dimecres, 13 d’agost de 2014

Escriptors bibliotecaris

Els lectors assidus d'aquest blog recordaran una sèrie de quatre entrades dedicades a donar a conèixer la faceta bibliotecària de 25 personatges famosos. Des de Giacomo Casanova fins a Bud Spencer, han estat moltes les persones que són conegudes per una determinada professió o activitat, però que durant un cert període de la seva vida van estar treballant en una biblioteca.

Una font important per a aquella tongada de biografies breus va ser –tal com vaig citar en el seu moment– els articles d'Ángel Esteban publicats a la revista Mi biblioteca. Ara tenim la sort que l'editorial Periférica, de Càceres, que ens regala tot sovint amb llibres sobre llibres, acaba de publicar una recopilació de trenta biografies breus d'escriptors que van ser també bibliotecaris, a càrrec del mateix Esteban.


Esteban, Ángel. El escritor en su paraíso: treinta grandes autores que fueron bibliotecarios. Pról., Mario Vargas Llosa. Cáceres: Periférica, 2014. 376 p. (Largo recorrido; 63). ISBN 978-84-92865-92-5. 19,95 €.

És un llibre molt recomanable per als bibliotecaris o futurs bibliotecaris. De lectura amena, prosa ben construïda, presentació tipogràfica amable i font de cultura parabibliotecària.

Ángel Esteban del Campo, nat el 1963 a Saragossa, és catedràtic de literatura hispanoamericana a la Universidad de Granada i compta amb una llarga trajectòria docent i investigadora. En aquest llibre, com havia començat a fer amb els articles esmentats abans, resumeix la biografia de 30 escriptors de tots els temps i totes les cultures que, en algun moment de la seva vida, van treballar en alguna biblioteca.

Els presenta per ordre alfabètic: Reinaldo Arenas, Benito Arias Montano, Georges Bataille, Jorge Luis Borges, Robert Burton, Lewis Carroll, Giacomo Casanova, Rubén Darío, Leandro Fernández de Moratín, Gloria Fuertes, Bartolomé José Gallardo, Johann Wolfgang von Goethe, els germans Grimm, Paul Groussac, Martín Luis Guzmán, Juan Eugenio Hartzenbusch, Hölderlin, Stephen King, Marcelino Menéndez Pelayo, Robert Musil, Juan Carlos Onetti, Eugeni d'Ors, Ricardo Palma, Georges Perec, Charles Perrault, Marcel Proust, Alexander Solzhenitsyn, August Strindberg, José Vasconcelos i Mario Vargas Llosa.

Entre tots ells ens toca més de prop, com haureu imaginat, Eugeni d'Ors, que si bé no va treballar pròpiament de bibliotecari, no hi ha dubte que tingué un paper decisiu en el muntatge del sistema primitiu de lectura pública de Catalunya, amb la planificació i organització de l'Escola Superior de Bibliotecàries, els edificis i els espais de les biblioteques populars i l'establiment de la futura xarxa d'aquestes biblioteques.

El darrer paràgraf d'aquesta biografia és un elogi de la tasca endegada per d'Ors i per la situació actual de les biblioteques a casa nostra (potser una mica exagerat?):
Esos centros creados por d'Ors supusieron el embrión del magnífico sistema actual de las bibliotecas de Cataluña. No en vano esa región de España es hoy por hoy la más culta con diferencia, y donde un amplio sector de la población lee libros con asiduidad y visita los centros donde puede acceder a una abultada bibliografía en cualquier campo del saber. (p. 274).

Si el llibre té èxit (com esperem vivament) i l'autor té ganes (cosa que no dubtem en absolut) se'n podrà fer una nova entrega, amb altres escriptors que no han entrat en aquesta primera sèrie. Per exemple: Núria Amat, Anatole France, Gotthold Ephraim Lessing, Manuel Machado, Joana Raspall, Joan Salvat-Papasseit, Friedrich von Schiller, Julio Travieso... El llibre acaba amb la bibliografia consultada (56 títols).


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada