Què valoren les empreses dels titulats universitaris?

Com a professor universitari que sóc, algunes vegades em toca aconsellar als estudiants sobre la realització (o no) de pràctiques laborals en empreses o institucions, al mateix temps que estudien la carrera. És un consell difícil de donar, perquè les dues possibilitats tenen avantatges i inconvenients.

Si l'estudiant fa pràctiques mentre estudia coneixerà de primera mà entorns laborals reals, aprendrà a enfrontar-se amb situacions de feina que l'obligaran a prendre decisions, serà conegut a l'empresa o institució on estigui fent les pràctiques i cobrarà a final de mes uns calerons que mai van malament.

Però al mateix temps, les hores que dediqui a aquestes pràctiques les ha de restar del temps necessari per estudiar i fer les tasques que els professors indiquen, de manera que els seus resultats acadèmics se'n poden ressentir, o bé la carrera es pot allargar alguns semestres...

En els temps que corren algú pot pensar que «més val tenir el títol quan abans millor i posar-se de seguida a treballar de debò». Però un altre també pot dir que «si acabo la carrera un any més tard, però podent posar al meu currículum dues o tres experiències de pràctiques tindré més oportunitats de trobar un bon lloc de treball». Em sembla que tothom té raó!

I hem de donar gràcies que a la Facultat aquest dubte pot sorgir! Ens arriben continuadament ofertes de pràctiques per als nostres estudiants. Segurament rebem més ofertes que no pas estudiants disponibles per fer-les. Ja vaig comentar fa temps aquest fet (http://bib-doc.blogspot.com/2011/08/tenim-futur.html). Ara, després de quasi dos mesos d'aquella nota, segueix la mateixa tònica: una vintena d'anuncis vigents, amb ofertes de pràctiques per als nostres estudiants, són penjades a la cartellera corresponent.

He vingut a parlar d'aquest tema perquè m'ha arribat a la pantalla un estudi realitzat per l'empresa alemanya Trendence i la francesa Emerging sobre els criteris de selecció dels joves universtiaris que tenen les grans empreses arreu del món. Trendence es dedica al màrqueting i a la promoció d'empreses, i treballa en quatre continents. Emerging és una empresa que fa formació i procura la incorporació laboral de joves titulats universitaris.

Campus 360 [en línia]: partner report. [Berlin]: Trendence; [s.l.]: Emerging, 2010. 35 p. <http://www.trendence.de/campus360.html>. [Consulta: 2 oct. 2011]. 

Actualització (26.3.2012): L'enllaç ja no funciona. Podem trobar algunes captures d'aquest informe aquí: 

http://estaticos.expansion.com/estaticas/empleo/pdf/informes/PRgeneral.pdf
http://estaticos.expansion.com/estaticas/empleo/pdf/informes/percountry.pdf

L'estudi pretén saber el punt de vista dels responsables de recursos humans de grans empreses a l'hora de contractar joves universitaris. Concretament, els preguntaven com seria per a ells el «jove titulat ideal», quines habilitats són més valorades i quines universitats produeixen aquests «candidats ideals».

El treball es basa en una enquesta que va ser contestada (entre març i maig de 2010) per quasi 2.500 representants d'empreses de 20 països d'arreu del món (bona part dels països europeus –inclosa Espanya, amb 146 enquestats– i Estats Units, Rússia, Xina, Brasil, Índia...). 

Aquí va una selecció de les respostes:

Quan analitzen currículums de candidats, el 68 % dels empleadors dóna importància a les pràctiques fetes durant la carrera; el 56 %, a l'especialització triada dins de la carrera; el 30 %, a la universitat de provinença; el 19 %, a les notes obtingudes, i el 18 %, a altres qüestions, com aficions personals, etc.

Els tres factors que cal que els candidats tinguin més en compte per triomfar en una empresa es distribueixen gairebé en terços iguals: coneixements teòrics ben consolidats, competències adquirides (saber fer coses) i aspectes personals (actitud i relacions interpersonals).

Les qualitats personals essencials per tenir èxit en una empresa, segons els empleadors que van contestar l'enquesta, són:

Facilitat de treballar en equip (65 %), recursos comunicatius (51 %), flexibilitat i capacitat d'adaptació (45 %), ambició i compromís (39 %), facilitat d'aprenentatge (39 %), habilitats d'anàlisi i de síntesi (38 %) i altres amb menys importància, que podeu llegir en el treball sencer.

Una de les preguntes és «Quin país produeix els millors titulats universitaris?» Els Estats Units encapçalen la llista, amb un 36 % de respostes, seguits de prop pel Regne Unit (32 %) i Alemanya (30 %). A continuació es troben el Japó (18 %), França (14 %) i el Canadà (13 %). Espanya ocupa la posició número 15, amb un 3 % de respostes a favor.

Una altra qüestió plantejada és: «Com poden les universitats millorar les qualitats personals dels estudiants?» La resposta que rep més adhesions és: organitzant pràctiques en empreses mentre dura la carrera (hi estan d'acord el 75 % dels que contesten), amb treballs pràctics i exercicis de simulació (67 %), amb tutories de grup (33 %) i tutories individuals (25 %), amb assignatures específiques sobre el comportament que esperen les empreses d'ells (25 %).

«Amb quins criteris jutjaríeu la qualitat d'una universitat?» Les respostes més valorades: que tinguin convenis amb empreses i que l'ensenyament tingui una dimensió pràctica; que el professorat tingui qualitat docent i investigadora; a partir de l'experiència personal de l'empleador, i la imatge o fama que tingui la universitat.

En conclusió: possiblement no hem descobert gaires coses noves amb aquest estudi; potser ens confirma idees generals que ja teníem. I, si algun estudiant llegeix aquesta nota, potser opinarà que sí que val la pena fer pràctiques mentre durin els seus estudis.