Sobre la presència internacional i les feines a mitges

El proppassat mes d’agost l’ICA-CIA (International Council on Archives) va publicar al seu web un vocabulari multilingüe especialitzat en arxivística. El projecte va ser iniciat el 2010 per la Secció d’Educació i Formació Arxivística (ICA-SAE).

Multilingual archival terminology [en línia]. [S.l.]: ICA, [2013]. <http://www.ciscra.org/mat/>. [Consulta: 26 oct. 2013].

Aquí trobareu informació complementària: https://www.ica.org/en/online-resource-centre/multilingual-archival-terminology

La direcció de l’obra ha anat a càrrec de Luciana Duranti, de la Universitat de British Columbia, al Canadà. El vocabulari es presenta en 16 llengües, entre elles, el català. La versió en la nostra llengua ha estat revisada per Miquel Serra Fernández, tècnic superior de la Unitat de Gestió Documental, Arxiu i Registre de la Universitat de Girona, i membre de l’anterior junta directiva de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya.

Potser la feina encara no és acabada, però la versió anglesa compta amb 328 entrades, i la catalana només en té 50, ara per ara. Ignoro els detalls de la cosa, així que no voldria extreure conclusions precipitades; però a simple vista semblaria que es tracta d'una feina per acabar. Internet és el regne de les obres «en construcció». Podríem dir que tot hi és «en construcció», però l'Internet dels nostres dies és també el regne del 2.0, de permetre la participació voluntària i constructiva dels usuaris.

En el cas que ens ocupa hi ha un formulari per enviar suggeriments, però cal estar registrat prèviament… i enlloc no es diu com registrar-se! D’altra banda, no hi sé veure cap adreça de correu electrònic. No ens agrada gaire, la veritat.

Molt diferents són altres projectes que sí que compten amb la col·laboració activa dels usuaris interessats. Per no citar la paradigmàtica Viquipèdia, que cada dia va guanyant confiança i prestigi, esmentarem dos projectes no tan ambiciosos, però benintencionats:

Transcriu-me!!, de la Biblioteca de Catalunya: http://transcriu.bnc.cat/
Els usuaris col·laboren en la transcripció de manuscrits que la biblioteca posa a la xarxa, amb la finalitat de fer aquests textos més comprensibles pel públic en general i més trobables mitjançant els cercadors.

Georeferenciació, de l'Institut Cartogràfic de Catalunya: https://www.icgc.cat/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Georeferenciacio
Els usuaris poden georeferenciar mapes antics, que han estat digitalitzats prèviament per l'Institut (de la seva cartoteca històrica). Ja n’hi ha quasi 1.500 de processats.

Com deia, la manera de treballar més actual és la col·laborativa. «Entre tots ho farem tot», com se sol dir. I en això també els bibliotecaris podem presumir.

Presència catalana al congrés de l’IFLA 2012

Aquests dies se celebra a Hèlsinki el congrés anual de l’IFLA. Concretament, entre l’11 i el 17 d’agost. Aquesta trobada reuneix una bona colla de responsables de les polítiques bibliotecàries de molts països d’arreu del món, representants de les principals associacions bibliotecàries i estudiosos i altres personalitats de la nostra professió.

El congrés té lloc cada any en una ciutat diferent. Vegeu l’entrada d’aquest bloc referida al congrés que va tenir lloc a Puerto Rico, el 2011.

El congrés de l’IFLA és una reunió molt important pel que fa a les polítiques bibliotecàries, ja que els òrgans de govern i els grups de treball especialitzats de l’IFLA aprofiten aquesta trobada per fer les seves reunions anuals més importants, que acabaran produint, al llarg de l’any, documents diversos (directrius, manifestos, etcètera) amb els quals s'intenta influir en les polítiques concretes dels governs de cada país i en la població en general.

I com a congrés professional que és, molts bibliotecaris d’arreu del món hi aporten comunicacions amb les seves experiències d’èxit, o amb treballs de caràcter assagístic i també amb resultats de projectes de recerca. Al congrés d’enguany es presenten unes 360 comunicacions aproximadament. La llista sencera la podreu veure en aquest enllaç, des d'on es dona pas a molts textos sencers dels treballs.


D’entre totes aquestes comunicacions només n’hi ha una signada per bibliotecaris catalans (i cap per part de col·legues espanyols). Es tracta d’aquest treball:

Millán, Mercè; Omella, Ester; Viladrich, Assun. «When used, library buildings shows up, take profit of it!» [en línia]. IFLA Council and General Conference (78a: 2012: Helsinki). Libraries now!: inspiring, surprising, empowering. Helsinki: IFLA, 2012, 26 p. <http://conference.ifla.org/sites/default/files/files/papers/wlic2012/190-millan-en.pdf>. [Consulta: 7 agost 2012].

Les tres col·legues ocupen llocs de responsabilitat a la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, i a la seva comunicació expliquen la feina feta en l’avaluació dels nous equipaments bibliotecaris, després que es van inaugurar. Aquest procés s’ha fet conjuntament entre totes les persones implicades: els responsables bibliotecaris, els tècnics de la Diputació i els polítics de cultura dels ajuntaments. S’avaluen, entre d’altres, l’organització dels espais, la ubicació dels taulells, la il·luminació, el mobiliari, etcètera. La finalitat d’aquesta avaluació és millorar en el possible les deficiències detectades.

Ens agrada que les biblioteques i els bibliotecaris catalans estiguin presents en els fòrums internacionals del més alt nivell. És més: diria que pel nostre nivell de qualitat en diversos àmbits professionals, com ara les biblioteques públiques i les universitàries (inclosos els consorcis existents), la biblioteca nacional i la formació professional, Catalunya mereixeria estar molt més representada que ho ha estat enguany. Deu ser la crisi...

Avui, Sant Jordi. Presència de Catalunya al món

Crec que Sant Jordi és de les diades de l'any més entranyables per a molts de nosaltres. Almenys jo, de jovenet (quan encara no sabia que acabaria estudiant per bibliotecari, als 14, 15, 16 anys...) fruïa passejant pels carrers cèntrics de Barcelona i anant de parada en parada amb l'avidesa de copsar totes les novetats, gaudint del bon temps que ja es comença a respirar en aquesta època de l'any i sentint l'aroma de les roses...

A iniciativa de la Generalitat de Catalunya, el 1995, la diada de Sant Jordi fou declarada per la Unesco Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor. I així ho podem llegir a la pàgina d'aquest organisme internacional, en un escrit signat per la directora general, Irina Bokova:

«The idea for this celebration originated in Catalonia (Spain) where it has become a tradition to give a rose as a gift for each book purchased.»

Constatem que Catalunya malda per treure el cap en el concert dels organismes internacionals. Si busquem amb el cercador Google la quantitat de pàgines web del lloc de la Unesco on apareix esmentada la paraula «Catalonia» ens trobem amb la bonica quantitat de 4.300 respostes, mentre que «Spain» apareix 93.200 vegades: una proporció d'1 a 21,7.

Baixant a l'àmbit bibliotecari, si repetim la cerca al lloc web de l'IFLA, trobem que «Catalonia» apareix citada en 876 ocasions, mentre que «Spain», en 1.530. En aquest cas la proporció no és tan distant. Per cada vegada que Catalunya apareix citada, Espanya ho és 1,7 vegades.

I en la vessant arxivística, si cerquem «Catalonia» al lloc web de l'ICA (International Council on Archives), recuperem 103 resultats, mentre que «Spain» dona 1.230 pàgines. Tornem a allunyar-nos: per cada vegada que Catalunya és citada, Espanya ho és 11,9 cops.

No volem pas inaugurar una nova branca de la bibliometria, la «naciometria», ni treure conclusions precipitades: només hem volgut distreure'ns una estona.

Recordem ja per acabar la meritòria tasca del nostre Col·legi (i també, amb menys profusió, de la Biblioteca de Catalunya) d'anar traduint a la nostra llengua les directrius internacionals (vegeu els títols ja enllestits aquí: https://cobdc.org/la-professio/publicacions/sumari-directrius/). Es tracta –de moment– d'una desena de treballs que estan a disposició lliure de tots els professionals i del públic en general, i que situen Catalunya i el català al mapa de les llengües amb un corpus normatiu de caràcter tècnic.

I, més enllà dels documents, cal deixar constància de la presència de professionals catalans en els organismes d'abast internacional. A aquest tema ja vaig dedicar-hi una entrada: http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/pres%C3%A8ncia%20internacional

Bona diada de Sant Jordi... local i internacional!

Presència de Catalunya en el panorama bibliotecari internacional

L'altre dia consultava el directori de l'IFLA en línia:

IFLA. IFLA directory. 2009-2011. The Hague, IFLA, 2010. 161 p. Disponible també en línia a: http://www.ifla.org/files/hq/membership/ifla-directory-2009-2011.pdf. ISSN 0074-6002.

Sobta agradablement veure la quantitat de col·legues catalans que col·laboren activament en seccions diverses d'aquest organisme internacional, el màxim òrgan professional que ens representa a tots i que vetlla per la difusió de les biblioteques arreu del món:

• Maite Cuende, membre corresponent de la Government Libraries Section
• Antoni Feliu, membre de la Statistics and Evaluation Section
• Àngels Massísimo i Sánchez de Boado, membre de la Management and Marketing Section
• Mònica Medina Blanes, membre de la Public Libraries Section
• Miguel Navas Fernández, president de la Government Libraries Section (al directori que citem encara hi figura com a coordinador d'informació de la secció)
• Glòria Pérez Salmerón, membre de la Public Libraries Section
• Judit Terma, membre de la Metropolitan Libraries Section
• Maria Carme Torras i Calvo, presidenta de la Information Literacy Section
• Maria del Tura Molas Alberich, membre de la Serials and Other Continuing Resources Section
• Santi Romero Garuz, membre de la Library Buildings and Equipment Section.
• Cristóbal Urbano, membre de l'Education and Training Section

D'altra banda, també em plau esmentar un altre col·lega que ocupa un càrrec important a escala internacional: en Lluís Anglada és membre del Comitè Executiu de l'Europe, Middle East and Africa Regional Council (EMEA) de l'OCLC, i membre delegat al Consell Global de l'OCLC. https://www.oclc.org/en/membership/councils/directory/emea.html.

També a EUCLID (European Association for Library and Information Education and Research, https://bobcatsss.info/) hi ha representació catalana. Aquesta entitat agrupa una setantena de centres universitaris europeus que s’ocupen de la docència i la recerca en el camp de la Informació i la Documentació. En Cristóbal Urbano forma part de la Junta Directiva. El proper desembre serà substituït per Ángel Borrego.

En l'àmbit de l'arxivística, hi ha uns quants professionals catalans que exerceixen un càrrec en diverses seccions de l'ICA (International Council on Archives, https://www.ica.org/en):

• Joan Boadas i Raset és comissari dels arxius fotogràfics i audiovisuals, i membre executiu d'EURBICA (European Regional Branch) i de la Section of Professional Associations.
• Andreu Carrascal i Simon i Montserrat Cervera i Vidal són membres executives de la Section on Architectural Records.
• David Iglésias i Franch és coordinador del Working Group in Photographic and Audiovisual Archives.
• Remei Perpinyà Morera és membre executiva de la Section on Archival Education and Training.
• Pere Puig i Ustrell és membre executiu de la Section for the Notarial Archives.
• Fina Solà i Gasset és vicepresidenta de la Section on Sport Archives (SPO), de l'ICA.

Què me'n dieu? Podem estar orgullosos de la nostra representació internacional o no?

Cal agrair l'esforç de totes aquestes persones en temps i en diners, i també a les institucions on treballen, per les facilitats i suport que els presten per portar a terme la seva activitat internacional. Gràcies a elles, Catalunya té presència en el concert bibliotecari internacional.