dilluns, 11 d’agost de 2014

Imatge estereotipada dels bibliotecaris

Un tema informal que apareix de tant en tant als fòrums de la nostra professió (tant si són virtuals com presencials) és la imatge típica que projectem els bibliotecaris a la societat. És un aspecte de la professió al qual segurament no se li ha de donar gaire importància, encara que és cert que pot influir –ni que sigui en una mesura molt petita– a despertar o a dissipar noves vocacions per a la nostra carrera.


Que del tema se'n parla i se n'escriu, no hi ha dubte. Mireu per exemple un recull de documentació publicat fa pocs dies per la biblioteca de la Facultad de Traducción y Documentación de la Universidad de Salamanca (el seu responsable, tot i que no consta, és el col·lega Julio Alonso Arévalo):
Imagen profesional del bibliotecario [en línia]. Salamanca: Universidad de Salamanca, Facultad de Traducción y Documentación, Biblioteca, 3 jul. 2014. [43] p. (Monográfico InfoDoc). <https://dl.dropboxusercontent.com/u/29684975/Monogr%C3%A1ficos/Imagenprofesional.pdf>. [Consulta: 6 agost 2014].
Inclou 103 entrades, ordenades alfabèticament, amb els resums originals si en tenen. Pràcticament totes les entrades corresponen a documents disponibles en línia: llibres electrònics o articles de revista, publicats entre 1998 i 2014. Tot seguit comento les entrades dels tres documents inclosos publicats el 2014, per constatar la vigència de la temàtica i el seu enfocament:

Kalsi, Anmol. «Pervasive myth or pop culture relic? [en línia]: college students' experience of the librarian stereotype». iConference 2014 proceedings, 2014, p. 598-604. <https://www.ideals.illinois.edu/bitstream/handle/2142/47413/256_ready.pdf?sequence=2>. [Consulta: 6 agot 2014].
Es recullen les opinions de set estudiants universitaris (de la University of South Carolina, als Estats Units) i s'analitzen les interaccions que tenen lloc als taulells de préstec i d'informació de la biblioteca. Els estudiants entrevistats manifesten no tenir cap sensació de por davant dels bibliotecaris (contràriament al que alguns estudis previs afirmen), però sí una certa reticència a interactuar-hi. Els estudiants confirmen alguns dels estereotips bibliotecaris (una professió bàsicament femenina, amb indumentària passada de moda i unes tasques bàsicament administratives), però no n'han experimentat d'altres, com l'actitud severa o intimidatòria. Al contrari, tenen una percepció dels bibliotecaris com de persones manyagues i fleumes («meek and feeble»). 

Pagowsky, Nicole; Rigby, Miriam E. (eds.). The librarian stereotype: deconstructing perceptions and presentations of information work. Chicago: Association of College and Research Libraries, 2014. xviii, 290 p. ISBN 978-0-8389-8704-9.
Més informació sobre el llibre a: http://www.alastore.ala.org/detail.aspx?ID=11057. Disponibles en línia el pròleg «Embracing the melancholy: how the author renounced Moloch and the conga line for sweet conversations on paper, to the air of “Second hand rose”», per James V. Carmichael Jr., i el capítol 1, «Contextualizing ourselves: the identity politics of the librarian stereotype», per Nicole Pagowsky i Miriam Rigby. <http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/booksanddigitalresources/booksmonographs/stereotype_Prelim.pdf>.
Es tracta d'una obra col·lectiva, en 12 capítols, que aborda de manera rigorosa aquest fenomen de la imatge estereotipada de la nostra professió.

