Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Enciclopèdia Catalana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Enciclopèdia Catalana. Mostrar tots els missatges

dijous, 20 de setembre del 2012

Els bibliotecaris a les enciclopèdies

No fa gaires dies es va donar a conèixer un projecte que està tirant endavant el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: la participació de les biblioteques públiques del país en la creació de continguts a la Viquipèdia. Aquí hi ha la nota de premsa que ho explica: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=159566&idioma=0



De fet no cal demanar permís a ningú per introduir articles nous a la Viquipèdia o editar els que ja hi ha: només és qüestió de voler-ho fer (i seguir les pautes de treball de la mateixa enciclopèdia). Però està molt i molt bé que des de les institucions es fomenti aquesta col·laboració de manera activa, i que els bibliotecaris assumim aquesta tasca com una part més de la nostra feina. Aquest és un bon exemple de treball en favor de la visibilitat de la professió!

Ara mateix a la versió catalana de la Viquipèdia hi ha molt poques entrades dedicades a biblioteques individuals del nostre país: em sembla que només hi apareixen una quinzena de biblioteques, com ara la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú, la de Moià, les públiques de l'Estat de Lleida i Tarragona, etc.. Jo diria que totes i cadascuna de les biblioteques públiques hi podrien tenir cabuda (em baso en el fet que totes les estacions de metro de Barcelona hi tenen una entrada...). Naturalment, a més de les biblioteques públiques també hi han de ser les altres biblioteques singulars: Arús, Ateneu, Seminari Diocesà...

A banda de les biblioteques en si, a la Viquipèdia catalana hi manquen alguns articles relacionats amb el nostre món professional. I alguns que ja hi són mereixerien una actualització important. El que ve a continuació són idees per a noves entrades; però no pretén ser cap llista exhaustiva! Només alguns suggeriments!

Conceptes variats:
  • arquitectura de la informació
  • biblioteca
  • biblioteca escolar
  • dipòsit legal
  • directori (com a obra de consulta)
  • llegibilitat

Entitats catalanes o internacionals, vives o mortes:
  • Amic de Paper
  • FESABID
  • FID
  • Gremi de Llibreters de Catalunya
  • Liber (fira del llibre)

Professionals destacats:




L'altra gran enciclopèdia catalana en línia i d'accés gratuït, Enciclopèdia.cat ha incorporat recentment articles diversos relacionats també amb el nostre àmbit. Relaciono aquí uns quants que he trobat (tampoc vol ser cap llista exhaustiva):

Tot ajuda perquè la nostra professió sigui més coneguda i més visible! Convé que la informació sobre el món de les biblioteques (el món de la informació i la documentació) estigui tan present com pugui ser, a fi i efecte que l'impacte en la societat sigui el màxim possible i la nostra presència social, ben alta...

Entre tots ho farem tot!


dimecres, 7 de desembre del 2011

Els amics americans: anuari sobre les biblioteques

Avui porto a la pantalla un comentari sobre la darrera aparició d'un informe anual elaborat per l'ALA (American Library Association) sobre la situació de les biblioteques als Estats Units. Aquesta n'és la referència:



La publicació apareix anualment des de 2006. Les edicions anteriors es troben aquí: http://www.ala.org/ala/newspresscenter/mediapresscenter/americaslibraries/soal_archive/index.cfm.

Es tracta d'un estat de la qüestió que retrata força detalladament tots els tipus de biblioteques (públiques, universitàries, escolars) i altres aspectes relacionats. Aquests són els capítols principals:


  • Library funding
  • Public libraries
  • School libraries
  • Academic libraries
  • Library technology
  • Social networking
  • Library construction and renovation
  • Outreach and diversity
  • Washington scene
  • Intellectual freedom 

(En aquest bloc vam comentar ja fa temps un estudi sobre la situació de les biblioteques universitàries als Estats Units: http://bib-doc.blogspot.com/2011/10/les-biblioteques-universitaries-amb.html)

Les fonts d'informació en què s'han basat per elaborar aquest informe són múltiples i variades: notícies de premsa, dades estadístiques provinents d'organismes oficials, declaracions i documents generats per l'ALA mateixa, estudis sectorials elaborats per experts o institucions, conclusions de congressos i jornades... Hi ha unes 125 fonts citades al final del treball. (Per cert, aquesta bibliografia també és interessant per ella mateixa, per als interessats en aspectes específics.)

El contingut es presenta en forma de peces d'informació una mica deslligades les unes de les altres, tot i que agrupades pels grans tipus de biblioteques i els altres capítols. Es podria dir que és una recopilació (editada) de notícies rellevants. El resultat és fàcil de llegir perquè està redactat en un estil més aviat periodístic que no pas científic.

En portada, sota el títol, tres frases de síntesi del treball, a manera de lemes promocionals:

  • Taxpayers trust libraries
  • Job-seekers, entrepreneurs turn to libraries
  • 65 % of public visited library

Enguany, inevitablement, per sobre de totes les dades i informacions hi planeja la nefanda crisi dels trons. Moltes notícies la tenen com un referent: bé perquè hi ha hagut retallades en alguns serveis, acomiadaments de personal i tancament de biblioteques, bé perquè hi ha hagut reaccions populars demanant el contrari, o per posar de relleu els esforços dels gestors i dels bibliotecaris per fer front als mals temps que corren i tractar de fer més amb menys.

Al capítol de les tecnologies s'hi tracten els reptes que la digitalització posa en la nostra labor quotidiana, i l'efecte cada vegada més important que té el llibre electrònic a la feina. I també es fa referència a l'ús que fem a les biblioteques de la tecnologia al núvol, la participació que tenim i l'ús que fem de les xarxes socials, l'aparició dels diversos dispositius mòbils i la relació que guarden amb nosaltres...

En definitiva: un bon model a tenir en compte per si «algú» volgués començar a elaborar un anuari català del conjunt de les biblioteques. Jo –com qualsevol aficionat a les obres de consulta– ho veuria molt interessant, perquè seria una publicació que compliria dos objectius: servir de dipòsit de dades del nostre món (que permetés, anys a venir, l'elaboració còmoda d'estudis de més recorregut sobre el tema) com també –i sobretot– com a eina de difusió a la societat (la societat política, acadèmica i civil) del paper de les biblioteques avui en dia.

Ja tenim precedents de projectes així. A casa nostra l'anuari Bibliodoc, que va publicar el Col·legi fins el 2006 (http://www.raco.cat/index.php/Bibliodoc) incloïa entre els seus articles algun treball de síntesi de dades. Però eren bàsicament tendències del sector, estadístiques i notícies de premsa (sense editar). 

D'una manera molt resumida també es dóna cada any (des de 1996) una síntesi dels esdeveniments més importants succeïts en el nostre àmbit professional als Anuari d'Enciclopèdia Catalana (http://ccuc-classic.cbuc.cat/record=b1793692~S23*cat  o http://sinera.diba.cat/record=b1199769~S171*cat). Disponible en línia només per a subscriptors de l'enciclopèdia.

L'Anuari de l'Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura (http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori), del qual ha aparegut fins ara un sol número, inclou diversos treballs amb aquest enfocament de síntesi de la situació, molt reeixits. S'hi aborden les biblioteques públiques, les escolars, aspectes històrics, la promoció de la lectura, i altres.

En l'àmbit espanyol existeix l'Anuario de bibliotecas españolas, publicat des de 2008 per la Fundación Alonso Quijano (http://cataleg.ub.edu/record=b1833963~S1*cat). Es troba disponible en línia des de l'edició de 2011 només per a subscriptors de la revista Mi biblioteca (publicada per la mateixa fundació).  Però a banda d'una introducció de quatre pàgines en què es fan unes consideracions generals de la situació, el gruix de l'obra consisteix en un repertori de recursos d'utilitat per a bibliotecaris i usuaris. No es tracta d'un anuari com els que estem comentant ací.

També l'Anuario ThinkEPI, eficaçment dirigit per Tomàs Baiget (http://www.thinkepi.net/anuario-thinkepi/anuario-thinkepi-2011), inclou en cada edició una sèrie d'articles breus anomenats «Informe de situación» que proporcionen l'estat de la qüestió sobre la professió, les biblioteques, els recursos d'informació, etcètera.

Pel que fa a les biblioteques públiques, el Ministeri publica les estadístiques, però sense gaires comentaris valoratius (http://cataleg.ub.edu/record=b1564742~S1*cat). I en el sector de les biblioteques universitàries disposem també d'una font amb dades estadístiques elaborada per Rebiun: http://estadisticas.rebiun.org/Contents.aspx.

Per últim esmentarem l'exemple de l'anuari italià, que es publica des de 2001: Rapporto sulle biblioteche italiane. 2009-2010. A cura di Vittorio Ponzani; direzione scientifica di Giovanni Solimine. Roma: Associazione italiana biblioteche, 2010. 193 p. ISBN 978-88-7812-206-2.

Només el conec de referències. N'hi ha una ressenya d'Anna Galluzzi aquí: http://www.aib.it/aib/boll/2011/1101115.htm i la relació dels publicats aquí: http://www.aib.it/aib/editoria/rbib/rbib.htm (disponibles en línia les dues primeres aparicions).

Doncs... potser sí que estaria bé que existís una publicació editada independentment, que, sense ànim d'eclipsar les que ja existeixen, tingués la pretensió d'adreçar-se al públic en general i a les instàncies de poder per donar a conèixer la realitat de la situació del conjunt de les biblioteques catalanes.