Testimonis d'alumnes antics i actuals, de professors i de bibliotecaris

Una de les manifestacions que quedarà de la celebració del centenari de la creació de l'Escola Superior de Bibliotecàries, el 1915, és el lloc web que la Facultat de Biblioteconomia i Documentació ha creat sobre la història de la institució i sobre els actes que amb aquest motiu s'han organitzat. Hi tindreu accés des d'aquest enllaç: http://www.ub.edu/centenaribid/

Mostra dels testimonis recollits per Què llegeixes

La majoria són treballs que miren enrere, com és natural si considerem que estem commemorant el centenari d'una institució. Hi trobem una notícia breu de l'exposició que va tenir lloc al Palau Robert sobre l'evolució dels ensenyaments i de la professió ‒exposició molt ben documentada, per cert‒, una cronologia molt útil sobre la nostra història ‒obtinguda a partir d'aquesta exposició‒, un recull de fotografies entranyables d'alumnes, professors, professionals... Però també hi ha materials sobre activitats organitzades que miren cap endavant, com el seminari internacional de docència i recerca en el nostre camp.

D'entre totes les seccions, voldria aturar-me en la dels «Testimonis»: http://www.ub.edu/centenaribid/tot-testimonis. Són records breus d'antics alumnes sobre el seu pas per la Facultat. Els records personals ens arriben d'una manera molt directa, perquè transmeten emocions, amb les quals ens hi podem sentir identificats. En certa manera parlen de nosaltres mateixos. Una recomanació feta per algú com tu és més creïble que si ve d'una organització; ho saben molt bé els publicitaris.

Fa poc també vam poder llegir uns quants missatges d'aquesta mena, en la campanya que, d'acord amb la Facultat, va organitzar el maig de 2015 el portal de literatura Què llegeixes, de la Institució de les Lletres Catalanes. Amb l'incentiu d'un premi a sortejar entre els participants, es convidava els estudiants actuals de la Facultat que expliquessin els motius de la tria d'aquesta carrera. Hi van participar una trentena de nois i noies, i els seus testimonis són llegibles en aquesta pàgina: http://www.quellegeixes.cat/blog/2015/05/26/informacio-i-documentacio-en-lany-de-les-biblioteques

Es va utilitzar també el recurs del testimoni personal en la sèrie de vídeos anomenada «Canal professional», de la qual ja hem parlat en altres ocasions. I la Facultat compta amb un altre canal de comunicació integrat fonamentalment per testimonis d'alumnes, en aquest cas, amb experiències de les seves estades a l'estranger gràcies al programa Erasmus, al programa propi de pràctiques d'estiu a l'estranger o altres: ens referim al blog Mòbils BiD. 

I, de fet, també podríem incloure en la categoria de testimonis personals els dietaris on les bibliotecàries de les biblioteques públiques deixaven constància quasi diària del resum de la seva jornada laboral. Tot i que la finalitat d'aquests diaris és professional, no és estrany trobar-hi impressions i pensaments de caire molt personal sobre la professió, els lectors, les lectures... Com se sap, fa poc s'han publicat en línia una colla d'aquests dietaris, dins de la Memòria digital de Catalunya. Aquí els podreu fullejar:
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/testbiblio

Tot plegat, un bon conjunt de materials que ens agraden força.

_____________

Actualització

Com molt bé ha fet notar Carme Fenoll en una piulada, a aquest recull de «testimonis» n'hi falta un d'un col·lectiu molt important: el d'usuaris de les biblioteques públiques.  Recentment, el Servei de Biblioteques, que ella dirigeix, ha tirat endavant el projecte La biblioteca a la vida, amb petits enregistraments en vídeo i en text d'usuaris. Aquí ho podreu veure: http://labibliotecaalavida.cat/.

Dades d'alumnes nous que volen cursar el grau d'Informació i Documentació

El passat 10 de juliol de 2015, tal com estava previst, es van fer públiques al web de la Generalitat les notes de tall dels ensenyaments de grau a Catalunya (a les universitats públiques i la Universitat de Vic) corresponents a la convocatòria de juny de 2015.

