divendres, 30 d’agost de 2013

Els estudis de la UOC, membres de les iSchools

De les iSchools en vaig parlar ja fa dos anys: http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/08/quin-model-formatiu-per-als-futurs.html. Recordareu que es tracta d’una associació de centres universitaris d'Informació i Documentació que es caracteritzen per posar l’accent de la formació dels futurs bibliotecaris en les relacions entre la informació, la tecnologia i la societat.



Entre altres activitats, l’associació organitza un congrés anual, la propera edició del qual tindrà lloc a Berlín els dies 4-7 de març de 2014. Formar part de l’associació –en cas de ser acceptat– comporta una quota anual de 500 dòlars (uns 375 euros).

Quan en parlava al 2011, l’associació aplegava 31 ensenyaments d’Informació i Documentació: 22 d’Estats Units, dos del Canadà, un de Singapur, un de la Xina i cinc d’europeus (Berlín, Copenhagen, Dublin, Londres i Sheffield). Actualment són ja 52 els centres que formen part d’iSchools, amb una distribució geogràfica molt més diversa de la de 2011. Actualment els seus membres són d'aquests països:

26 dels Estats Units
5 del Regne Unit
3 d'Austràlia
2 d'Alemanya, Canadà, Espanya, Portugal i Xina
1 de Dinamarca, Finlàndia, França, Irlanda, Japó, Països Baixos, Singapur i Suècia

Doncs bé, des de fa poc temps ens hem de felicitar perquè la UOC (Universitat Oberta de Catalunya), concretament els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació (on s’imparteix el grau d’Informació i Documentació i altres estudis de postgrau), forma part també d’aquest grup d’ensenyaments.

L'altre membre espanyol és la Universitat Politècnica de València (Departament de Sistemes Informàtics i Computació). En aquesta universitat no s’hi imparteix el grau, sinó diversos màsters relacionats amb aquest camp: màster d’Enginyeria del Programari, Mètodes Formals i Sistemes d'Informació; màster d’Intel·ligència Artificial, Reconeixement de Formes i Intel·ligència Artificial, i màster de Gestió de la Informació, entre d’altres.

Aquí hi ha el directori de totes les iSchools, amb enllaços a cada universitat: http://ischools.org/members/directory/

La Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB és membre de tres organismes internacionals: l’IFLA (amb un cost de 475 euros a l’any), l’ICA-CIA (200 euros de quota anual) i Euclid (la quota d’aquesta associació no es troba al seu lloc web).

Aquesta darrera entitat potser és la menys coneguda de les tres. El nom desenvolupat d'Euclid és European Association for Library & Information Education and Research, i agrupa actualment 61 centres (d’Espanya, cinc: Corunya, Granada, Lleó, Saragossa i la Facultat de la UB). Potser és més conegut el nom del congrés que organitza cada any: BOBCATSSS, i que el proper gener la nostra Facultat en serà coorganitzadora.

Hi ha encara una altra associació de centres universitaris d’Informació i Documentació: ALISE (Association for Library and Information Science Education). En aquest cas, la gran majoria de membres són dels Estats Units o Canadà: 59 institucions; fora d’aquí només n’hi ha cinc (d’Austràlia, Jamaica, Regne Unit, Tailàndia i Xina). La quota anual és de 350 dòlars (260 euros, aproximadament).

Quin sentit té formar part d’una associacions com aquestes? Per un cantó, comporta una declaració implícita de la visió que té el centre respecte dels objectius de la formació. Per un altre, una oportunitat d’establir relacions amb altres centres semblants i fomentar la cooperació i la internacionalització d'alumnes i de professors.

Amb la situació econòmica actual, però, dubtem que sigui gaire factible ampliar la participació de la Facultat de la UB a d’altres associacions.




dimecres, 28 d’agost de 2013

Idees per promocionar la professió. 10-4: Descobrim personatges famosos que havien estat bibliotecaris!

Avui acabem aquesta petita repassada de 25 personatges famosos (actuals i històrics) que en algun moment havien treballat com a bibliotecaris. Vegeu l’entrada anterior, de dilluns, 26 d’agost de 2013.

Esperem que amb la lectura d’aquestes biografies algun jove indecís descobreixi la seva vocació ignota i s’apunti a estudiar el grau d’Informació i Documentació que, a la llarga, el pot fer mereixedor de ser reconegut internacionalment. Potser.


Juan Carlos Onetti
(Montevideo, 1909-Madrid, 1994). Aquest gran escriptor uruguaià, Premi Cervantes de 1980, va ocupar un càrrec de responsabilitat en el nostre àmbit: el 2 d’abril de 1957 és nomentat director de biblioteques a la División de Artes y Letras de la Intendencia Municipal de Montevideo. Ocupà el càrrec fins que hi renuncià, el 4 de març de 1975. Tot seguit s’instal·la a Espanya. El 1991 rep el Gran Premio Rodó a la Labor Intelectual, dotat amb prop de 5.000 dòlars, que dóna per a la compra de llibres en biblioteques municipals.
Esteban, Ángel. «Juan Carlos Onetti: los libros y la vida».
https://web.archive.org/web/20140304005825/http://www.clubcultura.com/clubliteratura/clubescritores/onetti/cronologia.htm

Charles Perrault
(París, 1628-1703). Com els germans Grimm, Perrault és conegut popularment com a autor o adaptador de contes infantils, tot i que tenia formació en Dret i treballà d’advocat una bona temporada. El 1671 fou nomenat membre de l’Acadèmia Francesa, de la qual esdevingué bibliotecari el 1673. Imaginem que era un càrrec perpetu...
Esteban, Ángel. «Charles Perrault: un bibliotecario en el Louvre».
http://www.bookine.net/perraultbiographie.htm

Marcel Proust
(París, 1871-1922). L’autor de A la recerca del temps perdut va treballar només en una feina en tota la seva vida: de bibliotecari. Però no en fou un gran entusiasta, com veurem. El març de 1895, quan va acabar la llicenciatura de lletres, el seu pare l’animà que treballés en alguna cosa relacionada amb els estudis. Al juny següent començava a la Biblioteca Mazarine, com a auxiliar de bibliotecari, sense sou. No calia que hi anés cada dia, i podia treballar fins a cinc hores diàries. Tanmateix, va faltar durant llargues temporades a la feina, i finalment en fou acomiadat el febrer de 1900.
http://lisdb.blogspot.com.es/2006/05/clebres-pero-por-otra-cosa-10.html
Esteban, Ángel. «Marcel Proust, ¿bibliotecario o dandy?»

