- Davis, Denise M. Trends in academic libraries [en línia]: 1998 to 2008. [Chicago]: American Library Association, 2011. 46 p. <http://www.ala.org/ala/research/librarystats/academic/ALS%209808%20comparison.pdf>. [Consulta: 2 oct. 2011].
En el transcurs dels 10 anys analitzats, el nombre de biblioteques es va incrementat en un 6,9 %, fins a arribar a un total de 3.911 biblioteques (sense comptar els diferents punts de servei de cada biblioteca).
El préstec de documents a domicili va baixar un 20,9 % (dada que cal considerar en el context d'una incorporació important de recursos electrònics a les biblioteques, que no generen préstec).
El nombre d'hores obertes al públic va augmentar en els 10 anys estudiats: va baixar el nombre de les bibliotques que obrien poques hores i va pujar les que obrien més hores.
Pel que fa al personal, si es considera el conjunt de les categories laborals, el nombre va disminuir lleugerament (en un 1,6 %), però en canvi el nombre de bibliotecaris titulats es va incrementar en un 10 % (de 24.800 a 27.300 persones).
Us recomano que feu una ullada a l'informe original. Hi ha altres dades que jo aquí no reprodueixo.
Les conclusions posen de relleu aquestes xifres positives: malgrat l'impacte de les tecnologies per tot arreu i que Internet s'ha convertit en el mitjà més freqüent per arribar a la informació (que podria fer pensar en una minva de les biblioteques físiques), la necessitat d'espai físic no s'ha reduït, sinó tot al contrari.
Els serveis d'informació, el volum de les col·leccions, les hores d'obertura... tots els indicadors són positius. Caldrà fer el seguiment d'aquests estudis en els anys a venir.
Per complementar aquesta visió nord-americana, he anat a buscar les xifres de què disposem per a Espanya. Per sort comptem per al nostre Estat de dades estadístiques força completes i actualitzades, reunides per REBIUN (Red de Bibliotecas Universitarias). Tenim a l'abast de tothom unes xifres ben detallades des de 1994 fins a 2010, consultables des d'aquest enllaç: http://estadisticas.rebiun.org/cuestionarios/indicadores/indicadores_main.asp.
Per tal que la comparació entre la situació espanyola i la nord-americana sigui el màxim de rigorosa, tindré en compte les xifres dels mateixos anys que l'estudi americà: les de 2008 en relació a les de 1998 (tot i que, com dic, per a Espanya ja estan disponibles les dades fins al 2010).
Pel que fa al nombre de biblioteques, l'increment a Espanya va ser d'un 25 % (de 56 a 70 biblioteques): als Estats Units només un 6,9 %.
El préstec dels documents a domicili es va incrementar en un 8,8 % (a Amèrica es va reduir en un 20,9 %). (Això no sé si diu gaire a favor de la situació espanyola...)
El nombre d'hores obertes al públic també va créixer el 2008 en comparació al 1978: concretament en un 22 %.
Pel que fa al personal, la plantilla total a Espanya va augmentar un 27,1 % (de 5.263 a 6.690 treballadors). I si comptem només els bibliotecaris pròpiament dits, van augmentar en un 39 % (de 1.805 a 2.516). Unes xifres molt millors que les dels Estats Units.
Amb aquesta comparació tan simple no vull pas extreure conclusions molt rigoroses: això ho deixo a les persones que dominen la tècnica estadística i l'anàlisi d'indicadors. Per exemple, potser resulta que als Estats Units ja partien d'una situació molt millor el 1998, i per això els increments dels diferents conceptes no havien de ser tan amplis...
Però a simple vista podem afirmar que en l'àmbit de les biblioteques universitàries a Espanya es va experimentar durant la dècada 1998-2008 uns increments majors que els dels Estats Units, tant en llocs de treball com en d'altres aspectes.
El que passarà en el futur immediat, això ja no ho sé. Més aviat hem de creure que les coses canviaran de color...
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada