversari. El seu blog: GICS: http://www.cobdc.net/gics/ 
  • Programari lliure per als professionals de la informació (coordinació: Patricia Russo Gallo). Compten amb un blog força actiu: http://www.cobdc.net/programarilliure/ 
  • Publicacions en sèrie (coordinació: Gemma Nández). El seu blog és de lectura obligada per als interessats en aquest tipus de material: http://www.cobdc.net/publicacionserie/ 
  • Reserva i llibre antic (coordinació: Imma Muxella).
A més a més d'aquests grups, lligats al Col·legi, n'hi ha altres que actuen independentment. Per exemple:
D'altra banda, cal tenir ben present l'Associació d'Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya,
http://www.arxivers.com/ i l'associació relacionada Associació sense Fronteres Espanya: http://www.arxivers.org/ca/index.php

Per últim, vull destacar el començament d'una nova iniciativa que té pinta de tenir èxit i d'oferir uns continguts de qualitat. Es tracta d'El primer glop de cervesa: tertúlies sobre societat i biblioteques, la primera edició del qual va tenir lloc el passat 10 de desembre. Més informació: http://bd.ub.edu/noticies/1a-edicio-de-la-tertulia-el-primer-glop-de-cervesa-tertulies-sobre-societat-i-biblioteques

En fi, joves bibliotecaris i estudiants: estem en l'època del «co»: compartir, col·laborar... L'individualisme deixa pas al treball en grup. La unió fa la força, i voler és poder. I de mica en mica s'omple pica. Sí o sí?

______________
ACTUALITZACIÓ. Sobre El primer glop de cervesa tracta la darrera entrada del blog de Lluís Anglada, Bdig (del 15.12.2013).

dimecres, 11 de desembre de 2013

Situació precària als mitjans de comunicació

Els bibliotecaris lamentem amb raó que la crisi actual ha tallat l'entrada de personal nou a la funció pública, i això ha comportat que moltíssimes biblioteques de tota mena (públiques, universitàries, especialitzades...) es trobin amb mancances de personal.

En algunes biblioteques universitàries no es van renovar contractes i un munt de gent es va trobar a l'atur. Quan es produeix una jubilació o una baixa, o quan s'inaugura una biblioteca nova, el personal necessari sorgeix d'altres llocs de la mateixa institució. O bé es contracta personal extern com a autònom, amb un salari molt més baix del que és habitual. A les organitzacions privades s'han produït acomiadaments i s'han eliminat directament unitats de servei.

Un dels àmbits en què la crisi ha fet més mal és entre els bibliotecaris dels mitjans de comunicació, ja que les empreses mateixes passen per moments crítics.

Avui faig referència a unes dades aportades per Javier Guallar en un treball que va presentar el juliol passat en un congrés de Saragossa:
Guallar, Javier. «Documentación en la prensa digital [en línia]: hemerotecas y productos documentales». En: IV Congreso de Investigación Interdisciplinar en Comunicación, Información y Documentación. Zaragoza: Universidad de Zaragoza, 2013. 76 diap. <http://www.slideshare.net/jguallar/unizar2013-guallar-documentacion-prensa-digital-ok>. [Consulta: 4 des. 2013].
A la diapositiva 8 cita el treball News library layoffs and buyouts, que recull les retallades de personal bibliotecari en una sèrie de mitjans de comunicació d’Estats Units. Treball recopilat per Michelle Quigley, actualitzat al juny de 2013, i disponible en línia en aquest enllaç: https://docs.google.com/document/d/11G5CxLF_lyjzaYu400ATYvrrlcgTv1uzEgHR-FrWoEY/preview

Es dóna una llista de 88 mitjans de comunicació estatunidencs, amb l'evolució del nombre de personal de documentació en els darrers anys.

Per exemple, New York times va passar de 13 a 7 persones (2007 i 2008); al Washington post eren 9 el 2006 i van quedar 7 al 2009. USA today va passar de 9 a 1 (entre 2007 i 2010); Newsweek, de 9 a 1 (entre 2006 i 2009); Fortune, el 2008, va passar de 5 a 1; Forbes, el 2009, de 4 a 1. La CNN a Nova York va passar el 2012 de 12 a 0 (els serveis de documentació van ser concentrats a la seu central d'Atlanta), etc.

Desconec si algú ha recopilat dades de mitjans catalans o europeus; però em temo que la situació tampoc no ens agradaria...

dilluns, 9 de desembre de 2013

Bibliotecari de presó

Un dels llocs de treball que poden ocupar els bibliotecaris és en un centre penitenciari. En altres entrades d'aquest blog ja n'hem parlat: http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/biblioteques%20de%20presons

En la nostra opinió, aquest és un dels llocs més compromesos amb la societat. Facilitar lectures i informació als reclusos, formant part de la política de reinserció dels interns, és una tasca ben noble. I de segur que l'ambient de treball resulta dur i difícil més d'un cop.
Imatge de la biblioteca de Guantámano, extreta d'aquí

Fa uns mesos es va publicar un article de diari que parlava de la biblioteca de la presó de Guantámano, la presó per a persones acusades de terrorisme als Estats Units, situada a l'illa de Cuba.
Savage, Charlie. «Invisible men» [en línia]. The New York times, June 11, 2013. <http://www.nytimes.com/2013/06/16/books/review/prison-library-at-guantanamo.html>. [Consulta: 6 des. 2013].
Hi podreu llegir que aquesta biblioteca compta amb uns 18.000 documents, per a una població reclusa de 166 persones (bona proporció!). Els usuaris no poden fullejar les prestatgeries, sinó només veure els lloms dels llibres des de les cel·les, i quedar-se'n dos en préstec durant un mes.

Al pla d'estudis del grau d'Informació i Documentació (almenys, el que s'imparteix a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB), els alumnes poden aprendre el més bàsic d'aquest lloc de treball a l'assignatura Serveis per a usuaris amb necessitats especials, una optativa de sis crèdits impartida des de fa molts anys per Rosa Seguí, especialista en el tema.

A la bibliografia citada al pla d'estudis hi ha aquest article relacionat, per si teniu ganes d'ampliar una mica la informació:

Sulé Duesa, Andreu; Comalat, Maite. «Biblioteques de presó i biblioteques públiques [en línia]: experiències exitoses d’una col·laboració ineludible». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 21 (des. 2008) . <http://www.ub.edu/bid/21/sule.htm>. [Consulta: 6 des. 2013].



dimecres, 4 de desembre de 2013

Idees per promocionar la professió. 12: Regalem la «nina bibliotecària»!

Ara que s'acosten les entranyables festes de Nadal i Reis, en què els nens i nenes reben il·lusionats tot de regals per part dels adults, què millor per encarrilar les ànimes càndides de les criatures del nostre entorn cap al bon camí bibliotecari, vers un futur professional ple de possibilitats i de reptes... que un regal molt especial: la «nina bibliotecària»!

Fa un temps ja vam comentar en aquest mateix blog l'existència d'un nino amb un braç articulat que representava una bibliotecària «old fashion». Però no sé si resultaria gaire atractiva com a companya de jocs.

Del mateix estil és aquesta bibliotecària amb ulleres:
Imatge de Laura Klemz

Millor que escollim un model com aquest, que hem trobat per la xarxa:
Imatge de Jan McLean que representa la bibliotecària Jeannie Murtagh


O aquest altre:


I finalment, un nino de la casa Lego, que potser no es presenta amb molt de glamour, però que per als amants del servei de referència (com jo) presenta un detall molt característic:

Vegeu-ne més detalls aquí


Us heu fixat en el llibre que porta la bibliotecària? Oranges and peaches! Potser no us diu res, aquest títol... però té una història. Es tracta del motiu que va donar lloc a un treball clàssic que desenvolupava un dels problemes principals que s'esdevenen als serveis de referència: els malentesos entre usuaris i bibliotecaris. Resumidament: un estudiant demana a l'esforçat bibliotecari un exemplar del "conegudíssim" llibre Oranges and peaches, que el seu professor els acabava de recomanar. Després de buscar amunt i avall, del dret i del revés aquell introbable títol, el bibliotecari comprèn que el professor de biologia els havia recomanat The origin of the species, de Darwin, i que l'alumne havia malinterpretat... És com si en el nostre entorn ens demanessin la novel·la 100 soldados de cerca, d'un tal Salamina. Si voleu llegir l'article original, feu un clic aquí!

Aquí trobareu altres entrades dedicades a la promoció de la professió.


dilluns, 2 de desembre de 2013

Informació per marxar a l'estranger

Sempre diem que realitzar una estada a l'estranger pot ser una bona experiència de caire personal, que pot comportar una bona col·locació a l'estranger mateix, o bé de retorn a casa nostra.

Quan s'és estudiant es poden aprofitar les oportunitats organitzades per les institucions: Programa Erasmus, pràctiques a l'estranger... Però quan ja s'han acabat els estudis hem de prendre la iniciativa i mirar d'estar al corrent de les oportunitats que sorgeixen. Ja hem parlat d'aquest tema en diverses ocasions.

En aquesta entrada em faig ressò, amb una mica de retard, d'un cicle de xerrades informatives organitzades per l'Ajuntament de Barcelona sobre les possibilitats de treballar i estudiar a l'estranger en diferents països.



Va començar el 5 de novembre, i cada dia era dedicat a informar sobre un país diferent. Així, es va parlar del Brasil, el Regne Unit, França, Canadà, Japó, Xile, Argentina... 

Encara queden dues xerrades per fer: demà dimarts, 3 de desembre de 2013, es parlarà sobre els Estats Units. I l'endemà dimecres, 4 de desembre, sobre els països escandinaus.

Cada xerrada té lloc en un lloc diferent. L'assistència és gratuïta; però cal inscripció prèvia. Els detalls de tot plegat els trobareu en aquesta pàgina.

I ara una bona notícia: els vídeos de les xerrades prèvies es troben disponibles a Internet: http://joves.bcn.cat/bcnalmon/cat/activitats.php