divendres, 29 de juny de 2012

Oportunitats per a estudiants amb vocació emprenedora

No sé si coneixeu Infonomia... És una organització barcelonina liderada per Alfons Cornella que des de fa molts anys és capdavantera en l’organització d’activitats relacionades amb la innovació en l’àmbit de les organitzacions. (Vegeu els enllaços relacionats al peu d’aquesta entrada.)


A més de molts llibres i moltíssims articles especialitzats, en Cornella és responsable de la revista If... la revista de innovación, publicada des de març de 2002 (llavors amb el títol de Papeles de Infonomía), que es pot llegir en accés lliure fins al núm. 69 (octubre de 2009). Els números posteriors són d’accés restringit.

Per documentar que Alfons Cornella és un dels pioners de la innovació a Catalunya, només cal fer esment que ja el 1995 (ja havíeu nascut tots, oi?) va començar una llista de distribució d’autoria única (un sistema precursor del que avui són els blocs) titulada Extra!-Net, que va durar una colla d’anys.

Doncs bé, anem al tema. Els propers dies 16, 17 i 18 de juliol de 2012, Infonomia organitza, conjuntament amb Co-Society, una trobada a Benasc (en ple Pirineu aragonès, on, per cert, parlen una varietat autèntica de l’aragonès oriental) titulada «Benasque Brain Boost 2012».

L’objectiu de la trobada és reunir 150 empreses emergents (startups), tant en fase inicial com també ja consolidades, per mirar de trobar entre tots noves idees que puguin esdevenir fonts de negoci. És a dir, es tracta de fer front a la crisi plantant-hi cara, essent actius, fent alguna cosa!

Participar en aquesta activitat té un cost de 250 euros, tal com es pot veure a la informació publicada, que cito al peu. Però la gràcia és que s’ofereix una oportunitat de participació gratuïta (excepte per al desplaçament) a 50 estudiants que demostrin la seva capacitat, experiència, esperit col·laboratiu... Les candidatures per optar a una d’aquestes beques s’han de presentar en vídeo (d’un minut de durada com a màxim). Aquesta col·laboració corre a càrrec d’Ibercaja.


I uns dies abans, el 13, 14 i 15 de juliol, tindrà lloc a Vilafranca del Penedès el 14è Fòrum de Joves Emprenedors, organitzat per la Jove Cambra Internacional. Es tracta de tres jornades de formació intensiva i d'interacció entre persones inquietes. L'activitat vol potenciar les habilitats directives i la capacitat de lideratge i de treball en equip, imprescindibles si pensem que un dia volem tirar endavant un projecte empresarial.

El termini d'inscripció acaba el 30 de juny: afanyem-nos-hi! El preu d'inscripció és entre 225 i 245 euros; però inclou l'allotjament, la pensió completa dels tres dies, tota la formació i altres complements. Hi ha opció a beques si s'és estudiant. No és car!


Què? Tenim al magí alguna idea que es pugui desenvolupar com a projecte de negoci? Volem compartir amb altres col·legues les nostres inquietuds emprenedores? Vinga, fem el primer pas!

Enllaços relacionats:

Sobre les jornades de Benasc:
http://benasque.org/2012brainboost/
http://www.co-society.com/wp-content/uploads/2012/06/que-es-Benasque-BrainBoost.pdf

Sobre Alfons Cornella:
http://www.directorioexit.info/consulta.php?directorio=exit&campo=ID&texto=590
http://www.linkedin.com/in/acornella

Infonomia: http://www.infonomia.com/

Revista If...: http://www.infonomia.com/if/

Sobre la llista de distribució Extra!-Net:
http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/1997/noviembre/dos_aos_de_extranet.html

Sobre el Fòrum de Joves Emprenedors:
http://forumdejovesemprenedors.cat/
http://forumdejovesemprenedors.cat/wp-content/uploads/2012/06/dossier-forum-2012-F.pdf

dijous, 28 de juny de 2012

La Generalitat, implicada en la formació dels futurs bibliotecaris

Si sou bibliotecaris i vau acabar la carrera fa anys, potser no coneixereu el programa de pràctiques d'estiu a l'estranger que la Facultat ofereix als seus alumnes durant els mesos de juliol i agost. Amb la gestió impagable del professor Miquel Centelles, cada any escampem pel món entre 20 i 30 estudiants per tal que duguin a terme un o dos mesos de pràctiques professionals en arxius i biblioteques. No conec cap altra facultat de la Universitat de Barcelona que promogui una activitat semblant. Aquí en veureu els detalls: http://www.ub.edu/biblio/programes-d-intercanvi-i-mobilitat/practiques-destiu-a-lestranger.html


Algunes de les biblioteques i arxius que reben els nostres estudiants els ajuden econòmicament; però d'altres, no. Enguany, dels 23 centres que s'oferien per portar-hi a terme un període de pràctiques, 14 no aportaven cap ajut, i nou sí que ho feien (en diners o en espècie). Aquí, els detalls: http://www.ub.edu/biblio/programes-d-intercanvi-i-mobilitat/practiques-destiu-a-lestranger-2012-oferta-de-places.html

Per tal de subvenir les despeses ocasionades pel viatge, l'allotjament i la manutenció dels estudiants que no reben prou diners per part dels centres, la Facultat cerca patrocinadors entre empreses privades i institucions. I la mateixa Facultat aporta del seu pressupost una certa quantitat de diners.

Enguany, el conjunt dels centres han aportat uns 5.570 euros. Per part de les institucions i la Facultat s'aporta al programa 3.100 euros. El total d'alumnes que estan a punt de marxar són 22 (16 noies i 6 nois), els quals aniran a centres tan interessants com ara l'ACNUR (Ginebra), l'ETH (Zuric), el Bergen University College (Bergen), la Hispanic Society of America (Nova York) i diverses biblioteques de l'Instituto Cervantes (Rio de Janeiro, Chicago o Pekín, entre d'altres). Per a més detalls d'aquestes dades consulteu: http://www.ub.edu/biblio/docs/convenis/PEE-alumnes-2012V2.0.pdf


Entre els patrocinadors, l'entitat que ve aportant l'ajut econòmic més quantiós i des de fa més anys és la Fundació Banc Sabadell. D'aquí el nostre sincer reconeixement i la inserció del seu logotip.

Enguany, per primera vegada, també comptem amb un ajut del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Des d'aquí també, el nostre sincer agraïment!

La Generalitat (concretmanet, la Subdirecció General d’Arxius i Gestió Documental) fa anys que ve prestant la seva col·laboració econòmica a entitats que procuren per la formació dels arxivers de Catalunya i per portar a terme projectes de cooperació. Comentaré unes dades publicades a la Memòria d'Arxius del 2010 (no hem sabut trobar la memòria corresponent al 2011):
http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/DGPC/Arxius_i_Gestio_Documental/01_Sistema_Arxius_Catalunya/Organs_administracio/SGAiGD/Memories/static%20file/SGAGD_mem_28_11_deft.pdf.

A les pàgines 8 i 9 d'aquesta publicació es detallen els convenis de col·laboració establerts entre la Generalitat i diferents entitats, amb l'esment de la finalitat de l'acord, i, a la pàgina 10, es publiquen les quantitats i els destinataris.

Existeix un conveni vigent des del 2004 establert amb l'ESAGED (Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents) per al «Foment de la formació especialitzada per als professionals del sector». L'any 2010 el muntant d'aquest ajut va arribar a 47.500 euros. (El curs 2010-2011, aquest centre comptava, segons la seva pròpia memòria, amb 73 estudiants: 46 de primer curs i 27 de segon: http://www.esaged.com/index.php?md=documents&id=1134&lg=cat).

Un altre conveni –iniciat el 2005– és signat amb l'associació Arxivers sense Fronteres (AsF) «per a la col·laboració en projectes de cooperació i solidaritat arxivística». El 2010 se li assignaren 30.500 euros.

Encara, un altre conveni implica en part formació professional: el signat el 2008 amb l’Associació d’Arxivers de Catalunya per donar «Suport a les línies de treball endegades pel col·lectiu professional: formació continuada per al sector, jornades i congressos, publicacions». El 2010 reberen 30.000 euros.

Tot plegat supera els 100.000 euros, per la qual cosa felicitem l'administració de la Generalitat. I felicitem també els destinataris d'aquestes subvencions, que no dubtem que hauran esmerçat fins el darrer cèntim de la millor manera possible.

Ai... Que feliços que seríem a la Facultat només amb una desena part d'aquestes quantitats! ¿Puc confessar que sento enveja? I mira que és un dels set pecats capitals! No; no està bé sentir enveja. Tal com diu The catholic encyclopedia (tradueixo): «La llei de l'amor ens obliga a alegrar-nos en lloc d'estar angoixats per la sort del proïsme. A més, aquesta actitud [la de tenir enveja] és una contradicció directa de l'esperit de solidaritat que ha de caracteritzar la raça humana i, sobretot, els membres de la comunitat cristiana.» (La negreta és meva.)

Bon viatge als futurs bibliotecaris que destinaran part de les seves vacances (i dels seus diners) a formar-se a l'estranger!


ACTUALITZACIÓ: Enllaç a la nota de premsa publicada al butlletí del Departament de Cultura.

dimecres, 27 de juny de 2012

La Facultat, més visible

Des de fa pocs dies (21 de juny de 2012) s’ha instal·lat a la façana posterior de l'edifici de la Facultat una pancarta amb el logotip de la UB i el nom sencer del nostre centre: «Facultat de Biblioteconomia i Documentació», i sense cap errata!

Imatge presa del butlletí Notícies de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació

El rètol és ben visible per tothom que surt de l’estació de Sants (per la plaça dels Països Catalans). És un petit gra de sorra en favor de la nostra visibilitat a la societat.

Igual com la pancarta que ja fa uns anys penja tot al llarg de la façana principal, al carrer de Melcior de Palau.


Imatge obtinguda del web de la UB

Tot ajuda a donar a conèixer la nostra presència! Vindrà un dia que la conversa següent, entre un taxista i una antiga professora nostra no es tornarà a produir:

«Acabo de tornar de Mèxic i ja ha començat el dia malament: en pujar al taxi he dit al conductor: "Vaig a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, carrer Melcior de Palau, 140". El taxista m'ha dit: "Senyora, allà no hi ha cap faculat". (Visca la visiblitat de la nostra Facultat :D)»

http://www.patatabrava.com/miticas/facultat_de_biblioteconomia_i_documentacio-m29712.htm

La professora en qüestió –avui directora del CRAI de la UB– era Adelaida Ferrer. El nom del taxista no el sabem; però tanmateix és un digne representant d'aquest col·lectiu. El fragment reproduït prové d'un lloc web inic –però simpàtic– titulat Patata brava, que conté una secció anomenada «Frases mítiques» on els usuaris registrats poden reproduir-hi suposades gracietes dites pels professors a classe...

Doncs això: esperem que a partir d'ara, els taxistes que esperen els clients a l'Estació de Sants es preguntin... «Facultat de Biblioquè???»

dimarts, 26 de juny de 2012

Línia de crèdit per a autònoms i microempreses

Així com fa uns dies parlàvem en aquest blog d’una mesura interessant que està considerant de portar a terme el govern espanyol (la rebaixa del 50 % en la cotització als estudiants universitaris que es facin autònoms), avui parlem d’una altra acció de govern que afavoreix aquests empresaris incipients.



Però en aquest cas no és un projecte, sinó una mesura ferma: el Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i l'Institut Català de Finances (ICF) posen a disposició dels autònoms, microempreses i comerços una nova línia de finançament amb un ajut de garanties del 70 %.

Tots sabem que una de les principals dificultats per als joves que volen establir-se com a empresaris és trobar finançament per poder desenvolupar els seus projectes. Amb aquesta acció, l’ICF aporta a les entitats financeres col·laboradores els fons per poder realitzar el préstec, i cobreix el 70 % del risc.

Les entitats que col·laboren en aquesta operació són La Caixa i Banc Sabadell. El termini per fer la sol·licitud acaba el 30 d’octubre de 2012.

Aquí veureu més detalls:
http://www20.gencat.cat/portal/site/empresaiocupacio/menuitem.32aac87fcae8e050a6740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=f57a0c788a408310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=f57a0c788a408310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

I el fullet explicatiu:
http://www20.gencat.cat/docs/empresaiocupacio/06%20-%20INICIA/Documents/02%20-%20Creacio/Finan%C3%A7ament/Arxius/folleto%20Avals%20definitiu.pdf

Aquesta és una de les mesures del programa «Catalunya Emprèn», que va ser anunciat el març passat pel Govern de la Generalitat, i amb el qual es vol fomentar l'emprenedoria i la creació de llocs de treball. En el conjunt de la legislatura, pretén estimular la creació d’un mínim de 60.000 noves empreses i autoempreses i de 100.000 llocs de treball.

Aquí podeu veure la nota de premsa explicativa: http://www.gencat.cat/acordsdegovern/20120313/01.htm

Tant de bo que serveixi!


dilluns, 25 de juny de 2012

Treballs finals de màster

La finalitat principal d’aquest bloc és donar a conèixer la professió de bibliotecari: explicar-ne els diferents perfils professionals, comentar estudis publicats que hi tinguin a veure... Tot això amb la il·lusió –il·lusa?– de contribuir a captar més estudiants que vulguin incorporar-se a aquesta professió, que per mi és molt útil a la societat i gratificant a qui l'exerceix.

En aquests moments de crisi volem també incentivar l’emprenedoria dels joves titulats, perquè l’autoocupació pot ser una alternativa a la manca d’ofertes de places de treball per a l’administració pública. La notícia d’avui crec que respon a aquests dos objectius: exemplifica diferents àmbits de treball dels bibliotecaris i encoratja l’emprenedoria del nostre sector.

Fotografia: David the Pimp Daddy
Des d'avui i fins el 3 de juliol, tindran lloc a la Facultat les presentacions dels treballs finals del màster de Gestió de Continguts Digitals, que impartim des de fa uns anys al nostre centre. En total són 23 treballs (12 en castellà i 11 en català; de 15 noies i de 8 nois), que seran defensats pels estudiants davant d’un tribunal, en sessions obertes a tot el públic.

Llegint els títols dels projectes ens podem adonar de la varietat, interès i especialitats a què dóna peu l’ensenyament que estan completant aquests estudiants. Penso que un alumne de batxillerat que veiés aquests títols es faria ben bé càrrec dels àmbits de treball de la nostra professió. Per una altra banda, alguns dels títols d’aquesta llista em suggereixen possibilitats de projectes viables per endegar un negoci.

A tall d’exemple esmentaré uns quants d'aquests títols, de temàtiques variades. L’arquitectura web la podem exemplificar amb «Redisseny del portal de la biblioteca del Departament de Salut», d’Adela Zambrano Moreno, o amb «Definició i conceptualització d'un portal de referència per a les biblioteques escolars catalanes», de Míriam Balboa de la Fuente. La gestió documental també la tenim representada amb: «L’administració electrònica a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp», de Cristina Guerrero Vall. Qüestions sobre usabilitat no hi falten: «Usabilitat en entorn tàctil: avaluació i proposta de millora de la carta de vins digital de Monvínic», d’Onofre Pouplana Domingo, igual com l'aprofitament de dades públiques: «Visualització de la informació: proposta per als moviments migratoris interns a Catalunya», de Clàudia Sànchez Bonvehí.

La llista sencera la trobareu ací: http://bd.ub.edu/noticies/sites/bd.ub.edu.noticies/files/esdeveniments/I124.%20MGCD%20Tribunals%20TFE%202011-2012%202s-2.pdf

Esperem que tots ells tinguin sort en les seves defenses!

divendres, 22 de juny de 2012

Àmbit tecnològic: formació necessària

En diversos mitjans de comunicació s'ha comentat darrerament que Espanya és un dels països amb més presència de dispositius mòbils, inclosos telèfons intel·ligents, tauletes tàctils...

Un àmbit de negoci que s’obre amb aquesta situació són les aplicacions desenvolupades per a aquests dispositius mòbils. N'hi ha, com deveu saber els que teniu un d'aquests artefactes, per a moltíssimes funcions i objectius diferents. Per exemple, els estudiants del nostre grau d'Informació i Documentació reben les qualificacions al seu mòbil: http://www.ub.edu/biblio/noticies/la-facultat-participa-en-la-prova-pilot-ub-avisos-de-qualificacions.html

Imatge: Dekuwa

Fa pocs dies apareixien dues notícies relacionades amb formació i noves tecnologies de la informació.

Per un cantó, la UNED (Universidad Nacional de Educación a Distància) va signar a principi de juny un acord amb el MIT (Massachusetts Institute of Technology), Telefónica i el Banc de Santander per tal d’oferir formació superior que seria impartida en línia:
http://portal.uned.es/portal/page?_pageid=93,25635190&_dad=portal&_schema=PORTAL

«El primer objetivo es un curso conjunto de programación de aplicaciones para móviles cuyos desarrollos podrán ser comercializadas por los estudiantes» segons es llegeix a la pàgina esmentada abans.

«El objetivo es que llegue a programar incluso quien no tenía ni idea antes de empezar el curso. Y que llegue a usar sus programas para colocar sus productos en los mercados internacionales» va afirmar una de les persones signatàries de l’acord.

Per un altre cantó, la universitat privada Alfonso X el Sabio, de Madrid, començarà el curs que ve un màster oficial d’Enginyeria de Desenvolupament per a Dispositius Mòbils:
http://www.uax.es/uax/que-estudiar/postgrado/masteres/ingenieria/mum.html
Tindrà una durada de 60 crèdits (l’equivalent a un curs acadèmic) i s’impartirà en modalitat semipresencial; les sessions presencials tindran lloc els divendres a la tarda i els dissabtes al matí. El preu no l’he sabut trobar. En aquest cas, aquest ensenyament s’adreça a enginyers o enginyers tècnics.

A un altre nivell, el Centre Tecnològic i Universitari de Granollers acaba d'impartir un curs de 40 hores titulat «Desenvolupament d'aplicacions en Android per a dispositius mòbils»: http://ctug.cat/training_detail?idtraining=1001189

Com aquesta activitat, n'hi ha un munt. També trobaríem alguna revista de i per a bibliotecaris que toca el tema, com The Code4Lib journal, que fou ressenyada per Jesús Gascón a Blok de BiD: http://www.ub.edu/blokdebid/ca/content/experi%C3%A8ncies-digitals-tecnologies-aplicades-als-serveis-i-col%C2%B7leccions-documentals

Sempre s'ha dit que els bibliotecaris som bastant experts en tecnologies de la informació... Però està clar que cal una formació contínua en aquest terreny si volem estar al dia, ja que els avenços no paren!


Actualització (29.06.2012)

Amazon anuncia que properament obrirà la seva botiga d'aplicacions per a mòbils per a Europa. "La companyia demana als desenvolupadors interessats que poden començar a pujar-hi aplicacions per a la seva posterior distribució internacional".

Font: Beat: observatori de l'edició digital

Actualització (11.07.2012)

Vídeo de presentació del projecte endegat per la UNED i altres:
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=dzgadOo5-qE#!


dijous, 21 de juny de 2012

No només cal ser bons bibliotecaris

De cara a ser contractat per una empresa no només cal ser un bon bibliotecari des del punt de vista tècnic o acadèmic, i saber-ho comunicar (saber explicar el valor que el nostre treball comportarà a l'organització). Cal també disposar d'una sèrie de competències de caràcter personal que ens facin atractius per ser incorporats a la companyia. I aquestes característiques són més difícils d'adquirir durant el pas per la universitat.

Els professors veterans ho podem assegurar: de vegades hi ha alumnes molt aplicats, que fan tots els deures, però que són mancats d'algunes qualitats... Altres, en canvi, van fent la viu-viu, però els veus amb més capacitat d'adaptar-se a un imprevist, o de ser flexible amb les normatives apreses, o amb més sentit de l'humor...


El que dic no és res que no s'hagi dit ja moltes vegades anteriorment. Però avui he trobat un document on se sintetitza prou bé el que s'espera d'un bon treballador, i aprofito per comentar-ho aquí.

El text prové del web d'una empresa multinacional dedicada a la col·locació laboral: Trabajando.com. Nascuda el 1999 a Xile, avui en dia tenen presència en onze països d'Amèrica Llatina i Espanya. Al lloc web de Mèxic hi ha l'article que volem resumir. Es titula «Sé el empleado que las empresas están buscando»: http://www.trabajando.com.mx/contenido/c/candidato/noticia/10517/se-el-empleado-que-las-empresas-estan-buscando.html

Aquestes són les habilitats ideals en tot treballador (podeu veure les explicacions al text original):
  • Autoconfiança
  • Creativitat
  • Empatia
  • Capacitat de comunicació
  • Treball en equip
  • Iniciativa
  • Tolerància a la frustració
  • Flexibilitat
Tots hauríem de ser conscients de les nostres limitacions i procurar posar-hi remei, en la mesura de les nostres possibilitats.

dimecres, 20 de juny de 2012

Suport als universitaris emprenedors

En general no ens agrada gaire parlar de projectes futurs... de bones intencions sense un fonament concret... Com es diu en català, «No diguis "blat" que no sigui al sac». Preferim referir-nos a fets consumats, a decisions preses. Però avui faré una excepció, perquè la iniciativa anunciada val la pena.

La Sra. Fátima en plena declaració. ATA: Federación Nacional de Asociaciones de Trabajadores Autónomos




La ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, va anunciar l'altre dia –el 18 de juny– que el Govern del PP promourà que els estudiants universitaris i de formació professional puguin cotitzar com a autònoms amb una rebaixa de fins el 50 %.

Aquí veureu la font de la notícia en dues modalitats:
http://prensa.empleo.gob.es/WebPrensa/noticias/ministro/detalle/1672
http://prensa.empleo.gob.es/WebPrensa/downloadFile.do?tipo=documento&id=1672&idContenido=577

Passa sovint que els joves bibliotecaris que es posen a treballar pel seu compte, per tal de regularitzar la seva situació empresarial, es troben amb múltiples dificultats... Una d'elles, l'econòmica. De vegades no fan el pas pels tràmits que cal fer, o perquè els migrats beneficis no justifiquen la despesa.

Potser sabreu que el Col·legi ofereix el servei d'assessoria laboral i jurídica: http://www.cobdc.org/serveis/assessoria.html

A la pàgina esmentada hi veureu un apartat titulat «Com fer-te autònom pas a pas»: una breu guia de sis pàgines que dóna les indicacions imprescindibles...

A veure si la mesura anunciada per la ministra es concreta i apareix aviat al BOE, i així tindrem un granet de sorra positiu per imaginar nous projectes i que surtin més a compte!

dimarts, 19 de juny de 2012

Formació bàsica de SEO

Està anunciat per al proper dimecres 20 de juny una activitat de formació bàsica, gratuïta, de SEO (search engine optimization). Es tracta d'un conjunt de tècniques amb les quals procurarem que una pàgina web quedi ben posicionada quan se la busca a Internet, que aparegui al capdamunt de la llista de respostes quan la busquem amb un cercador. Aquest coneixement és bastant demanat en el mercat de treball per part de les empreses, i és lògic: si no et veuen, no vens.
L'expert en SEO fa que tot pugi... Foto de Mortimer
Per a una explicació breu del tema podeu veure la Viquipèdia catalana (530 paraules):
http://ca.wikipedia.org/wiki/Optimitzaci%C3%B3_per_a_motors_de_cerca. I des d'aquí podreu veure altres versions de l'article en altres llengües, com l'anglesa (amb unes 4.500 paraules).

Evidentment la cosa té importància tant des d'un punt de vista comercial com de simple visibilitat. És a dir, interessa a qualsevol organització o persona que tingui una presència a Internet. És lògic, doncs, que aquesta matèria sigui una assignatura obligatòria (de 5 crèdits, equivalents a 125 hores de treball en total) del màster de Gestió de Continguts Digitals que oferim a la Facultat:
http://www.ub.edu/biblio/master-de-gestio-de-continguts-digitals/pla-destudis-2012.html

L'activitat de la qual parlem, però, no té tanta envergadura; en canvi, no cal cap requisit per seguir-la. Es tracta d’una nova sessió gratuïta organitzada per SocialBiblio, entitat de la qual ja hem parlat en altres ocasions. Aquí trobareu els detalls: http://socialbiblio.wordpress.com/2012/06/15/seo-para-principiantes/

El títol concret de la sessió és «SEO para principiantes» i l’impartirà Diego Gaspar Gómez. Si per casualitat no podem connectar-nos a l’hora prevista, no cal patir: SocialBiblio té la política de deixar els materials penjats en obert, disponibles per a tothom.

SocialBiblio començà la seva activitat el gener de 2012 i fins ara porta ja una vintena de sessions realitzades. Aquí podreu veure la llista: http://socialbiblio.wordpress.com/sesiones/sesiones-ya-realizadas/

Crec que és un bon començament per a qui no en tingui coneixements!

dilluns, 18 de juny de 2012

Content curator, nou perfil per als bibliotecaris

Fa relativament poc temps han aparegut diverses notícies relacionades amb aquest nou perfil professional, dedicat a la gestió de continguts digitals: el content curator. En aquesta entrada veurem una selecció de lectures sobre el tema, triades una mica a l’atzar, sense cap intenció exhaustiva.


Un dels documents importants sobre el perfil de content curator, tant pel contingut com per l’extensió, és la presentació utilitzada per Evelio Martínez al curset que va impartir al Col·legi de Bibliotecaris no fa gaire temps (15 de març). Es tracta de 166 diapositives (per tant, sense gaire text redactat, sinó més aviat idees presentades esquemàticament) que ens poden ajudar per situar-nos: http://www.biblogtecarios.es/eveliomartinez/conversar-y-aprender-nuevo-pefil-profesional-el-content-curator. Al final hi ha bibliografia citada.

El mateix Evelio va desenvolupar aquests continguts en cinc entrades del bloc Dokumentalistas. Els trobareu tots a partir d'aquest enllaç: http://www.dokumentalistas.com/tag/content-curator/.

Un altre text important és el signat per Sandra Sanz-Martos, titulat «Community managers, content curators y otros nuevos perfiles profesionales para la web social» i publicat a l'Anuario Thinkepi 2012: http://www.thinkepi.net/community-managers-content-curators-y-otros-nuevos-perfiles-profesionales-para-la-web-social.

Coneixeu el bloc d’Enrique Dans? Francament recomanable! Fa ja unes setmanes (20 de març) va dedicar una entrada al nou perfil del content curator. Hi reprodueix un vídeo (en anglès) amb testimonis de joves professionals que responen a aquest perfil, on expliquen què fan i com veuen aquesta feina: http://www.enriquedans.com/2012/03/sobre-la-content-curation-y-su-importancia.html?utm_source=feedburner&utm_medium=email&utm_campaign=Feed%3A+ElBlogDeEnriqueDans+%28El+Blog+de+Enrique+Dans%29

De fet, la primera referència que vaig llegir sobre aquest perfil va ser  un missatge de Mercè Roselló publicat deu fer uns sis mesos dins del grup del Col·legi de Linkedin: http://www.linkedin.com/groupItem?view=&gid=1916971&type=member&item=81601672&qid=1fc6874f-6cf6-46d9-88d7-e582aaeccf2d&trk=group_items_see_more-0-b-ttl

Ella hi donava dues referències més antigues, del 9 de gener de 2010: «Content curator, Intermediario del conocimiento: nueva profesión para la web 3.0», de Dolors Reig: http://www.dreig.eu/caparazon/2010/01/09/content-curator-web-3/ I del 8 de setembre de 2011: «Herramientas del Content Curator», de José Manuel Sánchez: http://www.doculinux.com/2011/09/08/herramientas-del-content-curator-1/

L'entrada de la Mercè tingué un comentari, amb una referència cap a una altra entrada d'un bloc de Roberto Carreras: «Content Curation: cómo filtrar el contenido de calidad en la web social»: http://robertocarreras.es/que-es-content-curation-como-filtrar-contenido-calidad/?goback=.gde_1916971_member_81601672

Una altra entrada en bloc especialitzat. Es tracta de l'entrada «Content Curator: intermediario del conocimiento» signada per Nieves González: http://www.nievesglez.com/2011/09/content-curator-intermediario-del.html

Una altra entrada, signada per Alicia Cañellas «La figura dels curadors de continguts contra la infoxicació»: http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/femxarxa/2011/09/28/la-figura-dels-curadors-de-continguts-contra-la-infoxicacio/

El tema, com veieu, dóna de si. Tant, que fins i tot se n'ofereix formació específica. Vegeu un curs de 30 hores impartit per la Universidad Carlos III de Madrid: http://www.uc3m.es/portal/page/portal/inst_docum_gest_info_agustin_millares/formacion/curs_online_insto_univ_agustin_millares/Content%20Curator%20filtrando%20y%20distribuyendo%20contenidos%20digit.0

Per acabar, un bloc dedicat tot ell al tema, que va començar el març de 2012 Víctor V. Valera, col·lega madrileny diplomat per la Univesidad Complutense: El content curator, http://elcontentcurator.wordpress.com/

Perdoneu la quantitat d'enllaços. Crec que qui s'interessi pel tema, quedarà ben servit.

Fins aviat!

divendres, 15 de juny de 2012

Oportunitat: programa laboral de les Nacions Unides per a joves professionals

Les Nacions Unides tenen un programa específic per a la contractació de joves titulats: el programa de joves professionals. Aquí en trobareu més informació:
https://careers.un.org/lbw/home.aspx?viewtype=NCE


De tant en tant es porten a terme unes proves d’accés per a aquest programa, i ara se n’ha anunciat la pròxima convocatòria. El termini de sol·licitud per participar en el procés s’obre el 13 de juliol i es tanca el 12 de setembre.

En aquesta ocasió es busquen joves especialistes d’unes branques determinades, si bé relativament genèriques:
  • Arquitectura
  • Econòmiques
  • Tecnologies d'informació
  • Polítiques
  • Productors de ràdio
  • Afers socials
Jo crec que els bibliotecaris podríem encabir-nos en els temes tecnològic i social... oi?

Altres pàgines que parlen d’aquest programa:
http://www.ibercampus.es/articulos.asp?idarticulo=15533
http://www.maec.es/es/MenuPpal/Actualidad/NotasdePrensa/Paginas/92NP20120531.aspx

Seria una agradable sorpresa saber d’algú que s’hi presenta...

dijous, 14 de juny de 2012

Caldran habilitats pedagògiques

Tot bibliotecari ha de ser solidari amb la missió de l’organització on treballa i ha de col·laborar amb el seu esforç a l’èxit de l’empresa. Si formem part de la plantilla d’una companyia no som uns professionals externs que hi presten un servei, sinó que pertanyem a l’organització i n’hem de conèixer i compartir valors i objectius.



Els bibliotecaris que treballen en entorns educatius (des de l’escola de primària fins a la universitat) cal que disposin d’habilitats pedagògiques, perquè una de les seves funcions és col·laborar en l’aprenentatge de l’ús de les fonts d’informació.

Recentment m’han arribat diversos treballs relacionats amb aquesta temàtica.

Daniel Becerra ha publicat fa poc un article a la revista Mi biblioteca, «Maestro bibliotecario frente a bibliotecario escolar» (año 8, n.º 29, primavera 2012, p. 42-45) en què defensa l’existència d’un perfil híbrid entre professor i bibliotecari (ell situa el seu treball als cicles educatius de primària i de secundària), que tindria molt de sentit si realment es vol potenciar des de l’escola la competència de l’alumnat de l’aprenentatge autònom.

L’article es pot llegir aquí:
https://docs.google.com/viewer?a=v&pid=sites&srcid=ZGVmYXVsdGRvbWFpbnxsYWNoaXN0ZXJhfGd4OjM0ZDRjMWRkM2NkNGNmMWQ&pli=1

Dos articles més aborden recentment la funció docent dels bibliotecaris, si bé centrats en el context universitari:

Amante, María João; Extremeño, Ana. «Bibliotecarios universitarios - profesores [en línia]: ¿caminos convergentes?» Revista española de documentación científica, vol. 35, n.º 2 (2012), p. 298-324. <http://redc.revistas.csic.es/index.php/redc/article/view/738/819>. [Consulta: 8 juny 2012].

Analitzen l’evolució (des de la dècada dels 70 fins avui) de les tasques dels bibliotecaris a les biblioteques universitàries i la percepció que en té el professorat. Ho fan a partir d’una revisió bibliogràfica, bàsicament amb estudis procedents del món anglosaxó (36 treballs citats).

Així sintetitzen la situació actual:

«A partir del año 2000 la explosión de los recursos informativos electrónicos y la generalización del uso de Internet, causan un giro muy importante en estos asuntos. La autosuficiencia de los usuarios en cuanto a la adquisición de información plantea nuevos retos a los bibliotecarios que insisten en la desconexión de ambos grupos y en la necesidad de poner en práctica la tarea de alfabetización informacional, no siempre bien entendida por los profesores.» (p. 322).

Hernández-Pérez, Tony; Reyes Pacios, Ana; Vianello, Marina [et al.]. «La formación en alfabetización en información en las aulas universitarias [en línia]: el caso de la UC3M». Scire: representación y organización del conocimiento, vol. 17, n.º 2 (jul.-dic. 2011), p. 27-37. <http://www.ibersid.eu/ojs/index.php/scire/article/view/3927/3622>. [Consulta: 8 juny 2012].

Els autors d’aquest article, professors del Departament de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat Carlos III de Madrid, comenten una experiència de col·laboració que fa tres anys que dura amb els bibliotecaris del seu centre per impartir una assignatura de primer curs comuna a tots els graus: Técnicas de búsqueda y uso de la información, enfocada a adquirir la competència d’alfabetització informacional. Concretament, el personal de la biblioteca s’encarrega de tres de les 14 sessions del curs. Els resultats de rendiment acadèmic i de satisfacció dels estudiants són molt alts. Els estudiants acaben coneixent tots els serveis de la biblioteca, fan un millor ús de les fonts d’informació i no cauen en usos incorrectes de la informació trobada.

I per acabar, un treball també recent publicat a College & research libraries news (vol. 73, no. 6, June 2012, p. 311-320): «2012 top ten trends in academic libraries: a review of the trends and issues affecting academic libraries in higher education», senyala, pel que fa referència al personal de les biblioteques universitàries, la necessitat d’adaptació a les noves demandes dels usuaris i de l’entorn:

«Academic libraries must develop the staff needed to meet new challenges through creative approaches to hiring new personnel and deploying/retraining existing staff. […] Continuing education, professional development, strategic and creative approaches to hiring for vacant or new positions, retooling existing positions, and retraining the staff currently in those positions are some of the ways libraries can “grow” the staff they need. Data curation, digital resource management and preservation, assessment, scholarly communication, and support for faculty instruction and student learning are growth areas where new skill sets are needed.»

Ho podreu llegir sencer aquí: http://crln.acrl.org/content/73/6/311.full
i també el comentari que en fa Lluís Anglada al seu blog, fa uns dies: http://bdig.blogspot.com.es/2012/06/contra-el-orgullo-modestia-y-para-esta.html.

Conclusió: adaptar-se o morir.


dimecres, 13 de juny de 2012

El bibliotecari, gestor d’informació científica

Els passats 26 i 27 d’abril de 2012 es van celebrar a Madrid les IV Jornadas de la Red de Bibliotecas del CSIC, a la seu central d’aquesta entitat, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas.


Em plau recordar que aquesta xarxa de biblioteques de recerca, composta per més de 70 centres escampats per tot l’Estat, és dirigida per una titulada de la Facultat: Agnès Ponsati

El lema d’enguany d'aquestes jornades fou «Bibliotecas para la ciencia en el siglo XXI: nuevos entornos y retos profesionales» i els treballs s’estructuraren en quatre eixos. En relació a aquest bloc, el que ens interessa més és el tercer: «El bibliotecario como gestor de la información científica: nuevos escenarios, nuevos roles»: http://bibliotecas.csic.es/web/enredadera/iv-jornadas-de-la-red-eje-3

Estan disponibles les presentacions de les tres comunicacions que s’hi presentaren. Em centraré en la primera, a càrrec de Carlos Tejada, que té un títol prou atractiu: «Nuevos requisitos y tendencias en la profesión bibliotecaria».

Aquí podem veure la presentació: http://digital.csic.es/bitstream/10261/49515/1/TEJADA_bibCSIC_2012.pdf

I aquí el vídeo, que inclou les tres intervencions. La nostra és la primera que hi apareix:
http://documenta.csic.es/alfresco/downloadpublic/attach/workspace/SpacesStore/4532ebf6-6524-40fa-927f-77433a3f48fb/Bib04.flv

Carlos Tejada és professor del Departament de Biblioteconomia i Documentació de la Universidad Complutense de Madrid i coordinador del grup de treball sobre perfils professionals del Consejo de Cooperación Bibliotecaria, http://www.mcu.es/bibliotecas/MC/ConsejoCB/GruposTrabajo/GT_Perfiles_prof.html

Reprodueixo la conclusió de la seva presentació, que cita Toni Carbo, professora de la iSchool de la Drexel University, a Filadèlfia: «La nuestra es una profesión de conocimiento, habilidades y servicio, con una larga tradición de valores y un enorme potencial para el éxito».

Per acabar, extrec de les conclusions de les jornades (http://proyectos.bibliotecas.csic.es/IVjornadas/documentos/conclusiones_4_jornadas.pdf) la part que fa referència als professionals:

«El personal bibliotecario al servicio de la ciencia deberá esforzarse en tener un carácter flexible en el desarrollo de su función, con una actitud positiva en su trabajo e involucrado en conseguir los fines de su organización. Se deben rediseñar los perfiles profesionales aprovechando las oportunidades que proporcionan las tecnologías para el trabajo colaborativo y en red. El personal bibliotecario no estará en la biblioteca esperando al usuario sino que tendrá que salir a buscarlo con todos los recursos a su disposición y con una actitud de colaboración con el personal investigador, ofreciendo servicios de valor añadido.»

Ens agrada!

dimarts, 12 de juny de 2012

Dia internacional dels arxius

El 9 de juny de 1948 es va crear el Consell Internacional d'Arxius, organisme no governamental de caràcter internacional que vetlla pel desenvolupament dels arxius i l'arxivística.


En commemorció d'aquella data, el 2008 es va instituir el Dia Internacional dels Arxius, i en aquesta jornada s'aprofita per posar de relleu la importància de la gestió eficient dels documents i de la preservació, cura i ús del patrimoni arxivístic mundial.

En aquesta pàgina, de la Generalitat de Catalunya, s'explica el significat de la diada i les activitats programades per al 2012.

Aprofitant la proximitat d'aquesta commemoració voldria dedicar aquesta entrada a les relacions entre els arxivers i els bibliotecaris. Sobre aquest tema podríem trobar opinions de tots colors. N'hi ha que diuen que els bibliotecaris i els arxivers no tenen res a veure, que són dues professions diferents, que convindria que existissin dos col·legis professionals independents.

D'altres persones diuen que les dues denominacions responen a especialitats d'una mateixa professió, que la distància que separa un arxiver d'un bibliotecari és més o menys la mateixa que la que hi ha entre un bibliotecari escolar i un bibliotecari dedicat al llibre antic, o la que hi pot haver entre un arxiver de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i un altre d'un departament de la Generalitat de Catalunya.

Hi ha gent que pensa que són imprescindibles dues formacions bàsiques independents, mentre d'altres opinen que la formació que proporciona el grau d'Informació i Documentació és suficient per ocupar un lloc de treball d'arxiver; que amb aquests estudis s'adquireixen les bases per poder-se preparar adequadament per a unes oposicions d'arxiver (com, per exemple, les que hi ha ara mateix convocades a Caldes de Montbui: vegeu el temari específic a les p. 12-14 del següent pdf
https://bop.diba.cat/scripts/ftpisa.asp?fnew?bop2012&05/022012010551.pdf).

Més enllà de les opinions i comentaris –tots respectables– el fet és que de tant en tant apareixen anuncis de feina que busquen professionals per portar a terme funcions de les dues branques alhora, tant en el sector privat com a l'Administració. Per exemple, al municipi de Cenes de la Vega (7.800 habitants, província de Granada), «plaza de bibliotecario-archivero» (http://www.juntadeandalucia.es/boja/boletines/2012/62/d/updf/d86.pdf) o a Albaida (6.200 habitants, comarca de la Vall d'Albaida), «una plaça de [...] bibliotecari-arxiver» (http://www.docv.gva.es/datos/2010/07/19/pdf/docv_6313.pdf).

Per anar acabant, comentaré breument un estudi portat a terme als Estats Units fa pocs mesos i publicat recentment:
    Manning, Mary; Silva, Judy. «Dual archivist/librarians [en línia]: balancing the benefits and challenges of diverse responsibilities». College & research libraries, vol. 73, no. 2 (March 2012), p. 164-181. <http://crl.acrl.org/content/73/2/164.full.pdf+html>. [Consulta: 6 juny 2012].
Descriuen les tasques que duen a terme una àmplia mostra d'arxivers d'universitats nord-americanes. A més de la revisió bibliogràfica, entrevisten per correu electrònic 296 arxivers, el 51 % dels quals també porten a terme tasques bibliotecàries. L'article distingeix clarament entre tasques bibliotecàries i tasques arxivístiques (i constata que molts professionals porten a terme totes dues), posa de relleu la varietat i quantitat de tasques que realitzen aquests arxivers i analitza els avantatges i els desavantatges de compartir ambdós tipus de funcions. Per un cantó en surt beneficiat l'arxiu, perquè el seu paper és més conegut pel professorat i per l'alumnat. Tanmateix, la varietat de tasques és motiu d'un cert punt d'angoixa.

Als Estats Units és molt freqüent que les grans biblioteques universitàries comptin amb «fons especials», de caire arxivístc, procedents de donatius d'antics professors o personalitats. Aquest tema fou estudiant fa uns anys per Assumpció Estivill, al seu article «Els fons i les col·leccions d'arxiu a les biblioteques: models per al seu control i accés», publicat a la revista BiD núm. 21 (des. 2008): http://www.ub.edu/bid/21/estiv1.htm

A Espanya també passa això, segurament a una escala inferior. El darrer número de l'any 2011 del Boletín de la ANABAD està dedicat al patrimoni bibliogràfic de les biblioteques universitàries, amb un article de la mateixa temàtica (disponible en línia només per als socis d'ANABAD):

López Varea, María Eugenia. «Los archivos personales en las universidades españolas», Boletín de la ANABAD, tomo 61, n.º 4 (2011), p. 55-72.

Ja per acabar, deixo constància de la disponibilitat dels materials que es presentaren a una jornada organitzada el passat 29 de maig de 2012 conjuntament per l'Associació d'Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya (AAC) i l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED), la X Jornada d'Estudi i Debat: http://www.arxivers.com/component/docman/doc_download/632-jed120529programa.html

Des de l'enllaç següent podreu veure els materials de les set contribucions d'aquesta trobada:
http://www.arxivers.com/serveis/formacio/jornades-destudi-i-debat.html#X%20JED
  • "Nous reptes a les organitzacions: el paper de la transversalitat. Oportunitats per al col·lectiu professional dels arxivers", per Miquel Salvador
  • "Els nous reptes dels arxivers-gestors de documents a l'Administració Pública", per Julio Quílez
  • "L'arxiver empresari: l'empresa de consultoria i serveis de gestió documental i arxiu", per  Alberto Biarge
  • "La gestió de documents i l'administració electrònica: la ineludible necessitat del treball interdisciplinari", per  Jordi Masias
  • "L'arxiver i el lideratge en la reenginyeria de processos", per  Joan Carles Faus
  • "L'arxiver com a consultor i auditor en l'aplicació de les ISO 30300 i 30301", per  Alfred Mauri
  • "L'arxiver en l'àmbit de la preservació digital", per Sònia Oliveras


dilluns, 11 de juny de 2012

Temps de captació de nous estudiants

Aquestes properes setmanes seran crítiques per a la captació de nous estudiants per al grau d'Informació i Documentació (igual com per a totes les altres carreres universitàries).
Imatge: Streetview, de Google
Hi ha nois i noies que ja tenen una vocació des de petits: bé sigui per influència familiar o televisiva, o per altres motius. Però una bona part d'estudiants tria la carrera que seguirà al darrer moment.

Ben aviat tindran lloc les proves de selectivitat i començarà el procés de preinscripció a tot Catalunya (de fet el calendari de preinscripció ja és obert i s’allargarà fins el proper 3 de juliol). I el nostre grau haurà de «competir» amb tota l'oferta existent, tant universitària com no universitària.

Un dels objectius principals d'aquest bloc és contribuir a la difusió del bibliotecari com a professió molt recomanable: tant per la diversitat de perfils que permet ocupar, com per la satisfacció que els professionals manifesten tenir.

Com he dit en alguna ocasió, a la Facultat anem escassos d'alumnat. Amb prou feines cobrim, en els darrers anys, les 120 places de nou accés que tenim adjudicades. Els motius són diversos, i ja vam parlar del tema en alguna ocasió. Un dels principals problemes és la nostra manca de coneixement entre els nois i noies de batxillerat.

Des de la Facultat es fa el que es pot: som presents al Saló de l'Ensenyament, organitzem la jornada de portes obertes, publiquem petits vídeos al nostre web (i a Youtube) amb testimonis d'antics alumnes... Fins el curs passat convidàvem a les nostres instal·lacions grups d’estudiants de primer de batxillerat perquè coneguessin el grau amb l'excusa de presentar-los un recull de recursos d'interès per al treball de recerca que han de fer: Alehoop. Cada any trepitjaven la Facultat uns 800 alumnes.

Jo he participat en moltes d'aquestes presentacions a estudiants de 16-17 anys. Sistemàticament preguntava als grups de 20-30 assistents que tenia al davant quants d'ells havien sentit a parlar alguna vegada de la nostra Facultat o del nostre grau. Les mans que s'alçaven eren 0-1-2 o, màxim, 3 persones. Una situació molt lamentable...

És per això que des d'aquestes pantalles faig una crida perquè de manera activa donem a conèixer a parents, coneguts i amics en edat de triar carrera, que tinguin en compte el nostre grau.

Per acabar, observem un document publicitari que U-tad, Centro Universitario de Tecnología y Arte Digital, http://www.u-tad.com/es/, divulga a través de la xarxa. Aquest centre privat de Madrid ofereix sis graus:
  • Animación
  • Diseño visual de contenidos digitales
  • Producción de contenidos digitales
  • Dirección y diseño de productos interactivos
  • Dirección y creación de empresas tecnológicas
  • Ingeniería en desarrollo de contenidos digitales
Per captar clients ha divulgat un escrit titulat «10 claves para elegir una carrera universitaria con futuro laboral» que podem llegir en diferents mitjans. Per exemple aquí: http://www.rrhhpress.com/index.php?option=com_content&view=article&id=15327:10-claves-para-elegir-una-carrera-universitaria-con-futuro-laboral&catid=37:seleccion-y-formacion&Itemid=150

Tot i que evidentment escombren cap a casa (com tothom), alguns dels seus consells podrien ser interpretats en funció del nostre grau. Llegim-ho:

«Dirígete al entorno digital: El mundo de las TIC se convertirá en los próximos años en el segundo mercado con mayor contribución al PIB. Dentro de él se albergan campos como el mercado de contenidos digitales, que en España casi ha triplicado su facturación en cinco años, superando en 2010 los 9.100 millones de euros. Este incremento de negocio implica una creciente demanda de empleo, a un ritmo ajeno a los efectos de la crisis. La mayoría de los nuevos campos profesionales estarán directa o indirectamente relacionados con el entorno de las nuevas tecnologías».

(No cal comentar res, oi?)

«Considera la oferta internacional: No juzgues el futuro laboral de tu carrera solo por el mercado laboral español. Navega, consulta y entérate de las que ofrecen mayor cantidad de salidas en otros países. El profesional del siglo XXI estará progresivamente globalizado y listo para trasladarse a la parte del mundo donde se encuentren los mejores puestos de trabajo de su especialidad».

(Fa pocs dies vam dedicar una entrada d'aquest bloc a l'oferta laboral per a bibliotecaris a Europa.)

«Huye de lo establecido: Las mejores oportunidades laborales pueden estar en profesiones de creación relativamente reciente. Tanta, que hasta hace poco tiempo no se han llegado a considerar como opciones laborales serias. Conviene mantener la mente abierta y pensar en las posibilidades que ofrecen nuevos campos, que hasta hace poco no se consideraban como una alternativa sólida de ganarse la vida».

(Què ens han de dir, a nosaltres!)

«Elige bien qué estudias y dónde: Es recomendable informarse sobre los centros académicos en los que se puede cursar la disciplina elegida. No todos ofrecen idéntico nivel de excelencia, ni las mismas conexiones con el mundo profesional. Su fundamento pedagógico y el historial de su cuerpo docente son dos de los principales puntos de referencia».

(Penso sincerament que en aquest punt la nostra Facultat té una fortalesa.)

«Busca profesores profesionales: Las carreras más competitivas cuentan con profesores que compaginan su actividad docente con el trabajo en el sector sobre el que enseñan. Esto supone una ventaja añadida, ya que pueden ofrecer a sus alumnos una visión interna sobre la evolución y la demanda laboral de cada disciplina».

(El mateix que he dit abans: qui conegui el nostre professorat sabrà la implicació laboral i el nivell d'expertesa de molts d'ells.)

«Aprende idiomas y exígelos: El inglés y otras lenguas son de uso común en algunos de los campos profesionales más demandados. Esta importancia de los idiomas extranjeros debería estar presente también en el centro educativo, donde el uso de información y documentación en otros idiomas sea práctica común».

(Of course, don't mention it!)

«Las prácticas deben formar parte de la carrera: Comenzar a coger experiencia antes de terminar los estudios es una buena manera de llevar lo aprendido al terreno práctico del día a día, y de comenzar a construir un currículum dentro del mercado profesional».

(La sopa d'all! El nostre centre pot presumir d'una àmplia gamma d'activitats pràctiques i de convenis amb centenars de biblioteques, arxius i empreses relacionades.)

«La formación 2.0 ya no es un lujo: Cuanto mayor sea la presencia de herramientas y soluciones digitales en el entorno docente, mayor adecuación se producirá con los requerimientos operativos de la mayoría de las profesiones de hoy. Ordenadores, tablets, Internet y redes sociales no pertenecen ya únicamente al terreno del ocio: deben formar parte del programa académico».

(Algú dubta que la tecnologia ha entrat en la metodologia docent?)

«Estudia para crecer: Nadie está tan protegido contra la crisis como el que es capaz de crear empleo para sí mismo y para otros. Las mejores opciones académicas siempre serán las que aporten los conocimientos suficientes para que los alumnos se desarrollen creando sus propias empresas en el sector».

(Potser aquest és un tema que haurem de treballar més, a la Facultat. Potser haurem de passar de ser una «fàbrica de funcionaris» a un «planter d'emprenedors»...)

Acabo amb la idea que he esmentat més amunt: fem-nos un favor tots plegats i procurem donar a conèixer el grau en el nostre entorn!

divendres, 8 de juny de 2012

L’emprenedoria s’aprendrà de petit!

Fa unes setmanes parlàvem en aquests bloc d’un estudi endegat per la Comissió Europea sobre les estratègies que els diferents països de la Unió porten a terme per inculcar l’esperit emprenedor entre els escolars: http://bib-doc.blogspot.com.es/2012/05/ser-emprenedor-sapren-de-petit.html
Fotografia: Innoxiuss
La Generalitat de Catalunya ha concretat fa pocs dies una idea que feia temps que havia anunciat: a partir del curs que ve s’introduirà una nova assignatura optativa sobre emprenedoria a tercer curs d’ESO (ensenyament secundari obligatori).

La finalitat d’aquesta nova matèria, segons la nota de premsa de la mateixa Generalitat, és aquesta: «desenvolupar capacitats, competències i actituds de l’alumnat respecte a la formació i/o la inserció laboral posterior.»

I els seus objectius, interessants, des del nostre punt de vista:
  • Aprendre a elaborar el propi itinerari formatiu i professional.
  • Ampliar el coneixement de professions diverses.
  • Cercar, seleccionar i interpretar la informació, utilitzant-la de forma crítica.
  • Localitzar fonts d’oferta de feina en els sectors públic i privat.
Més endavant diu el text: «La matèria acabarà amb una activitat pràctica, que consistirà a crear un projecte empresarial. El projecte està pensat per implementar-se en equip, partint d’un pla d’empresa on s’especifiqui la idea de negoci, el personal i el material necessari i la planificació de tasques.»

Aquí podreu veure el comunicat sencer: http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=149566&idioma=0

Valorem positivament aquesta iniciativa. La «cultura» de l'emprenedoria, amb l'assumpció de riscos, la gestió de la incertesa, la capacitat de convertir en realitat idees... hauria de ser més present a la societat catalana.

Com vèiem en un estudi ressenyat en aquest bloc fa mesos, http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/11/estudi-sobre-lemprenedoria-espanya.html, el percentatge d'emprenedors entre la població espanyola és només del 5,1 % (amb dades de 2009), mentre que als Estats Units aquesta xifra s'acosta al 8 %. Si s'analitzen indicadors concrets, es pot veure que Espanya ocupa llocs no gens destacats. Per exemple, pel que fa a la por al fracàs, o a la creativitat, o a la percepció d'oportunitats per emprendre, etc.

Aquest esperit ens aniria molt bé en el nostre àmbit professional. Estic convençut que la gestió de la informació i la documentació és capaç de generar moltes iniciatives profitoses!


dijous, 7 de juny de 2012

Marxem a l’estranger?

Encara que no hi hagués crisi, marxar una temporada a l'estranger també seria una opció recomanable: millorarem la competència en llengua estrangera i ens enfrontarem amb reptes quotidians que ens faran créixer com a persones. Però és que resulta que la situació laboral actual fa que marxar sigui una possibilitat realment atractiva.

Quasi tots els bibliotecaris i estudiants de bibliotecari que comenten una experiència viscuda en altres països expressen la seva gran satisfacció amb la decisió presa. Podeu llegir-ne testimonis al bloc de la Facultat Mòbils BiD: http://mobilsbid.blogspot.com.es/


Entre la diversitat de recursos disponibles per conèixer ofertes de feina a l'estranger, n'hi ha un que destaca per la seva dimensió europea, Eures: http://ec.europa.eu/eures/

Potser ja coneixeu aquest servei: es tracta d’una base de dades d'anuncis de feina promoguda per la Unió Europea que té l’objectiu d’afavorir l'ocupació arreu d'Europa, en qualsevol tipus d'empresa i per a qualsevol tipus de feina.

La base de dades d'ofertes de feina inclou, quan escric aquestes ratlles, més d’un milió de llocs de treball repartits per tot Europa.

Entre aquesta gran quantitat d'oportunitats, localitzar les feines per als bibliotecaris és fàcil... si saps com! Partim de «Búsqueda de empleo». Aquí hem de triar la categoria «Otros profesionales científicos e intelectuales». Ràpidament veurem els «Archiveros, bibliotecarios, documentalistas y afines».

Podem filtrar per país; però si els seleccionem tots, veurem que hi ha més de 1.300 places vacants. El formulari per on hem de començar es troba aquí: http://ec.europa.eu/eures/main.jsp?acro=job&lang=es&catId=482


Òbviament la localització de les ofertes de feina és només el primer pas d’un llarg camí, fins que no arribi el moment de fer la maleta... Cal analitzar bé les condicions de cada anunci, veure els requisits que es demanen, iniciar el procés de selecció... La cosa no és immediata ni automàtica. Però... tota travessa comença fent un pas.

Precisament en relació a Eures, ara fa pocs dies la Comissió Europea va engegar una iniciativa per donar-li més efectivitat: «La teva primera feina Eures» és com es diu aquesta acció, que consisteix en uns ajuts econòmics per viatjar a l'estranger. Els beneficiaris han de tenir entre 18 i 30 anys i primer de tot han d'identificar alguna feina interessant a Eures. En el moment que tinguin concertada una entrevista de feina amb una empresa a l’estranger, és quan poden demanar l'ajut del programa per desplaçar-s’hi. S’espera que amb aquesta acció s’ajudi uns 5.000 joves europeus, els quals també poden rebre assessorament personalitzat als seus països d’origen.

Per a més informació, podeu veure aquesta pàgina, de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona: http://ec.europa.eu/spain/barcelona/sala_de_premsa/120521b_ca.htm

També ha d'aparèixer properament més informació al web del SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya), donat que a aquest servei és on s'hauran d'adreçar els interessats catalans que desitgin participar en aquest programa:  http://www.oficinadetreball.cat/socweb/export/sites/default/socweb_ca/ciutadans/orientacioTrobarFeina/Treballlar_al_estranger/Xarxa_Eures.html

Oportunitats al Quebec?

Ja que dediquem una entrada a les oportunitats de treballar a l’estranger, cal recordar que els governs de Catalunya i del Quebec estan col·laborant per afavorir la mobilitat de treballadors catalans cap al Quebec.

Aquí trobareu una explicació general:
http://www.oficinadetreball.cat/socweb/export/sites/default/socweb_ca/ciutadans/orientacioTrobarFeina/Treballlar_al_estranger/Mobilitat_laboral_Quebec.html

I aquí les ofertes actualment vigents:
https://feinaactiva.gencat.cat/web/guest/home?p_p_id=jobsLocator_WAR_psocwebjobslocator&p_p_lifecycle=1&p_p_state=maximized&p_p_mode=view&_jobsLocator_WAR_psocwebjobslocator_struts_action=/jobslocator/enterpriseDetail&saveLastPath=0&enterpriseId=16440&medium=banner

Per a aquest mes de juny hi ha previstes sessions informatives sobre aquest programa. Cal consultar el web del SOC per tal de saber les dates concretes i la ubicació.


En aquest bloc hem parlat altres vegades de la possibilitat de treballar a l’estranger. Aquí trobareu les diferents entrades:
http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/treballar%20a%20l%27estranger

dimecres, 6 de juny de 2012

Sobre intel·ligència competitiva

En la línia de conèixer i utilitzar el llenguatge més adequat per tal de ser ben considerats en el món de les empreses hem de tenir present aquest concepte: la intel·ligència competitiva, del qual ja vaig parlar fa mesos en aquest bloc: http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/10/intelligencia-competitiva-un-camp-per.html.

(Per cert; hi ha un altre bloc que ha dedicat a aquest tema algunes entrades, totes elles interessants: ¡Por favor no digas Bibliotecomanía!: http://documentalistafreelance.blogspot.com.es/. És elaborat per la valenciana Inmaculada Asunción.)

Torno avui amb el tema, per aportar noves informacions al respecte.

Fa uns dies (el 16 de maig de 2012) la intel·ligència competitiva va ser el tema protagonista d'una de les interessants sessions de SocialBiblio, el sistema de formació col·laboratiu que cada dimecres compta amb la participació d'un expert que exposa en línia un tema de la seva especialitat. Des d'aquí, el nostre reconeixement a les responsables d'aquest sistema: Paula Traver Vallés i María García-Puente Sánchez.

En l'ocasió que comentem fou Estefanía Aguilar Moreno qui prengué la paraula, amb una presentació titulada «Inteligencia competitiva de bolsillo».

Per sort podem recuperar l'enregistrament de vídeo d'aquella sessió (per accedir-hi només cal registrar-s'hi gratuïtament), més un document pdf amb tots els enllaços que s'hi varen proporcionar (14 cercadors, 14 metacercadors, 9 eines de segona generació, 5 lectors d'RSS, 8 eines per monitorar pàgines web, 10 xarxes socials, 5 eines de reputació social, 6 plataformes de vigilància, 7 eines per a favorits socials, 4 sobre visualització, 9 eines d'anàlisi i mineria de dades, i 8 «diversos») i la presentació en PowerPoint de la sessió (27 pantalles). Tot això a partir d'aquí:
http://socialbiblio.wordpress.com/2012/05/17/materiales-sesion-inteligencia-competitiva-de-bolsillo/

Una altra aportació recent al tema de la intel·ligència competitiva i la vigilància tecnològica és a càrrec d'Hugo Zunzarren, cofundador de l'empresa IdInteligencia i un professional expert en aquest àmbit laboral. El seu treball es pot llegir al bloc Dokumentalistas: recursos para Bibliotecarios, Archiveros y Documentalistas, que mantenen els sevillans Adrián Macías Alegre i Raquel Tristancho Casanova des de maig de 2010. Fins ara, més de 300 entrades, que trobareu a: http://www.dokumentalistas.com/. Per cert, fa uns dies, l'1 de juny de 2012, Dokumentalistas va rebre un merescut guardó concedit per l'Asociación Andaluza de Profesionales de la Información y la Documentación (AAPID): el Premio Andalucía Documentación Iniciativa Empresarial 2011. Enhorabona!

Doncs... al tema: les entrades sobre intel·ligència competitiva que comentava, les trobareu els dies 22 i 29 de maig i 6 de juny de 2012 a Dokumentalistas, concretament aquí:
Pot ser que la sèrie continuï: els interessats en el tema faran bé d'estar a l'aguait.

ACTUALITZACIÓ: Més fonts seleccionades sobre vigilància tecnològica i intel·ligència competitiva en aquesta entrada del bloc Servicio de alerta: http://docdigital.typepad.com/servicio_de_alerta/2012/06/otras-5-fuentes-sobre-vigilancia-tecnol%C3%B3gica-e-inteligencia-competitiva.html

dimarts, 5 de juny de 2012

El present demana actuar com a emprenedors

Avui comento un document breu (13 pàgines) que té un subtítol que aparentment coincideix amb una de les línies d’aquest bloc: l’emprenedoria dels bibliotecaris.

L’autor és subdirector de la biblioteca de Virginia Tech, que és com es coneix popularment la Virginia Polytechnic Institute and State University, una de les universitats públiques importants dels Estats Units: www.brianmathews.com

Però de fet el document no es refereix a l'emprenedoria com una via laboral per als bibliotecaris en aquests temps de crisi, sinó que s'adreça als bibliotecaris de les biblioteques universitàries (i les seves idees es poden estendre a tota mena de biblioteques). L’objectiu del treball és aportar idees perquè les biblioteques siguin gestionades com si es tractessin d’empreses emergents i innovadores (startups).

Ara bé, jo crec que aquestes idees, si s'interpreten de manera general, poden ser també útils per als bibliotecaris a l'atur, els que busquen la manera de guanyar-se la vida per ells mateixos, en el sentit que convé obrir la ment i imaginar necessitats no cobertes avui en dia.

Davant de la crisi, cal actuar no només amb petits canvis que busquin la millora del dia a dia, sinó amb «revolucions», amb canvis de paradigma: «We can’t just find new ways of doing the same old things. What we really need right now are breakthrough [= ruptura], paradigm-shifting, transformative, and disruptive ideas. [...] It’s not about adding features, but about new processes. It’s not about modifying the reference desk model or purchasing ebooks. That’s just more of the same, but a little different. Instead we ought to consider a more central question: how can libraries support 21st century learners?» (p. 1).

Comença enumerant una sèrie d’amenaces que poden convertir-se en realitat en el futur immediat, a causa de les restriccions econòmiques (en relació als horaris d’obertura, gestió de recursos informatius, desenvolupament de col•leccions...).

A continuació va desenvolupant una sèrie d’idees que animen a pensar sobre el paper futur que han de portar a terme les biblioteques (universitàries, en aquest cas). I animen a fer-.ho de la mateixa manera com ho fan les empreses emergents (startups).

«Startups are organizations dedicated to creating something new under conditions of extreme uncertainty. This sounds exactly like an academic library to me. Not only are we trying to survive, but we’re also trying to transform our organizations into a viable service for 21st century scholars and learners.» (p. 4)

Hem de pensar més en el futur que no pas en el present... (això crec que ens ho hem d'aplicar sobretot els que tenim la responsabilitat de la formació de professionals: els continguts que ensenyem avui seran ja obsolets quan els nostres destinataris els puguin posar en pràctica). Ara bé... qui té la bola de vidre?

«It’s too early to know what libraries will become, but we know they’ll never be the same. Rather than getting bogged down [= empantanegar-se] with a definition, the time is ideal for launching new products, programs, and partnerships. The library is not a building, a website, or a person; it is a platform for scholars, students, cultural enthusiasts, and others who want to absorb and advance knowledge.» (p. 4)

La majoria d'empreses emergents acaben no prosperant: això ho diuen els estudis. Hem d'aprendre de les que sí que triomfen!

No cal dedicar molt de temps a coses que no rutllen. Posem en marxa les noves idees que semblin interessants, encara que no estiguin del tot enllestides! A la web 2.0 tot és «versió beta», tot és «en construcció». El mètode d'assaig i error és el recomanable: no esperem a tenir el plat completament acabat per servir-lo: deixem que els futurs clients l puguin tasar a mig fer perquè hi diguin la seva durant el procés.

Els objectius que ens marquem poden ser reformulats a mesura que es van portant a terme. En lloc de focalitzar els esforços en una idea perfecta, posem sobre la taula desenes d'idees i considerem quines funcionen i quines no.

«What isn’t being done? What opportunities exist to help people in new ways? Don’t limit your innovation to traditional library boundaries, but consider the entire teaching, learning, and research enterprise. What are the areas of untapped potential? Translation services? 3D Printing? Experimental classrooms? An important local collection? How might we fill a new role and not only expand the library’s portfolio, but also empower people by addressing unmet needs?» (p. 5)

La manera de funcionar de les empreses emergents inclou tres fases bàsiques: construir, avaluar i actuar en conseqüència. La repetició del procés forma part del mètode. No es tracta d'obtenir un producte acabat, sinó de fer-lo evolucionar permanentment.

«Thinking like a startup means getting your idea out quickly. Test it, improve it, and then try it again. And then repeat the process, refining the concept along the way.» (p. 6)

Les idees d'èxit es poden reduir a tres qualitats essencials:

Usability. Feasibility. Value = Fàcils de fer servir, viables i amb valor.

L'autor dedica també un apartat a qüestionar els esforços que les biblioteques dediquen de sempre a l'avaluació. És evident que ens ho prenem seriosament i hi dediquem bastants recursos.

«But does it work? Does it matter? Does it produce something useful? Does it encourage innovation? Does it nurture breakthrough [=ruptura positiva], paradigm-shifting, transformative ideas? Or put another way: if we stopped all of our assessment programs today would our patrons notice anything different tomorrow?» (p. 8).

El problema (si es vol dir així) és que l'avaluació tradicional se centra en la mesura de la satisfacció del client i en la realització dels nostres serveis: estem més ocupats a acontentar els nostres usuaris que no pas a anticipar-nos a les seves necessitats futures encara no verbalitzades.

«It’s not about making our services incrementally better, but about developing completely new services and service models.» (p. 8).

En lloc d'invertir recursos en l'avaluació –afirma l'autor– caldria dedicar-se més a la recerca i innovació. Ens hem d'imbuir més de l'esperit emprenedor.

Per exemple, en el camp de la formació d'usuaris: més que basar els nostres esforços a ensenyar a cercar i usar la informació, ens podríem situar en la perspectiva de l'estudiant que ha de resoldre molts treballs i no sap com posar-s'hi. Caldria imaginar els tipus d'eines i serveis que els serien realment útils per sortir-se'n: gestió de projectes, recursos per compartir, descobriment d'eines i filtres, processos per sintetitzar la informació, etcètera.

Una metàfora il·lustrativa s'utilitza al final del treball, que trobo molt encertada a manera de corol•lari: hem d'utilitzar més el telescopi que no pas el microscopi!

En conclusió, un document breu, però que fa pensar. I prou documentat: amb una trentena llarga de treballs citats que permetrien anar molt més enllà.

Com s'ha vist, es tracta d'un document pensat per a bibliotecaris que estan al càrrec de biblioteques... però penso que també pot resultar d'utilitat als que encara són estudiants, i també als aturats, que poden aprendre a enfocar els seus esforços d'una manera diferent.

dilluns, 4 de juny de 2012

BizBarcelona: accés gratuït per als col·legiats

Els propers 13 i 14 de juny tindrà lloc al recinte de la Fira de Barcelona la segona edició d'una fira professional dedicada al món de l'emprenedoria: BizBarcelona: http://www.bizbarcelona.com.

El programa d'actes inclou unes conferències que tenen uns títols força atractius. Aquí poso uns quants títols:
  • El networking glocal (per Gild International).
  • Què he de fer per crear una empresa? I quant val? (a càrrec de Barcelona Activa SA SPM)
  • El marc legal del treball autònom dependent (Federació Sindical de Treballadors Autonomos Depen)
  • La cooperativa, empresa del segle XXI: un món de possibilitats (Departament d'Empresa i Ocupació)
En total, hi ha unes 95 xerrades! S'agrupen en aquests àmbits temàtics:
  • Estratègia i gestió empresarial
  • Finançament
  • Habilitats directives
  • Innovació
  • Internacionalització
  • Màrqueting i comunicació
  • Vendes
  • Optimització de recursos
A més, altres activitats d'assessorament, foment de les xarxes personals, etc.

L'entrada costa 12 euros si es compra en línia. Per a la gent a l'atur costa només 1 euro (cal presentar la targeta de demanda d'ocupació). Però els membres del nostre Col·legi tenim entrada gratuïta (per obtenir-la, cal enviar un correu electrònic a cobdc@cobdc.org amb el nom, telèfon i un correu electrònic de contacte de l'interessat. El Col·legi us facilitarà un codi individual per obtenir l'acreditació en línia.

Si algú hi va, li agrairé algun comentari!

divendres, 1 de juny de 2012

Noves perspectives laborals arran de la norma ISO 30.300

Al desembre de 2011 es va publicar la traducció a l'espanyol de les normes ISO 30.300 i 30.301, que fan referència als sistemes de gestió de documents: http://www.aenor.es/aenor/normas/normas/fichanorma.asp?tipo=N&codigo=N0048671&PDF=Si


Aquestes normes obren perspectives laborals en l’àmbit de la gestió dels documents a les organitzacions. Concretament, a partir d'aquesta regulació, pren cada vegada més rellevància la figura de l'auditor de la informació. Sobre aquest nou perfil ja havíem publicat una entrada en aquest blog:
http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/08/un-nou-perfil-professional-auditor-de.html

Diverses entitats estan portat a terme accions de divulgació i de formació d’aquests textos normatius i del que comporten per a les empreses i altres organitzacions. Avui en faig un repàs dels que m'han arribat darrerament a les mans.

El Col·legi Oficial va organitzar, el passat 18 d’abril, la jornada  ISO 30301: una Nova Oportunitat per a la Gestió Documental, amb la col·laboració del Grup de Treball de Gestió Documental i d'Arxius. Aquí podreu accedir als materials: http://www.cobdc.org/jornades/gestio_doc/index.html.

També l’ESAGED (Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents) va presentar, el passat 26 d’abril, un pla de formació sobre el tema. Consisteix en tres cursos de 35 hores, que es portaran a terme la propera tardor. En veureu més informació aquí: http://www.esaged.com/articles-mostra-1617-cat-pla_de_formacio_iso_30300_/_30301.htm

El Ministeri d’Educació, Cultura i Esports va organitzar el passat 21 de maig la jornada Claves de las Normas UNE-ISO 30300 para Profesionales de la Gestión de Documentos. Fa pocs dies se’n van penjar les tres presentacions disponibles: http://www.mcu.es/novedades/2012/novedades_ISO30300.html

Aenor, amb la col·laboració de Fesabid, organitza per als propers dies 18 a 20 de juny, un curs relacionat amb el tema, de 21 hores de durada: Fundamentos e implantación de un sistema de gestión de los documentos (SGD) según la norma ISO 30300. Aquí hi ha la informació: http://www.fesabid.org/federacion/noticia/curso-taller-fundamentos-e-implantacion-de-un-sistema-de-gestion-de-los-documento

Vull esmentar també una publicació disponible en línia publicada per Sedic de la qual és autora Carlota Bustelo: Serie ISO 30300: sistema de gestión para los documentos. Aquí la trobareu:

Igualment, algunes empreses privades ofereixen formació d’aquesta temàtica. Concretament, Ebla Gestió Documental, ha organitzat una sèrie de seminaris en línia sobre aquesta nova norma. Des de la pàgina web següent trobareu més informació: http://www.eblagestiodocumental.cat/ebla-gestio-documental----formacio.html. Per cert que aquesta empresa manté un lloc web específic amb molta informació sobre la norma: http://www.iso30300.es/

I per acabar, Docuformación imparteix també una formació de 40 hores que inclou aquesta normativa (i altres de relacionades). Aquí, més informació: http://www.docuformacion.com/course/la-familia-iso-30300-politicas-estrategias-autoevaluacion-y-certificacion-por-terceros/

En conclusió: avui veiem un exemple clar de com el bibliotecari ha d'estar amatent als canvis legislatius o normatius que poden incidir en les oportunitats de feina. Hem d'estar a l'aguait i –si cal– completar la nostra formació per donar resposta a tots els reptes que se'ns presentin.

Fins aviat!

ACTUALITZACIONS
  • Acabo de veure un document explicatiu (en francès i en anglès) sobre les noves normes ISO 30.300 i 30.301. El trobareu aquí: http://www.ademec.com/sites/default/files/livre_blanc_4.pdf.

  • Una altra jornada de presentació d’aquestes normes tingué lloc el 27 de juny a Barcelona: «La norma UNE-ISO 30301: aplicacions a les empreses», sota l’organització de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i AENOR. Aquí podreu veure'n els materials.