divendres, 23 d’agost de 2013

Idees per promocionar la professió. 10-2: Descobrim personatges famosos que havien estat bibliotecaris!

Continuem l’entrada del passat dimecres 21 d’agost de 2013 amb sis noves referències a personatges famosos que havien treballat com a bibliotecaris. L’objectiu d’aquesta sèrie d’entrades és relacionar la popularitat amb la feina a les biblioteques, i d’aquesta manera induir els joves desorientats vers la carrera que els pot fer saltar a la fama. No garantim els resultats.


Leandro Fernández de Moratín
(Madrid, 1760-París, 1828). Autor de teatre i poeta espanyol, conegut per obres com El sí de las niñas. Quan les tropes franceses envaïren Espanya el 1808, es posà de part dels estrangers. El 1811 va ser nomenat bibliotecari major de la Real Biblioteca (és a dir, director de la Biblioteca Nacional) pel rei Josep Bonaparte. Però l’any següent, quan la política féu un tomb, va haver de fugir cap a València, Peníscola i Barcelona.
http://es.wikipedia.org/wiki/Leandro_Fern%C3%A1ndez_de_Morat%C3%ADn
http://www.cervantesvirtual.com/bib/bib_autor/moratin/

Benjamin Franklin
(Boston, 1706-Filadèlfia, 1790). Aquest «pare fundador dels Estats Units» és conegut sobretot per la seva vessant de polític i científic, però també va jugar un paper important en l’àmbit de les biblioteques. El 1731 va participar en la creació de la primera biblioteca pública de Filadèlfia: la Library Company of Philadelphia, que encara existeix actualment. L’any següent Franklin va contractar el primer bibliotecari d’Estats Units: Louis Timothee. Aquesta biblioteca compta actualment amb més de 500.000 volums.
http://lisdb.blogspot.com.es/2006/02/clebres-pero-por-otra-cosa-2.html
http://en.wikipedia.org/wiki/Benjamin_Franklin
http://es.wikipedia.org/wiki/Benjamin_Franklin

Gloria Fuertes
(Madrid, 1917-1998). La poetessa espanyola de veu greu que es féu popular per la seva participació en programes televisius com ara Un globo, dos globos, tres globos havia estat professora convidada a la universitat estatunidenca de Bucknell, on féu classes de literatura espanyola. Entre 1955 i 1960 va estudiar a Madrid biblioteconomia i anglès, a l’International Institute. I entre 1958 i 1961 va treballar-hi de bibliotecària. Va organitzar la primera Biblioteca Infantil Ambulante per a pobles petits.
http://www.gloriafuertes.org/index.php/biografia
http://lisdb.blogspot.com.es/2006/02/clebres-pero-por-otra-cosa-4.html

Johann Wolfgang von Goethe
(Frankfurt, 1749-Weimar, 1832). Ves qui ho diria, però aquest pensador i literat alemany, reconegut com una de les glòries nacionals de les lletres germanes, va treballar també de bibliotecari. Va ser gerent, des de 1797 i fins a la seva mort, de la biblioteca de la duquessa Anna Amàlia, de Weimar, feina a la qual s’hi dedicà de valent: durant el seu mandat duplicà el nombre de volums. Aquesta biblioteca, que havia estat fundada el 1691 pel duc de Weimar, ha arribat a custodiar un milió de documents, alguns d’ells, exemplars d’importància mundial. L’any 2004 va patir un atroç incendi que eliminà una part del fons.
Esteban, Ángel. «Goethe en su biblioteca de Weimar».
http://lisdb.blogspot.com.es/2006/03/clebres-pero-por-otra-cosa-7.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Biblioteca_de_la_duquesa_Ana_Amalia

Jacob Grimm (Hanau, 1785-Berlín, 1863) i Wilhelm Grimm (Hanau, 1786-Berlín, 1859).
Els superconeguts «germans Grimm», recopiladors alemanys de contes populars, però també filòlegs molt reconeguts, quedaren aviat orfes de pare i mare. El 1808, es posaren a treballar a la biblioteca de la Universitat de Marburg, on havien estudiat. De fet és en aquesta feina quan comencen a escriure els seus famosos contes. El 1829 i el 1830 respectivament, deixen Marburg i passen a treballar a la biblioteca de la Universitat de Gotinga. En són cessats el 1837, perquè s’afegeixen a un manifest polític contra el rei.
http://lisdb.blogspot.com.es/2006/03/clebres-pero-por-otra-cosa-6.html
Esteban, Ángel. «Los hermanos Grimm: sus investigaciones en las bibliotecas alemanas».

John Edgar Hoover
(Washington, D.C. 1895-1972). El fundador de l’FBI, del qual fa poc van fer una pel·lícula, també fou bibliotecari: va treballar com a catalogador a la Biblioteca del Congrés de Washington durant cinc anys, entre 1913 i 1917. No queda molta documentació sobre el seu pas per la Biblioteca. Justament deixa aquesta feina per entrar a l’agència d’intel·ligència estatal.
http://blogs.loc.gov/teachers/2012/03/j-edgar-hoover-the-crimebuster-and-the-catalogers/
http://lisdb.blogspot.com.es/2006/02/clebres-pero-por-otra-cosa-4.html

(Continuarà)

Vegeu entrades anteriors dedicades al tema de la promoció.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada