dilluns, 30 d’abril de 2012

Cursos sobre emprenedoria a bon preu

L'ATJE (Associació Tecnològica de Joves Emprenedors) organitza per als propers dies una activitat formativa que té molt bona pinta: UNIEMPREN.

Es tracta d'un curs en tres sessions, que tindrà lloc els propers dijous 3, 10 i 17 de maig, a les tardes, i consistirà en les presentacions d'alguns casos d'èxit d'iniciatives empresarials relacionades amb tecnologies.

El preu d'inscripció per a les tres sessions és de 50 euros. Però crec que hi ha preus especials per als col·legiats i per als estudiants universitaris. Aquí podreu veure el programa concret de les sessions, i més informació: http://www.facebook.com/Uniempren/info. L'activitat tindrà lloc a la Salle Bonanova.

Més cursos sobre emprenedoria, gratuïts

La Direcció General d'Indústria i de la Pime, depenent del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme (DGIPYME) posa a disposició de tothom interessat uns cursos de formació bàsica en línia, en col·laboració amb l'Escuela de Organización Industrial (EOI).

Aquí trobareu més informació: http://www.ipyme.org/es-ES/Cursos_On-line/Paginas/Cursos_On-Line.aspx

Són quatre cursos amb les beceroles que tot emprenedor ha de conèixer per començar:
  • El plan de negocio
  • Contabilidad y finanzas
  • Marketing
  • Propiedad intelectual y patentes
A veure si algú s'hi apunta!

divendres, 27 d’abril de 2012

Els bibliotecaris, al cinema

La biblioteca de la Facultat ha elaborat, amb motiu de la diada de Sant Jordi, una distreta guia de lectura amb una selecció de pel·lícules, documentals i d'altres obres en diferents formats que recullen la imatge de la nostra professió.


Bibliotecaris de pel·lícula [en línia]: la informació i la documentació en el món cinematogràfic. [Barcelona]: CRAI de la UB, Biblioteca de Biblioteconomia i Documentació, 23 d’abril de 2012. [20] p. <http://issuu.com/bib76/docs/bibliotecaris_de_pelicula>. [Consulta: 23 abril 2012].

En total inclou unes 25 fonts que parlen sobre el tema (entre llibres, articles de revista i pàgines web) i una cinquantena de pel·lícules en les quals les biblioteques o els bibliotecaris tenen una presència important. De cadascuna de les pel·lícules seleccionades se n’ofereix un enllaç a un tràiler.

Un bon recurs per passar una estona divertida...

P.D. I també com a cosa divertida, a l'enllaç següent podreu veure l'acudit de Forges publicat el dia de Sant Jordi al diari El país,que té relació amb les biblioteques:
http://elpais.com/elpais/2012/04/22/vinetas/1335106958_640162.html 


dijous, 26 d’abril de 2012

Idees de negoci

Del bloc Docufilos (http://docufilos.blogspot.com.es/), creat  i mantingut des del març de 2011 per Mónica Martínez Mouton (llicenciada en Documentació per la UOC el 2007 i en Història Moderna per la Universitat de Màlaga el 1995) selecciono l'entrada del 12 d'abril proppassat: «8 modelos de negocio para archiveros», en què l'autora destaca i comenta uns camps d'activitat que poden generar ingressos:
  • Formació per a oposicions
  • Consultoria de gestió documental
  • Digitalització de fons
  • Informatització d'inventaris
  • Document del mes (selecció i difusió de documents singulars d'una institució)
  • Disseny de fluxos documentals
  • Verificadors de les oficines virtuals
  • Gestor de comunitats arxivístiques
Per a més detalls, us remeto a l'entrada original: http://docufilos.blogspot.com.es/2012/04/8-modelos-de-negocio-para-archiveros.html

Bona iniciativa aquesta, la de compartir idees de negoci, oi?

dimecres, 25 d’abril de 2012

Faltaran bibliotecaris per a les empreses

Sincerament crec que com més va, més bibliotecaris formaran part de la plantilla de les empreses. (Els lectors d'aquest bloc ja saben que m'agrada utilitzar la paraula «bibliotecari» per referir-me de manera genèrica al conjunt de les professions relacionades amb la gestió de la informació.) Segurament que anirem a més, perquè partim d'una situació de molta carència.

A aquesta perspectiva favorable hi contribueixen factors diversos. Entre d'altres, que cada vegada els bibliotecaris som més coneguts. A això hi contribueixen les aportacions de caire «pedagògic» que alguns professionals del nostre sector fan en mitjans de comunicació de caire econòmic, els quals se suposa que són seguits pels directius de les empreses.

Districte de negocis de Singapore. Fotografia: Schick

Ara fa cosa d'un any Cristina Soy va publicar un clarificador article al diari El economista (a la pàgina 2 d'aquest pdf: http://ecoaula.eleconomista.es/pdf/ECO13ABR.pdf): «El gestor de la información en la empresa».

I ara fa pocs dies (el passat 10 d'abril) hem vist un altre article del mateix caire publicat al diari Expansión: «El valor estratégico de los documentos en los despachos profesionales», http://www.expansion.com/2012/04/10/juridico/opinion/1334080230.html. En aquest cas el treball és signat per Maria Rosa Lloveras, directora de ebla Gestió Documental (http://www.eblagestiodocumental.cat/).

Parteix del fet que la llei 10/2010, de 28 de abril, de Prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme, determina una sèrie d'obligacions en matèria de conservació de documents a les empreses, com per exemple garantir el funcionament del sistema d'arxiu mitjançant l'aprovació de directrius internes que el regulin adequadament. (Per si voleu llegir la llei sencera, aneu aquí: http://www.boe.es/boe/dias/2010/04/29/pdfs/BOE-A-2010-6737.pdf. Els articles més interessants són el 25, «Conservación de documentos» i el 26, «Medidas de control interno»).

Reprodueixo el darrer paràgraf de l'article de la Maria Rosa: «Es importante tomar conciencia de que establecer una política y unos procedimientos orientados a mantener procesos y controles de gestión de documentos, tal como propone la norma ISO 30301, no sólo permite asegurar a las organizaciones el cumplimiento de los requisitos legales y la rendición de cuentas, sino que contribuye significativamente a la mejora de la eficacia y la eficiencia de los procesos de negocio y al mantenimiento del conocimiento y el capital intelectual de la organización.»

