dimarts, 31 de gener del 2012

Formació complementària en xarxes socials aplicades a l'empresa

La formació permanent del bibliotecari (com de qualsevol altre professional) és una exigència del món modern. Especialment, en l'àmbit de les noves tecnologies, hem d'estar a l'última. El Col·legi i la Facultat ofereixen un catàleg ampli i interessant de propostes en aquest sentit; però no són pas els únics.



En aquest blog ja hem dedicat altres entrades a donar conèixer oferta formativa d'altres entitats; sobretot quan aquesta oferta prepara directament per a algun perfil dels que considerem «nostres». Vegeu, per exemple:
http://bib-doc.blogspot.com/2011/11/formacio-complementaria.html
http://bib-doc.blogspot.com/2011/09/alternatives-formatives-per-treballar.html

Avui parlarem d'una altra entitat interessant: Inesdi, Instituto de Innovación Digital de las Profesiones: http://www.inesdi.com/

Es presenten com «la primera escuela empresarial especializada en la innovación digital de las profesiones y dirigida  a los jóvenes y empleados que quieran desarrollarse en este ámbito de la economía digital» en paraules de Carmen María Martínez, directora general. Tenen seus a Madrid, València i Barcelona; però la seu principal és la de Catalunya.

Ofereixen quatre titulacions:
  • Técnico en Community Management y Redes Sociales
  • Técnico en Marketing Digital y Redes Sociales
  • Técnico en RR.HH. 2.0 y Redes Sociales
  • Técnico en E-commerce 2.0 y Redes Sociales

Totes elles consten de 120 hores de classe presencial. Es dóna material de suport i es compta amb una plataforma en línia d'aprenentatge. El preu: 3.990 € (pot variar una mica segons la modalitat de pagament).

Al web es pot veure el programa detallat dels continguts, un breu currículum dels professors i unes indicacions metodològiques.

Té bona pinta!

dilluns, 30 de gener del 2012

La informació municipal per als futurs estudiants, millorable


Si bé la quantitat d'alumnes que accedeix a la Facultat es manté més o menys estable en els darrers temps, ens agradaria tenir molta més demanda. Això seria una evidència que la nostra professió és coneguda i apreciada per la societat en general... D'altra banda, des del punt de vista docent, accedirien a la Facultat persones amb un expedient més bo de mitjana i, en conseqüència, amb una més bona preparació prèvia.

Els motius pels quals la nostra carrera no és de les més sol·licitades pels estudiants de batxillerat els apuntava un article australià ja vam comentar en una entrada anterior: http://bib-doc.blogspot.com/2011/10/el-futur-vist-des-daustralia.html

Una bona part dels estudiants de batxillerat s'informen de les carreres existents per mitjà de les fonts d'informació institucionals: Generalitat, Ajuntament, les universitats...

Al web del Departament d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya adreçat a informar els estudiants de batxillerat (Què i per què estudiar a les universitats catalanes?) el grau d'Informació i Documentació està força ben presentat –segons la meva opinió–: http://www14.gencat.cat/qpq/AppJava/real/consultarGrauPerNom.do?partMenuId=13

Aquí tenim la fitxa del grau:
http://www14.gencat.cat/qpq/AppJava/real/mostrarTitulacio.do?id=598&idioma=ca

La informació es troba estructurada en diferents apartats: «L'estudi», «Com s'imparteix», «Com s'estructura»... A «Món laboral» trobem aquestes sortides professionals:

• Bibliotecari/a documentalista
• Gestor/a de la documentació en organitzacions
• Arquitecte/a de sistemes web
• Formador/a en l'ús d'informació
• Consultor/a en sistemes d'informació

Tot correcte.

Si un jove s'informa per la via de l'Ajuntament de Barcelona, arribarà a In-forma't (http://www.informat.cat/) on pot triar entre sis apartats. Dos d'ells són importants: «Noves ocupacions» i «Estudis i vies d'accés».

En aquest darrer arribarà a la informació sobre el grau (bàsicament, la mateixa que consta al web de la Generalitat). Aquesta n'és la pàgina: http://www.informat.cat/universities.php?study=114

Ara bé, si el jove opta per l'apartat de «Noves ocupacions» arribarà a un «Cercador d'ocupacions», que informa de més de 900 possibilitats. La cerca es pot fer per text lliure del nom de l'ocupació o bé de manera exploratòria, a partir de la formació que tingui l'usuari. En el cas d'un graduat, cal partir dels àmbits del coneixement (Arts i Humanitats, Ciències, Ciències de la Salut, Ciències Socials i Jurídiques, Enginyeria i Arquitectura). En ciències socials hi ha 314 ocupacions (des d'«actuari» fins a «webmetrista»).

Lamentablement no hi trobem el «bibliotecari» ni l'«arxiver». Potser és normal, perquè aquestes no són «noves» ocupacions: per la mateixa raó tampoc no hi trobem «filòsofs» o «jutges». De totes maneres, hem de considerar la possibilitat que un jove aspiri a ser «bibliotecari»! En aquest cercador no trobarà la manera.

Sí que hi ha «documentalistes»; n'hi ha de tres tipus: «documentalista de recerca en salut», «documentalista digital» i «documentalista sanitari». També hi ha «Auditor/a d'informació», «Consultor/a en gestió del coneixement», «Arquitecte/a de la informació» i «Dissenyador/a web», per exemple...

La pega és que en cap d'aquestes ocupacions no s'especifica com a formació idònia per arribar a ocupar-la el grau concret d'Informació i Documentació. En canvi, sí que s'esmenten, per a segons quines ocupacions, «Cicle(s) Formatiu(s) de la Família Professional Sanitat - Grau Superior: Documentació Sanitària», «Diplomatura en Biblioteconomia i Documentació», «Llicenciatura en Documentació» i una denominació genèrica: «Graus en Ciències Socials i Jurídiques». (A banda de moltes enginyeries i altres llicenciatures.)

(Però, en concret, per ser «Auditor/a d'informació» totes les titulacions recomanades són de l'àmbit de les enginyeries.)

Com sabem, la diplomatura i la llicenciatura ja estan extingides. I dir «graus en ciències socials i jurídiques» no ajuda que els estudiants pensin en el nostre grau, precisament...

En conclusió: per als nostres interessos ens aniria bé que la informació dels ensenyaments necessaris per accedir a les «nostres» ocupacions s'actualitzés, i que s'explicités el nom del grau d'Informació i Documentació.

No podem esperar a demanar-ho als Reis: falta quasi un any!

divendres, 27 de gener del 2012

Informe sobre l'ús i la percepció de les biblioteques als Estats Units

Avui faig referència a un estudi publicat fa quasi un any, però que em sembla d'una gran importància. Es tracta d’un treball elaborat per l’OCLC que descriu l'evolució de les biblioteques i el valor que li donen els ciutadans d'Estats Units.

Imatge de la coberta de l'estudi

OCLC són les sigles d'Online Computer Library Center, una organització sense ànim de lucre que promou la cooperació interbibliotecària a escala mundial. El seu producte principal és el catàleg col·lectiu Worldcat, http://www.worldcat.org/.
Es tracta d’un treball relativament llarg, però que es deixa llegir amb molta comoditat perquè és ple de gràfics, fotografies, quadres…

Les dades es refereixen al 2010. Aquesta és la quarta aparició d'un estudi de característiques semblants. Els anteriors es varen publicar el 2003, 2005 i 2007. En l'edició actual els autors dediquen una atenció especial a les conseqüències que la recessió econòmica comporta al món de les biblioteques i als usos que el públic en fa.

La metodologia usada està explicada a la p. 102: les dades provenen d'una enquesta en línia de 100 preguntes que va ser contestada per 2.229 persones adultes residents als Estats Units, Canadà i Regne Unit (si bé l'estudi reflecteix únicament la informació facilitada pels habitants d'Estats Units). Se cita una bibliografia consultada de 46 títols.

Comença el treball aportant unes dades de context, informant de l’evolucio en els darrers cinc anys de diferents aspectes de tecnologies de la informació i la comunicació als Estats Units: es constata un increment del percentatge de ciutadans amb perfil a Facebook, amb accés en línia, en la venda de llibres electrònics, d’accés a internet a través de dispositius mboils..

Considera també la situació de recessió econòmica que viuen els Estats Units, i les conseqüències principals que comporta: atur, rebaixa dels salaris, menys garanties socials…

Tot seguit descriu quins usos fan els ciutadans de les biblioteques i dels recursos d’informació. El 68 % de la població enquestada (les dades són del 2010) tenia carnet de biblioteca. I aquest percentatge puja fins al 81 % entre els ciutadans afectats per la crisi. Aquests darrers utilitzen més habitualment la biblioteca que abans.

Una bona part de l’enquesta tracta sobre la percepció que els ciutadans tenen de les biblioteques. A tall il·lustratiu s’inclouen diverses opinions expressades pels enquestats que posen de valor els beneficis que troben en les biblioteques, com ara: «Puc llegir molts llibres de franc en lloc de gastar 10 dòlars per dues hores d’esbarjo». Dóna la percepció desagregada per diferents grups d’edat, en cinc franges diferenciades.

Cap al final de l’estudi, a tall de conclusió, es remarquen les pinzellades més significatives, sovint comparant-les amb l’estudi fet cinc anys enrere (p. 96). Jo en destaco aquestes:

  • El material «llibre» és el que els ciutadans identifiquen més clarament amb les biblioteques.
  • Els usuaris necessiten cada vegada menys ajuda per trobar per si sols la informació que busquen: del 39 % el 2005 es passa al 28 % el 2010.
  • Els materials impresos van perdent importància com a font per trobar la informació: del 68 % el 2005, al 51 % el 2010.
  • La biblioteca en línia no ha esdevingut un substitut per visitar la biblioteca en persona.
  • El valor que els ciutadans atorguen a la biblioteca ha augmentat un 31 % en els darrers cinc anys (i un 40 % si considerem l’opinió dels ciutadans afectats per la crisi).
I, la darrera, la millor (des del punt de vista d'aquest bloc):
  • Els bibliotecaris són ben valorats. Fins i tot més que el 2005. El 2005, el 76 % dels usuaris que havien rebut l'ajut d'un bibliotecari pensava que els bibliotecaris afegien valor al procés de recerca; el 2010 aquest percentatge creix al 83 %. I si considerem només els ciutadans afectats per la crisi, aquest percentatge arriba al 88 %.
La impressió global que m’ha quedat, després d’haver fullejat tot l’estudi, és que a partir d’una enquesta prou representativa i rigorosament plantejada, la percepció global dels ciutadans dels Estats Units respecte de les seves biblioteques és que és francament positiva. I que aquest sentiment va en augment en comparació amb els estudis del mateix caire fets en anys enrere.

Heus ací un exemple de publicació ben plantejada i ben editada que és una molt bona carta de presentació de la nostra feina, útil per als ciutadans en general, perquè comprovin la bona salut del servei; però especialment per als que prenen decisions, per als estudiants de batxillerat que han de triar carrera i… per a nosaltres mateixos, perquè ens agrada la feina que fem!

dijous, 26 de gener del 2012

El futur, tecnològic


Una petita distracció: un vídeo futurista que mostra com pot arribar a ser la vida en el futur gràcies a les noves tecnologies: Productivity future vision, produït per Microsoft el 2011. Els protagonistes de la història tenen a la seva disposició una varietat de dispositius mòbils de gran capacitat, que els permeten rebre informació útil en qualsevol ubicació.



http://www.youtube.com/watch?v=a6cNdhOKwi0&feature=youtu.be


L'he conegut gràcies al web Beat.cat, de Iolanda Bethencourt i Josep Maria Vinyes (http://beat.cat).

En aquest context hipotètic (i possible)… quin futur hi tenim els bibliotecaris? Excel·lent! Com més informació disponible hi hagi, més necessitat d’organització, d’eines per gestionar la informació personal, d’adaptació a usuaris amb necessitats especials, etcètera…

En una entrada anterior ja vaig comentar un vídeo semblant: http://bib-doc.blogspot.com/2011/08/el-paper-de-les-biblioteques-el-dia-de.html 

dimecres, 25 de gener del 2012

Un concurs per a idees innovadores


L'empresa Indra, multinacional, que treballa en àmbits molt variats com ara el transport, l’energia, la sanitat, l’exèrcit o les telecomunicacions, ha convocat un concurs per a projectes de negoci innovadors, que tinguin a veure amb les tecnologies.

El termini per enviar les propostes acaba ben aviat: l’1 de febrer.

Les tres idees que resultin guanyadores rebran com a premi ser desenvolupades per Indra. Altres premis: ipads per als projectes més votats pel públic.

Pot ser que ja tinguem una o diverses idees a la cartera… És hora de plasmar-les negre sobre blanc i donar-los forma. Potser no ens hem plantejat mai de tenir una idea de negoci… Aquesta oportunitat (o qualsevol altra com aquesta) pot ser un motiu per connectar el nostre xip innovador i fer que la nostra matèria grisa comenci a treure fum…

Hi ha, en aquest cas, una cosa bona: al web del concurs es poden veure les propostes (o algunes propostes) que ja s’hi han presentat.

Fem-hi una ullada!

http://www.indracompany.com/sostenibilidad-e-innovacion/piensa-en-innovar

dimarts, 24 de gener del 2012

Jornades sobre reutilització d'informació d'origen públic

Fotografia: Hamed Saber


En aquest bloc hem tocat en altres ocasions la reutilització de dades generades per l'Administració com a possibilitat de negoci per a un bibliotecari emprenedor:
http://bib-doc.blogspot.com/search/label/reutilitzaci%C3%B3

Avui, una notícia breu en aquesta mateixa línia. Els propers 15 i 16 de febrer tindran lloc a Madrid les II Jornadas sobre la Reutilización de la Información del Sector Público, organitzades conjuntament per les universitats Complutense i Carlos III.

Aquí podreu veure el programa: http://multidoc.rediris.es/ppo/

Entre altres intervencions, s'hi presentarà el marc legal (europeu i espanyol); Luis Collado –representant de Google– parlarà de la reutilització dels mapes i directoris; es presentarà el model francès de reutilització de la informació, i diverses comunicacions sobre l'accés lliure a la informació generada per l'Administració.

Una oportunitat de trobar-se amb gent experta: poder escoltar la seva experiència i compartir amb altres persones interessades en el tema idees per a possibles projectes futurs.

La inscripció sembla que és gratuïta.

ACTUALITZACIÓ (17 D'ABRIL DE 2012): Un resum molt complet d'aquestes jornades es pot trobar a: http://www.ucm.es/BUCM/blogs/boletinbibliotecario/5416.php




dilluns, 23 de gener del 2012

Bons resultats d’usos bibliotecaris

Imatge d'a_kartha

Si fem un seguiment acurat dels mitjans de comunicació que tenim a l'abast, tant d'àmbit nacional com local, no serà estrany trobar-hi referències al món de les biblioteques. En els temps que corren és fàcil que les notícies siguin causades per la crisi que ens envolta: projectes de futures biblioteques a mig gas o momentàniament aturats, mesures d'estalvi que afecten el personal o el subministrament de serveis... Quasi ja ens hem acostumat a aquesta mena d'informacions, que afecten el conjunt dels serveis públics.

Però de tant en tant també apareixen notícies positives i esperançadores, i aquestes ens agraden més de llegir, com és natural.

En aquest sentit, la notícia estrella que ha aparegut fa pocs dies, és el resultat de l'enquesta de satisfacció que es fa periòdicament a la ciutadania de Barcelona sobre els serveis municipals, en la qual, per sisè any consecutiu, les biblioteques públiques apareixen com el servei més ben valorat (seguides del metro i els mercats municipals).

Tot i que fa sis anys que obtenim aquest èxit, mai no deixa de sorprendre'ns molt agradablement aquest bon resultat. Aquí veureu la font original de la notícia: http://www.slideshare.net/Barcelona_cat/presentaci-premsa-serveis-barometre

Com es pot veure en l'explicació metodològica, aquesta enquesta ofereix garanties de rigor científic, puix s'ha fet amb entrevistes domiciliàries a 6.000 persones. D’aquestes 6.000 persones, el 49,7 % declara que són usuàries de les biblioteques.

A més, si us fixeu, la valoració entre el 2006 i el 2011 ofereix una evolució positiva de 0,7 punts; hem: passat del 6,8 % al 7,5 %.

Així doncs, ens podem felicitar tots; però especialment mereixen un reconeixement les persones directament involucrades amb aquest èxit: des del polític de torn que va decidir el Pla de Biblioteques, els directius del Consorci, els directors de les biblioteques, els professionals, els auxiliars…

I, en aquest cas, les bones notícies no vénen soles. Destaco també una altra notícia que fa unes setmanes es va donar a conèixer: el grau d’utilització de les biblioteques públiques a Cornellà de Llobregat: prop del 43 % de la població té carnet: http://www.lamalla.cat/infolocal/area_barcelona/article?id=1004569

Anem ara cap a les comarques de Girona. A Lloret de Mar la biblioteca pública rep l’assistència de 1.000 usuaris al dia, una xifra que «que superen, fins i tot, les expectatives inicials de l'equip de Govern de Lloret»:
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/12/31/nova-biblioteca-lloret-rep-mitjana-1000-visites-diaries/539578.html

I acabo aquesta petita mostra de «vitamines bibliotecàries» amb una notícia de la pública de València: «Un total de 575.673 usuarios visitaron la Biblioteca Pública de Valencia en 2011. Un 38,3 % más que en el año anterior»:
http://www.lavanguardia.com/local/valencia/20120111/54244269580/un-total-de-575-673-usuarios-visitaron-la-biblioteca-publica-de-valencia-en-2011.html

En conclusió: hem d’estar ben satisfets de la feina que fem. Comptem amb bones infraestructures, oferim uns serveis de nivell, estem ben preparats professionalment, i la societat respon.

Òbviament, això no és motiu per quedar-nos quiets. Sempre en volem més, més, més!

divendres, 20 de gener del 2012

Nova formació en perspectiva: llibreter

El passat 18 de gener va aparèixer a la premsa la notícia que la nostra Facultat organitzarà, a partir del proper curs, un curs específic per formar personal de llibreria, en col·laboració amb el Gremi de Llibreters de Catalunya.

El fet ens alegra per diferents motius. Primer perquè aquest projecte omplirà un buit important a Catalunya: que jo sàpiga, no existeix actualment cap ensenyament per formar el personal que ha de treballar a les llibreries (ni a nivell universitari, ni tampoc com a cicle formatiu de grau superior). I això permetrà que les llibreries comptin amb personal format que atengui amb professionalitat els clients.

Em sembla que tots podríem relatar experiències de manca de qualitat en el servei prestat en algunes llibreries. Organització deficient dels fons, desconeixement del material disponible en venda, poca qualitat en l’atenció personal per part dels empleats…

Per descomptat que també hi ha excepcions! Nombroses excepcions! Llibreries ben organitzades, ben ateses, amb voluntat de prestar un servei de qualitat!

L’altra motiu perquè ens alegrem de la notícia és que s’obre una perspectiva laboral més per als nostres estudiants i titulats. La formació serà oberta a qualsevol persona; però per a un bibliotecari, poder treballar en una llibreria pot resultar un entorn magnífic per realitzar-se personalment i una possibilitat perfecte per portar a la pràctica moltes de les competències que aprenem al grau.

Enllaços relacionats:

Gremi de Llibreters de Catalunya. http://www.gremidellibreters.cat/
Notícies aparegudes a la premsa: El punt-avui
http://escritorio.acceso.com/ub/ca/dossier/verpdf.html?news_id=54240809&sp_id=88965&file=000WAKH5.pdf&sp_subject=UNIVERSITAT%20DE%20BARCELONA&comp_id=10608&clip_id=1370&import_date=2012-01-18
Ara
http://escritorio.acceso.com/ub/ca/dossier/verpdf.html?news_id=54241039&sp_id=88965&file=000WAKNJ.pdf&sp_subject=UNIVERSITAT%20DE%20BARCELONA&comp_id=10608&clip_id=1370&import_date=2012-01-18
El país
http://escritorio.acceso.com/ub/ca/dossier/verpdf.html?news_id=54240596&sp_id=88965&file=000WAKB8.pdf&sp_subject=UNIVERSITAT%20DE%20BARCELONA&comp_id=10608&clip_id=1370&thumb=powerclip&full_pg=1

dijous, 19 de gener del 2012

Primer anunci d’oposicions per a bibliotecari en molt de temps

Fotografia de Jordi Bertran
Al darrer enviament del butlletí d’ofertes de feina SIOF, un servei que la Facultat ofereix gratuïtament als seus titulats, entre els 17 anuncis, n’hi constava un amb les bases per a unes oposicions de bibliotecari:
https://bop.diba.cat/scripts/ftpisa.asp?fnew?bop2011&12/022011030247.pdf

1 plaça de diplomat biblioteca (personal funcionari) - Ajuntament de Terrassa

Sistema de selecció: Concurs oposició.
Requisits:
• Subgrup A2: Títol de diplomat universitari, enginyer tècnic o arquitecte tècnic (anterior Grup B).
• Altres requisits: Certificat de nivell C de català o equivalents o prova d'avaluació.
Termini de presentació de sol·licituds: 20 dies naturals comptats a partir de l'endemà de la publicació de la convocatòria al DOGC (pendent).
Bases específiques, convocatòria i temari al BOPB del 23/12/2011. https://bop.diba.cat/scripts/ftpisa.asp?fnew?bop2011&12/022011030247.pdf.

En la mateixa tramesa hi havia un altre anunci per a oposicions d’arxiver: 
http://www.diba.cat/scripts/ftpisa.asp?fnew?cido&dogc/2011/12/20111230/11361129.pdf

1 plaça d'arxiver (personal funcionari) - Ajuntament de Salt

Sistema de selecció: Concurs oposició.
Requisits:
• Titulació: Subgrup A1: Títol de doctor, llicenciat, enginyer o arquitecte (anterior Grup A).
• Titulació requerida: Llicenciatura en història, geografia, humanitats, filosofia i lletres, dret, documentació o enginyeria informàtica.
• Altres requisits: Certificat de nivell C de català o equivalents o prova d'avaluació.
Termini de presentació de sol·licituds: 19/01/2012.

Convocatòria al DOGC núm. 6035 del 30/12/2011. http://www.diba.cat/scripts/ftpisa.asp?fnew?cido&dogc/2011/12/20111230/11361129.pdf.


Una flor no fa estiu, diu el refrany popular. I aquestes convocatòries les podem titllar d’excepcionals, perquè com sabem, donada la situació de crisi econòmica existent, l’Administració només pot convocar una plaça de funcionari per cada 10 que quedin vacants…

Tanmateix, m’ha fet il·lusió treure aquesta notícia. I esperem que el 2012 sigui el final d’una etapa en què les coses no estan anant gens bé per a les economies occidentals.


dimecres, 18 de gener del 2012

Bastint ponts entre bibliotecaris i arxivers

Un debat de llarg recorregut és el que es refereix a la identitat i als límits de la nostra professió. Aquest és un tema que pot ser considerat des de diferents punts de vista (conceptual, terminològic...) i que tinc pendent d’abordar en una altra ocasió amb més calma.


Un dels aspectes en què es concreta aquesta discussió és considerar si els bibliotecaris i els arxivers pertanyem a una mateixa professió, si formem dues professions diferents, o bé si som especialistes diferents d’una mateixa branca professional.