Tewell, Eamon C. «"Punk-ass book jockeys" [en línia]: library anxiety in the television programs Community and Parks and recreation». Library philosophy and practice, paper 1060 (2-27-2014). 21 p. <http://digitalcommons.unl.edu/libphilprac/1060>. [Consulta: 5 agost 2014].
L'autor tria alguns episodis de dos programes de televisió d'Estats Units per il·lustrar la por que tenen alguns usuaris a fer servir les biblioteques, i treu conclusions sobre la imatge que els programes populars de televisió donen de les biblioteques. «Libraries have a long and well-documented history of appearances in film and television, manifestations that frequently are comprised of negative interactions or experiences» (p. 1). Segons l'autor (p. 16), hi ha dotzenes d'escenes televisives que presenten l'ús de les biblioteques com un obstacle psicològic, excepte quan els usuaris han rebut formació específica.

Com veieu, la cosa ve de lluny. Sobre el tema s'han escrit llibres i fins i tot hi ha llocs web dedicats. I si fem una cerca a Google imatges per «librarian stereotype», com suggeria Lluís Anglada en una piulada fa unes setmanes, ens trobem amb aquest conjunt de fotografies.

No totes són de dones antipàtiques; però la majoria no ens fan quedar massa bé. Tanmateix, com que de tot hi ha a la vinya del Senyor, davant d'aquests arquetips negatius també hi ha moviments contraris. Vegem-ne uns quants casos.

Hi ha un blog, al qual ja vam referir-nos fa bastant de temps, que està dedicat a mostrar el vestuari dels bibliotecaris, que lliurement el publiquen: Librarian wardrobe. Per cert, tot i que es tracta d'un web col·laboratiu, hem vist molt pocs col·legues catalans o espanyols. Tan sols un grupet de la Biblioteca Nacional, de Madrid. No hi haurà cap bibliotecari català que desitgi representar-nos dignament?

Aquí una altra iniciativa gràfica que ens deixa més ben parats. I unes reflexions crítiques sobre el fet de preocupar-nos tant per la imatge que projectem (en lloc d'estar més pendents de la feina que duem a terme).

Per acabar, contra la tendència majoritàriament poc afavoridora, una iniciativa que vol posar de relleu una imatge glamurosa del personal bibliotecari. Es tracta del cas real d'una biblioteca pública de Polònia, a la localitat de Morąg, d'uns 14.000 habitants, a la regió de Masúria. Es tracta d'un reportatge fotogràfic que treu el millor del personal. I aquí, el making of del reportatge.

No tindrem imitadors a Catalunya?

2 comentaris :

  1. Benvolgudes i Benvolguts,

    Des de la primera biblioteca que vaig trepitjar (allà pel segle passat, a l'escola on feia EGB) fins a les què més visito en aquests dies (les dels centres universitaris), passant per les municipals, les dels fons especialitzats i privats, i les tantes i tantes que he visitat pel món (i en són unes quantes), mai de jamai he trobat cap «persona rera el taulell» que respongui a cap imatge estereotipada d'una persona que treballa a la biblioteca.

    Ens al contrari: normalment el somriure discret, el to de veu moderat i l'ajuda han estat sempre la «moneda de pagament» a les meves preguntes. Gràcies a moltes i molts d'ells, els meus treballs s'han beneficiat d'una recerca eficient i ben feta, abans amb les fitxes de paper (ai, crec que les enyoro una miqueta) i ara actualment amb catàlegs impressionants que localitzen llibres amagats als fons bibliogràfics en qüestió de milisegons.

    No podria haver arribat com a persona, ni com a estudiant, ni com a professional, sense l'ajuda de força «persones de rera el taulell»: des d'aquí el meu més sincer agraïment.

    Bona feina!!! Seguiu fent-la, que ens fa falta (fins i tot, en l'era dels llibres digitals!).

    I, de tot cor, gràcies!!! (tantes com llibres hi hagi en cadascuna de les biblioteques de què en teniu cura).

    Una abraçada,


    AGUSTI C
    Barcelona 11 agost 2014

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel comentari, Agustí!

      La nostra satisfacció més gran és aconseguir usuaris tan satisfets i agraïts com vós.

      Fins aviat!

      Elimina