Joan Salvat-Papasseit
(Barcelona, 1894-1924). Durant anys, alguns poemes d’aquest autor català han estat lectura obligatòria al batxillerat. Però pocs batxillers deuen saber que l’autor d’El poema de la rosa als llavis va treballar de bibliotecari. Ho féu durant una llarga temporada a la biblioteca de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, entitat de la qual Salvat també va ser secretari general. Salvat, de formació autodidacta, segur que devia aprofitar els llibres d’aquesta biblioteca per cultivar-se.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Salvat-Papasseit

Aleksandr Soljenitsin o Solzhenitsyn
(Kislovodsk, 1918-Moscou, 2008). El Premi Nobel de Literatura de 1970, novel·lista i historiador rus, arribà a ser capità d’artilleria a la Segona Guerra Mundial. El 1945 va ser detingut per motius polítics: va passar vuit anys a la presó i en camps de concentració. I és en aquest període que ens interessa més la seva biografia, perquè treballa com a pres-bibliotecari. Durant aquest temps comença a escriure les seves obres que el portaren a la fama.
http://lisdb.blogspot.com.es/2006/03/clebres-pero-por-otra-cosa-6.html
Esteban, Ángel. «Aleksandr Solzhenitsyn: el bibliotecario entre rejas».

Bud Spencer
(Nàpols, 1929-Roma, 2016). Sabíeu que el protagonista de pel·lícules mítiques com Le llamaban Trinidad (1970) és italià? (jo, no). El seu nom real és Carlo Pedersoli. L’any 1947 la seva familia emigrà a Amèrica, i allà en Bud va tenir feines diverses: en una cadena de muntatge a Rio de Janeiro, bibliotecari a Buenos Aires, secretari de l’ambaixada italiana a Montevideo i en un concessionari de cotxes a Caracas, entre d’altres. El 1949 la família torna a Itàlia i s’instal·la a Roma. Però en Bud també és un esportista d’elit: va participar als Jocs Olímpics de 1952 i 1956. La primera aparició en una pel·lícula fou en 1950. Però centrem-nos en el que ens interessa. Lamentablement no hi ha a penes informació sobre l’empremta que el nostre heroi de les pantalles hagi pogut deixar en la Biblioteconomia. Imagino que treballà en el nostre ofici una temporada ben curta.
http://es.wikipedia.org/wiki/Bud_Spencer
http://lisdb.blogspot.com.es/2006/02/clebres-pero-por-otra-cosa-4.html

Mario Vargas Llosa
(Arequipa, 1936- ). Premi Nobel de Literatura (2010) i Premi Príncep d’Astúries de les Lletres (1986). Aquest gran escriptor peruà treballà, poc després del seu primer matrimoni en 1955, com a auxiliar de biblioteca al Club Nacional a Lima, sota les ordres de Raúl Porras Barrenechea. S’hi estigué durant dos anys, fins al 1958, quan viatja cap a Europa. Hi treballava només dues hores al dia, però sense gaire estrès, com ell mateix diu: «Mi trabajo consistía en fichar las adquisiciones, pero no había presupuesto para adquisiciones. Descubrí en el cuarto piso, oculta a las miradas generales, una espléndida colección de libros eróticos, con una cierta predilección por lo francés.»
http://www.youtube.com/watch?v=qSBX-mpwU4w#t=2928, minuts 45:00 - 47:30.
Angel Esteban. «El bibliotecario Vargas Llosa y sus múltiples relaciones matrimoniales».
http://www.oocities.org/mvll01/vb2.html


Fins aquí aquesta mostra de famosos que en algun moment de la seva vida van treballar en una biblioteca. Conscientment no hi hem inclòs algunes bibliotecàries que també excel·liren en altres ocupacions, com ara Aurora Díaz Plaja (periodista), Rosa Leveroni (poetessa), María Moliner (lexicògrafa) o Joana Raspall (poetessa i lexicògrafa), perquè l’objectiu era posar de relleu personalitats que no s’identifiquessin com a bibliotecaris en un primer moment. 

Tot i així, no és pas una llista completa, ni molt menys. Entre les fonts citades arreu haureu vist un blog amb moltes entrades sobre el tema: La imagen social del bibliotecario, dissortadament inactiu des de 2011. Compta amb una sèrie de 15 entregues d’entrades titulades «Célebres pero por otra cosa», publicades des de 2006 fins a 2009 i signades amb el pseudònim d’Odd Librarian, en cadascuna de les quals hi ha diverses biografies.

També mereixen ser esmentats els articles d’Ángel Esteban a la revista Mi biblioteca. Igualment, podem rastrejar en diferents versions de la Wikipedia molts altres personatges que van treballar de bibliotecaris, per exemple, en l’edició catalana.

Fent un repàs a les petites biografies que hem anat divulgant podem veure que hi ha gent que més aviat s’aprofita de la situació i no treballa gaire per a la biblioteca, sinó que destina el temps a llegir i a escriure temes particulars, com Vargas Llosa, Casanova, Rubén Darío o Hume.

En alguns casos, el seu pas per les biblioteques es pot titllar d’esporàdic o molt breu, com Proust o Bud Spencer. En canvi, en altres casos sí que aporten molts anys de feina i, en alguns casos, veritables avenços professionals, com ara Franklin, Goethe, Leibniz o Manuel Machado.

Sobta el desequilibri en el gènere dels famosos: només tres dones del total de 25 personatges: Núria Amat, Laura Bush i Gloria Fuertes. Pel que fa a l’activitat per la qual són més coneguts els nostres bibliotecaris, destaca amb escreix la literatura, a què es dedica la majoria d’ells. Però ens agrada constatar la presència d’alguns polítics (Mao Zedong i Benjamin Franklin) o d’un actor (el gran Bud Spencer, que va ser l’inspirador de la sèrie). (Gràcies a J.F.) 

Vegeu entrades anteriors dedicades al tema de la promoció.

dilluns, 26 d’agost de 2013

Idees per promocionar la professió. 10-3: Descobrim personatges famosos que havien estat bibliotecaris!

Continuem l’entrada del passat divendres 23 d’agost de 2013 amb sis noves petites semblances biogràfiques de personatges populars que havien treballat com a bibliotecaris. Aquesta sèrie d’entrades vol divulgar uns quants famosos que havien treballat en biblioteques, per veure si algun jove estudiant de batxillerat s’acaba de decidir per triar la carrera que el pot portar a la popularitat. O no.


David Hume
(Edimburg, 1711-1776). Aquest reconegut filòsof britànic fou nomenat bibliotecari del Col·legi d’Advocats d’Edimburg vers 1752. Treballant en aquesta feina va escriure una monumental The History of England en sis volums (1754-1762), per a la qual havia fet comprar llibres per documentar-se. Va plegar (influït per les crítiques a la seva gestió) el 1757.
http://lisdb.blogspot.com.es/2006/02/clebres-pero-por-otra-cosa-4.html
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/h/hume.htm

Lao Tse (o Laozi)
(S. V-IV a.C.). Pensador xinès, considerat el fundador del taoisme. Les dades sobre aquest personatge són més llegendàries que no històriques. Segons la tradició, va treballar de bibliotecari a la Biblioteca Imperial de la cort de la Dinastia Zhou, amb el rei Wu, a la ciutat de Luoyang.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Laozi
http://lisdb.blogspot.com.es/2006/02/clebres-pero-por-otra-cosa-1.html

Gottfried Wilhelm Leibniz
(Leipzig, 1646-Hannover, 1716). Filòsof alemany de cultura enciclopèdica, amb publicacions abundants en molts terrenys (matemàtiques, física, història, dret i religió). L’any 1676 entrà a treballar com a bibliotecari del duc Joan Frederic de Brunsvic-Lüneburg, a Hannover. Es diu que va ser el primer a dissenyar un edifici específic perquè fos utilitzat com a biblioteca. Així mateix, va ser un dels pioners a introduir l’eina del catàleg a les biblioteques. Va produir molts escrits sobre el paper i l’organització de biblioteques, alguns dels quals encara resten inèdits.
http://lisdb.blogspot.com.es/2007/06/clebres-pero-por-otra-cosa-13.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Gottfried_Wilhelm_von_Leibniz
Altuna Esteibar, Belén. «Apuntes para una historia de las ciencias de la documentación: la concepción leibniziana de una biblioteca».

Manuel Machado
(Sevilla, 1874-Madrid, 1947). Poeta español, germà gran del poeta Antonio Machado. Va superar les oposicions del Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos. El 1914 va entrar a treballar a la Biblioteca Nacional (a la secció de Catalogació) i el mateix any, també comença a treballar d’auxiliar a l’Arxiu Municipal de Madrid. A l’Ajuntament va pujant de categoria fins ser nomenat director de la Biblioteca Municipal (1925), en horari exclusiu. Segons consta en un currículum que va presentar per a un ascens, entre 1914 i 1924 va catalogar 10.000 volums de la Biblioteca Municipal. Amb l’arribada del règim franquista, se suma als vencedors. Es jubila el 1944, però continua tres anys més en el càrrec.
Ors, Miguel d'. Estudios sobre Manuel Machado.
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/m/machado_manuel.htm

Marcelino Menéndez Pelayo
(Santander, 1856-1912). El gran erudit espanyol, autor d’obres tan significatives com la Historia de los heterodoxos españoles (1880–1882) fou, entre molts altres càrrecs, bibliotecari de la Real Academia de la Historia (des de 1882), i director (des de 1910). I des de 1898 i fins que morí, fou director de la Biblioteca Nacional de Madrid.
http://lisdb.blogspot.com.es/2006/09/clebres-pero-por-otra-cosa-11.html
Esteban, Ángel. «Marcelino Menéndez Pelayo: una biblioteca andante».
http://es.wikipedia.org/wiki/Marcelino_Men%C3%A9ndez_Pelayo

Mao Zedong o Mao Tse-Tung
(Shao-shan, 1893-Pequín, 1976). Polític i revolucionari xinès. Aquest fill de camperols, mestre de formació, va ser influït per la Revolució Russa i per Lenin. Una vegada llicenciat a Hunan, el 1918 anà a Pequín i hi treballà com a auxiliar a la biblioteca de la Universitat, però només durant un any. Amb el seu cap, Li Tazhao compartia ideals i l’afany d’introduir la teoria marxista a la Xina.
http://www.notablebiographies.com/Lo-Ma/Mao-Zedong.html
http://lisdb.blogspot.com.es/2006/02/clebres-pero-por-otra-cosa-2.html

(Continuarà)

Vegeu entrades anteriors dedicades al tema de la promoció.

divendres, 23 d’agost de 2013

Idees per promocionar la professió. 10-2: Descobrim personatges famosos que havien estat bibliotecaris!

Continuem l’entrada del passat dimecres 21 d’agost de 2013 amb sis noves referències a personatges famosos que havien treballat com a bibliotecaris. L’objectiu d’aquesta sèrie d’entrades és relacionar la popularitat amb la feina a les biblioteques, i d’aquesta manera induir els joves desorientats vers la carrera que els pot fer saltar a la fama. No garantim els resultats.


Leandro Fernández de Moratín
(Madrid, 1760-París, 1828). Autor de teatre i poeta espanyol, conegut per obres com El sí de las niñas. Quan les tropes franceses envaïren Espanya el 1808, es posà de part dels estrangers. El 1811 va ser nomenat bibliotecari major de la Real Biblioteca (és a dir, director de la Biblioteca Nacional) pel rei Josep Bonaparte. Però l’any següent, quan la política féu un tomb, va haver de fugir cap a València, Peníscola i Barcelona.
http://es.wikipedia.org/wiki/Leandro_Fern%C3%A1ndez_de_Morat%C3%ADn
http://www.cervantesvirtual.com/bib/bib_autor/moratin/

Benjamin Franklin
(Boston, 1706-Filadèlfia, 1790). Aquest «pare fundador dels Estats Units» és conegut sobretot per la seva vessant de polític i científic, però també va jugar un paper important en l’àmbit de les biblioteques. El 1731 va participar en la creació de la primera biblioteca pública de Filadèlfia: la Library Company of Philadelphia, que encara existeix actualment. L’any següent Franklin va contractar el primer bibliotecari d’Estats Units: Louis Timothee. Aquesta biblioteca compta actualment amb més de 500.000 volums.
http://lisdb.blogspot.com.es/2006/02/clebres-pero-por-otra-cosa-2.html
http://en.wikipedia.org/wiki/Benjamin_Franklin
http://es.wikipedia.org/wiki/Benjamin_Franklin

Gloria Fuertes
(Madrid, 1917-1998). La poetessa espanyola de veu greu que es féu popular per la seva participació en programes televisius com ara Un globo, dos globos, tres globos havia estat professora convidada a la universitat estatunidenca de Bucknell, on féu classes de literatura espanyola. Entre 1955 i 1960 va estudiar a Madrid biblioteconomia i anglès, a l’International Institute. I entre 1958 i 1961 va treballar-hi de bibliotecària. Va organitzar la primera Biblioteca Infantil Ambulante per a pobles petits.
http://www.gloriafuertes.org/index.php/biografia
http://lisdb.blogspot.com.es/2006/02/clebres-pero-por-otra-cosa-4.html

Johann Wolfgang von Goethe
(Frankfurt, 1749-Weimar, 1832). Ves qui ho diria, però aquest pensador i literat alemany, reconegut com una de les glòries nacionals de les lletres germanes, va treballar també de bibliotecari. Va ser gerent, des de 1797 i fins a la seva mort, de la biblioteca de la duquessa Anna Amàlia, de Weimar, feina a la qual s’hi dedicà de valent: durant el seu mandat duplicà el nombre de volums. Aquesta biblioteca, que havia estat fundada el 1691 pel duc de Weimar, ha arribat a custodiar un milió de documents, alguns d’ells, exemplars d’importància mundial. L’any 2004 va patir un atroç incendi que eliminà una part del fons.
Esteban, Ángel. «Goethe en su biblioteca de Weimar».
http://lisdb.blogspot.com.es/2006/03/clebres-pero-por-otra-cosa-7.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Biblioteca_de_la_duquesa_Ana_Amalia

Jacob Grimm (Hanau, 1785-Berlín, 1863) i Wilhelm Grimm (Hanau, 1786-Berlín, 1859).
Els superconeguts «germans Grimm», recopiladors alemanys de contes populars, però també filòlegs molt reconeguts, quedaren aviat orfes de pare i mare. El 1808, es posaren a treballar a la biblioteca de la Universitat de Marburg, on havien estudiat. De fet és en aquesta feina quan comencen a escriure els seus famosos contes. El 1829 i el 1830 respectivament, deixen Marburg i passen a treballar a la biblioteca de la Universitat de Gotinga. En són cessats el 1837, perquè s’afegeixen a un manifest polític contra el rei.
http://lisdb.blogspot.com.es/2006/03/clebres-pero-por-otra-cosa-6.html
Esteban, Ángel. «Los hermanos Grimm: sus investigaciones en las bibliotecas alemanas».

John Edgar Hoover
(Washington, D.C. 1895-1972). El fundador de l’FBI, del qual fa poc van fer una pel·lícula, també fou bibliotecari: va treballar com a catalogador a la Biblioteca del Congrés de Washington durant cinc anys, entre 1913 i 1917. No queda molta documentació sobre el seu pas per la Biblioteca. Justament deixa aquesta feina per entrar a l’agència d’intel·ligència estatal.
http://blogs.loc.gov/teachers/2012/03/j-edgar-hoover-the-crimebuster-and-the-catalogers/
http://lisdb.blogspot.com.es/2006/02/clebres-pero-por-otra-cosa-4.html

(Continuarà)

Vegeu entrades anteriors dedicades al tema de la promoció.


dimecres, 21 d’agost de 2013

Idees per promocionar la professió. 10-1: Descobrim personatges famosos que havien estat bibliotecaris!

El jovent sovint s’emmiralla en personatges famosos, i els converteixen en els seus ídols. Cantants, revolucionaris, místics, actors... són seguits i imitants pels seus fans, que en coneixen la vida i miracles. Potser no ho sabíeu, però hi ha una colla de gent famosa (tant vius com morts) que abans d'haver arribat a ser populars havien desenvolupat la noble feina de bibliotecari.

La proposta d’avui consisteix a divulgar la biografia de persones famoses que havien treballat també com a bibliotecàries, per tal d’escampar la idea subliminal que treballant en aquesta feina pots arribar molt lluny... així doncs, convé estudiar la nostra carrera. El raonament potser no és molt sòlid... però permetem-nos una mica d’autoengany, què caram! També tenim dret a fer-la petar una estona.

Tot seguit va la relació de famosos, ordenada alfabèticament. Al final de cada entrada indico alguna font on ampliar la informació. No cal dir que qualsevol aportació que hi vulgueu fer serà benvinguda. Com que la llista és bastant llarga (seran una vintena llarga de personatges), la divideixo en diferents entrades.


Núria Amat
(Barcelona, 1950-  ). Coneguda sobretot com a escriptora en castellà i en català (és autora d’una dotzena de novel·les i va guanyar el premi Ramon Llull el 2011, amb Amor i guerra), Núria Amat va ser professora de l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació durant 25 anys, fins el 1997, en què va demanar l’excedència. Com a anècdota direm, segons es conta a la seva pàgina web, que és besnéta del fundador de l’enciclopèdia Espasa, Josep Espasa i Anguera.
http://www.nuriaamat.com/
http://lisdb.blogspot.com.es/search/label/nuria%20amat

Jorge Luis Borges
(Buenos Aires, 1899-Ginebra, 1986). Aquest autor argentí de fama mundial obtingué una primera feina de bibliotecari el 1937 o 1938 (segons la font), a la biblioteca pública Miguel Cané, al barri d’Almagro de Buenos Aires. S’hi estigué fins el 1946, quan en fou apartat pel règim peronista per motius polítics (Borges era anglòfil i antinazi). En canviar el color polític del govern argentí, el 1955, fou nomenat director de la Biblioteca Nacional del seu país, i exercí aquest càrrec fins que es jubilà, el 1973.
Esteban, Ángel. «Borges y las bibliotecas: el escritor en su laberinto».
http://lisdb.blogspot.com.es/2006/02/clebres-pero-por-otra-cosa-3.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Jorge_Luis_Borges

Laura Bush
(Midland, 1946-  ). La muller de l’anterior president dels Estats Units d’Amèrica, George W. Bush, estudià la nostra carrera a la Universitat de Texas, a Austin, on obtingué el títol el 1973. Tot seguit va treballar de bibliotecària a una filial de la biblioteca pública de Houston i, el 1974, a l’escola primària de Dawson, fins el 1977, que va conèixer el qui seria el seu marit. Després continuà molt activa en diferents campanyes en favor de la lectura i les biblioteques. Per exemple, el 1996 col·laborà en l’organització del Festival del Llibre de Texas, que s’ha convertit en un important esdeveniment anual per recaptar diners per a les biblioteques públiques de Texas.
http://en.wikipedia.org/wiki/Laura_Bush
http://lisdb.blogspot.com.es/2006/02/clebres-pero-por-otra-cosa-3.html

Lewis Carroll
(Daresbury, 1832-Guilford, 1898). El conegut autor d’Alícia al país de les meravelles –de nom real Charles Ludwidge Dogson–, té una biografia digna de ser coneguda. Com és sabut, es guanyava la vida com a matemàtic i professor de matemàtiques; però aquí ens interessa un detall del seu currículum: des de 1855 va treballar com a «sub-librarian» a la Christ Church de la Universitat d’Oxford.
http://www-history.mcs.st-and.ac.uk/Biographies/Dodgson.html
Esteban, Ángel. «Lewis Carroll: el bibliotecario al otro lado del espejo».

Giacomo Casanova
(Venècia, 1725-Dux, 1798). La seva biografia és d’allò més intrèpida. En Casanova arrossega una fama de faldiller que l’ha fet molt popular. Aquest intel·lectual italià, que va arribar a ser empresonat a Barcelona, va acabar els seus dies treballant com a bibliotecari del comte de Waldstein-Wartenberg, Joseph Carl Emmanuel: des de 1785 fins que morí, el 1798. Va ser fent de bibliotecari que va escriure les seves memòries.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Giacomo_Casanova
http://lisdb.blogspot.com.es/2006/02/clebres-pero-por-otra-cosa-2.html

Rubén Darío
(Metapa, 1867-León, Nicaragua,1916). El gran poeta nicaragüenc, conegut com a «príncep de les lletres castellanes», treballà entre 1883 i 1886 a la Biblioteca Nacional de Managua. Aquesta feina fou important en la seva formació literària. Segons ell confessà, fent de bibliotecari va llegir obres de la Biblioteca de autores españoles, entre d’altres.
http://es.wikipedia.org/wiki/Rub%C3%A9n_Dar%C3%ADo
http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/224193.pdf

(Continuarà)

Vegeu entrades anteriors dedicades al tema de la promoció.


dilluns, 19 d’agost de 2013

50.000 visites al blog!

