dilluns, 30 de juny de 2014

Renovació a la Junta del Col·legi, balanç i perspectives

El passat 18 de juny de 2014 va prendre possessió la nova Junta directiva del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC). Després de les eleccions (que es van celebrar per primer cop en tota la història del Col·legi, perquè mai s'havien presentat dues candidatures, com ara), l'equip encapçalat per Daniel Gil Solés dirigeix els destins de l'òrgan representatiu de la professió.

A la Junta anterior, sota el comandament de Mercè Muntada Balust, li correspongué viure un període marcat per la crisi econòmica (2010-2014), amb el corresponent augment de l'atur i una baixada del nombre de col·legiats. Malgrat aquest context incòmode, és de remarcar els assoliments aconseguits. Es va reorganitzar la borsa de treball, es va començar l'Observatori professional, s'impulsà l'assessorament personalitzat de cara a trobar una sortida en situacions d'atur...

En aquest període s'iniciaren dos nous serveis: el préstec d'ordinadors portàtils i l'oferiment gratuït de targetes professionals. En l'àmbit de les accions de visualització i valorització del bibliotecari-documentalista, es va elaborar i divulgar l'Argumentari professional, que tingué una certa repercussió en els mitjans, i es començà el Premi de Recerca per als estudiants de batxillerat. Les publicacions van seguir el seu ritme normal, amb l'Item, el Document i diversos treballs de caire tècnic, tant originals com traduccions al català. Igualment es mantingué l'oferta de cursos, una de les activitats més freqüentades –amb més de 2.000 assistents en total–.

És de destacar també la participació en el projecte Bdpuntedu, impulsat pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, que va servir per millorar la situació d'unes quantes desenes de biblioteques escolars.

Quasi al final del seu mandat, la gerent del COBDC va anunciar que deixava la feina. Begoña Aguilera ha estat una persona clau en el funcionament diari del Col·legi i en la posada en marxa de serveis i activitats. Havia portat la gerència del Col·legi durant deu anys, i havia treballat amb quatre juntes. Estem segurs que el seu successor, Guillermo Canal, continuarà aportant iniciatives i una bona gestió. L'avalen anys d'experiència en un càrrec similar.

La nova Junta del Col·legi. Fotografia obtinguda del web del COBDC


La nova Junta, amb Daniel Gil Solés al capdavant, ha anunciat les línies mestres de les seves actuacions a l'editorial del darrer Document (de juny de 2014). Li desitgem tota mena d'encerts. Des d'aquest blog sempre ens tindran al seu costat. Fem vots perquè el Col·legi sigui el punt de trobada del conjunt de professionals, i ens agradaria que la gran majoria de graduats que fa pocs dies van celebrar l'acabament dels estudis, s'hi inscriguin de seguida.

Davant seu, més enllà dels reptes i neguits que afecten el Col·legi mateix i el seu funcionament, hi ha una sèrie de qüestions relacionades amb el conjunt de la professió, amb el món dels arxius i biblioteques a Catalunya, i amb la societat en general. Tant de bo que el Col·legi pogués intermediar i trobar el desllorigador a una sèrie de temes que fa temps que s'arrosseguen:
  • Unificació dels dos catàlegs col·lectius de lectura pública que existeixen avui en dia a Catalunya.
  • Reflexió sobre l'elaboració d'un únic catàleg de Catalunya (de tot tipus de biblioteca).
  • Construcció (o no) de la Biblioteca Central de Barcelona.
  • Actualització del decret de personal del sistema de lectura pública, que ha quedat desfasat.
  • Posada en marxa del préstec de llibres electrònics a les biblioteques públiques.
  • Reacció davant la possible desaparició com a tal de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB, arran de l'anunciada reorganització d'aquesta universitat.
  • Manca de personal tècnic en biblioteques i centres de documentació de l'Administració.
  • Altres?
Molta sort!

dimecres, 25 de juny de 2014

Vídeo promocional del grau

Ens alegra molt comentar l'aparició d'un vídeo promocional sobre el grau d'Informació i Documentació. Ha estat promogut per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB i s'ha estrenat fa poques setmanes.



Ens agrada perquè combina imatges de referents bibliotecaris tradicionals (que són fàcilment reconeixibles pels destinataris del vídeo) amb missatges plenament actuals i engrescadors. Hi parlen cinc professionals ‒tots exalumnes de la Facultat, òbviament‒ que, malgrat la seva joventut, ocupen llocs ben diversos i interessants.

Els testimonis que hi apareixen són Núria Palomar, que treballa en un òrgan de l'Administració (l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament), Cristina Gómez, del bibliobús del Montnegre; Francesc García, documentalista a l'empresa de pintures Roberto S.A.; Isaac Barrachina, de les biblioteques municipals de Sabadell, i Verónica Gil, del bufet Maluquer Advocats. Una diversitat àmplia d'entorns i també de tasques professionals desenvolupades.

En aquest blog hem parlat en diverses ocasions de l'ús del vídeo per promocionar la professió i els estudis. Per exemple, l'abril de 2013, posàvem uns quants exemples d'aquesta mena de mitjà divulgatiu. A final de 2013, la Universidad Carlos III de Madrid va produir un altre vídeo amb la mateixa finalitat. El podreu veure en aquest enllaç. Reconeixem la bona voluntat de totes les iniciatives, però modestament opinem que la que acabem de publicar a la Facultat és un exemple ben reeixit, que supera tots els precedents.

A l'aparició del vídeo s'hi afegeix la d'un altre material promocional, també editat per la Facultat en les darreres setmanes. Es tracta d'una sèrie de tríptics impresos (disponibles també en línia en pdf) sobre els diferents ensenyaments que s'imparteixen a la Facultat. És de lloar també en aquest cas la coherència en el disseny i la bona combinació d'imatge i text que conforma cada fullet. Des d'aquest enllaç tindreu accés als diferents tríptics.














Recordem que estem actualment en període de preinscripció universitària. No perdem cap oportunitat de promocionar el nostre grau entre parents, amics i coneguts.


divendres, 20 de juny de 2014

Visibilitat a La vanguardia: tres en una

Hi ha dies que fa goig llegir el diari. Ho dic des de la perspectiva d'aquest blog, naturalment. És a dir, hi ha dies en què la nostra professió apareix esmentada diverses vegades als mitjans de comunicació. Ahir va ser un dia d'aquests; i el mitjà de referència, La vanguardia. Efectivament, en tres ocasions, i per motius diferents, a l'edició d'ahir d'aquest rotatiu (19 de juny de 2014) van aparèixer citades les biblioteques.
La notícia més important va ser una petita crònica, signada per Llàtzer Moix, sobre la inauguració d'una nova biblioteca pública a la ciutat de Barcelona (pàg. 42). Atenció, que ja és la 40a biblioteca pública de la ciutat! Poca broma! Quasi podríem dir que ens hem acostumat a les inauguracions freqüents de noves biblioteques, i això no pot durar tota la vida! Ara resultarà que si passen uns mesos sense cap nova celebració d'aquesta mena ens agafarà una depressió, i no n'hi ha per tant. Anem prenent consciència que tot arriba un dia que s'acaba.


Però mentrestant, gaudim del moment. Com deveu saber, aquesta biblioteca nova és la Biblioteca Joan Maragall, emplaçada al districte de Sarrià-Sant Gervasi i dirigida per Angelina Cabré. Disposa d'uns 3.000 metres quadrats i ha obert amb uns 38.000 documents. Incorpora una novetat tècnica a Espanya (que jo ja havia vist feia anys a Berlín): un sistema automatitzat de devolució del préstec, que posa els volums en caixes preparades per a la seva recol·locació.

El segon esment al món bibliotecari a La vanguardia d'ahir és a la pàg. 46: es tracta d'una breu crònica, signada per J. Massot, sobre el Premi Llibreter, concedit el dia anterior a l'antiga fàbrica de cervesa Damm i al qual vaig tenir la sort d'assistir, convidat pel Gremi, a causa de la meva col·laboració amb l'Escola de Llibreria. Al cas: a part de distingir les obres literàries seleccionades pels llibreters, es concediren unes distincions a tres llibreters que fa 35 anys que es dediquen a aquest apassionant ofici. Un d'ells, el «bibliotecari Enric Balanzó», de la cooperativa Abacus.

Ho recull també l'agència Europa Press. Efectivament, bibliotecari i llibreter. I l'Enric no és pas un cas únic. Sense anar més lluny, un dels membres de la flamant nova Junta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, que prengué possessió del càrrec abans-d'ahir (felicitats!), en Marc Ferrayuoli, treballa també en una llibreria: la Formiga d'Or. I també la bibliotecària Judit Rodríguez, treballa a la Re-Read del passeig de Sant Joan. I n'hi deu haver més... Perquè llibreters i bibliotecaris compartim moltes coses, sens dubte!

I ja per no allargar-me més, la tercera menció bibliotecària a La vanguardia d'ahir. He deixat per al final la menys seriosa i ‒potser‒ la que s'adiu més al tarannà d'aquest blog. Es troba a la pàg. 24, i correspon a la columna de Quim Monzó, que cada dia ens delecta d'una manera ben amena. El seu títol: «Entre llibres». La primera frase ens planteja tot un repte al col·lectiu bibliotecari: «L'última vegada que vaig anar a una biblioteca va ser a mitjans dels anys vuitanta, a la de l'Ateneu Barcelonès». Home... això no pot ser, Quim! Humilment et demanem que visitis una biblioteca pública pròxima al teu domicili i que traslladis les sensacions que en tinguis en una columna pròxima.
Imatge obtinguda de la Viquipèdia

Comenta en Monzó a la seva columna que alguns amics seus li diuen que avui en dia troben a faltar espais de silenci a les biblioteques. I més endavant centra el seu escrit a glossar una notícia segons la qual «la setmana passada van arrestar en una biblioteca pública de Massachusetts una dona de vint anys que hi exercia la prostitució». Tot en to d'humor, com és natural.

Efectivament, la notícia es troba recollida en diferents mitjans, que detallen on esdevingueren els fets: a la Biblioteca Pública de Tewksbury, població d'uns 30.000 habitants. Per cert, en aquesta biblioteca no hi ha cap exemplar de les obres de Quim Monzó. De fet, no n'hi ha cap sobre literatura catalana.

Des d'aquí proposem un tracte: si en Quim Monzó comenta en una de les seves columnes de La vanguardia una visita a una biblioteca, ens comprometem a fer arribar a Tewksbury algunes de les edicions en anglès del nostre autor preferit.

Què? N'hi ha o no n'hi ha?



dilluns, 16 de juny de 2014

Un llibre per al bibliotecari «de qualitat»


Acabo de llegir un llibre que considero molt útil per a aquells bibliotecaris que vulguin millorar la qualitat dels serveis que presten al seu lloc de treball.



Balagué, Núria; Saarti, Jarmo. Gestión de la calidad en la biblioteca: diseña un sistema de gestión de la calidad basado en la norma ISO 9001. Barcelona: UOC, 2014. 148 p. (El profesional de la información; 25). ISBN 978-84-9064-105-7. 13,50 €.

Es tracta d'un manual d'acompanyament per aplicar la norma ISO 9001 en el context d'una biblioteca, arxiu o similar. Com segurament deveu saber, la norma ISO 9001 determina els requeriments amb què ha de comptar un sistema de gestió de la qualitat en qualsevol tipus d'organització o empresa. Posa les bases perquè la qualitat sigui comprobable al llarg del temps, i així se'n puguin beneficiar els usuaris i la mateixa organització, perquè aprofita al màxim els recursos de què disposa.

En la seva primera part, el llibre presenta els beneficis generals que es poden obtenir de la normalització i de l'aplicació d'aquesta norma, per tal d'augmentar el nivell de qualitat i la valoració que els usuaris proporcionen d'un servei. Tota la resta del llibre consisteix a anar comentant la posada en marxa de la norma, amb exemples extrets del món de les biblioteques. En l'enllaç següent podreu veure el sumari.

Els apartats principals repassen els diferents capítols de la norma, que es basen en els fonaments mateixos de qualsevol organització: la responsabilitat de la direcció, la gestió dels recursos, la realització dels productes (serveis, en el cas de les biblioteques), l'avaluació dels processos, i el procés de certificació. El desenvolupament del contingut és homogeni al llarg del llibre: després de la presentació i comentari de cada punt de la norma, segueixen uns apunts pràctics d'aplicació: «Cómo ponerlo en práctica», a manera de llista de comprovació per tal de no deixar-nos res d'important.

Núria Balagué, la primera de les autores del llibre, és experta en aquest tema. Ella va liderar l'aplicació d'aquesta norma al seu lloc de treball, el Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona, que va ser la primera biblioteca universitària de l'Estat a aconseguir certificar el compliment d'un sistema de gestió de la qualitat d'acord amb la norma ISO. Això passava l'any 2000.

A partir d'aquesta fita, la Núria Balagué, sotsdirectora del Servei i professora associada de la nostra Facultat, ha escrit molt i ha pronunciat moltes conferències sobre el tema. De fet, el 2007 va dedicar-hi la seva tesi doctoral, disponible en línia, de manera que al domini pràctic del tema s'hi suma la vessant teòrica. Del mateix any 2007, és un article publicat a la revista BiD (al número 19, de desembre de 2007), «L'ús de la norma de qualitat ISO 9001 a les biblioteques d'institucions d'educació superior» que pot servir per introduir-nos en el tema.

En conclusió, per a qualsevol que es trobi implicat en un procés d'implantació de qualitat o que prevegi que hi pugui estar implicat, aquest llibret, dins de la col·lecció amanosa d'El profesional de la información (publicada per l'Editorial UOC), és imprecindible per portar endavant el procés sense perdre's.

divendres, 13 de juny de 2014

L'Escola de Llibreria, una proposta professionalitzadora

El curs 2012-13 es va desenvolupar la primera edició del curs de postgrau de Llibreria, una proposta formativa fruit de la col·laboració entre la universitat i el sector privat que té com a objectiu principal formar personal tècnic capaç d'integrar-se laboralment al món del comerç del llibre. En aquests moments (juny de 2014) estan acabant les pràctiques els alumnes de la segona edició, i ja és obert el període de preinscripció per al curs que ve.
 

L'èxit de la primera edició que va transcendir més va ser la creació de la llibreria No Llegiu, per part d'un dels alumnes, en Xavier Vidal. Però a banda d'aquesta fita important, uns quants dels altres alumnes han aconseguit feina en el sector. Pel que fa a la segona edició ‒la que estem acabant aquests dies‒, repetim un resultat de primera categoria: Maite Sánchez, una alumna, ha obert al Clot una llibreria nova: Pebre Negre. Igualment, altres alumnes han estat ja contractats en diverses llibreries.

Aquests bons resultats són el fruit de diversos ingredients: una planificació adequada, realitzada conjuntament amb el Gremi de Llibreters de Catalunya, que són els màxims coneixedors d'aquest sector. Una tria del millor professorat possible, compost tant per professionals en actiu i amb una llarga experiència, com per professors de la Universitat. Un ajut econòmic provinent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ‒a través de l'Institut Català de les Empreses Culturals‒, que ens permet oferir el curs a un preu molt assequible. I un ambient cultural de la ciutat de Barcelona molt dinàmic, que si bé presenta el tancament de llibreries importants, també contempla l'obertura de moltes altres llibreries, de dimensions més petites i amb una clara vocació de treballar per dinamitzar culturalment el veïnat.

El marge comercial que dóna de si un negoci de llibreria és limitat. No podem prometre grans beneficis als emprenedors que s'instal·lin pel seu compte. Tanmateix, sabem que el llibre és capaç de despertar passions. I és a aquestes persones que senten una crida a treballar envoltades de llibres, a fer de la promoció de la lectura i de la cultura en general la raó de la seva vida laboral, a qui adrecem aquesta oferta.

Fins al 30 de juny de 2014 hi ha temps per tramitar la preinscripció per al curs que ve.

Per a més informació, podeu consultar la pàgina web: http://www.ub.edu/biblio/edl
O descarregar-vos el tríptic informatiu.
I si voleu estar al cas de les notícies generades al món de la llibreria, no deixeu de subscriure-us al blog de l'Escola: http://bd.ub.edu/edl/ca
I del Twitter què me'n dieu? Les novetats al minut: https://twitter.com/EdL_UB


dimecres, 11 de juny de 2014

Els programes electorals per a la Junta del COBDC, amb lupa

Aprofitant la disponibilitat de programari gratuït en línia per processar textos, m'ha semblat oportú analitzar els programes de les dues candidatures que es van presentar per dirigir el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC), en les eleccions que van tenir lloc el passat 4 de juny.


L'objectiu d'aquest divertiment és constatar quines són les paraules que més freqüentment són esmentades en cada programa i comprovar si es donen semblances o diferències significatives entre les dues candidatures.

Naturalment que aquesta anàlisi apareix després que el resultat de les eleccions ja és definitiu, perquè no hauria pas volgut que aquestes dades, obtingudes amb tècniques pròpies de la lingüística computacional, haguessin pogut influir en la presa de decisió de cap col·legiat.

Per un cantó es pot defensar que l'anàlisi estadística d'un programa electoral no pot oferir conclusions serioses sobre les posicions ideològiques o estratègiques que defensa, ni tampoc es poden preveure els èxits o els fracassos en la gestió futura d'un equip de treball. Però per un altre cantó, també es pot advocar pel contrari: el pensament humà s'expressa en paraules, i no és el mateix utilitzar un terme que un altre.

Per abonar el primer punt de vista podria referir-me a exemples anecdòtics, però certs, en què utilitzant unes mateixes paraules (que comportarien un resultat estadístic idèntic) es pot dir una cosa i la seva contrària. Recordeu l'exemple de «la coma que va salvar una vida»?:
«Perdó impossible, que el desterrin a Sibèria»
«Perdó, impossible que el desterrin a Sibèria»
Igualment, l'anàlisi estadística pot –en determinats casos– proporcionar dades que donin peu a interpretacions errònies. Per exemple, per norma general, el fet que un article de revista sigui molt citat per altres (i sabrem que ho és per l'anàlisi estadística de la documentació on pot aparèixer) és un índex positiu, de popularitat o impacte. Però aquestes cites –o una part– podrien respondre a referències negatives, que indicarien justament el contrari...

Tanmateix, la postura més estesa és la segona, la que efectivament creu que de l'anàlisi estadística d'un text –sobretot si la mida del text analitzat és força gran– es poden extreure conclusions vàlides respecte del seu contingut. Hi ha una llarga tradició d'interpretació de textos polítics i literaris a partir del seu tractament estadístic. Perquè, per posar un exemple gens subtil, no és el mateix trobar un ús molt freqüent de l'expressió «reestructuració econòmica» o bé de la paraula «retallades». En la tria del mot hi ha una intenció política, una opció ideològica.

La metodologia seguida per analitzar els programes del COBDC ha estat força senzilla. Partim dels textos originals, disponibles en pdf al web del COBDC. Tot seguit s'han convertit aquests documents a text sense format (txt), perquè puguin ser processats pel programari que utilitzem. L'aplicació que s'ha fet servir ha estat AntConc, creada per Laurence Anthony, professor de la Universitat de Waseda, al Japó. El programa és d'accés lliure, disponible per ser descarregat des d'aquí.

Una de les funcions bàsiques que ofereix AntConc és la creació de llistes de paraules d'un text determinat, ordenades per freqüència d'aparició o alfabèticament. Per tal que les paraules poc significatives (com els articles, les preposicions, etc. no interfereixin en el resultat, s'introdueix en el programa una llista d'aquests mots que evita que es tinguin en compte a l'hora del processament). De llistes de paraules no significatives (anomenades, en anglès, stop words) n'hi ha diverses. Nosaltres hem utilitzat la creada per Lluís de Yzaguirre i Maura, de l'Institut de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra (a la qual li n'hem afegit unes quantes que s'havia deixat: del, dels, als, pel, pels), i disponible en aquest enllaç.
Aquests són els resultats. El programa de la candidatura «A prop teu», presidida per Daniel Gil, disponible aquí consta d'un total de 1.001 paraules (després d'haver eliminat les stop words); el nombre de paraules diferents és de 587.

La paraula amb més freqüència d'aparició és «Col·legi», utilitzada 24 vegades. Vegem tot seguit les 20 paraules més utilitzades:

Les 20 paraules més utilitzades al programa de Daniel Gil


El programa de la candidatura «Fem COBDC x tu», que encapçalava Montserrat Garcia Alsina, es troba en aquest enllaç. El formen un total de 921 paraules (sense comptar els mots no significatius), i el nombre de paraules diferents és de 459.

En aquest cas, la paraula que encapçala el rànquing de la més utilitzada és «accions», amb 22 aparicions. Aquesta és la taula de les 20 primeres paraules, per ordre d'aparició, en aquest programa:
 
Les 20 paraules més utilitzades al programa de Montserrat Garcia



Si ens fixem en les dues llistes de paraules –les més utilitzades en els dos programes– veurem una coincidència de 7 casos (accions, activitats, Col·legi, col·legiats, fer, professionals, treball), és a dir un 35 % del total.

Després d'observar les dades, podem aventurar unes interpretacions ràpides. Basant-nos en les paraules més utilitzades en ambdós programes, podríem dir –amb totes les reserves que calguin– que tots dos presenten una coincidència en els conceptes fonamentals referits a l'entitat (Col·legi, col·legiats, professionals), en les ganes de portar a terme uns plans (fer, accions, activitats) i en el tema que preocupa més el col·lectiu a hores d'ara (treball).

Què diferencia el programa de Daniel Gil, a partir d'aquestes dades? Una referència al lloc de treball que caracteritza tradicionalment el nostre col·lectiu (biblioteques), una presència del país (Catalunya) i una menció del tarannà que marcarà el treball de l'equip (informació, comunicació, serveis).

Per la seva banda, el programa de Montserrat Garcia destaca per un enfocament innovador (nous, noves, iniciatives) i un èmfasi en noves formes d'entendre la professió (coneixement, societat).

Fins aquí aquest divertiment. El que compta de debò ara és que l'equip guanyador es posi a treballar de valent, que la seva gestió es vegi adornada per tota classe d'encerts, i que el col·lectiu professional li doni suport, sense evitar les crítiques constructives, com sens dubte farem des d'aquest blog.


dimecres, 4 de juny de 2014

Seguiment dels convenis de cooperació educativa (4)

Per quart mes consecutiu, facilito tot seguit les dades dels anuncis penjats a la vitrina de la Secretaria en els quals s'ofereixen pràctiques en empreses i institucions per a estudiants del grau d'Informació i Documentació de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, a realitzar en el marc legal dels convenis de cooperació educativa.


Prenc les dades el dia 2 de juny de 2014 (primer dia laborable del mes). El nombre d'empreses o institucions que han tramès un anunci perquè es pengi a la vitrina és de 9, i el nombre d'estudiants demanats és de 14 (hi ha diversos anuncis en què es demana més d'un estudiant).

De les entitats demandants, 3 són del sector públic (biblioteca especialitzada, biblioteca universitària i òrgan de l'Administració) i 6, de l'àmbit privat (biblioteca universitària, consultoria, informàtica, serveis de personal, productora audiovisual i associació cultural).

La mitjana de la remuneració oferta és de 4,90 euros per hora (amb una variació que va des de 0 fins a 8,75 euros per hora).

Les dades d'aquest mes reflecteixen un increment de més del 50 % en el nombre total de places ofertes (el mes anterior foren 9 en total), i una lleugera davallada en la remuneració mitjana (el mes passat fou de 5,33 euros per hora). Es constata una presència majoritària del sector privat en els llocs a desenvolupar les pràctiques i una varietat interessant de llocs de treball.

Em congratulo d'aquesta realitat i animo els lectors d'aquest blog a tenir això present quan se'ls presenti l'oportunitat de donar a conèixer el nostre grau entre estudiants de batxillerat i altres possibles alumnes de la Facultat que es trobin indecisos a l'hora d'escollir els estudis universitaris a seguir.

Hem de tenir en compte que aquests dies ens trobem en ple període de preinscripció universitària, és a dir, l'època en què els que desitgen entrar la universitat el proper curs han de triar entre totes les opcions possibles. Un dels factors que poden tenir en compte (entre d'altres) és la possibilitat d'adquirir experiència pràctica durant els estudis, element del qual la nostra Facultat pot presumir ben orgullosa.

Ho farem? El futur de la professió depèn en bona mesura de la quantitat (i qualitat) dels estudiants que comencin el grau.

Vegeu les entrades anteriors d'aquesta sèrie en aquest enllaç.


dilluns, 2 de juny de 2014

Bibliotecari, un ofici de risc?

Fa unes setmanes vaig publicar una entrada amb un títol similar a la d'avui. Hi comentava que la responsable d'una biblioteca pública d'una bonica localitat vallesana va haver de fugir per cames quan un home que patia un trastorn mental va irrompre a la biblioteca de manera amenaçadora brandant un ganivet.


Avui, un titular de la premsa, d'entrada, em trasbalsa: «L´Audiència Nacional condemna el ´bibliotecari´ d´Al-Qaeda a 8 anys de presó». Per un instant tinc un sentiment solidari vers un col·lega que sembla passar per un mal tràngol; però quan conec els detalls, de seguida me n'aparto emocionalment. Mudhar Hussein Almalki, que és com es diu el reu, era un membre destacat de l'organització terrorista Al-Qaida. Nascut a Jordània i establert a València, on fou detingut, es dedicava a fomentar activitats terroristes mitjançant la xarxa.

I de què li ve el nom de «bibliotecari»? La resposta la trobem a la sentència del tribunal, de 66 pàgines i consultable en línia. Sentència, per cert, que conté una introducció força detallada sobre els mètodes de propaganda del fanatisme islamista. A la p. [14], detalla:
«El acusado mantenia una fluida comunicación con los Jeques que dirigían el aparato de propaganda de la Red en la que se hallaba inserto y era responsable de la gestión de una biblioteca con una profusa colección de productos mediáticos yihadistas, cuyos productos difundía a través de la infraestructura de la Red Ansar Al Mujahideen en internet».
A la mateixa pàgina, més endavant:
«Desde 1999 el acusado, a través de internet, ha venido almacenando en dispositivos informáticos una ingente cantidad de archivos y documentos sobre la yihad, discursos de jefes yihadistas, líderes de organizaciones terroristas, manuales de armas, fabricación de explosivos y otros productos relacionados con el terrorismo radical islamista, en un número próximo a los 214.000, con un tamaño total de 883 gigabytes, ordenados en unas 23.000 carpetas. La finalidad de dichos archivos era su difusión entre terceros partidarios de la yihad violenta y como medio de ayuda a la formación y adiestramiento en las acciones terroristas».
Més endavant, p. [24]:
«Desde su cargo de gestor de la biblioteca yihadista, ha facilitado los enlaces necesarios en la sala y correspondientes a la biblioteca, entre los usuarios de los distintos foros, todo tipo de material de exaltación del terrorismo, así como manuales de formación y adiestramiento terrorista en campos tales como reclutamiento y fabricación de artefactos explosivos, gases y venenos».
Naturalment que no sentim cap simpatia per aquest home, però no deixa de ser curiós constatar la manera com és descrit per un dels guàrdies civils que va intervenir en la investigació, segons que recull la sentència (p. [60]):
«Era un hombre meticuloso, trabajador, detallista, y sacaba rendimiento a todas las horas que invertía en ese trabajo».
Desitgem que l'estada a la presó del condemnat serveixi per reinserir-lo a la societat, i que una vegada fora de la garjola, el Sr. Almalki no reincideixi en aquestes males pràctiques, ans al contrari, que aprofiti els trets positius del seu caràcter, com destacava el membre de la benemèrita, per crear altres biblioteques digitals molt més útils per a tothom.

________________

Nota per a Màrius Serra: L'advocat defensor del terrorista es deia de cognoms Guerra Medina.
Nota de premsa de l'Audiència Nacional: http://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder_Judicial/Audiencia_Nacional/Noticias_Judiciales/Ocho_anos_de_carcel_para_el__bibliotecario_de_Al_Qaeda_
Notícia del diari El mundo, on hi ha l'enllaç a la sentència: http://www.elmundo.es/espana/2014/05/29/538731d6268e3e22718b4579.html