La notícia més important va ser una petita crònica, signada per Llàtzer Moix, sobre la inauguració d'una nova biblioteca pública a la ciutat de Barcelona (pàg. 42). Atenció, que ja és la 40a biblioteca pública de la ciutat! Poca broma! Quasi podríem dir que ens hem acostumat a les inauguracions freqüents de noves biblioteques, i això no pot durar tota la vida! Ara resultarà que si passen uns mesos sense cap nova celebració d'aquesta mena ens agafarà una depressió, i no n'hi ha per tant. Anem prenent consciència que tot arriba un dia que s'acaba.
Però mentrestant, gaudim del moment. Com deveu saber, aquesta biblioteca nova és la Biblioteca Joan Maragall, emplaçada al districte de Sarrià-Sant Gervasi i dirigida per Angelina Cabré. Disposa d'uns 3.000 metres quadrats i ha obert amb uns 38.000 documents. Incorpora una novetat tècnica a Espanya (que jo ja havia vist feia anys a Berlín): un sistema automatitzat de devolució del préstec, que posa els volums en caixes preparades per a la seva recol·locació.
El segon esment al món bibliotecari a La vanguardia d'ahir és a la p. 46: es tracta d'una breu crònica, signada per J. Massot, sobre el Premi Llibreter, concedit el dia anterior a l'antiga fàbrica de cervesa Damm i al qual vaig tenir la sort d'assistir, convidat pel Gremi, a causa de la meva col·laboració amb l'Escola de Llibreria. Al cas: a part de distingir les obres literàries seleccionades pels llibreters, es concediren unes distincions a tres llibreters que fa 35 anys que es dediquen a aquest apassionant ofici. Un d'ells, el «bibliotecari Enric Balanzó», de la cooperativa Abacus.
Ho recull també l'agència Europa Press. Efectivament, bibliotecari i llibreter. I l'Enric no és pas un cas únic. Sense anar més lluny, un dels membres de la flamant nova Junta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, que prengué possessió del càrrec abans-d'ahir (felicitats!), en Marc Ferrayuoli, treballa també en una llibreria: la Formiga d'Or. I també la bibliotecària Judit Rodríguez, treballa a la Re-Read del passeig de Sant Joan. I n'hi deu haver més... Perquè llibreters i bibliotecaris compartim moltes coses, sens dubte!
I ja per no allargar-me més, la tercera menció bibliotecària a La vanguardia d'ahir. He deixat per al final la menys seriosa i ‒potser‒ la que s'adiu més al tarannà d'aquest blog. Es troba a la pàg. 24, i correspon a la columna de Quim Monzó, que cada dia ens delecta d'una manera ben amena. El seu títol: «Entre llibres». La primera frase ens planteja tot un repte al col·lectiu bibliotecari: «L'última vegada que vaig anar a una biblioteca va ser a mitjans dels anys vuitanta, a la de l'Ateneu Barcelonès». Home... això no pot ser, Quim! Humilment et demanem que visitis una biblioteca pública pròxima al teu domicili i que traslladis les sensacions que en tinguis en una columna pròxima.
| Imatge obtinguda de la Viquipèdia |
Comenta en Monzó a la seva columna que alguns amics seus li diuen que avui en dia troben a faltar espais de silenci a les biblioteques. I més endavant centra el seu escrit a glossar una notícia segons la qual «la setmana passada van arrestar en una biblioteca pública de Massachusetts una dona de vint anys que hi exercia la prostitució». Tot en to d'humor, com és natural.
Efectivament, la notícia es troba recollida en diferents mitjans, que detallen on esdevingueren els fets: a la Biblioteca Pública de Tewksbury, població d'uns 30.000 habitants. Per cert, en aquesta biblioteca no hi ha cap exemplar de les obres de Quim Monzó. De fet, no n'hi ha cap sobre literatura catalana.
Des d'aquí proposem un tracte: si en Quim Monzó comenta en una de les seves columnes de La vanguardia una visita a una biblioteca, ens comprometem a fer arribar a Tewksbury algunes de les edicions en anglès del nostre autor preferit.
Què? N'hi ha o no n'hi ha?
