dimarts, 18 d’octubre de 2011

Estudi sobre el perfil professional de l’arxiver

Fa temps que em ronda pel cap dedicar algun comentari a les relacions (professionals) entre bibliotecaris i arxivers. Hi ha una bona colla de competències que compartim, i segurament n'hi ha d'altres en què diferim. Ho desenvoluparé amb més calma en un altre moment.

Avui vull fer referència a un treball publicat no fa gaire sobre la figura de l'arxiver, del qual vaig tenir coneixement per mitjà de la llista de distribució Arxiforum, on s'anuncià el passat 5 d'octubre:

Com es pot veure a la referència bibliogràfica, al document no consta el responsable intel·lectual, ni la data d'aparició, ni l'entitat que el fa públic (una veritable pena, des del punt de vista bibliogràfic). Pel domini de l'URL veiem que el document és allotjat al lloc web del Govern del Principat d'Astúries (web que es pot visualitzar també en la bonica llengua asturiana).

El missatge d'Arxiforum, signat per Ana María Herrero Montero (secretària general tècnica de l'Asociación Asturiana de Archiveros y Gestores de Documentos del Principado de Asturias, AAPA) és el que ens aporta la informació que he posat entre claudàtors.

El director de l'estudi és membre del Departament de Ciències de l'Educació de la Universitat d'Oviedo, i és expert, entre d'altres camps, en anàlisis de necessitats professionals i formatives. La publicació del treball ha anat a càrrec de l'Observatorio de Empleo del Servicio Público de Empleo del Principat d'Astúries.

L'Asociación Asturiana de Archiveros y Gestores de Documentos del Principado de Asturias avala, segons el missatge de la Sra. Herrero, aquest estudi. L'objectiu del treball és analitzar les característiques, funcions, perfils professionals i necessitats de formació per dur a terme les activitats professionals vinculades als arxius al Principat d'Astúries

La metodologia emprada combina entrevistes en profunditat amb experts, una enquesta a una mostra de professionals (arxivers) que treballaven en 42 institucions o empreses, i unes reunions de grup. Però l'estudi comença amb una síntesi de l'abast conceptual de l'arxivística, i un resum bastant ampli de la formació que reben els futurs professionals, a partir de la diplomatura, la llicenciatura, el grau i els màsters.

En parlar de la diplomatura comet alguna incorrecció. A la p. 23 diu «Destaca el hecho de que las universidades de A Coruña, Salamanca, Valencia y Zaragoza sean las únicas que incluyen 1 asignatura obligatoria.» Aquesta descripció no correspon a la realitat. A la diplomatura de la UB existien dues assignatures obligatòries: Organització d'arxius (de 6 crèdits) i Anàlisi de fons arxivístics (també de 6 crèdits).

En conseqüència, la conclusió que se'n desprèn tampoc no és vàlida: «Teniendo en cuenta esta falta de contenido en la formación y añadiendo el hecho de que es una titulación de grado medio, estos estudios no responden en absoluto a las necesidades reivindicadas por los profesionales.» (p. 25).

La conclusió general sobre la formació que es rep a la universitat és d'insuficiència (p. 44): «Por todo ello podemos hablar de archivero como una profesión no titulada, pues [...] no existe una titulación que suministre la formación y competencias específicas para el ejercicio de esta actividad profesional».

L'estudi advoca per la creació d'un màster oficial d'arxivística (sembla desconèixer que a la Universitat Autònoma de Barcelona ja l'han aconseguit). El to amb què parla d'aquest objectiu jo el valoro com si estigués a la defensiva: «La parte más positiva de la creación de este título [el futur màster oficial] es la posibilidad de crear una barrera defensiva frente a determinadas pretensiones de reserva de ejercicio profesional desde ciertas titulaciones de Grado.» (p. 45).

Tot seguit fa un esment a la formació en arxivística a Europa. Cita el cas d'Alemanya, Àustria, França, Irlanda, Països Baixos, Regne Unit i Suècia, on la formació es concentra al nivell de postgrau i tercer cicle. En tots aquests casos –segons aquest estudi– la formació es troba desvinculada dels estudis d'Informació i Documentació. (A Itàlia sí que existeixen graus mixtos.)

