dijous, 30 de maig del 2013

Idees per promocionar la professió. 7: Identificació dels bibliotecaris a la feina

Segons la Ley 7/2007, de 12 de abril, del estatuto básico del empleado público (art. 52), els empleats públics han de treballar seguint el principi de «dedicació al servei públic» i l'«accessibilitat». I segons la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común, els ciutadans tenen dret «a identificar a las autoridades y al personal al servicio de las administraciones públicas bajo cuya responsabilidad se tramiten los procedimientos.» (art. 35 b). [1]


Fotografia: Bobbi Newman

No queda clar que hàgim de portar obligatòriament una identificació amb el nostre nom, tot i que en algunes administracions així ho han disposat. Però estarem d'acord que un detall de qualitat és que els usuaris puguin saber el nom dels treballadors amb qui tenen tractes.

Donat que la gran majoria de biblioteques d’accés públic (públiques, universitàries, nacional, parlamentària...) són organismes finançats amb diners públics i, els seus treballadors, en termes generals, funcionaris, crec que convindria tirar cap aquí.

És possible que a alguns bibliotecaris no els agradi que els usuaris puguin saber el seu nom. Són molt curosos amb la seva privacitat. I ho entenc molt bé. Tothom vol tenir un espai d’intimitat, on no ser molestat... De fet, visitant algunes pàgines web de biblioteques, costa en molts casos trobar el nom dels bibliotecaris, o bé aquesta dada no hi és, senzillament.

Jo penso que si ens dediquem a un ofici que implica un tracte amb el públic, on a més el públic és la raó de ser de la nostra feina i per altra banda el públic és qui ens paga el sou, hem de ser respectuosos i oferir-li un bon servei. Dins d’uns límits, evidentment. Però ja que «donem la cara» tot el dia (i amb un somriure als llavis, segurament), què menys que no amagar el nostre nom i el nostre càrrec.

Potser tenim por que ens arribin queixes o crítiques? Una opinió desfavorable pot fer mal en un primer moment, sobretot si arriba de males maneres o és injusta. Però l’experiència ens diu que «una crítica és un regal»: és l’oportunitat de millorar una mica algun aspecte de la nostra actuació (el tracte personal, completar buits en el nostre fons, organitzar millor la col·lecció, prestar els serveis de manera més acurada....).

Però, en definitiva, la finalitat de la proposta d'avui, és divulgar la feina de «bibliotecari» o «bibliotecària» entre els nostres usuaris. Que els usuaris, en veure la targeteta amb el nostre nom i –sobretot– el nostre càrrec pensin... «Ah! aquesta persona tan competent té un ofici que es diu "bibliotecària"; no és un treballador qualsevol...». I d'aquesta manera s'ampliï la visibilitat de la nostra sagrada professió...

De mica en mica s'omple la pica!

Vegeu entrades anteriors dedicades al tema de la promoció:
http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/promoci%C3%B3


-------------
[1]. La llei del 1992 va ser substuïda per la Ley 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento administrativo común de las administraciones públicas, que inclou un article semblant a l'anterior. És l'article 53 b): «[los interesados en un procedimiento administrativo, tienen los siguientes derechos:] A identificar a las autoridades y al personal al servicio de las Administraciones Públicas bajo cuya responsabilidad se tramiten los procedimientos».




dimarts, 28 de maig del 2013

Més sobre lideratge

Fotografia: James Bowe, Flickr, 2009

Dijous passat (23 de maig de 2013) parlava de la competència del lideratge que creia que havia d’adornar alguns dels futurs bibliotecaris, i avui continuo en aquesta línia, arran de l’anunci d’unes jornades sobre lideratge que organitza l’ALA (American Library Association) el proper mes d’agost: http://www.ala.org/transforminglibraries/ala-leadership-institute

Durant quatre dies s’abordaran els temes següents:
  • L’exercici del lideratge en temps difícils
  • Les competències interpersonals
  • Poder i influència
  • L'art de portar grups
  • La creació d'una cultura d'inclusió, innovació i transformació
Aquesta activitat va adreçada a responsables de biblioteques i pretén dotar-los de recursos que els ajudin a terme les seves funcions amb més confiança i seguretat.

En el nostre context bibliotecari ens calen líders a tots nivells: a escala nacional, per posar en valor el paper que les biblioteques desenvolupen a la societat, sobretot en els temps actuals, caracteritzats per les restriccions econòmiques i per la presència de la informació a tot arreu, disponible a la punta dels dits.

També ens calen líders en òrgans i entitats intermedis de suport, per motivar la cooperació i la participació de biblioteques diverses en objectius comuns. I en cada unitat d’informació, per aglutinar i estimular el personal vers la consecució dels resultats esperats.

D’això en parla l’editorial del darrer número (8 de maig de 2013) de la revista de l’ALA, American libraries, una (breu) lectura recomanable:
Sullivan, Maureen. «Leadership in a digital age» [en línia]. American libraries, 05/08/2013. <http://americanlibrariesmagazine.org/columns/presidents-message/leadership-digital-age>. [Consulta: 23 maig 2013].


dijous, 23 de maig del 2013

Ens calen líders

Fa temps vaig sentir a dir a un responsable d’una xarxa de biblioteques públiques que de vegades costava, tot i tenir la titulació necessària, que alguns bibliotecaris «de base» fessin el pas per ocupar càrrecs de responsabilitat a les biblioteques. És cert que «de tot hi ha a la vinya del Senyor», i que hi ha gent amb més empenta, que els agrada ser «capitans» i d’altres que potser tenen de si mateixos una percepció menys agosarada i prefereixen ser «soldats».


La capacitat de lideratge és una de les «competències transversals sistèmiques» que s’espera del «bibliotecari perfecte», segons es recull al Libro blanco, consensuat entre totes les universitats espanyoles a l’hora de dissenyar l’actual grau d’Informació i Documentació, el 2004. A la p. 50 es troben les 30 competències que tot graduat hauria de posseir, classificades en específiques (de coneixements, professionals i acadèmiques) i transversals (instrumentals, personals i sistèmiques). La darrera de totes (no sé si el fet de ser la darrera vol dir alguna cosa) és la que toquem avui: «Capacidad de dirección y liderazgo».

Fa uns mesos es va publicar un article breu (1.146 paraules) que tracta d’aquest tema:
Bell, Steven. «Skills for leading libraries of the future [en línia]: leading from the library». Library journal, March 27, 2013. <http://lj.libraryjournal.com/2013/03/opinion/leading-from-the-library/skills-for-leading-libraries-of-the-future-leading-from-the-library/>. [Consulta: 15 maig 2013].

L’autor es refereix a treballs anteriors que configuren les característiques que han de tenir els líders del futur proper –en qualsevol àmbit d’activitat–. Aquests serien els trets bàsics:
  • Tenir una mentalitat col·laborativa;
  • Saber formar equips de treball;
  • Dominar la tecnologia;
  • Tenir una visió àmplia i estar al dia culturalment;
  • Estar orientat cap al futur.
L’autor considera que també en el nostre context bibliotecari –ell parla de l’entorn de les biblioteques universitàries– aquests trets s’hi adiuen prou. I, a més, n’afegeix d’altres, que sintetitzo en aquesta llista:
  • Tenir temps per mirar què passa fora de les biblioteques, i prendre’n idees i inspiració;
  • Tenir un coneixement profund de l’ensenyament universitari (dels fonaments i de les tendències més modernes);
  • Ser capaç de relacionar elements dispersos per imaginar el futur.
Segons l’autor, els bibliotecaris tenim moltes oportunitats d’adquirir aquestes habilitats gràcies a les nostres pròpies organitzacions de treball o bé per les associacions professionals. Però, naturalment, cal també la nostra pròpia voluntat de progrés per tirar endavant.

dimarts, 21 de maig del 2013

Qualitats del bon bibliotecari

Fa un parell de mesos, la principal associació professional britànica, CILIP (Chartered Institute of Library and Information Professionals, creada el 2002 a partir de la fusió entre la clàssica Library Association i l’Institute of Information Scientists) va publicar a la seva revista CILIP update un breu article sobre les qualitats demanades pels empleadors en els nous bibliotecaris que acaben els estudis i s’incorporen al mercat laboral.

Hyams, Elspeth. «What to study?» CILIP update, February 2013, p. 23-25. Disponible també en línia a: http://www.cilip.org.uk/publications/update-magazine/Documents/What%20to%20study.pdf
L’autora de l’article, Elspeth Hyams, elabora el treball a partir d’entrevistar-se amb 13 professors d’Informació i Documentació pertanyents a les universitats britàniques següents: Aberystwyth, Brighton, Central London, Loughborough, Northumbria, Sheffield, Roberd Gordon i University College.

Particularment no m’han sorprès gaire les qualitats que es van esmentant al llarg del treball. Crec que els professors de la Facultat de Barcelona tenim ben assumit aquest conjunt de coneixements i habilitats, i intentem transmetre’l als alumnes. Tot seguit poso la llista, ordenada per àmbits.

Pot sorprendre la poca rellevància aparent que presenten els continguts clàssics de la carrera. Penso que aquests es donen «per suposats», mentre que es remarquen aquells punts que antigament no formaven part de la formació bàsica del bibliotecari.
  • Flexibilitat, adaptabilitat
  • Capacitat de gestionar el canvi (en les tecnologies, les xarxes socials, la legislació, en pràctiques catalogràfiques)
  • Habilitats comunicatives (ho mencionen tres persones)
  • Noves maneres de presentar i organitzar la informació
  • Estar al dia de les notícies generals
  • Amb entusiasme
  • Capaç de ser innovatiu i positiu
  • Capacitat de treball
  • Capacitat de treball en equip (ho diuen tres persones)
  • Capaç de treballar amb professionals d’altres àmbits
  • Capacitat de gestionar personal
  • Capacitat de gestionar ingressos
  • Capactitat de treballar amb voluntaris
  • Capacitat d’iniciativa i lideratge
  • Habilitats de negociació
  • Habilitats de gestió (esmentat per tres persones)
  • Capacitat de priorització
  • Habituat a l’entorn empresarial
  • Amb coneixement del marc legal
  • Capaç d’aprofitar les oportunitats
  • Habituat a tractar amb les tecnologies
  • Coneixements en seguretat i preservació digitals
  • Expertesa en sistemes d’informació
  • Capacitat de formació en alfabetització informacional
  • Gestió de dades
També calen les competències tradicionals: cal saber catalogar, classificar i la resta, però alhora amb capacitat de gestió. Les competències tradicionals continuen essent fonamentals, però el context en què s’apliquen ha canviat de manera important. El material sobre el qual es treballa ha augmentat en nombre i varietat.

Al web de CILIP hi ha una secció dedicada als coneixements i habilitats bàsiques de caire professional que tracten d’això mateix, potser d’una manera més sistematitzada:
http://www.cilip.org.uk/jobs-careers/professional-knowledge-and-skills-base/

dijous, 16 de maig del 2013

Idees per promocionar la professió. 6: La cursa d’habilitat bibliotecària

En diverses ciutats arreu del món –també a Barcelona– se celebra des de fa molts anys una cursa d’habilitat entre cambrers. Es tracta d’una competició de professionals dels bars que han de discórrer una distància convinguda portant una safata plena d’ampolles, gots i tasses. Guanya, lògicament, el que arriba primer i sense haver llençat res a terra.




Es tracta d’una competició simpàtica, que demostra l’habilitat d’aquests professionals i, de pas, fa que el nom de l’ofici de cambrer estigui durant uns dies en la boca de força gent.

La proposta que llancem des d’aquí, per promocionar la professió bibliotecària, és organitzar una cursa d'habilitat bibliotecària, similar a la dels cambrers. En el nostre cas, amb tres modalitats. La primera, «cursa clàssica», transportant una pila de llibres a pes de braços. El paquet de llibres hauria de ser exactament el mateix per a cada participant. Guanyaria el primer que arribés a la meta sense que se li hagués caigut cap volum a terra.


L’altra modalitat és la «cursa del carretó», amb carretons de biblioteca. Carretons convenientment carregats de documents. Per a tots els participants, la mateixa quantitat i amb el mateix model de carretó (que serien prèviament anunciats, per si els participants volguessin entrenar-se). Guanyaria el primer que arribés a la meta sense haver-se-li caigut cap volum i sense haver espatllat el carretó.


La tercera i darrera modalitat, «cursa de fantasia»: aguantant amb cada mà una pila diferent de llibres i DVD.

La participació a aquestes curses estaria limitada al personal bibliotecari. L’organització repartiria, entre el públic assistent i els mitjans de comunicació que cobrissin l’esdeveniment, fulletons informatius sobre la professió de bibliotecari (deixant ben clar que no només traginem llibres amunt i avall) i sobre el grau d’Informació i Documentació: les seves característiques i les seves sortides professionals.

El dia més encertat per organitzar aquesta activitat ludicofestiva seria per la festivitat de Sant Benet (11 juliol), el nostre sant patró.  Es tracta d’una època de l’any que convida a celebrar activitats a l’aire lliure.

El premi per als guanyadors de cada modalitat seria només honorífic: un diploma acreditatiu i una foto oficial. La festa acabaria amb un dinar de germanor, amb el cant dels goigs del patró al final de la festa...


Vegeu entrades anteriors dedicades al tema de la promoció de la professió: http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/promoci%C3%B3

dimarts, 14 de maig del 2013

Taller sobre emprenedoria a la UB

El proper dijous, 16 de maig de 2013, tindrà lloc a la UB el VII Workshop de Creació d'Empreses de la Universitat de Barcelona, una activitat organitzada per la Càtedra d’Emprenedoria de la UB juntament amb altres entitats.

El programa comprèn tota la jornada, des de les 9 fins a les 19 h, i està format per conferències d'experts, xerrades pràctiques i comunicacions d'experiències. L’objectiu és oferir un espai de trobada i de formació als estudiants i titulats de la Universitat amb inquietuds emprenedores.

El cost d'inscripció: 20 euros per a estudiants; 60 euros per als titulats.

Per a més informació: http://www.ub.edu/emprenedors/

dijous, 2 de maig del 2013

Bibliotecari, una professió relativament ben considerada

Des de fa 25 anys, l’empresa nord-americana Career Cast elabora un rànquing de les 200 «millors» professions als Estats Units. Ho fa a partir de diverses dades estadístiques d’accés públic elaborades pel ministeri de Treball dels Estats Units. L’empresa en qüestió es dedica a la col·locació laboral: difon ofertes de feina, recull currículums, etc.


En l’edició d’enguany del rànquing, la nostra professió ha passat del número 61 (que ocupava l’any passat) al 88. Hem baixat 27 posicions. Així és com la defineixen: «Selects and organizes materials to make information available to the public».



Els elements que es tenen en compte per elaborar aquest estudi són de tres tipus. «Work environment», en què es consideren tant factors emocionals (la competitivitat existent, els perills potencials...) com físics (la força física necessària, les condicions mediambientals...) i pot computar fins a 81 punts. A nosaltres ens n’han adjudicat 49, una posició intermèdia. El grau d’estrès, que es calcula a partir d’11 elements (per exemple, la quantitat de viatges que cal fer, haver de complir amb terminis, treballar a la vista del públic, haver d'arriscar la pròpia vida...) i pot arribar fins a 97; nosaltres en tenim 10: destaquem per ser una professió calmada. Les perspectives d’ocupació poden arribar fins a 40 punts; en el nostre cas en tenim 3,58 (no destaquem pas en aquest punt). També es consideren els ingressos mitjans de cada professió, a partir d’una fórmula explicada en la metodologia de l’estudi. En el nostre cas són 55.158 dòlars anuals (molt similar als 55.147 dòlars de l’any passat). En total, sumem 571 punts.

Donat que la categorització de feines és bastant fina, és obvi que podem trobar altres professions analitzades en aquest rànquing que també podria fer un bibliotecari, entès en el sentit ampli com solem usar en aquest blog. Per exemple, en la posició 24 tenim el «web developer» («Creating and maintaining layout, navigation, and interactivity of intranet and internet websites») amb una puntuació de 313.

Aquesta és la pàgina amb la informació que comentem: http://www.careercast.com/content/top-200-jobs-2013-81-100

Vegeu l’entrada de l’any passat sobre aquest mateix rànquing: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/05/una-professio-tranquilla.html