dimarts, 20 de març de 2012

Índex d’atur a Catalunya

El Col·legi ha començat una tasca de seguiment de l’atur de la nostra professió a Catalunya. Ho porta a terme des de l’Observatori Professional, un òrgan creat pel Col·legi mateix que vetlla pel desenvolupament correcte de les oposicions al nostre sector (en aquests moments no té gaire feina) i altres temes laborals: http://www.cobdc.org/observatori.html


Hem d’agrair aquesta feina al Col·legi, perquè només tenint dades objectives sobre la crisi podrem prendre les millors decisions. Fins ara no havia estat necessari portar a terme un estudi d’aquestes característiques, donat que l’atur en el nostre sector era pràcticament inexistent.

De les dades que es faciliten es dedueix que al gener de 2012 hem assolit un trist rècord, el de la xifra més alta de bibliotecaris aturats a Catalunya: 761. En concret, aquesta xifra «inclou el nombre d’aturats afiliats a la Seguretat Social que demanden l’ocupació “2912 (bibliotecaris i documentalistes)” a Catalunya».

Aquí ho veureu: http://www.cobdc.org/2010-2012_Atur-prof.pdf

Donat que les dades oficials ens confirmen les sospites que teníem sobre l’atur, em sembla que des de la Facultat hem de conscienciar de la situació els estudiants que hi ingressen per fer la carrera. I, per fer front a aquesta realitat, crec que des de les assignatures que escaigui, o bé amb accions transversals, convé posar de relleu les capacitats que permeten els nostres professionals desenvolupar-se en el sector privat, com ara consultors per a la gestió documental i altres, i  també potenciar la capacitat d’iniciativa i emprenedoria dels futurs bibliotecaris.

I als que ja han acabat la carrera i es troben actualment a l’atur, correspon al Col·legi treballar –com ja ho està fent– per assessorar-los en les tècniques de cerca de feina, en l'elaboració d’un pla de formació personal, i potser en la reorientació professional vers perfils emergents que apareixen al mercat.

Uns mots finals de felicitació per a Aina Giones, que ha fet la feina de recopilar les dades sobre l'atur, i el desig que aquest instrument es vagi actualitzant de manera periòdica, afinant cada vegada més –dins de les possibilitats que les dades de l’administració ho permetin– perquè reflecteixi com més millor la realitat dels nostres professionals a l’atur.

6 comentaris :

  1. Em sap greu que hi hagi atur, sincerament,però haig de dir que això es podria solucionar de moltes maneres:
    1. Eliminant els convenis de cooperació cooperativa que això algun@ professor@ ho ha comentat a les seves classes.
    2. Eliminant les coses opaques d'algunes administracions públiques.
    3.Moltes escoles necessiten bibliotecari@ i es inexistent.
    5. També necessitarien bibliotecari@: centres i casals d'avis que ho porten VOLUNTARIS que ho porten de bona fe, però que hauria de portar un especialista en la matèria.
    6 Centres hospitalaris, psiquiàtrics que també ho porten personal sanitari que amb prou feines poden ocupar-se.
    7. Eliminar els voluntaris de les biblioteques públiques, estic segura que aquests llocs estarien ocupats per bibliotecari@s.

    Amb alguna d'aquestes mesures segur que milloraríem tots!

    ResponElimina
  2. Anònim,

    Gràcies pel teu comentari! Però no comparteixo tots els teus arguments:

    1. Els convenis de cooperació educativa, en la meva opinió són un instrument molt interessant per dos motius: permeten adquirir experiència als estudiants universitaris; donen a conèixer la nostra professió en algunes organitzacions que la ignoren. Naturalment, pot ser que es trobin abusos o desviacions de l’objectiu primer. Estic d’acord que cal arbitrar (si no existeixen ja) unes mesures d’avaluació del conjunt i de cada conveni en particular.

    2. "Eliminant les coses opaques d'algunes administracions públiques". Estic d’acord amb tu (però no sé molt bé a què et refereixes en concret).

    3. Dotar de bibliotecaris les escoles, centres cívics, casals d’avis, hospitals... Hi estic d’acord, però és irrealitzable econòmicament. Només d’escoles i instituts (públics i privats) n’hi ha quasi 5.000 a tot Catalunya (segons les dades oficials subministrades per Idescat: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=735 i http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=742.) No és realista pensar que cap govern pugui crear ni que sigui una plaça en cada centre. Ara bé; que es pot fer més del que es fa ara, sí! En això hi estaríem tots d’acord, crec...

    El teu torn!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Val, d'acord tens raó amb el tema dels insitituts, col.legis de primària,casals d'avis entre d'altres, però un mateix bibliotecari@ podria portar més d'un, com a molt dos. En alguns casos es fa aquesta tasca de portar dos centres alhora.

      Pel que fa als convenis, potser no em vaig explicar bé, es podrien fer contractacions cotitzant a la Seguretat Social, per exemple.

      "Eliminant les coses opaques d'algunes administracions públiques" aquí vull dir que hi ha gent que ha entrat alguna administració sense haver passat una oposició, estic parlant d'ara, actualment, no fa un temps.

      Després proposaria directament, no ho dic amb mala fe que consti, que els diners de les administracions que es donen a empreses privades per externalitzar serveis que ho gestionessin les mateixes administracions públiques. No sé si això és viable, però no sé crec que s'estalviarien diners.

      Elimina
    2. Hola!

      Biblioteques escolars: Estem d’acord. Com que l’ideal no el podrem assolir, hem de buscar fórmules que ens permetin avançar. Per un cantó, fomentant la iniciativa dels propis centres (ja deus conèixer el programa Puntedu de la Generalitat, del qual quan es pugui caldria incrementar-ne la dotació). D’una altra banda, amb una col·laboració des del món de les biblioteques. En aquesta darrera via treballa el Col·legi (estàs al cas, oi?), però amb un abast limitat, certament.

      Accés a l’administració sense passar oposicions? Ara per ara, per ser funcionari (amb un contracte per a tota la vida), no hi ha una altra via que fer oposicions. Ara bé, aquesta no és l’única manera de treballar per a l’Administració. Quan un funcionari té una baixa de llarga durada se’l substitueix per una persona contractada (que no cal que passi oposicions). Una altra modalitat de treballar per a l’Administració és quan el servei s’externalitza; és a dir, que la feina la fan persones contractades per una empresa privada.

      Externalització. Generalment aquesta modalitat la porta a terme l’Administració precisament per estalviar-se diners (i per agilitar la feina), perquè sol passar que els treballadors contractats per una empresa tenen un salari més baix que els funcionaris. Aquest tema desperta polèmica -com molts, en aquesta vida- i hi ha opinions per a tots els gustos.

      Fins ara,

      Elimina
    3. Gràcies per tota la informació! Has explicat molt bé tot!

      Elimina
  3. Jo sóc un altre anònim (o sigui, diferent al 1er)

    Jo estic molt a favor dels convenis de cooperació educativa. I més actualment ara que hi ha atur: et permeten sortir de la universitat amb experiència, cosa que no poden dir tots els titulats del país. Els estudiants de la Facultat que han fet convenis estan millor preparats,- i més en època de crisi -, quan el que a vegades compta més és l'experiència i no pas que t'hagis graduat amb notes perfectes i amb el temps mínim.

    ResponElimina