dilluns, 23 d’abril de 2012

Avui, Sant Jordi. Presència de Catalunya al món



Crec que Sant Jordi és de les diades de l'any més entranyables per a molts de nosaltres. Almenys jo, de jovenet (quan encara no sabia que acabaria estudiant per bibliotecari, als 14, 15, 16 anys...) fruïa passejant pels carrers cèntrics de Barcelona i anant de parada en parada amb l'avidesa de copsar totes les novetats, gaudint del bon temps que ja es comença a respirar en aquesta època de l'any i sentint l'aroma de les roses...

A iniciativa de la Generalitat de Catalunya, el 1995, la diada de Sant Jordi fou declarada per la Unesco Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor. I així ho podem llegir a la pàgina d'aquest organisme internacional, en un escrit signat per la directora general, Irina Bokova:

«The idea for this celebration originated in Catalonia (Spain) where it has become a tradition to give a rose as a gift for each book purchased.»

Constatem que Catalunya malda per treure el cap en el concert dels organismes internacionals. Si busquem amb el cercador Google la quantitat de pàgines web del lloc de la Unesco on apareix esmentada la paraula «Catalonia» ens trobem amb la bonica quantitat de 4.300 respostes, mentre que «Spain» apareix 93.200 vegades: una proporció d'1 a 21,7.

Baixant a l'àmbit bibliotecari, si repetim la cerca al lloc web de l'IFLA, trobem que «Catalonia» apareix citada en 876 ocasions, mentre que «Spain», en 1.530. En aquest cas la proporció no és tan distant. Per cada vegada que Catalunya apareix citada, Espanya ho és 1,7 vegades.

I en la vessant arxivística, si cerquem «Catalonia» al lloc web de l'ICA (International Council on Archives), recuperem 103 resultats, mentre que «Spain» dóna 1.230 pàgines. Tornem a allunyar-nos: per cada vegada que Catalunya és citada, Espanya ho és 11,9 cops.

No volem pas inaugurar una nova branca de la bibliometria, la «naciometria», ni treure conclusions precipitades: només hem volgut distreure'ns una estona.

Recordem ja per acabar la meritòria tasca del nostre Col·legi (i també, amb menys profusió, de la Biblioteca de Catalunya) d'anar traduint a la nostra llengua les directrius internacionals (vegeu els títols ja enllestits aquí: http://www.cobdc.org/publica/directrius/sumaris.html). Es tracta –de moment– d'una desena de treballs que són a disposició lliure de tots els professionals i del públic en general, i que situen Catalunya i el català al mapa de les llengües amb un corpus normatiu de caràcter tècnic.

I, més enllà dels documents, cal deixar constància de la presència de professionals catalans en els organismes d'abast internacional. A aquest tema ja vaig dedicar-hi una entrada: http://bib-doc.blogspot.com.es/search/label/pres%C3%A8ncia%20internacional

Bona diada de Sant Jordi... local i internacional!


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada