dijous, 25 d’abril de 2013

A les biblioteques no es crida, si us plau!

El silenci ha passat a ser, en la societat moderna, un bé escàs. Semblaria com si ens fes por enfrontar-nos a no tenir estímuls auditius... potser s’apareixerien els nostres fantasmes? El fet és que hi ha gent que tot el dia està escoltant música, tertúlies polítiques, programes esportius... tant a casa com al metro, i moltes vegades ni hi presten atenció, només és un soroll de fons.

Algunes persones són ben poc tolerants al soroll ambiental. A la ciutat pot resultar difícil fugir de la televisió del veí de sobre, de la música caribenya del col·lega del davant o la fressa provocada per altres membres de la família. En algunes ocasions trobar un espai de silenci i tranquil·litat pot resultar necessari.

Les biblioteques (com els museus i les esglésies) de sempre han estat un reducte dels amants del silenci. Aquesta característica tothom la té força interioritzada. Tant és així, que fins i tot és motiu de bromes. A continuació, tres mostres d'aquesta línia d’humor.

Què és el millor de les galetes Oreo: la crema o la galeta?





Un de clàssic: la noia rossa que entén com s’ha de comportar a la biblioteca:





I finalment una figureta que representa una bibliotecària «clàssica» que fa el senyal que callem, amb el gest típic d'acostar-se el dit a la boca. No és entranyable?

Aquí en trobareu més detalls: http://www.mcphee.com/laf/


Bibliotecaris, recordem: mantinguem el silenci a la biblioteca!

4 comentaris :

  1. Ummm... el silenci a la biblioteca, un tema força controvertit últimament.
    M'hi he trobat els últims mesos que he voltat una mica per diferents biblioteques, fora de la que treballo habitualment, que el silenci a la biblioteca no es pressuposa. Algunes s'han rendit pel que fa als mòbils, ja no es barrallen amb els usuaris, ho deixen estar. D'altres discuteixen, argumenten i raonen amb els usuaris tot el que calgui i més per aconseguir que els mòbils estiguin calladets.

    L'altre reducte polèmic es troba a la sala infantil. Quin és el nivell de soroll que hem de permetre quan tenim usuaris com els bebès que no són capaços d'entendre el concepte silenci a la biblioteca? Si a la zona de petits lectors no podem exigir silenci, uns quants metres més enllà podem exigir als preadolescents que fan deures que ells sí estiguin ben calladets?

    És un no parar pedagògic a la sala infantil, però no em cansaré mai de fer entendre que la biblioteca és un dels darrers llocs on podem gaudir del silenci i que l'hem de conservar com sigui.

    Feu-me callar que no paro! :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Iris!

      Tots estarem d'acord que a la majoria de biblioteques hi ha d'haver espais amb una certa tolerància al soroll. Especialment a les escolars i universitàries: en aquestes s'hi han de poder trobar grups d'estudiants per fer treballs en grup. I com tu dius, els nens més petits són sorollosos de mena... Però sempre que sigui possible s'ha d'assegurar espais de màxim silenci per als usuaris que ho necessitin.

      Fins ara,

      Elimina
  2. Jo vull una nina d'aquestes...! :)
    (i de les Oreo, em quedo amb la part blanca: la part negra és horrorosament seca!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo havia vist aquestes bibliotecàries de plàstic fa cosa de 7 o 8 anys a la botiga de decoració Vinçon, del passeig de Gràcia... Imagino que ja no hi són...

      Fins aviat,

      Elimina