També sobre el tema de la nostra presència a l'empresa, però en aquest cas en un article més aviat enfocat als bibliotecaris mateixos, en Jordi Vendrell, director tècnic de GreenData (http://greendata.es/) publicat el passat 19 de març al bloc oficial de l'empresa: «El profesional de la información en la empresa» http://greendatablog.blogspot.com.es/2012/03/el-profesional-de-la-informacion-en-la.html

Indica quatre àmbits en què el bibliotecari pot aportar una bona ajuda a les empreses:
  • Análisis de datos e indicadores - Business Intelligence
  • Gestión de contenidos y maquetación web
  • Community Manager y publicidad online
  • SEO y SEM
Acaba així el seu escrit: «Estas cuatro actividades están siendo ampliamente demandadas en las empresas, ya que influyen directamente en la generación de negocio. Nuestra profesión, si queremos tener la oportunidad de destacar en el ámbito privado, debe ajustarse a las necesidades concretas de las empresas.»

Ja ho veieu: tenim feina!


dimarts, 24 d’abril de 2012

Les biblioteques davant de la crisi, dades i reaccions

No hi ha dubte que les biblioteques es veuen afectades per la crisi, com tots els serveis públics i la societat en general. Aquesta afectació és, majoritàriament, negativa: dismineixen els recursos per a les adquisicions, per a les activitats i per al personal.

Però, en pla positiu, la situació actual ha fet que les biblioteques públiques vegin augmentat el seu valor social (ho posava de relleu la directora de la Biblioteca Jaume Fuster, Carme Galve, fa uns dies a El periódico, tal com vam comentar en una entrada anterior). Les biblioteques acullen gent vagarosa i procuren donar recursos a la gent que busca feina. També, en un altre sentit, podríem dir que la crisi resulta estimulant per als bibliotecaris, perquè ens obliga a escarrassar-nos per ser imaginatius i tractar de fer més amb menys.

Il·lustració: Svilen Milev

De la crisi ja n’hem parlat alguna altra vegada en aquest bloc; però avui em faré ressò d’un parell de fets recents que hi tenen relació. Per un cantó, un bon article sobre el tema de Lluís Anglada, publicat tant al seu bloc com a Thinkepi (el 16 de gener de 2012): «¿Podemos hablar de crisis desde las bibliotecas?»
http://www.thinkepi.net/%C2%BFpodemos-hablar-de-crisis-desde-las-bibliotecas

N'extrec uns paràgrafs, tot convidant-vos a la seva lectura completa:

«El problema no es que si los bibliotecarios y sus asociaciones profesionales no defendemos las bibliotecas no lo hará nadie. El problema es que si no lo hacemos estamos asumiendo su prescindibilidad (y, por cierto, la nuestra como profesionales). Estos reparos en explicar a la sociedad lo que las bibliotecas le aportan demuestran poca confianza en los valores de la biblioteca y en la profesionalidad con que las gestionamos.»

«Vamos a vivir tiempos difíciles y la valoración que la sociedad haga de las bibliotecas dependerá tanto del discurso global que sepamos articular colectivamente como de lo que vean que se hace en las bibliotecas concretas que la gente conoce. Creo que algo podemos hacer racionalizando nuestras actividades, cooperando más y mostrando mejor lo que las bibliotecas consiguen.»

«Finalmente, debemos mejorar la visibilidad de lo que aportamos a la sociedad a la que servimos. Las bibliotecas han estado siempre comprometidas con la efectividad de los recursos que les asignan sus financiadores, pero lo han hecho tradicionalmente con estadísticas de uso. Pero éstas dicen o “significan” ya poco y las bibliotecas debemos encontrar nuevos sistemas para mostrar a la sociedad que nos financia que “vale la pena” seguir invirtiendo e invertir aún más en bibliotecas.»

També la Fundación Germán Sánchez Ruipérez ha publicat recentment, al seu bloc, un parell d'entrades sobre aquest tema de la crisi: «Bibliotecas y crisis económica», que bàsicament reprodueixen i comenten les estadístiques oficials (que arriben fins a 2010):
http://dae.fundaciongsr.com/blog_detalle.php?id=148
http://dae.fundaciongsr.com/blog_detalle.php?id=153

Davant d'aquesta situació, voldria recordar la publicació recent de l'Argumentari professional, per part del Col·legi, nascut justament arran de la crisi, i que ja vam comentar fa uns dies: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/04/documents-en-favor-de-les-biblioteques.html

Encara, i per acabar, vull fer-me ressò d'una activitat que tindrà lloc demà passat al voltant de la situació de recessió econòmica en què ens trobem i la seva vinculació amb les biblioteques. Es tracta de la celebració, el proper 26 d'abril, d'una nova edició de l'Aula Jordi Rubió i Balaguer, a la Facultat.

Probablement sabreu que amb aquest nom es coneix una sèrie de jornades de reflexió i debat sobre temes d'actualitat del món bibliotecari a Catalunya. L'edició anterior, del novembre de 2011, fou ressenyada en aquest bloc (http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/12/notes-duna-conferencia-sobre.html) ja que es va dedicar a un tema que li és ben propi (l'emprenedoria en el nostre àmbit).

Doncs bé, la pròxima convocatòria de l'Aula Rubió, del 26 d'abril, porta per títol «La biblioteca pública i la seva funció social en temps de crisi». Hi participaran Josep Mayoral (alcalde de Granollers), Assumpta Bailac (gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona), Isabel Blanco (consultora de la Corunya), Cristóbal Guerrero (director de la Biblioteca Pública Municipal de Camas, Sevilla), José Antonio Gómez Hernández (professor de la Facultad de Comunicación y Documentación de la Universidad de Murcia).

Tindrà lloc a la Facultat, entre les 17 i les 19 h: una xerrada i una taula rodona. L'assistència és lliure. Aquí trobareu els detalls: http://www.ub.edu/biblio/AJRB.html.

ACTUALITZACIÓ: La biblioteca de la Facultat, com té per costum quan se celebra una Aula Jordi Rubió, ha publicat una guia de lectura sobre el tema. La podreu veure aquí en pdf: http://www.bib.ub.edu/fileadmin/bibs/biblioteconomia/Guies_de_Lectura/Crisi_biblioteca/Biblioteca_crisi.pdf



dilluns, 23 d’abril de 2012

Avui, Sant Jordi. Presència de Catalunya al món



Crec que Sant Jordi és de les diades de l'any més entranyables per a molts de nosaltres. Almenys jo, de jovenet (quan encara no sabia que acabaria estudiant per bibliotecari, als 14, 15, 16 anys...) fruïa passejant pels carrers cèntrics de Barcelona i anant de parada en parada amb l'avidesa de copsar totes les novetats, gaudint del bon temps que ja es comença a respirar en aquesta època de l'any i sentint l'aroma de les roses...

A iniciativa de la Generalitat de Catalunya, el 1995, la diada de Sant Jordi fou declarada per la Unesco Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor. I així ho podem llegir a la pàgina d'aquest organisme internacional, en un escrit signat per la directora general, Irina Bokova:

«The idea for this celebration originated in Catalonia (Spain) where it has become a tradition to give a rose as a gift for each book purchased.»

Constatem que Catalunya malda per treure el cap en el concert dels organismes internacionals. Si busquem amb el cercador Google la quantitat de pàgines web del lloc de la Unesco on apareix esmentada la paraula «Catalonia» ens trobem amb la bonica quantitat de 4.300 respostes, mentre que «Spain» apareix 93.200 vegades: una proporció d'1 a 21,7.

Baixant a l'àmbit bibliotecari, si repetim la cerca al lloc web de l'IFLA, trobem que «Catalonia» apareix citada en 876 ocasions, mentre que «Spain», en 1.530. En aquest cas la proporció no és tan distant. Per cada vegada que Catalunya apareix citada, Espanya ho és 1,7 vegades.

I en la vessant arxivística, si cerquem «Catalonia» al lloc web de l'ICA (International Council on Archives), recuperem 103 resultats, mentre que «Spain» dóna 1.230 pàgines. Tornem a allunyar-nos: per cada vegada que Catalunya és citada, Espanya ho és 11,9 cops.

No volem pas inaugurar una nova branca de la bibliometria, la «naciometria», ni treure conclusions precipitades: només hem volgut distreure'ns una estona.

Recordem ja per acabar la meritòria tasca del nostre Col·legi (i també, amb menys profusió, de la Biblioteca de Catalunya) d'anar traduint a la nostra llengua les directrius internacionals (vegeu els títols ja enllestits aquí: http://www.cobdc.org/publica/directrius/sumaris.html). Es tracta –de moment– d'una desena de treballs que són a disposició lliure de tots els professionals i del públic en general, i que situen Catalunya i el català al mapa de les llengües amb un corpus normatiu de caràcter tècnic.

I, més enllà dels documents, cal deixar constància de la presència de professionals catalans en els organismes d'abast internacional. A aquest tema ja vaig dedicar-hi una entrada: http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/pres%C3%A8ncia%20internacional

Bona diada de Sant Jordi... local i internacional!


divendres, 20 d’abril de 2012

Els bibliotecaris a la tele!

Alerta! Demà dissabte 21 d'abril (a les 20 h) i diumenge 22 (a les 12.30 h) està anunciat que TVE emetrà per la 2 un documental sobre la figura del bibliotecari!



Es tracta d'un episodi de la sèrie Los oficios de la cultura, que analitza l'activitat del bibliotecari i que fou enregistrat a la Biblioteca Nacional de Madrid el passat mes de febrer.

Segons la nota de premsa de TVE, el documental permet apreciar el procés tècnic pel qual passa un llibre, des que arriba a la Biblioteca i va passant per les àrees de dipòsit legal, catalogació, classificació... fins que arriba al dipòsit general perquè sigui consultat pels usuaris.

Ja sabeu que la Biblioteca Nacional d'Espanya és dirigida actualment per la «nostra» col·lega Glòria Pérez i Salmerón. Al programa qui hi apareixerà serà Mar Hernández Agustí, cap del Departament de Procés Tècnic de la Biblioteca. Per cert, que la Sra. Hernández va presentar una comunicació a les darreres Jornadas Españolas de Documentación, organitzades per Fesabid, que es van celebrar a Màlaga el maig de 2011: «El proceso técnico en la Biblioteca Nacional de España». Aquí podreu veure'n la presentació:
http://www.slideshare.net/bne/jornada-fesabid-2011procesotcnicov3comprimido-8302464

Aquí veureu la nota de premsa sobre el programa de TVE: http://www.bne.es/es/AreaPrensa/noticias2012/LosOficiosDeLaCultura.html

El programa també es podrà veure (després que l'emetin) a la seva pàgina web: http://www.rtve.es/alacarta/videos/los-oficios-de-la-cultura/

I... parlant de bibliotecaris a la tele... Us heu assabentat que un col·lega nostre, en Jordi Casadellà, s'ha convertit per uns dies en una estrella mediàtica gràcies al concurs El gran dictat, de TV3? Hi ha fet un recorregut de força èxit: els dies 5, 10, 11 i 12 d'abril!


Si voleu reviure la seva actuació, podeu anar aquí: http://www.tv3.cat/ptv3/tv3TotsVideos.jsp?idint=39605

I és que els bibliotecaris som capaços de fer moooltes coses!

Fins aviat,

dijous, 19 d’abril de 2012

Exemple de reutilització de dades públiques

Les dades generades o recollides per les administracions públiques, a no ser que siguin «secrets d’estat» o que continguin dades personals, són públiques. I com a tals, poden ser utilitzades per tothom, fins i tot amb finalitats comercials.

Algunes vegades ja n’hem parlat en aquest bloc, d'aquest tema: http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/reutilitzaci%C3%B3.


Avui em faig ressò d'una entrada recent al Gencat bloc que mostra un exemple d'això que diem: http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/gencat/2012/04/11/visualitzacions-a-partir-de-dades-obertes/

Consisteix en una aplicació que permet visualitzar d'una manera senzilla la distribució dels noms donats als infants nascuts a Catalunya.

Per cert, coneixíeu aquest bloc? Gencat bloc «és un espai obert a la conversa al voltant dels projectes de la Generalitat de Catalunya a Internet, com ara nous webs, productes multimèdia, aplicacions, eines, solucions corporatives i molts altres serveis.» http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/gencat/. Interessant de seguir, oi?

Nosaltres, els bibliotecaris, que som experts a gestionar informació i a detectar necessitats d’informació... no tindrem una mica de pesquis per imaginar algun negociet que ens pogués donar quatre durets a partir d'aquesta matèria primera que són les dades d'origen públic? Pensem que hi ha dades de molts tipus diferents!

I, relacionat amb aquest tema, vull fer referència a l'anunci d'unes jornades que tindran lloc ben aviat a Madrid: el 23 i 24 d'abril. Són les III Jornadas sobre Acceso a los Documentos Públicos y Oficiales, que enguany tenen com a temàtica específica «La Ley de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno: estado de la cuestión».

El programa: http://www.aefp.org.es/NS/Documentos/Jornadas-Congresos/2012_IIIJADPO/Triptico_IIIJADPO.pdf

Són organitzades per l'associació professional Archiveros Españoles en la Función Pública (AEFP, http://www.aefp.org.es/). El preu d'inscripció, assequible: 10 euros per als membres de l'associació i 30 euros per a la resta.

Des de la seva web es té accés als materials presentats a l'edició de l'any passat d'aquestes Jornadas, que ens poden posar en antecedents: http://www.aefp.org.es/NS/Documentos/Jornadas-Congresos/2010_IIJADPO/Ponencias/2010001JORponencias.html

Com tots sabem, l'assistència a un congrés o jornada no només dóna peu a escoltar les presentacions de primera mà, sinó –i potser això és més important– a fer contactes de cara a desenvolupar projectes futurs.


dimecres, 18 d’abril de 2012

Programa europeu per afavorir l’emprenedoria entre els joves

Potser alguns ja sabreu que sóc molt partidari de la realització de pràctiques a l'estranger, bé sigui en el marc d'algun programa establert o bé per iniciativa pròpia, que també es possible. Avui us presento un programa finançat per la Unió Europea que promou les estades curtes a l'estranger de joves emprenedors (que ja tinguin una empresa creada de fa menys de tres anys) o bé de joves que sense haver constituït encara cap empresa tinguin una idea clara de negoci.


Les estades són per una durada d’entre un i sis mesos, a realitzar en un altre país de la Unió Europea, i es porten a terme en empreses petites però ja consolidades, per tal d'aprendre les tècniques empresarials a partir de la convivència amb empresaris ja experimentats. Amb l’intercanvi d’idees i d'experiències tothom hi pot guanyar.

Aquest programa ja fa temps que està en marxa: concretament, des de febrer de 2009. Durant l’any 2010 es van aprovar més de 1.100 sol·licituds (de les més de 2.500 que es van rebre). Les propostes que són acceptades reben un ajut que cobreix el desplaçament i la manutenció (tot i que és possible que el beneficiari hagi d'aportar una mica de fons propis per completar des despeses).

El procediment per optar a una d’aquestes oportunitats cal fer-lo per mitjà d’unes organitzacions intermediàries que s’encarreguen de constituir les «parelles» (buscant la idoneïtat entre l'emprenedor que vol desplaçar-se i l'empresa de destinació).

En el cas de Catalunya, les entitats que fan aquesta funció intermediària són tres:

Barcelona Activa
Llacuna, 162-164
08018 Barcelona
http://www.barcelonactiva.cat/barcelonactiva/cat/
http://www.barcelonactiva.cat/barcelonactiva/cat/que-es-barcelona-activa/cooperacio-internacional/index3.jsp

Cambra Oficial de Commerç i Industria de Terrassa
Blasco de Garay, 29-49
08224 Terrassa
http://www.cambraterrassa.es/
http://www.cambraterrassa.es/ct/institucional:Cos/actinstitucional:ProjectesInternacion:Erasmus

Promoció Econòmica de Sabadell
Carretera de Barcelona, 208bis
08205 Sabadell
http://www.vaporllonch.net/vaporllonc/
http://www.vaporllonch.net/vaporllonc/Erasmus2012.asp

Per tant, si fa poc que heu constituït una empresa, o bé si ja teniu madura una idea d’empresa, us podeu plantejar de fer una estada curta en alguna petita empresa europea.  Teniu de temps fins al 31 de maig!

La web oficial del programa amb molta més informació:
http://www.erasmus-entrepreneurs.eu/

Aquí teniu molts testimonis d'antics participants en el programa (per cert, bastants d'espanyols):
http://www.erasmus-entrepreneurs.eu/page.php?cid=9

I encara, més informació:
http://ec.europa.eu/spain/novedades/educacion/erasmus_emprendedores_es.htm

Qui s'hi anima?

ACTUALITZACIÓ (31 de maig de 2012)

Pàgina d'informació de la Generalitat de Catalunya sobre aquest programa:
http://www20.gencat.cat/portal/site/JoveCat/menuitem.112de917c18fccd274d7ed42b0c0e1a0/?vgnextoid=2fb075a264c21110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2fb075a264c21110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=b2dc3bd20dc07310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD


dimarts, 17 d’abril de 2012

El sector editorial, lloc de treball de bibliotecaris?

Tradicionalment les grans editorials han comptat amb algun bibliotecari a la seva plantilla. I és ben lògic: com qualsevol altra empresa de qualsevol sector, els cal un especialista en la gestió documental i la gestió del coneixement de l'organització. He fet una cerca al directori del Col·legi per "editorial" com a nom de l'empresa i m'han aparegut quatre col·legiades (que treballen a les editorials Anagrama, Planeta i –dues– a Vicens Vives).

Però les editorials, concretament, poden aprofitar-se dels bibliotecaris per a funcions específiques del seu àmbit: organització de la biblioteca pròpia de l'editorial, gestió de drets d'autor, gestió dels ISBN,  localització i adquisició d'imatges per a il·lustrar les obres, confecció d'índexs analítics per a manuals i obres de consulta, elaboració o correcció de les bibliografies en llibres tècnics, revisió d'aspectes ortotipogràfics, establiment d'ontologies per a obres enciclopèdiques, vigilància estratègica de novetats en el sector, i segurament altres funcions que ara no em vénen al cap.

A aquest panorama «tradicional» ha vingut a sumar-se ara el format digital en la publicació de llibres, que a poc a poc va eixamplant la seva presència en el panorama econòmic del sector. Així doncs, en aquest nou context, a més de les funcions habituals, el bibliotecari pot aportar els seus coneixements tecnològics implicats en l'edició electrònica.

Faig aquests comentaris arran de la publicació recent d'un informe sobre l'edició del llibre digital a Espanya, que repassa d'una manera prou exhaustiva la situació actual.


L'informe presenta l'estat de la qüestió d'aquest sector a Espanya que, per tenir-ne una idea simple però crec que veraç, podríem resumir amb el títol de la introducció del treball: «2011: se inicia el despegue del libro digital en España»

Al llarg de l'obra es van comentant les iniciatives empresarials que s'han anat donant a conèixer: des de les més grans i mediàtiques, com l'aterratge d'Amazon i Apple, fins a les iniciatives més modestes i locals. M'ha semblat que el repàs és força exhaustiu.

L'informe acaba amb 19 conclusions que sintetitzen molt correctament la situació. Us en recomano la lectura.

Per acabar: si algun bibliotecari pot estar interessat a treballar en aquest sector, aprofitant l'embranzida que agafa aquest nou format de publicació, farà bé de donar-se a conèixer a les empreses que en són protagonistes i oferir-se per aportar el seu gra de sorra en l'èxit de l'organització. No hem d'esperar que ens vinguin a buscar... hem de ser actius. I al llarg de les pàgines del treball que he presentat trobarà nombroses referències d'empreses antigues i noves que segurament l'escoltaran amb interès.

Aquí veureu una altra entrada d'aquest bloc dedicada al sector editorial: http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/11/relacions-amb-el-mon-editorial.html

I qui tingui un especial interès a seguir les novetats relacionades amb el llibre electrònic, farà bé d'estar alerta a les novetats distribuïdes per Territorio Ebook (http://www.territorioebook.com/principal/index.php), de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, i de rebre periòdicament el butlletí de l'Observatorio de la Lectura y el Libro, del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte: http://www.mcu.es/libro/MC/ObservatorioLect/Boletin.html

Seguim!


dilluns, 16 d’abril de 2012

Programa de creació d'empreses

L’entrada d’avui està clarament emmarcada en el foment de l’emprenedoria. Es tracta d'un programa per facilitar la creació d’empreses: 1D1E, http://www.1d1e.com/


El programa 1D1E («1 Dia, 1 Empresa») neix amb l’objectiu de donar suport als emprenedors catalans per tal de fomentar la creació d’empreses. Es tracta d’una iniciativa que es compromet a donar suport a les empreses de nova creació durant el 2012 sense que aquestes hagin d'assumir despeses de gestió, notari o similars. Les empreses que es promouran han de ser societats limitades, amb un capital social de 3.000 euros inicials, aportats per l’emprenedor.

El procediment és senzill: l’emprenedor fa arribar el seu pla d'empresa a l'organització i, en cas de ser avaluat positivament, l’1D1E l’ajuda amb els tràmits. L’objectiu final és acabar el 2012 amb tantes empreses noves com dies laborables té l’any: 250.

Què ofereixen?
  1. Constitució de la societat limitada (només cal aportar els diners inicials)
  2. Assessorament empresarial durant sis mesos (resolent dubtes de caire comptable, laboral, fiscal, mercantil o jurídic, entre d’altres)
  3. Apadrinament del projecte (un empresari d'èxit t'aconsella en les línies generals)
  4. Espai de trobada per a reunions
  5. Formació empresarial (píndoles gratuïtes)
  6. Esdeveniments i actes de «networking»
  7. Finançament (ajuda per trobar vies de finançament)
  8. Avantatges en productes i serveis per a la vostra empresa
  9. Domicili de la nova societat a Barcelona, Girona o Figueres (als edificis CINC) durant sis mesos de manera gratuïta.

1D1E és una iniciativa de la Fundació EUREM (Europa Emprèn o Europa Empordà, segons les fonts), una entitat sense ànim de lucre que promou l’esperit emprenedor. (No n'hem localitzat pàgina web pròpia.)

Així doncs, si ja es té una idea de negoci i es vol fer realitat, es pot optar per solucions com aquesta. Si us animeu, heu d’omplir el formulari que trobareu a la seva web (http://www.1d1e.com/ ) i esperar que un equip de professionals avaluï la proposta.

Requisits bàsics:
-    Mínim tenir 16 anys
-    Presentar un Pla d’Empresa
-    Residir o constituir la societat amb domicili fiscal a Catalunya
-    Aportació de 3.000 (capital social per a constituir la SL)
-    Estrangers residents: NIE


Esperem que us animeu a crear una empresa! I recordem aquella frase atribuïda a Goethe... "És millor fer la cosa més insignificant del món que estar-se mitja hora sense fer res"


divendres, 13 d’abril de 2012

Rebaixes al projecte de pressupost general de l’Estat

Trobo en un bloc d’interès, dedicat a la indústria editorial, el llibre i les seves tecnologies, una entrada força elaborada, que analitza les partides destinades al món del llibre al projecte de pressupost presentat pel Govern d’Espanya, i les compara amb les mateixes de l’any anterior, 2011.


Portland. «El sector editorial y del libro en los presupuestos para el 2012» [en línia]. Disquisición{es}, 8 abril 2012. <http://disquisiciones.com/sector-editorial-presupuesto-2012/>. [Consulta: 10 abril 2012]

De la trentena de partides comparades, no n’hi ha ni una que augmenti; només tres es mantenen igual, i nou tenen una disminució del 100 per 100 (és a dir, desapareixen). Pel que fa a les partides dedicades al món de les biblioteques hi ha una disminució mitjana del 21,04 %.

A tall d’exemple –i us animo que feu una ullada a la font original–, les ajudes a les comunitats autònomes per a la millora de les col·leccions bibliogràfiques de les biblioteques públiques, passen de 10.000.000 € (el 2011) a 3.000.000 € (el 2012): una rebaixa del 70 %.

A més, l’autor de l’entrada ha elaborat unes altres gràfiques en què s’analitzen diferents ajudes a aspectes diversos del llibre i les biblioteques al llarg dels anys.

Cal dir que aquests pressupostos encara poden ser modificats arran del debat parlamentari. Cal dir també que en el conjunt del pressupost hi ha moltes altres partides, algunes de les quals poden tenir una influència real en el món de les biblioteques. I finalment cal dir que la Generalitat de Catalunya té totes les competències de cultura traspassades.

Tanmateix, a la vista d’aquestes xifres, no estem per gaires alegries...

dijous, 12 d’abril de 2012

Documents en favor de les biblioteques

Amb pocs dies de diferència s’han donat a conèixer dos documents bastant diferents entre si, però que responen a un objectiu similar: posar de relleu els beneficis que les biblioteques proporcionen a la societat.

Un dels documents ens toca ben de prop. Es tracta de l’Argumentari professional, que el nostre Col·legi ha elaborat i en el qual se sintetitzen les raons per les quals ens podem sentir orgullosos de les nostres biblioteques. Es tracta d’una ajuda per a nosaltres mateixos, per recordar-nos els valors que les biblioteques aporten a la societat «des de totes les seves dimensions: social, econòmica, cultural i tecnològica». Enhorabona al Col·legi per la iniciativa!



Aquí el podreu veure: http://www.cobdc.org/aldia/pdf/argumentari_2012.pdf

No sabria quin dels 10 punts subratllar. Tots són prou importants per tenir en compte. El document és tan breu (una sola pàgina) que no tenim excusa per no llegir-lo i mirar de difondre’l allà on creguem que pot generar bones repercussions (mitjans de comunicació, òrgans de govern, col·lectius diversos...).

L’altre document també ha estat publicat fa pocs dies. En aquest cas n’és responsable l’entitat anomenada Beyond Access, de caràcter privat, promoguda per diversos organismes de caràcter no lucratiu dedicats al foment de l’educació i la cultura com l’IFLA, IREX, EIFL, etc., i amb el suport financer de la Fundació del matrimoni Gates.


Libraries powering development [en línia]: how public libraries contribute towards reaching the Millennium Developing Goals. [S.l.]: Beyond Access, [2012]. [18] p. <http://beyondaccess.net/wp-content/uploads/2013/07/Beyond-Access_MDG-Report_EN.pdf>. [Consulta: 7 abril 2012].
És també un document breu, perquè té la mateixa intenció que el «nostre» Argumentari: divulgar el paper positiu que les biblioteques porten a terme a la societat. En aquest cas concret, en l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. Com deveu saber, aquests objectius són uns fites bàsiques establertes per les Nacions Unides que assegurarien el benestar mínim de tota la població del planeta: http://ca.wikipedia.org/wiki/Objectius_de_Desenvolupament_del_Mil%C2%B7lenni.

El document consisteix principalment en la descripció breu d’una vintena de bones pràctiques que es porten a terme en biblioteques situades en països ben diversos: Colòmbia, Veneçuela, Xile, Guatemala, Zàmbia, Kenya, Botswana... El contingut està organitzat seguint els esmentats vuit Objectius globals del Mil·lenni.

En transcric aquí el començament de les conclusions:
«At a time of tight development budgets, libraries can offer a better, smarter way to achieve development goals. Libraries are flexible institutions that can respond quickly to community information needs, wheter after a natural disaster or during an ongoing community medical, agricultural, economic or educational challenge».
Conclusió: dos textos d’origen divers que ens eleven l’autoestima com a bibliotecaris. Que duri!

dimecres, 11 d’abril de 2012

Les tecnologies a les empreses espanyoles

No fa gaires dies vaig deixar constància d’uns treballs que estudiaven el grau d’informatització de les empreses espanyoles: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/03/les-empreses-espanyoles-i-les.html. Avui ressenyo un altre estudi d’una temàtica similar, elaborat en aquest cas per un organisme oficial: l’ONTSI (Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la Sociedad de la Información), entitat estatal adscrita a l’empresa pública Red.es, que al seu torn s’inscriu dins del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme.


Es tracta d’un informe anual, que començà a publicar-se el 2010. Després d’un breu resum de l’estructura empresarial a Espanya, analitza el grau d’informatització i connexió a Internet, l’ús de les tecnologies per part dels treballadors, els usos d’Internet, el grau d’informatització en el negoci (signatura digital, factures electròniques), el comerç electrònic i l’ús de la identificació per radiofreqüència.

L’estudi s’ha fet a partir d’una enquesta passada a 16.715 empreses (de 10 empleats o més). Les dades fan referència a l’any 2010 fins al gener de 2011.

El treball no ens aporta gaires sorpreses; però ens ajuda a consolidar i a concretar intuïcions que podíem tenir. Transcric aquí les dades més significatives des del meu punt de vista:

Del total de d’empreses que hi havia a Espanya el gener de 2011 (3.250.576), el 95,2 % són les anomenades «microempreses» (de 0 a 9 treballadors), és a dir, un total de 3.094.721. Pel que fa al nombre de treballadors, aquestes representen el 26,8 %.

Catalunya és la comunitat espanyola que té un major nombre de microempreses: 570.855 (el 18,4 % del total), seguida de Madrid (475.020) i d’Andalusia (471.917). De fet Catalunya és la comunitat amb un major nombre total d’empreses (601.801)
.
El 97,4 % de les empreses espanyoles tenen connexió a Internet, el 40,7 % accedeixen a Internet amb dispositius mòbils, el 74,9 % utilitzen algun tipus de programari de codi obert (les empreses grans, amb el dobre de percentatge que les petites). El 17,4 % de les empreses ofereixen formació en tecnologies al personal (les empreses grans, el 54,6 %).

De personal específic dedicat a les tecnologies, en tenen el 30,2 % de les empreses, si bé les empreses grans (de 250 o més treballadors) són les que en tenen en un percentatge més alt: el 76,3 %.

Les empreses amb pàgina web són el 67 % (3,1 punts més que en l’any anterior). El comerç electrònic és utilitzat majoritàriament per empreses de la indústria (57 %) i comerç majorista (18,6 %).

I per a què ens pot servir conèixer aquesta mena d’informes? Per fer-nos càrrec de la quantitat d’empreses que hi ha, per constatar el grau d’implicació que tenen amb les tecnologies i per veure que els bibliotecaris tenim un camp molt ample per explorar i introduir-nos, oferint els nostres serveis professionals.

Fins aviat!

dimarts, 10 d’abril de 2012

Bibliotecaris en empreses de serveis per a biblioteques

La setmana passada es va publicar un informe anual sobre el mercat dels programes d’automatització de biblioteques, que cada any prepara Marshall Breeding, un investigador de la Vanderbilt University, als Estats Units (jo me’n vaig assabentar per una entrada de Tomàs Baiget a la llista Iwetel de l’1 d’abril). 

Una de les dades d’aquest informe –que es publica des del 2002– és la quantitat de personal que treballa en cadascuna de les empreses proveïdores d’aquest programari, i la quantitat d’aquest personal que són bibliotecaris.

En aquesta darrera edició, el total d’empreses que hi apareixen són 33 (si no m’he descomptat), totes elles amb noms anglesos... Les que tenen un nombre més gran de personal (en general) són:

OCLC  1211
Ex Libris  512
Civica  410
SirsiDynix  380
Follett Software  365
Innovative Interfaces   311
Serials Solutions  237

Però les empreses que tenen més bibliotecaris en plantilla (i que ho declarin, perquè d’algunes no consta la dada) són les següents:

Innovative Interfaces   118
Serials Solutions   60
Axiell  42
Polaris Library Systems  29
The Library Corporation  25
Civica  21
VTLS  17

Aquesta és la font de les dades:
Breeding, Marshall (comp.). «Automation marketplace 2012 [en línia]: the complete survey data». The digital shift, March 29, 2012. <http://www.thedigitalshift.com/2012/03/ils/automation-marketplace-2012-the-complete-survey-data/>. [Consulta: 2 abril 2012].

Que en una sola empresa hi treballin 118 bibliotecaris fa goig, oi? Està clar que aquestes són empreses molt especials: treballen sobretot per a biblioteques. A Catalunya també en tenim, d’aquestes, si bé amb una plantilla proporcionada a la mida del país...


ACTUALITZACIÓ. Sobre aquesta mateixa publicació que comento, us recomano la lectura d'una entrada de Lluís Anglada d'avui mateix, al seu bloc: Bdig, http://bdig.blogspot.com.es/2012/04/automatizacion-de-bibliotecas-cambio.html

dijous, 5 d’abril de 2012

Consells a l’hora de buscar feina per Internet

Són consells de sentit comú; però que no està de més que repassem, perquè de vegades allò més obvi se'ns passa per alt.


Prenc aquestes recomanacions del bloc de Jobandtalent, una empresa creada el 2009 a Londres i amb oficines a Madrid i a Barcelona, dedicada a la selecció de personal mitjançant les xarxes socials. Tenen una versió en català del seu lloc web, i això ens agrada: http://www.jobandtalent.com/

L’entrada a la qual faig referència, del 8 de febrer de 2012, es titula «7 pecados capitales en la búsqueda de empleo en Internet». En reprodueixo els titulars, passats a positiu:

1. El perfil personal ha d’estar complet al 100 per 100.
2. Sol·licitem només les feines que s’adeqüin al nostre perfil.
3. Tingues cura de la teva reputació a la xarxa.
4. Cal ser actiu en la cerca de feina.
5. Cal afegir contactes que realment coneguis.
6. Amplia el teu currículum tant com sigui necessari.
7. No descartis la via fora de línia: contactes personals reals.

Aquí veureu tota la informació: http://blog.jobandtalent.com/7-pecados-capitales-en-la-busqueda-de-empleo-en-internet

Semblantment, una altra empresa de col·locació de personal, Montser España (http://www.monster.es/), va publicar recentment (el 8 de març) al seu bloc una entrada amb una sèrie de consells per trobar feina a les xarxes socials: «Cómo encontrar y que te encuentren: las claves del Reclutamiento 2.0», signat per Verónica Millo. En resumeixo també les idees clau:

1. Envia el teu currículum per mitjà de les xarxes socials.
2. Cal tenir el perfil personal actualitzat i amb elements que el diferenciïn.
3. Les empreses publiquen les ofertes de feina per mitjà de la xarxa.
4. Les xarxes permeten fer una selecció de personal en un temps rècord.
5. Ja no cal emmagatzemar papers: tot és en línia.
6. El perfil en línia pot ser enriquit amb enllaços, vídeos...

Aquí podreu llegir tota la notícia: http://www.blog-de-empleo.com/?p=4251


dimecres, 4 d’abril de 2012

Noves professions al programa Singulars

No hi ha dubte que Televisió de Catalunya ens ofereix, tot sovint, uns programes de força qualitat. Un d’ells, que segurament no deu ser líder d’audiència, és Singulars, al Canal 33, dimarts, a quarts d’onze de la nit.

Cada setmana ens acosta un expert, al qual se’l deixa parlar durant quasi una hora. Un oasi de coneixement que destaca de la resta de programació de les cadenes comercials.

Dimarts passat, 27 de març, fou el torn de Dolors Reig, psicòloga social i «activista del coneixement», amb un postgrau en inserció sociolaboral, màster de Multimèdia, Disseny i Desenvolupament Web. Al llarg del programa es parlà de moltes coses: xarxes socials, incidència d’Internet a les notres vides...

Cap a la fi del programa (a partir del minut 45:10) esmentà breument les «noves professions»: community manager i content curator. No es va dir res que no sabéssim; però em plau presentar aquí el vídeo del programa, per si algú té ganes de tornar-lo a veure:
http://www.tv3.cat/videos/4020670/Dolors-Reig-Cap-a-una-intelligencia-collectiva


La Dolors Reig és l'autora del bloc El caparazón (http://www.dreig.eu/caparazon/) que ella mateixa defineix com "espacio sobre tendencias en tecnología y cómo esta cambia la psicología de las personas, la sociedad, las organizaciones, la educación…".

Precisament fa pocs dies hi va penjar una xerrada sobre noves professions que va pronunciar el setembre de 2011: "Panorama actual i futur de les noves professions relacionades amb el coneixement". En aquest cas, amb més extensió (46 minuts): http://www.dreig.eu/caparazon/2012/03/27/dolors-reig-singulars/


dimarts, 3 d’abril de 2012

Darreres aparicions als mitjans de comunicació

La visibilitat social dels bibliotecaris i de les biblioteques no ha estat mai massa esplèndida; potser perquè el nostre col·lectiu no és molt nombrós o perquè la nostra feina no és tan glamurosa com la dels artistes, els banquers o alguns periodistes. És per això que quan ens reconeixem en algun mitjà de comunicació de difusió general quedem sorpresos. Agradablement, això sí.

Fa pocs dies he detectat algunes aparicions públiques de biblioteques i bibliotecaris en mitjans diversos, i com que això no és gaire freqüent, passo a deixar-ne constància.

«La biblioteca de tothom» és el títol d'un article signat per Cristina Savall i publicat a El periódico del passat 25 de març, a la p. 48 (dins de la secció «Gran Barcelona»).

S'hi recullen unes declaracions de Carme Galve, la directora de la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, en què posa de relleu el paper de servei social de la biblioteca. En destaco una frase, entre tantes: «No som un centre de beneficència. Ni una taula amb llum i una cadira. Som un centre de serveis. Busquem el consum cultural i, en primer lloc, fomentar la lectura».

Ho podreu llegir sencer a: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/biblioteca-tothom-1584981

Per un altre cantó, a la contraportada d’El país de fa uns dies (21 de març de 2012) es recullen les declaracions de Clara M. Chu, professora de la Universitat de Greensboro (a Carolina del Nord), actual directora del Departament d’Informació i Documentació (http://lis.uncg.edu/). Es tracta del treball titulat «No me gusta que Google y Facebook controlen tanto», que signa Rosario G. Gómez.

Després d’un màster i el doctorat en el nostre camp, la col·lega Chu va enfocar la seva carrera cap a la docència i la recerca. Ara ha estat convidada a Madrid uns dies com a experta en accés a les dades públiques. Al reportatge del diari fa algunes consideracions sobre la transparència informativa i altres.

N’extrec un paràgraf: «Su otra gran preocupación son las comunidades que no tienen acceso a Internet, un fenómeno que agiganta la brecha digital. Las bibliotecas cubren ese hueco, proporcionando el acceso a etnias minoritarias. “A nuestra comunidad llegan muchos refugiados y queremos saber la cultura que quieren preservar”, apunta.»

Si ho voleu llegir aneu a: http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/03/20/actualidad/1332268645_938613.html

També a La vanguardia va aparèixer la setmana passada una notícia breu referida a l’èxit de les biblioteques públiques a la província de Barcelona. La nota –sense signar– es refereix a la comarca de Manresa: «Las bibliotecas municipales del Bages reciben más de 680.000 visitas en el 2011». Diu la notícia que els préstecs durant l’any 2011 foren 510.299, és a dir, 14.825 més que l’any 2010 (un 3 % més). La qual cosa vol dir 2,7 préstecs per habitant.

Reprodueixo el paràgraf final: «Las administraciones que gestionan las bibliotecas de la comarca han invertido en su funcionamiento cerca de 19 euros por habitante. Este gasto es financiado en un 97% por la Diputación de Barcelona y los ayuntamientos, mientras que el resto es financiado por la Generalitat de Catalunya, según datos aportados por la entidad provincial.»

Llegiu-ho tot a: http://www.lavanguardia.com/cultura/20120327/54277643390/bibliotecas-bages-reciben-680-000-visitas-2011.html

Ja per acabar, faig referència a un altre «col·lega» nostre que ha aparegut als mitjans. Vesteix turbant i porta la cara tapada. En aquest cas poso «col·lega» amb unes grosses cometes, perquè jo no puc garantir que realment tingui el títol... Qui va dir allò que «l’important és que parlin d’un, encara que sigui malament?»

Aquí veureu algunes notícies que hi fan referència:

http://www.rtvv.es/es/comunidad-valenciana/gihadista-detingut-Valencia-bibliotecari-dAl-Qaida_0_671332901.html
http://www.publico.es/espana/427333/detenido-el-bibliotecario-de-al-qaeda-en-valencia

Esperem que tot plegat serveixi per ampliar la nostra visibilitat i que hi hagi més nois i noies que vulguin ser bibliotecaris i que tinguem cua el curs que ve per seleccionar els que volen ingressar a la Facultat!

dilluns, 2 d’abril de 2012

Com ens veu el món?

Aquest bloc, com bé saben els lectors fidels, tracta sobre la figura del bibliotecari des de totes les facetes que hi són relacionades. Parlem de la seva formació professional, dels nous perfils professionals, de la situació econòmica del sector... La seva intenció és eixamplar l’horitzó de la nostra feina, per tal que els estudiants d’Informació i Documentació, els joves bibliotecaris i el conjunt del col·lectiu professional hi trobi alguna idea d’interès.

Un dels aspectes que ens agrada tocar és el de la presència dels professionals als mitjans de comunicació, allò que en diuen la «visibilitat social». Avui abordem aquest assumpte, concretament, la percepció que la societat té de les bibioteques i els bibliotecaris. I ho farem a partir d’una secció del web de la revista de l’ALA (American Library Association), American libraries.


La secció es titula «How the World sees us», i consisteix senzillament en la reproducció de cites sobre el món bibliotecari aparegudes als mitjans. Així ho diu el subtítol: «A collection of quotations from the media about libraries, librarians, and librarianship». Es tracta d’una secció construïda de manera col·laborativa per part dels membres de l’ALA.

La primera aportació disponible és de maig de 2009. El ritme d’addicions d’entrades és d’entre 4 i 10 al mes, i les temàtiques i les visions concretes són molt variades. N’hi ha que es refereixen a les biblioteques més tradicionals i amb visions una mica quiques, com per exemple «A library is not just a building full of books. It is a garden to cultivate individuals» (29 de març de 2012), o aquesta altra: «For as long as anyone can remember, Amelia wanted to be a librarian. Not a sexy choice because of those darned shoes, but Amelia loved to read, and later, to knit» (26 de gener de 2012).

Però n’hi ha de tota mena «The Internet is an accumulation; a library is order. I have nothing against the electronic library, it’s just not a replacement for the library of ink and paper» (16 de desembre de 2011). També es recullen punts de vista realment populars: «We have the Internet. We don’t need a library at all» (2 de novembre de 2011).

Visions més optimistes... «If I learned anything in my visit to Loudoun County it’s a reaffirmation of the power of reading. Hundreds of kids and parents turned out to discuss the way books change our view of the world, of each other. And the kids at Loudoun County Juvenile Detention Center? They told me that they have a whole new bag of tricks for keeping out of trouble when the return home. At the top of the list: reading.» (4 d’octubre de 2011). I més típiques... «Anderson: Probably misses her glasses because she’s a librarian.
Henson: That’s an ugly stereotype, John. Not all librarians wear glasses. Some wear contacts!» (21 de gener de 2011).

En fi, és una secció per passar l’estona. No recull de manera sistemàtica totes les opinions sobre les biblioteques que apareixen als mitjans, i la mostra que hi apareix és purament aleatòria; no es podrien extreure conclusions científiques de la seva anàlisi. Però tanmateix no deixa de ser entretinguda. Si més no, una idea que potser podria ser imitada...

Aquí trobareu l’enllaç a aquesta secció: http://americanlibrariesmagazine.org/public_perception