dimecres, 29 de gener de 2014

La felicitat dels bibliotecaris

Cada any l’empresa madrilenya Adecco, dedicada a la selecció de personal, porta a terme diversos estudis sobre les professions a Espanya. Un d’aquests informes es refereix al grau de felicitat a la feina. Aquesta n’és la darrera edició:  

IV Encuesta Adecco la felicidad en el trabajo [en línia]: ranking de los profesionales más felices. [Madrid]: Adecco, 2014. 8 p. <http://www.adecco.es/_data/NotasPrensa/pdf/534.pdf‎>. [Consulta: 24 gener 2014].
L’estudi s’ha portat a terme mitjançant una enquesta tramesa a més de 2.000 persones de tot Espanya, tant treballadors en actiu com persones que buscaven feina.

El 2013, els professionals que es declaraven més feliços a la seva feina han estat:
  • bombers
  • mestres
  • periodistes
  • farmacèutics
  • enginyers
Els bibliotecaris no hi apareixem: podria ser que realment el nostre grau de satisfacció no assolís les primeres posicions... o potser que entre la població enquestada no hi haguessin bibliotecaris...

Si mireu l’estudi original veureu que també es demana pels factors que condicionen la felicitat a la feina. Els cinc elements més ben valorats per ser feliç a la feina, segons els enquestats, són:
  • gaudir a la feina
  • bon ambient o companyonia
  • un bon sou
  • realització personal
  • estabilitat/tenir feina
En l’enllaç següent veureu el comentari d’una edició anterior d’aquesta mateixa enquesta: http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/09/que-felicos-que-som.html


dilluns, 27 de gener de 2014

Premi de bibliografia

7.500 euros és el que s'emportarà el guanyador de l'edició actualment vigent (la XVII) del «Premio Bartolomé José Gallardo de Investigación Bibliográfica», que convoca anualment l’Ajuntament de Campanario des de 1998.


El poble de Campanario, de 5.200 habitants, es troba situat a la província de Badajoz (http://www.campanario.es/). El motiu que fa que convoqui aquest premi és que en aquesta localitat va néixer, en 1776, Bartolomé José Gallardo (http://es.wikipedia.org/wiki/Bartolom%C3%A9_Jos%C3%A9_Gallardo). Gallardo va ser un gran bibliòfil, i té el mèrit d'haver estat el responsable de la biblioteca de les Corts de Cadis, el 1812, és a dir, va ser el primer bibliotecari parlamentari d'Espanya.

Els treballs que optin a aquest premi s'han de fer arribar a l'Ajuntament de Campanario abans del 13 de juny de 2014, seguint les instruccions que trobareu en l'enllaç següent: http://www.campanario.es/cultura/premioBibliografico.php. En aquesta mateixa pàgina trobareu també informació dels premis concedits en anys anteriors.

Els guanyadors del premi de la darrera edició d'aquest premi foren Genaro Luis García López i Leticia Martín Gómez per l'obra Libros para envolver en las boticas: bibliotecas y política bibliotecaria de España, durante la década moderada (1843-1854). Aquí, la notícia a la premsa: http://www.hoycampanario.es/actualidad/2013-12-18/edicion-premio-investigacion-bibliografica-bartolome-0833.html

Crec que és una oportunitat a tenir en compte si disposem del temps necessari i les ganes de fer-ho. El premi no és pas simbòlic...

