dilluns, 29 de setembre del 2014

Visitar fires de llibres: buscar i trobar

Després de la Setmana del Llibre en Català (Barcelona, 5-14 de setembre), ara mateix està en marxa la 63a Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern, al passeig de Gràcia de Barcelona (fins el proper 5 octubre), i ben aviat tindrà lloc el Liber, que enguany se celebra a Barcelona, entre l'1 i el 3 d'octubre.



Serveix d'alguna cosa passejar i fullejar centenars de llibres i altres materials exposats en aquestes fires? No hi ha una resposta única: hi haurà gent que en traurà profit, i d'altres que perdran el temps. Tanmateix, em sembla que podríem trobar una utilitat bastant generalitzada per a tot bibliotecari: augmentar la «cultura general» sobre autors i obres, editorials, col·leccions... Aquesta mena de coneixement és aplicable a llarg termini en el tracte amb els usuaris i també en la catalogació de materials.

Un altre benefici de la visita a fires com el Liber és la possibilitat de contactar directament amb responsables d'editorials (i altres empreses relacionades amb el sector) per tal d'oferir els nostres serveis professionals i trobar alguna oportunitat de feina. En més d'una ocasió hem comentat les diferents funcions que un bibliotecari-documentalista pot portar a terme en una editorial. Vegeu en l'enllaç següent algunes entrades relacionades en aquest mateix blog. I, per què no, existeix també la possibilitat que un bibliotecari emprengui un projecte de serveis editorials, com la recentment creada eDitio a càrrec de Judit Rodríguez, diplomada en Biblioteconomia i Documentació, i altres amics seus.

Finalment, recordar que a banda de les parades amb els llibres exposats, en el marc del Liber hi ha un programa d'activitats (xerrades, taules rodones, presentacions de productes...) que poden resultar enriquidores per a nosaltres. Aquí trobareu la programació dels actes.

Potser podríem destacar, entre la multitud d'actes programats, unes quantes activitats protagonitzades per bibliotecaris.

«Cómo crear y fidelizar una comunidad de lectores: el caso "Me gusta leer"», a càrrec d'Agustín Paz, llicenciat en Documentació per la Universitat d'Alcalá de Henares i màster en Gestió de Continguts Digitals per la Universitat de Barcelona.

«La dimensió digital de la biblioteca pública: tres projectes de Biblioteques de Barcelona», on intervindran Anna Bröll, Neus Castellano i César Azuara, tots tres bibliotecaris. Tindrà lloc el dijous a les 13 h.

L'Anna també participarà a la taula rodona «Lectura conectada, social y compartida en redes», que serà moderada pel també bibliotecari Honorio Penadés de la Cruz (de la Biblioteca de la Universitat Carlos III de Madrid).

Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya (diplomada en Biblioteconomia i Documentació [UB] i llicenciada en Documentació [UOC]), intervindrà en dos actes: a la taula rodona «Más allá del libro electrónico en las bibliotecas digitales: apps, vídeos, música, cine, etc.» i a la «Presentación del acuerdo entre el Gremi de Llibreters y Bibliotecas Públicas de Cataluña», juntament amb Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters de Catalunya.

Adán Griego, bibliotecari responsable de les col·leccions iberoamericanes de la Universitat de Stanford (EUA), impartirà la xerrada «¿Cómo vender más a las bibliotecas universitarias de Estados Unidos?» dimecres, a les 17.15 h.

Miguel Jiménez, és des de 2010 director de l'Agencia del ISBN, però la seva major part de vida laboral ha estat responsable de biblioteques: del CSIC, de la Universitat Autònoma de Madrid... Serà especialment interessant escoltar la seva xerrada «ISBN-Dilve: todo por los metadatos»

Aquí trobareu l'entrada de fa dos anys dedicada al Liber.


divendres, 12 de setembre del 2014

Visibilitat dels bibliotecaris en el procés cap a la independència de Catalunya

En un col·lectiu tan nombrós com el nostre és normal que hi hagi persones de totes les tendències (religioses, polítiques, sexuals, esportives...). Els bibliotecaris som sempre molt respectuosos amb les opcions de cadascú. Alguns de nosaltres, que tractem directament amb usuaris (a les biblioteques públiques, universitàries, escolars, arxius, etc.), cada dia del món ens relacionem amb moltes persones de signes ben diversos.

Però això no vol dir que cadascú de nosaltres tinguem les nostres opcions preses. En relació al procés actual que es viu a Catalunya sobre el seu futur com a possible estat independent, fa temps vaig dedicar una entrada a l'anècdota que una bibliotecària encapçalava l'extrem nord de la Via Catalana que va tenir lloc per la Diada de 2013.


Enguany també puc oferir una anècdota relacionada amb la visibilitat dels bibliotecaris en aquest procés polític. Es tracta que una col·lega nostra, l'Anna Bröll, participa en un espot publicitari de promoció de la gran Ve baixa que ahir, 11 de setembre de 2014, va tenir lloc a la ciutat de Barcelona. El vídeo, realitzat per Galdric Peñarroja i Gemma Cots, anima amb un toc d'ironia a participar a la manifestació de la Diada d'enguany. Aquí el podreu veure:



En un altre ordre de coses, només recordar que existeix un col·lectiu de professionals força implicats en aquest procés, que suposo que deu ser conegut de tots:
Bibliotecaris per la Independència. És coordinat per Anna Valls.


Un altre fet rellevant relacionat amb el tema és la declaració del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC), del 28 de juliol de 2014, titulada «Compromís del COBDC amb l'organització de la consulta del 9 de novembre», http://www.cobdc.org/aldia/2014/0728.html
en què manifesta el compromís del COBDC a cooperar amb les institucions catalanes per fer possible l'organització de la consulta del dia 9 de novembre d'enguany. Cal dir que fa un temps tots els col·legiats vam ser consultats –de forma anònima i democràtica– sobre la nostra posició al respecte. Encara hi havia la Junta anterior, que presidia Mercè Muntada: http://www.cobdc.org/aldia/2012/1116.html

I ja per acabar, senyalar un acte protagonitzat per uns treballadors de la Biblioteca de Catalunya, del qual es fa ressò el blog de Bibliotecaris per la Independència:
http://bibliotecarisperlaindependencia.wordpress.com/2014/09/12/la-v-tambe-a-la-biblioteca-de-catalunya/

Seguirem!


divendres, 5 de setembre del 2014

Repressió política de bibliotecaris (1939)

De tant en tant abordem en aquestes pantalles temes històrics. Tot i que l'orientació del blog és essencialment actual i de prospectiva ‒tal com suggereix el seu subtítol‒, pensem que està bé mantenir vives les referències del nostre passat col·lectiu, tant pel respecte i gratitud que sentim vers els nostres antecessors professionals, com per aprendre de la seva experiència i augmentar la cultura general bibliotecària.

Avui ressenyem un llibre aparegut fa poques setmanes a Galícia (del qual ens vam assabentar per l'atenta comunicació d'un amable lector; gràcies, L.A.V.) publicat per una editorial que ens era desconeguda, però que desperta les nostres simpaties: Laiovento. En una pantalla intermèdia del seu web, mentre es carrega, apareix el lema «A nosa independencia depende de ti».

El llibre és un estudi de la repressió exercida per part de les autoritats franquistes als bibliotecaris gallecs, un cop acabada la guerra civil de 1936-1939.
Coberta del llibre.
Imatge obtinguda del blog Trafegando ronseis
Redondo Abal, Francisco Xavier. Bibliotecarias e bibliotecarios «infames»: a depuración franquista do corpo bibliotecario republicano: o caso galego. Limiar de Manuel Rivas. Santiago de Compostela: Laiovento, 2014. 175 p. (Ensaio; 311). ISBN 978- 84-8487-239-9. 16 €.
L'autor (Pontevedra, 1964) és llicenciat en Geografia i Història i treballa actualment a la Biblioteca Universitària de Santiago de Compostel·la (Filologia). Compta amb un currículum de recerca notable, i sobre el tema del llibre, ja ha publicat diversos treballs, com la contribució que es pot trobar en aquest enllaç, presentada al I Congreso de Víctimas del Franquismo (abril de 2012).

El llibre explica els procediments disciplinaris tramitats entre 1939-1940 contra vuit bibliotecaris gallecs (o vinculats a Galícia) per ser considerats no afectes al règim franquista, vencedor de la brutal guerra civil. Tots els funcionaris de l'Estat, de l'especialitat que fossin, van haver de passar aquesta revisió ideològica, que era regulada per la «Ley de 10 de febrero de 1939 fijando normas para la depuración de funcionarios públicos» (BOE, n.º 45, de 14/02/1939, p. 856-859).

En l'època de què estem parlant, el sistema bibliotecari espanyol ‒fora de l'àmbit de Catalunya‒, encara no havia fet el tomb cap a la modernitat. El préstec pràcticament no existia i la indexació per matèries no era una pràctica estesa ni molt menys. Una visió totalment diferent era la que a Catalunya va inspirar des d'un bon començament la xarxa de biblioteques populars instaurada per la Mancomunitat a partir de 1918. Eren biblioteques per al poble, orientades a augmentar la cultura i la formació del conjunt de la societat, amb una dedicació especial als infants, i naturalment amb el servei de préstec en marxa des del començament.

Els responsables de les biblioteques estatals (les públiques de les capitals de les províncies, les universitàries i algunes altres), així com els responsables dels arxius i dels museus de l'Estat, eren persones que havien superat unes oposicions molt difícils, per a les quals s'havien de preparar pel seu compte (no existia una formació sistemàtica, fora de Catalunya). Aquests professionals funcionaris constituïen un cos d'alt nivell dins de l'Administració estatal, conegut com a Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos. El Cuerpo es va instituir el 1858 i recentment ha estat estudiat en un parell de llibres.

L'any 1935 el Cuerpo estava format per 294 funcionaris, distribuïts en poc més de 200 centres de treball: arxius generals, regionals, ministerials i altres, Biblioteca Nacional, biblioteques universitàries, públiques i altres, i museus arqueològics. Segons l'autor del llibre que ressenyem (p. 146), prop d'un 25 % d'aquests funcionaris va patir les conseqüències de la depuració franquista un cop acabada la guerra civil. De fet, el primer cens del Cuerpo realitzat després de la guerra, el febrer de 1941, inclou tan sols 240 noms, dels quals 42 havien aprovat les oposicions l'any anterior.

El llibre recull la depuració de vuit professionals gallecs (o relacionats amb Galícia). Es tracta de: 
  • Teresa Vaamonde Valencia (castigada a no poder demanar càrrecs vacants durant dos anys);
  • Luisa Cuesta Gutiérrez (traslladada a l'Arxiu de la Delegació d'Hisenda de Ciudad Real);
  • María Brey Mariño (traslladada a l'Arxiu de la Delegació d'Hisenda de Huelva, inhabilitada durant cinc anys per demanar càrrecs vacants, i inhabilitada per ocupar càrrecs de responsabilitat o confiança);
  • Nicéforo Cocho Fernández (separat definitivament del servei);
  • Ramón Iglesia Parga (hagué de prendre el camí de l'exili);
  • Juan Vicens de la Llave (com l'anterior, hagué d'exiliar-se);
  • María Muñoz Cañizo (traslladada a una biblioteca de Maó, inhabilitada durant cinc anys per demanar càrrecs vacants, i inhabilitada per ocupar càrrecs de responsabilitat o confiança);
  • Juana Capdevielle San Martín (assassinada al voral d'una carretera per un escamot falangista).
Els motius de les depuracions eren estrictament ideològics, polítics o morals; no tenia res a veure amb el compliment professional (i no sempre estaven totalment provats els fets que s'imputaven). Així ho reconeix el jutge instructor de les causes, al final d'una resolució concreta: «Estos expedientes de depuración no se limitan a la esfera meramente administrativa; sería empequeñecer, anular más bien, el ideario que ha inspirado e inspira el Glorioso Movimiento Nacional; en ellos se ha de reflejar toda la personalidad, su vida y su actuación [...]. En el Cuerpo de Archiveros hay señoras casadas honorables y señoritas decentes y sería desaforado e inmoral imponerles la convivencia con una persona de conducta fácil [...]». (p.131).

El funcionament estava ben regulat: qui decidia finalment la sanció era el ministre d'Educació Nacional (en aquell moment, José Ibáñez Martín). El ministre rebia una proposta del director general d'Arxius i Biblioteques (Miguel Artigas), el qual feia la seva feina a partir dels expedients de cada cas que preparava el jutge instructor (Pedro Miguel Gómez del Campillo). La documentació solia contenir informes sobre els imputats que havien estat demanats als caps, companys i a qui fos necessari, juntament amb una declaració que obligatòriament havia de presentar l'expedientat.

El darrer paràgraf del cos del llibre sintetitza la bestiesa que suposà tot aquest procés: «Cos bibliotecarios depurados, as bibliotecas volveron ao pasado e, como expresou Marcelino Domingo ao aludir aos centros de lectura existentes antes da chegada da República, convertéronse en espazos mortos, nichos de libros e sepulcros de papel.» (p. 148).

Tot i que el llibre se centra en els casos gallecs esmentats, per circumstàncies que ara explicaré també dedica unes ratlles a un col·lega català, i això és una grata sorpresa (p. 132-133). Es tracta de Fèlix Duran Cañameras (1889-1972), llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, que havia ingressat al Cuerpo el 1913. Va ser destinat a diferents centres: a la biblioteca de l'institut de batxillerat de Maó, a l'arxiu de la Delegació d'Hisenda de Tarragona i, entre 1915 i 1922, a la biblioteca de la nostra Universitat (UB). Després, un any a la pública de Zamora. I entre 1923 i 1939, torna a la UB. Duran és actiu políticament: el 1916 era secretari de la joventut del Bloc Republicà Autonomista, i des d'abril de 1931 fou secretari d'Esquerra Republicana de Catalunya. El 1934 abandonà aquest partit i es convertí en president d'Unió Democràtica de Catalunya. Evidentment, quan els franquistes entren a Barcelona, va patir també una depuració. Fou empresonat preventivament a la Model entre març de 1939 i març de 1940.

Tanmateix, no es lliurà de ser sancionat per la seva actuació política prèvia. És curiós (per dir-ho d'alguna manera) l'escrit del jutge instructor Gómez del Campillo per justificar el trasllat forçós de Cañameras fora de Catalunya: «a estos sujetos, hace tanto tiempo sumidos en aires enviciados, les conviene vivir en otras latitudes, donde al propio tiempo que se siente fervoroso cariño por el pueblo, la ciudad o la región, se venera la idea de la única Patria española». La sanció fou publicada al BOE del 22 de juliol de 1940, p. 5089-5090. Fou destinat a la delegació de l'Arxiu Provincial de Lugo.

I d'aquí ve la relació amb una bibliotecària gallega: María Muñoz Cañizo, que havia estat també desterrada del seu país per motius disciplinaris, treballava a la biblioteca de Maó. Va fer ús d'una permuta de places, cosa que permetia la llei. Fèlix Duran ho aprofità, i tots dos en sortiren beneficiats. Anys més tard (entre 1955 i 1959), Duran arribà a ser director de la Biblioteca Universitària de Barcelona, tal com consta a la documentació que en conservem.

El llibre de Redondo acaba amb la bibliografia citada (93 títols) i la relació d'arxius i publicacions de l'època consultades. Ens hauria agradat trobar-hi un índex analític de noms citats, i potser hauria estat bé haver inclòs alguna fotografia de les persones estudiades.

Francament, sentim una sana enveja d'aquesta publicació, que recomanem vivament als interessats en temes retrospectius professionals. Ens agradaria que de la nostra pròpia història bibliotecària hi haguessin més resultats publicats. Confiem que paulatinament en tindrem més mostres.

Una nota final sobre la llengua del llibre, el gallec. Si bé durant les primeres pàgines podem trobar-nos un pèl incòmodes, la proximitat lingüística dels dos idiomes fa que ben aviat ens familiaritzem amb aquesta llengua i comprenguem el 95 % del text sense quasi dificultat.


dilluns, 1 de setembre del 2014

La carrera professional comença a la Universitat

La carrera professional d'un bibliotecari comença el dia que, essent tan sols un projecte de bibliotecari, es matricula al grau d'Informació i Documentació. Pot ser una decisió motivada per una clara vocació de servei al proïsme, o bé moguda per una curiositat intel·lectual, o bé per no haver estat admès en altres carreres, o per un error o manca d'informació...
Xerrada en el marc d'una classe a la Facultat. Fotografia de la UB

Després de prendre una de les decisions més importants de la vida com és entrar a la Universitat, que avui en dia comporta una despesa econòmica important i una previsió de temps no inferior a quatre anys (penso en els estudiants de grau), aquest futur professional de la informació entra en contacte amb una colla de persones que estan en les seves mateixes condicions: els companys de classe. Ells constituiran la seva primera xarxa personal dins de la professió, element molt important en el desenvolupament de la carrera (per trobar feina, per demanar un consell, per conèixer notícies d'interès...). Alguns l'acompanyaran al llarg de tota la vida; d'altres es perdran pel camí. També coneixerà unes figures peculiars: els professors, els intermediaris del seu aprenentatge que –suposadament– són experts en allò que expliquen i que intenten transmetre els seus coneixements. Quan s'acaba la carrera els antics professors es converteixen en uns consellers d'alt nivell en relació a qüestions laborals.

Al llarg de la carrera, aquest projecte de bibliotecari haurà de prendre unes decisions que poden ser molt importants a l'hora de la seva futura integració laboral. Algunes vegades, altres prenen aquestes decisions per ell:
  • Amb qui s'ajunta per fer treballs en grup.
  • Quines optatives tria.
  • Si marxa a l'estranger una temporada (amb el Programa Erasmus o amb altres oportunitats de la Facultat).
  • A quin centre va a fer el Pràcticum.
  • Quines pràctiques complementàries porta a terme (beques de col·laboració amb la UB o convenis de cooperació educativa amb empreses i institucions).
  • Sobre què fa el Treball final de grau.
  • Quines activitats voluntàries du a terme (ajudant en jornades professionals, treballant sense cobrar en entitats diverses, presentant-se com a representant de l'alumnat en òrgans de govern de la Universitat, promovent activitats lúdiques a la Facultat...). 
Si es pren la carrera seriosament, tindrà moltes oportunitats de passar-s'ho bé aprenent. També d'aportar de la seva part coneixements útils per al conjunt del col·lectiu bibliotecari. I de demostrar públicament l'assoliment aconseguit. En el nostre àmbit acadèmic d'Informació i Documentació hi ha convocatòries específiques per a treballs acadèmics d'estudiants. Per exemple:
A banda, hi ha convocatòries obertes a qualsevol persona, on lògicament també s'hi poden presentar els alumnes. Per exemple:
El treball final de la carrera és segurament el principal resultat creatiu que tots els estudiants han de portar a terme d'una manera individual com a culminació dels estudis. Alguns d'ells responen a projectes reals, portats a terme pels estudiants en els centres on col·laboren. Uns quants d'aquests treballs veuen la llum a posteriori en forma d'articles de revista o de contribucions en congressos. Hi fa referència Mario Pérez-Montoro en un treball de l'any passat (1).

A tall d'exemple, em referiré a alguns casos recents (gràcies A.V.):

Anton, Laura; Guallar, Javier. «Análisis de los archivos audiovisuales en Internet de las televisiones autonómicas españolas» [en línia]. Revista española de documentación científica, vol. 37, n.º 1 (2014), e033. <http://dx.doi.org/10.3989/redc.2014.1.1044>. [Consulta: 25 agost 2014].
Laura Anton va acabar el grau fa un parell de cursos, i el seu treball final d'estudis va ser dirigit per Javier Guallar. Aquest article n'és una conseqüència.

Coll, Olga; Vall Casas, Aurora. «Literatura contra enfermedad [en línia]: la biblioterapia». En: VI Jornada de Humanización de Hospitales para Niños (Barcelona, 27 septiembre 2013). <http://hdl.handle.net/2445/46804>. [Consulta: 25 agost 2014].
Olga Coll, graduada del 2012, va realitzar el treball de final de grau sobre biblioteràpia sota la direcció d'Aurora Vall. Aquella feina va donar peu a aquesta contribució en un congrés.

Foix, Laia; Ardanuy, Jordi. «Degradación de las fotografías anteriores a 1950 por hidrólisis ácida en archivos fotográficos» [en línia]. Documentación de las ciencias de la información, n.º 36 (2013), p. 43-63. <http://revistas.ucm.es/index.php/DCIN/article/view/41897>. [Consulta: 25 agost 2014].
Laia Foix, diplomada de fa anys, va acabar el grau el 2012, i aquest article és fruit del seu treball final, dirigit per Jordi Ardanuy.

Altres treballs han merescut ser dipositats al repositori institucional de la UB, com aquesta dotzena de treballs finals del màster de Gestió de Continguts Digitals.

De vegades, el que provoca l'elaboració d'un treball que mereix ser publicat són les pràctiques en algun centre. Per exemple, recordo de fa anys la feina portada a terme per la llavors alumna Ana María García Ramiro l'agost de 2008 a Cardiff, que encara està vigent al web d'aquella universitat: http://mobilsbid.blogspot.com.es/2008/12/visualitzaci-de-la-feina-feta-lestiu.html

I l'estiu següent, Aina Manso, quan estudiava, va fer pràctiques a la prestigiosa Universitat ETH, de Zuric. Li van encarregar un treball que ha passat a formar part del repositori institucional d'aquell centre:
Manso Santolaria, Aina. LibraryThing as a library service [en línia]: assessment report. [Zürich]: Eidgenössische Technische Hochschule Zürich, ETH-Bibliothek, Innovation & Marketing Department, 2009. 89 p. <http://e-collection.ethbib.ethz.ch/view/eth:777>. [Consulta: 25 agost 2014].

Penso que quan el currículum d'un alumne (o graduat de nou) es veu adornat amb una publicació professional, això diu molt de la persona: té iniciativa, té competència professional...

__________________________

(1) Mario Pérez-Montoro. «El trabajo de fin de estudios como oportunidad de integración laboral y mejora de las unidades de información» [en línia]. En: Jornada Profesional de la RBIC (6a: 2013: Madrid). Actas de la VI Jornada: la investigación española en Documentación: ¿en qué liga jugamos?, Madrid, 12 de diciembre de 2013. Madrid: Instituto Cervantes, [2014]. <http://www.cervantes.es/bibliotecas_documentacion_espanol/para_bibliotecarios/jornadas/jornada_6/actas_jornada_6.htm>. [Consulta: 23 agost 2014].