dimarts, 12 de juny de 2012

Dia internacional dels arxius

El 9 de juny de 1948 es va crear el Consell Internacional d'Arxius, organisme no governamental de caràcter internacional que vetlla pel desenvolupament dels arxius i l'arxivística.


En commemorció d'aquella data, el 2008 es va instituir el Dia Internacional dels Arxius, i en aquesta jornada s'aprofita per posar de relleu la importància de la gestió eficient dels documents i de la preservació, cura i ús del patrimoni arxivístic mundial.

En aquesta pàgina, de la Generalitat de Catalunya, s'explica el significat de la diada i les activitats programades per al 2012.

Aprofitant la proximitat d'aquesta commemoració voldria dedicar aquesta entrada a les relacions entre els arxivers i els bibliotecaris. Sobre aquest tema podríem trobar opinions de tots colors. N'hi ha que diuen que els bibliotecaris i els arxivers no tenen res a veure, que són dues professions diferents, que convindria que existissin dos col·legis professionals independents.

D'altres persones diuen que les dues denominacions responen a especialitats d'una mateixa professió, que la distància que separa un arxiver d'un bibliotecari és més o menys la mateixa que la que hi ha entre un bibliotecari escolar i un bibliotecari dedicat al llibre antic, o la que hi pot haver entre un arxiver de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i un altre d'un departament de la Generalitat de Catalunya.

Hi ha gent que pensa que són imprescindibles dues formacions bàsiques independents, mentre d'altres opinen que la formació que proporciona el grau d'Informació i Documentació és suficient per ocupar un lloc de treball d'arxiver; que amb aquests estudis s'adquireixen les bases per poder-se preparar adequadament per a unes oposicions d'arxiver (com, per exemple, les que hi ha ara mateix convocades a Caldes de Montbui: vegeu el temari específic a les p. 12-14 del següent pdf
https://bop.diba.cat/scripts/ftpisa.asp?fnew?bop2012&05/022012010551.pdf).

Més enllà de les opinions i comentaris –tots respectables– el fet és que de tant en tant apareixen anuncis de feina que busquen professionals per portar a terme funcions de les dues branques alhora, tant en el sector privat com a l'Administració. Per exemple, al municipi de Cenes de la Vega (7.800 habitants, província de Granada), «plaza de bibliotecario-archivero» (http://www.juntadeandalucia.es/boja/boletines/2012/62/d/updf/d86.pdf) o a Albaida (6.200 habitants, comarca de la Vall d'Albaida), «una plaça de [...] bibliotecari-arxiver» (http://www.docv.gva.es/datos/2010/07/19/pdf/docv_6313.pdf).

Per anar acabant, comentaré breument un estudi portat a terme als Estats Units fa pocs mesos i publicat recentment:
    Manning, Mary; Silva, Judy. «Dual archivist/librarians [en línia]: balancing the benefits and challenges of diverse responsibilities». College & research libraries, vol. 73, no. 2 (March 2012), p. 164-181. <http://crl.acrl.org/content/73/2/164.full.pdf+html>. [Consulta: 6 juny 2012].
Descriuen les tasques que duen a terme una àmplia mostra d'arxivers d'universitats nord-americanes. A més de la revisió bibliogràfica, entrevisten per correu electrònic 296 arxivers, el 51 % dels quals també porten a terme tasques bibliotecàries. L'article distingeix clarament entre tasques bibliotecàries i tasques arxivístiques (i constata que molts professionals porten a terme totes dues), posa de relleu la varietat i quantitat de tasques que realitzen aquests arxivers i analitza els avantatges i els desavantatges de compartir ambdós tipus de funcions. Per un cantó en surt beneficiat l'arxiu, perquè el seu paper és més conegut pel professorat i per l'alumnat. Tanmateix, la varietat de tasques és motiu d'un cert punt d'angoixa.

Als Estats Units és molt freqüent que les grans biblioteques universitàries comptin amb «fons especials», de caire arxivístc, procedents de donatius d'antics professors o personalitats. Aquest tema fou estudiant fa uns anys per Assumpció Estivill, al seu article «Els fons i les col·leccions d'arxiu a les biblioteques: models per al seu control i accés», publicat a la revista BiD núm. 21 (des. 2008): http://www.ub.edu/bid/21/estiv1.htm

A Espanya també passa això, segurament a una escala inferior. El darrer número de l'any 2011 del Boletín de la ANABAD està dedicat al patrimoni bibliogràfic de les biblioteques universitàries, amb un article de la mateixa temàtica (disponible en línia només per als socis d'ANABAD):

López Varea, María Eugenia. «Los archivos personales en las universidades españolas», Boletín de la ANABAD, tomo 61, n.º 4 (2011), p. 55-72.

Ja per acabar, deixo constància de la disponibilitat dels materials que es presentaren a una jornada organitzada el passat 29 de maig de 2012 conjuntament per l'Associació d'Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya (AAC) i l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED), la X Jornada d'Estudi i Debat: http://www.arxivers.com/component/docman/doc_download/632-jed120529programa.html

Des de l'enllaç següent podreu veure els materials de les set contribucions d'aquesta trobada:
http://www.arxivers.com/serveis/formacio/jornades-destudi-i-debat.html#X%20JED
  • "Nous reptes a les organitzacions: el paper de la transversalitat. Oportunitats per al col·lectiu professional dels arxivers", per Miquel Salvador
  • "Els nous reptes dels arxivers-gestors de documents a l'Administració Pública", per Julio Quílez
  • "L'arxiver empresari: l'empresa de consultoria i serveis de gestió documental i arxiu", per  Alberto Biarge
  • "La gestió de documents i l'administració electrònica: la ineludible necessitat del treball interdisciplinari", per  Jordi Masias
  • "L'arxiver i el lideratge en la reenginyeria de processos", per  Joan Carles Faus
  • "L'arxiver com a consultor i auditor en l'aplicació de les ISO 30300 i 30301", per  Alfred Mauri
  • "L'arxiver en l'àmbit de la preservació digital", per Sònia Oliveras


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada