Una de les característiques dels professionals del nostre àmbit és la varietat de tasques que duem a terme i els contextos diferents en què fem feina. És lògic: la informació i la documentació són presents i necessaris en quasi tots els àmbits de l'activitat humana: des de l'escola, la recerca, les diferents professions, la producció industrial, l'oci...
En molts d'aquests àmbits la professió bibliotecària hi és present des d'antic. I no penso que el nostre origen sigui l'any 1915, quan la Mancomunitat de Catalunya funda l'Escola Superior de Bibliotecàries, embrió de l'actual Facultat. Parlo de molts segles enrere.
Segons una campanya promocional del Col·legi del 2006, els bibliotecaris portem a terme el segon ofici més antic del món. N'hi ha una presentació al
Document núm. 161.
Ara bé, aquesta veterania també se l'atribueixen altres professions o activitats:
Arquitectes («L’arquitecte, la segona professió més antiga del món», llegim
en el web d'una assignatura de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura La Salle).
Contrabandistes («L'exercici del contraban, la segona professió més antiga del món» diu Assumpta Montellà al seu llibre
Contrabandistes de la llibertat (Barcelona: Ara Llibres, 2009), citada per Marta Planes
al seu bloc).
Espies (En un
escrit anònim d'una web que parla sobre el Museu dels Espies de Washington, es diu «El recorregut del museu repassa l’historia [sic] de la segona professió més antiga de la humanitat, des dels grecs fins a l'actualitat»).
Mercenaris («Probablement, el segon ofici més vell del món» diu Carles Ribera referint-se a aquesta activitat, a
El punt Avui).
Periodistes (Així ho diuen, entre d'altres, Xavier Rius en un escrit a
e-noticies.com i David Castillo al diari
Avui en un article del 2008).
Polítics (Ronald Reagan, antic president dels Estats Units, va pronunciar aquesta frase: «Politics is supposed to be the second-oldest profession», que ha estat recollida per molta gent, per exemple Ramon Camats
al seu bloc).
Recaptadors d'impostos («És possible que la feina de recaptador d’impostos sigui la segona professió més antiga de la humanitat» comenta Xavier Martínez Gil
en un bloc acollit per
La vanguardia).
Sigui com sigui, no hi ha dubte que els bibliotecaris venim de lluny. De tan lluny, que la nostra imatge arrossega estereotips del passat, i no hem sabut incorporar en aquesta projecció social les tasques que avui en dia també duem a terme.
També tenim una mica de dificultat a trobar un nom que designi la nostra professió d'una manera genèrica i amb el qual tots ens sentim còmodes. D'aquest tema ja en vaig parlar molt al començament d'aquest bloc:
http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/08/bibliotecari-un-nom-passat-de-moda.html
La postura que ara per ara defenso (però per la qual no estaria disposat a perdre la vida) és la de revitalitzar el nom de «bibliotecari» com a designador global de les nostres professions i activitats variades, procurant que porti associada una imatge moderna i innovadora, tal com li escau. Però això és feina de tots...
Tota aquesta llauna de discurs ha estat motivada per una lectura d'estiu. No em pregunteu per què, estic repassant les actes del congrés de l'IFLA de 1955, que va tenir lloc a Brussel·les. El lema d'aquell any fou «The tasks and responsibilities of libraries and documentation centres in modern life». El primer escrit que s'hi recull porta per títol «The international aspects of the theme» i és signat per Douglas W. Bryant. Bryant era un bibliotecari nord-americà, que va començar com a auxiliar a la biblioteca de Harvard el 1952, de la qual el 1965 n'esdevingué bibliotecari i, més tard, entre 1972 i 1979, fou director del sistema de les biblioteques d'aquella universitat. Amb el seu nom es concedeixen anualment uns ajuts econòmics per a la recerca, adreçats al personal de la biblioteca.
Mr. Bryant utilitza aquest sentit extensiu de la paraula «bibliotecari» per referir-se al conjunt de les professions. Reprodueixo les seves paraules en l'escrit de presentació del congrés de l'IFLA de 1955:
«Librarians –and throughout this statement I use this word in its broadest sense to include also documentalists, bibliographers, archivists, et al.– are realizing more and more that it is no longer enough to acquire and to catalogue their materials without further emphasis on service».
Ho trobareu a International Congress of Libraries and Documentation Centres (1955: Brussel·les).
Congrès international des bibliothèques et des centres de documentation: Bruxelles, 11-18 septembre 1955. La Haye: Martinus Nijhoff, 1955. Vol. 1, p. 27. Volum localitzable a la biblioteca de la Facultat:
http://cataleg.ub.edu/record=b1687087~S1*cat
Ja sé que això no té gaire valor; però m'ha fet gràcia trobar antecedents de la meva visió de les coses.
Per acabar l'entrada, una referència ben d'actualitat i que té relació amb aquesta visió integradora de la professió: fa pocs dies s'ha fundat a Madrid l'Asociación Profesional de Archiveros, Bibliotecarios y Documentalistas de Madrid (Asociación ABDM). El seu objectiu és «ayudar a la creación [de] un colegio profesional de archiveros, bibliotecarios y documentalistas en el ámbito de la Comunidad de Madrid»:
http://www.abdm.tk
Sobta un pèl la creació d'aquesta nova entitat, tenint en compte que ja fa bastant de temps que existeix la Plataforma para la Creación del Colegio Profesional de Archiveros, Bibliotecarios y Documentalistas de Madrid:
http://coabdm.wordpress.com/. (També amb aquest enfocament aglutinador.)
A veure si acaben tenint èxit.
