Any nou, idioma nou?

En un parell d'ocasions, i d'això ja fa temps, he parlat en aquest blog de l'interès que suposa per als bibliotecaris conèixer idiomes. Ara que ha començat un any nou, torno amb aquest tema, ja que sovint per aquestes dates la gent assumeix bons propòsits de cara a l'any que comença.

Imatge de Gracey

Conèixer idiomes és un valor que es té molt en compte en la selecció de personal per a les feines del nostre sector de la informació i la documentació. En algunes feines resulta imprescindible; en d'altres, un mèrit. Si treballem en un context de biblioteca convencional, podem tenir documents en llengües estrangeres i usuaris nouvinguts o passavolants. Si el nostre lloc de treball és dins d'una empresa, la informació de caire econòmic té cada vegada més caràcter internacional.

L'anglès continua essent la llengua més valorada, ja que és l'idioma habitual en què es publica la recerca i una mena de llengua franca que permet la comunicació a molta gent que no té aquesta llengua com a pròpia. Però qualsevol idioma serà valorat per un empleador: francès, alemany, italià... I potser aviat podrem pensar en el rus i el xinès!

En aquest assumpte, com en quasi tots els processos d'aprenentatge, el mètode que funciona de debò per tenir èxit i aconseguir l'objectiu desitjat, és la pràctica. La gramàtica i les estructures s'han d'estudiar, però la fluïdesa, l'accent i fins i tot el lèxic, s'aprenen fent-los servir, és a dir, parlant.

Per això, de les diferents vies existents per adquirir una llengua estrangera, possiblement la immersió en un entorn on aquesta llengua sigui la predominant o única, sembla la manera més eficaç. Així que si es tenen els recursos econòmics i el temps disponible, seria interessant considerar la possibilitat de passar  una temporadeta a l'estranger.

Però si l'estada fora del país no és factible, hi ha d'altres fórmules també recomanables, perquè, en definitiva, l'èxit depèn, en bona mesura, de la voluntat personal. Per exemple, pot ser interessant portar a terme un intercanvi lingüístic amb un parlant nadiu. Òbviament no s'ha de descartar l'assistència a un curs formal d'aprenentatge de llengües: de vegades haver pagat una matrícula i tenir la possibilitat d'obtenir una acreditació oficial és un estímul per mantenir el ritme d'estudi.

Cada vegada hi ha més sistemes virtuals –sovint gratuïts– pensats per facilitar l'aprenentatge lingüístic. A tot això s'hi han d'afegir una sèrie d'ajudes complementàries, com ara escoltar programes de ràdio, veure pel·lícules en versió original, llegir diaris i revistes en la llengua...

De molts d'aquests recursos s'informa en un recull elaborat per la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, a la seva Biblioteca Virtual: http://bibliotecavirtual.diba.cat/idiomes

Aprofitem-ho!