divendres, 24 de gener de 2014

Reconeixement d'usuaris agraïts



Hi ha dos arguments que acostumo a treure quan defenso la professió davant de possibles futurs alumnes:
  • Els bibliotecaris podem aprendre coses cada dia gràcies al fet que a la feina no deixen d'arribar-nos documents, informacions interessants o hem de resoldre consultes d'usuaris;
  • És una feina molt gratificant, perquè molts usuaris ens manifesten el seu agraïment pel bon servei que reben per part nostra.
Fa poc he llegit un llibre on aquest agraïment es fa palès. El llibre (molt recomanable per a qui li interessi la història recent de la cultura catalana i, específicament, de l'edició) és aquest:
Mengual Català, Josep. A dos tintas: Josep Janés, poeta y editor. Barcelona: Debate, 2013. 429 p. (Biografía). ISBN 978-84-9992-327-7.
A la p. 429, «Agradecimientos», l'autor declara:
«Durante el proceso de investigación me he beneficiado de la eficiente Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona y de la amabilidad del personal que en ella atiende a los lectores. Puedo hablar en particular de las bilbiotecarias de la Sofía Barat, Francesca Bonnnemaison, Fort Pienc y Sagrada Família [...]».
Els arxius també reben una dosi de gratitud:
«Igualmente, es de justicia que agradezca la labor del personal del Arxiu Històric de la Ciutat de Barcleona, del Pavelló de la República y del Arxiu Nacional de Catalunya, en Sant Cugat».
Arriba fins i tot a personalitzar:
«En la Universitat Autònoma de Barcelona, Mercè Bausili, responsable de colecciones en la Biblioteca d'Humanitats, atendió muy generosamente mis solicitudes de información [...]».
Estem contents perquè, tot i que els centres i el personal esmentats segurament no feien més que portar a terme la seva activitat normal i corrent, a qui no li agrada que li diguin que fa la feina ben feta?

Els bibliotecaris, contents de servir el públic!

dimecres, 22 de gener de 2014

Formació per als estudiants, per trobar feina i per ser emprenedors

Un dels èxits de què les universitats poden sentir-se més orgulloses és aconseguir que els seus estudiants obtinguin una integració laboral en les millors condicions possibles. Per assolir aquest objectiu els professors ens escarrassem a intentar transmetre els coneixements, els valors i les habilitats més adients per al dia de demà.

A banda d'intentar que els estudiants assoleixin les competències específiques de cada carrera, les universitats solen oferir també formacions complementàries, amb competències específiques que facilitin la desitjada trobada de feina.


Avui comento un parell d'activitats formatives que actualment són vigents per als estudiants de la UB, però que es van convocant regularment en diversos moments de l'any (i per diverses universitats).

Estratègies de recerca de feina, del SAE de la UB


El Servei d’Atenció a l’Estudiant (SAE) de la UB proposa el curs virtual Estratègies de recerca de feina, impartit per mitjà del Campus virtual (la mateixa aplicació de Moodle que es fa servir per a les assignatures convencionals).

«Té com a objectiu facilitar als estudiants  una formació complementària als seus plans d’estudis que li ofereixi eines i recursos per poder afrontar amb èxit el procés de recerca de feina», diu la pàgina web informativa: http://www.ub.edu/sae/orientacio/curs-virtual-erf.html

El curs durarà de març a maig de 2014, i el preu de matrícula són 40 euros. El període de matrícula s'obre el 3 de febrer i les places s'adjudicaran per ordre d'arribada. Podeu veure el programa a la pàgina anteriorment esmentada.

Curs d'introducció a l'emprenedoria, de Barcelona Institut d'Emprenedoria


Del 24 de febrer al 25 d'abril de 2014, i amb un cost de 75,81 euros, els estudiants de la UB poden seguir el Curs d'introducció a l'emprenedoria, que s'ofereix en modalitat semipresencial (tres sessions presencials, de tres hores cadascuna, i unes 66 hores de treball dirigit i autònom).

En la pàgina citada a continuació hi ha el programa i l'accés al formulari per a la matrícula: http://www.il3.ub.edu/docs/emprenedoria/

Tant un com l'altre curs poden ser reconeguts per crèdits de lliure elecció per als estudiants de grau.

Val la pena fer un pensament i aprofitar aquestes formacions que volen capacitar per al món laboral. La carrera per un lloc de treball ja comença durant la carrera convencional. No defallim!

dilluns, 20 de gener de 2014

Premi de l'IFLA per a estudiants

Des de fa sis anys, la secció de formació professional de l'IFLA (Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries) convoca un premi per a un treball d'un estudiant de l'àrea d'Informació i Documentació.
El guanyador rebrà com a premi la inscripció gratuïta per assistir al congrés de l'IFLA del proper agost, més el cost del viatge d'avió i de l'allotjament. També tindrà un any de quota gratuïta de l'IFLA i el seu treball serà publicat a la revista IFLA journal. Els dos altres treballs classificats en segon i tercer lloc rebran un certificat i un any de quota gratuïta.

El congrés d'enguany de l'IFLA, que assoleix la 80a edició, tindrà lloc del 16 al 22 d'agost, a Lió (França). El preu d'inscripció varia segons diferents modalitats. Per exemple, els estudiants que s'inscriguin per a tots els dies i que facin el pagament abans del 15 de maig hauran de pagar 225 euros. En canvi, un professional que no pertanyi a cap entitat membre de l'IFLA haurà de pagar 615 euros (si ho fa abans del 15 de maig). (El transport i l'allotjament no estan inclosos en aquests preus.)

La manera de participar en aquest concurs és un pèl complexa: primer cal enviar una proposta de comunicació per mitjà d'alguna de les seccions de l'IFLA, seguint les seves instruccions. El termini per fer arribar el resum del treball acaba, segons les seccions, entre el 20 de gener i el 10 de març; la majoria, cap al 10 de febrer. Si la comunicació és acceptada, és llavors que s'ha d'optar al premi. El termini per presentar-se al premi acaba l'1 de maig de 2014. L'editorial ekz.bibliotheksservice GmbH col·labora en la dotació d'aquest guardó.

Enllaços relacionats:

Informació sobre el premi per a estudiants: http://www.ifla.org/set/student-paper-award
Informació sobre les seccions on enviar les propostes de treballs i les seves convocatòries: http://conference.ifla.org/ifla80/calls-for-papers
Informació general sobre el congrés de l'IFLA de 2014: http://conference.ifla.org/ifla80
Tarifes d'inscripció al congrés: http://conference.ifla.org/ifla80/registration-fees
Empresa patrocinadora del premi: http://www.ekz.de/


divendres, 17 de gener de 2014

Reinvencions amigues

Hi ha paraules que fan ràbia, com «emprenedor» o «reinventar-se». Han pres força arran de la crisi i apareixen tot sovint als mitjans de comunicació. Alguns es deuen pensar que tothom té esperit empresarial (quan, segons alguns estudis, només un 5 % de la població aspira a aquesta forma de vida) o que deixar una feina «de tota la vida» per una altra que no garanteix uns ingressos és el més normal del món.

Fotografia de Katmystiry
Tanmateix, coneixem uns quants casos de persones que, bé motivats per una pèrdua de feina, o bé senzillament per les ganes de començar un projecte il·lusionador, han fet el pas i han obert un negoci que han convertit en la seva única dedicació o bé que compaginen amb una altra feina.

Així doncs, per deixar constància que, almenys en alguns casos, un canvi de vida és possible, passo a comentar-los.

Glòria Aladesa, diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la UB, fa un parell d’anys va agafar la direcció d’una empresa que distribueix productes agrícoles a casa: Ca N’Aladesa, situada a Sant Feliu de Llobregat. Es poden fer encàrrecs per Internet: http://canaladesa.com/

Oriol Izquierdo, exdirector de la Institució de les Lletres Catalanes, porta Sopa de Lletres, una botiga de menjars preparats sans, a Horta (c. Hedilla, 110).

Gemma Lienas, escriptora, va obrir el passat 18 d’octubre de 2013 Xocolatíssim, una xocolateria per llepar-s’hi els dits a Gràcia (c. Puigmartí, 10): https://www.facebook.com/xocolatissim

Robert Mur, tot i ser diplomat en Biblioteconomia i Documentació per la UB, s’ha dedicat al periodisme pràcticament tota la seva vida laboral. Des de 2007, és corresponsal de La vanguardia a Argentina i països veïns.

Pau Raga, bibliotecària, ha agafat les regnes i ha remodelat la Bodega Lo Pinyol, a Gràcia (Torrent de l’Olla, 7): http://mededebebe.com/lo-pinyol/

Núria Sorribes, diplomada en Biblioteconomia i Documentació, es dedica a la fabricació i venda de sabons artesans. La seva empresa, Sabonaire, està ubicada a Corbera de Llobregat, però els seus productes es poden comprar per Internet: http://www.etsy.com/es/shop/Sabonaire

Xavier Vidal, periodista, va poder fer realitat una il·lusió que tenia des de jove: obrir una llibreria. Situada al Poblenou de Barcelona (c. Amistat, 20), No Llegiu us permet tafanejar i comprar llibres també en diumenge: http://nollegiu.wordpress.com/

De segur que hi ha molts més casos... això és només una mostra.

dimecres, 15 de gener de 2014

Any nou, idioma nou?

