Gestió i aprofitament de dades: terreny reservat als periodistes?

Aquesta entrada que fa la número 400 d'aquest blog va dedicada a un camp nou de desenvolupament professional: l'aprofitament de les dades posades a disposició per l'Administració.

El proper divendres, 8 de novembre de 2013, a les 16.30 h, tindrà lloc al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) una nova sessió pràctica sobre el periodisme de dades: https://www.cccb.org/ca/activitats/fitxa/periodisme-de-dades-sessio-de-treball-ii/217714

Segons el programa, l'acte consistirà en dues parts: la presentació d'un projecte ja enllestit, elaborat amb l'ús de dades obertes, i un taller sobre Google Fusion Tables, un mitjà per visualitzar dades en tipus diferents de gràfics i mapes.

L'activitat és organitzada per l'Open Knowledge Foundation, http://okfn.org/, una organització sense ànim de lucre que promou el coneixement obert, en el sentit més ampli de l'expressió.

Aquest tema ens resulta molt atractiu als bibliotecaris, tant perquè l'accés a les dades –i amb elles a la informació i al coneixement– afavoreix la democratització de la societat, com perquè aquest fenomen pot significar noves oportunitats de negoci per a nosaltres.

De la reutilització de dades ja n'hem parlat diverses vegades en aquest blog: 
http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/reutilitzaci%C3%B3 i sobre el periodisme de dades també en va parlar l'Observatori professional del Col·legi: https://web.archive.org/web/20140928202605/http://www.cobdc.net/observatori/perfils-professionals/periodisme-de-dades/

Ara que estem en època de crisi, farien bé els estudiants de bibliotecari i els joves professionals a l'atur de considerar totes les possibilitats disponibles per guanyar-se les garrofes. La sessió del proper divendres té un cost d'inscripció de 3 euros: un bon preu per aprendre coses i per trobar-se amb gent amb les mateixes inquietuds.

Més encara sobre la reutilització de dades

Ja hem parlat en aquest bloc en algunes ocasions sobre la reutilització de dades públiques i la possibilitat d'elaborar amb elles productes d'informació que responguin a necessitats d’algun col·lectiu. L'entrada d'avui recull diverses informacions recents sobre el tema.

Versió en valencià del portal de dades obertes del govern central

Per un cantó, recordem el portal de la Generalitat de Catalunya: Dades obertes Gencat: http://www20.gencat.cat/portal/site/dadesobertes. I ara també, el paral·lel espanyol: Datos.gob.es: http://www.datos.gob.es/datos/.

Des de tots dos portals es fomenta l'ús d'aquests recursos i es dona accés al catàleg de les dades disponibles. Es poden fer cerques directes o per categories (per matèries, per formats de les dades, per organisme productor...).

Continuem amb una presentació de les dades obertes de la Generalitat de Catalunya, feta per la Direcció General d'Atenció Ciutadana i Difusió:

Dades obertes a Catalunya [en línia]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, Direcció General d'Atenció Ciutadana i Difusió, maig 2012. 64 p. <http://www.slideshare.net/gencat/dades-obertes-a-catalunya-12827091>. [Consulta: 2 agost 2012].

Es tracta d'una presentació (tipus PowerPoint) amb les dades més significatives sobre la naturalesa de les dades obertes, les possibilitats de negoci que representen, una explicació del portal de la Generalitat i exemples reals de reutilització duts a terme tant amb dades obertes de la Generalitat, com també d'àmbit espanyol i internacional. També s'assenyalen les tendències de futur.

En el mateix sentit divulgatiu, però amb més extensió, val la pena conèixer la publicació que comentarem tot seguit. El Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme i el d’Hisenda i Administracions Públiques són els editors d'una guia adreçada als organismes públics de l'Estat per tal de facilitar l'aplicació del decret que desenvolupa la llei sobre reutilització de dades d'origen públic.

Guía de aplicación del real decreto 1495/2011 por el que se desarrolla la ley 37/2007 sobre Reutilización de la información del sector público [en línia]. Madrid: Ministerio de Industria, Energía y Turismo: Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, junio 2012. 85 p.
<http://datos.gob.es/datos/sites/default/files/PLANCISP-GRD-07.3.4.doc>. [Consulta: 2 agost 2012].

(Que dos ministeris s'ocupin d'un assumpte... vol dir que és molt important, o que no ho és tant?) Que calgui una publicació de 85 pàgines per explicar l'aplicació d'un decret que desenvolupa una llei pot donar a entendre que les disposicions legislatives potser no són gaire clares. Però en aquest cas no és només una explicació del text en si, sinó que s'hi incorporen altres normatives relacionades, i s'hi expliquen bones pràctiques portades a terme per algunes administracions.

Tot i que la publicació s'adreça als productors de les dades públiques, crec que la seva consulta pot ser també útil als possibles usuaris. S'explica el procediment per posar a disposició pública la informació reutilitzable, els responsables dels processos, el tractament que cal donar a la informació, etc.

Un detall que m'ha emocionat de la publicació (a mi, que de sempre m'han agradat les obres de consulta) és que disposa d'un índex analític de matèries! (p. 84). No és gens habitual que les publicacions modernes comptin amb aquesta eina de recuperació de la informació, que tan útil resulta, crec jo. Cal felicitar els editors de l'obra. (Fa una mica lleig l'entrada «El papel de la Administración» ordenada a la E; però ningú no és perfecte.)

Més coses. Per a aquells que tinguin un interès que vagi més enllà de la simple curiositat, recomanaria la consulta d'un número d'El profesional de la información (vol. 20, n.º 3, mayo-junio 2011) que té la part monogràfica dedicada al nostre tema: «Información de las administraciones públicas». Hi trobem articles divulgatius, d'assaig sobre aspectes tècnics, d'experiències concretes i casos d'èxit, etc. Com sempre, una revista a tenir molt en compte. Consultable en línia.

Una altra font d'informació per a qui tingui interès en el tema són els materials disponibles d'una jornada que va tenir lloc el passat 26 de juny de 2012: Encuentro Aporta: Iniciativas Open Data en España, que va ser organitzada pels dos ministeris implicats en el tema: el d’Industria, Energía i Turisme, i el d’Hisenda i Administracions Públiques.

L'encontre s'estructurà en quatre taules rodones en què es debateren les estratègies per tirar endavant la cosa, es presentaren experiències concretes dutes a terme per administracions, etcètera. Des d'aquesta pàgina es dona accés al programa, a una nota de premsa, a les presentacions de molts dels ponents (a Slideshare) i a vídeos de les sessions (a YouTube): http://datos.gob.es/datos/?q=saber-mas/eventos/encuentro2012

La posada a disposició de tothom de les dades generades per les administracions té diverses ramificacions. Una d'aquestes són els resultats dels treballs de recerca que han estat finançats amb fons públics. Amb relació a això, una notícia recent que té rellevància per als investigadors en general, per al públic, però també especialment per als bibliotecaris: la Unió Europea ha establert que, a partir del 2014, els productes de les investigacions finançades per programes de la Unió hauran d'estar disponibles per al públic en general. D'aquesta manera es vol facilitar la transferència de la recerca cap a tots els beneficiaris i interessats en general.

Doncs bé, algú haurà de preparar els repositoris, indicar els autors com han de lliurar els materials, supervisar que hagin estat ben descrits per a la seva ulterior recuperació, etcètera.

Aquí veureu una nota de premsa de la Comissió:
http://europa.eu/rapid/pressReleasesAction.do?reference=IP/12/790&format=HTML&aged=0&language=ES&guiLanguage=en

I aquí la disposició legal corresponent:

«Recomendación de la Comisión de 17 de julio de 2012 relativa al acceso a la información científica y a su preservación» [en línia]. Diario oficial de la Unión Europea, L 194 (21.7.2012), p. 39-43. <http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2012:194:0039:0043:ES:PDF>. [Consulta: 3 agost 2012].

Exactament en la mateixa direcció, el Govern britànic ha regulat que, igualment a partir de 2014, el resultat de les investigacions finançades amb fons públics han d'estar disponibles per tothom: http://www.rcuk.ac.uk/media/news/2012news/Pages/120716.aspx

Ja per anar acabant, voldria comentar una altra notícia relativament recent. El Síndic de Greuges de Catalunya va publicar el març de 2012 un informe sobre l'accés dels ciutadans a la informació pública:

El dret d’accés a la informació pública [en línia]: informe extraordinari. Barcelona: Síndic de Greuges de Catalunya, 2012. 38 p. <http://www.sindic.cat/site/unitFiles/3151/Informe%20acces%20informacio%20publica%20def.pdf>. [Consulta: 16 jul. 2012].

Disculpeu la llargada de l'entrada. El tema dona de si des del punt de vista professional, per als bibliotecaris. Estic segur que seguirem parlant d'aquesta qüestió en el futur.

Exemple de reutilització de dades públiques

Les dades generades o recollides per les administracions públiques, a no ser que siguin «secrets d’estat» o que continguin dades personals, són públiques. I com a tals, poden ser utilitzades per tothom, fins i tot amb finalitats comercials.

Algunes vegades ja n’hem parlat en aquest bloc, d'aquest tema: http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/reutilitzaci%C3%B3.

Avui em faig ressò d'una entrada recent al Gencat bloc que mostra un exemple d'això que diem: http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/gencat/2012/04/11/visualitzacions-a-partir-de-dades-obertes/

Consisteix en una aplicació que permet visualitzar d'una manera senzilla la distribució dels noms donats als infants nascuts a Catalunya.

Per cert, coneixíeu aquest bloc? Gencat bloc «és un espai obert a la conversa al voltant dels projectes de la Generalitat de Catalunya a Internet, com ara nous webs, productes multimèdia, aplicacions, eines, solucions corporatives i molts altres serveis.» http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/gencat/. Interessant de seguir, oi?

Nosaltres, els bibliotecaris, que som experts a gestionar informació i a detectar necessitats d’informació... no tindrem una mica de pesquis per imaginar algun negociet que ens pogués donar quatre durets a partir d'aquesta matèria primera que són les dades d'origen públic? Pensem que hi ha dades de molts tipus diferents!

I, relacionat amb aquest tema, vull fer referència a l'anunci d'unes jornades que tindran lloc ben aviat a Madrid: el 23 i 24 d'abril. Són les III Jornadas sobre Acceso a los Documentos Públicos y Oficiales, que enguany tenen com a temàtica específica «La Ley de transparencia, acceso a la información pública y buen gobierno: estado de la cuestión».

El programa: http://www.aefp.org.es/NS/Documentos/Jornadas-Congresos/2012_IIIJADPO/Triptico_IIIJADPO.pdf

Són organitzades per l'associació professional Archiveros Españoles en la Función Pública (AEFP, http://www.aefp.org.es/). El preu d'inscripció, assequible: 10 euros per als membres de l'associació i 30 euros per a la resta.

Des de la seva web es té accés als materials presentats a l'edició de l'any passat d'aquestes Jornadas, que ens poden posar en antecedents: http://www.aefp.org.es/NS/Documentos/Jornadas-Congresos/2010_IIJADPO/Ponencias/2010001JORponencias.html

Com tots sabem, l'assistència a un congrés o jornada no només dóna peu a escoltar les presentacions de primera mà, sinó –i potser això és més important– a fer contactes de cara a desenvolupar projectes futurs.

Jornades sobre reutilització d'informació d'origen públic

Fotografia: Hamed Saber

En aquest bloc hem tocat en altres ocasions la reutilització de dades generades per l'Administració com a possibilitat de negoci per a un bibliotecari emprenedor:
http://bib-doc.blogspot.com/search/label/reutilitzaci%C3%B3

Avui, una notícia breu en aquesta mateixa línia. Els propers 15 i 16 de febrer tindran lloc a Madrid les II Jornadas sobre la Reutilización de la Información del Sector Público, organitzades conjuntament per les universitats Complutense i Carlos III.

Aquí podreu veure el programa: http://multidoc.rediris.es/ppo/

Entre altres intervencions, s'hi presentarà el marc legal (europeu i espanyol); Luis Collado –representant de Google– parlarà de la reutilització dels mapes i directoris; es presentarà el model francès de reutilització de la informació, i diverses comunicacions sobre l'accés lliure a la informació generada per l'Administració.