Per últim arribem als resultats de l'enquesta passada als arxivers. Se'ls demanava la importància de diferents tasques desenvolupades pels arxivers, de l'1 al 10. Les cinc primeres són aquestes (p. 54):

  • Gestión de documentos y archivos históricos. 8,56
  • Gestión de documentos y archivos de la administración pública. 7,72
  • Gestión de archivos de medios de comunicación, hospitalarios y musicales. 6,56
  • Consultoría y empresas de custodia y organización documental. 6,28
  • Gestión de documentos y archivos de empresas. 5,69

L'estudi continua amb una identificació de les àrees funcionals (p. 57):

  • Clasificación
  • Coordinación
  • Descripción
  • Difusión
  • Gestión de Calidad
  • Gestión electrónica
  • Seguridad
  • Valoración
Cada àrea és tot seguit subdividida. Vegem el desenvolupament de la «Gestió electrònica»:

  • Diseño de sistemas de gestión electrónica de documentos.
  • Desarrollo de sistemas de gestión electrónica de documentos.
  • Cambio de soporte documental.
  • Conservación de documentos electrónicos a medio y largo plazo.
  • Implantación de estrategias de acceso a los documentos a través de los sistemas de gestión electrónica.
  • Mantenimiento de sistemas de gestión electrónica de documentos.
  • Migración de datos a nuevos sistemas.
  • Conocimientos para la gestión de documentos electrónicos.
  • Análisis de estrategias de acceso a los documentos a través de los sistemas de gestión electrónica.
  • Desarrollo de estrategias de acceso a los documentos a través de los sistemas de gestión electrónica.
  • Diseño de estrategias de acceso a los documentos a través de los sistemas de gestión electrónica
A continuació recull els quatre nivells laborals actuals (p. 60):

- Director o Jefe del Archivo.
- Técnico Superior, Archivero (grupo A).
- Técnico Medio (grupo B).
- Auxiliar de Archivo (grupo C/D).

Però aquesta classificació no sembla molt clara. Prefereix utilitzar aquesta altra nomenclatura, més simple:

  • Gestor de Archivos y Documentos.
  • Administrador de Archivos y Documentos.

Tot seguit passa a la descripció de les funcions d'aquests perfils: les dificultats de les diferents tasques dins de les àrees funcionals, les competències professionals en relació a les activitats desenvolupades.

Per exemple, veiem quines són les competències dins de l'àrea funcional Gestió electrònica (p. 93):

  • Actualizar bases de datos
  • Analizar y describir los documentos mediante la redacción del registro normalizado de contenido informativo
  • Analizar, mantener y mejorar las bases de datos
  • Asistir al personal administrativo encargado de realizar las transferencias de documentos
  • Controlar y programar la digitalización de documentos
  • Digitalizar documentos
  • Gestionar documentos y archivos
  • Gestionar el repositorio de documentos
  • Implantar sistemas de gestión electrónica de documentos
  • Organizar y gestionar el archivo de imágenes

(Tot això, establert a partir de les valoracions dels enquestats, repetim-ho).

Segueix una sèrie de coneixements que haurien d'adquirir els dos perfils (els gestor i els administradors d'arxius i documents). Es presenten en blocs ordenats per priortats. Per exemple, els coneixements de prioritat màxima, adequats per als gestors són aquests:

  • Fondos y documentos de la Administración Pública.
  • Fondos y documentos de instituciones y empresas.
  • Sistemas y métodos de descripción y recuperación de documentos e información.
  • Régimen jurídico de los documentos y de los archivos.
  • Derechos de acceso a los documentos y a la información.
  • Sistemas de gestión electrónica de documentos.
  • Seguridad y criptografía de los documentos electrónicos.
  • Protección de datos.

L'estudi acaba amb unes conclusions generals i la bibliografia. Les conclusions comencen així (p. 122):


«La administración de documentos4 de y en las organizaciones, soportada en la ciencia Archivística, y pese a su relación con otras disciplinas y actividades, presenta rasgos de identidad que permite identificarla como una actividad profesional con entidad propia, tanto desde la perspectiva histórica como en el quehacer del ejercicio profesional.»

[...]

«La formación existente en los estudios universitarios, pese a la demanda profesional de archiveros en el sector público y en el privado, presenta claros niveles de insuficiencia y de escasa identidad proporcional a su realización profesional.» (p. 123)

En resum: un bon text per reflexionar sobre aquestes dues (?) professions.


Actualització (29.10.2011). Hi ha hagut més queixes sobre la manca de rigor del document que es comenta en aquest apunt, quan fa referència a la formació que s'ofereix a la diplomatura de Biblioteconomia i Documentació. Carmen Rodriguez, de la Universidad de León, va enviar un missatge a la llista Arxiforum el 28.10.2011, amb el títol «Respuesta al PERFIL OCUPACIONAL DE ARCHIVEROS Y GESTORES DE DOCUMENTOS». Argumenta que a la diplomatura d'aquella universitat s'hi donaven més crèdits d'Arxivística dels que diu l'estudi esmentat, i que hi havia assignatures tan vàlides per a un futur arxiver com per a un futur bibliotecari. Totalment d'acord.

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada