divendres, 30 de març de 2012

Noves professions? O no tan noves...?

A la llista de distribució Iwetel hi va haver fa uns dies un curt però intens debat al voltant d'un perfil professional emergent anomenat «content curator». Penso abordar específicament aquest tema properament. L'entrada d'avui, però, la dedico a comentar un estudi que s'ha publicat fa poques setmanes i que també té relació amb els nous llocs de treball que les tecnologies actuals propicien.


No dubto que els estudis sobre temes relacionats amb el mercat laboral publicats per empreses implicades en aquesta matèria es fan en part per promocionar aquestes mateixes empreses. I aquesta observació podria fer rebaixar el nivell de qualitat esperat en aquests treballs. Però també cal considerar que precisament les companyies dedicades a la col·locació de personal disposen d'un gran massa de dades reals sobre la demanda i l'oferta de feina, que potser els permeten oferir un retrat més precís i actualitzat del que puguin fer els organismes oficials dedicat al tema.

El treball que comentem avui no ofereix moltes dades provinents de recomptes estadístics, sinó que en bona part consisteix en una sèrie d'articles breus (2-3 pàgines) en què s'analitza estratègicament la realitat actual de les noves professions que Internet ha generat. Els autors són persones amb opinió sobre el tema; per a mi, totalment desconeguts; però que es nota que coneixen el moll de l'òs d'aquest nou context.

Tot seguit reprodueixo la llista dels articles, que ocupen la part més extensa de l'estudi (p. 22-94). En fullejar-la és possible que us sentiu atrets a llegir-ne uns quants, sobretot si esteu interessats en la dinàmica del mercat laboral i la seva implicació per als bibliotecaris presents i futurs. Almenys és el que em passa a mi, que participo modestament en la formació dels futurs professionals de la informació de Catalunya:


  • Marketing y negocio. Internet en estado puro
  • Social media para liderar movimientos
  • Día a día de Cristina Recuero y del mercado del Marketing Móvil
  • Profesional multidisciplinar o “chico para todo”
  • ¿De qué va esto de la analítica web?
  • El duro camino de emprender en Internet
  • Ya nada será como antes
  • Internet y periodismo
  • Trabajando en la industria del marketing de afiliación
  • Estoy en el paro ¿qué puedo hacer para reciclarme y encontrar trabajo?
  • Economía tradicional vs economía digital
  • El papel de Internet en un mundo en crisis
A tall d'anècdota, he pres nota de la formació bàsica dels 21 col·laboradors d'aquesta part (a partir del mini currículum que acompanya l'article de cadascú). Com podreu observar, cap d'ells menciona formació en Informació i Documentació (tret d'una que aporta un màster en Analítica web fet a la British Columbia University). Però n'hi ha uns quants que no esmenten quina formació tenen... Aaaah alerta:

En total, 21 persones (per cert, només 2 dones: menys del 10 %). D'ells, 11 no mencionen la seva formació. Dels 10 que sí que ho fan, trobem les titulacions següents (surten més de 10 titulacions, perquè hi ha gent que té més d'un títol; incloc diplomatures, llicenciatures i màsters):

  • Administració i Direcció d'Empreses
  • Analítica Web
  • Belles Arts
  • Ciències de la Informació (és a dir, "periodisme": 3 casos)
  • Comunicació Audiovisual
  • Comunicació Corporativa
  • Direcció de Màrqueting
  • Educació
  • Ergonomia i Factor Humà
  • Gestió Comercial i Màrqueting
  • Informàtica
  • Psicologia
  • Publicitat i Relacions Públiques

Aquesta absència del nostre sector... em dóna algun argument per pensar... Però també em suggereix que potser estaria bé d'elaborar un recull de reflexions similars fetes per professionals del nostre sector...

Però aquest estudi té una altra part, menor en extensió (p. 97-125) i diferent d'objectiu, titulada «Nuevas personas con nuevas profesiones». Consisteix en un seguit de 27 fitxes breus que identifiquen noves professions d'Internet. Cada entrada consta d'una brevíssima descripció de les funcions que fa el nou perfil i un rang de salari.

És agradablement sorprenent constatar com la majoria d'aquests perfils es poden dur a terme amb competències que s'adquireixen al nostre grau o en algun dels nostres màsters. Comproveu-ho:

  • Experto/a en Analítica Web
  • Arquitecto/a de Información
  • Diseñador/a web
  • Experto/a en Usabilidad
  • Blogger
  • Editor de Contenidos / Content Manager
  • Analista Funcional
  • Consultor/a E-Business
  • Responsable de E-commerce
  • Webmaster
  • Abogado/a especializado en Internet
  • Responsable de Marketing de Afiliación
  • Director/a de Marketing On Line
  • Planificador/a de Medios On Line
  • Product Manager
  • Especialista SEM
  • Especialista SEO
  • Administrador/a de Bases de Datos
  • Programador
  • Jefe/a de proyecto
  • Jefe/a de Sistemas
  • Técnico de soporte
  • Técnico de calidad y/o pruebas
  • Community Manager
  • Responsable de SMO
  • Social Media Strategist
  • Trafficker

Els he reproduït literalment i en l'ordre d'aparició. D'acord que alguns dels perfils es troben allunyats de la nostra àrea de coneixement; però més de la meitat són ben «nostres»!

Transcriuré la informació d'un d'ells, perquè curiosament coincideix amb un dels perfils professionals del «Canal professional» que publiquem a la Facultat:

Analista funcional

«El Analista Funcional es el vínculo de unión entre el usuario y el área informática de la empresa. Su misión consiste en elaborar el análisis funcional de nuevas aplicaciones para la organización, así como actualizar y mejorar las ya existentes; es decir, debe controlar, analizar y supervisar el desarrollo funcional de las aplicaciones informáticas, asegurando su correcta explotación y su óptimo rendimiento.
Otras funciones son evaluar tanto la viabilidad técnica como la económica de los desarrollos de las aplicaciones que se han de ejecutar, y preparar y elaborar toda la documentación técnica y de usuario de cada aplicación.
Salario medio en España:
30.000€ - 35.000 € /anuales» (p. 104).

El futur és incert; però els senyals són propicis. Adagi xinès apòcrif.


dijous, 29 de març de 2012

T'ajuden a formular el teu projecte: 3 Day Startup

Els propers dies 11, 12 i 13 de maig tindrà lloc a la Salle de Barcelona (http://www.salleurl.edu/) un esdeveniment que m'ha cridat l'atenció perquè és original i pràctic: 3 Day Startup.



Durant aquell cap de setmana es reuniran 40 estudiants de titulacions variades amb l'objectiu de concretar idees per a la creació d'empreses de base tecnològica. És un tipus d'activitat que va començar el 2008 a Texas (EUA). Des de llavors se n'han fet una vintena i en total hi han participat un miler d'estudiants. La idea s'ha exportat dels Estats Units a d'altres països. Aquesta propera edició de Barcelona serà la primera vegada que es porti a terme a Espanya.

El programa de cada edició és el mateix: divendres, els participants comencen per proposar iniciatives d'empreses emergents (o «startups»). Després es trien les millors idees i durant el cap de setmana es treballa per equips en els projectes seleccionats. Finalment, diumenge a la tarda-vespre es presenten els prototips davant d'inversors, professors, periodistes i públic en general.

Els estudiants poden ser principiants o acabats de graduar. El seu perfil ha de ser divers: informàtics, enginyers, advocats, dissenyadors o, per què no? bibliotecaris! La inscripció a l'esdeveniment és gratuïta, però com que la participació és limitada a 40 estudiants, cal passar un procés de selecció. (També poden inscriure-s'hi, amb les mateixes condicions, gent que ja hagi acabat la carrera.)

El termini per inscriure-s'hi acaba el 22 d'abril, i es porta a terme per mitjà d'un formulari en línia. Els inscrits preseleccionats seran cridats a una entrevista. La darrera setmana d'abril es donarà la llista d'admesos. Doncs què? Què hi podem perdre? Ens animem?

D'una altra banda, si no ens accepten o si no estem en condicions de participar-hi com a protagonistes, sempre podrem assistir a la sessió de presentació dels projectes, diumenge a la tarda (13 de maig, a les 17.30 h).

Aquí trobareu tota la informació i el formulari per a la inscripció:
http://barcelona.3daystartup.org/

Ànims!


P.D. Com a curiositat, podeu llegir a l'enllaç d'aquí sota una notícia de la Revista gestión documental que es refereix a un parell de marrecs de 16 anys que han començat un projecte empresarial. Potser van dir «Uh! Oh! No tinc por!»: http://www.revistagestiondocumental.com/2012/03/26/holalabs-una-startup-impulsada-por-dos-chicos-de-16-anos/?utm_source=feedburner&utm_medium=email&utm_campaign=Feed%3A+revistagestiondocumental+%28Revista+Gesti%C3%B3n+Documental%29




dimecres, 28 de març de 2012

Biblioteca pública: menys tasques tècniques i més relacions públiques

Publiquem avui la crònica de la xerrada que Neus Castellano i Carme Fenoll portaren a terme el passat 19 de març a la Facultat, en el marc de l'assignatura Administració local i unitats d’informació, impartida pels professors Carme Dastis i Ciro Llueca. Els autors d'aquest text són els alumnes de l'assignatura Aida Aymerich, Lluís Inarejos, Laura Jurado, Helena Lorenzo, Ramon Maspons, Joana Nogués i Mercè Serra. Agraeixo a tots ells la seva col·laboració i al mateix temps obro la porta a futures col·laboracions d'altres alumnes o bibliotecaris interessats.
Presentació

Neus Castellano, directora de la Biblioteca Xavier Benguerel, una de les 38 biblioteques que formen part de la Xarxa de Biblioteques de Barcelona, i Carme Fenoll, directora de la Biblioteca Pública de Palafrugell, han protagonitzat la conversa «Biblioteca pública: del conformisme a l'entusiasme» que van mantenir el 19 de març, convidades en l’assignatura Administració local i unitats d’informació, del grau d’Informació i Documentació de la Universitat de Barcelona.

D’esquerra a dreta: Neus Castellano, Carme Dastis, Carme Fenoll.
Fotografia: Toni Barcia (Universitat de Barcelona)

Les dues directores van destacar que en la gestió de serveis públics és bàsic i necessari donar-se a conèixer, cosa que a la pràctica es tradueix a intervenir activament entre la gent i les associacions del municipi o del barri. I, en conseqüència, que els responsables tècnics han de participar en les diferents reunions d'entitats, veure què es mou i detectar quines són aquelles persones «líders» dins de la comunitat. Sortir a buscar els usuaris i buscar la manera que participin en els projectes, començant, lògicament, pels responsables polítics que tenen responsabilitat en l’equipament bibliotecari. Castellano va afirmar: «el gran repte és fer que la biblioteca formi part dels grans projectes de ciutat».

No importa tant la mida de la biblioteca com la ubicació i les característiques socials de la seva comunitat d’usuaris. Els temps del director que està tancat al seu despatx i des d’allà ho controla tot han acabat. El director ha de tenir un paper més dinàmic, ha d'estar en moviment constant i en contacte permanent amb els interessos ciutadans per poder actuar d'una manera correcta: «més relacions públiques i menys tasques tècniques», van insistir Castellano i Fenoll, directores de biblioteques públiques amb més de deu anys d’experiència, que defensen el treball conjunt amb altres serveis municipals i també entitats privades.

Resposta polivalent als temps de crisi

La importància de la cooperació, el bon funcionament dels equips de treball i les mesures per fer front a la crisi van ocupar bona part de la conversa. En els esforços de cooperació, la importància dels projectes és que hi ha de guanyar tothom (win-win), i és que els principals problemes acostumen a venir de relacions desiguals entre entitats.

Els directors de biblioteques, ja siguin biblioteques petites com grans, han de ser persones polivalents. Han de coordinar tots els moviments de l’equip i intervenir de nexe en els processos comunicatius de treballadors, usuaris i administració. I això que cap biblioteca no ha reduït en personal: han pogut mantenir els serveis tot buscant vies alternatives de finançament. En l’actual context econòmic, amb una reducció pressupostària d’entre el 10 i el 20 %, les activitats de lleure s’han reduït en benefici d’activitats destinades a la formació i autoaprenentatge dels usuaris.

En l’actual escenari econòmic, les convidades van recordar la necessitat d’adaptar-se constantment al context canviant, de tal forma que es mostrin i s’explotin tots els beneficis que pot aportar la biblioteca a la societat. La crisi actual, seguint aquesta filosofia, s’ha de prendre com una oportunitat per desenvolupar noves idees que ajudin a integrar més els usuaris en les seves activitats i en la seva essència. 

Actitud vocacional

Ambdues directores van destacar la importància de la vocació per treballar en biblioteques públiques i tenir un bon tracte amb els usuaris que vénen cada dia. Un bon professional necessita de coneixements tècnics, lògicament, però és impossible treballar en una biblioteca pública si no t’agraden les persones. Carme Fenoll ho va resumir: «una actitud entusiasta i vocacional hauria de ser condició sine qua non per treballar en biblioteques públiques».

Fenoll i Castellano, directores de llarga trajectòria en biblioteques públiques, van assistir convidades pels professors Carme Dastis i Ciro Llueca amb l’objectiu de reflexionar en veu alta sobre la realitat en la gestió de serveis públics bibliotecaris.

La Neus Castellano fa deu anys que treballa a Biblioteques de Barcelona. Des de l'any 2004 ha dirigit la biblioteca del barri de les Roquetes, la Francesc Candel a la Zona Franca i actualment la biblioteca Xavier Benguerel, a la Vila Olímpica. És diplomada en Biblioteconomia i Documentació i llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de València. La Neus considera la biblioteca pública un mirall per a la societat, una prolongació del carrer, de la plaça i de l'escola, un mercat d'intercanvi de coneixements, una primera porta al salt a qualsevol disciplina, coneixement o inquietud, oberta a tothom i, sobretot un lloc on buscar i trobar respostes.

La Carme Fenoll és des de fa dotze anys directora de la Biblioteca Pública de Palafrugell, un municipi baixempordanès de 23.000 habitants. Diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la UB, llicenciada en Documentació i màster en Gestió Cultural per la UOC, és també tutora dels estudis d'Informació i Documentació en la UOC. Bibliotecària vocacional, lluita cada dia perquè la seva sigui una biblioteca dinàmica, oberta, sorprenent, polèmica, compromesa, i molt palafrugellenca.

Crònica d’Aida Aymerich, Lluís Inarejos, Laura Jurado, Helena Lorenzo, Ramon Maspons, Joana Nogués i Mercè Serra.





dimarts, 27 de març de 2012

Les empreses espanyoles i les tecnologies de la informació

Avui ressenyo un estudi publicat per Ametic (Asociación Multisectorial de Empresas de la Electrónica, las Tecnologías de la Información y la Comunicación, de las Telecomunicaciones y de los Contenidos Digitales, http://www.ametic.es/), que es presentà el 8 de març passat a Madrid.



Aquest estudi anual començà a publicar-se el 2000 amb un altre títol (ISSN 1887-9012); des del 2008 apareix amb l’actual. D’Ametic ja hem ressenyat un parell d’informes en aquest bloc, tots relacionats amb les tecnologies de la informació: http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/Ametic

El treball que comento avui analitza diferents aspectes de la penetració i l’aplicació de les tecnologies en les empreses espanyoles: des del grau general d’informatització, la presència i ús d’Internet, l’ús del comerç electrònic, un capítol específic sobre l’ús de la factura i la signatura elecròniques, l’ús de l’administració electrònica i la implicació amb les xarxes socials per part de les empreses.

