dijous, 27 de desembre de 2012

Manquen estudiants? Busquem-ne els motius

Com potser sabreu, al grau d’Informació i Documentació de la Universitat de Barcelona hem sofert una davallada en el nombre de matriculacions, fins al punt que no es cobreixen totes les places que s’ofereixen (120 places de nou accés cada curs). Aquest bloc va néixer a partir d’aquesta inquietud, amb l’afany de contribuir a donar a conèixer la professió de bibliotecari, per tal que les inscripcions al grau augmentessin.

Així, en aquest bloc es donen a conèixer la varietat de perfils professionals a què dóna peu el grau d’Informació i Documentació, tant les feines tradicionals, com la de bibliotecari, com també les més modernes, com la de community manager. També hem volgut transmetre les bondats de la nostra professió (en totes les seves manifestacions) i els èxits socials que assoleixen els diversos serveis que portem a terme.

Aquest mal nostre de la baixa matrícula també el pateixen d’altres carreres, amb les quals compartim el fet que els qui l’acaben obtenen ràpidament feina, i feina ben gratificant. És el cas de les enginyeries relacionades amb les tecnologies de la informació i la comunicació, que a Catalunya, en els darrers deu anys, han vist disminuir la matrícula un 46 %: de 4.193 estudiants matriculats el curs 2001-2002, han passat a 2.278 el curs 2009-2010 (informació extreta de les p. 9-10 de la publicació que comentarem tot seguit).

Avui ens fem ressò d’un treball que estudia els motius que fan que els estudiants de secundària i batxillerat no es decideixin per les carreres «típicament anomenades de ciències». El nostre grau d’Informació i Documentació no és una carrera «típicament anomenada de ciències», però crec que la lectura d’aquest estudi ens pot donar una mica de llum sobre la nostra mancança d’estudiants.

En una entrada anterior ja vaig fer referència a un altre estudi sobre la poca matrícula en la nostra àrea: http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/10/el-futur-vist-des-daustralia.html.

Coberta del treball ressenyat
Factors influents en l’elecció d’estudis científics, tecnològics i matemàtics [en línia]: visió dels estudiants de 3r i 4t d’ESO i Batxillerat. [S.l.]: Everis: e-Motiva, [2012]. 102 p. <http://www.everis.com/catalonia/WCLibraryRepository/Factors%20influents%20eleccio%20estudis%20CTM.PDF>. [Consulta: 23 des. 2012].
Estudi realitzat amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. La motivació que l’ha fet possible és la constatació que any rere any disminueix el nombre d’estudiants de les carreres «de ciències». Aquesta tendència no és només a Catalunya, sinó arreu del món.

Un primer moment de la vida de l’estudiant en què aquesta davallada es produeix és el moment que l'alumnat d’ESO han de triar la modalitat de batxillerat a cursar. En els darrers deu anys (de 2001 a 2009), el nombre d’estudiants que trien la modalitat de Ciències i Tecnologia ha disminuït un 19 %.

El paràgraf següent de l’estudi el podríem subscriure, prèvia adaptació al nostre àmbit:
«Ens trobem, per una banda, amb un interès creixent per la ciència i la tecnologia [en la societat en general] i una indústria amb una demanda no satisfeta de professionals que troben bona feina amb facilitat, i per l’altra, una caiguda sostinguda en el nombre d’estudiants que opten per un itinerari CTM [científic, tecnològic i matemàtic]. La pregunta, doncs, és obligada: per què?» (p. 10)
Nosaltres podríem afirmar, en paral·lel, que ens trobem, per una banda, amb una importància cada vegada més gran a la societat actual (a l’Administració, a les empreses, entre la ciutadania) de la gestió de la informació i la documentació, i unes possibilitats professionals molt àmplies, tant clàssiques com innovadores i, per l’altra, una caiguda sostinguda del nombre d’estudiants que opten pel nostre grau. Per què?

Com que aquest fenomen no és pas local ni tampoc d’avui en dia, ja s’han endegat altres estudis a una escala àmplia, que han arribat a determinades conclusions. Diversos estudis –citats a la p. 10 de l’informe i a la bibliografia final, amb 20 entrades– apunten com a causes possibles d’aquesta davallada: els plans d’estudis d’aquestes carreres, la metodologia docent, la formació del professorat, el seu coneixement de les noves sortides professionals, i la imatge social de les professions d’aquest àmbit.

Però els estudis publicats fins ara no han tingut en compte una visió que sí que contempla el treball que comentem: l'opinió dels joves protagonistes. Interessant perspectiva.

Els objectius d’aquest treball són:
  • Conèixer les variables que més influeixen en la manca de vocacions científiques, tecnològiques i matemàtiques entre els alumnes.
  • Conèixer els elements clau del procés d’elecció d’itinerari formatiu i professional dels estudiants: criteris, moments crítics, agents i factors que més hi influeixen.
  • Contribuir a focalitzar els esforços i enriquir les possibles vies d’actuació per potenciar aquestes vocacions.
Per portar-lo a terme s’ha dut a terme primer de tot un coneixement del context: la situació de les assignatures estudiades als plans d’estudis, s’ha comparat la realitat catalana amb altres contextos geogràfics, etc. Tot seguit s’han mantingut entrevistes amb 19 experts i professionals implicats (els seus noms són citats en un annex) i amb grups d’estudiants des de tercer d’ESO fins a segon de batxillerat. Finalment s’ha adreçat un qüestionari a una mostra representativa de l’alumnat (les preguntes del qual es troben en un annex).

Pel que fa al qüestionari, cal tenir en compte que el total de centres existents a Catalunya (que imparteixin ESO i almenys un grup de batxillerat) és de 661, amb un total de 297.720 estudiants matriculats. La mostra, estratificada, s’adreçà a un total de 4.704 estudiants (2.666 d’ESO, 1.066 de batxillerat científic i 972 d’altres batxillerats), de 32 centres (que són citats en un annex).

Dels aspectes analitzats en el qüestionari n’hi ha uns quants que ens agradarà de conèixer:
  • Quina seria la decisió [sobre els estudis post-ESO]? (en el moment de l’enquesta)
  • Qui influeix en la decisió? Qui més o qui menys? Família, tutors, professors, amics...
  • Informació... (de qui es rep, per quins canals o activitats, claredat, utilitat,…):
    • ...sobre els itineraris
    • ...sobre les carreres universitàries
    • ...sobre les sortides professionals
  • Què o qui t’ajudaria a prendre una millor decisió?
  • Imatge de les carreres i professions CTM
Un detall metodològic: en cap moment de l’estudi s’esmenta les dates en què s’ha portat a terme; però hi ha bibliografia citada del 2012, per tant hem de pensar que és ben actual.

Si passem a les dades més significatives aportades pel treball, constatem que el 33 % dels estudiants d’ESO que contesten l’enquesta declaren ser partidaris d’escollir batxillerat (o cicles formatius de grau superior) de caire científic, mentre que un 51 % opten per altres opcions i un 16 % encara no ho saben segur (p. 27 i següents).

Un apartat que crec que és interessant per a nosaltres és el que pregunta sobre els motius existents per a l’elecció d’estudis. Els alumnes van respondre les següents motivacions principals (p. 32 i següents):
  • «Exercir la professió desitjada» (69,4 %); 
  • «Fer la carrera desitjada» (65,6 %); 
  • «Contingut del estudis» (56,5 %); 
  • «Continuar estudiant sigui com sigui» (62,3 %); 
  • «Guanyar molts diners» (56,9 %); 
  • «Trobar feina amb facilitat» (5,1 %); 
  • «El prestigi dels estudis» (50,9 %).
A partir d’aquestes dades podem inferir que el fet que la nostra professió i la nostra carrera no siguin prou conegudes és el factor principal de la manca d’èxit del nostre grau. Si acceptem això, convindrem que el que convé és dur a terme accions per fer-nos més visibles a la societat.

Un altre aspecte demanat a l’estudi que estem comentant és les influències que han rebut els alumnes per prendre la seva decisió (p. 34 i següents). Reprodueixo els agents principals:
  • «Pares» (58,9%); 
  • «Informació d´Internet» (42,3 %); 
  • «Tutors/es» (34,7 %); 
  • «Germans/es» (33,0 %), 
  • «Programes vistos a TV» (31,5 %); 
  • «Amics / amigues» (30,6 %); 
  • «Xerrades informatives, taules rodones...» (26,2 %); 
  • «Professionals en exercici» (25,6 %).
Aquesta informació ens dóna pistes molt clares dels destinataris, els canals i els mitjans amb què hem de dur a terme les nostres accions divulgatives.

Un altre apartat de força interès és el que demana factors que podrien haver ajudat els alumnes a prendre una millor decisió de formació futura (copio només alguns dels factors) (p. 37).
  • «Més informació sobre les sortides professionals» (56,9 %); 
  • «Parlar amb professionals en exercici» (48,0 %); 
  • «Visitar empreses o institucions» (43,9 %); 
  • «Parlar amb estudiants universitaris» (42,4 %).
Crec que podríem prendre aquest guió com l’esquelet d’un pla d’acció.

Passant ja al capítol de les conclusions, en voldria destacar alguna que, amb les oportunes adaptacions, ens podríem aplicar a Informació i Documentació (p. 80).
«5.7 Reptes per a l’increment de vocacions CTM. A partir dels resultats de l’estudi, s’identifiquen quatre grans reptes per l’increment de vocacions en l’àmbit CTM:
  • Incrementar l’interès i la motivació per les CTM a l’educació primària i fer més atractives les matemàtiques, tecnologia, física i química a l’ESO.
  • Millorar l’orientació sobre els estudis CTM a l’ESO. A banda de la tasca de les famílies cal potenciar la influència positiva dels tutors, orientadors, visites, etc. 
  • Aconseguir tant a la primària com a l’ESO trencar l’efecte pigmalió autolimitant sobre CTM (“tu no ets capaç”) i potenciar el gust per aprendre CTM, fomentar el cercle “m’agraden; se’m donen bé; em sento capaç”.
  • Aconseguir canviar l’estereotip masculí dels estudis d’Enginyeries i Informàtica. Fer més visibles els models i referents de dones en aquests àmbits.»

Si intentem traslladar aquests reptes al nostre camp veurem que el primer és molt difícil d’aplicar, tenint en compte que no hi ha cap assignatura a primària ni a ESO que estigui relacionada directament amb la nostra carrera. El segon repte sí que el podríem assumir perfectament. Els dos darrers no s'apliquen, en el nostre cas. A tot això s’hi suma l’estat molt millorable en què es troben les biblioteques escolars...

Tenim feina, tots plegats!

4 comentaris :

  1. Jo crec que un dels problemes és el propi nom del grau "Informació i Documentació" que encara aporta més confussió. ¿Per què s'ha tret el terme "biblioteconomia"? És com si fes vergonya fer referència a la tasca bibliotecària. Cal trobar un altre nom al grau que inclogui l'arrel "biblos", perquè no pot ser "Grau en Biblioteconomia i Documentació"? No ho puc entendre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola,

      Moltes gràcies pel teu comentari!

      Jo crec que ningú s’avergonyeix de la feina que fem els bibliotecaris a les biblioteques; tot al contrari!

      Estarem d’acord, tanmateix, que en les darreres dècades la nostra professió s’ha obert molt a altres activitats laborals que no estan vinculades directament amb les biblioteques ni amb els llibres. Deu ser per aquest motiu que quan fou el moment de reformular els estudis, arran de la reforma general dels ensenyaments universitaris, es va optar per un nom més genèric per al grau, que abracés tant les tasques típiques a les biblioteques com tot el conjunt de les noves feines que anaven sorgint. Es va creure que «Informació i Documentació» respondria a aquestes expectatives.

      En una altra entrada d’aquest bloc vaig explicar i documentar aquest procés: http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/08/bibliotecari-un-nom-passat-de-moda.html.

      El problema (si es vol qualificar així) de la denominació dels nostres ensenyaments va lligat al de la denominació de la nostra professió (si és que es vol considerar que n’hi ha una, de professió). El títol d’aquest bloc és una declaració de la meva visió de les coses. No hase falta dises más, com deia el filòsof...

      Elimina
  2. Jo ja me perdonarà, però segueixo pensant que aquest grau hauria de ser una especialització de l'enginyeria informàtica de gestió. I a part, en el mateix discurs de SalvemlaRotonda, hi hauria d'haver una carrera o un màster de biblioteconomia com a tal.

    Salutacions cordials i molt bona feina

    ResponElimina
  3. El meu cas és aquest: diplomada en Biblioteconomia i Documentació, no puc permetre graduar-me perquè a més d'haver de pagar totes les convalidacions d'assignatures que ja he pagat, he fet i superat en el seu moment (que això ja no ho entenc), hauria de matricular-me de les noves assignatures com si fos una segona carrera (és a dir amb un recàrrec econòmic). Quan els estudiants de Diplomatura prenien la decisió de continuar i fer la Llicenciatura crec que no pagaven com a segona carrera...

    Salutacions

    ResponElimina