Al darrer número de la revista BiD, que publica semestralment la Facultat (http://www.ub.edu/bid/) i que va aparèixer fa poques setmanes, s’hi publica un article en què s’exposa una experiència de col·laboració mantinguda durant anys entre una biblioteca pública i un arxiu municipal:
    Fenoll Clarabuch, Carme; Saurí Ros, M. Concepció. «Relació arxiu municipal-biblioteca pública [en línia]: el cas de Palafrugell». BiD: textos universitaris de Biblioteconomia i Documentació, núm. 27 (des. 2011). <http://www.ub.edu/bid/27/fenoll1.htm>. [Consulta: 14 gener 2012].
L’article, signat per les responsables dels dos equipaments, no pretén prendre postura respecte de la polèmica anunciada: comenta les accions principals de col·laboració que han dut a terme els dos serveis municipals, i acaba amb unes conclusions que animo a llegir. Però ve a tomb que el citi perquè de la seva lectura es desprèn que una bona part dels usuaris que acudeixen als dos serveis són els mateixos, i que l’objectiu que els mou quan els fan servir no estan gaire allunyats.

Està clar que l’arxiu i la biblioteca tenen una identitat diferenciada en l’imaginari col·lectiu, que ve determinat per l’origen de les institucions, marcat pel tipus de material que toquen i per les funcions que cadascun desenvolupen.

Però avui en dia la tecnologia ha fet que determinades funcions i processos siguin els mateixos: la digitalització, la preservació, la difusió. Altres punts de contacte són alguns processos tècnics: la descripció de documents, amb l'establiment de metadades, el control d’autoritats.. I també altres competències professionals com ara el tracte amb el públic: l'anàlisi de necessitats, la tècnica de les entrevista de referència, l'estudi d’usuaris, la formació d’usuaris... Per no parlar de l'avaluació dels centres en general i de la seva difusió entre la societat.

Aquí no pretenem resoldre qüestions estructurals que impliquen l'existència d'organismes diferenciats, planificacions educatives sense contacte, despesa de recursos públics... Però ningú ens impedeix d'imaginar una realitat diferent, tenint en compte les restriccions econòmiques actuals i la necessitat de donar un servei complet i integral al ciutadà que paga els impostos.

Molt recomanable el vídeo citat en l'article, que recull l'acte commemoratiu dels 25 anys de l'arxiu i dels 10 de la biblioteca, i en què participen en Ciro Llueca (bibliotecari, professor de la Facultat) i en Ramon Alberch (arxiver, director de l'Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents –ESAGED–, de la Universitat Autònoma de Barcelona). Aquí el podreu veure: http://vimeo.com/32307281


dimarts, 17 de gener del 2012

Perspectives laborals per a 2012

L'empresa de treball temporal Randstad va fer públic fa pocs dies una nota de premsa referida a un informe sobre els perfils professionals que es preveu que tinguin més demanda durant l'any 2012. Es tracta d'un breu document de tres pàgines, en el qual no hi ha cap referència a les fonts o metodologia usades. Només es poden veure els resultats i els comentaris. No hem estat capaços de localitzar l'informe complet.

Imatge de Float



Aquí podreu llegir la nota de premsa:
http://www.randstad.es/content/aboutrandstad/sala-de-prensa/notas-de-prensa/2012/NdP-Randstad-Perfiles-mas-demandados-2012.pdf

Els primers llocs els ocupen els directors de màrqueting, els assessors científics i els directors financers.

I destaca especialment l'àmbit de les noves tecnologies. Atenció a l'última frase del paràgraf següent:

«Por su parte, dentro de los relacionados con las nuevas tecnologías España empieza a destacar y también sus previsiones de empleo. Nuestro país empieza a consolidar el mercado para desarrolladores de aplicaciones para dispositivos móviles, una tendencia claramente al alza en EE.UU donde esperarán la creación en 2012 de cerca de 200.000 nuevos puestos en este sector. De hecho, según un estudio reciente del Bureau of Labor Statistics en Estados Unidos (http://www.bls.gov), seis de los diez oficios mejor pagados de la próxima década se hallarán en el ámbito de tecnología de la información. Sin embargo, la tendencia un año más en el mercado español es el puesto de programador de JAVA. Técnicos de posicionamiento y marketing en buscadores en la red, expertos en mediciones de internet se sitúan también entre los trabajos más demandados.»

L'informe també fa una mica de balanç pel que fa als llocs amb més demanda del 2011. Els relacionats amb les tecnologies també hi destaquen:

«El ramo de las Nuevas Tecnologías también se ha convertido en uno de los campos laborales de mayor desarrollo, gracias en especial a la aparición de las redes sociales y la evolución de los software.»

Si ens trobem vagarosos... potser podríem començar un pla de reciclatge en aquest camp, no us sembla?


dilluns, 16 de gener del 2012

Desenvolupament de programari lliure, un camp de treball

Per als bibliotecaris, una de les línies d’activitat professional –i potser de creació d’un negoci– és el desenvolupament d’aplicacions informàtiques a partir de programari lliure. Un exemple d’empresa que segueix aquesta opció i que és portada per una titulada de la Facultat és Crononauta (https://www.crononauta.com/ca/), que basa la seva activitat en la creació de productes desenvolupant el gestor de continguts Drupal.
Imatge d'Aprescindere, a Dreamstime

Un professional que hagués acabat la carrera fa dècades podria considerar aquesta opció estranya; però cada vegada més els nostres graduats tenen més coneixements de caire tecnològic, i cal que sigui així, perquè convé adaptar els productes segons les característiques i necessitats dels clients.

Fa uns mesos (el juny de 2011) l’INE (Instituto Nacional de Estadística) va publicar una nova edició d’un estudi sobre l’ús de les tecnologies i del comerç electrònic per part de les empreses espanyoles. L’INE recull aquestes dades des de 2007. Aquesta és la referència de la darrera aparició:
Aquí n’hi ha una nota de premsa: http://www.ine.es/prensa/np657.pdf

De l’observació de les dades es pot desprendre que l’empresa espanyola té un grau força alt d’ús de tecnologies: el 97,4 % té connexió a Internet. Però no pas totes n’aprofiten tots els avantatges. Del percentatge anterior, tan sols el 67 % tenen pàgina web (les que menys en tenen són les empreses petites, les que no arriben a 10 treballadors).

L’estadística precisa l’objectiu de les pàgines web de les empreses, com també moltes altres variables relacionades. Per exemple, si proporcionen formació sobre tecnologies als seus empleats, si fan servir factures electròniques, etcètera.

En relació al programari lliure, el 75 % de les empreses espanyoles utilitzen algun tipus de tecnologia basada en el programari lliure. El percentatge puja fins al 91 % si considerem només les empreses del sector de les tecnologies de la informació. I en el conjunt de les empreses, el 53,4 % utilitza aplicacions ofimàtiques de programari lliure.

L’Estat compta amb un òrgan que té la missió de fomentar i difondre el programari lliure en tots els àmbits de la societat: CENATIC: Centro Nacional de Referencia de Aplicación de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) Basadas en Fuentes Abiertas, http://www.cenatic.es.

Entre les seves funcions hi ha l’assessorament, tant a empreses com a organismes de l’Administració, i la formació, que desenvolupa en col·laboració amb altres entitats. Publica un butlletí informatiu mensual i compta amb l’Observatorio de CENATIC. En aquest apartat del web trobem uns petites reportatges de 31 casos d’èxit d’empreses espanyoles que apliquen el programari lliure com a font de negoci (la informació és de 2008):
http://observatorio.cenatic.es/index.php?option=com_content&view=category&id=2%3Aempresas&layout=default&Itemid=41

En una altra entrada d’aquest bloc vaig comentar una altra estadística de l’INE, la que feia referència al sector de les noves tecnologies a Espanya: http://bib-doc.blogspot.com/2011/10/dades-oficials-sobre-el-sector-tic.html

Com es pot comprovar, les dades ens suggereixen que el treball tecnològic pot ser una via perquè els nostres graduats trobin una feina creativa, útil i productiva. Les tecnologies, un ampli camp per córrer...

divendres, 13 de gener del 2012

Pla de foment de la lectura al País Valencià?

Si fa pocs dies trèiem el tema del pla de foment de la lectura impulsat des de la Generalitat de Catalunya, avui faig referència a una iniciativa prevista del mateix caire, però per l’altra Generalitat, la Valenciana.


En qualsevol cas, l'augment dels índexs de lectura d'un país és una bona cosa, i de segur que les biblioteques en surten beneficiades -i, de retruc, els bibliotecaris-. En el cas del País Valencià, la recent llei de biblioteques (encara no té un anys) estableix que hi ha d’haver un Pla de foment de la lectura, vinculat precisament a les biblioteques. Però sembla que fins ara no s’ha desenvolupat res al respecte. Aquesta és la cita de la llei:
    País Valencià. «Llei 4/2011, de 23 de març, de la Generalitat, de Biblioteques de la Comunitat Valenciana» [en línia]. Diari oficial de la Comunitat Valenciana, núm. 6.488 (25.03.2011), p. 12.464-12.481. <http://bv.gva.es/documentos/ley4.pdf>. [Consulta: 5 gener 2012].
I aquí l’article 9 de la llei, que esmenta el Pla de foment de la lectura:

«Article 9. Pla de Foment de la Lectura de la Comunitat Valenciana
1. La conselleria competent en matèria de biblioteques ha d’elaborar el Pla de Foment de la Lectura de la Comunitat Valenciana, com a instrument de planificació de les actuacions sobre la lectura pública.
2. El Pla de Foment de la Lectura considerarà la lectura com una ferramenta bàsica per a l’exercici del dret a l’educació i a la cultura, en el marc de la societat del coneixement, i subratllarà l’interés general de la lectura en la vida quotidiana de la societat per mitjà del foment de l’hàbit lector. El Pla de Foment de la Lectura tindrà especial consideració amb la població infantil i juvenil i amb els sectors socials més desfavorits, amb particular atenció a les persones amb discapacitat, així com amb l’aprenentatge continu dels ciutadans de qualsevol edat, i impulsarà el suport a la lectura per part de les administracions públiques.
3. El pla de foment de lectura haurà de ser impulsat per la conselleria corresponent per al desenvolupament en l’àmbit local, amb la participació dels serveis i de les institucions locals competents en la matèria.» (p. 12.469).

Recentment (el 3 de gener de 2012) ha aparegut a la premsa la notícia que el Síndic de Greuges del País Valencià (José Cholbi) ha demanat oficialment a la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport les actuacions que es porten a terme en relació a l’esmentat Pla, donat que –pel que sembla– no hi ha hagut cap moviment fins ara:
http://www.europapress.es/valencia/noticia-sindic-sinteressa-per-lelaboracio-implantacio-pla-foment-lectura-comunitat-valenciana-20120103141750.html

Bé és cert que, amb posterioritat a la Llei de biblioteques del País Valencià, la Conselleria d’Educació valenciana va tirar endavant una ordre que regulava els plans per al foment de la lectura als centres docents del País Valencià:
    País Valencià. Conselleria d’Educació. «Orde [sic] 44/2011, de 7 de juny, de la Conselleria d'Educació, per la qual es regulen els plans per al foment de la lectura en els centres docents de la Comunitat Valenciana» [en línia]. Diari oficial de la Comunitat Valenciana, núm. 6.544 (16.06.2011), p. 24.556-24.564. <http://www.docv.gva.es/datos/2011/06/16/pdf/2011_6872.pdf>. [Consulta: 5 gener 2012].
Aquí veureu un esquema de l'organització:
http://cmapspublic3.ihmc.us/rid=1JMLMHD2L-2915W0P-27WT/Pla%20de%20foment%20de%20la%20lectura.cmap

Un pla molt ben intencionat, però sense relació aparent amb el que planifica el de la Llei de biblioteques.Seguirem...

dijous, 12 de gener del 2012

Canvis a la legislació (llei «òmnibus»)

Fotografia de Ian Britton
A final d’any, el 30 de desembre, es va publicar al DOGC una àmplia llei que reforma múltiples organismes de la Generalitat. Es tracta de l’evolució de l’anomenada «llei òmnibus» que va portar bastants moviments de protesta quan va ser anunciada. Hi ha diversos apartats d’aquesta llei que ens interessen des del punt de vista de la professió de bibliotecari.
    Catalunya. «Llei 11/2011, del 29 de desembre, de reestructuració del sector públic per a agilitar l'activitat administrativa» [en línia]. Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 6035 (30/12/2011), p. 66.548-66.606. <http://www.gencat.cat/eadop/imatges/6035/11362096.pdf>. [Consulta: 2 gener 2012].
Entre els aspectes que poden tenir relació amb els interessos laborals dels bibliotecaris, remarco els següents. L’ICIC (Institut Català de les Indústries Culturals) queda bastant reformat. Passa a denominar-se ICEC: Institut Català de les Empreses Culturals i se’n reformulen els objectius i les funcions (article 53 i següents).

Per començar, la definició d'empresa cultural pot integrar una part dels bibliotecaris autònoms: «s'entén per empreses culturals les persones físiques o jurídiques dedicades a l'activitat econòmica dels continguts culturals en qualsevol mena de suport» (art. 54). I, entre les noves funcions d’aquesta entitat figuren: «Interactuar amb els sectors i agents vinculats a la creació cultural i a les empreses culturals establint i gestionant programes orientats a la prestació de suport tècnic i al foment de l'activitat econòmica i ocupacional en l'àmbit de la cultura. [...] Fomentar el desenvolupament de les empreses culturals i ajudar les noves a implantar-se.» (art. 55).

A partir d’aquestes funcions, l’ICEC pot (entre altres): «Participar en operacions de capital risc i en entitats d'aquesta naturalesa; Concedir ajuts a les empreses culturals i facilitar-los l'accés a línies especials de crèdit.» (art. 55).

Aquesta llei també modifica alguns aspectes de la Institució de les Lletres Catalanes. Entre els nous ojectius establerts n’hi ha un que ens afecta: «Promoure la literatura i fomentar la lectura en general.» (art. 68).

En un altre ordre de coses, la llei crea l’Agència de Suport a l'Empresa Catalana (art. 154 i següents), en les funcions de la qual consten: «La creació d'empreses, el foment de l'emprenedoria i la promoció empresarial en activitats tecnològiques i d'alt valor afegit. [...] L'impuls de la competitivitat empresarial per mitjà de la incorporació d'instruments de la societat de la informació i de millores organitzatives.» (art. 159).

Està clar que una cosa són les bones intencions del Govern i de la llei, i una altra les realitzacions concretes... però de moment tenim un marc legal que ens sembla propici per al desplegament de les iniciatives emprenedores en l’àmbit cultural.

dimecres, 11 de gener del 2012

Radiografia de la professió

A mitjan novembre es va publicar la versió final d’un estudi que Fesabid (Federación Española de Sociedades de Archivística, Biblioteconomía, Documentación y Museística) va portar a terme durant el 2011, i del qual ja vam comentar els primers avanços en aquest bloc: http://bib-doc.blogspot.com/2011/08/lestudi-de-fesabid.html

Ara s’ha fet pública la versió definitiva del treball:
La versió final de l’estudi informa detalladament de la metodologia seguida i presenta tots els resultats, com també les valoracions oportunes. Es fa una revisió bibliogràfica dels treballs fets a Espanya modernament sobre el perfil professional, la integració laboral dels titulats i les necessitats formatives dels futurs bibliotecaris.

S’intenta calcular –a partir de fonts oficials– la quantitat de professionals de la informació existents a Espanya. També a partir de fonts ja publicades per l’Administració, es donen dades sobre la importància econòmica d’aquest sector de la cultura en l’economia espanyola. I també de la quantitat de treballadors en aquest àmbit (per gènere, edat, dimensió del municipi on es treballa...).

Les fonts estadístiques oficials (INE, Ministeri de Cultura...) no recullen homogèniament les dades sobre biblioteques, arxius i museus. De manera que no es disposa d’una fotografia integral «ben enfocada» de tots els sectors.

Com ja vam dir en el seu moment, les dades per a l’estudi es recolliren entre març i abril de 2011, mitjançant una enquesta distribuïda per correu electrònic que van contestar 1.516 professionals. A més, es feren entrevistes a 24 experts. Els principals resultats ja es varen avançar durant les Jornadas Españolas de Documentación que van tenir lloc a Màlaga el maig de 2011, i la seva presentació ja va ser comentada en aquest bloc, com he dit abans.

En la versió completa actual es poden conèixer més detalls de la població que va contestar l’enquesta (p. 50-53), i una completa valoració de les dades (que en la versió preliminar només s’apuntaven). S’hi afegeix ara també, la bibliografia consultada (p. 99-102, 57 títols citats).

En conclusió: un treball força ambiciós, que cal tenir molt en compte, i que caldria anar actualitzant de manera periòdica.

dimarts, 10 de gener del 2012

Especialista en bibliometria: possible nou perfil laboral



Fa unes setmanes es va publicar a ThinkEPI (http://www.thinkepi.net) una nota de Daniel Torres-Salinas i Álvaro Cabezas Clavijo titulada «Herramientas para la evaluación de la ciencia en universidades y centros I+D: descripción y usos»: http://www.thinkepi.net/herramientas-para-la-evaluacion-de-la-ciencia-en-universidades-y-centros-id-descripcion-y-usos


Es presenta la importància que té l’avaluació de la producció científica en els contextos universitaris, que pot comportar una arribada de més o menys ajuts econòmics per part dels poders públics o d'altres patrocinadors, i la captació de més o menys estudiants (arran de la col·locació de la universitat en els rànquings que existeixen).

Els autors acaben l’article defensant la creació a les universitats d’un lloc de treball per a un especialista en bibliometria i polítiques científiques, que tingués la missió d’ajudar els investigadors, els grups de recerca, els departaments i les universitats com un tot a millorar la valoració de la recerca que porten a terme per tal d’aconseguir millors resultats.

Aquest és el paràgraf concret:

«Desde aquí abogamos claramente por la creación de unidades de bibliometría en las universidades, [formadas por] profesionales de la evaluación con conocimientos tanto en Documentación como en políticas científicas, y que conozcan bien el entramado de las convocatorias de I+D en la que tanto nos jugamos día a día.»

Aquests professionals hauran de dominar les tècniques bibliomètriques, però també han de ser competents en la identificació i ús de fonts d’informació i en les tècniques de comunicació dels resultats.

Sens dubte que un graduat en Informació i Documentació ha d’estar preparat per ocupar un lloc de treball com aquest que es proposa.

dilluns, 9 de gener del 2012

Més sobre biblioteques universitàries

Fa uns dies em referia a un enraonat document d’anàlisi i prospectiva sobre les biblioteques universitàries elaborat per tres bibliotecaris de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya): http://bib-doc.blogspot.com/2011/12/biblioteques-universitaries-propostes.html


Avui torno sobre el tema arran de la recent publicació als Estats Units d’un informe, del qual he tingut notícia gràcies a Current cites, la bibliografia selectiva dirigida per Roy Tennant: http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/les-formigues-treballen-les-cigales-canten-current-cites
En aquest cas ens trobem davant d’un document elaborat per una entitat de recerca i consultoria sobre qüestions universitàries de la qual formen part més de 200 de les principals universitats d’Estats Units. En aquest estudi hi han participat, concretament, un centenar de persones (responsables de biblioteques universitàries i càrrecs de gestió d’universitats).

El preàmbul justifica l’estudi: «Tot i que les prediccions de canvis radicals a les biblioteques no són pas noves, actualment coincideixen una sèrie de canvis que obligaran a les biblioteques universitàries a adaptar-s’hi bé o a caure en l'obsolescència. Els canvis es donen tant en la tecnologia, en les demandes dels usuaris com en l'augment dels retalls pressupostaris. El paper tradicional de la biblioteca com a dipòsit de llibres i revistes impresos està desapareixent ràpidament, i això comporta unes implicacions importants en la utilització de l'espai, l'adquisició de recursos i el personal.» (p. viii).

Les conclusions principals es concreten en 30 recomanacions que s’avancen ja a les primeres pàgines de l’estudi, i que s’agrupen en cinc capítols:
  • Els canvis actuals transformen el paisatge de la informació
  • Cal treure profit de les col·leccions digitals
  • Cal repensar el model de publicació acadèmica
  • Cal reorientar la utilització de l’espai de la biblioteca
  • Cal reorientar les funcions del personal de la biblioteca
Em centraré en aquest darrer capítol, ja que és el que té més relació amb aquest bloc, donades les possibles implicacions tant per a la formació professional del futur bibliotecari, com per a la reorientació del bibliotecari en exercici.

Hi ha una declaració inicial:

«Donat que la biblioteca està deixant de centrar-se en l’adquisició, la conservació i la distribució de volums físics, el paper dels bibliotecaris també ha de canviar. Moltes biblioteques, però, són reticents a la suspensió de les activitats i serveis tradicionals, i condueixen el personal per direccions erràtiques. Els responsables de les biblioteques han d'identificar les àrees d'activitat que poden ser reduïdes o eliminades i han de començar a donar al personal responsabilitats de major vàlua.» (p. xii)

I tot seguit nou especificacions (de les quals només tradueixo el titular):
  • La catalogació ja no serà una activitat local.
  • Els serveis de referència centralitzats fan que els bibliotecaris disposin de més temps.
  • Els serveis de referència cooperatius fan que en disminueixi la demanda local.
  • L’èxit de la integració entre els serveis informàtics i les biblioteques es basa en l’experiència dels reponsables i en una coincidència en la missió de les unitats.
  • Els estudiants necessiten alfabetització informacional d’una certa profunditat.
  • Els bibliotecaris s’integren amb els usuaris i s’ofereixen serveis sota demanda i en línia, tant a estudiants com a professors.
  • Les normes sobre la gestió de dades de recerca requereixen d'una nova infraestructura de la informació.
  • El personal especialitzat pot aportar experiència i flexibilitat.
  • Els acords amb editorials poden donar una nova vida a les col·leccions especials.
L’informe està redactat d’una manera molt esquemàtica i entenedora, i està farcit de bones pràctiques d’universitats concretes.

Com es pot veure, els canvis són imminents o ja han començat. El personal cal que estigui ben predisposat per assumir-ho i ser flexible per adaptar-s’hi sense daltabaixos. Pensant en els estudiants, crec que fóra bo d’introduir una certa cultura de la provisionalitat: «avui hi som... i demà no...».

ACTUALITZACIÓ (4 d'abril de 2012): Vegeu una nova ressenya d'aquest estudi, a càrrec de Ramón Abad, publicada a Blok de BiD (29.03.2012): http://www.ub.edu/blokdebid/ca/node/215.


dijous, 5 de gener del 2012

Estadístiques culturals

El meu comentari d’avui està basat en la recent aparició de la setena edició d’unes estadístiques sobre el món de la cultura a Espanya:

Com bé dóna a entendre el títol, l’obra recull una selecció de dades estadístiques de l’àmbit de la cultura a Espanya. Les fonts utilitzades han estat diverses i són citades al començament de cada capítol. La majoria provenen de l’INE (Instituto Nacional de Estadística). Les dades més actuals es refereixen, majoritàriament, a l’any 2010.

Els diferents capítols de l’obra es poden agrupar en tres blocs. Primer trobem unes magnituds transversals: ocupació cultural, empreses culturals, finançament, propietat intel·lectual, etc. En un segon bloc es donen xifres relatives a sectors culturals concrets: patrimoni cultural, museus, arxius, biblioteques, el món del llibre, les arts escèniques, etc. Finalment hi ha unes dades sobre l’impacte que el món de la cultura té sobre l’economia global espanyola.

Moltes seccions d’aquesta obra ens interessen, des del punt de vista de la professió de bibliotecari. En donaré les més significatives.

El capítol 1 ens interessa de ple: «Empleo cultural». Pel que fa a persones ocupades («1.1 Empleo cultural por actividades económicas»), en «Actividades de bibliotecas, archivos, museos y otras instituciones culturales» trobem un increment notable al 2010 en comparació al 2009. De 319.000 persones el 2009 hem passat a 416.000 (increment del 30,4 %).

La taula següent també ens afecta: «1.2 Empleo cultural por ocupaciones». Els «Archiveros, bibliotecarios y profesionales asimilados y ayudantes» hem passat de ser 218.000 el 2009, a 243.000 el 2010 (un increment de l’11,5 %).

Un altre capítol d’interès és el 2: «Empresas culturales». En aquest cas les xifres també ens deixen una mica esborronats. Pel que fa a empreses dedicades a «Actividades de bibliotecas, archivos, museos y otras actividades culturales», el 2009 n’hi havia 1.349, i el 2010, 3.383 (un increment del 150,8 %). De les 3.383, a Catalunya n’hi havia 993 (el 29,4 %), a les Illes, 96 i al País Valencià, 219. És molt significatiu considerar que a Catalunya, el 2009 es registraven 296 empreses en aquest àmbit (i el 2010, 993: un increment interanual del 335,5 %, que és el mateix que dir que la xifra s’ha multiplicat per més de tres!).

Hi ha un altre capítol on em vull aturar, el 8: «Enseñanzas del ámbito cultural». Aquí hi trobem una dada interessant: el nombre d’estudiants matriculats en els ensenyaments de caire cultural. Lògicament, em fixo en les nostres extintes diplomatura i llicenciatura de Biblioteconomia i Documentació. Les xifres, que es refereixen al conjunt de l’Estat, no ens agraden pas gaire.

Pel que fa a la diplomatura, les xifres disponibles mostren un progressiu i notable descens d'alumnes matriculats:

Curs 2006-2007: 2.614
Curs 2007-2008: 2.305
Curs 2008-2009: 1.980
Curs 2009-2010: 1.396

En quatre anys el nombre d’estudiants s’ha reduït a la meitat!

Les xifres de la llicenciatura no són pas gaire millors:

Curs 2006-2007: 2.717
Curs 2007-2008: 2.359
Curs 2008-2009: 1.929
Curs 2009-2010: 1.514

Cal tenir en compte que des del curs 2008-2009 es començà a implantar en algunes universitats el nou grau d’Informació i Documentació (que ve a substituir els dos ensenyaments anteriors). Les xifres de matriculats al grau són esperançadores:

Curs 2008-2009: 97
Curs 2009-2010: 754

Si sumem els matriculats en els tres ensenyaments, obtindrem aquestes xifres:

Curs 2008-2009: 4.006
Curs 2009-2010: 3.664

Es saldo és negatiu, això està clar: d’un 8,5 %. Però tampoc és per estar desesperats. Cal tenir en compte que en el conjunt dels 17 ensenyaments de caire cultural (entre els quals Belles Arts, Història de l’Art, Periodisme...), 12 d’ells presenten també un saldo negatiu en el nombre de matriculats entre els dos darrers cursos. D’altra banda, cal tenir en compte que aquestes xifres no es troben desagregades per comunitats autònomes o universitats, i en conseqüència no podem treure conclusions sobre la realitat de casa nostra. Potser un altre dia cercarem les xifres que ens pertoquen més directament.

Passem al capítol 13 «Bibliotecas». Aquest capítol ens afecta directament; però les dades d'aquesta font són les mateixes que les que publica directament l’INE. I, en aquest cas, les que trobem en aquest anuari del Ministeri, es queden en les de 2008. Recordem que l’estadística sobre biblioteques s’elabora cada dos anys (els anys parells), i que fa pocs dies l’INE va donar a conèixer les referides al 2010. Aquestes dades el Ministeri no va tenir temps d’incloure en el seu anuari.

Com que l’estadística sobre biblioteques del 2010, de l’INE, va ser objecte d’un comentari en aquest bloc ahir, el 4 de gener, remetem el lector a aquella entrada.

Hem anat resseguint el més directament relacionat amb la professió de bibliotecari; però, com tots sabem, podem trobar bibliotecaris treballant en molts contextos diferents, així que si voleu dades més completes, no deixeu de consultar la font original.

En relació al contingut d’aquesta obra, estarà bé de saber que el Ministeri de Cultura (actualment, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte) manté una base de dades estadístiques, on es poden trobar totes les dades dels anuaris: Cultura base: http://www.mcu.es/culturabase/cgi/um?L=0.

Ja fa més de dos mesos, el 28 d’octubre, vaig publicar una entrada fent referència a unes dades publicades per l'ICIC (Institut Català de les Indústries Culturals) -actualment ICEC, Institut Català de les Empreses Culturals-, que de fet tenien com a font l’anterior edició d’aquest anuari del Ministeri: http://bib-doc.blogspot.com/2011/10/les-biblioteques-industria-cultural.html

En fi, les previsions senyalen que el 2012 encara serà un any dolent en termes econòmics; però les xifres del 2010 ens han deixat un bon gust de boca. Veurem com va tot...

dimecres, 4 de gener del 2012

Estadístiques de biblioteques


Cada dos anys l’Instituto Nacional de Estadística (INE) recopila les estadístiques per al conjunt de les biblioteques de l’Estat (de tot tipus, excepte les escolars i les privades d’accés restringit). Són dades prou fiables, perquè són proporcionades per cadascuna de les biblioteques (i no per una mostra). Ara fa pocs dies s’ha donat a conèixer la darrera aparició, que es refereix a l’any 2010.
Aquí en podreu veure una nota de premsa, amb les dades més significatives: http://www.ine.es/prensa/np692.pdf

A Catalunya aquestes dades són recollides per l'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya) que ho fa amb un conveni amb l'INE.També l'Idescat fa públiques les dades al seu web:
    Estadística de biblioteques [en línia]. 2010. Barcelona: Idescat, 27.12.2011. <http://idescat.cat/n1112>. [Consulta: 2 gener 2012]
I aquí una nota de premsa explicativa: http://www.idescat.cat/cat/idescat/serveis/premsa/NPebib2010.pdf

Les dades no coincideixen al cent per cent entre les dues fonts; tot i que les diferències no són pas substancials. Però les que publica l'Idescat són més detallades; per exemple, es pot saber el nombre de treballadors per tipus de biblioteca, i quantes biblioteques disposen de xarxa wi-fi.

Recullo ací les dades que em semblen més significatives, i prenc com a font l'Idescat. Pel que fa a Catalunya, el nombre de biblioteques (les unitats administratives; no els punts de servei) era, el 2010, de 811 (dos anys abans, 818), de les quals 417 eren públiques (el 2008, les públiques eren 400) i 58, universitàries (el 2008, 71).

Sempre amb referència a Catalunya, el nombre de visites que hi hagué durant l’any 2010 al conjunt de les biblioteques fou de 42.027.339, i el total de persones inscrites, 3.794.801. Pel que fa als mateixos conceptes, les xifres del 2008 foren: nombre de visites: 41.361.096 (un 1,6 % més el 2010 que el 2008); total d'inscrits: 3.667.052 (un 3,5 % més el 2010 que el 2008).

Pel que fa al personal que treballava el 2010 al conjunt de biblioteques de Catalunya, el total de persones incloses a la plantilla era de 3.911, de les quals, 1.571, bibliotecaris; 1.497, auxiliars; 324, personal especialitzat, i «altre personal», 519. Fora de plantilla es comptabilitzaven 534 becaris i 221 voluntaris.

Les xifres de personal del 2008 eren aquestes: Total de persones incloses a la plantilla: 3.828, de les quals, 1.501, bibliotecaris; 1.446, auxiliars; 384, personal especialitzat, i «altre personal», 497. A banda, 538 becaris i 155 voluntaris.

Comparant les dues sèries veiem que el nombre de bibliotecaris ha augmentat en dos anys de 70 persones (un 4,7 % d’increment), i el nombre d’auxiliars ha augmentat en 51 persones (un 3,5 % d’increment).

Per tipus de biblioteques, allà on ha crescut més el nombre de personal (i em referiré ara exclusivament a bibliotecaris professionals) entre 2008 i 2010 ha estat a la biblioteca nacional: la Biblioteca de Catalunya va passar de 74 a 84 persones (un 13,5 % d'increment); les universitàries van augmentar un 7,5 % (de 520 a 559 bibliotecaris); per últim, els bibliotecaris de les públiques van passar de ser 502 el 2008 a 526 el 2010 (un increment del 4,8 %).

Tant a la base de dades de l’INE com a la de l'Idescat es pot consultar la informació referida a edicions anteriors d’aquesta estadística, des del 2000 i del 1998, respectivament.

Comentari final: A partir d’aquestes xifres, prou fiables podem concloure que el volum de bibliotecaris empleats en el context de les biblioteques a Catalunya creix una mica per sobre de l’increment general de la població (l’1 de gener de 2008 la població de Catalunya s’estimava en 7.364.078 persones, i al cap de dos anys era de 7.512.381: un augment del 2 %, segons dades del mateix INE, amb dades del padró municipal).

Aquesta fotografia retrata solament una part de la professió (una part important, això sí!). No hi surten els companys empleats a les biblioteques escolars, tampoc els que treballen en el món dels arxius ni els que són empleats per empreses o que treballen com a autònoms.

Però el que veiem, ara per ara, ens agrada.


dimarts, 3 de gener del 2012

La indústria dels continguts digitals

El 15 de novembre passat es va presentar la quarta edició d’un informe sobre la indústria dels continguts digitals a Espanya:
L’entitat que ha elaborat el treball, Ametic (Asociación Multisectorial de Empresas de la Electrónica, las Tecnologías de la Información y la Comunicación, de las Telecomunicaciones y de los Contenidos Digitales, http://www.ametic.es/), és formada, segons consta al seu web, per més de 5.000 empreses. Porta a terme nombroses activitats i estudis relacionats amb les tecnologies de la informació. Fa un temps vam comentar en aquest bloc el seu informe Las tecnologías de la información en España: http://bib-doc.blogspot.com/2011/07/el-sector-de-les-tecnologies-de-la.html


El treball que avui comentem se centra en els diferents sectors de la indústria de continguts digitals. Són els que conformen els capítols principals de l’obra:

  • Música
  • Cinema i vídeo
  • Videojocs
  • Televisió
  • Xarxes socials
  • Publicitat
  • Premsa
  • Llibre
  • Aplicacions per a dispositius mòbils (aquest apartat és nou en aquesta edició).
Cadascun dels capítols està organitzat amb una mateixa estructura:

  • Nous models d’explotació i distribució
  • Evolució d’ingressos
  • Evolució de suports i reproductors
  • Tendències

De cada subsector comenta l’estat de la qüestió al 2010, amb dades bàsicament d’ordre econòmic, com es pot deduir dels apartats que conformen cada capítol. Es presenten les dificultats i les oportunitats amb què es troba i l’evolució del seu àmbit de negoci. Per exemple, sobre la premsa es diu que el 2010 va experimentar una nova baixada en el seu model de negoci tradicional; però l’aparició el 2011 de nous serveis de subscripció per descàrrega de continguts periodístics, sobretot per a dispositius mòbils, aporta una nota d’optimisme (p. 5).

Les dades provenen majoritàriament de fonts ja publicades (citades a la bibliografia final). L’estudi se centra en el mercat espanyol, si bé es fan referències introductòries al context internacional.

Els capítols finals també són interessants:

  • La gestión de los derechos de propiedad intelectual en España y en el ámbito de la Unión Europea
  • Tendencias de futuro en el sector de los contenidos
  • Recomendaciones para el impulso de la industria de contenidos digitales

Del resum executiu destaco unes frases: «En 2010 el mercado de los contenidos digitales ha experimentado una ligera recuperación, tras las caídas generalizadas de 2009. Aunque la crisis económica continúa azotando con dureza a la economía, a nivel mundial, los nuevos modelos de negocio en el ámbito online están consiguiendo incrementar sus ingresos a ritmos elevados, prueba del gran interés que despiertan entre los usuarios. El agotamiento de los modelos de negocio basados en el soporte físico, junto con la creciente penetración del acceso a Internet, configuran un escenario propicio para el desarrollo de estos nuevos modelos de negocio.» (p. 6)

En una entrada anterior en aquest bloc ja havia parlat d’aquest tema, arran de la publicació d’un altre anuari de característiques similars:
http://bib-doc.blogspot.com/2011/11/la-industria-dels-continguts-digitals.html

Tots dos informes coincideixen: la indústria dels continguts sembla que supera la crisi. Hi tenim res a veure, nosaltres?

dilluns, 2 de gener del 2012

Un nou pla d’impuls a la lectura

Imatge utilitzada en la presentació del Pla

El passat 19 de desembre el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, acompanyat de la consellera d’Ensenyament Irene Rigau i d'altres autoritats, va presentar el «Pla nacional de lectura (2012-2016): impuls de la lectura: 100 % lectors», que té una vida prevista de cinc anys i la intenció d’incrementar els hàbits lectors dels ciutadans tot vertebrant els esforços dels diferents sectors i àmbits de la societat catalana.
Un dels objectius principals és incrementar el percentatge de població lectora i aproximar-lo a la mitjana europea, des de l’actual 61,9 % al 71 %. Però si mirem el document citat aquí al damunt, veurem que hi ha altres objectius quantificats en l’àmbit de l’edició de llibres, llibreries, biblioteques...

El pla té 10 eixos d’actuació:

1. L’augment del prestigi de la lectura
2. L’augment de la presència del llibre en tots els seus formats i situacions
3. L’Impuls de la lectura en l’àmbit educatiu
4. L’enfortiment del sector editorial
5. L’increment de la lectura a les biblioteques
6. L’enfortiment del sector llibreter
7. La major visibilitat de la figura de l’autor
8. Una més gran implicació dels mitjans de comunicació en l’activitat lectora
9. La utilització de les xarxes socials com a eina a favor de la lectura
10. Foment de la participació ciutadana en l’àmbit lector

L’1 de desembre la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, ja va presentar l’eix tercer, «L’impuls de la lectura en l’àmbit educatiu», del qual ja ens férem ressò en aquest bloc: http://bib-doc.blogspot.com/2011/12/el-govern-de-la-generalitat-impulsa-la.html

El 2007 –en època del tripartit– es va endegar un Pla de foment de la lectura, que va portar a terme diferents accions prou imaginatives (distribució gratuïta de primers capítols d’obres literàries als mitjans de transport, subscripció gratuïta per un any a publicacions periòdiques als joves que complien 18 anys, el fòrum virtual www.quellegeixes.cat... Aquí n’hi ha informació).

Esperem que en aquesta ocasió l’èxit també acompanyi la bona voluntat dels polítics. Els bibliotecaris –i la societat en general– hi tenim força a guanyar!

Com a bibliotecari que li agrada documentar-se bé, m’hauria agradat poder disposar del document íntegre del projecte (i no només d’un document esquemàtic, de cara al gran públic): amb l’estat de la qüestió, les dades i les fonts que s’han consultat per bastir aquest interessant pla, les actuacions previstes, les mesures de control, un cronograma d’aplicació, el pressupost destinat per a cada acció... Més o menys allò que ensenyem als nostres alumnes que ha de ser un document per planificar un projecte.

I, una altra cosa que els bibliotecaris tenim molt coll avall: ens agradaria que hi hagués un seguiment rigorós dels assoliments d’aquest pla, i que es trobessin disponibles els resultats de les avaluacions corresponents, a mesura que es vagin complint els terminis previstos. He volgut trobar algun document de valoració de l’anterior pla de foment de la lectura i he trobat un balanç: una memòria prou detallada de la quantitat d’accions portades a terme, el nombre d’assistents, el nombre d’escoles implicades... Però l’avaluació va més enllà de l’acumulació de dades, oi? Volem saber si s’han complert els objectius marcats (o en quina mesura); volem saber dades de control pressupostari...

Però vaja: de segur que tot arribarà a bon port.

Enllaços relacionats:

Nota de premsa:  http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=132351&idioma=0
Presentació més detallada del pla:
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2011/12/19/15/09/ec0c9353-ae4a-49a3-81ab-c68af8792fc9.pdf
Article d’opinió de Xavier Bru de Sala a El periódico del 20 de desembre de 2011:
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/enesim-pla-lectura-1279528