No podem deixar que se'ns escapi cap oportunitat. Per això hem de tenir tots els fronts oberts. Un d'ells, la nostra presència a les xarxes: Linkedin, Facebook i Twitter són les plataformes que més poden servir-nos per ser trobats per una empresa que desitgi un professional tan ben preparat com nosaltres.
I la nostra presència a les xarxes ha de ser acurada, condicionada pel nostre objectiu. Quina és la imatge que volem projectar? Què volem que se sàpiga de nosaltres? Què volem que pensin de nosaltres? En uns moments en què la competència pels llocs de treball pot ser alta, cal tenir cura de tots els petits detalls.
Per ajudar-nos a pensar sobre el tema, us convido a llegir una petita entrada del blog Geek's room, amb uns consells fàcils per tenir una bona presència a Twitter:
http://geeksroom.com/2013/09/como-crear-el-mejor-perfil-posible-para-twitter/78707/
Fa temps vaig dedicar una altra entrada en aquest mateix blog sobre el mateix:
http://bib-doc.blogspot.com.es/2011/11/consells-per-trobar-feina-amb-twitter.html
I a l'Observatori professional, del Col·legi, també en van parlar fa uns mesos: http://www.cobdc.net/observatori/mercat-laboral/us-de-les-xarxes-per-buscar-feina/
Jo no tinc Facebook ni Twitter. No m'agrada proporcionar cap mena d'informació personal a la xarxa. Com ho hem de fer les persones com jo?
ResponEliminaHola,
EliminaÉs una opció ben legítima no compartir informació personal a la xarxa. I crec que en general hauríem de ser més prudents a l'hora de parlar de nosaltres mateixos en públic.
(Mira aquesta entrada d'avui al blog d'Enrique Dans (fa por): http://www.enriquedans.com/2013/10/una-red-demencial-para-un-mundo-disfuncional.html).
Hi ha algunes alternatives per «mirar» i «no ser vist»:
-Crear un compte amb un nom imaginari;
-Restringir l'accés de visitants als teus comptes.
(Amb Twitter, per exemple, hem d'anar a: Configuració > Seguretat i privacitat > Protegeix les meves piulades. D'aquesta manera, impedim que qualsevol persona ens segueixi. Si algú vol seguir-nos, rebrem una notificació per acceptar-lo o no. I només aquells que tu aprovis rebran els teus tuits. Els teus tuits no estaran disponibles públicament.)
(Amb Facebook, a partir de la «rodeta»: Configuració de privacitat > Eines i configuració de privacitat. Pots decidir qui veu les teves coses: tothom / només les teves amistats / només tu)
Això és com tot: si no vols que et vegin, no et veuran. Però si jo estigués buscant feina, preferiria que la gent em tingués present!
Sort!
És aquest el problema: un peix que es mossega la cua. Si no m'agrada proporcionar informació personal i bloquejo o falsejo els comptes, de fet és com si no hi fos, perquè segueixo sent invisible. Per tant, la finalitat de fer-me'n un (ajudar a trobar feina) no l'aconsegueixo. És a dir, o hi ets, i dones tota la informació, o no hi ets, perquè de tota manera no serveix de res. En fi...
EliminaGràcies per respondre!
Hola,
EliminaRealment, tot no es pot tenir... Però amb un compte de Twitter «anònim» (actiu, però sense donar dades teves) podries, si més no, seguir entitats que informen de feines. Per exemple:
SEPE (Servicio Público de Empleo Estatal): https://twitter.com/empleo_sepe
I, sobretot, els canals que t'interessessin del SOC (Servei d'Ocupació de Catalunya): http://www.gencat.cat/feinaactiva/twitter/
També podries seguir altres comptes que no tenen com a finalitat difondre ofertes de feina, però sí informar del «món de les biblioteques», com a mitjà per estar al dia...
Per exemple:
-Consorci de Biblioteques Públiques de Barcelona: https://twitter.com/BibliotequesBCN
-Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona: https://twitter.com/bibliotequesXBM
-Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya: https://twitter.com/bibliotequescat
Sort!