Crowd funding o micromecenatge

Aquesta entrada va dedicada a la gent que mira amb simpatia la idea de ser emprenedor, però que li falta una mica de finançament per començar.

El micromecenatge és un sistema de finançament de projectes basat en la filosofia de la Web 2.0. La idea que hi ha al darrere és que «entre tots ho farem tot». Pot resultar difícil trobar un soci que financiï 10.000 euros; però pot ser més fàcil trobar-ne 500 que vulguin aportar 20 euros...

En aquesta història hi ha quatre agents implicats:

• L’emprenedor, que té un projecte que vol portar a terme.
• Una organització que s’encarrega de donar visibilitat al projecte i de fer les gestions amb una entitat bancària.
• Una entitat bancària que rep les aportacions del públic en general que desitgi donar suport al projecte.
• Gent normal i corrent disposada a aportar alguna quantitat de diners al projecte, a canvi d’algun benefici exclusiu (normalment no monetari).

El funcionament, a grans trets, és el següent: quan l’emprenedor té clar el projecte que vol dur a terme, incloent la quantitat de diners que necessita per realitzar-lo, el proposa a l’entitat organitzadora, perquè el validi. Quan el projecte és acceptat, l’entitat mitjancera en fa publicitat al seu lloc web (i lògicament l’emprenedor ho dóna a conèixer també per les xarxes socials). Els interessats a col·laborar-hi es comprometen a fer una aportació determinada. Hi ha un termini limitat de temps per arribar al finançament total (per exemple: 40 dies)..

Només si s’arriba a tenir el compromís dels participants per finançar el total del projecte, es realitzen les transferències a l’entitat bancària. El secret de l’èxit és aconseguir una gran massa de gent que vulgui col·laborar en el projecte, encara que sigui amb quantitats molt petites.

Què hi guanya cadascú? Si dins del termini establert s’arriba a bon port:

• L’emprenedor tindrà el finançament per portar endavant la seva idea.
• L’organització intermediària es queda una comissió del finançament del projecte (per exemple, el 5 % de la quantitat recaptada).
• L’entitat bancària es queda una comissió per rebre les transferències del públic en general.
• El públic en general rep, per part de l’emprenedor, alguna mena de compensació, en funció de l’aportació feta. Aquesta compensació depèn del projecte concret que es tracti. Per exemple, si el projecte consistís a editar un llibre, podrien rebre un exemplar dedicat per l’autor o figurar en una llista de patrocinadors; si es volgués organitzar un concert de música, podrien rebre dues entrades per a l’estrena; si el projecte fos muntar una empresa, podrien tenir alguns productes o serveis, o descomptes...

Si passat el termini de temps establert no s’arriba a tenir compromeses les aportacions econòmiques per al total del projecte, ningú no hi guanya ni hi perd res (només el temps i la feina de l’emprenedor, que ha elaborat el projecte). No es realitzen les transferències al banc i no es cobra cap comissió.

Tipus de projectes que solen plantejar-se en aquest sistema de finançament: producció de pel·lícules o reportatges en vídeo, edició de llibres o revistes, producció de discos de música, homenatges a personalitats, campanyes electorals, elaboració de pàgines web, actuacions teatrals o espectacles...

La qüestió és: podríem aplicar aquest sistema al nostre àmbit professional? Ningú diu que no... Només es tracta de posar-hi imaginació! Potser volem crear un portal web d’alguna especialitat? Oferir un servei d’assessoria en línia? Iniciar un negoci de gestió documental?

Una de les entitats intermediàries que donen suport a la gestió de tot plegat és Verkami, una empresa de Mataró: http://www.verkami.com. Aquí, una altra entitat: Lánzanos, en aquest cas de Ciudad Real. http://www.lanzanos.com

Per a més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Micromecenatge