dimarts, 26 de març de 2013

Trobem el nostre futur sense oblidar el passat

Aquesta és la idea d’un article publicat recentment a l’IFLA journal, que correspon a un treball presentat al darrer congrés de l’IFLA, celebrat l’agost de 2012 a Helsinki:
Gray, Sara Wingate. «Locating librarianship’s identity in its historical roots of professional philosophies [en línia]: towards a radical new identity for librarians of today (and tomorrow)». IFLA journal, vol. 39, no. 1 (March 2013), p. 37-44. <http://ifl.sagepub.com/content/39/1/37.abstract?etoc>. [Consulta: 25 març 2013].
L’autora és estudiant de doctorat al Department of Information Studies de la University College London. I aquest article toca de ple un dels objectius del nostre blog: el present i el futur de la professió, sense oblidar-ne el passat. El treball fa un repàs de les etapes històriques per les quals ha passat la professió, amb unes aportacions personals al final.

Entre els treballs més significatius que esmenta i pren com a base hi ha el Defining our professional future, de l’associació britànica CILIP (Chartered Institute of Library and Information Professionals), publicat el 2010 i disponible en línia.

Coincidim amb l’autora en l’apreciació que una de les característiques de la nostra professió, avui en dia, és la seva fragmentació. No tothom respondria igual a les preguntes següents: quin grau de pertinença a un tronc comú hi ha entre els arxivers i els bibliotecaris? El bibliotecari escolar que té una dedicació docent i el que treballa en un centre de documentació especialitzada, poden compartir una conversa professional? El personal encarregat de posicionar adequadament la marca d’una empresa als cercadors s’identifica amb la denominació «bibliotecari»?

L’article poua en la història de la professió fins a Alexandria, on el bibliotecari en cap, Cal·límac de Cirene (260-240 aC) havia elaborat un catàleg per organitzar la literatura grega en vuit grans categories. Però anava més enllà d’un simple catàleg: incloïa biografies breus dels autors principals. En aquest primitiu exemple d’eina elaborada per un bibliotecari podem identificar algunes de les habilitats que avui en dia es reconeixen com a típiques dels bibliotecaris: catalogar, indexar i classificar.

S’atura també en l’època de les biblioteques monàstiques, a l’edat mitjana. Al segle X es confeccionaven llistes de llibres en préstec, i es feien tasques d’inventari i classificació, distingint les obres que eren de consulta de les que podien agafar-se prestades. I observem la circulació dels exemplars entre monestirs, arreu d’Europa. Aquí es poden veure els precedents de l’actual gestió de la col·lecció i les habilitats de comunicació.

Comenta després els assoliments aconseguits per Ranganathan, i es detura més en el naixement de la Documentació i la tensió existent entre aquesta nova visió, que fa èmfasi en la informació i no tant en el continent, i la tradicional de les biblioteques.

A partir d’aquestes bases, aborda el problema de la definició actual de la nostra professió. Coincideix amb R. David Lankes (The atlas of new librarianship, Cambridge, Mass.: MIT Press, cop. 2011), que si pretenem definir la professió a partir de les funcions que exercim els bibliotecaris, no ens en sortirem (per la varietat de sortides que ofereixen els estudis). En canvi, proposa que prenguem com a base per a la definició la missió que tenim: millorar la societat facilitant la creació de coneixement de la gent.

Posa alguns exemples de llocs de treball ben diferents, però que compleixen aquell objectiu bàsic citat. I acaba: «So, what, in effect, does it mean to call oneself a Librarian in the 21st century? [...] a deep and intimate commitment to (exploring) humanity, and a mandate for democratism in information access and provision becomes clear.» (p. 43).

A la bibliografia final cita 27 treballs.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada