dijous, 28 de març del 2013

Panorama de l'emprenedoria a Espanya

La Fundación Iniciador (http://www.iniciador.com/), creada a Madrid el 2007 amb la intenció de posar en contacte emprenedors i fomentar l’activitat emprenedora, organitza trobades mensuals en diferents ciutats espanyoles. Això li ha permès comptar amb una xarxa força àmplia de persones (més de 20.000) que han participat en alguna ocasió en alguna de les seves activitats. Aprofitant en part aquests contactes han elaborat un informe prou complet de la situació de l’emprenedoria a Espanya.
Observatorio de clima emprendedor [en línia]. 2012. [Madrid]: Fundación Iniciador: Sage, [2012]. 33 p. <http://iniciador.com/files/2012/12/OCE_2012-WEB.pdf>. [Consulta: 25 març 2013].
Aquesta és la segona edició d’aquest estudi, que és elaborat conjuntament amb Sage (http://www.sage.es/) (distribuïdor de programari per a empreses petites i mitjanes). El treball s’ha realitzat a partir de 700 entrevistes telefòniques, efectuades aleatòriament per tot Espanya (amb les correccions oportunes) durant el setembre de 2012 entre el total de 56.000 autònoms donats d’alta els anys 2010 i 2011 i a 156.000 empreses petites i mitjanes creades els mateixos anys al nostre Estat.

A partir dels resultats de l’enquesta es pot afirmar que el 63 % dels autònoms són homes. La gran majoria (el 74 %) comencen l’emprenedoria entre els 25 i els 44 anys. La principal raó que porta a una persona a emprendre un negoci és la manca d’oportunitats en el mercat laboral: el 37 % dels enquestats donen aquest motiu. Les raons que van a continuació són l’autorealització personal (19 %) i ser el propi cap (17 %). Des que sorgeix la idea fins que s’obre el negoci passa menys d’un any en el 69 % dels casos.

Es pregunta sobre els ajuts que han rebut i com han trobat finançament. Pel que fa a la quantitat necessària, el 47 % dels autònoms han necessitat entre 10.000 i 50.000 euros. El 23 %, menys, i el 21 %, més. La jornada laboral de vuit hores només la poden complir el 17 % dels autònoms que han contestat l’enquesta. Tota la resta hi dediquen més hores.

Pel que fa al salari que obtenen en comparació a la feina anterior, només el 12 % declara que és superior. Un altre 12 % diu que guanya el mateix que abans, i el 59 % diu que guanya menys que abans.

Es pregunta també sobre la manca de coneixements detectats. Les àrees més esmentades, amb no gaire diferència entre elles, han estat: màrqueting, gestió interna, informàtica, comptabilitat.

Es demana l’opinió sobre els factors que són importants per a l’èxit. I si creuen que els poders públics fomenten l’emprenedoria (el 92 % pensa que no). Els obstacles principals que dificulten la creació d’una empresa són: la manca de finançament (30 %), les càrregues fiscals (28 %) i la incertesa sobre el futur (17 %). Es demana tot seguit les millores que l’Administració hauria d’introduir per a la bona marxa dels emprenedors, tant de caràcter financer com fiscal.

Mirant el got mig ple, es demana als enquestats què consideren que és el millor de l’emprenedoria. Les respostes amb més percentatge són: el fet de treballar per a un mateix (37 %), l’autorealització personal (33 %), ser el propi cap (26 %) i la llibertat o independència (16 %). En canvi, pel cantó dolent, el pitjor de ser emprenedor és la quantitat d’hores que cal esmerçar-hi (el 37 % dels que contesten responen això), les preocupacions de la feina (26 %) i temes econòmics (el risc del patrimoni personal, 11 %; la manca de liquidesa, 11 %, i els impostos, 10 %).

Tot i aquest estudi s’ha elaborat fa pocs mesos (el setembre de 2012), encara no s’havia promulgat el decret del Govern central, publicat al BOE del 23 de febrer de 2013:
Espanya. «Real decreto-ley 4/2013, de 22 de febrero, de medidas de apoyo al emprendedor y de estímulo del crecimiento y de la creación de empleo» [en línia]. Boletín oficial del Estado, n.º 47 (23 feb. 2013), p. 15.219-15.271. <http://www.boe.es/boe/dias/2013/02/23/pdfs/BOE-A-2013-2030.pdf>. [Consulta: 26 març 2013].
Són 53 pàgines (més dues pàgines més d’errors i errates, publicades el 28 de febrer).  Per a un coneixement més àgil, n’hi ha un resum amb les dades més significatives, preparat per la Moncloa aquí: http://www.lamoncloa.gob.es/NR/rdonlyres/64DB4A9C-1F2B-4D5C-884F-E701A85D0556/229937/Apoyoalemprendedor.pdf

Desconeixem l’eficàcia d’aquestes darreres mesures; el desig de tots és que la gent amb iniciativa es trobi amb els mínims inconvenients administratius per tirar endavant una empresa. Però crec que el secret de l'èxit es troba en la idea inicial, que ompli una necessitat no coberta. I en això els bibliotecaris hem de ser capaços de tenir inventiva.

dimarts, 26 de març del 2013

Trobem el nostre futur sense oblidar el passat

Aquesta és la idea d’un article publicat recentment a l’IFLA journal, que correspon a un treball presentat al darrer congrés de l’IFLA, celebrat l’agost de 2012 a Helsinki:
Gray, Sara Wingate. «Locating librarianship’s identity in its historical roots of professional philosophies [en línia]: towards a radical new identity for librarians of today (and tomorrow)». IFLA journal, vol. 39, no. 1 (March 2013), p. 37-44. <http://ifl.sagepub.com/content/39/1/37.abstract?etoc>. [Consulta: 25 març 2013].
L’autora és estudiant de doctorat al Department of Information Studies de la University College London. I aquest article toca de ple un dels objectius del nostre blog: el present i el futur de la professió, sense oblidar-ne el passat. El treball fa un repàs de les etapes històriques per les quals ha passat la professió, amb unes aportacions personals al final.

Entre els treballs més significatius que esmenta i pren com a base hi ha el Defining our professional future, de l’associació britànica CILIP (Chartered Institute of Library and Information Professionals), publicat el 2010 i disponible en línia.

Coincidim amb l’autora en l’apreciació que una de les característiques de la nostra professió, avui en dia, és la seva fragmentació. No tothom respondria igual a les preguntes següents: quin grau de pertinença a un tronc comú hi ha entre els arxivers i els bibliotecaris? El bibliotecari escolar que té una dedicació docent i el que treballa en un centre de documentació especialitzada, poden compartir una conversa professional? El personal encarregat de posicionar adequadament la marca d’una empresa als cercadors s’identifica amb la denominació «bibliotecari»?

L’article poua en la història de la professió fins a Alexandria, on el bibliotecari en cap, Cal·límac de Cirene (260-240 aC) havia elaborat un catàleg per organitzar la literatura grega en vuit grans categories. Però anava més enllà d’un simple catàleg: incloïa biografies breus dels autors principals. En aquest primitiu exemple d’eina elaborada per un bibliotecari podem identificar algunes de les habilitats que avui en dia es reconeixen com a típiques dels bibliotecaris: catalogar, indexar i classificar.

S’atura també en l’època de les biblioteques monàstiques, a l’edat mitjana. Al segle X es confeccionaven llistes de llibres en préstec, i es feien tasques d’inventari i classificació, distingint les obres que eren de consulta de les que podien agafar-se prestades. I observem la circulació dels exemplars entre monestirs, arreu d’Europa. Aquí es poden veure els precedents de l’actual gestió de la col·lecció i les habilitats de comunicació.

Comenta després els assoliments aconseguits per Ranganathan, i es detura més en el naixement de la Documentació i la tensió existent entre aquesta nova visió, que fa èmfasi en la informació i no tant en el continent, i la tradicional de les biblioteques.

A partir d’aquestes bases, aborda el problema de la definició actual de la nostra professió. Coincideix amb R. David Lankes (The atlas of new librarianship, Cambridge, Mass.: MIT Press, cop. 2011), que si pretenem definir la professió a partir de les funcions que exercim els bibliotecaris, no ens en sortirem (per la varietat de sortides que ofereixen els estudis). En canvi, proposa que prenguem com a base per a la definició la missió que tenim: millorar la societat facilitant la creació de coneixement de la gent.

Posa alguns exemples de llocs de treball ben diferents, però que compleixen aquell objectiu bàsic citat. I acaba: «So, what, in effect, does it mean to call oneself a Librarian in the 21st century? [...] a deep and intimate commitment to (exploring) humanity, and a mandate for democratism in information access and provision becomes clear.» (p. 43).

A la bibliografia final cita 27 treballs.

dijous, 21 de març del 2013

Portal europeu d'ajuda als emprenedors joves

Tot i que el percentatge d’emprenedors a Espanya és molt baix (segons un estudi publicat el 2011 per la Fundació Príncep de Girona, tan sols ho és el 5,1 % de la població) no ens cansem de donar a conèixer facilitats i recursos pensats per a aquesta engrescadora activitat. Ho fem per dos motius: perquè les sortides laborals habituals del nostre sector es troben en una situació més aviat somorta i perquè estem convençuts que en el nostre àmbit de la informació i la documentació els bibliotecaris (amb la col·laboració d’altres professionals quan calgui) podem tirar endavant molts projectes innovadors que poden redundar en activitats lucratives.

Avui presentem un servei d’informació en línia, d’abast europeu, adreçat fonamentalment els joves, en els àmbits de la formació, l’ocupació i l’emprenedoria: No me paro... elijo mi futuro¡!: http://www.nomeparo.eu/

Ha estat desenvolupat per la Secretaria d’Estat per a la Unió Europea, amb la col·laboració de diverses institucions europees. No és més que un recull d'enllaços cap a serveis i programes que ja existeixen de fa temps. El jove que ja estigui interessat per aquests temes pot ser que no descobreixi res de nou; però si més no el portal aporta la comoditat de trobar tota la informació important reunida i ben organitzada.

Centrem-nos en l’apartat dedicat al futur emprenedor. S’informa del programa d’Erasmus per a joves emprenedors, dels serveis del Ministeri d’Indústria, del que ofereix Universia, diversos programes europeus (Media, Progress...) i l’enllaç a un cercador d’ajuts que manté la revista Emprendedores.

Esperem que us sigui d’utilitat.

dimarts, 19 de març del 2013

Idees per promocionar la professió. 2: La samarreta promocional

Qui no ha vist algun cop una samarreta que li ha cridat l’atenció? Hi ha dissenys realment originals i divertits. Molts són de caire publicitari: de productes, d’universitats, de ciutats... Altres senzillament inclouen missatges graciosos o amb alguna picardia...


Doncs bé, la proposta d’avui no té més secrets. Hem de formar un grup de treball integrat per representants de les més altes institucions bibliotecàries del país (universitats, Col·legi, Generalitat, consorcis...) que dicti les línies mestres per al disseny d'una samarreta amb un missatge clar, però atractiu alhora, que serveixi per a la finalitat que estem perseguint. «Sóc bibliotecari», «Sóc bibliotecària» o qualsevol altre lema que comporti una reacció solidària de la gent vers el gremi, o bé per facilitar el  descobriment de la professió de bibliotecari.

La idea és la mateixa que va inspirar els promotors de la bossa que porta el nom de «Biblioteca», que va realitzar la Diputació de Barcelona ja fa uns anys i que es veu per tot arreu, amb tants bons resultats:



A la xarxa es troba més d'una empresa que ofereix una línia de dissenys bibliotecaris en samarretes. Per exemple, l'empresa Zazzle, d'Estats Units, de la qual obtenim la imatge següent:


I Cafe Press, també d'Estats Units. La imatge següent prové d'aquesta companyia:

També les grans biblioteques, entre les productes de merxandatge, tenen samarretes, com la Biblioteca del Congrés de Washington. La nostra biblioteca nacional, la Biblioteca de Catalunya, ofereix un parell de samarretes inspirades amb materials del seu fons: Sant Jordi i el Quixot. En un àmbit més local, la Biblioteca Regional de Murcia va fer també la seva proposta.

Ja hi ha hagut algú –hi ha gent per a tot– que ha realitzat una recopilació de samarretes amb aquesta idea. Hem localitzat el recull fet per Jose M. Ubé: http://jmube.blogspot.com.es/2010/04/moda-bibliotecaria.html

Hi ha dissenys més simples:

I d'altres més complexos:


Només cal decidir-se i fer-ne un tiratge generós, perquè tot el personal bibliotecari que ho desitgi la porti posada amb orgull. I quan els joves graduats en Informació i Documentació es col·legiïn, la samarreta pot formar part del lot de regal d’entrada al Col·legi.

Fins aquí aquesta proposta. Si se us acudeix alguna idea que serveixi per promocionar la professió de bibliotecari a la societat, no deixeu d’afegir un missatge a aquesta entraeda o enviar-me un correu particular. Ho estudiarem i ho donarem a conèixer!

dijous, 14 de març del 2013

Buscar feina a l’estranger

Aquest missatge va adreçat preferentment als estudiants actuals de la Universitat de Barcelona. El Servei d'Atenció a l'Estudiant de la UB (SAE), dins del cicle de xerrades gratuïtes anomenades «El Club de Feina» programa regularment unes sessions força intressants enfocades a facilitar la inserció laboral dels futurs titulats.

La sessió del proper dilluns 18 de març de 2013 porta per títol «Buscar feina i fer pràctiques a l’estranger». Serà portada a terme per un representant de Nexes Interculturals de Joves per Europa. I tindrà lloc de 13 a 14 h, a l’edifici Florensa, aula 4. Vegeu el mapa d'emplaçament: http://www.ub.edu/futursinousestudiants/mapa-sae.html. No hi ha molta més informació, però aquesta és la font de la notícia.

Sobre «El Club de Feina», amb la programació d’altres xerrades, podeu consultar aquesta pàgina: http://www.ub.edu/sae/orientacio/clubdefeina.htm

«Treballar a l’estranger» és un tema que ha estat tractat diverses vegades en aquest blog:
http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/treballar%20a%20l%27estranger

En el moment que acabem la carrera, que encara som prou joves (i no és broma) és una ocasió molt oportuna per portar a terme una experiència internacional. A més, la crisi econòmica ambiental d'avui en dia és un altre factor que afavoreix prendre aquesta decisió.

Força gent «tasta» una experiència internacional durant els seus estudis a la Facultat, gràcies a les oportunitats ofertes pel nostre centre: amb el programa Erasmus, que permet estudiar un semestre a Europa; o amb el més popular programa de Pràctiques d’Estiu a l’Estranger (propi de la Facultat), o amb altres oportunitats més esporàdiques, com el congrés de BOBCATSSS o la beca oferta per l’Istituto Universitario Europeo, entre d’altres vies. Podem trobar testimoniatges d'alumnes que han gaudit de totes aquestes opcions al blog Mòbils BiD: http://mobilsbid.blogspot.com.es/

Però també hi ha titulats de la Facultat que s’han establert una temporada a l’estranger (alguns ja comença a fer anys!). Aquesta possibilitat existeix i només cal tenir una mica de coratge...




dimarts, 12 de març del 2013

Ha passat el Mobile World Congress

La premsa apareguda durant els dies de celebració del passat Mobile World Congress va recollir diversos testimonis d'empresaris catalans que van participar en aquest esdeveniment tan gran. Un gran estand de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona aixoplugava 48 empreses catalanes que hi van fer cap. Els entrevistats donaven a entendre que les possibilitats de negoci havien estat molt superiors a les expectatives que tenien abans d’anar-hi. Segons fonts oficials, aquestes empreses han fet una mitjana de 200 contactes empresarials, un 30 % més que l’edició anterior.



I és que 70.000 visitants i 2.000 empreses d'arreu el món amb representació pròpia donen per molt. A banda de les empreses directament relacionades amb la telefonia mòbil, destaca la presència d’altres companyies que –aparentment– no estan lligades a aquest context. És el cas, per exemple, de la casa Ford, que fabrica cotxes. Així ho recollia Enrique Dans al seu blog: http://www.enriquedans.com/2013/02/automoviles-tecnologia-y-economia-ficcion.html

En un cotxe actual hi ha moltíssima tecnologia incorporada. Molta d'aquesta tecnologia està directament relacionada amb informació. Aquesta idea, la dels productes que incorporen informació, ja fou vaticinada el 1994 per Alfons Cornella (al seu llibre Los recursos de información, p. 136-138).

Des de l'estand dels organismes de les administracions catalanes, es donaren a conèixer els esforços fets a Catalunya en favor de la reutilització de les dades d’origen públic. Certament una tasca lloable, que pot comportar vies de negoci a emprenedors espavilats que detectin alguna necessitat no coberta. Aquí, més informació: http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/gencat/2013/02/25/la-generalitat-al-mobile-world-congress-2013/

La Generalitat mateixa ha obert comptes a xarxes socials que s’alimenten automàticament de les dades obertes generades per l’Administració o per institucions vinculades. Per exemple, el compte de Twitter @feinaactiva.I també distribueix aquesta informació per mitjà de dispositius mòbils. Vegeu-ne més informació aquí: http://www.gencat.cat/mobils/cat/directori-aplicacions-altres.htm

Els bibliotecaris podem aportar la nostra part específica de coneixement en la indústria de les apps: elaborant l’arquitectura d’informació, millorant aspectes d’accesibilitat i d’usabilitat, organitzant la informació...

Que no en sabem prou? Que a la carrera no ens en van ensenyar? No hi ha res que no es pugui aprendre... Fixeu-vos, si no, en aquest curset en línia organitzat per la SEDIC de Madrid i... impartit per dos bibliotecaris catalans!:  http://www.sedic.es/f_cursosvirtuales-13-1tr6.asp


dijous, 7 de març del 2013

Concurs de la carpeta de la UB del curs que ve

Aquest missatge va adreçat fonamentalment a l’alumnat i professorat de la UB (disculpeu els altres lectors). Amics, ara tenim a les nostres mans la possibilitat de fer un petit gest en pro de la nostra professió. M’explicaré.

Com cada any (i aquesta ja és la setena edició), la UB convoca un concurs de dissenys per triar la carpeta institucional: la carpeta que desenes de milers d’estudiants passejaran amunt i avall quan vagin en metro, autobús, per les aules, passadissos, bars...

En la darrera etapa del concurs, en la qual ens trobem ara, es demana la participació de la comunitat UB per prendre l’última decisió. Cal votar un dels quatre dissenys finalistes, que són aquests:



Si us hi fixeu bé, el segon d’aquests dissenys inclou la paraula «Biblioteca», i això ja li dóna tots els mèrits perquè des d’aquest blog el recomanem. És veritat que el disseny següent es titula «Llibres i colors», però la referència al nostre àmbit professional no és tan clara.

Així doncs, ja ho sabeu. Si voleu col·laborar –mínimament– en la difusió de les biblioteques, voteu per «Elementos de uso», que és com es titula la proposta que recomanem. El termini per votar acaba el 14 de març, i cal fer-ho en aquesta pàgina web: http://www.ub.edu/carpeta/index.html

Fins la propera!

dimarts, 5 de març del 2013

Una altra bibliotecària a la tele

Fa pocs dies (els passats 20 i 21 de febrer de 2013), una bibliotecària, diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la UB, va aparèixer a les pantalles de moltes televisions de Catalunya: Rosana Andreu va participar al concurs El gran dictat, que presenta Oriol Dalmau cada dia, a les 20.15 h per TV3.


El resultat fou prou bo: a més dels 550 euros que s’endugué de premi, deixà el pavelló dels bibliotecaris-mediàtics molt amunt! Des d’aquí li enviem una afectuosa salutació. I també felicitem a ella i a la resta de personal de la biblioteca on treballa, la Biblioteca de Cambrils, dirigida per Rosa M. Fusté, per la gran tasca que fan des del seu centre: https://www.cambrils.cat/ca/serveis/biblioteca

Podeu llegir una crònica de la intervenció televisiva de Rosana Andreu a Revista Cambrils: diari digital, del 28 de febrer de 2013: http://www.revistacambrils.cat/index.php?c_noticia=14413

I aquí podreu accedir als vídeos del programa. El primer dia: atenció al minut 21:05. Diu l’Òscar Dalmau: «La Rosana només et deixa llibres si li ensenyes el carnet, perquè és bibliotecària». I el segon dia.

Recordem que per aquest concurs ja va passar, fa uns mesos, un altre bibliotecari, que de moment s’emporta el rècord de presència al programa: en Jordi Casadellà, amb quatre programes de durada!
http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/04/els-bibliotecaris-la-tele.html

Fins la propera!