Com no podria ser d’una altra manera, el màxim òrgan professional dels bibliotecaris a escala mundial, l’IFLA, també està preocupat per l’assumpte. El 2002 va crear al seu si una secció dedicada a la formació permanent, però que de tant en tant es preocupa també per la captació de nou alumnat a la professió. Es tracta de la Continuing Professional Development and Workplace Learning Section (CPDWL). «The CPDWL Section embraces all aspects of professional development and learning in the workplace in the period post-qualification to the end of a career.» Abans de la seva creació ja existia un grup de treball amb el mateix interès. I des de fa més de 20 anys, l’IFLA organitza, de tant en tant i coincidint amb la celebració del seu congrés general, una trobada específica per debatre sobre el desenvolupament de la professió.
La darrera edició, de 2009, va ser prou remarcable: el volum que recull els treballs que s’hi varen presentar, publicat aquell mateix any, supera les 400 pàgines:
 |
| Coberta de la publicació |
I des de fa un any i escaig es troba també disponible en línia, a partir d’aquest enllaç:
http://www.degruyter.com/viewbooktoc/product/41985
Aprofitant aquesta còmoda disponibilitat, em plau deixar algun comentari sobre alguns dels treballs presentats. Les parts en què s’organitzen les 31 contribucions publicades són aquestes:
- Recruiting a new generation
- Socializing, mentoring, and coaching
- Four generations in one workplace
- Wanted: new managers, new leaders
- Keeping up with changing demands
- Evolving career trajectories
- Education for the profession – critiques from the field
«Issues impacting recruitment of secondary school graduates», de Tania Barry i Gillian Hallam (p. 32-45). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.1.32/9783598441776.1.32.xml
Les autores, d’Austràlia, situen el seu estudi en el context d’aquell país. A l’altra banda del planeta els nostres estudis tampoc són percebuts com una bona sortida pels estudiants que entren a la universitat, després del batxillerat. El treball explica algunes bones pràctiques portades a terme per les associacions professionals, per les universitats i per algunes biblioteques per atreure estudiants cap a la nostra carrera. Entre aquestes, es remarca una consistent a oferir a estudiants de secundària la possibilitat de portar a terme unes curtes pràctiques en biblioteques, per tal que coneguin directament en què consisteix la nostra professió.
«What impressions do young people have of Librarianship as a career?», de Sarah Newbutt i Barbara Sen (p. 46-60). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.1.46/9783598441776.1.46.xml
En aquest cas les autores són britàniques, i tracten de recollir evidències de l’opinió que els joves del Regne Unit tenen sobre la nostra professió com a futur professional per a ells mateixos. Es varen enquestar (només!) 19 joves entre 18 i 24 anys que no havien escollit els nostres estudis com a carrera universitària. Es va constatar que la majoria no coneixien prou bé la feina que fem els bibliotecaris i que no percebien la nostra professió com una opció gaire atractiva. D’altra banda es varen enquestar els 42 estudiants que estaven cursant un màster d’Informació i Documentació que s’imparteix a la universitat de Sheffield (dels quals van contestar 15). Aquests van suggerir algunes accions per tal de millorar la situació. Bàsicament, proposen que el col·lectiu professional promocioni la feina que fa: un coneixement general més acurat de la seva feina afavoriria que els joves candidats potencials percebissin aquesta professió com una opció vàlida per a ells. Una traducció a l’espanyol d’aquest treball es troba aquí: http://www.ifla.org/files/assets/cpdwl/Impresiones%20sobre%20bibliotecologia_0.pdf
«Roles of coaching and mentoring in attracting recruits and socializing entrants to the profession», per Margaret B. Edwards i Lisa Janicke Hinchliffe (p. 96-108). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.2.96/9783598441776.2.96.xml
Les dues autores d’aquesta contribució pertanyen a la University of Illinois at Urbana-Champaign, als Estats Units. Parteixen de la constatació que en els propers anys caldrà una gran quantitat de bibliotecaris per reemplaçar els que es jubilaran, i també per l’increment de llocs de treball en el nostre sector a causa de la importància de la informació i la documentació al món actual. Afirmen, com sabem, que la formació rebuda a la universitat no és suficient per estar al dia de totes les novetats. L’aprenentatge al lloc de treball gràcies als col·legues amb més experiència és imprescindible: «Coaching and mentoring new and prospective professionals provides an opportunity for both new and seasoned professionals to develop and refine the necessary skills to be successful in the diverse and rapidly evolving library and information profession.»
«Library and Information Science graduates from Spain: professional training and workforce entry», per Blanca Rodríguez Bravo (p. 355-369). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.6.355/9783598441776.6.355.xml
També trobem una col·laboració d’Espanya! Blanca Rodríguez és professora del nostre camp a la Universidad de León, i en aquest estudi (elaborat el 2008) dóna a conèixer les dades obtingudes a partir del seguiment fet als 105 exalumnes d’aquella universitat, diplomats en Biblioteconomia i Documentació entre 1993 i 2007 (van contestar l’enquesta 90 persones). N’estudia la formació permanent que han seguit, els perfils professionals i l’evolució de llur currículum professional, amb l’objectiu d’obtenir idees per millorar el seu pla d’estudis.
«Towards a new library professional: reflections on the Quality Leaders Project - Youth», per David Percival (p. 382-390). http://www.degruyter.com/view/books/9783598441776/9783598441776.7.382/9783598441776.7.382.xml
Segons aquest autor, bibliotecari britànic, el nivell de qualitat de les biblioteques públiques del Regne Unit ha anat baixant darrerament, al mateix temps que l’edat mitjana del personal que les gestiona ha anat pujant. Tot plegat fa que la imatge que les biblioteques públiques projecten de cara als joves –possibles futurs bibliotecaris– no sigui gaire atractiva, i pocs trien aquesta carrera com a via per arribar a la nostra professió. «In a profession that clearly needs new ideas, initiatives are required that have the vision necessary to ensure that public libraries remain a relevant and necessary force for social change.» Una d’aquestes iniciatives és l’endegada per la London Metropolitan University, anomenada Quality Leaders Project - Youth, que dóna entrada a les biblioteques públiques a joves treballadors perquè en millorin la imatge general.
En conclusió, la manca d’estudiants de la nostra carrera és un fenomen detectat en diversos llocs del món. I aquest fenomen no només sembla un problema de sostenibilitat de les facultats que imparteixen els estudis, sinó una amenaça per al cobriment adequat de les baixes per jubilació que dintre d’uns anys començaran a produir-se. Per millorar aquesta situació convé projectar entre els joves –futurs possibles estudiants del grau– la feina que fem els bibliotecaris de manera real, però atractiva.
