dijous, 30 de maig de 2013

Idees per promocionar la professió. 7: Identificació dels bibliotecaris a la feina

Segons la Ley 7/2007, de 12 de abril, del estatuto básico del empleado público (art. 52), els empleats públics han de treballar seguint el principi de «dedicació al servei públic» i l'«accessibilitat». I segons la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de régimen jurídico de las administraciones públicas y del procedimiento administrativo común, els ciutadans tenen dret «a identificar a las autoridades y al personal al servicio de las administraciones públicas bajo cuya responsabilidad se tramiten los procedimientos.» (art. 35 b)


Fotografia: Bobbi Newman

No queda clar que hàgim de portar obligatòriament una identificació amb el nostre nom, tot i que en algunes administracions així ho han disposat. Però estarem d'acord que un detall de qualitat és que els usuaris puguin saber el nom dels treballadors amb qui tenen tractes.

Donat que la gran majoria de biblioteques d’accés públic (públiques, universitàries, nacional, parlamentària...) són organismes finançats amb diners públics i, els seus treballadors, en termes generals, funcionaris, crec que convindria tirar cap aquí.

És possible que a alguns bibliotecaris no els agradi que els usuaris puguin saber el seu nom. Són molt curosos amb la seva privacitat. I ho entenc molt bé. Tothom vol tenir un espai d’intimitat, on no ser molestat... De fet, visitant algunes pàgines web de biblioteques, costa en molts casos trobar el nom dels bibliotecaris, o bé aquesta dada no hi és, senzillament.

Jo penso que si ens dediquem a un ofici que implica un tracte amb el públic, on a més el públic és la raó de ser de la nostra feina i per altra banda el públic és qui ens paga el sou, hem de ser respectuosos i oferir-li un bon servei. Dins d’uns límits, evidentment. Però ja que «donem la cara» tot el dia (i amb un somriure als llavis, segurament), què menys que no amagar el nostre nom i el nostre càrrec.

Potser tenim por que ens arribin queixes o crítiques? Una opinió desfavorable pot fer mal en un primer moment, sobretot si arriba de males maneres o és injusta. Però l’experiència ens diu que «una crítica és un regal»: és l’oportunitat de millorar una mica algun aspecte de la nostra actuació (el tracte personal, completar buits en el nostre fons, organitzar millor la col·lecció, prestar els serveis de manera més acurada....).

Però, en definitiva, la finalitat de la proposta d'avui, és divulgar la feina de «bibliotecari» o «bibliotecària» entre els nostres usuaris. Que els usuaris, en veure la targeteta amb el nostre nom i –sobretot– el nostre càrrec pensin... «Ah! aquesta persona tan competent té un ofici que es diu "bibliotecària"; no és un treballador qualsevol...». I d'aquesta manera s'ampliï la visibilitat de la nostra sagrada professió...

De mica en mica s'omple la pica!

Vegeu entrades anteriors dedicades al tema de la promoció:
http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/promoci%C3%B3






1 comentari :

  1. A la sala infantil tenim una relació tan propera amb els nostres petits usuaris que des del minut 1 ens presentem perquè tant ells com jo ens puguem dir pel nom.
    Amb alguns usuaris grandets ja no sé si em faria tanta gràcia... :)

    ResponElimina