Una oportunitat de trobar-se amb gent experta: poder escoltar la seva experiència i compartir amb altres persones interessades en el tema idees per a possibles projectes futurs.

La inscripció sembla que és gratuïta.

ACTUALITZACIÓ (17 D'ABRIL DE 2012): Un resum molt complet d'aquestes jornades es pot trobar a: http://www.ucm.es/BUCM/blogs/boletinbibliotecario/5416.php

Més sobre reutilització de dades públiques: Europa

Les administracions públiques recopilen, generen i elaboren una gran quantitat de dades de tot tipus (econòmiques, estadístiques, geogràfiques, meteorològiques, legislatives...). Una minoria d’aquestes dades és de caràcter reservat (la que compromet la defensa nacional i les que contenen dades personals). La resta, les administracions les ofereixen lliurement perquè siguin reutilitzades.

D’aquest assumpte n’hem parlat anteriorment en dues ocasions en aquest mateix bloc: http://bib-doc.blogspot.com/search/label/reutilitzaci%C3%B3

I en aquesta ocasió tornem a treure el tema, perquè hi ha novetats a escala europea. La Comissió Europea ha publicat, fa pocs dies, uns documents en què anuncia que prendrà una sèrie d’iniciatives al respecte:

Comissió Europea. «Decisión de la Comisión de 12 de diciembre de 2011 relativa a la reutilización de los documentos de la Comisión» [en línia]. Diario oficial de la Unión Europea, L 330 (14.12.2011), p. 39-42. <http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2011:330:0039:0042:ES:PDF>. [Consulta: 27 des. 2011].

Comissió Europea. Datos abiertos [en línia]: un motor para la innovación, el crecimiento y la gobernanza transparente: comunicación de la Comisión al Parlamento Europeo, al Consejo, al Comité Económico y Social Europeo y al Comité de las Regiones. Bruselas, 12.12.2011. 14 p. <http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2011:0882:FIN:ES:PDF>. [Consulta: 27 des. 2011].

Segons es calcula, els beneficis totals d’aquesta reutilització podrien comportar 40.000 milions d’euros a l’any. El document fa un estat de la qüestió de la legislació europea al respecte i esmenta diferents estudis previs sobre l’interès que tenen les dades d’origen públic. Interès tant des del punt de vista econòmic com per a la millora de la societat en tots els sentits.

Fa referència a algunes bones pràctiques d’àmbit nacional, com el portal britànic de dades obertes: Data.gov.uk: Opening up government (http://data.gov.uk/) i... oh amics! esmenta el portal de Catalunya! Dades obertes Gencat: http://dadesobertes.gencat.cat/.

El paquet de mesures proposat per l'organisme europeu s’articula en tres línies:

• Adaptar el marc jurídic per a la reutilització de la informació (cal introduir el principi que tota la informació pública que no es trobi en alguna de les excepcions és reutilizable per a finalitats comercials o no comercials, incloses les dades dels projectes d’investigació finançats amb fons públics i la informació generada per arxius, biblioteques i museus).
• Finançar accions de desplegament com la creació de portals de dades i prioritzant les dades relacionades amb la R+D+i (recerca, desenvolupament i innovació). Entre d’altres mesures, al període 2011-2013, la Comissió destinarà uns 100 milions d'euros a activitats de recerca en tecnologies de tractament de la informació com, per exemple, l'extracció, l'anàlisi o la visualització de dades.
• Facilitar la coordinació i l’intercanvi d’experiències

Es preveu que a la primavera de 2012 es crearà un portal que permeti l'accés a les dades de la Comissió i les dades d'altres institucions i agències de la UE. Per a l’any següent, és a dir, a la primavera de 2013, es preveu la posada en marxa d'un portal de dades paneuropeu que permeti l'accés a conjunts de dades de tota la UE.

Com podem veure, bones perspectives a mitjà termini en el camp de la reutilització de dades d’origen públic. Ara només cal posar-hi imaginació!

Vegeu una nota de premsa al respecte: http://europa.eu/rapid/pressReleasesAction.do?reference=IP/11/1524&format=HTML&aged=0&language=ES&guiLanguage=en

A d’altres països també es mouen en la mateixa direcció, la de promoure el coneixement i l’ús (també amb finalitats comercials) de la informació generada per les administracions públiques. A tall d’exemple: un document publicat fa poques dates pel govern britànic:

HM Government. Information principles [en línia]. Version 1.0. December 2011. 30 p.
<http://www.cabinetoffice.gov.uk/sites/default/files/resources/Information_Principles_UK_Public_Sector_final.pdf>. [Consulta: 27 des. 2011].

Anècdota: al final d’aquest document s’agraeix la col·laboració a una trentena de persones, d’organismes diversos, que han intervingut en l’elaboració del contingut. Esmento alguns dels seus càrrecs:

Agency Record Officer
CIO (Chief information officer)
Data Architect
Data Protection Officer
Departmental Records Officer
Digital Engagement Policy Lead
Head of Information Services
Head of KIRM (Knowledge, Information and Records Management)
Head of Knowledge and Information Management
Information Architect
Information Architecture Manager
Information Centre Manager
Information Compliance Manager
Information Management
KIM (Knowledge and Information Management) Policy Lead
Knowledge and Information Strategist
Manager of Records and Information Services
Standards Manager

No ens fa enveja? Quants organismes públics del nostre entorn disposen de figures com aquestes?

Reutilització d'informació pública

En una entrada anterior ja vaig parlar de la reutilització d'informació pública. L'Estat, a través dels seus organismes especialitzats, genera una gran quantitat de continguts que poden ser reutilitzats per qualsevol persona o empresa, fins i tot amb finalitat de lucre. Hi fèiem referència arran d'un informe al respecte publicat per dos ministeris: http://bib-doc.blogspot.com/2011/07/reutilitzar-la-informacio-dorigen.html.

Doncs bé, ara fa pocs dies s'ha publicat un article de revista sobre el mateix assumpte:

Arquero Avilés, Rosario; Valle Gastaminza, Félix del; Ramos Simón, L. Fernando [et al.]. «Reutilización de la información generada en el sector público español» [en línia]. Revista española de documentación científica, vol. 34, n.º 3 (jul.-sept, 2011), p. 427-446. <http://redc.revistas.csic.es/index.php/redc/article/view/706/782>. [Consulta: 29 oct. 2011].

De fet, els autors que signen el treball formen part de Publidoc, el grup de recerca de la Universidad Complutense de Madrid que va col·laborar en l'informe publicat pels ministeris. En l'article d'ara ofereixen les dades d'un estudi fet sobre 101 organismes espanyols del sector públic, representatius dels àmbits principals d'informació reutilitzable.

En la introducció de l'article remarquen la importància que té la informació generada per l'Estat de cara a les empreses, les persones o altres administracions; el tipus d'informació de què es tracta (comercial i financera, jurídica i administrativa, geogràfica, sobre trànsit, turística, etc.) i la legislació que en promou la lliure disposició («Ley 37/2007, de 16 de noviembre, sobre reutilización de la información del sector público»: http://www.boe.es/boe/dias/2007/11/17/pdfs/A47160-47165.pdf).

De l'article hi ha alguna dada que em sembla d'interès reproduir, donat que està en la línia dels interessos d'aquest bloc. Per exemple, la figura 4 (p. 437) «Profesionales que participan en el proceso de  generación de información reutilizable», segons la qual els bibliotecaris som el segon grup més nombrós de professionals que intervenen en organismes de l'administració en la generació d'informació que pot ser reutilitzada (representem el 38,24 % dels professionals involucrats). Ens guanyen els informàtics (són el 44,12 %) i ens segueixen els periodistes, els advocats i «altres».

Una de les conclusions de l'article és que existeix un «desconocimiento en profundidad [per part dels organismes enquestats] de la Ley 37/2007 de 16 de noviembre, sobre reutilización de información del sector público y de todas las potencialidades que se pueden derivar de la misma» (p. 439-440). En conseqüència, el que hi ha és una «ausencia de una política de difusión de la reutilización de la información» (p. 440). L'annex 6.1 de l'article (p. 442-446) dóna la llista dels 101 organismes analitzats.