Benvolguts lectors,

Us adreço aquestes lletres per agrair-vos el seguiment que feu d'aquest blog. El motiu que ho faci és que segons la maquineta que va comptant els accessos, hem arribat a les 50.000 visites acumulades.

Aquest blog va néixer el 19 de juliol de 2011 amb la intenció de donar a conèixer dades i opinions sobre la professió de bibliotecari, per tal d'ajudar a la seva visibilitat i per augmentar-ne l'autoestima entre el col·lectiu professional. Els estudiants actuals són també un públic objectiu d'interès, al qual intento il·lustrar explicant coses que potser no saben.

En aquests dos anys hem publicat 373 articles (i 302 comentaris). Si calculem la mitjana veurem que cada entrada s'ha vist 134 vegades. Els articles que fins aquest moment han rebut més visites són aquests:

Barcelona Activa i Cibernàrium: cursos gratuïts d’interès (21/11/2011)
http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/11/barcelona-activa-i-cibernarium-cursos.html
amb 473 visites

Presentació i contacte (19/07/2011)
http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/07/presentacio.html
amb 328 visites

Idees per promocionar la professió. 1: La Cursa dels Bibliotecaris (28/02/2013)
http://bib-doc.blogspot.com.es/2013/02/idees-per-promocionar-la-professio-1-la.html
amb 327 visites

No tingueu vergonya de deixar els vostres comentaris a les entrades: els comentaris són l'alegria dels bloguers...

divendres, 16 d’agost de 2013

Presència a la premsa

Deixem avui testimoni d’unes quantes aparicions del món de les biblioteques als mitjans de comunicació. Cada vegada són més abundants les notícies sobre el nostre món professional a la premsa, ràdio i televisió, de la qual cosa ens alegrem força. I més, si tenim en compte que, per regla general, els missatges són positius.
Marimon, Sílvia. «Bibliotecàries al peu del canó» [en línia]. Ara, 11.8.2013. <http://www.ara.cat/premium/cultura/Bibliotecaries-al-peu-del-cano_0_972502784.html>. [Consulta: 12 agost 2013].
Article relativament llarg que narra uns fets esdevinguts ara fa 75 anys: la inauguració de la Biblioteca Popular de Palafrugell, el 24 de juliol de 1938, l’última que tingué lloc a Catalunya abans de l’acabament de la Guerra Civil. L’acte va ser presidit per Lluís Companys –president de la Generalitat–, acompanyat de Jordi Rubió –director de l’Escola de Bibliotecàries–. Actualment hi ha una exposició a la Biblioteca de Palafrugell que rememora l’acte. Més informació: http://www.bibgirona.cat/biblioteca/palafrugell/noticies/12543-75e-aniversari-de-la-biblioteca-de-palafrugell

Una altra notícia –quasi anecdòtica, però curiosa– té a veure amb una nova biblioteca especialitzada oberta a Barcelona. Està dedicada al món de les funeràries, els cementiris i la mort. Es troba emplaçada al Cementiri de Montjuïc de Barcelona i compta amb quasi 4.000 llibres. Tot i que va ser inaugurada oficialment el passat mes de juny de 2013, el fons prové majoritàriament d’un especialista en el tema, Manel Hernández, arqueòleg i egiptòleg, que recopilà el material durant dècades. A la notícia del diari no consta que hi hagi cap bibliotecari que se’n faci càrrec. Aquí podeu llegir-la: http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20130613/54375952224/barcelona-biblioteca-funeraria.html
I aquí la pàgina web de la biblioteca: https://www.cbsa.cat/cementiris/cementiri-montjuic/colleccio/biblioteca-2/

Encara, una notícia provinent de les Illes. El passat mes de març de 2013, l’Ajuntament d’Andratx va decidir batejar la biblioteca pública de la vila amb el nom de «Jaume Bover», nom que correspon a un bibliotecari nascut el 1945 i avui feliçment jubilat a Andratx després d’una llarga i fructífera vida professional, principalment a la Biblioteca Española de Tànger (integrada a la xarxa de l’Instituto Cervantes). En Jaume Bover va estudiar la diplomatura a la nostra Facultat als anys 80 i va passar les oposicions a un cos de funcionaris de nivell superior d’àmbit estatal.  Aquí veureu la notícia de la biblioteca d’Andratx:
http://www.diariodemallorca.es/part-forana/2013/06/25/andratx-rinde-homenaje-jaume-bover-bautiza-biblioteca-nombre/855379.html
http://www.andratxnews.com/2013/03/la-biblioteca-municipal-portara-el-nom.html
http://ultimahora.es/mallorca/noticia/noticias/cultura/arabes-decian-una-biblioteca-como-oasis-paz.html
I aquí una llarga entrevista amb el nostre protagonista:
http://www.tugranviaje.com/entrevista/jaume-bover-vivir-y-viajar-de-otra-forma/

Ens quedem amb una pregunta que li fan en una de les notícies que enllacem:
—Fue director de la Biblioteca Española de Tánger, ¿que aprendió de la cultura y sociedad local?
—Sobre todo aprendí de la gente. A ser tolerante, comprensivo, a admirar otras culturas, aceptar al otro. Todo eso me cambió como persona.
Volem seguir les seves petjades.
Silió, Elisa. «Las bibliotecas no pierden comba social» [en línia]. El país, 11 junio 2013. <http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/06/10/actualidad/1370887746_418229.html>. [Consulta: 3 agost 2013].

En aquest article d’El país es fa un repàs bastant ampli de les reaccions que diverses biblioteques espanyoles han adoptat davant de la crisi. Es deixa constància de protestes veïnals contra retallades d’horaris o de personal, i d’iniciatives populars per organitzar serveis bibliotecaris.

I ja per acabar, una notícia que aparegué en una munió de mitjans. Segons un estudi fet per l’entitat independent Observatori del Sistema Universitari, l’augment del cost de la matrícula del grau d’Informació i Documentació en els darrers cinc anys és el més alt de les 18 carreres analitzades per aquest Observatori. L'augment arriba al 291 %!

Tot i que les dades utilitzades en l’estudi són certes, cal matisar uns punts, com de seguida féu la Facultat en una nota informativa publicada al seu web: l’estudi compara el preu global de la diplomatura (3 anys) amb el del grau (4 anys), D’altra banda, el grau ha estat requalificat per part de la Generalitat pel que fa al nivell d’experimentalitat, factor que incideix en el preu del crèdit. En definitiva, l’augment que hi ha hagut és similar al d’altres carreres de ciències socials com ara Dret o Econòmiques.

Informe de l’Observatori: http://www.observatoriuniversitari.org/blog/2013/07/18/el-preu-de-la-carrera/

Repercussió a la premsa:
Ara: http://www.ara.cat/societat/carreres-universitaries-shan-encarit-anys_0_960504113.html
BTV: http://www.btv.cat/btvnoticies/2013/07/22/taxes-universitaries-preus-universitat-matricula/
El país: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/07/22/catalunya/1374512148_529922.html
El periódico: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/carreres-catalunya-encarit-291-anys-2522451
El punt Avui: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/665068-la-universitat-es-fins-a-un-291-mes-cara-que-fa-sis-anys.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=portada&utm_source=rss&utm_medium=portada&utm_campaign=rss
Etcètera...

Nota de la Facultat: http://www.ub.edu/biblio/noticies/el-preu-de-la-matricula-del-grau-dinformacio-i-documentacio.html

dimecres, 14 d’agost de 2013

Un concurs de vídeos sobre la professió

SEDIC (Asociación Española de Documentación e Información), una de les associacions professionals de més implantació a l’Estat espanyol, convoca el II Concurso SEDIC de vídeo 2013, amb el qual pretén divulgar el món dels bibliotecaris a un públic ampli.


Hi pot participar qualsevol persona, amb un vídeo realitzat per ella mateixa, d’una durada d’entre 30 segons i 1 minut, que tracti sobre «bibliotecas, bibliotecarios, centros de documentación, documentalistas, archivos, archiveros y/o temas relacionados».

El premi per al guanyador seran 300 euros. El termini per presentar-s’hi acaba el 30 de setembre de 2013. Aquí podreu veure les bases del concurs i l’enllaç al vídeo guanyador de la primera convocatòria: http://www.sedic.es/concurso_videos_convocatoria2013.asp

Aprofitant que parlem de SEDIC, farem referència al canvi en la seva presidència, que va tenir lloc el passat mes d’abril de 2013. Des d’aleshores, Bárbara Muñoz de Solano y Palacios dirigeix aquesta entitat. Tot i la seva joventut (va néixer el 1977) acumula ja un extens i ric currículum, que podeu veure resumit aquí: http://www.sedic.es/q_juntadirectiva.asp

I aquí, una entrevista que li feren al poc temps de resultar escollida presidenta: http://www.ibercampus.es/barbara-munoz-la-educacion-debe-fomentar-el-trabajo-en-grupo-superar-25110_9.htm


dilluns, 12 d’agost de 2013

Estat de la innovació i les tecnologies a Espanya

Fa unes setmanes es va publicar una nova edició d’un anuari que analitza la situació espanyola en innovació i tecnologia. El tema és de molta transcendència per al conjunt de l’economia, i especialment per als sectors més avançats de la indústria i per al col·lectiu d’investigadors. Una bona colla de bibliotecaris treballem donant suport als equips de recerca, per tant, també ens trobem directament afectats per la marxa –bona o dolenta– de la recerca i el desenvolupament.


Informe Cotec...  [en línia]: tecnología e innovación en España. 2013. Madrid: Fundación Cotec para la Innovación Tecnológica, D.L. 2013. 225 p. <http://www.cotec.es/index.php/utils/documento/fichero/f92604f27d6566075166efe728a91bfbfd7ea8c5.pdf>. [Consulta: 5 agost 2013]. ISBN 978-84-92933-23-5.

L’entitat responsable, Cotec, és una fundació formada per una seixantena d’empreses i entitats que vol contribuir al desenvolupament del país mitjançant el foment de la innovació tecnològica a l’empresa i a la societat. Publica aquest informe anualment des de 1996.

Tot i publicat fa poques setmanes, les dades incloses –les darreres disponibles a les diverses fonts consultades– corresponen majoritàriament a 2011. A la presentació (p. 11) hi ha frase no gens optimista: «Tanto la opinión de los expertos como los datos, más antiguos, de las estadísticas disponibles, evidencian el deterioro de la mayoría de los indicadores y apuntan a su empeoramiento futuro.» I segueix: «La evolución más preocupante es la reducción del gasto corriente en I+D empresarial, que demuestra que la crisis ya está destruyendo la escasa capacidad investigadora de nuestras empresas.»

L’informe està organitzat en dues parts. A «Análisis de la situación», es revisen els principals indicadors a escala estatal i internacional, i es presenta l’evolució recent de diferents àmbits:
  • Tecnología y competitividad
  • Innovación, sociedad y pymes
  • Tecnología y empresa
  • Políticas de ejecución y financiación de la innovación
  • Opiniones de expertos sobre la evolución del sistema español de innovación

En molts casos es donen les dades de 2000, 2005, 2010 i 2011. Pel que fa als recursos generals (despesa i personal en recerca i desenvolupament [R+D]) tots els indicadors mostren un lleuger retrocés en el darrer any disponible, respecte de l’anterior.

Pel que fa a la despesa en R+D per comunitats autònomes espanyoles, només n’hi ha quatre que superen la mitjana estatal: País Basc, Navarra Madrid i Catalunya (per aquest ordre). Hi ha un indicador en què Catalunya és la primera de les comunitats espanyoles: la producció científica en revistes de difusió internacional  (p. 36).

Dedica unes pàgines a analitzar el sistema universitari espanyol (p. 60-63), a partir de dades que obté d’un altre informe (Universidad, universitarios y productividad en España, de la Fundación BBVA i l’ Instituto Valenciano de Investigaciones Económicas, de 2012). Identifica tres fonts d’ineficiència: la permanència d’ofertes d’estudis amb reduïda demanda laboral [alguna vegada ens hem queixat també d'això en aquest blog], el baix rendiment acadèmic d'una part de l’alumnat, i el pagament de temps de recerca a tot el professorat estable (quan una bona part d’ell no s’hi dedica).

Sobre el mercat de treball dels universitaris es diu: «Los diplomados y los licenciados universitarios tienen, respectivamente, un 22,9 % y un 24,6 % más de posibilidades de estar ocupados que los que solo poseen estudios primarios. También tienen más probabilidad de disponer de contratos indefinidos, y de acceder a puestos directivos. No obstante, la titulación universitaria no influye significativamente en la posibilidad de trabajar como autónomo o ser empresario con asalariados. El estudio indica que esto puede deberse a que la formación universitaria no prepara específicamente para estas vocaciones.»

La política estatal sobre R+D  pot ser que faci un tomb a partir d’enguany, ja que l’1 de febrer de 2013 es va aprovar la «Estrategia española de ciencia y tecnología y de innovación (2013-2020)» i el «Plan estatal de investigación científica y técnica, y de innovación (2013-2016)» (p. 118).