L’estudi s’ha fet a partir de 3.730 entrevistes telefòniques realitzades a directius i responsables d’informàtica de tot Espanya, entre setembre i novembre de 2011. El qüestionari utilitzat, amb 52 preguntes, es troba reproduït en un annex (p. 150-168).

Com a síntesi general es constata que les tecnologies van penetrant més i més en el funcionament normal de les empreses espanyoles: en l’ús de la connexió remota, en la varietat de tipus de dispositius, en la participació a les xarxes socials, etcètera.

Ni que sigui a tall d’anècdota, ens agrada notar que Catalunya és la comunitat autònoma que tot sovint encapçala els rànquings de diferents indicadors d’aquest estudi. Començant pel més bàsic, el percentatge d’ús dels ordinadors a les empreses: el 97,9 % de les empreses catalanes estan informatitzades (seguides de les del País Basc, amb el 96,8 % i Madrid amb el 96,1 %) (p. 18). Catalunya també és el territori amb el percentatge més alt d’empreses amb ordinadors interconnectats: el 77,7 %, seguida de Madrid (76,3 %) i Andalusia (76,1 %) (p. 26). Igualment, el nostre país és la comunitat autònoma espanyola que més percentatge de connexió a Internet presenta: el 96,8 % de les empreses (seguida de Madrid, amb el 94,9 % i Andalusia, amb el 93,9 %) (p. 58).

Catalunya és la comunitat espanyola on el percentatge d’empreses amb lloc web propi és més alt: 66,2 %, seguida de Madrid (61 %) i el País Valencià (57,2 %) (p. 70). La  mitjana espanyola es troba només en el 58,3 % (p. 68), mentre que els països europeus més avançats en aquest sentit són Suècia, amb el 83,7 % i Dinamarca, amb el 82,7 % de les empreses amb presència a la xarxa (p. 71).

Pel que fa a l’emissió de factures electròniques, Catalunya també és la comunitat on es dóna un percentatge més alt: l’11,8 % de les empreses catalanes en fan, seguides de les valencianes (11,6 %) i les madrilenyes (11,1 %).

Un tema que aquest estudi aborda i que pot resultar d’interès als bibliotecaris, per la nostra implicació amb les empreses, és el grau d’ús que les companyies fan de les xarxes socials (p. 123-133). S’hi fa referència a un estudi publicat uns mesos enrere per la Fundación Banesto (Observatorio sobre el uso de las redes sociales en las pymes españolas, octubre de 2011), segons el qual el 38,7 % de les empreses espanyoles tenen presència a Facebook. I, amb percentatges molt menors, a Foursquare, Twitter, Youtube, Linkedin i Flickr.

Una frase que em sembla interessant de reproduir, en relació a aquesta temàtica:

«Las empresas confiesan haber tenido dificultades con las redes sociales, entre las que se encontrarían las siguientes:
• Los obstáculos relacionados con la administración, usabilidad, aprendizaje, etc. que presentan las redes sociales en sí.
• Dificultades de comunicación a la hora de gestionar conflictos con usuarios.
• Dificultades relativas a la necesidad de permanencia en las redes sociales.» (p. 126).

Tot seguit introdueix els conceptes de CRM (customer relationship management), SMO (social media optimization), SEO (search engine optimization) i SEM (search engine marketing).

Curiosament, amb un títol molt semblant existeix un altre estudi, realitzat en aquest cas per Penteo i ESADE, que es va donar a conèixer el juny de 2011:


En aquest cas el treball va més enllà de l'anàlisi de dades bàsiques sobre la presència i ús de les tecnologies a les empreses, sinó que vol valorar més aviat la gestió i l’administració de les tecnologies.

Per fer-ho els responsables de l'estudi han entrevistat durant el segon semestre del 2010, 196 directius d’empreses espanyoles (responsables de tecnologies i directius generals) i també 21 responsables d’empreses subministradores de tecnologies, a partir dels quals ofereixen uns resultats bàsicament qualitatius i podríem dir, prospectius.

La impressió general és que la crisi no sembla afectar gaire les tecnologies de la informació. Un paràgraf que ens permet ésser optimistes en tant que els bibliotecaris podem aportar el nostre coneixement és aquest:

«Las expectativas de los proyectos de sistemas de Business Intelligence se disparan en 2011... Los sistemas de Business Intelligence son el nuevo entrante entre las partidas presupuestarias en el ámbito del software cuyas expectativas de evolución analizamos cada año. Y lo es porque es uno de los rangos de sistemas de gestión corporativa que lleva experimentando, desde hace un par de años, un mayor crecimiento y dinamismo en forma de nuevos proyectos. Ello es señal de la importancia que en este entorno económico más que nunca, y de forma creciente a partir de este año, las empresas están dando a todas las herramientas que les permitan un mejor y mayor entendimiento del mercado y para responder a la avalancha de información, con un esfuerzo cada vez más centrado en la ampliación y mejora de la robustez de la base de clientes; muestra de ello es el cerca de 60 % de los CIO consultados con expectativa de incremento en 2011 de sus presupuestos en este tipo de sistemas.» (p. 30, les negretes són nostres).

El paràgraf que segueix considero que també ens ha d'interessar:

«... y se mantendrá el crecimiento de los servicios web, al igual que el software de gestión paquetizado. Siguiendo la tendencia de los últimos años, para 2011 seguirán incrementándose los presupuestos destinados al desarrollo, implantación y mantenimiento de plataformas de portal web, con cerca de un 60 % de empresas con perspectivas de crecimiento, y sólo un 15 % de descensos. Del mismo modo, estimamos que se intensificará la tendencia de crecimiento en los presupuestos destinados a sistemas de gestión corporativa (ERP), con un 42 % de empresas con perspectivas de incremento por un 40 % de estabilidad. El software de gestión parece que concentrará cierta parte de los proyectos reactivados en el último año, así como las renovaciones de plataformas instaladas, al socaire de la necesidad de mantener a la empresa dotada de herramientas de gobierno adecuadas a entornos de negocio que se presumen cambiantes.» (p. 30-31, les negretes són nostres).

Altres frases que tenen relació amb nosaltres:

«La integración en el ámbito empresarial de las Redes Sociales también aparece por vez primera en 2011, sobretodo en forma de proyectos piloto en la comunicación con clientes, mercado y stakeholders.» (p. 37).

Com dic, la idea general que es desprèn d'aquest estudi és que la majoria d'empreses pensen incrementar el pressupost destinat a les tecnologies, que les tecnologies són una peça clau per a la recuperació econòmica.

Com a conclusió, podríem dir que seran molt valorats els professionals que siguin experts en la gestió de les tecnologies.

dilluns, 26 de març de 2012

Un portal informatiu per a la creació d'empreses

La creació d'una empresa comporta l'acompliment d'una sèrie de tràmits amb diferents administracions (central, autonòmica i local). El portal EUGO ha estat creat per la Unió Europea per facilitar la informació sobre aquests tràmits.


Des d'aquí hi tindreu accés: http://www.eugo.es

A partir d'aquest portal s'arriba a aquesta informació en tres passos, cosa que no requereix més de cinc minuts:

1. Seleccionar la ubicació de la futura empresa (això és ben fàcil): comunitat autònoma, província i municipi.

2. Seleccionar l'activitat que es desenvoluparà
Aquí podem tenir algun dubte, segons el projecte concret que tinguem al cap. Potser podríem triar «Informació i comunicacions», on hi ha les activitats relacionades amb les editorials; o potser «Serveis empresarials», que ofereix diverses subdivisions molt interessants... Una d'aquestes, «Activitats de serveis professions col·legiades» on, per cert, no hi figura el nostre Col•legi... També podríem englobar-nos a «Altres activitats socials i de serveis prestats a la comunitat; serveis personals», on hi ha «Informació» i, dins d'aquesta, «Altres serveis d'informació», que contempla, entre d'altres, «serveis de cerca d'informació realitzats a compte de tercers: Aquests serveis estan associats en la cerca en base de dades i a Internet».

3. Finalment, cal seleccionar el «mode de prestació», el tipus d'empresa que es vol muntar.


A continuació es mostren els tràmits a realitzar i els organismes competents en cada cas, amb enllaços a les webs corresponents.

Per a cadascun dels països de la Unió s'ha creat un portal informatiu amb aquesta mateixa finalitat, si bé no tots segueixen la mateixa organització. Cal dir, per ser fidels a la veritat, que el portal espanyol està molt ben fet. Ens ha robat el cor l'existència de la interfície en català (i també en euskera i gallec). De manera que si tinc pensat instal·lar-me a Dinamarca, Portugal o Àustria hauré d'anar al portal respectiu. A partir d'aquí els trobaré tots: http://ec.europa.eu/internal_market/eu-go/index_es.htm

Conclusió: una bona eina informativa per saber els tràmits, organismes, terminis i la resta d'informació necessària per obrir una empresa.

Què? Ho provem?


divendres, 23 de març de 2012

Estudi sobre remuneracions professionals

Quin és el salari mitjà que cobren els bibliotecaris al sector privat? Suposo que la resposta no és fàcil de trobar perquè les feines que podem portar a terme els bibliotecaris poden ser molt variades, tant pel tipus de funció com pel nivell de responsabilitat. De tota manera avui presento un estudi que ens pot donar alguna pista al respecte.


Page Personnel és una empresa de selecció de personal i de treball temporal que publica cada any (no sé exactament des de quan) un estudi sobre les remuneracions d'una àmplia varietat de llocs de treball. Fa poques setmanes ha aparegut la darrera edició.

Les dades provenen de la informació que la mateixa empresa gestiona de primera mà, entre les ofertes de feina de les empreses i les demandes dels professionals que es volen col·locar. Estem parlant de milers i milers d'anuncis i d'entrevistes de feina.

L’estudi que comentem està format per una informació breu sobre uns 150 llocs de treball. De cadascun es dóna el salari estimat i s'indica la seva dependència funcional, les principals responsabilitats i el perfil formatiu. La informació es troba organitzada en quinze grans àrees:

  • Administración de Ventas, Compras & Logística
  • Asistentes & Secretarias
  • Banca
  • Comercial
  • Contabilidad & Finanzas
  • Digital & e-Commerce
  • Healthcare
  • Ingenieros & Técnicos
  • Inmobiliaria y Construcción
  • Marketing
  • Recursos Humanos
  • Retail
  • Servicios de Atención al Cliente
  • Seguros
  • Tecnología
Pregunta: En quin apartat aniríeu a buscar els bibliotecaris? (Pensem que poden fer gestió de la documentació, vigilància tecnològica, gestió del coneixement, auditoria informativa, difusió selectiva d'informació...)

Dono per descomptat que Page Personnel és una organització seriosa, que haurà contemplat els bibliotecaris en el seu estudi... (Un altre tema és com els anomeni.) Ara bé, on es troba la seva descripció?

Jo crec que els bibliotecaris podrien trobar-se entre els «Ingenieros & Técnicos». En aquesta categoria hi ha 14 perfils. Alguns d'ells crec que podrien ser desenvolupats per graduats nostres: Técnico de I+D, Ingeniero de Proyectos / Presupuestos, Técnico de Calidad, Responsable de Calidad.

Però també podria trobar-se perfectament dins de la categoria de «Digital & e-Commerce»: entre els 20 perfils que es troben descrits en aquest apartat trobem noms tan familiars com ara Community Manager, Traffic Manager, Data Analyst, Content Manager, Copy, Consultor SEO, Consultor SEM, SEM Manager, Social Media Manager, Social Media Specialist...

Tot i que molts d’aquests llocs podrien ser portats per un bibliotecari, en cap d'aquests perfils hi consta, com a formació necessària, el nostre grau.

Pregunta: Hi ha algun perfil a l’estudi on sí que es mencioni el nostre grau? No? Sí? Sí!!!

El trobem en la categoria de «Asistentes & Secretarias», i el perfil concret es denomina «Documentalista».

Aquí us poso el quadre amb les remuneracions estimades, per si voleu comparar amb altres experiències que pugueu conèixer:



I les tasques que du a terme:

  • Introducción de datos.
  • Evaluación y análisis de la cadena documental.
  • Gestión de documentación de diversa índole.
  • Búsqueda de documentación legal y técnica.
  • Elaboración de informes.
  • Gestión del archivo.
  • Funciones administrativas de soporte.

El document concret on trobareu aquesta informació és aquí:
http://www.pagepersonnel.es/productsApp_pp_es/Estudios%20Remuneracion/er_assistants.pdf

I parlant de salaris i remuneracions, em sembla oportú fer esment que des de fa un temps els col·legis professionals no poden indicar unes tarifes professionals. La causant és la «Ley 25/2009, de 22 de diciembre, de modificación de diversas leyes para su adaptación a la Ley sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio». Segons aquesta norma els col·legis no poden «establir barems orientatius o qualsevol altra orientació, recomanació, directriu, norma o regla sobre honoraris professionals».

En canvi, l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya, com que no és un col·legi professional, sí que ho pot fer. De fet, ho fa: en el darrer butlletí d’aquesta associació, el núm. 102 (oct.-des. 2011), a la darrera pàgina, hi ha una taula de «Tarifes professionals 2011», on s’especifiquen uns preus per a diferents tipus d’activitats. Des de «Transcripcions paleogràfiques (pàgines de 30 línies i 70 espais)» (39 €), fins a «Treballs esporàdics» (32 € l’hora).

I en concret el «Sou mínim, sense aplicar les retencions» puja a 2.755 €.

Aquí podreu veure el document en qüestió:
http://www.arxivers.com/component/docman/doc_download/613-butlleti-102.html

dijous, 22 de març de 2012

Arxius i biblioteques; biblioteques i arxius

Un dels temes de debat «clàssics» en el nostre camp professional és el que tracta sobre les possibles diferències essencials existents entre els arxius i les biblioteques i, de retruc, entre les competències professionals dels tècnics que gestionen aquests equipaments. Com en la majoria de discussions intel·lectuals, es poden trobar arguments per defensar una postura i la contrària, i em temo que ningú podrà mai atorgar-se el privilegi de posseir la veritat absoluta.

Fotografia de Praetorian 124
Parlo avui d'aquest tema perquè ha donat la coincidència que en poc temps m’han arribat informacions diverses al respecte. Per un cantó he tingut el gust de llegir el llibre Llum entre ombres, del qual Lluís Anglada ja va fer un comentari al seu bloc, sempre interessant: http://bdig.blogspot.com.es/2012/03/la-historia-dabans-de-la-historia.html



    Comas i Güell, Montserrat; Oliva i Pascuet, Víctor (coords.). Llum entre ombres: 6 biblioteques singulars a la Catalunya contemporània. Vilanova i la Geltrú: Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer, 2011. 179 p. ISBN 978-84-936539-5-8. 22 euros. Disponible en algunes biblioteques.
Tot i que la funció primordial de les biblioteques és facilitar informació, aprenentatge, cultura o lleure mitjançant l'accés a obres publicades, no és pas extraordinari que en molts d'aquests establiments es trobi una part de documentació d'arxiu que per motius diversos hi hagi anat a parar.

El llibre que he esmentat, com potser sabreu, presenta la història de sis biblioteques catalanes primitives que afortunadament han perviscut fins a l’actualitat: la del Centre de Lectura de Reus, la de l'Ateneu Barcelonès, la del Centre Excursionista de Catalunya, la Biblioteca-Museu Balaguer, la Biblioteca Arús i la Biblioteca de Catalunya. Doncs bé, en alguns d'aquests casos, el material considerat «d'arxiu» forma part constitutiva de la mateixa biblioteca.

És el cas, per exemple, de la biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya. El 1877 una colla d'excursionistes de l'entitat, capitanejats per Josep Fiter i Inglès, visitaren la parròquia de Sant Joan d'Horta perquè havien descobert que a les seves golfes s'hi conservava part de la documentació de l'antic convent de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. «Després de passar-s'hi un dia sencer ordenant documents, obtingueren del rector de la parròquia la donació de prop de quaranta valuosos pergamins que foren la base d'un petit arxiu documental, annex a la Biblioteca. Aquest arxiu s'anà enriquint al llarg dels anys amb diverses donacions indivicuals fins arribar a aplegar dos-cents un documents» (p. 71).

De la Biblioteca de Catalunya, inaugurada el 1907 com a biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans, llegim al llibre que comentem que compta ben aviat amb un «munt de documents procedents de compres o salvats de l'abandó, que constituïren un incipient fons d'arxiu. Els primers van ser les col·leccions de pergamins donades per Joaquim Miret i Sans, procedents del territori d'Organyà, de Girona, de Terrassa i d'altres llocs de Catalunya. De seguida, però, es van recollir fons documentals integrals, orgànics, com el de la família comtal de Solterra, el 1911, o el de la Junta de Comerç i Consolat de Mar de Barcelona, l'any 1913» (p. 159).

És més: «L'any 1914 es constituïa oficialment una Secció d'Arxiu a la Biblioteca, amb l'objecte de recollir i tractar de manera específica una documentació d'al·luvió que s'hi havia anat reunint. A més dels fons ja esmentats, el 1918 s'hi afegí una part substancial de l'Arxiu de l'Hospital de la Santa Creu, comprat quan l'establiment sanitari es va mudar a un nou edifici» (p. 159).

Passant a la Biblioteca Arús, podem llegir: «La Biblioteca Arús és, actualment, una biblioteca de recerca especialitzada en moviments socials contemporanis, així com en ciències auxiliars afins en els àmbits cultural, jurídic, polític i econòmic. El seu fons aplega principalment bibliografia de l'anarquisme del segle XIX i primera meitat del XX, de la maçoneria, i estudis sobre aquests moviments, dels quals, a més, posseeix un valuós fons arxivístic» (p. 118, les negretes són nostres).

En relació a la Biblioteca Arús, fa pocs dies es va donar a conèixer pels mitjans de comunicació que aquest centre acolliria en el futur pròxim l’arxiu personal de l’exalcalde de Madrid Enrique Tierno Galván. Notícia a l'ABC: http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=1121878 i a La vanguardia: http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20120313/54267644473/trias-ensalza-la-trayectoria-de-tierno-galvan-en-la-recepcion-de-su-archivo-personal.html

La biblioteca de l'Ateneu Barcelonès és una altra de les sis biblioteques tractades al llibre. Allà no s'esmenta, però si entrem a les pàgines web d'aquesta biblioteca (http://biblioteca.ateneubcn.cat/web/continguts/ca/index.html) veurem fàcilment que en forma part l'Arxiu històric, que conté «més de 100 metres lineals de documentació, fonamental per a l'estudi del s. XIX i el primer terç del s. XX».

Per no cansar, em refereixo ara a la Biblioteca Museu Balaguer. Entre el seu fons, una documentació clarament considerada d'arxiu: la correspondència conservada de Víctor Balaguer, i també la del bibliotecari Joan Oliva i la de l'artista Enric C. Ricart...

Aquesta vessant arxivística d'algunes biblioteques no obeeix només a èpoques històriques passades, en què el panorama d'equipaments culturals no estava prou aclarit, o per motius fundacionals. Ho acabem de veure amb l'Arús; però és que la Biblioteca Museu Balaguer també acaba de ser designada destinatària d'un important fons (notícia datada del 25 de gener de 2012):

«La Biblioteca Víctor Balaguer ha estat escollida pel Dr. Joaquim Molas com a seu per a dipositar-hi la seva biblioteca particular, el seu fons literari i de recerca, i alguns importants manuscrits dels escriptors i artistes catalans més representatius com ara Salvador Espriu, Mercè Rodoreda o Jacint Verdaguer, entre d'altres.»
http://www.victorbalaguer.cat/ca/node/1255. Al dossier de premsa que s'enllaça des d'aquesta pàgina, es pot comprovar que la part d'arxiu no és pas anecdòtica.

Des d’una altra banda, fa pocs dies ens vam fer ressò aquí de la inauguració del nou edifici de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Doncs bé, aquest arxiu disposa d’una biblioteca especialitzada en història local i d’una hemeroteca amb més de 500 capçaleres de la Garrotxa:
http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.9cf6e0ecb7825f175a2a63a7b0c0e1a0/?vgnextoid=20aab946f2e31210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=20aab946f2e31210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=6a11a7ff373d5310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

I, per acabar, una altra notícia recent que imbrica un arxiu i una biblioteca. I no uns qualssevol, sinó l'arxiu i la biblioteca nacionals de Catalunya, precisament. Els diaris deien fa pocs dies que «La conselleria de Cultura de la Generalitat tiene previsto crear una "Colección Nacional de Fotografía", en la que se incluirán las colecciones públicas del Archivo Nacional de Cataluña y de la Biblioteca de Cataluña, según ha explicado hoy el conseller Ferran Mascarell. Durante la presentación del nuevo Plan de Museos, Mascarell ha avanzado que se está trabajando en esta colección…». Text de l'ABC del passat 7 de març de 2012: http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=1118294.

Al principi de l'entrada he esmentat el bloc d'en Lluís Anglada. Per acabar el torno a citar, en una entrada antiga (com canvia el significat dels adjectius temporals en l'era d'Internet!), del 26 d'abril de 2010: http://bdig.blogspot.com.es/2010/04/biblioteques-arxius-i-museus-el-passat.html

Hi fa una crònica d'una jornada en la qual ell va participar, la III Jornada de Museus, Gestió Documental i Arxiu (http://www.espaisescrits.cat/downloads/cat/III%20Jornada%20Museus.pdf). N'extrec un paràgraf per a la reflexió, que recull part de la seva intervenció:

«Els arxius són un dels tres cònjuges del matrimoni mal avingut que són les biblioteques, els arxius i els museus. Vam néixer junts en el temps i en la intenció: recollir cultura del passat per poder-la estudiar en el present i generar coneixements per al futur. Ens han separat les limitacions de les tècniques i de l’espai. En funció de la importància prioritària que en cada document pren la procedència, el contingut o l’objecte en si, els documents es col·leccionaven en edificis separats (degut a les limitacions tècniques per tenir-los junts). I els professionals que els tractàvem ens etiquetàvem com a persones que treballàvem a un arxiu (arxiver), a una biblioteca (bibliotecari) o a un museu (museòleg).»

Continua: «En els anys 80 i 90 les tecnologies de tractament automatitzat (programes i eines descriptives), degut a les limitacions pròpies d’un estadi incipient en l’ús d’ordinadors, van segurament accentuar el divorci o la separació, però el canvi tecnològic d’aquest segle està creant un nou horitzó. Els sistemes són avui interoperables, les metadades generades per a una institució són capturades i reutilitzades en sistemes per als quals no van ser creades i la gent de peu socialitza i complementa la feina feta pels professionals als arxius, a les biblioteques o als museus.»

Ens agrada, oi?

dimecres, 21 de març de 2012

Uns concursos i un llibre per a futurs emprenedors

Algun cop ja m'he fet ressò en aquest bloc de premis per a emprenedors: http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/concurs

Considero que són una oportunitat per posar-nos a prova i veure si som capaços d'exposar de manera clara i convincent una idea de negoci que tinguem al cap... Aquí us passo una entrada d'un altre bloc que n'ha elaborat una recopilació d'una cinquantena: http://tech.acerting.com/125/blog/concursos-emprendedores-2012

I ara us en presento un altre: Premio Emprendedores 2012, de la Fundación Everis. Aquesta convocatòria busca finançar projectes empresarials que tinguin com a objectiu la innovació, la viabilitat i el benefici per a la societat.
 

Hi ha temps fins a l’1 de juny per presentar les vostres idees. Podeu veure’n tota la informació en aquesta web: http://fundacion.everis.com/es-ES/premios/emprendedores/empreendedores/Paginas/emprendedores.aspx. Penseu que el primer premi són 60.000 euros, que van destinats al desenvolupament i llançament del projecte d’empresa guanyador: val la pena provar-ho!

I, encara, un altre concurs per a idees de possibles empreses que m'acaba d'arribar al correu electrònic: Concurso de Ideas 2012, de la Cátedra de Emprendedores de la Cámara de Comercio e Industria en la Universidad de La Rioja: http://www.catedradeemprendedores.es/concurso/concurso.php

Segons les bases (http://www.catedradeemprendedores.es/concurso/bases_ideas_2012.pdf) no és un requisit ser de la Rioja per participar-hi. Hi ha tres premis: de 2.000, 1.000 i 500 euros. El termini per presentar-s'hi és el 3 d'abril. Una cosa bona (em sembla a mi) d'aquest concurs és que tenim accés als guanyadors d'edicions precedents: http://www.catedradeemprendedores.es/concurso/ganadores_ideas.php. Encara que la temàtica no coincideixi amb la nostra, sí que ens pot resultar una ajuda.


Ara bé, potser alguns tenim idees, però no sabem gaire bé com posar-nos-hi, quin és el procés per a la posada en marxa. Doncs aquí us presento un recurs que potser podrà ser d'ajuda:

    Peiró, Ferran; Perdrix Guillem; Torruella, Albert. Escola d'emprenedors: descobreix el potencial emprenedor que portes a dins! 2a ed. Barcelona [etc.]: Libros de Cabecera, 2011. 179 p. ISBN 978-84-939268-7-8. 16 €. És bastant recent: el podreu trobar a la Biblioteca de Catalunya o a DIXIT.
Aquest llibre (en català!), que no he llegit però que sembla simpàtic, serveix per descobrir el potencial que portem a dins. Tal com diuen els autors mateixos, es tracta d’una guia per a emprenedors novells, on s'explica què fa falta per engegar un projecte i com te’n pots sortir.

Val la pena mencionar que a dins hi trobem un test perquè puguis identificar els teus punts forts i febles.

L'obra s'estructura en tres parts:

1) Desmuntant mites. L’únic risc és la inversió inicial? És llarg el procés de creació d’una empresa?
2) El perfil dels emprenedors. Mac Gyver? Son Goku? Home Simpson? Marco??
3) Casos molt reals. Perquè no hi ha res com la mateixa realitat…

Podreu veure el sumari, informació sobre els autors, informació complementària i el primer capítol gratuït a partir d'aquest enllaç: http://www.librosdecabecera.com/escola-emprenedors

Cal dir que no fa gaires dies vaig parlar d'un altre llibre de l'editorial Libros de Cabecera: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/03/emprenedoria-paraula-femenina.html

Molts d'ànims per a tothom!

dimarts, 20 de març de 2012

Índex d’atur a Catalunya

El Col·legi ha començat una tasca de seguiment de l’atur de la nostra professió a Catalunya. Ho porta a terme des de l’Observatori Professional, un òrgan creat pel Col·legi mateix que vetlla pel desenvolupament correcte de les oposicions al nostre sector (en aquests moments no té gaire feina) i altres temes laborals: http://www.cobdc.org/observatori.html


Hem d’agrair aquesta feina al Col·legi, perquè només tenint dades objectives sobre la crisi podrem prendre les millors decisions. Fins ara no havia estat necessari portar a terme un estudi d’aquestes característiques, donat que l’atur en el nostre sector era pràcticament inexistent.

De les dades que es faciliten es dedueix que al gener de 2012 hem assolit un trist rècord, el de la xifra més alta de bibliotecaris aturats a Catalunya: 761. En concret, aquesta xifra «inclou el nombre d’aturats afiliats a la Seguretat Social que demanden l’ocupació “2912 (bibliotecaris i documentalistes)” a Catalunya».

Aquí ho veureu: http://www.cobdc.org/2010-2012_Atur-prof.pdf

Donat que les dades oficials ens confirmen les sospites que teníem sobre l’atur, em sembla que des de la Facultat hem de conscienciar de la situació els estudiants que hi ingressen per fer la carrera. I, per fer front a aquesta realitat, crec que des de les assignatures que escaigui, o bé amb accions transversals, convé posar de relleu les capacitats que permeten els nostres professionals desenvolupar-se en el sector privat, com ara consultors per a la gestió documental i altres, i  també potenciar la capacitat d’iniciativa i emprenedoria dels futurs bibliotecaris.

I als que ja han acabat la carrera i es troben actualment a l’atur, correspon al Col·legi treballar –com ja ho està fent– per assessorar-los en les tècniques de cerca de feina, en l'elaboració d’un pla de formació personal, i potser en la reorientació professional vers perfils emergents que apareixen al mercat.

Uns mots finals de felicitació per a Aina Giones, que ha fet la feina de recopilar les dades sobre l'atur, i el desig que aquest instrument es vagi actualitzant de manera periòdica, afinant cada vegada més –dins de les possibilitats que les dades de l’administració ho permetin– perquè reflecteixi com més millor la realitat dels nostres professionals a l’atur.

dilluns, 19 de març de 2012

Maria Cugueró (1915-2012), descansi en pau

El mes d’agost passat dedicàvem una entrada a Maria Teresa Boada, bibliotecària que ens deixà a l’edat de 96 anys: http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/08/en-la-mort-de-m-teresa-boada.html

Avui l’actualitat ens porta a glossar una altra d’aquelles «noies» que estudiaren en una Escola singular i privilegiada: l’Escola de Bibliotecàries. Maria Candelària Cugueró i Conchello, nascuda a Barcelona el 6 de gener del mateix any que la Boada, 1915. Eren companyes de la XX promoció de l'Escola. Les nou noies que la composaven van acabar els tres anys de la carrera el 1937. Llavors la Maria tenia 22 anys i el país es trobava en plena guerra civil. La Maria va morir el passat dijous, 15 de març de 2012.

Maria Cugueró. Foto extreta de l'entrevista
publicada a Item esmentada més avall (2006)

Què podríem dir de la Maria que pugui tenir relació amb aquest bloc, defensor del present i del futur de la professió de bibliotecari?

Podríem parlar de la seva tesina de final de la carrera, amb un tema certament innovador per als anys 30. Es titula Què podria ésser una biblioteca de referència a les populars de Catalunya.

Potser podríem comentar la seva participació activa en el Servei de Biblioteques del Front, feina que li devia semblar una barreja entre aventura i servei professional (tot i que ella treballava a la central de Barcelona). Aquest Servei, creat per la Generalitat per facilitar la lectura als fronts i als hospitals durant la guerra civil, ha estat estudiat en un llibre publicat el 1995 del qual precisament ella és coautora, juntament amb Teresa Boada i Vicenç Allué –un bibliotecari molt més jove, que acabà la carrera els anys 80–. També se’n parla en un vídeo editat per la Biblioteca Nacional d’Espanya el 2005 en ocasió d’una exposició sobre biblioteques en temps de guerra. Hi veureu la Maria Cugueró fent-hi unes sentides declaracions:

 

Per cert, ja que surt el tema, recomano a qui hi pugui estar interessat que no deixi de visitar una exposició al Palau Moja que s’inaugura demà i que restarà oberta fins el 13 de maig: «Un país de lletres: el lector, l’autor, l’obra i la Institució de les Lletres Catalanes».

Podríem esmentar la seva vitalitat i energia... i les ganes d'estar al dia: amb més de 80 anys va instal·lar-se Internet a casa i el feia servir amb prou agilitat!

Però em quedaré amb una frase breu de la mateixa Maria Cugueró, que escrigué en una nota necrològica d’una altra bibliotecària, Justa Balló:

    «És curiós de reflexionar com aquest segell de "bibliotecària" ens marca. L'Escola, des dels temps d'Eugeni d'Ors fins als nostres temps, i espero que en els de demá, ens donà un lligam especial; aquesta paraula ens agermana i fa que siguem com un "clan" internacional.»
    «En record de la companya Justa Balló i Salvà, (1899-1993)». Item, 12 (1993), p. 168-170, disponible també a: http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/22427/22261
Realment, subscrivim una per una les seves paraules, i desitgem que aquesta sintonia entre tots els bibliotecaris romangui per sempre.

Per acabar, recomano la lectura d’una entrevista a Teresa Boada i Maria Cugueró que es va publicar a la revista Item fa uns anys:

Ventura, Núria; Gascón, Jesús. «Maria Teresa Boada i Maria Cugueró: "Érem tan, tan innocents..."». Item, núm. 44 (set.-des. 2006), p. 113-132. Disponible també en línia a http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/58049/129143

divendres, 16 de març de 2012

Inversions previstes per la Generalitat en biblioteques (2012)

Ja fa uns dies es va donar a conèixer la concreció del PUOSC per al 2012. El Pla únic d’obres i serveis de Catalunya és un instrument de cooperació entre l'administració de la Generalitat i els ajuntaments (amb la participació de les diputacions i l'Estat) que permet tirar endavant una gran quantitat d'actuacions de caràcter urbanístic o arquitectònic per períodes plurianuals. El PUOSC vigent és el de 2008-2012.


En aquest 2012, els diners que hi posarà la Generalitat són quasi 158 milions d'euros. Però els ajuntaments i les diputacions també hi aporten fons propis. Sumant totes les fonts, la inversió total serà de quasi 440 milions d'euros.

Les actuacions consisteixen sobretot en construcció o reformes d'equipaments de tot tipus, urbanitzacions de barris, pavimentació de carrers... Els projectes que s'han de finançar aquest 2012 estan tots concretats i aprovats, de manera que ja se sap amb certesa que hi ha 1.193 actuacions planificades.

A la nota de premsa següent podreu accedir a uns pdf amb la distribució territorial dels diners i per tipus de programes: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=139119

Veureu que hi ha un «Programa específic de biblioteques» al qual es destinen 5.901.944,50 euros (quasi 6 milions), això representa el 3,7 % dels 158 milions. Si anem a la font de les dades, és a dir, el Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, DOGC, http://municat.gencat.cat/upload/normativa/acord_gov_14_2012.pdf, podrem veure a què corresponen aquests diners. Es tracta de 16 projectes, que inclouen tant construccions d'edificis de nova planta, rehabilitacions d'edificis, ampliacions de locals o redaccions de projectes per a noves biblioteques. Tot molt bonic.

Com veieu, estem parlant de força diners (jo hi ha mesos que no els guanyo!). Per al conjunt del període 2008-2012, la inversió que correspon a la Generalitat és de 575 milions d'euros.

Estem segurs que –almenys en les inversions en biblioteques– seran uns diners molt ben invertits, els quals redundaran en molts beneficis per al conjunt de la població!


Enllaços relacionats:

Bases del PUOSC 2008-2012: http://municat.gencat.cat/municat/upload/normativa/decret_101_2008.pdf

Formulació del PUOSC de 2012: http://municat.gencat.cat/upload/normativa/acord_gov_14_2012.pdf


Informació sobre la història del PUOSC  (2010): http://www20.gencat.cat/portal/site/governacio/menuitem.63e92cc14170819e8e629e30b0c0e1a0/?vgnextoid=cd85f0a328889210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=cd85f0a328889210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

dijous, 15 de març de 2012

Una nova biblioteca i un nou arxiu!

La casualitat ha fet que en pocs dies de diferència s'inaugurin al nostre petit país dos equipaments de la nostra òrbita professional. Com Venus i Júpiter, que coincideixen aquesta setmana en el nostre horitzó... 

Aquí, la biblioteca (Venus?)

La ciutat de Barcelona continua desplegant el seu mapa de biblioteques públiques: el passat 10 de març es va inaugurar la Biblioteca Trinitat Vella J. Barbero, al districte de Sant Andreu, en un edifici nou, de tres plantes i quasi 1.300 metres quadrats. La inversió inicial ha estat de quasi tres milions d'euros, la majoria aportats per l’Ajuntament de Barcelona, amb ajuts de la Generalitat (a través del PUOSC i de la Llei de Barris) i de la Diputació.




La ciutat de Barcelona suma ja, amb aquesta, 38 biblioteques. Aquesta porta el nom de José Barbero, un element destacat de l'associació de veïns del districte, que morí prematurament el 2009. Relacionat amb això, el centre d'interès que potenciarà aquesta biblioteca serà, precisament, els moviments socials.

Un aspecte que ens interessa destacar en aquest bloc són els llocs de treball generats: en són set en total, dos per a bibliotecaris, quatre d'auxiliars i una persona de suport. Per a més detalls, consulteu el seu web: http://www.bcn.cat/bibtrinitatvella.

I aquí, l'arxiu (Júpiter?)

El proper divendres, 16 de març de 2011, tindrà lloc la inauguració del nou edifici de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. En aquest cas es tracta, com diem, d'un trasllat. La nova seu compta amb quasi 1.600 metres quadrats, en dues plantes. La inversió esmerçada ha estat similar a l'anterior, de 3.365.432 euros.

Fotografia de Jaume Orpinell, a Behance Network



L’Arxiu Comarcal de la Garrotxa va ser creat l’any 1983, i ha hagut de canviar d'ubicació per manca d'espai. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals, que per ara compta amb 38 equipaments: un per cada comarca excepte les de l'Alta Ribagorça, les Garrigues i la Terra Alta (que si Déu i l'Angela volen veuran la llum en un futur més o menys pròxim).

Aquest arxiu conserva un fons molt ric, entre el qual destaca la documentació municipal d’Olot (des del segle XVI), uns cinc mil protocols dels notaris del districte d’Olot (des del segle XIII), diversos fons institucionals, d’associacions, patrimonials, eclesiàstics, d’empreses i de particulars de la comarca.

Pel que fa a la composició del personal d'aquest arxiu (segons la darrera memòria disponible, del 2010), està format per sis persones: dos tècnics superiors arxivers, dos tècnics mitjans arxivers, un tècnic mitjà especialista i un becari. Durant l'any 2010 va rebre la visita de 395 usuaris (més d'1 per dia!). Per a més informació: http://cultura.gencat.cat/arxius/acgax

Amb aquesta entrada hem volgut deixar constància que tot i les dificultats econòmiques per les quals estem passant, encara podem regalar-nos de tant en tant amb bones notícies, com la inauguració de nous i bons equipaments. Ben planificats, ben gestionats i que compleixen una funció social de primer ordre al nostre país.

Un altre dia ja parlarem de la crisi...

dimecres, 14 de març de 2012

Anàlisi de la cultura a Catalunya i preguntes per al debat

A final de 2011 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va publicar un interessant treball d’anàlisi de la situació cultural a Catalunya i de perspectiva vers el futur. Es tracta d'un document presentat de manera sintètica i esquemàtica (sembla una presentació originalment preparada amb PowerPoint), però tanmateix, extensa (150 pàgines):

Aquest estudi també és conegut com a Pla estratègic de la cultura, 2011-2021, tot i que a la portada no figura aquest nom, i té un objectiu ambiciós: «traçar les polítiques culturals de Catalunya dels propers 10 anys».

Per concretar el que s'entén per «cultura» s'adopten les grans categories establertes per la Unesco:
  • Audiovisuals i mèdia interactius
  • Llibres i premsa
  • Arts visuals i artesania
  • Interpretació i celebració
  • Patrimoni cultural i natural
  • Disseny i serveis creatius
Tot i que els bibliotecaris podem estar implicats i interessats en tots aquests àmbits, em fixaré especialment en els punts concrets de l'estudi on es parli de biblioteques.

Comença l'estudi amb un estat de la qüestió de cada àmbit, a partir de dades ja publicades prèviament en estadístiques diverses.

La primera dada que ens interessa és l'ús de les biblioteques: el 44 % dels residents de Catalunya més grans de 15 anys van visitar almenys una vegada una biblioteca durant l'any anterior (p. 27) (la dada no és gaire actualitzada: del 2006). Si analitzem aquests «visitants» per nivell d'estudis, veurem que les persones de nivell més baix són també les que menys ús fan d'aquest servei: el 18,4 %. La proporció va augmentant a mesura que augmenta el nivell d'estudis, fins arribar a la gent que té estudis superiors, la qual utilitza la biblioteca el 66,2 % (cal tenir present que en aquestes biblioteques s'hi inclouen també les universitàries).

En una altre lloc (p. 29) es fa referència a l'ús de les biblioteques públiques, en una sèrie temporal que inclou els darrers anys. El nombre de carnets existents era de 2,1 milions el 2006, 2,6 milions el 2008, 2,9 milions el 2009 i 3 milions el 2010 (un increment no pas petit del 43 % en aquests quatre anys).

A la p. 31 es menciona la quantitat de persones de Catalunya que han comprat llibres o premsa per Internet: 190.000 el 2006, 208.000 el 2008, 232.000 el 2009 i 307.000 el 2010.

Aquesta dada té relació amb un altre estudi que va ser objecte d'una entrada en aquest bloc fa uns dies: http://bib-doc.blogspot.com/2012/03/el-mercat-dels-continguts-digitals.html. Segons aquell treball, elaborat amb una enquesta a 329 persones més grans de 18 anys usuàries d'Internet del conjunt d'Espanya, l'11,4 % dels enquestats van dir que descarregaven llibres de la xarxa.

Un altre detall interessant de l'estudi de la Generalitat és a la p. 35: el nombre de treballadors que cotitzen a la Seguretat Social en diferents sectors de la cultura. Pel que fa a «Activitats de biblioteques, arxius, museus i altres culturals», l'evolució dels quatre últims anys (de 2008 fins el setembre de 2011) és aquesta: 3.986; 4.108; 4.010, i 4.084. Un balanç positiu! No espectacularment positiu; però un augment al cap i a la fi (0,6 %). Hi ha molts altres sectors de la cultura en què aquest balanç és negatiu: el món de l'edició, amb una pèrdua del 23,9 %!  El món del cinema, vídeo, programes TV i altres, amb una pèrdua del 9,6 %, etcètera.

A la mateixa taula hi ha uns altres àmbits culturals que ens poden afectar, tot i que no queda gaire clar a què es refereixen exactament: «Serveis de tecnologies de la informació», que van passar de 32.717 persones el 2008 a 36.038 el 2011 (al setembre). Això representa un augment del 8,9 %. I encara, els «Serveis d'informació», que ocupaven 3.594 persones el 2008, donaven feina a 5.397 per als mateixos períodes de temps, amb un augment (aquest, bastant espectacular) del 33,2 %.

A la p. 78 es reprodueixen unes dades sobre les despeses en adquisicions a les biblioteques de Catalunya en els darrers anys, per tipus de biblioteques. El millor serà que observem la taula:


Com es pot veure, les biblioteques públiques (les que generen més despesa a causa del seu nombre) experimenten un increment de més del 100 %. També hi ha alguna xifra vermella...

A la pàgina següent s'indica el nombre de visites a les biblioteques públiques. De 19,6 milions, el 2007, s'ha passat a 23,7 milions el 2010: un increment del 17,3 %.

Una vegada presentades les xifres, l'informe planteja una sèrie d'interrogants de cara al futur, força interessants des del meu punt de vista.

Les que es refereixen a les biblioteques són aquestes (p. 87):
Les biblioteques:
  • Un model d’èxit amb gran impacte social.
  • Quins poden ser els objectius de creixement del servei a Catalunya per als propers anys?
  • Cal el seu reforçament de la seva funció per a la cohesió social en temps de crisis. En quins aspectes? 
  • Quines noves perspectives del servei cal tenir en compte de cara al futur?
Com a conclusió podríem dir que el valor d'aquest treball és l'agregació de dades estadístiques de fonts diverses (però solvents) sobre el conjunt dels diferents sectors culturals, que ofereixen un conjunt prou complet d'aquest ampli camp.

Pel que fa a les biblioteques, doncs, no ens descobreix res de nou; però ja ens agrada recordar el «bon estat de salut» del nostre sector. Cal remarcar que les dades arriben com a molt fins a final de 2011. Les bones xifres constatades fins ara no són cap garantia que aquests nivells s'hagin de mantenir durant el 2012. No ens hem de fer il·lusions. Tant de bo que la importància social de les biblioteques («la seva funció per a la cohesió social») les facin fortes per aguantar aquesta mala època que estem passant.

Per acabar, voldria posar de relleu les preguntes per al debat que se'ns planteja des d'aquest treball... Tenim una resposta?

dimarts, 13 de març de 2012

Jornada gratuïta sobre emprenedoria a la Universitat

El proper 28 de març, entre 10 i 12.30 h, tindrà lloc la segona edició de la jornada Crea!Oportunitats, organitzada per la Fundació Bosch i Gimpera, de la Universitat de Barcelona.


La jornada «va adreçada especialment a doctorands, investigadors i professors de l’àmbit de les humanitats i ciències socials», com diu el programa; però jo crec que no es negarà l'entrada a ningú que s'hi mostri realment interessat. L'assistència és gratuïta; però cal inscriure-s'hi, per gestionar l'aforament.

L'objectiu de la jornada és donar a conèixer com transferir la recerca mitjançant la creació d’empreses basades en el coneixement i la recerca. Després de la presentació hi haurà dues xerrades breus amb experiències concretes i una taula rodona amb la participació de cinc persones implicades en projectes concretes de transferència de la recerca (una d'elles, professor de la nostra Facultat).

Aquí podreu veure més informació: http://www.fbg.ub.edu/images/pdf/Esdeveniments/2012creaoportunitats.pdf

La Fundació Bosch i Gimpera no és pas la primera vegada que organitza activitats d'aquest estil. A l'octubre passat ja va muntar una jornada en la mateixa línia: http://bib-doc.blogspot.com/2011/09/la-innovacio-element-basic-per-al-futur.html

En els temps que corren, en què a curt termini el nombre de llocs de treball que oferirà l'Administració no cobrirà ni de bon tros tots els titulats que surtin de la Facultat, no queda un altre remei que:
  • marxar a l'estranger a adquirir experiència i millorar un idioma estranger;
  • trobar un lloc de treball en el món de l'empresa privada;
  • muntar el propi negoci per oferir productes a serveis a algun sector del públic en general o bé a organitzacions.
És per a aquesta darrera via perquè poden ajudar jornades com aquesta: per escoltar experiències, per conèixer altra gent interessada i trabar possibles aliances, per trobar espais d'inspiració per a idees de futur...

Tot són oportunitats d'aprendre...