dimecres, 21 d’agost de 2013

Idees per promocionar la professió. 10-1: Descobrim personatges famosos que havien estat bibliotecaris!

El jovent sovint s’emmiralla en personatges famosos, i els converteixen en els seus ídols. Cantants, revolucionaris, místics, actors... són seguits i imitants pels seus fans, que en coneixen la vida i miracles. Potser no ho sabíeu, però hi ha una colla de gent famosa (tant vius com morts) que abans d'haver arribat a ser populars havien desenvolupat la noble feina de bibliotecari.

La proposta d’avui consisteix a divulgar la biografia de persones famoses que havien treballat també com a bibliotecàries, per tal d’escampar la idea subliminal que treballant en aquesta feina pots arribar molt lluny... així doncs, convé estudiar la nostra carrera. El raonament potser no és molt sòlid... però permetem-nos una mica d’autoengany, què caram! També tenim dret a fer-la petar una estona.

Tot seguit va la relació de famosos, ordenada alfabèticament. Al final de cada entrada indico alguna font on ampliar la informació. No cal dir que qualsevol aportació que hi vulgueu fer serà benvinguda. Com que la llista és bastant llarga (seran una vintena llarga de personatges), la divideixo en diferents entrades.


Núria Amat
(Barcelona, 1950-  ). Coneguda sobretot com a escriptora en castellà i en català (és autora d’una dotzena de novel·les i va guanyar el premi Ramon Llull el 2011, amb Amor i guerra), Núria Amat va ser professora de l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació durant 25 anys, fins el 1997, en què va demanar l’excedència. Com a anècdota direm, segons es conta a la seva pàgina web, que és besnéta del fundador de l’enciclopèdia Espasa, Josep Espasa i Anguera.
http://www.nuriaamat.com/
http://lisdb.blogspot.com.es/search/label/nuria%20amat

Jorge Luis Borges
(Buenos Aires, 1899-Ginebra, 1986). Aquest autor argentí de fama mundial obtingué una primera feina de bibliotecari el 1937 o 1938 (segons la font), a la biblioteca pública Miguel Cané, al barri d’Almagro de Buenos Aires. S’hi estigué fins el 1946, quan en fou apartat pel règim peronista per motius polítics (Borges era anglòfil i antinazi). En canviar el color polític del govern argentí, el 1955, fou nomenat director de la Biblioteca Nacional del seu país, i exercí aquest càrrec fins que es jubilà, el 1973.
Esteban, Ángel. «Borges y las bibliotecas: el escritor en su laberinto».
http://lisdb.blogspot.com.es/2006/02/clebres-pero-por-otra-cosa-3.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Jorge_Luis_Borges

Laura Bush
(Midland, 1946-  ). La muller de l’anterior president dels Estats Units d’Amèrica, George W. Bush, estudià la nostra carrera a la Universitat de Texas, a Austin, on obtingué el títol el 1973. Tot seguit va treballar de bibliotecària a una filial de la biblioteca pública de Houston i, el 1974, a l’escola primària de Dawson, fins el 1977, que va conèixer el qui seria el seu marit. Després continuà molt activa en diferents campanyes en favor de la lectura i les biblioteques. Per exemple, el 1996 col·laborà en l’organització del Festival del Llibre de Texas, que s’ha convertit en un important esdeveniment anual per recaptar diners per a les biblioteques públiques de Texas.
http://en.wikipedia.org/wiki/Laura_Bush
http://lisdb.blogspot.com.es/2006/02/clebres-pero-por-otra-cosa-3.html

Lewis Carroll
(Daresbury, 1832-Guilford, 1898). El conegut autor d’Alícia al país de les meravelles –de nom real Charles Ludwidge Dogson–, té una biografia digna de ser coneguda. Com és sabut, es guanyava la vida com a matemàtic i professor de matemàtiques; però aquí ens interessa un detall del seu currículum: des de 1855 va treballar com a «sub-librarian» a la Christ Church de la Universitat d’Oxford.
http://www-history.mcs.st-and.ac.uk/Biographies/Dodgson.html
Esteban, Ángel. «Lewis Carroll: el bibliotecario al otro lado del espejo».

Giacomo Casanova
(Venècia, 1725-Dux, 1798). La seva biografia és d’allò més intrèpida. En Casanova arrossega una fama de faldiller que l’ha fet molt popular. Aquest intel·lectual italià, que va arribar a ser empresonat a Barcelona, va acabar els seus dies treballant com a bibliotecari del comte de Waldstein-Wartenberg, Joseph Carl Emmanuel: des de 1785 fins que morí, el 1798. Va ser fent de bibliotecari que va escriure les seves memòries.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Giacomo_Casanova
http://lisdb.blogspot.com.es/2006/02/clebres-pero-por-otra-cosa-2.html

Rubén Darío
(Metapa, 1867-León, Nicaragua,1916). El gran poeta nicaragüenc, conegut com a «príncep de les lletres castellanes», treballà entre 1883 i 1886 a la Biblioteca Nacional de Managua. Aquesta feina fou important en la seva formació literària. Segons ell confessà, fent de bibliotecari va llegir obres de la Biblioteca de autores españoles, entre d’altres.
http://es.wikipedia.org/wiki/Rub%C3%A9n_Dar%C3%ADo
http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/224193.pdf

(Continuarà)

Vegeu entrades anteriors dedicades al tema de la promoció.


2 comentaris :

  1. Molt bones Amadeu, suposo que na Joana Raspall deu venir en una següent entrada si és que no n'has parlat ja.
    I que et semblaria promocionar aquelles pel·lícules on les biblioteques hi tenen un eix central, sense anar més lluny la filmoteca de Catalunya en va fer un cicle:

    http://www.filmoteca.cat/web/programacio/cicles/tota-la-memoria-del-mon-biblioteques-i-cinema

    I també recordo que la biblioteca de la facultat va editar una filmografia semblant.

    Per altra banda, segurament ja ho sabies, però a l'ofici hi tenim el nostre Indiana Jones particular. Es tracta d'una sèrie de 3 pel·lícules de moment(http://www.imdb.com/title/tt0412915/?ref_=fn_al_tt_1) amb un aventurer que no és altre que un bibliotecari anomenat Flynn Carsen. Les pelis compten amb frases tan adaptades a la realitat com la que diu una novieta sobrevinguda al principi d'una de les pelis:
    "Quizas las otras chicas prefieren la agitada y aventurera vida de un bibliotecario pero yo no soy una de esas".
    Absolutament imperdible!
    Si als arqueòlegs els va anar bé, perquè a nosaltres no?
    En fi, que acabis de passar un molt bon estiu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marcel, gràcies pel comentari!

      Una bona notícia per als amants del cinema i les biblioteques: la Filmoteca ha preparat un segon cicle dedicat al tema, igual com l'any passat. En trobareu més informació aquí: http://www.filmoteca.cat/web/programacio/cicles/biblioteques-i-cinema.

      Em sonaven les pel·lis del bibliotecari com a protagonista, però no m'hi havia entretingut mai. Me les miraré!

      Dubtava d'incloure la Joana Raspall en aquesta sèrie... pensava en personatges "no típicament bibliotecaris". De fet la Sra. Raspall va treballar poquet com a bibliotecària, i és veritat que és més coneguda com a poeta. M'ho pensaré!

      Fins aviat!

      Elimina