dilluns, 29 de desembre de 2014

Com som els bibliotecaris?

Fa poques setmanes (el 3 de novembre de 2014) es va inaugurar un blog nou relacionat amb la Informació i la Documentació a Catalunya, a qui donem la més cordial benvinguda. Porta el bonic títol de Què fem a les biblios? i en són responsables Rosana Andreu (de la Biblioteca de Cambrils), Cristina Quesada Bermejo i Lidia Bartolomé Aguirre (les dues darreres, de la Biblioteca de Lloret de Mar). El trobareu en aquest enllaç: http://quefemalesbiblios.wordpress.com/



El blog en el seu conjunt és interessant des del punt de vista de donar visibilitat als bibliotecaris i a la feina que fem, però especialment en voldríem destacar una sèrie d'entrades dedicades a entrevistar col·legues. Ara per ara n'han sortit un parell:

  • Gemma Ciuró, directora de la Biblioteca Comarcal de Blanes
  • Robert Jové Raubert, auxiliar de la Biblioteca Joan Triadú de Vic

En altres ocasions ens hem fet ressò d'altres entrevistes fetes a bibliotecaris: és un gènere que pot servir per apropar el professional al públic, com la sèrie que van publicant al blog AMPLI, dels «musictecaris».

Des d'aquí felicitem les responsables de Què fem a les biblios?, i els desitgem molts anys de vida i d'èxits!

dimecres, 24 de desembre de 2014

El pare Marc Taxonera, in memoriam

Per a la petita història de la Facultat, em plau aportar aquí un breu apunt de record i estima vers el pare Marc Taxonera, monjo de Montserrat traspassat el passat 19 de desembre de 2014, als 95 anys d'edat. Havia nascut el 12 de setembre de 1919 a Barcelona (Gràcia). El 1941 (25 d'octubre) entrà com a monjo a la comunitat benedictina.
Fotografia del web del Comú d'Escaldes-Engordany

El pare Marc tenia relació estreta amb la professió perquè era el responsable de l'arxiu de l'Abadia. Hi va començar a treballar el 1943, juntament amb el pare Cebrià Baraut i el pare Anscari Mundó, i el 1953 en fou nomenat director. Prèviament, de 1950 a 1952, havia anat a París a estudiar arxivística, a les prestigioses École des Chartes i École des Hautes Études. En tornar, i fins a 1968, va ser nomenat també director de la Biblioteca del monestir. Ell va ser un dels fundadors de l'Associació d'Arxivers de Catalunya, el 1985. I durant molts mandats, fins el 2013, va ocupar un càrrec a la junta directiva d'aquesta entitat professional.

Més directament, la Facultat havia mantingut amb ell una relació directa durant molts anys, arran d'una circumstància que explicaré tot seguit. El pare Marc havia estat un dels fundadors del Centre d'Estudis Catalans a París, entitat adscrita a la Universitat de la Sorbona, que fou inaugurada el 8 de novembre de 1977, amb la finalitat de promoure l'ensenyament de la llengua i la cultura catalanes i de fomentar-ne la recerca.

Des de la seva creació, la biblioteca del Centre ha estat portada per una bibliotecària catalana, exalumna del nostre centre. El pare Marc, com a membre del Consell d’Administració del Centre, formava part de la comissió que seleccionava els candidats, juntament amb la Facultat. Així que cada dos anys manteníem amb ell una cordial trobada. El recordem amb afecte, amb la seva figura notable i bonhomiosa. L'any 2000 li fou concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Descansi en pau. Com a anècdota direm que una parenta seva (una neboda, si no estem confosos) és bibliotecària.

Vegeu la nota de condol que el mateix dia del traspàs publicà l'Associació d'Arxivers - Gestors de Documents de Catalunya. Així mateix, podeu veure l'article que el pare Hilari Raguer li va dedicar al diari El matí. Però, especialment, us convido a llegir l'entrevista publicada el 2009 a la revista Lligall. 
Mayans, Antoni; Casademont, Miquel; Bernal, Àngels. «El pare Marc Taxonera, degà dels arxivers». Lligall, núm. 30 (2009), p. 362-378. Disponible també en línia en aquest enllaç.

dilluns, 22 de desembre de 2014

Estem salvats (?): una sèrie sobre bibliotecaris per televisió

Sempre hem pensat que una sèrie de televisió sobre biblioteques faria un gran bé de cara a la visibilitat de la nostra professió. Aquest mes de desembre se n'ha estrenat una. Però no reuneix les condicions ideals per aconseguir els objectius que pretenem.
Per un cantó s'emet per un canal de pagament: Syfy, dedicat a sèries de ciència ficció. És a dir, que tindrà una audiència limitada. Per una altra banda, els seus protagonistes no són exactament uns bibliotecaris convencionals. Les històries que s'hi representen no tenen res a veure amb la feina del dia a dia a les biblioteques.

La sèrie es titula The librarians, i és de la cadena nord-americana TNT. A Espanya s'emet des del passat 8 de desembre de 2014, els dilluns a les 22.20 h. En total seran deu capítols, cadascun amb una aventura independent. Els protagonistes han de resoldre misteris, lluitar contra forces sobrenaturals i recuperar artefactes màgics arreu del món.

Es tracta d'una sèrie d'acció i aventures màgiques. Els suposats bibliotecaris, que tenen la seu sota la Biblioteca Pública de Nova York, tenen com a missió la salvaguarda de la màgia que encara queda en el món. Disposen d'eines amb poders, i conserven relíquies com l'espasa Excàlibur o l'Arca de l'Aliança. La sèrie està basada en una trilogia de pel·lícules del mateix nom.

Aquí podreu veure un tràiler de la sèrie. I aquí, diverses notícies de premsa que se'n fan ressò:
http://www.publico.es/actualidad/the-librarians-serie-magica-pasar.html
http://www.formulatv.com/noticias/41071/the-librarians-syfy-espana-estreno-diciembre/
http://cineytele.com/index.php?option=com_content&view=article&id=45&idnotici=45504&Itemid=146&idseccio=&tpnotici=2
http://www.universoabierto.com/17246/pretextos-%E2%80%9Cthe-librarians%E2%80%9D-la-serie/
http://www.syfy.es/thelibrarians

No s'ha de confondre aquesta sèrie d'aventures màgiques amb una altra que duia el mateix nom, The librarians, i que va ser emesa durant tres temporades per la cadena australiana ABC. En aquesta, els personatges sí que eren bibliotecaris «de veritat» –dins del que la ficció permet–.

Aquí hi ha la pàgina web del programa. I aquí la informació a la base de dades Internet movie data base.

Tot ajuda; però encara no ha arribat «la sèrie» que ens agradaria...


dimecres, 10 de desembre de 2014

Visibilitat a la televisió

Mario Aguilera, director de la Biblioteca Pública de Sant Joan Despí, va aparèixer el passat 3 de desembre de 2014 al concurs d'Antena 3 ¡Ahora caigo!, que presenta Arturo Valls. Podreu veure la seva participació a partir del minut 12.30, al vídeo del programa.



En les breus paraules d'introducció amb què cada concursant es presenta, en Màrius diu que és bibliotecari, com no podria ser d'una altra manera, de biblioteca pública. El presentador –que no sembla molt coneixedor de la realitat– li contesta:

–Oficio en peligro de extinción.
–No! Para nada, para nada –replica en Màrius.

Arturo Valls no sembla creure-se'l, i amb ironia, replica:

–Están las bibliotecas llenas... Raro es el barrio donde no abran una biblioteca cada semana...

–La nuestra está a tope –sentencia en Màrius.

I efectivament, les estadístiques no enganyen: l'any 2013 la seva biblioteca va rebre 128.150 visites (la mitjana de la província de Barcelona se situa en 89.129), cosa que fa una mitjana de 466 usuaris al dia. El total de préstecs efectuats durant el 2013 per aquesta biblioteca va ser de 86.828 (la mitjana de la província és de 58.861), cosa que representa que cada dia se'n fan 316 de mitjana.

El concurs segueix el seu recorregut, i després de superar diverses preguntes, lamentablement en Mario s'encalla en el títol d'una cançó i cau (literalment), quan se li acaba el temps.

Heus aquí una aparició breu, però positiva, d'un bibliotecari a la televisió, en un programa de caire popular i amb un presentador no gaire informat...Hem d'aprofitar totes les oportunitats!

Vegeu altres aparicions de bibliotecaris als mitjans en aquestes entrades.

dimecres, 3 de desembre de 2014

Seguiment dels convenis de cooperació educativa (10)


Aportem tot seguit les dades corresponents a l'1 de desembre de 2014 d'ofertes de pràctiques extracurriculars que les empreses o institucions fa arribar a la nostra Facultat per a alumnes del grau d'Informació i Documentació.

Fotografia de Lewis Wickes Hine (1910), propietat de la Library of Congress



Nombre d'anuncis exposats: 6 (en cada anunci es demana 1 estudiant).

Entitats de l'àmbit públic: 3 (una biblioteca pública, una escola oficial d'idiomes i una biblioteca especialitzada).
Empreses de l'àmbit privat: 3 (una empresa de màrqueting, una escola de negocis i un centre formatiu en psicologia).

Preu mitjà de la remuneració que s'ofereix: 4,04 euros l'hora (amb una franja que va dels 0 fins als 8,50 euros l'hora).

Aquest mes ha baixat molt el nombre d'ofertes exposades (el mes passat varen ser 16 anuncis en total). De totes maneres, considero que és una quantitat molt raonable, donat el volum d'estudiants de la Facultat. Es manté l'equilibri entre les ofertes provinents del sector públic i el privat, i la remuneració mitjana augmenta lleugerament (la del mes passat va ser de 3,75 euros l'hora).

Seguirem informant...


Vegeu les entrades anteriors d'aquesta sèrie en aquest enllaç.


dimecres, 26 de novembre de 2014

Premis per a biblioteques, bibliotecaris i estudiants

En aquest blog sovint ens fem ressò de premis i concursos destinats al nostre col·lectiu: són oportunitats per aconseguir un reconeixement públic o una compensació econòmica per un bon treball o una bona actuació... Preparar un treball per a un concurs pot comportar l'inici d'una dedicació que potser el dia de demà es pot convertir en tota una àrea d'especialització. Els treballs que es estudiants han de preparar per a algunes assignatures ‒i especialment els treballs de fi de grau i de màster‒ poden ser un molt bon punt de partida per preparar articles d'interès.

 
L'associació britànica School Library Association (SLA) convoca anualment diferents distincions. La de més renom i tradició és la que s'anomena School Librarian of the Year Award, que reconeix la tasca excepcional portada a terme per un bibliotecari escolar. Ara mateix és obert el període per fer arribar les nominacions (fins el 20 de gener de 2015). Aquí trobareu més informació: http://www.sla.org.uk/slya.php

La mateixa associació promou altres premis, tots ells relacionats amb les biblioteques escolars: el premi a un llibre de coneixements per a infants o joves, l'Inspiration Award (anteriorment anomenat Library Design Award), que premia l'excel·lència en el disseny dels espais de biblioteques escolars, i també un premi per a un estudiant que ajudi en una biblioteca escolar.

Però hi ha altres premis que mereixen ser posats de relleu en aquest blog, ja que van adreçats a estudiants d'Informació i Documentació, futurs bibliotecaris. D'alguns d'ells ja hem parlat en ocasions anteriors.

Per un cantó, el premi de l'IFLA per a treballs d'estudiants, que s'ha convocat fa poques setmanes en la seva setena edició. La participació en aquest premi es fa en dues fases. Primer de tot l'estudiant ha d'enviar una proposta de treball a qualsevol de les seccions de l'IFLA ‒seguint les seves condicions i calendari‒, amb destinació al proper congrés d'aquesta federació internacional, que tindrà lloc del 15 al 21 d'agost de 2015 a Ciutat del Cap (Sud-àfrica). En el cas que la proposta sigui acceptada, llavors és quan s'ha d'enviar el text sencer per al concurs. El termini màxim per a aquesta tramesa final és el 15 d'abril de 2015. El guanyador podrà assistir al congrés amb totes les despeses pagades (viatge, allotjament i inscripció). Per a més detalls, no deixeu de visitar aquesta pàgina: http://www.ifla.org/set/student-paper-award

La mateixa IFLA convoca un altre premi, en aquest cas adreçat a joves bibliotecaris, que no comptin amb més de vuit anys d'experiència: De Gruyter Saur / IFLA Research Paper Award. Els treballs s'han de fer arribar abans del 15 de febrer de 2015, han de ser inèdits, escrits en anglès i d'una extensió aproximada de 5.000 paraules. El premi són 1.000 euros. La temàtica d'aquesta edició són les biblioteques digitals, el seu paper en la creació i ús compartit de coneixements. Com a suggeriment, els treballs poden centrar-se en alguns dels subtemes següents:
  • Les relacions entres les biblioteques digitals i les humanitats digitals
  • Els Linked Open Data en Biblioteques Digitals
  • Open Data i la reutilització de les dades
  • La participació de l'usuari i crowdsourcing
  • L'accés obert
  • L'ús de les Biblioteques Digitals en els serveis d'informació
  • L'impacte de les biblioteques digitals entre els usuaris i la creació de coneixement
  • La gestió de les dades
  • El paper de les biblioteques digitals en el manteniment de l'accés a la informació
El nom del guanyador serà donat a conèixer en el transcurs del proper congrés de l'IFLA, a Ciutat del Cap, l'agost de 2015. Podreu veure'n més detalls en aquest enllaç: http://www.ifla.org/node/9210

Una altra convocatòria específica per a estudiants d'Informació i Documentació és el Best Student Paper Award, que des de 1950 convoca anualment la revista Libri. Ara s'acaben de publicar les bases de cara al 2015. Les podreu llegir en aquest enllaç (cal tenir el navegador configurat per accedir als recursos de pagament del CRAI de la UB). El termini per enviar els treballs en aquest concurs acaba el 30 de juny de 2015. Han de ser en anglès i tenir una extensió aproximada de 5.000 paraules. El premi, 500 euros i la publicació del treball dins de la revista, a més de la subscripció a la revista per un any.

Per acabar, tot i que estem fora de termini, convé que els estudiants de la Facultat recordin la convocatòria anual que el nostre centre proposa per participar al congrés de BOBCATSSS, que se celebra cada any en un país diferent. Com en el cas del premi per a estudiants de l'IFLA, els candidats han d'enviar la seva proposta als organitzadors del congrés. En cas que el treball sigui acceptat, la Facultat els ajuda econòmicament en les despeses del viatge. Vegeu la informació de la darrera convocatòria en aquest enllaç, i tingueu present que aquesta oportunitat s'acostuma a presentar cada any.

dilluns, 24 de novembre de 2014

Els bibliotecaris ens preparem per resoldre problemes

Dimecres passat (19 de novembre de 2014) es va celebrar a la Facultat una jornada sobre sortides professionals en el camp de la Informació i la Documentació. Es tracta d'una activitat que es programa cada any en el marc de l'assignatura de primer curs Introducció als sistemes d'informació i documentació, i que té l'objectiu de mostrar diverses possibilitats professionals als estudiants que tot just comencen el grau.

Imatge de Harald
Els protagonistes són exalumnes que estan treballant en llocs ben diversos i que amablement atenen la invitació de la Facultat per explicar què fan i respondre qualsevol pregunta que els estudiants els plantegin. Enguany foren Iria Aparicio, knowledge manager a Oliver Wyman; Marcel Martínez Mañé, creador de Documentació.cat; Karina Sánchez Perdomo, documentalista a Derecho.com; Francesc García Grimau, documentalista tècnic a Interfacom, i Clara Gilart de Dios, analista de vigilància competitiva a Blueliv.

Voldria destacar (sense ànim de ser exhaustiu) algunes de les idees que varen ser exposades per més d'un dels convidats:
  • Els continguts de les assignatures es poden aplicar a molts contextos diferents;
  • Els graduats adquirim una metodologia de resolució de problemes que ens capacita per enfrontar-nos a situacions molt diverses;
  • Hem de saber «vendre'ns» o promocionar-nos davant dels possibles ocupadors;
  • L'actitud d'estar predisposat a aprendre allò que no sabem ens obre portes en les empreses;
  • Les estades a l'estranger, els idiomes i les pràctiques laborals són valors a tenir molt en compte durant el pas per la Universitat de cara a una futura integració laboral.
Voldria posar en relació aquestes engrescadores idees amb uns casos hipotètics que introdueixo tot seguit.

Recentment, ACCIÓ, l'agència per a la competitivitat de l'empresa de la Generalitat de Catalunya, ha proposat una activitat que té la finalitat d'estimular la imaginació i la innovació a emprenedors, investigadors o petites empreses. Es tracta d'una sèrie de 25 problemes concrets, plantejats per empreses del país, que busquen una solució. Hi ha temps fins el 30 de desembre de 2014 per presentar candidatures; les millors rebran ajuts per portar-se a terme. Vegeu els detalls en aquest enllaç.

Un exemple de problema, en aquest cas plantejat per l'empresa Frit Ravich, de Maçanet de la Selva, és el següent: «Sistemes de conservació de fruits secs en contenidors d'acer inoxidable». Vegeu els detalls en aquest enllaç.

Està clar que un graduat en Informació i Documentació no se'n pot sortir tot sol; però el seu paper en un equip encarregat de trobar solucions pot ser fonamental. Perquè ell està acostumat a... (utilitzo tot seguit noms d'assignatures del grau) l'Anàlisi de necessitats d'informació i a la Recuperació d'informació; ell disposa d'una Metodologia de la recerca i coneix Recursos i serveis de referència, així com Fonts d'informació en contextos d'especialitat. Per descomptat, sap que es troba en un context que ha après a Teoria de les organitzacions, que sempre treballarà aplicant els principis d'Avaluació i qualitat, i que mai se saltarà els Aspectes legals de la informació. El resultat de la seva feina el posarà en el context de l'Explotació d'informació empresarial i intel·ligència competitiva. I per compartir el fruit de la seva tasca aplicarà les Tècniques de comunicació.


No hi ha dubte: un graduat en Informació i Documentació és un professional necessari en qualsevol empresa. Perquè ajuda a resoldre problemes.


dilluns, 17 de novembre de 2014

Idees per promocionar la professió. 15: Instaurem el Dia del bibliotecari català!

En una visita recent que he tingut el goig d'efectuar al noble país del Perú, va coincidir que s'hi celebrava el «Día del bibliotecólogo del Perú». Es tracta d'una festivitat que tot el col·lectiu professional coneix i viu intensament, celebrant-ho alegrement.

El dia en qüestió és el 14 de novembre, i es va instituir perquè el dia 14 de novembre de 1955 s'havia reconegut oficialment (per mitjà d'un decret) que l'Escuela Nacional de Bibliotecarios, creada el 23 de juny de 1943, reunia les condicions de qualitat. L'oficialització de la celebració té categoria de llei: es tracta de la «Ley n.º 16.801 declarando Día del Bibliotecario Peruano el 14 de noviembre de cada año», del 9 de gener de 1968.

La celebració del 2014 va consistir en un sopar obert a tot bibliotecari que ho desitgés, en el transcurs del qual va tenir lloc una cerimònia senzilla però significativa: es va escenificar la incorporació dels nous col·legiats, cridant-los un a un a l'estrada i entregant-los un petit obsequi, entre els aplaudiments dels seus nous col·legues de la professió. Un petit ritus de pas que escenifica la incorporació a un col·lectiu determinat. El president aprofità per adreçar-los unes paraules de benvinguda. Tot seguit, s'entregaren uns records als visitants estrangers.

A la dreta, César Castro Aliaga, degà del Colegio. Foto: Lucía Abello

També a Xile celebren el Día del Bibliotecario, el 10 de juliol.

Una celebració del Dia del Bibliotecari-Documentalista Català reforçaria el nostre sentiment de pertànyer a un col·lectiu i podria donar-nos visibilitat: potser alguns mitjans se'n farien ressò. I l'acollida dels nous membres seria una oportunitat simpàtica per conèixer els nous professionals i per enfortir els llaços vers el col·lectiu per part dels nostres col·legues que s'incorporen a la professió.

Només caldria decidir quin dia seria el més adequat per a una festa així. Penso que la data en què el Parlament de Catalunya aprovà la llei que creava el nostre Col·legi seria una bona opció. Es tracta del 13 de juny. La llei es publicà al DOGC ─amb una bonica errata inclosa!─, uns dies més tard, al núm. 556, del 28 de juny de 1985. Aquí la podreu llegir: «Llei 10/1985, de creació del Col·lectiu [sic] Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya».


Que la festa consistís en un sopar em semblaria una idea excel·lent, potser en un restaurant amb connotacions informacionals o documentals, com ara La Biblioteca.

En la cerimònia protocol·lària de recepció dels col·legiats, se'ls podria fer jurar o prometre el Codi deontològic del Col·legi i, potser al final, podríem acabar cantant tots plegats els Goigs de Sant Benet, el nostre patró. O... potser, podríem recitar fervorosament l'Oració de les bibliotecàries, de la qual és autor Eugeni d'Ors, el primer director de la nostra Escola:
 

Si seguim per aquest camí, potser sí que sortiríem a la premsa... a Catalunya Cristiana!
:-)

Vegeu entrades anteriors dedicades al tema de la promoció.



dimecres, 5 de novembre de 2014

Seguiment dels convenis de cooperació educativa (9)

Aportem tot seguit les xifres sobre les ofertes de pràctiques extracurriculars que les empreses o institucions fan arribar a la nostra Facultat, destinades als alumnes del grau d'Informació i Documentació. Vaig prendre les dades el passat 3 de novembre de 2014, primer dia laborable del mes.

Fotografia de Lewis Wickes Hine (1908), propietat de la Library of Congress

Nombre d'anuncis exposats: 16 (amb un total de 18 places demanades)

Entitats de l'àmbit públic: 7 (una biblioteca pública, tres biblioteques especialitzades, dos centres d'ensenyament universitari i una entitat de recerca).

Empreses de l'àmbit privat: 9 (dues escoles de negocis, dues editorials –una d'elles demana tres estudiants–, tres consultories –de màrqueting, de temes mediambientals i de gestió empresarial–, una empresa de l'àmbit de l'alimentació i un mitjà de comunicació).

Preu mitjà de la remuneració que s'ofereix: 3,75 euros l'hora (amb una franja que va dels zero euros l'hora –en tres casos– fins als 8,5 euros l'hora).

En comparació amb els mesos anteriors, es nota en aquesta ocasió un increment important del nombre d'ofertes (el mes passat van ser 6, amb un total de 7 places), així com un descens de la remuneració mitjana (el mes anterior havia estat de 6,75 euros l'hora). Aquest darrer fet ve motivat perquè en aquesta edició hi ha tres ofertes no remunerades, i tres més que ofereixen unes quantitats molt baixes (1,9; 2,4 i 2,5 euros l'hora). En l'altre extrem hi ha una oferta que ofereix 8,5 euros l'hora, cinc places més remunerades amb 6 euros l'hora, i una altra amb 5 euros l'hora. La diferència de remuneració mitjana entre el sector públic i el privat no és significativa (3,48 i 3,9 euros l'hora, respectivament).

Si seguim a aquest ritme, potser esgotarem l'existència d'estudiants disponibles!

Vegeu les entrades anteriors d'aquesta sèrie en aquest enllaç.



dilluns, 3 de novembre de 2014

Espai de foment de l'emprenedoria a la UB

La Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB) ha posat en marxa un equipament per a ús d'estudiants i de titulats recents (que faci menys de dos anys que hagin acabat la carrera), tant d'aquella Facultat com de la resta de facultats de la UB, perquè puguin desenvolupar projectes d'emprenedoria.

Acte d'inauguració del nou espai de cotreball de la UB, el passat 29.10.2014
L'espai, d'uns 300 metres quadrats, compta amb connexió elèctrica, internet, sala de reunions, una zona per fer-hi presentacions i una sala polivalent. Els usuaris, a més de  poder fer ús dels equipaments, podran beneficiar-se de serveis de tutorització, assessorament i formació.

Els candidats a utilitzar aquest nou servei han de presentar el seu projecte d’emprenedoria, que haurà d’estar en una etapa inicial, encara no consolidada, davant d'un comitè avaluador. En total, les instal·lacions tenen una capacitat per a divuit projectes emprenedors fixos i vuit de visitants.

Insisteixo en el fet que els estudiants i titulats de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació poden ser també usuaris d'aquest espai, i crec que la nostra aportació seria rellevant. Ens alegraria conèixer algun cas d'èxit en aquest sentit. Per a més informació, visiteu aquesta pàgina: http://www.ub.edu/economiaempresa/butlleti/publicacio/?p=10127

ACTUALITZACIÓ. Podeu veure un reportatge de 6 minuts sobre aquesta iniciativa, emès per BTV. Feu un clic en aquest enllaç.

dimecres, 29 d’octubre de 2014

Keep calm and work as a librarian

Si bé és veritat que la feina de bibliotecari comporta moltes alegries i satisfaccions, també ho és que hem de relacionar-nos amb usuaris de tota mena i condició, i no sempre de tracte agradable. Potser on es nota més aquesta varietat de públics és a la biblioteca pública; però en qualsevol ambient en què es doni una interacció humana pot saltar la sorpresa...

Ho comentava amb gràcia Roz Warren, una bibliotecària de Filadèlfia, en una entrada al blog Metropolis, el 5 de desembre de 2012: «The #@%& joys of library work». Divertits també els comentaris que els lectors del blog van deixar-hi. Cristina Domínguez, periodista, se'n va fer ressò al seu blog Librópatas.com (el 5 de desembre de 2013), i la seva entrada també va rebre uns quants comentaris graciosos.

En el mateix estil de relats d'experiències viscudes, Gina Sheridan, una altra bibliotecària que ha treballat a Califòrnia i a Missouri, va publicar el passat juliol I work at a public library: a collection of crazy stories from the stacks (Avon, MA: Adams Media, 2014, ISBN 978-1-440576-24-9). Tot i que no he pogut veure el llibre, m'imagino com deu ser a la vista del material de primera mà publicat al seu blog I work at a public library, que és ben recomanable. L'autora mateixa parla una mica del seu llibre al blog de Huffingtonpost, «10 people the library can't live without» el passat 11 d'agost de 2014.

Estic segur que els caràcters pintats per aquestes col·legues nord-americanes també existeixen a Catalunya. De fet, tot i que escadusserament, també podem trobar alguns relats semblants a aquests, produïts per bibliotecaris d'aquí. Vegem-ne un parell.

Per un cantó, David Vivancos, bibliotecari a la biblioteca de la Facultat de Dret de la UB, consumat narrador, va guanyar fa poques setmanes el I Concurs de Relats Breus de la Facultat de Dret amb el relat «Yo, bibliotecario». Relat que podeu llegir al blog del David Grimas y leyendas. Us en recomano la lectura. Reprodueix interaccions amb usuaris de la seva biblioteca que no deixen indiferent.

Una altra col·lega bibliotecària que manté un blog personal on dóna sortida als seus pensaments i experiències és Gemma Medina. El seu blog, Portfolio de sastre. La majoria de les seves entrades tenen un caràcter intimista, no relacionat amb la feina. Però de tant en tant apareix l'anècdota o la reflexió basada en fets reals esdevinguts a peu de taulell. Com en l'entrada «Psicoanàlisi gratuït», del passat 8 de setembre, que us recomano de llegir.

Totes aquestes mostres de vivències professionals les he portades amb una finalitat ‒a part de passar l'estona‒ propedèutica ‒sempre pensant en els estudiants i els joves bibliotecaris. És un aforisme que no m'he pas inventat jo: Per ser un bon bibliotecari t'han d'agradar els llibres (enteneu-me: dic «els llibres», però estic parlant de la lectura, la informació, el coneixement, les novetats de tot tipus, les notícies del dia, les tendències musicals, la moda...), però també t'han d'agradar les persones. Si no sents que amb la teva feina portes a terme una missió de servei als altres, no sé si trobaràs un sentit al que estàs fent...

Amén...

dilluns, 27 d’octubre de 2014

Premis per a estudiants

La finalitat última d'aquest blog és divulgar la figura del bibliotecari ‒entesa en un sentit ben ampli de la paraula‒ per tal d'augmentar-ne la visibilitat social i, de retruc, propiciar que més alumnes vulguin cursar el grau d'Informació i Documentació.

A més de les particularitats de la professió (perfils nous, oportunitats de feina, etc.) de tant en tant em fixo en qüestions que afecten els estudiants (com el seguiment de l'oferta de les pràctiques extracurriculars) perquè es vegi que la nostra carrera té molts atractius.

L'entrada d'avui és d'aquest darrer tipus. Es tracta d'una oportunitat per als estudiants que acaben d'acabar el nostre grau o un dels nostres màsters. La SEDIC (Asociación Española de Documentación e Información) i el Departament de Biblioteconomia i Documentació de la Universidad Complutense de Madrid han convocat la primera edició del Premio al Proyecto Universitario más Innovador en el Ámbito de la Gestión de la Información y de la Documentación.

Guanyaran els premis els treballs finals de màster o de grau «más innovadores que pudieran tener mayor aplicación práctica en el ámbito empresarial». S'hi poden presentar candidats que hagin estudiat en qualsevol universitat de l'Estat i que hagin presentat el treball en els dos últims anys acadèmics (2012-13 i 2013-14). Es concediran tres premis, de 700, 450 i 250 euros. Hi ha temps fins el 21 de novembre de 2014 per enviar les propostes. En aquest enllaç trobareu la convocatòria.

I, aprofitant l'entrada, aquí va una informació d'una altra convocatòria en la qual podeu guanyar una tauleta (iPad mini o Samsung Galaxy Tab 4, a elecció): la CILIP Blogger Challenge. En aquest cas hi pot participar qualsevol persona. El premi s'adjudicarà a la millor entrada de blog que tracti sobre la importància de les biblioteques, la informació o el coneixement. El text ha de ser en anglès, i un cop publicat, s'ha d'informar els organitzadors per correu electrònic: abans del 7 de novembre de 2014.

Aquest concurs és organitzat per la CILIP (Chartered Institute of Library and Information Professionals), l'associació bibliotecària més important del Regne Unit. Veureu més detalls sobre la participació en aquest enllaç. Si algun dels lectors vol participar-hi i no disposa d'un blog on publicar, li ofereixo graciosament aquestes pantalles; només cal que m'escrigui adjuntant el text a publicar.

Per acabar, no oblidem una altra convocatòria de la qual ja vaig parlar fa uns mesos (a l'entrada del 7 de maig de 2014): la Borsa d’Estudi Ramon d’Alòs-Moner, dotada amb 3.000 euros, que concedeix anualment l'Institut d'Estudis Catalans «per a l’elaboració d’un treball bibliogràfic de tema català». Qualsevol persona s'hi pot presentar. En aquest cas el termini per fer arribar els projectes (no cal que el treball estigui enllestit encara) és el 2 de desembre de 2014.

A veure si algú s'hi anima!


dilluns, 20 d’octubre de 2014

Seguiment dels convenis de cooperació educativa (9). Comparació amb altres facultats

Com bé saben els lectors habituals d'aquest blog, des de fa una temporada proporciono les dades relatives a les ofertes de pràctiques extracurriculars que ens arriben a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació per part d'empreses o institucions, adreçades a l'alumnat del grau d'Informació i Documentació. En aquesta entrada d'avui facilito unes dades comparatives d'ofertes d'aquesta mena per a estudiants d'altres graus de la UB.
 
Fotografia de la Library of Congress

Hi ha centres de la UB en què els anuncis que arriben de les empreses es donen a conèixer per mitjà del web, de manera que és relativament fàcil obtenir les dades. Així, podem veure l'oferta disponible a les facultats de Dret, Filologia, i Economia i Empresa. Altres, en canvi, no ofereixen aquest servei en línia (com tampoc fem nosaltres mateixos), tot i que hi pugui haver informació genèrica al respecte. Per exemple, Geografia i Història, Matemàtiques, Geologia o Psicologia.

A la Facultat de Dret aquestes ofertes es troben disponibles en línia, a la seva intranet, accessible prèvia identificació als membres de la comunitat universitària de la UB:
http://www.ub.edu/dret/intranet/borsa_practiques.html

Aquest és un resum de les ofertes de pràctiques per als estudiants del grau de Dret divulgades durant el mes de setembre de 2014:
 
Total d'anuncis: 27
Total de places demanades: 28
Entitats de l'àmbit privat: 27 (25 bufets d'advocats, de procuradors o serveis jurídics d'empreses, una consultoria i un productor de base de dades)
Remuneració mitjana: 2,2 euros / hora. Només s'esmenta la remuneració en sis dels anuncis. D'aquests, en tres casos són 0 euros; en dos, 4 euros l'hora, i en un, 5 euros l'hora.

Segons les estadístiques de la UB, el nombre d'estudiants de grau de la Facultat de Dret el curs 2013-14 (el darrer disponible) van ser: 5.463. Això fa una taxa de 0,005 places ofertes per estudiant.

A la Facultat de Filologia, les ofertes disponibles per als seus estudiants es troba disponible a la web: http://www.ub.edu/filologia/practiques/oferta_pnc.htm. Aquestes són les dades disponibles en el moment de consultar aquesta pàgina, amb informació d'anuncis publicats durant un mes: entre el 3.9.2014 i el 2.10.2014:

Total d'anuncis: 5 (tots provinents de l'àmbit privat)
Total de places demanades: 12
Els anuncis van destinats a estudiants de graus diversos (cal tenir en compte que en aquesta facultat s'ofereixen 10 graus diferents).
Remuneració mitjana: 3,74 euros l'hora (amb una franja que va de 3 a 5 euros l'hora).
El total d'alumnes de grau de la Facultat Filologia segons les estadístiques citades abans era de 2.923 alumnes. Això fa una taxa de 0,004 places ofertes per estudiant.

Tota una altra cosa passa a la Facultat d'Economia i Empresa. Disposen d'una pàgina web (llarga, però ben correcta i clara) amb informació adreçada als estudiants sobre la possibilitat de fer pràctiques extracurriculars. Des d'aquesta pàgina hi una una opció a consultar un «Tauler en línia». Si cliquem a «Ofertes grau» arribem a les dades que ens interessen: http://ub-eco.cvtools.com/persona/Ofertas.consulta.inner.php?. Analitzo les ofertes publicades durant el mes de setembre de 2014.

Total d'anuncis: 65 (tots provinents de l'àmbit privat excepte dos: una fundació i un departament de la Generalitat)
Total de places demanades: només les he comptabilitzades en els 10 anuncis més moderns. En total es demanen 12 places. Si extrapolem aquesta proporció, les places que s'oferirien en total serien 78.
Remuneració mitjana: 4,99 euros l'hora (només s'han analitzat els 10 anuncis més moderns, dels quals només en dos figurava la remuneració).
El total d'alumnes de grau de la Facultat d'Economia i Empresa va ser el curs 2013-14 de 7.097. La taxa de places ofertes per estudiant seria de 0,011.

Repetiré aquí les dades de la nostra Facultat, de Biblioteconomia i Documentació, obtingudes el passat 1 d'octubre (i que ja vaig donar en aquest blog en el seu moment):
http://bib-doc.blogspot.com.es/2014/10/seguiment-dels-convenis-de-cooperacio.html

Total d'anuncis: 6 (4 del sector públic, 2 del privat)
Total de places demanades: 7
Remuneració mitjana: 6,75 euros l'hora.
Els estudiants de grau de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, segons la mateixa font, eren 580. La taxa de places ofertes per estudiant seria de 0,012.

Aquesta simple anàlisi no es pot prendre molt seriosament, ja que el període estudiat és curt. Però ve a confirmar una percepció que tenim: l'oferta de pràctiques externes de la nostra Facultat és de les més altes de la UB (tenint en compte el nombre d'estudiants a la qual s'adreça) i de les més ben remunerades.

Vegeu les entrades anteriors d'aquesta sèrie en aquest enllaç.

dilluns, 6 d’octubre de 2014

Quarta «primera biblioteca sense llibres» que s'inaugura

La paraula «biblioteca» la utilitzem amb diferents significats. Sovint, amb el de l'equipament on podem anar a estudiar o agafar en préstec documents, entre d'altres coses. Però també amb el sentit d'institució («tenim accés a Aranzadi perquè la biblioteca paga la subscripció»). (Per no parlar d'altres sentits més allunyats, com quan s'utilitza per designar col·leccions de llibres: «Aquest encíclica està publicada a la Biblioteca de autores cristianos»).
Fotografia de la nova biblioteca sense llibres de la Florida Polytechnic University,
publicada en molts mitjans

A les biblioteques actuals hi trobem tant documents físics com virtuals. És un repte per als bibliotecaris saber posar de relleu tots els suports disponibles, ja que hi ha alguns usuaris que poden ignorar alguna de les modalitats.

Com és sabut, cada vegada hi ha més documents electrònics disponibles al mercat, i això fa que alguns tipus d'obres que fins ara es publicaven en paper deixin d'existir en aquest format. Les obres de consulta, que s'han d'actualitzar sovint i que no estan pensades per a una lectura lineal, són unes candidates ideals per ser publicades en línia. L'apartat de les revistes acadèmiques, amb un nombre de lectors potencials relativament reduït, guanyen en actualització i en sostenibilitat econòmica si es difonen en versió electrònica.

Arribarà un dia que hi hagi biblioteques sense llibres impresos? Sembla que ja ha arribat! Evidentment no és el model majoritari; però sí que se'n donen casos.

El passat 1 de setembre de 2014, el diari ABC publicava una notícia amb aquest titular: «La primera biblioteca sin libros, diseñada por Calatrava, abre sus puertas en Estados Unidos». La podreu llegir en aquest enllaç. Es tracta d'un equipament de la Florida Polytechnic University, on els estudiants poden accedir a més de 135.000 llibres en format digital, en una superficie de més de mil metres quadrats.

Però... curiosament, aquesta sembla que no és pas la primera biblioteca d'aquestes característiques. Com ja vaig comentar en una entrada anterior (del 20 de novembre de 2013), hi ha hagut anteriorment altres vegades en què s'ha documentat la inauguració de biblioteques sense llibres.

Al comtat de Bexar, a Texas (Estats Units) es va inaugurar una altra biblioteca així a la tardor de 2013. L'anomenen BiblioTech. El mateix diari ABC també la qualificava de «primera» (notícia del 15 de gener de 2013): «Bexar County, un condado del estado de Texas, se va a convertir en la primera localización de ese país en contar con una biblioteca 100 % digital». Una de les fonts de la notícia que cita és aquesta.

Una altra «primera biblioteca sense llibres», en aquest cas en l'àmbit espanyol, és la que es va obrir a la Universitat de Salamanca. Ho va publicar el diari El confidencial el 14 de febrer de 2013: «La Universidad de Salamanca (USAL) ha puesto en marcha la primera biblioteca con libros y sin papel en el conjunto del sistema universitario español.»

Però realment la primera de totes –si no em fallen les fonts– data de setembre de 2010, i també es troba emplaçada a l'estat de Texas, als Estats Units. En aquest cas, a la Universitat de Texas, a San Antonio (UTSA), per a una facultat dedicada a la tecnologia i l'enginyeria. En aquesta nota de premsa de la mateixa universitat podem llegir la notícia. «Instead of storing printed volumes, the library offers students a rapidly growing collection of electronic resources including 425,000 e-books and 18,000 e-journal subscriptions.» També se'n va fer ressò el blog Bauen en el seu moment.

Imatge obtinguda de: https://www.youvisit.com/tour/photos/northeastern/80086?id=50175




divendres, 3 d’octubre de 2014

Seguiment dels convenis de cooperació educativa (7)

Continuo la presa mensual de dades sobre l'oferta de pràctiques no curriculars que arriben a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació perquè les aprofitin els seus estudiants. Si sou lectors habituals d'aquest blog, ja recordareu que cada primer de mes recullo aquestes dades per copsar una mica l'estat del mercat laboral.

Fotografia de la Library of Congress. Autor: Lewis Wickes (1874-1940)

Evidentment no es pot assimilar realment aquesta anàlisi amb el mercat laboral «de veritat», ja que aquí estem parlant de pràctiques remunerades per a estudiants; però penso que en una certa mesura sí que pot ser significatiu observar la quantitat, varietat i nivell de remuneració que s'ofereix.

Passem a les dades recollides l'1 d'octubre de 2014. (Cal dir que l'1 de setembre no vaig recollir dades, donat que durant el mes d'agost l'edifici de la Facultat va romandre tancat, així que no hi havia noves informacions.)

Nombre de convenis publicats: 6, amb 7 places en total. Entitats del sector públic: 4 (entitat de recerca, serveis funeraris, patronat de l'habitatge municipal, consorci de biblioteques). Entitats del sector privat: 2 (dues entitats dedicades a formació universitària).

Remuneració mitjana per hora de feina: 6,75 euros / hora (amb una forquilla que va dels 2 als 10 euros l'hora).

En comparació al mes anterior, es constata que hi ha el mateix nombre d'estudiants sol·licitats, i que la remuneració mitjana s'ha incrementat lleugerament (un 4,6 %).

Vegeu les entrades anteriors d'aquesta sèrie en aquest enllaç.


dimecres, 1 d’octubre de 2014

Oportunitats de feina a l'estranger

En diverses ocasions he parlat de la possibilitat de marxar a l'estranger a treballar una temporada (concretament, amb aquesta, són 15 ja les entrades dedicades al tema en aquest blog). Acostumo a fer-ho quan l'atzar fa que hi hagi diverses convocatòries de feina interessants. Penso que un professional de la informació hauria de viure aquesta experiència en algun moment de la seva vida. I no ho dic perquè ara corrin temps de crisi; sinó en general.


Heus ací unes quantes ofertes de feina del nostre sector ubicades a l'estranger que s'han convocat no fa gaire temps i encara són vigents.

El Tribunal Internacional de Justícia, de la Haia, busca un bibliotecari que sàpiga catalogar i que tingui cura del funcionament del sistema de gestió. Cal que sàpiga anglès i francès. El sou anual aproximat és de 38.000 euros. El termini per fer arribar les sol·licituds acaba el 29 d'octubre. Aquí veureu l'anunci.

LIBER, a més de ser el nom de la fira del llibre que se celebra a Madrid i a Barcelona i de la qual vaig parlar dilluns passat, designa també una associació de biblioteques: Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche/Association of European Research Libraries, formada per més de 400 centres de més de 40 països. Té la seu també a la Haia, com el Tribunal de l'anunci anterior. Actualment estan buscant un director executiu. Com es pot pensar, les qualitats que ha de reunir aquesta persona són moltes i de responsabilitat. El sou, en consonància: entre 3.900 i 5.000 euros mensuals, aproximadament. Hi ha temps per presentar-s'hi fins el proper 7 d'octubre. En aquest enllaç hi ha més informació sobre la feina.

L'IFLA no cal que la presenti: és l'organització professional de més alt nivell del nostre camp. Aquesta federació internacional d'associacions de bibliotecaris i biblioteques té la seu central també a la Haia, com les anteriors dues entitats. I també està buscant una persona per ocupar un càrrec de responsabilitat: el de gerent. No cal dir que la quantitat de coneixements i habilitats requerides és molt alta. I el sou també és alt, de primera categoria: 51.000 euros anuals, aproximadament. En aquest cas no hi ha un termini concret per enviar les candidatures. Aquí podreu veure els detalls.

Caram amb la Haia... No hi ha més feina, per a la Haia? Doncs sí, afegim-n'hi una altra! Es tracta d'un lloc de treball que té com a responsabilitat la gestió dels fitxers electrònics d'un organisme dependent de l'ONU: el Mecanisme per a Tribunals Penals Internacionals. El termini per fer arribar les sol·licituds acaba el 10 d'octubre, i el salari, un mínim de 37.000 euros anuals, aproximadament. Mireu l'anunci de la feina.

Una altra feina ben diferent és la que es pot fer a la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i del Treball (Eurofound), amb seu a Dublín, Irlanda. La denominació del lloc de treball és «editor de visualització de dades». Lliga directament amb una de les especialitzacions del nostre àmbit professional. Concretament, aquesta persona haurà de «crear representacions gràfiques efectives, tant de dades com dels resultats d'investigacions realitzades». El termini acaba el 7 d'octubre de 2014. I el salari, al voltant dels 5.000 euros mensuals. Vegeu més detalls de la feina en aquest anunci.

Teniu ganes més aviat de viatjar al continent americà? Us esperen a Palm Beach! La biblioteca pública de Wellington, a l'estat de Florida, està buscant un bibliotecari per a la secció infantil: haurà de programar activitats, explicar contes, atendre el servei de referència, preocupar-se pel desenvolupament de la col·lecció, etc., etc. El sou, uns 33.000 euros anuals. Si us interessa, us heu d'afanyar: el termini per enviar la sol·licitud acaba el 3 d'octubre. A l'anunci ho expliquen.

Si no teniu molta experiència professional perquè fa poc que heu acabat la carrera, i l'heu feta a la UB, podeu participar en una convocatòria que us pot permetre treballar durant un any en una ciutat de somni: Florència. I encara és més idíl·lica la biblioteca i el centre de treball: l'Istituto Universitario Europeo. En aquest cas el salari no arriba a cotes tan altes com les que hem vist fins ara: uns 1.200 euros mensuals. Vegeu les condicions aquí.

Ja veieu... no falten oportunitats per a la gent decidida i amb una formació sòlida.

dilluns, 29 de setembre de 2014

Visitar fires de llibres: buscar i trobar

Després de la Setmana del Llibre en Català (Barcelona, 5-14 de setembre), ara mateix està en marxa la 63a Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern, al passeig de Gràcia de Barcelona (fins el proper 5 octubre), i ben aviat tindrà lloc el Liber, que enguany se celebra a Barcelona, entre l'1 i el 3 d'octubre.



Serveix d'alguna cosa passejar i fullejar centenars de llibres i altres materials exposats en aquestes fires? No hi ha una resposta única: hi haurà gent que en traurà profit, i d'altres que perdran el temps. Tanmateix, em sembla que podríem trobar una utilitat bastant generalitzada per a tot bibliotecari: augmentar la «cultura general» sobre autors i obres, editorials, col·leccions... Aquesta mena de coneixement és aplicable a llarg termini en el tracte amb els usuaris i també en la catalogació de materials.

Un altre benefici de la visita a fires com el Liber és la possibilitat de contactar directament amb responsables d'editorials (i altres empreses relacionades amb el sector) per tal d'oferir els nostres serveis professionals i trobar alguna oportunitat de feina. En més d'una ocasió hem comentat les diferents funcions que un bibliotecari-documentalista pot portar a terme en una editorial. Vegeu en l'enllaç següent algunes entrades relacionades en aquest mateix blog. I, per què no, existeix també la possibilitat que un bibliotecari emprengui un projecte de serveis editorials, com la recentment creada eDitio a càrrec de Judit Rodríguez, diplomada en Biblioteconomia i Documentació, i altres amics seus.

Finalment, recordar que a banda de les parades amb els llibres exposats, en el marc del Liber hi ha un programa d'activitats (xerrades, taules rodones, presentacions de productes...) que poden resultar enriquidores per a nosaltres. Aquí trobareu la programació dels actes.

Potser podríem destacar, entre la multitud d'actes programats, unes quantes activitats protagonitzades per bibliotecaris.

«Cómo crear y fidelizar una comunidad de lectores: el caso "Me gusta leer"», a càrrec d'Agustín Paz, llicenciat en Documentació per la Universitat d'Alcalá de Henares i màster en Gestió de Continguts Digitals per la Universitat de Barcelona.

«La dimensió digital de la biblioteca pública: tres projectes de Biblioteques de Barcelona», on intervindran Anna Bröll, Neus Castellano i César Azuara, tots tres bibliotecaris. Tindrà lloc el dijous a les 13 h.

L'Anna també participarà a la taula rodona «Lectura conectada, social y compartida en redes», que serà moderada pel també bibliotecari Honorio Penadés de la Cruz (de la Biblioteca de la Universitat Carlos III de Madrid).

Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya (diplomada en Biblioteconomia i Documentació [UB] i llicenciada en Documentació [UOC]), intervindrà en dos actes: a la taula rodona «Más allá del libro electrónico en las bibliotecas digitales: apps, vídeos, música, cine, etc.» i a la «Presentación del acuerdo entre el Gremi de Llibreters y Bibliotecas Públicas de Cataluña», juntament amb Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters de Catalunya.

Adán Griego, bibliotecari responsable de les col·leccions iberoamericanes de la Universitat de Stanford (EUA), impartirà la xerrada «¿Cómo vender más a las bibliotecas universitarias de Estados Unidos?» dimecres, a les 17.15 h.

Miguel Jiménez, és des de 2010 director de l'Agencia del ISBN, però la seva major part de vida laboral ha estat responsable de biblioteques: del CSIC, de la Universitat Autònoma de Madrid... Serà especialment interessant escoltar la seva xerrada «ISBN-Dilve: todo por los metadatos»

Aquí trobareu l'entrada de fa dos anys dedicada al Liber.


divendres, 12 de setembre de 2014

Visibilitat dels bibliotecaris en el procés cap a la independència de Catalunya

En un col·lectiu tan nombrós com el nostre és normal que hi hagi persones de totes les tendències (religioses, polítiques, sexuals, esportives...). Els bibliotecaris som sempre molt respectuosos amb les opcions de cadascú. Alguns de nosaltres, que tractem directament amb usuaris (a les biblioteques públiques, universitàries, escolars, arxius, etc.), cada dia del món ens relacionem amb moltes persones de signes ben diversos.

Però això no vol dir que cadascú de nosaltres tinguem les nostres opcions preses. En relació al procés actual que es viu a Catalunya sobre el seu futur com a possible estat independent, fa temps vaig dedicar una entrada a l'anècdota que una bibliotecària encapçalava l'extrem nord de la Via Catalana que va tenir lloc per la Diada de 2013.


Enguany també puc oferir una anècdota relacionada amb la visibilitat dels bibliotecaris en aquest procés polític. Es tracta que una col·lega nostra, l'Anna Bröll, participa en un espot publicitari de promoció de la gran Ve baixa que ahir, 11 de setembre de 2014, va tenir lloc a la ciutat de Barcelona. El vídeo, realitzat per Galdric Peñarroja i Gemma Cots, anima amb un toc d'ironia a participar a la manifestació de la Diada d'enguany. Aquí el podreu veure:



En un altre ordre de coses, només recordar que existeix un col·lectiu de professionals força implicats en aquest procés, que suposo que deu ser conegut de tots:
Bibliotecaris per la Independència. És coordinat per Anna Valls.


Un altre fet rellevant relacionat amb el tema és la declaració del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC), del 28 de juliol de 2014, titulada «Compromís del COBDC amb l'organització de la consulta del 9 de novembre», http://www.cobdc.org/aldia/2014/0728.html
en què manifesta el compromís del COBDC a cooperar amb les institucions catalanes per fer possible l'organització de la consulta del dia 9 de novembre d'enguany. Cal dir que fa un temps tots els col·legiats vam ser consultats –de forma anònima i democràtica– sobre la nostra posició al respecte. Encara hi havia la Junta anterior, que presidia Mercè Muntada: http://www.cobdc.org/aldia/2012/1116.html

I ja per acabar, senyalar un acte protagonitzat per uns treballadors de la Biblioteca de Catalunya, del qual es fa ressò el blog de Bibliotecaris per la Independència:
http://bibliotecarisperlaindependencia.wordpress.com/2014/09/12/la-v-tambe-a-la-biblioteca-de-catalunya/

Seguirem!


divendres, 5 de setembre de 2014

Repressió política de bibliotecaris (1939)

De tant en tant abordem en aquestes pantalles temes històrics. Tot i que l'orientació del blog és essencialment actual i de prospectiva ‒tal com suggereix el seu subtítol‒, pensem que està bé mantenir vives les referències del nostre passat col·lectiu, tant pel respecte i gratitud que sentim vers els nostres antecessors professionals, com per aprendre de la seva experiència i augmentar la cultura general bibliotecària.

Avui ressenyem un llibre aparegut fa poques setmanes a Galícia (del qual ens vam assabentar per l'atenta comunicació d'un amable lector; gràcies, L.A.V.) publicat per una editorial que ens era desconeguda, però que desperta les nostres simpaties: Laiovento. En una pantalla intermèdia del seu web, mentre es carrega, apareix el lema «A nosa independencia depende de ti».

El llibre és un estudi de la repressió exercida per part de les autoritats franquistes als bibliotecaris gallecs, un cop acabada la guerra civil de 1936-1939.
Coberta del llibre.
Imatge obtinguda del blog Trafegando ronseis
Redondo Abal, Francisco Xavier. Bibliotecarias e bibliotecarios «infames»: a depuración franquista do corpo bibliotecario republicano: o caso galego. Limiar de Manuel Rivas. Santiago de Compostela: Laiovento, 2014. 175 p. (Ensaio; 311). ISBN 978- 84-8487-239-9. 16 €.
L'autor (Pontevedra, 1964) és llicenciat en Geografia i Història i treballa actualment a la Biblioteca Universitària de Santiago de Compostel·la (Filologia). Compta amb un currículum de recerca notable, i sobre el tema del llibre, ja ha publicat diversos treballs, com la contribució que es pot trobar en aquest enllaç, presentada al I Congreso de Víctimas del Franquismo (abril de 2012).

El llibre explica els procediments disciplinaris tramitats entre 1939-1940 contra vuit bibliotecaris gallecs (o vinculats a Galícia) per ser considerats no afectes al règim franquista, vencedor de la brutal guerra civil. Tots els funcionaris de l'Estat, de l'especialitat que fossin, van haver de passar aquesta revisió ideològica, que era regulada per la «Ley de 10 de febrero de 1939 fijando normas para la depuración de funcionarios públicos» (BOE, n.º 45, de 14/02/1939, p. 856-859).

En l'època de què estem parlant, el sistema bibliotecari espanyol ‒fora de l'àmbit de Catalunya‒, encara no havia fet el tomb cap a la modernitat. El préstec pràcticament no existia i la indexació per matèries no era una pràctica estesa ni molt menys. Una visió totalment diferent era la que a Catalunya va inspirar des d'un bon començament la xarxa de biblioteques populars instaurada per la Mancomunitat a partir de 1918. Eren biblioteques per al poble, orientades a augmentar la cultura i la formació del conjunt de la societat, amb una dedicació especial als infants, i naturalment amb el servei de préstec en marxa des del començament.

Els responsables de les biblioteques estatals (les públiques de les capitals de les províncies, les universitàries i algunes altres), així com els responsables dels arxius i dels museus de l'Estat, eren persones que havien superat unes oposicions molt difícils, per a les quals s'havien de preparar pel seu compte (no existia una formació sistemàtica, fora de Catalunya). Aquests professionals funcionaris constituïen un cos d'alt nivell dins de l'Administració estatal, conegut com a Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos. El Cuerpo es va instituir el 1858 i recentment ha estat estudiat en un parell de llibres.

L'any 1935 el Cuerpo estava format per 294 funcionaris, distribuïts en poc més de 200 centres de treball: arxius generals, regionals, ministerials i altres, Biblioteca Nacional, biblioteques universitàries, públiques i altres, i museus arqueològics. Segons l'autor del llibre que ressenyem (p. 146), prop d'un 25 % d'aquests funcionaris va patir les conseqüències de la depuració franquista un cop acabada la guerra civil. De fet, el primer cens del Cuerpo realitzat després de la guerra, el febrer de 1941, inclou tan sols 240 noms, dels quals 42 havien aprovat les oposicions l'any anterior.

El llibre recull la depuració de vuit professionals gallecs (o relacionats amb Galícia). Es tracta de: 
  • Teresa Vaamonde Valencia (castigada a no poder demanar càrrecs vacants durant dos anys);
  • Luisa Cuesta Gutiérrez (traslladada a l'Arxiu de la Delegació d'Hisenda de Ciudad Real);
  • María Brey Mariño (traslladada a l'Arxiu de la Delegació d'Hisenda de Huelva, inhabilitada durant cinc anys per demanar càrrecs vacants, i inhabilitada per ocupar càrrecs de responsabilitat o confiança);
  • Nicéforo Cocho Fernández (separat definitivament del servei);
  • Ramón Iglesia Parga (hagué de prendre el camí de l'exili);
  • Juan Vicens de la Llave (com l'anterior, hagué d'exiliar-se);
  • María Muñoz Cañizo (traslladada a una biblioteca de Maó, inhabilitada durant cinc anys per demanar càrrecs vacants, i inhabilitada per ocupar càrrecs de responsabilitat o confiança);
  • Juana Capdevielle San Martín (assassinada al voral d'una carretera per un escamot falangista).
Els motius de les depuracions eren estrictament ideològics, polítics o morals; no tenia res a veure amb el compliment professional (i no sempre estaven totalment provats els fets que s'imputaven). Així ho reconeix el jutge instructor de les causes, al final d'una resolució concreta: «Estos expedientes de depuración no se limitan a la esfera meramente administrativa; sería empequeñecer, anular más bien, el ideario que ha inspirado e inspira el Glorioso Movimiento Nacional; en ellos se ha de reflejar toda la personalidad, su vida y su actuación [...]. En el Cuerpo de Archiveros hay señoras casadas honorables y señoritas decentes y sería desaforado e inmoral imponerles la convivencia con una persona de conducta fácil [...]». (p.131).

El funcionament estava ben regulat: qui decidia finalment la sanció era el ministre d'Educació Nacional (en aquell moment, José Ibáñez Martín). El ministre rebia una proposta del director general d'Arxius i Biblioteques (Miguel Artigas), el qual feia la seva feina a partir dels expedients de cada cas que preparava el jutge instructor (Pedro Miguel Gómez del Campillo). La documentació solia contenir informes sobre els imputats que havien estat demanats als caps, companys i a qui fos necessari, juntament amb una declaració que obligatòriament havia de presentar l'expedientat.

El darrer paràgraf del cos del llibre sintetitza la bestiesa que suposà tot aquest procés: «Cos bibliotecarios depurados, as bibliotecas volveron ao pasado e, como expresou Marcelino Domingo ao aludir aos centros de lectura existentes antes da chegada da República, convertéronse en espazos mortos, nichos de libros e sepulcros de papel.» (p. 148).

Tot i que el llibre se centra en els casos gallecs esmentats, per circumstàncies que ara explicaré també dedica unes ratlles a un col·lega català, i això és una grata sorpresa (p. 132-133). Es tracta de Fèlix Duran Cañameras (1889-1972), llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, que havia ingressat al Cuerpo el 1913. Va ser destinat a diferents centres: a la biblioteca de l'institut de batxillerat de Maó, a l'arxiu de la Delegació d'Hisenda de Tarragona i, entre 1915 i 1922, a la biblioteca de la nostra Universitat (UB). Després, un any a la pública de Zamora. I entre 1923 i 1939, torna a la UB. Duran és actiu políticament: el 1916 era secretari de la joventut del Bloc Republicà Autonomista, i des d'abril de 1931 fou secretari d'Esquerra Republicana de Catalunya. El 1934 abandonà aquest partit i es convertí en president d'Unió Democràtica de Catalunya. Evidentment, quan els franquistes entren a Barcelona, va patir també una depuració. Fou empresonat preventivament a la Model entre març de 1939 i març de 1940.

Tanmateix, no es lliurà de ser sancionat per la seva actuació política prèvia. És curiós (per dir-ho d'alguna manera) l'escrit del jutge instructor Gómez del Campillo per justificar el trasllat forçós de Cañameras fora de Catalunya: «a estos sujetos, hace tanto tiempo sumidos en aires enviciados, les conviene vivir en otras latitudes, donde al propio tiempo que se siente fervoroso cariño por el pueblo, la ciudad o la región, se venera la idea de la única Patria española». La sanció fou publicada al BOE del 22 de juliol de 1940, p. 5089-5090. Fou destinat a la delegació de l'Arxiu Provincial de Lugo.

I d'aquí ve la relació amb una bibliotecària gallega: María Muñoz Cañizo, que havia estat també desterrada del seu país per motius disciplinaris, treballava a la biblioteca de Maó. Va fer ús d'una permuta de places, cosa que permetia la llei. Fèlix Duran ho aprofità, i tots dos en sortiren beneficiats. Anys més tard (entre 1955 i 1959), Duran arribà a ser director de la Biblioteca Universitària de Barcelona, tal com consta a la documentació que en conservem.

El llibre de Redondo acaba amb la bibliografia citada (93 títols) i la relació d'arxius i publicacions de l'època consultades. Ens hauria agradat trobar-hi un índex analític de noms citats, i potser hauria estat bé haver inclòs alguna fotografia de les persones estudiades.

Francament, sentim una sana enveja d'aquesta publicació, que recomanem vivament als interessats en temes retrospectius professionals. Ens agradaria que de la nostra pròpia història bibliotecària hi haguessin més resultats publicats. Confiem que paulatinament en tindrem més mostres.

Una nota final sobre la llengua del llibre, el gallec. Si bé durant les primeres pàgines podem trobar-nos un pèl incòmodes, la proximitat lingüística dels dos idiomes fa que ben aviat ens familiaritzem amb aquesta llengua i comprenguem el 95 % del text sense quasi dificultat.


dilluns, 1 de setembre de 2014

La carrera professional comença a la Universitat

La carrera professional d'un bibliotecari comença el dia que, essent tan sols un projecte de bibliotecari, es matricula al grau d'Informació i Documentació. Pot ser una decisió motivada per una clara vocació de servei al proïsme, o bé moguda per una curiositat intel·lectual, o bé per no haver estat admès en altres carreres, o per un error o manca d'informació...
Xerrada en el marc d'una classe a la Facultat. Fotografia de la UB

Després de prendre una de les decisions més importants de la vida com és entrar a la Universitat, que avui en dia comporta una despesa econòmica important i una previsió de temps no inferior a quatre anys (penso en els estudiants de grau), aquest futur professional de la informació entra en contacte amb una colla de persones que estan en les seves mateixes condicions: els companys de classe. Ells constituiran la seva primera xarxa personal dins de la professió, element molt important en el desenvolupament de la carrera (per trobar feina, per demanar un consell, per conèixer notícies d'interès...). Alguns l'acompanyaran al llarg de tota la vida; d'altres es perdran pel camí. També coneixerà unes figures peculiars: els professors, els intermediaris del seu aprenentatge que –suposadament– són experts en allò que expliquen i que intenten transmetre els seus coneixements. Quan s'acaba la carrera els antics professors es converteixen en uns consellers d'alt nivell en relació a qüestions laborals.

Al llarg de la carrera, aquest projecte de bibliotecari haurà de prendre unes decisions que poden ser molt importants a l'hora de la seva futura integració laboral. Algunes vegades, altres prenen aquestes decisions per ell:
  • Amb qui s'ajunta per fer treballs en grup.
  • Quines optatives tria.
  • Si marxa a l'estranger una temporada (amb el Programa Erasmus o amb altres oportunitats de la Facultat).
  • A quin centre va a fer el Pràcticum.
  • Quines pràctiques complementàries porta a terme (beques de col·laboració amb la UB o convenis de cooperació educativa amb empreses i institucions).
  • Sobre què fa el Treball final de grau.
  • Quines activitats voluntàries du a terme (ajudant en jornades professionals, treballant sense cobrar en entitats diverses, presentant-se com a representant de l'alumnat en òrgans de govern de la Universitat, promovent activitats lúdiques a la Facultat...). 
Si es pren la carrera seriosament, tindrà moltes oportunitats de passar-s'ho bé aprenent. També d'aportar de la seva part coneixements útils per al conjunt del col·lectiu bibliotecari. I de demostrar públicament l'assoliment aconseguit. En el nostre àmbit acadèmic d'Informació i Documentació hi ha convocatòries específiques per a treballs acadèmics d'estudiants. Per exemple:
A banda, hi ha convocatòries obertes a qualsevol persona, on lògicament també s'hi poden presentar els alumnes. Per exemple:
El treball final de la carrera és segurament el principal resultat creatiu que tots els estudiants han de portar a terme d'una manera individual com a culminació dels estudis. Alguns d'ells responen a projectes reals, portats a terme pels estudiants en els centres on col·laboren. Uns quants d'aquests treballs veuen la llum a posteriori en forma d'articles de revista o de contribucions en congressos. Hi fa referència Mario Pérez-Montoro en un treball de l'any passat (1).

A tall d'exemple, em referiré a alguns casos recents (gràcies A.V.):

Anton, Laura; Guallar, Javier. «Análisis de los archivos audiovisuales en Internet de las televisiones autonómicas españolas» [en línia]. Revista española de documentación científica, vol. 37, n.º 1 (2014), e033. <http://dx.doi.org/10.3989/redc.2014.1.1044>. [Consulta: 25 agost 2014].
Laura Anton va acabar el grau fa un parell de cursos, i el seu treball final d'estudis va ser dirigit per Javier Guallar. Aquest article n'és una conseqüència.

Coll, Olga; Vall Casas, Aurora. «Literatura contra enfermedad [en línia]: la biblioterapia». En: VI Jornada de Humanización de Hospitales para Niños (Barcelona, 27 septiembre 2013). <http://hdl.handle.net/2445/46804>. [Consulta: 25 agost 2014].
Olga Coll, graduada del 2012, va realitzar el treball de final de grau sobre biblioteràpia sota la direcció d'Aurora Vall. Aquella feina va donar peu a aquesta contribució en un congrés.

Foix, Laia; Ardanuy, Jordi. «Degradación de las fotografías anteriores a 1950 por hidrólisis ácida en archivos fotográficos» [en línia]. Documentación de las ciencias de la información, n.º 36 (2013), p. 43-63. <http://revistas.ucm.es/index.php/DCIN/article/view/41897>. [Consulta: 25 agost 2014].
Laia Foix, diplomada de fa anys, va acabar el grau el 2012, i aquest article és fruit del seu treball final, dirigit per Jordi Ardanuy.

Altres treballs han merescut ser dipositats al repositori institucional de la UB, com aquesta dotzena de treballs finals del màster de Gestió de Continguts Digitals.

De vegades, el que provoca l'elaboració d'un treball que mereix ser publicat són les pràctiques en algun centre. Per exemple, recordo de fa anys la feina portada a terme per la llavors alumna Ana María García Ramiro l'agost de 2008 a Cardiff, que encara està vigent al web d'aquella universitat: http://mobilsbid.blogspot.com.es/2008/12/visualitzaci-de-la-feina-feta-lestiu.html

I l'estiu següent, Aina Manso, quan estudiava, va fer pràctiques a la prestigiosa Universitat ETH, de Zuric. Li van encarregar un treball que ha passat a formar part del repositori institucional d'aquell centre:
Manso Santolaria, Aina. LibraryThing as a library service [en línia]: assessment report. [Zürich]: Eidgenössische Technische Hochschule Zürich, ETH-Bibliothek, Innovation & Marketing Department, 2009. 89 p. <http://e-collection.ethbib.ethz.ch/view/eth:777>. [Consulta: 25 agost 2014].

Penso que quan el currículum d'un alumne (o graduat de nou) es veu adornat amb una publicació professional, això diu molt de la persona: té iniciativa, té competència professional...

__________________________

(1) Mario Pérez-Montoro. «El trabajo de fin de estudios como oportunidad de integración laboral y mejora de las unidades de información» [en línia]. En: Jornada Profesional de la RBIC (6a: 2013: Madrid). Actas de la VI Jornada: la investigación española en Documentación: ¿en qué liga jugamos?, Madrid, 12 de diciembre de 2013. Madrid: Instituto Cervantes, [2014]. <http://www.cervantes.es/bibliotecas_documentacion_espanol/para_bibliotecarios/jornadas/jornada_6/actas_jornada_6.htm>. [Consulta: 23 agost 2014].


dimecres, 27 d’agost de 2014

13a Diada de les Telecomunicacions a Catalunya

El proper dimarts 30 de setembre de 2014, tindrà lloc al recinte de CosmoCaixa de Barcelona (Ronda de Dalt) la 13a Diada de les Telecomunicacions a Catalunya, organitzada pel Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya (COETTC). L'assistència és gratuïta (prèvia inscripció).


Es tracta d'una trobada adreçada al sector de les telecomunicacions, amb el qual els bibliotecaris tenim punts de contacte. El lema de l'edició d'enguany és «Cap a una nova era digital: la tecnologia al servei de les persones». El programa, dens, compta amb un debat inaugural a càrrec del catedràtic Santiago Niño Becerra, un espai d'intercanvi per donar suport a l'emprenedoria, i 10 taules rodones –amb la presència de professionals i experts en la matèria–, sobre la influència de les TIC en la millora de la qualitat de vida i la societat a través de l’educació, la salut, la formació i la internacionalització, entre d’altres.

D'entre aquestes taules n'esmentem algunes que poden resultar ben atractives a un bibliotecari o futur bibliotecari: «Les TIC com a eina de cohesió social», «L'Administració pública del demà: reptes, visions i estratègies» o «Estratègies personals per afrontar la crisi».

En aquesta pàgina web http://www.diadatelecomunicacions.cat/ hi ha tota la informació sobre la Diada: el formulari per inscriure-s'hi gratuïtament, així com el programa complet, en pdf. Com a anècdota direm que a la pàgina web s'hi pot veure la llista dels inscrits. En el moment de redactar aquestes ratlles, amb 194 inscrits, només hi he trobat una «documentalista» (de la UPF) i set estudiants (UAB, UPF, UGi i URV), però també hi ha un «Director de Tecnologies i Gestió del Coneixement».

Penso que és un esdeveniment a prop de casa i sense cost que pot resultar inspirador per a projectes, idees, etc.