Aquesta «Estrategia» estableix els objectius i les prioritats de la política estatal de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I)  a mitjà termini i està integrat per quatre programes estatals: promoció i incorporació del talent i la seva ocupabilitat, foment de la investigació científica i tècnica d'excel•lència, R+D+I orientada als reptes de la societat, i lideratge empresarial en R+D+I.

L’«Estrategia» inclou moltes accions relacionades amb la gestió de la informació i la documentació. A tall d’exemple, esmentem:
  • El estímulo de la transferencia y gestión del conocimiento en entornos abiertos y flexibles de colaboración en I+D+i en los que la interacción, la difusión de ideas y la adopción de objetivos y modelos compartidos favorezca el desarrollo de nuevas ideas e incentive su traslación a novedosas aplicaciones, comerciales y no comerciales, que mejoren los resultados obtenidos.
  • El impulso al acceso abierto de las publicaciones y los resultados de la investigación financiada con fondos públicos.
  • La puesta en marcha de un sistema integrado de información y mejora de la calidad de los indicadores de seguimiento de las actuaciones sufragadas por las administraciones públicas y de su impacto.

Els pressupostos generals de l’Estat per al 2013 assignen a la política de despesa 46 (recerca, desenvolupament i innovació) un total de 5.926 milions d’euros, un 7,2 % menys que el 2012, any en què aquesta partida fou reduïda en un 26 % respecte l’any anterior.

La realitat és bastant galdosa: des de l'any 2008 –primer any de crisi declarada–, fins a 2011, últim any del qual es disposa de dades, el nombre d'empreses amb activitats innovadores es va reduir en un 43 %, mentre que el d'empreses amb activitats de R+D es va reduir en un 36 %.

A la segona part de l’informe, titulada «Información numérica» (p. 159 i següents), es reprodueixen
les dades fonamentals a què es fa referència en els capítols de la primera part, cobrint, en general, des de 1995 a 2011.

Interessant veure la nota de premsa de la presentació de l’obra, que recull consideracions sobre la situació per part dels directius de Cotec.


divendres, 9 d’agost de 2013

Vídeos de divulgació de la feina del bibliotecari

Portem avui a aquestes pantalles un parell d’exemples de vídeos que donen a conèixer la feina dels bibliotecaris. Sobre l’ús del vídeo com a mitjà de promoció ja en vaig parlar fa temps: http://bib-doc.blogspot.com.es/2013/04/idees-per-promocionar-la-professio-3.html

Avui torno sobre el tema, perquè el format audiovisual permet una penetració molt millor que no l’escrit.



Per un cantó, la Biblioteca de Catalunya va produir fa pocs mesos un vídeo divulgatiu sobre la catalogació, potser la tasca tècnica més característica dels bibliotecaris:

La catalogació de documents a la Biblioteca de Catalunya [en línia]. [Barcelona]: Biblioteca de Catalunya, 2013. 5:07 min. (Aula BC). <http://www.youtube.com/watch?v=CuTRu-XxHc4>. [Consulta: 3 agost 2013].



L’altre exemple té molt més temps, concretament, 66 anys.

The librarian [en línia]. Manuscript, Arthur P. Twogood. Des Moines, IA: Vocational Guidance Films, 1947. 10:14 min. (Your life work series). <http://www.youtube.com/watch?v=smrrZpbvI20>.  [Consulta: 3 agost 2013].

Malgrat la distància que ens separa d’aquestes imatges, hi podem trobar molts principis que encara són ben vàlids. Per ser un bon bibliotecari t’han d’agradar els llibres, però també les persones.


dimecres, 7 d’agost de 2013

Competició per a emprenedors

A primers d’octubre de 2013 tindrà lloc a Madrid una nova edició d’un esdeveniment que vol ajudar noves empreses a obrir-se camí. Es tracta d’Spain Startup Competition. Els organitzadors són Spain Startup and Investor Services S.L i IE Business School.

El procediment és senzill, i coincideix aproximadament amb altres esdeveniments d’aquest mateix estil. En aquest cas, entre els projectes empresarials i les empreses emergents que es presentin –han de ser projectes emplaçats a Espanya–, es triaran 50 casos (25 de cada categoria), que tindran l’oportunitat de presentar-se en públic, davant d’una sèrie d’inversors d’àmbit internacional, per veure si algun d’ells està interessat a facilitar finançament.
El termini per presentar les candidatures per a aquesta edició ja va acabar el passat 24 de juny. Al mes de setembre es faran públics els projectes seleccionats, i els dies 9-11 d’octubre tindrà lloc la celebració pública. Aquí trobareu més informació de tot plegat: http://www.spain-startup.com/startup-competition/

En aquesta edició de 2013 s’hi han presentat més de 2.000 projectes, els quals s’han analitzat en aquest document, presentat en forma d’infografia:
Mapa del emprendimiento en España [en línia]: basado en los datos de los participantes a la Startup Competition 2013. [Madrid]: Spain Startup and Investor Services: IE Business School, [2013]. [15] p. <http://www.spain-startup.com/media/estudio_mapa_del_empendimiento.pdf>. [Consulta: 1 agost 2013].

Quant al gènere dels participants, el 77 % són homes, el 78 % tenen entre 25 i 44 anys, el 68 % estan treballant ja a temps complet, i el 90 % compta amb formació universitària. Pel que fa a la seva procedència geogràfica, estan pràcticament empatats Madrid i Catalunya (27 i 26 %, respectivament).

Sobre la temàtica dels seus projectes o empreses, destaca un 20 % d’iniciatives relacionades amb Internet o serveis web. A més distància, un 8 % es refereixen a productes i serveis per a empreses, i un 7 % de productes i serveis per al consum.

El finançament és la necessitat que el 90 % dels projectes analitzats declara com a prioritària. Una mica menys de la meitat (el 46 %) es financia amb recursos propis; només un 20 % n’ha aconseguit d’externs.

Al web hi ha penjats els vídeos de la celebració de l’any passat: http://www.spain-startup.com/ssis-2012/

I aquí, exemples de 10 «casos d’èxit»: empreses que es presentaren al certamen de l’any passat i que han aconseguit suport financer. http://www.spain-startup.com/startup-competition/#ixo-tab-casos-de-exito
Entre elles, l’empresa catalana Agile Contents, que s’expansionarà al Brasil en el sector de les tecnologies de la informació, o la sevillana Indisys, empresa dedicada al llenguatge natural i conversa intel·ligent.



dilluns, 5 d’agost de 2013

Aquest blog participa als Premis Blogs Catalunya 2013

Més amb la intenció de «fer pinya» que d’aspirar a cap premi, ens hem apuntat a aquest certamen, que vol distingir els millors blogs en català de diferents categories.


Aquest esdeveniment és organitzat des de l'any 2008 per  l’associació STIC.CAT (Societat de Tecnologia i Coneixement). Els blogs presentats s’han organitzat en aquestes 15 categories:

•    Associacions, entitats i organitzacions sense afany de lucre
•    Comunicació i nous mitjans
•    Corporatiu
•    Cuina, gastronomia i enologia
•    Cultura i tendències
•    Educació
•    Esports
•    Història, tradicions i patrimoni
•    Literatura
•    Miscel·lània i Personals
•    Política, economia i societat
•    Sostenibilitat i medi ambient
•    TIC
•    Turisme i viatges
•    Universitats, recerca i ciència

El procediment per escollir els millors blogs compta amb la participació del públic en general, que disposa de 15 vots, per a un blog de cada categoria. El termini per la votació popular acaba el 2 de setembre de 2013. Aquí veureu les instruccions per votar: http://www.stic.cat/premis-blogs-catalunya-2013/obert-el-proces-de-votacio-dels-premis-blogs-catalunya-2013/ . Aquest blog que esteu llegint està classificat a l’última categoria: «Universitats, recerca i ciència».

La cerimònia de lliurament de premis se celebra cada any en una localitat diferent. Enguany, a Granollers, a final de setembre.

Vegeu una entrada relacionada amb aquest tema al blog del Col·legi, Observatori professional: http://www.cobdc.net/observatori/visibilitat/premis-blogs-catalunya-2013/

divendres, 2 d’agost de 2013

Els contractes públics, oportunitat de feina

En aquest blog vam parlar del tema fa dos anys. Les administracions públiques són uns proveïdors importants de feina de la societat actual, en molts àmbits: construcció, publicitat, hostaleria, material d’oficina... I lògicament, també proporciona feina per a bibliotecaris.

No parlo de llocs de treball permanents, com a funcionari. Tots sabem que actualment no hi ha diners per a aquesta mena d’oportunitats, i la mateixa administració ha promulgat una llei que limita molt –quasi congela– la convocatòria de noves places via oposicions.


No; les feines de les quals parlo avui, ofertes per l’Administració, són feines d'una durada determinada, per portar a terme determinats treballs. I aquestes ofertes no van adreçades a persones particulars, sinó a empreses (les quals contractaran el personal que necessitin). L’Administració publica les característiques de les feines que necessita que li facin, i les empreses s’hi presenten. El contracte s’adjudica a l’empresa que ofereix unes condicions millors. D’aquest sistema se’n diu licitacions.

Darrerament s’han fet públiques unes quantes d’aquestes ofertes que tenen a veure amb la feina dels bibliotecaris. Ens n’hem assabentat gràcies al Butlletí ITGD [Innovació Tecnològica i Gestió Documental], publicació mensual gratuïta en pdf que es distribueix a qui la demana. És elaborada per la Subdirecció General d’Arxius i Museus del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Us recomanem que us hi subscriviu si us interessa estar al corrent de notícies relatives a l’administració electrònica, gestió documental, etc.).

Al DOGC núm. 6416 (de 12 de juliol de 2013) es publica l’anunci de licitació d’un contracte de serveis per a l’ICASS (Institut Català d'Assistència i Serveis Socials) per a digitalitzar, enregistrar i donar suport administratiu a la gestió de determinats expedients. El valor estimat del contracte és de 670.150 euros. El termini de presentació d’ofertes per a aquest anunci es va tancar el 27 de juliol. 

Al DOGC núm. 6421 (de 19 de juliol de 2013) es publica l’anunci per a la licitació d'un contracte de servei per digitalitzar documentació textual, sonora i audiovisual. La feina s’ha d’enllestir en tres mesos, amb un pressupost base de 132.400 euros. El termini de presentació d’ofertes per a aquest anunci es va tancar el 29 de juliol.

Al DOGC núm. 6428 (de 30 de juliol de 2013) es publica l’anunci de licitació d’un contracte de tractament i trasllat de documentació judicial i fons bibliogràfic dels partits judicials de Catalunya. El pressupost màxim de licitació és de 455.370,34 euros, per a set mesos de contracte. La presentació d’ofertes es tancarà el 23 d’agost de 2013.

Aquests anuncis publicats al DOGC no contenen totes les especificacions tècniques que es demanen. Aquests detalls es troben als «plecs de prescripcions tècniques», que es poden consultar en línia, a partir d’aquesta base de dades:
https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/search.pscp?reqCode=start&set-locale=ca_ES

Per exemple, per a la darrera de les feines que hem esmentat, al plec tècnic –de 19 pàgines– s’especifiquen les tasques tècniques que caldrà fer a la documentació objecte del contracte, i que posteriorment s’haurà de traslladar. Són 49.263 capses de mida foli i 2.728 capses contenidores. A més del detall de la feina a fer, s’especifica que el personal que haurà de contractar l’empresa adjudicatària cal que «tingui formació específica en arxivística i que comptin amb les titulacions adients que les facultin o habilitin per actuar com a especialistes en aquestes matèries.»

En molts anuncis de licitació s’especifica quin tipus d’empresa s’hi pot presentar, segons l’àrea d’activitat de la feina a fer. Existeix un registre oficial d'empreses classificades on cal estar inscrit per participar en la majoria d’aquests concursos. Aquest registre és públic: http://www10.gencat.cat/pls/ecofin_jcca/p06.cercador_emp?xidi=1

La classificació de les empreses s’estructura en dos grans grups: obres i serveis. Dins dels serveis, hi ha classes ben clares, com per exemple «R - Serveis de transports». Però d’altres que, per a mi particularment, em resulten una mica confuses, la primera vegada que les llegeixo: «M - Serveis especialitzats», «N - Serveis qualificats», «T - Serveis de contingut». Hi ha un altre grup en què m’identifico clarament: «V - Serveis de tecnologies de la informació i les comunicacions».

Cada grup està subdividit en subgrups. Així, el Grup V disposa de vuit subgrups. Per exemple: «1. Serveis de captació d’informació per mitjans electrònics, informàtics i telemàtics». I finalment, per a cada subgrup, quatre categories: A, B, C i D (les quals no estan explicades, però corresponen al volum econòmic previst en el contracte: A, per a imports anuals inferior als 150.000 euros; D, per a imports iguals o superiors als 600.000 euros). En aquest subgrup, a la categoria A hi consten 10 empreses, i a la categoria D, nou empreses. Una mateixa empresa pot aparèixer en diferents grups i subgrups, segons les activitats a què es dediqui.

Penso que un jove graduat que estigui buscant feina, faria bé d’enviar el seu currículum a les empreses que consten en aquest registre (òbviament, a les que estiguin registrades per fer activitats relacionades amb informació i documentació).

Hi ha diversos grups i subgrups d’aquesta classificació d’empreses que podem tenir en compte. Especialment: Grup M - Serveis especialitzats; Subgrup 5, Serveis de biblioteca, arxius i museus. Entre les quatre categories hi figuren nou empreses.

Si algú se sentís atret per aquest món dels contractes públics, podria introduir-s’hi llegint un Manual divulgatiu que trobarà en línia al web del Departament d’Economia i Coneixement, apartat «Contractació pública».