En un parell d'ocasions, i d'això ja fa temps, he parlat en aquest blog de l'interès que suposa per als bibliotecaris conèixer idiomes. Ara que ha començat un any nou, torno amb aquest tema, ja que sovint per aquestes dates la gent assumeix bons propòsits de cara a l'any que comença.

Imatge de Gracey
Conèixer idiomes és un valor que es té molt en compte en la selecció de personal per a les feines del nostre sector de la informació i la documentació. En algunes feines resulta imprescindible; en d'altres, un mèrit. Si treballem en un context de biblioteca convencional, podem tenir documents en llengües estrangeres i usuaris nouvinguts o passavolants. Si el nostre lloc de treball és dins d'una empresa, la informació de caire econòmic té cada vegada més caràcter internacional.

L'anglès continua essent la llengua més valorada, ja que és l'idioma habitual en què es publica la recerca i una mena de llengua franca que permet la comunicació a molta gent que no té aquesta llengua com a pròpia. Però qualsevol idioma serà valorat per un empleador: francès, alemany, italià... I potser aviat podrem pensar en el rus i el xinès!

En aquest assumpte, com en quasi tots els processos d'aprenentatge, el mètode que funciona de debò per tenir èxit i aconseguir l'objectiu desitjat, és la pràctica. La gramàtica i les estructures s'han d'estudiar, però la fluïdesa, l'accent i fins i tot el lèxic, s'aprenen fent-los servir, és a dir, parlant.

Per això, de les diferents vies existents per adquirir una llengua estrangera, possiblement la immersió en un entorn on aquesta llengua sigui la predominant o única, sembla la manera més eficaç. Així que si es tenen els recursos econòmics i el temps disponible, seria interessant considerar la possibilitat de passar  una temporadeta a l'estranger.

Però si l'estada fora del país no és factible, hi ha d'altres fórmules també recomanables, perquè, en definitiva, l'èxit depèn, en bona mesura, de la voluntat personal. Per exemple, pot ser interessant portar a terme un intercanvi lingüístic amb un parlant nadiu. Òbviament no s'ha de descartar l'assistència a un curs formal d'aprenentatge de llengües: de vegades haver pagat una matrícula i tenir la possibilitat d'obtenir una acreditació oficial és un estímul per mantenir el ritme d'estudi.

Cada vegada hi ha més sistemes virtuals –sovint gratuïts– pensats per facilitar l'aprenentatge lingüístic. A tot això s'hi han d'afegir una sèrie d'ajudes complementàries, com ara escoltar programes de ràdio, veure pel·lícules en versió original, llegir diaris i revistes en la llengua...

De molts d'aquests recursos s'informa en un recull elaborat per la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, a la seva Biblioteca Virtual: http://bibliotecavirtual.diba.cat/idiomes

Aprofitem-ho!

dilluns, 13 de gener de 2014

Josep Janés, bibliotecari

El títol que encapçala aquesta notícia no és del tot veritat, però tampoc és mentida. Només vol cridar l’atenció vers una petita anècdota històrica. Josep Janés Olivé (1913-1959) va ser un important editor català que va desenvolupar la seva activitat abans, durant i després de la guerra civil, i sempre amb la voluntat de tirar endavant la feina amb rigor i ambició.

Josep Janés en una fotografia obtinguda del blog
Negritas y cursivas, de Josep Mengual

Fa pocs mesos es va publicar una biografia molt completa i documentada sobre Josep Janés: 
Mengual Català, Josep. A dos tintas: Josep Janés, poeta y editor. Barcelona: Debate, 2013. 429 p. (Biografía). ISBN 978-84-9992-327-7. 22,90 €. Vegeu-ne una ressenya aquí.
En aquesta obra trobem el text que dóna peu a la notícia:

«[...] Josep Janés había sido democráticamente elegido bibliotecario de un grupo de la FJCC [Federació de Joves Cristians de Catalunya] de reciente creación en Collblanc» (p. 128).

La dada prové del núm. 3 del setmanari Flama, portaveu d’aquesta federació, datat el 25 de desembre de 1931, p. 6.