Tal com deia en l'anterior missatge sobre el tema: cal posar-hi imaginació, ganes, i detectar necessitats informatives que puguin ser cobertes per informació generada pel sector públic. Tenim llibertat per fer-la servir i obtenir-ne benefici.

Reutilitzar la informació d'origen públic, possibilitat de negoci

Recentment s'ha publicat un informe que analitza el sector de les empreses «infomediàries» a Espanya, és a dir, aquelles empreses que generen aplicacions, productes o serveis de valor afegit destinats a tercers, a partir de la informació del sector públic.

I és que l'Administració, amb els diners de tots, genera un munt d'informació d'interès en àmbits ben diversos: economia, legislació, cartografia, meteorologia, transports, estadística... Només una mínima part d'aquesta informació és d'accés restringit (qüestions de «secrets d'Estat» o dades de caràcter personal). Però tota la resta es pot reutilitzar per oferir productes o serveis d'informació que poden arribar perfectament a ser rendibles.

El model de negoci es concreta bé per fer pagar per a l'accés o l'ús d'una determinada informació, bé per la publicitat col·locada en portals d'accés gratuït per als usuaris.

A tall d'exemple, esmentaré un subsector específic, el de les editorials especialitzades en bibliografia jurídica que, ja des dels anys 30, aprofiten el gavadal d'informació d'aquest tipus que genera l'Estat i l'ofereixen adequadament processat i adaptat a les necessitats del públic (és el cas de les editorials Aranzadi, Tecnos, Reus, Pons, Tirant lo Blanc...).

Es considera que aquest sector econòmic té un potencial de creixement important, que pot generar ocupació i que és capaç de desenvolupar nous serveis i productes d'alt valor afegit, que poden repercutir en la millora de la competitivitat de la nostra economia.

De fet, des del Govern mateix (ministeris de Política Territorial i Administració Pública, i d'Indústria, Turisme i Comerç) es vol impulsar el sector de la reutilització de la informació del sector públic. Amb aquest objectiu llançaren el 2009 el Proyecto Aporta (http://www.aporta.es).

És en el marc d'aquest projecte que s'ha elaborat l'estudi que comentem. El seu objetiu: identificar i caracterizar l'activitat «infomediària» a Espanya. S'ha comptat per a la seva elaboració amb Publidoc, un grup de recerca de la Universidad Complutense de Madrid.

S'han trobat 230 empreses que ja són actives en aquest sector, que es troben ubicades majoritàriament a Madrid, Catalunya i el País Basc. En el conjunt d'aquestes entitats, es calcula que hi treballen entre 5.000 i 5.500 treballadors.

Els principals clients d'aquestes empreses són altres empreses, autònoms i, en alguns casos, l'Administració mateixa; per exemple, és el cas d'ajuntaments que utilitzen informació d'altres administracions d'un àmbit territorial més ampli per a les seves pròpies activitats administratives.

Segons aquest estudi, un 45,7 % d'aquestes empreses tenen clients a la Unió Europea i fins i tot un 20 % en tenen de fora de la UE.

Us animo a descarregar-vos el treball i a fer-hi una ullada. Serà difícil que no se us acudeixi alguna oportunitat de negoci... Cal posar-hi una mica d'imaginació i de creativitat!

Estudio de caracterización del sector infomediario [en línia]. [Madrid]: Ministerio de Política Territorial y Administración Pública: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, 2011. 91 p. A la part superior de la portada: Proyecto Aporta: reutilización de la información del sector público. http://www.red.es/media/registrados/2011-06/1308555551216.pdf?aceptacion=e996639818752ad1fe8195066a6a67a8 . [Consulta: 25 jul. 2011].

S'analitzen amb un grau de detall bastant bo els diferents subsectors, els tipus de clients, el model de negoci...

I com annex, la llista de les 70 empreses que participaren activament en l'estudi (només se'n cita el nom).