dilluns, 28 de juliol de 2014

Pobres resultats de la preinscripció per al curs 2014-15

Malauradament, les dades de la preinscripció d'enguany per al grau d'Informació i Documentació de la UB segueixen la tònica a la baixa dels darrers anys. De l'Oficina de Preinscripció han enviat la llista dels estudiants que han triat el nostre grau en primera opció: 29 persones. L'any passat en foren 56. En dies futurs arribaran les llistes dels admesos provinents de reassignacions: aquells estudiants que no han pogut entrar a les seves opcions preferents (per manca de nota) i que es podran matricular al nostre grau perquè l'havien demanat com a opció secundària.


Les dades dels que desitgen cursar el grau a la UOC no es coneixen. Per accedir a aquesta universitat privada no cal fer preinscripció: tothom qui vol s'hi pot matricular (i en diversos períodes de l'any).

Les raons possibles d'aquesta manca d'èxit les hem apuntades en altres ocasions:
  • Gran quantitat d'oferta on triar: l'estudiant que ha fet la preinscripció enguany ha pogut optar entre 441 possibilitats (si comptem tots els ensenyaments que s'ofereixen en totes les universitats; l'any passat eren 421). Això provoca que (amb els estudiants de primera opció) 197 estudis no hagin omplenat les places que s'oferien, cosa que representa quasi la meitat dels ensenyaments (46,79 %, el mateix percentatge que l'any passat). Tanmateix, això cobreix el 70,14 % de les primeres preferències dels estudiants.
  • Manca d'identificació del nom del grau amb la professió a què dóna lloc. Aquest punt no és de fàcil solució. Si «Biblioteconomia i Documentació» semblava per a molts paraules difícils de pronunciar o que evocaven excessivament les biblioteques com a lloc de treball, «Informació i Documentació» poden resultar conceptes massa ambigus.
  • Imatge desfigurada o imprecisa de la professió. Si bé la figura professional del bibliotecari està ben consolidada, el grau actual dóna peu a un ventall molt gran d'activitats relacionades amb la gestió de la informació i documentació de difícil percepció per part dels estudiants de batxillerat.
A tot això s'hi afegeixen unes dades generals que cal tenir en compte: enguany s'han preinscrit (en la convocatòria de juny) 45.226 estudiants (1.812 menys que l'any passat). Mentre que el nombre de places a cobrir ha augmentat lleugerament: 39.884 (105 més que l'any passat).

No serveix de consol, però no està de més saber que altres graus han tingut també una demanda comparable amb la nostra (de baixa). Mentre d'altres han rebut moltes preinscripcions. Per exemple, la tercera opció amb més demanda de tot Catalunya ha estat Psicologia de la UB, amb 954 preinscrits (per a 480 places disponibles), o els Estudis d'Arquitectura de la UPC, que ha tingut 453 preinscripcions (per a 380 places disponibles); el grau de Periodisme de la UAB el volien estudiar en primera opció 363 estudiants (s'hi ofereixen 280 places), i Comunicació Audiovisual a la UPF ha estat la primera preferència de 319 persones (només n'hi caben 80).

Com es pot comprovar, la tria dels estudiants no té molt en compte les possibilitats reals de trobar feina. Potser prima més la moda, el prestigi social de la professió...

Les accions de difusió que es porten a terme des de la Facultat i el Col·legi sembla que no han tingut l'èxit desitjat. Ni el vídeo promocional, ni el Premi de Recerca ni els mitjans de difusió habituals (pàgines web institucionals, blogs com aquest, presència a les xarxes socials, etc.) tampoc no han servit de gaire.

Caldrà trobar noves aliances i determinar noves estratègies per obtenir uns millors resultats en el futur.

9 comentaris :

  1. Realment és un problema... i sap greu, sí.
    Hi ha massa oferta. Això és com la tele, abans només hi havia menys canals (no parlo de l'epoca dels 2 cansals, sinó de quan teníem set: sis més el plus). Era fàcil que tothom veiés els mateixos canals. Ara n'hi ha molts i tot i que els índex d'audiència apunten sovint als principals, és fàcil que hagin perdut quota (per altres canals o per l'irrupció d'internet i la facilitat de tenir televisió a la carta). Bé, era només un exemple.
    A veure què passa....

    ResponElimina
  2. Gràcies pel comentari, E.

    Sí, coincideixo amb tu que hi ha massa oferta. Per un cantó, hi ha graus dedicats a temes ben específics, com per exemple "Nanociència i Nanotecnologia" (us imagineu estudiar quatre anys això?). Per altra banda, hi ha una àmplia oferta de graus per als quals no hi ha sortides laborals. Per exemple, graus amb la paraula "comunicació" se n'ofereixen 12, més 4 amb la paraula "periodisme".

    En canvi, cada any (en els darrers anys) hi ha una miqueta més de graus que l'any anterior. Enguany, 441 enfront dels 421 de l'any passat. Quan, de fet, han fet la preinscripció una mica menys d'estudiants que l'any passat...

    Potser els equivocats som nosaltres. En lloc de reflexionar sobre la planificació universitària ens ho passaríem millor buscant una altra feina...

    ResponElimina
  3. Ja, el problema serà que hi ha molta oferta!

    I què oferiu que pugui engrescar als estudiants de batxillerat?

    Seguiu ensenyant tècniques rutinàries de segles passats que ja fan les màquines molt millor i no prepareu als estudiants per comprendre, programar i gestionar aquestes mateixes màquines.

    Això és el que passa, $bcompany.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Anònim, pel teu comentari.

      Veig que també estàs preocupat pel futur de la professió i que fas propostes constructives.

      Fins aviat!

      Elimina
  4. Totalment d'acord. Programació i veure què hi ha darrera els sistemes és algo que no es veu massa o gens a la carrera!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord amb tu. Ho comento des de fa anys en aquest blog:
      Juliol 2012
      Juny 2012
      Agost 2011

      Tanmateix, no es pot dir que en el pla d'estudis actual del grau hi hagi poca formació tecnològica. D'assignatures que tenen les tecnologies com a nucli del seu programa, en podríem identificar ben bé una desena, que representen un 25 % del total, aproximadament. (Sense comptar que en pràcticament totes les assignatures la tecnologia és una eina instrumental de treball.)


      Elimina
    2. ¿Cuántos bibliotecarios salen de la facultad sabiendo cambiar una DHCP a ip fija?

      ¿Cuántos son capaces de conectar con una base de datos en servidor usando una terminal e insertar sentencias?

      ¿Cuántos pueden constuir un estilo nuevo para Zotero?

      Elimina
    3. El coneixement sobre servidors i IP es dóna fonamentalment a l'assignatura Sistemes de gestió automatitzada II, de tercer curs. Del programa Zotero se'n parla a primer, a Cerca i ús d'informació.

      Jo no crec que un bibliotecari hagi de saber administrar xarxes informàtiques. Aquesta és una competència de l'enginyeria de telecomunicacions. Els bibliotecaris, com a «enginyers del coneixement» hem de saber comprendre l'entorn de la informació, dissenyar els fluxos d'informació, afegir valor a la informació i facilitar la resolució de problemes...

      Exagerant anecdòticament, podríem dir que els bibliotecaris tampoc hem de saber construir els edificis de les biblioteques o els arxius (però sí planificar-los i dissenyar-ne els usos), ni imprimir llibres o revistes (però sí organitzar-ne i optimitzar-ne els continguts), etc.

      Les competències que s'esperen d'un bibliotecari es poden trobar al document Título de grado en Información y Documentación (p. 59-65, i també –amb més detall– a les p. 165-166).

      Seguim.

      Elimina
  5. "Aquellos trabajadores cuyas habilidades han sido incorporadas a los ordenadores modernos tienen poco que ofrecer en el mercado de trabajo y ven como sus salarios se reducen y su futuro se ensombrece."

    Brynjolfsson, Erik, y Andrew McAfee. La carrera contra la máquina: Cómo la revolución digital está acelerando la innovación, aumentando la productividad y transformando irreversiblemente el empleo y la economía. Antoni Bosch editor, 2013.

    ResponElimina