Podem veure una versió digitalitzada de Flama a la biblioteca digital Arca (Arxiu de revistes catalanes antigues), de la Biblioteca de Catalunya: http://www.bnc.cat/digital/arca/index.php?fname=titols/flama.html


Fragment de la revista on apareix la notícia
recollida per Mengual, obtingut d'Arca

No hi ha cap altra referència sobre la feina de Josep Janés com a bibliotecari, per la qual cosa deduïm que va ser un nomenament purament formal o molt limitat en el temps. Tanmateix, hi ha prou motiu com per afegir el nom de Josep Janés a la llista de bibliotecaris coneguts per altres activitats, com Jorge Luis Borges o Mao Zedong (vegeu http://bib-doc.blogspot.com.es/2013/08/idees-per-promocionar-la-professio-10-1.html).

Ens plau recordar ací que a l’Hospitalet de Llobregat, una de les biblioteques de la ciutat porta el nom d’aquesta gran figura de la història de l’edició de Catalunya.


divendres, 10 de gener de 2014

Núria Ventura, jubilada!

Possiblement a la gran majoria d’estudiants d’Informació i Documentació i a uns quants dels joves bibliotecaris que segueixen aquest blog no els digui res el nom de Núria Ventura Bosch. Però el dia que es faci l’«Enciclopèdia de les biblioteques de Catalunya», la Núria hi tindrà una entrada ben merescuda!

Nascuda a Barcelona el 1950, diplomada en Biblioteconomia i Documentació, llicenciada en Pedagogia i amb formació complementària en Gestió de Biblioteques, la Núria va ocupar durant 10 anys la direcció de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona, de 1986 a 1995. Va substituir en aquest càrrec Teresa Rovira. Prèviament havia dirigit les biblioteques públiques de Rubí (1971-1974) i la infantil Lola Anglada de Barcelona (1975-1985).

Van ser uns anys decisius i de millora constant de les biblioteques públiques (avui alguns en dirien «disruptius»), biblioteques que fins aleshores anaven fent la viu-viu. Des de la Xarxa, amb el suport de la Diputació, s'hi va treballar de valent. Perquè ens fem una idea: la biblioteca més gran d'aquella època era la Biblioteca de Sant Pau amb 200 metres quadrats! En l'època del mandat de la Núria, es va fer un esforç important per a  la planificació de nous serveis, es tirà endavant la informatització de les biblioteques, es compraren mitjans audiovisuals, es va incrementar notablement el pressupost dedicat a l’adquisició de fons, i també s’amplià sensiblement la plantilla de personal.

Una de les iniciatives innovadores que es va dur a terme foren uns viatges d’estudi a ciutats del nord d’Europa amb regidors de cultura de municipis de la província i representants polítics de la mateixa Diputació, perquè els responsables últims de la política bibliotecària veiessin directament el paper tan important que una biblioteca pública ben dotada pot representar per als ciutadans. El primer viatge va tenir lloc del 12 al 18 de novembre de 1988 a Copenhague, amb 15 regidors d'ajuntaments on s'havien previst projectes de creació o millora de biblioteques. (Vegeu l'Anuari de 1987-1988 de la Xarxa de Biblioteques Populars, p. 15.)

A banda de la seva dedicació entusiasta a la feina, la Núria Ventura ha participat «amb cos i ànima» al desenvolupament de l’associacionisme bibliotecari al nostre país, i al reconeixement universitari dels nostres estudis. Ella i un grup de bibliotecàries (entre les quals, Montserrat Roca Junyent, Rosa Ricart i Assumpta Bailac) van poder constituir l'Asociación de Antiguas Alumnas de la Escuela de Bibliotecarias de Barcelona, de la qual ella en fou secretària (1974-1975). El 1975 l'entitat canvià el nom pel d'Associació de Bibliotecàries, de la qual continuà ocupant la secretaria (1975-1982). Totes dues associacions són les precedents de l’actual Col·legi Oficial.

També és de remarcar la seva activitat com a experta en literatura infantil i juvenil, que s’ha constatat en nombroses ressenyes en diaris i revistes especialitzades, i en la participació com a jurat en diversos premis de literatura infantil i juvenil.

Dels treballs professionals de què és autora esmentem només una mostra:
  • «Les guies de lectura i la difusió dels fons bibliogràfics». Butlletí de l'Associació de Bibliotecaris de Catalunya, núm. 6 (jul.-des. 1984), p. 73-77. Disponible en línia. 
  • Guía práctica para bibliotecas infantiles y escolares. Barcelona: Laia, 1982 (reimp., 1985). 147 p. ISBN 84-7222-194-6. Exemplars al CCUC.
  • «Els còmics a la biblioteca: un mar de dubtes». Item, 34 (maig-agost 2003), p. 65-69. Disponible en línia.
Fou membre també del consell de redacció de la revista Item del Col·legi entre 2001 i 2006.

Com a anècdota podem afegir que la vocació primera de la Núria no era ser bibliotecària, sinó cantant, cosa que pogué portar a la pràctica durant una temporada. Ella fou una de les fundadores del grup de cançó infantil Ara va de bo, com podem veure en aquesta pàgina web.

Després de més de 40 anys de treball, ha arribat el moment que la Núria digui adéu a l’activitat laboral. En el moment de la seva jubilació era cap de la Secció de Cooperació i Serveis Bibliotecaris de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona. Però esperem seguir comptant amb la seva contribució a la causa durant moltes dècades encara!

La notícia de la seva jubilació es va publicar al butlletí Bibliosfera de la Diputació, núm. 66 (des. 2013).

Aquí, la seva fitxa del directori Exit, amb accés al seu currículum: http://www.directorioexit.info/ficha595

La seva faceta com a crítica literària i autora, recollida al Qui és qui de les lletres catalanes: http://cultura.gencat.cat/ilc/qeq/FitxaAutors.asp?autor=bosch&cerca=Cerca&quinform=form1&NRegistre=16&idregistre=3805

Agraeixo a la Núria les dades que m'ha facilitat per completar aquesta entrada. Una abraçada, Núria!


dimecres, 8 de gener de 2014

Bravo per la Biblioteca Nacional i l’Arxiu Nacional!

En aquest blog de tant en tant procurem donar idees sobre la visibilitat de la professió i dels estudis, i sovint ens queixem de la realitat, reivindiquem mancances, proposem activitats un punt il·lusòries... Però avui ens traiem el barret davant de les dues institucions principals del país: l’Arxiu i la Biblioteca nacionals.



Totes dues institucions –igual com moltes altres, de caire cultural– participen activament en la realització d’activitats adreçades a la població escolar de Catalunya. Així consta en un recull publicat per segon any consecutiu per la Generalitat fa uns mesos (juliol de 2013):
Guia d’activitats culturals educatives. Curs 2013-2014. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, [2013]. 407 p. <http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/SID/Articles_diversos_2013/Documents/guiaactiveducatives2013-14.pdf>. [Consulta: 2 gener 2014].
La Biblioteca i l’Arxiu figuren entre les 21 institucions culturals del país, majoritàriament de Barcelona (museus, teatres, auditoris...) que són presents en aquesta guia. Totes plegades ofereixen més de 300 propostes diferents.

Concretament, les de la Biblioteca de Catalunya són (p. 319-326):
  • Visita general a la Biblioteca de Catalunya
  • Taller: Sessions didàctiques
  • Sessions de docència: Sessions per als alumnes del treball de recerca
  • Visita guiada a l’Arxiu Joan Maragall
  • Espectacle: Maragall a casa
  • Sessions de docència: Classes teòrico-pràctiques per a alumnes universitaris
  • Visita a la Biblioteca de Catalunya per a alumnes d’escoles d’adults
I l’Arxiu Nacional de Catalunya proposa (p. 330-334)
  • Visita: Descobreix l’ANC
  • Treball de recerca a l’Arxiu
  • Taller: Fem recerca
  • Taller: Aprenem a investigar
Cada activitat inclou una breu presentació, la indicació de les habilitats que desenvolupa en els participants, el nivell dels alumnes als quals s’adreça, la durada, el preu, la manera de contactar...

Una molt bona manera d’apropar a la ciutadania les institucions (en aquest cas, les del nostre ram), de donar a conèixer uns continguts que normalment no són accessibles al públic en general i, qui sap, de despertar vocacions de bibliotecaris i arxivers entre els escolars.

Aquesta informació em dóna peu per recordar una activitat que s’havia dut a terme a la Facultat durant uns quants anys: sessions teòriques i pràctiques sobre metodologia de treball científic i cerca d'informació, adreçades a alumnes de batxillerat, per orientar-los en el treball de recerca que obligatòriament han de realitzar. Uns quants professors van elaborar un recull selectiu de recursos, que encara està ben viu: Alehoop (http://www.alehoop.info/). Cada curs passaven al voltant de 800 estudiants per la Facultat.

Altres facultats de la UB (Biologia, Física, Geologia, Matemàtiques i Química) programen activitats adreçades a estudiants de batxillerat.



divendres, 3 de gener de 2014

Idees per promocionar la professió. 13: Participem al Festival de la Infància!

Tot sovint, quan pensem accions per promocionar la professió i els seus estudis, pensem en els alumnes de batxillerat, perquè són els que immediatament han d’escollir un ensenyament universitari per continuar la seva carrera universitària. I si bé és cert que hi ha un percentatge d’estudiants que es decideix a última hora sobre l’ensenyament a seguir, hi ha també el cas típic de persones que tenen una vocació que porten a dintre des de la seva més tendra infància.

És per aquest motiu que en aquesta entrada proposo portar a terme una activitat promocional adreçada a nens i nenes petits. 


Durant les festes de Nadal i Reis té lloc a Barcelona (i a altres ciutats importants del país) el Festival de la Infància, un esdeveniment eminentment lúdic, en què els infants (de fins a 12 anys, en el cas de Barcelona) poden fruir d’un conjunt d’activitats pensades per a ells. En el cas de Barcelona, es calcula que els visitants arriben a 95.000 persones (35.000 pares i 60.000 infants, segons consta en la informació promocional).

A part de passar-s’ho bé, per mitjà del joc els nens i les nenes descobreixen què els agrada, en quin tipus d’activitat disposen d’habilitats que els permeten destacar, i així potser troben una vocació que els pot encaminar cap al que serà el seu ofici preferit el dia de demà.

Sense anar més lluny, els visitants d’aquesta darrera edició del Festival de la Infància van poder veure i participar en la realització d’un programa de ràdio en directe (felicitats, amics periodistes), van aprendre temes sobre alimentació saludable i hàbits alimentaris (ha tingut sort el grau de Nutrició Humana), van poder participar en tallers de pastissos i rebosteria (estupend per a les escoles de restauració), en un altre taller en temes agrícoles (potser apareixerà un pagès vocacional), els bombers hi tingueren la seva tradicional presència, hi va haver un taller titulat «La consulta mèdica», i podien visitar detalladament una ambulància, i també hi van ser presents la guàrdia urbana, els mossos d’esquadra i l’exèrcit.

La idea, com podeu imaginar, seria muntar en aquest Festival un estand relacionat amb la nostra professió. El típic seria equipar un espai perquè recordés una biblioteca, per tal que les criatures hi juguessin a bibliotecàries i lectors. Llibres per endreçar, entrevistes de referència (evidentment amb un contingut per jugar), un cercador preparat (si no existeix ja) per cercar informació a Internet, la planificació i realització d’alguna activitat... Tot això amb l'animació i supervisió de bibliotecaris o d'estudiants del grau d'Informació i Documentació que prèviament ensinistrats, sabrien despertar en les tendres criatures el gust per l'ordre, el silenci, els serveis d'informació, l'atenció personalitzada... No tinc una idea molt reeixida sobre els continguts, però tot és posar-s'hi.

Potser en aquest sentit ens podríem inspirar en el joc A la descoberta de la biblioteca!, creat per la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona, que «vol ensenyar els infants a través de diferents proves i reptes com funcionen les biblioteques». Aquí podreu veure’n els detalls: http://genius.diba.cat/descobertaescoles

Sembla una idea interessant, però... tot això, quant costaria?

A la pàgina web de la fira hi ha les tarifes per posar una paradeta:
  • Lloguer de l’espai: 75 euros per metre quadrat (per tant, posem un espai de 30 metres quadrats costaria 2.250 euros)
  • Quota de participació: 250 euros
  • Assegurança obligatòria: 60 euros
Tot plegat, 2.560 ridículs euros, als quals caldria afegir-hi l'IVA.Aquí trobareu el web del Festival de Barcelona: http://www.festivalinfancia.com/

Què? Ens gratem la butxaca? Tirem endavant una campanya de finançament col·lectiu mitjançant crowd funding?

Vegeu entrades anteriors dedicades a la promoció de la promoció en aquest enllaç.