La nota de tall, com se sap, és la qualificació més baixa (de les obtingudes a la selectivitat) amb què un estudiant pot accedir a un ensenyament. Cal tenir en compte el nombre de places que cada grau ofereix (si algú hi té curiositat, aquesta dada es troba en aquest document) i el nombre total d'estudiants que formalitzen la preinscripció (aquest any, 47.708, prop de 2.500 més que l'any passat, tal com es comenta a la nota de premsa disponible al web de la Generalitat). Posem per cas que en un ensenyament determinat s'ofereixen 50 places: si s'hi presenten 50 estudiants o menys, la nota de tall serà un 5: tothom que ha volgut podrà estudiar aquell grau. Aquí es pot veure aquest document en pdf el nombre de places ofertes en cada ensenyament.

El total d'opcions de graus que figuren en aquest document oficial és de 466, que és la suma de tots els graus de totes les universitats (perquè ens entenguem, encara que Treball Social sigui un únic grau, en aquesta llista compta per quatre, perquè es pot estudiar en quatre universitats diferents).

Tal com els mitjans de comunicació han posat de manifest, l'opció que ha obtingut una nota de tall més elevada és la del doble grau de Física i Matemàtiques que fan a l'Autònoma (amb una nota de tall de 13,147 ‒d'un màxim de 14 punts‒). Per sota hi ha el mateix doble grau ofert per la UB (12,898), Medicina de la UB al Campus del Clínic (12,832), el grau de Filosofia, Política i Economia de la UPF (12,784), etc.

Un total de 267 opcions tenen una nota de tall superior a 5, és a dir, han omplert totes les places amb estudiants que desitjaven fer aquell ensenyament en primera opció. Pel contrari –són faves comptades– hi ha 199 opcions que no s'omplen. Entre elles, el grau d'Informació i Documentació de la UB. Cal dir, però, que la doble titulació que s'ofereix a la Facultat (popularment anomenada «Infocom»: Comunicació Audiovisual més Informació i Documentació) té una nota de 9,374. Tampoc no supera el 5 cap dels quatre graus que comencen per «Filologia», ni cap dels cinc que comencen per «Llengua i Literatura», ni cap dels 11 que comencen per «Història».

En canvi, tots els sis graus de Psicologia tenen bona nota (entre 5,914 i 8,438). L'àmbit del periodisme i la comunicació encara manté la demanda per part dels estudiants, malgrat la crisi laboral del sector, prou coneguda: dels quatre graus de Periodisme, només el de Vic no supera el 5. Igualment, totes 9 opcions que comencen per «Comunicació» tenen notes superiors a 5 (excepte Comunicació Audiovisual de Vic).

En general, els graus de ciències tenen una forta demanda (Farmàcia, Física, Matemàtiques, Química, etc.). Les enginyeries (en total hi ha 86 graus que comencen per aquesta paraula) tenen una nota de tall variable (com a anècdota, l'Enginyeria de Vehicles Aeroespacials, que la UPC ofereix a Terrassa, ha assolit un 11,438). Hi ha un grau anomenat Enginyeria Telemàtica (inclou Xarxes i Internet), que s'ofereix en quatre centres i cap d'ells supera el 5. Geologia de la UB no ha tret una gran nota, però cobreix totes les places (5,192); mentre que a l'Autònoma no les cobreixen: es queden en un 5.

Doncs bé, quants estudiants ha estat assignats al grau d'Informació i Documentació de la UB? El curs passat aquesta xifra va se ser de 29 persones. Fa dos cursos, 56. I en fa tres, 58. Enguany, 38, segons es desprèn d'aquest document. És a dir, 9 més que l'any passat; un 31 % d'increment! I això sense comptar els admesos per cursar la doble titulació (que són 8 més). És a dir, enguany la tendència a la davallada s'ha aturat.

Insisteixo que aquestes quantitats correponen als estudiants assignats en una primera tongada, i que inclouen els estudiants que han escollit l'ensenyament en primera opció. Els que no han aconseguit entrar a les carreres desitjades seran reassignats a les opcions següents que hagin indicat en la seva sol·licitud. (Així, al grau d'Informació i Documentació, el curs passat 2014-15, acabaren accedint uns 55 estudiants, segons l'estadística feta pública per la UB.)

Ens hauria agradat conèixer les dades d'estudiants de nou accés al grau d'Informació i Documentació de la UOC, però no hem trobat la informació disponible. Malgrat que darrerament s'ha fet públic que aquesta universitat privada ‒però subvencionada per la Generalitat de Catalunya‒ ha publicat un portal de transparència ‒cosa de la qual ens congratulem‒, no hem sabut trobar aquesta dada.

La darrera memòria publicada de la UOC, del curs 2013-14, informa del nombre total d'estudiants matriculats (no dels de nou accés). Els totals són: en la llicenciatura de Documentació (ensenyament a extingir), 90 persones; en el grau: 386 (p. 13).

Una altra font disponible és la Memoria para la solicitud de verificación de título grado en Información y Documentación, datada del gener de 2009, on sí que consten dades de nou accés; concretament en una sèrie de quatre cursos, que acaba en el curs 2007-08. (Es refereix al nombre d'alumnes de nou accés a la llicenciatura de Documentació; la xifra del darrer curs disponible és de 194 alumnes nous, p. 6.) Ara per ara no està disponible cap informe de seguiment.

En una altra ubicació, trobem un document sobre «Indicadors de rendiment i satisfacció, resultats acadèmics». On consta el nombre de graduats per titulació i any. Pel que fa al nostre grau, el darrer curs disponible és el 2013-14, i el nombre de graduats aquell any fou de 13.

En una font aliena a la UOC trobem més dades. Es tracta de la base de dades Winddat: indicadors docents per al desenvolupament i l'anàlisi de les titulacions, de l'AQU (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya), on hi ha una sèrie d'indicadors per al conjunt d'universitats de Catalunya, la UOC inclosa. Aquí trobem les dades d'alumnat de nou accés al grau en les dues universitats des del curs 2009-10 fins el 2013-14. Són les següents:

Seguirem informant.

Dades sobre integració laboral («¡Que no os embauquen!»)

Alertats per una seguidora d'aquest blog (gràcies, CGdD) ens sorprenem en llegir a El confidencial del 6 de juliol de 2015 un informe sobre integració i qualitat laboral d'universitaris espanyols, on l'antiga diplomatura de Biblioteconomia i Documentació apareix mal posicionada.

El treball, signat per Daniele Grasso, porta el títol de «Dónde y qué estudiar: ¿trabajar ‘de lo tuyo’ o trabajar a secas?: busca qué carreras garantizan un empleo». La notícia es fa ressò d'unes dades recollides pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport referides al conjunt dels titulats universitaris espanyols que van acabar la carrera el curs 2009-2010: se n'han buscat les dades a la Seguretat Social per tal de conèixer el grau d'inserció laboral i el nivell de la seva feina.

Hi ha dues titulacions en què l'adequació entre la formació i el grup de cotització a la Seguretat Social arriba al 100 %: llicenciatura de Medicina i llicenciatura de segon cicle de Radioelectrònica Naval. Segueix Odontologia (amb el 98 %) i Enginyeria Aeronàutica (amb el 94 %).

Per la banda baixa és on apareix Biblioteconomia i Documentació (recordem que el 2010 encara no hi havia graduats en Informació i Documentació). El seu percentatge d'adequació és només del 28 %: la setena pitjor titulació.

Les dades poc favorables no lliguen amb la percepció que tenim, tant a partir del coneixement directe del context, com d'altres fonts que estudien la integració laboral, com l'enquesta que l'AQU (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya) elabora cada tres anys sobre el conjunt de titulacions, en l'àmbit de Catalunya. (Un resum de les dades de la darrera enquesta, de 2014, es pot trobar a l'Observatori professional, del Col·legi.) Però a més fa estrany que encara pitjor que Biblioteconomia es trobin els diplomats en Empresarials, amb només un 23 % d'adequació, i la diplomatura de Radioelectrònica Naval, amb un 17 %, quan la seva «germana gran» assolia un 100 %.

Visitem, doncs, la font d'aquesta notícia, a la pàgina del Ministeri. Es tracta de la base de dades QEDU: qué estudiar y dónde en la universidad, que conté diverses seccions. Visitem «Inserción laboral».

Aquí trobem més detalls (sempre amb dades del 2014) sobre el conjunt dels universitaris espanyols que van acabar la carrera el curs 2009-2010 (tant diplomats com llicenciats). Concretament es pot conèixer:

• La taxa d'afiliació a la Seguretat Social
• El percentatge d'autònoms
• El percentatge d'indefinits
• El percentatge que tenen una feina d'acord amb el nivell formatiu (és a dir, el «porcentaje de titulados universitarios afiliados a la Seguridad Social en un grupo de cotización acorde a su nivel formativo») que és el que recull la notícia del diari que hem esmentat abans.

Aquestes dades es poden saber per al conjunt de totes les universitats o per a cadascuna d'elles en particular. Es donen les dades en una sèrie cronològica de quatre anys (2011-2014).

Fem la cerca tant per a diplomats en Biblioteconomia i Documentació, com per a llicenciats en Documentació. Seleccionem quatre de les universitats on s'impartien aquests títols: Barcelona, Complutense de Madrid, Granada i Múrcia.

Com es pot veure en la primera imatge a continuació, on es veu la taxa d'afiliació i el percentatge d'autònoms, els titulats per la UB presenten molt bones xifres (superiors a la resta d'universitats seleccionades i a la mitjana estatal), i amb una progressió prometedora: del 2011 al 2014, els percentatges d'afiliats són, respectivament, 52, 56, 66 i 70 %, en el cas dels diplomats, i encara millor en el cas dels llicenciats: 80 %, 80 %, 77 % i 83 %.

En la segona taula, repetim les universitats seleccionades i hi seleccionem les dades relatives al percentatge de contractes indefinits i el percentatge de contractes que coincideixen amb el nivell formatiu. Observem que la progressió dels darrers anys del percentatge de contractes indefinits per part dels diplomats de la UB té una tendència general positiva: 26, 43, 49 i 45. I més o menys estable per als llicenciats, al voltant del 33 %. Però aquestes xifres no destaquen en relació a les altres universitats espanyoles.

En conclusió, no estem tan bé com voldríem, però la tendència fins el 2014 ens fa ser moderadament optimistes. Serà molt interessant analitzar, d'aquí a uns anys, els resultats obtinguts pels nous graduats en Informació i Documentació, i intentar esbrinar si el nou pla d'estudis es demostra eficaç per a una major integració laboral. Tot i que en aquest punt també intervenen altres factors, a saber, l'evolució general de l'economia i la progressiva major coneixença de la nostra professió per part de la societat.

Podríem acabar amb aquella consigna: «Al loro, ¡que no estamos tan mal!»

Concursos i premis per l'estiu

Un part de l'audiència d'aquest blog la formen estudiants del grau d'Informació i Documentació. Ara que ‒com aquell qui diu‒ ja ens trobem en vacances i que, per tant ‒segons diuen‒ disposem de més temps lliure, pot ser que us pugui interessar alguna de les oportunitats que presento tot seguit. Es tracta d'unes quantes convocatòries de premis i concursos, d'índole diversa, tots sota el denominador comú de «poder rebre de cop una bona recompensa» (si és que la sort hi acompanya). Els lectors habituals d'aquest blog ja saben que de tant en tant publico entrades com aquesta.

Premi Emprèn (UB)

El proper 10 de juliol de 2015 (tranquils... encara falten dos dies!) acaba el termini per presentar projectes a aquest premi, que convoca un any més la UB, en relació a l'emprenedoria. «Si jo no sé com es munta una empresa!» No; no es tracta ‒de moment‒ de muntar cap empresa. Només cal desenvolupar mínimament una idea que resolgui un problema i que en el futur pugui convertir-se en una empresa. De preferència, amb impacte a la societat.

S’hi poden presentar els estudiants actuals de la UB i els titulats recents (com a màxim d'antics, que hagin acabat la carrera el curs 2012-13). Poden fer-ho individualment o en grup de fins a quatre persones. El premi, 5.000 euros, s'ha de destinar al desenvolupament del projecte empresarial. A les bases consten els criteris d'avaluació dels projectes (innovació, viabilitat...). Les bases i el formulari per a la participació, es troben a partir d'aquest enllaç. Ja fa uns mesos vaig parlar d'aquesta mateixa convocatòria.

Els premis de l'IEC per al 2016

També, recurrentment, presento en aquest blog el conjunt de premis que convoca cada any l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i que es resolen cap a la diada de Sant Jordi. Ara ha aparegut la convocatòria del proper any. El termini per presentar els treballs candidats és variable, segons cada premi en concret (la majoria, al desembre). Entre els més de quaranta premis convocats, n'hi ha un que sembla pensat per a un graduat o estudiant nostre, i que tanmateix fa molts anys que no s'adjudica a cap bibliotecari: la Borsa d’Estudi Ramon d’Alòs-Moner. Fa poc vaig parlar de la guanyadora de la darrera edició. Recordem que aquest ajut s'ofereix «per a l’elaboració d’un treball bibliogràfic de tema català (d’un autor, d’un període, d’un territori, d’una publicació científica)». La dotació és de 3.000 euros.

N'hi ha un altre per al qual també considero que estem especialment ben preparats: el Premi de la Societat Catalana de Terminologia, «ofert a un treball d’investigació, bibliogràfic o d’assaig, sobre terminologia, tant des del punt de vista teòric com des del punt de vista aplicat (terminografia)». A banda d'aquests premis, n'hi ha bastants més que inclouen en les seves bases «Ofert a un treball d’investigació, bibliogràfic o d’assaig sobre...» matèries diverses (agricultura, alimentació, biologia, química, etc.). Vegeu el detall de la convocatòria a partir d'aquest enllaç.

Premi de SEDIC a la qualitat i la innovació

Per desè any consecutiu, una de les associacions professionals més veteranes de l'Estat, la SEDIC (Asociación Española de Documentación e Información), convoca el Premio Nacional SEDIC a la Calidad e Innovación. La temàtica concreta d'aquesta desena edició s'anomena «Proyectos de implantación de sistemas de seguridad de la información». Hi pot participar qualsevol professional o empresa del sector. El premi consisteix en una obra d'art. El termini per presentar-s'hi acaba el 30 de setembre de 2015.

Concurs de selfies a la teva biblioteca

Un altre certamen, molt a l'abast de tothom i que es convoca per primera vegada, és un concurs de selfies fetes en biblioteques públiques. Ha estat iniciativa del portal Què Llegeixes?, que pertany a la Institució de les Lletres Catalanes de la Generalitat de Catalunya, i rep el suport del Servei de Biblioteques, dins del marc de l'Any de les Biblioteques. Hi ha temps fins el 30 d'agost del 2015 per fer arribar les fotografies participants. Entre tots els concursants se sortejaran tres xecs regal per valor de 100 euros, per comprar llibres. Aquí veureu les bases completes.

Premi 3000 i Premi 3000 Jr.

Aquestes dues convocatòries també es fan públiques per primera vegada, i ens agraden força! La iniciativa és conjunta, del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya i del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.

L'objectiu del Premi 3000 és reconèixer la trajectòria d'un professional del sector, i contribuir al seu aprofundiment. El premi consisteix en tres parts: un ajut de 2.000 euros per realitzar una estada d'estudi a l'estranger, un any gratuït de col·legiació i l'assistència gratuïta a dos cursos organitzats pel Col·legi. Per presentar-s'hi cal ser ja titulat (diplomat, llicenciat o graduat en la nostra àrea). Hi ha temps per fer-ho fins el 30 de setembre, i en aquest enllaç hi ha les bases completes.

El Premi 3000 Jr. vol distingir un treball de màster de la nostra àrea, que s'hagi presentat en els darrers cursos. Qui guanyi serà obsequiat amb un any de col·legiació gratuïta, 200 euros en publicacions professionals i la publicació del treball al web del Col·legi. El termini per enviar candidatures també acaba el 30 de setembre de 2015. En aquest enllaç hi ha les bases senceres.

Ja veieu, convocatòries diverses, per no estar mai parats...

Hem arribat a les 100.000 visites!

És per a mi un motiu d'orgull i m'omple de fonda satisfacció poder dedicar aquesta entrada a comentar breument un fet que no tornarà a passar mai més: el comptador d'aquest blog ha enregistrat la bonica xifra de 100.000 visites. Visca!!!

Aquest blog, nascut ara fa poc més de quatre anys (la primera entrada veié la llum el 19 de juliol de 2011), ha tingut des de l'inici una voluntat de divulgar la figura del bibliotecari ‒en el sentit més ampli de la paraula‒ per tal de promoure'n la visibilitat i augmentar, així, el nombre d'estudiants de la Facultat i de professionals al mercat.

He compaginat entrades més formals, amb ressenyes d'estudis, anuncis d'esdeveniments o comentaris sobre perfils professionals nous, amb d'altres més lleugeres ‒mai sicalíptiques‒ que volen fer més passadora la feixuga tasca quotidiana. En total ‒comptant aquesta‒ han esta fins ara 520 entrades, totes en català, i amb un èxit variable (si considerem «èxit» que una entrada hagi assolit un nombre elevat de visites). De mitjana, 192 visites per entrada. Aquestes són les cinc entrades que han tingut més èxit:

«Barcelona Activa i Cibernàrium: cursos gratuïts d’interès», del 21 de novembre de 2011, amb 1.317 visites.
«Presència de bibliotecaris catalans a les pròximes eleccions municipals de 2015», de l'11 de maig de 2015, amb 600 visites.
«Presentació i contacte», la primera entrada, del 19 de juliol de 2011, amb 503 visites.
«Una biblioteca catalana, entre les més boniques del món», del 28 d'abril de 2014, amb 453 visites.
«Visibilitat a La vanguardia: tres en una», del 20 de juny de 2014, amb 371 visites.

De comentaris dels lectors (incloses les meves possibles rèpliques) n'hi ha un total de 388. Espero continuar comptant amb el favor del públic, com fins ara.

L'Escola de Llibreria, una opció de formació professional

El curs que ve es portarà a terme la quarta edició del diploma de postgrau de Llibreria, un curs de 30 crèdits organitzat conjuntament pel Gremi de Llibreters de Catalunya i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona.

Es tracta d'una activitat formativa que s'imparteix de manera presencial: dilluns i dimecres, de 15.30 a 20 h, entre setembre i maig. Després, pràctiques obligatòries en una llibreria (75 hores). Durant el curs, classes magistrals i classes pràctiques a càrrec de professors de la Universitat i –sobretot– professionals del sector. I també visites a diferents tipus d'empreses: impremta, editorial, distribuïdora i –no cal dir-ho!– llibreries diverses.

Per acabar el curs cal preparar en grup un detallat treball final orientat des del màrqueting, enfocat a la posada en marxa o al rellançament d'un negoci, producte o servei (real o inventat). A més, fora del pla d'estudis, hi ha la possibilitat de portar a terme pràctiques remunerades en llibreries o altres empreses del sector.

La intenció d'aquesta formació és preparar adequadament el personal que ha de trobar feina com a llibreter. Però no es rebutja l'emprenedoria. Com a cosa notable, voldria comentar el cas de la segona promoció (la que va acabar ara fa un any): de la iniciativa dels seus diplomats han sorgit quatre llibreries noves:

• L'Argonauta, a Balaguer, a càrrec d'Andrea Giovannoli.
• Chronos, al districte de Gràcia de Barcelona, per Gonzalo Rodríguez Pérez, especialitzada en ciència ficció i literatura fantàstica.
• Númax, a Santiago de Compostel·la, per dos diplomats nostres: Irma Amado i Ramiro Ledo.
• Pebre Negre, al barri del Clot de Barcelona, iniciativa de Maite Sánchez, dedicada a la gastronomia i a la literatura infantil.

El curs té un preu de matrícula modest –en comparació amb d'altres del seu mateix nivell– perquè rep una subvenció important del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de l'ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals).

Com a mitjà de difusió i d'informació sobre el sector, crec rellevant esmentar el Blog de l'Escola de Llibreria que, gràcies a la dedicació de Núria Vila Boix i el seu equip de col·laboradors (Marcel Albet, nuara lópez...) publica regularment notícies del sector, ressenyes de novetats bibliogràfiques, entrevistes amb protagonistes... Aquí el podreu veure: https://fima.ub.edu/edl/

Per a més informació de l'Escola de Llibreria, consulteu: https://fima.ub.edu/edl/lescola/. I per a un seguiment permanent, seguiu el seu Twitter: https://twitter.com/EdL_UB

La preinscripció per al pròxim curs acaba el pròxim 10 de juliol de 2015. Penseu-hi!

Seguiment dels convenis de cooperació educativa (17)

Una vegada més, em poso en contacte amb els amables lectors d'aquesta sèrie d'entrades per comentar les ofertes de pràctiques no obligatòries disponibles per a l'alumnat de la nostra Facultat, sempre que hagin superat el 50 % dels crèdits del grau.

Fotografia de Lewis Wickes Hine, de 1916,
propietat de la Library of Congress

Aquestes ofertes són una prova del dinamisme de la nostra professió: de la varietat de llocs de treball que sorgeixen, i de les tasques variades que porten a terme els nostres professionals, fins i tot quan encara són estudiants. Les dades que incloc avui corresponen als anuncis que hi havia exposats el dia 1 de juliol de 2015 a la cartellera corresponent.

Total d'anuncis exposats: 16
Total d'estudiants demanats: 25

Entitats de l'àmbit públic: 9 (biblioteques públiques, especialitzades i universitàries gestionades per la Generalitat de Catalunya, un Ajuntament i dos consorcis).

Empreses de l'àmbit privat: 7 (entitat financera, consultoria d'empreses, empresa de seguretat informàtica, indústria de components elèctrics, empresa del sector primari).

Remuneració mitjana que s'ofereix: 7,08 euros per hora (amb una franja que va dels 3,75 als 10 euros per hora). 

En aquest mes de juliol, pràcticament ja inactiu des del punt de vista lectiu per als estudiants, s'observa un increment notable del nombre d'ofertes i del nombre d'estudiants sol·licitats en algunes ofertes (en un cas es demana 4 estudiants a la vegada, i en altres casos 3 i 2 estudiants de cop).

El preu mitjà ha pujat molt respecte del mes anterior: en aquesta ocasió no figura cap anunci que ofereixi una remuneració de 0 euros, si bé és cert que n'hi ha dos que no esmenten res al respecte, i un altre en què no es precisa ("segons vàlua del candidat").

Cal recordar que en aquests mesos de juny i juliol és quan es firmen uns convenis de cooperació educativa que no han aparegut penjats a la vitrina (i doncs, no han estat objecte d'aquest resum): són els que corresponen a les pràctiques d'estiu a l'estranger, que una desena d'estudiants gaudiran durant aquests dos mesos de vacances.

Sobre l'oferta de pràctiques que s'ofereixen a la Facultat via conveni de cooperació educativa, es va publicar ara fa 12 anys un estudi detallat del qual ens agrada fer memòria:

Comalat, Maite; Espelt, Constança; Rubió Rodón, Anna. «Nous jaciments laborals per a diplomats: anàlisi dels convenis de cooperació educativa de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (UB), 1998-2002». Item, núm. 33 (gener-abril 2003), p. 71-83. Disponible també en línia a: http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/22589/22423.

L'article analitza únicament les ofertes provinents del món de l'empresa privada, que havien arribat a la Facultat entre setembre de 1998 i juny de 2002. Van ser un total de 236 anuncis, xifra que suposa prop del 40 % del total d'ofertes arribades. (En total, durant aquells anys, arribaren unes 150 ofertes cada any.) Entre altres aspectes, el treball analitza les tasques que havien de dur a terne els estudiants; les tres que es presentaven amb més freqüència eren: catalogació (23,30 %), elaboració i gestió de bases de dades (18,64 %) i gestió d’arxius d’imatges (13,13 %).

Estaria bé realitzar un altre estudi similar ara, passats més de deu anys, per tal d'observar si la realitat ha canviat gaire.

La propera aparició d'aquesta sèrie d'entrades tindrà lloc ‒si Déu vol‒ al setembre de 2015, ja que durant la major part d'agost la Facultat romandrà tancada. Mentrestant, aprofito per desitjar als lectors d'aquests resums unes bones vacances.

Vegeu les entrades anteriors d'aquesta sèrie en aquest enllaç.

Foment de l'emprenedoria: BizBarcelona i Activa't (Google)

BizBarcelona

Els propers 1 i 2 de juliol de 2015 (dimecres i dijous) tindrà lloc al recinte de Montjuïc de la Fira de Barcelona la cinquena edició de BizBarcelona, una fira dedicada a l'emprenedoria. Ja en vaig parlar fa dos anys.

És una oportunitat per conèixer organismes i entitats dedicats a donar un cop de mà als emprenedors. A aquesta fira hi deuen anar sobretot emprenedors (o futurs emprenedors) que busquen alguna font de finançament o que aprofiten l'ocasió per trobar-se amb altres persones com ells, per compartir penes i alegries. Pot ser també una oportunitat de fer contactes per a projectes de col·laboració en el futur.

A banda de l'intercanvi informal, en aquesta fira hi ha un programa prou extens de xerrades dirigides a formar i a animar els emprenedors actuals i futurs. Només cal veure el programa: 143 conferències i tallers, repartits en tres categories: «visió», «passió per emprendre» i «execució».

Alguns títols que m'han semblat interessants:

• Aconsegueix fàcilment nous clients a través d'Internet
• El microcrèdit, peça clau en el teu projecte
• Impulsa la teva idea d'app
• Factors d'èxit a una startup
• Els 20 errors que ningú hauria de cometre
• Emprendre des de la universitat

El preu d'entrada «normal» són 12 euros. Si tens l'acreditació d'aturat (document Dardo), 1 euro. Si fossis col·legiat, tindries accés gratuït (en aquest cas cal demanar l'entrada a través del web del Col·legi),

Probablement, un cop hagi passat, es penjaran alguns vídeos a la seva pàgina web. Pot estar bé de recordar-ho, si estàs motivat per aquest tema. Per acabar-te de decidir (si és que estàs mig decidit) et convido a veure aquest vídeo promocional (3:20 minuts).

Activa't (Google)

D'una altra banda, si t'atrau l'emprenedoria com a modalitat per enfrontar-te al món del treball (com a modalitat de vida, anava a dir), val la pena que exploris totes les possibilitats i que recullis tota la informació disponible.

En aquest sentit, trobo força interessant la formació gratuïta en emprenedoria que ofereix Google a diverses ciutats espanyoles, amb el nom d'Activa't. A Barcelona compta amb la col·laboració de la UB. Són dos cursos: Formació en emprenedoria i Curs bàsic de màrqueting digital.

Els cursos, de pocs dies de durada cadascun, tindran lloc al setembre, però cal inscriure-s'hi prèviament, ja que les places són limitades. Aquí hi ha informació general dels cursos i aquí, informació més específica.

Darrers dies per fer la preinscripció per al grau d'Informació i Documentació

El proper divendres, 3 de juliol de 2015, acaba el període de preinscripció per escollir carrera universitària de cara al curs 2015-2016. La gran majoria de joves en disposició de fer-ho ja deuen haver realitzat el tràmit. Però sempre queda un petit percentatge de gent indecisa, dubtosa, perplexa... És per a aquesta gent que llanço aquesta entrada, per si pot aclarir, desvetllar o esbandir dubtes.

 

La raó perquè ho faig és doble. D'una banda, tinc en compte les pobres xifres de l'any passat, que vaig comentar en el seu moment. L'altre motiu és perquè estic convençut de l'interès del grau d'Informació i Documentació. Si algun dels dos motius no es donés, no tindria sentit aquesta entrada ni, de fet, aquest blog.

Així doncs, els que no tingueu cap dubte respecte d'aquest grau (per bé o per mal), no cal que continueu llegint.

Per a què prepara el grau d'Informació i Documentació? Per a ser bibliotecari. Saps què fa un bibliotecari? És un professional expert en la gestió de la informació i la documentació que proporciona respostes a necessitats d'informació dels seus usuaris o clients.

On treballa un bibliotecari? En una biblioteca. O en un arxiu. O en un mitjà de comunicació. O en un bufet d'advocats. O en una empresa que fabrica components electrònics. O en un portal de lloguer de pisos per Internet. O a casa seva, redactant entrades per a blogs. O en una consultoria d'empreses. O en un centre de documentació d'un club esportiu. O en una clínica oftalmològica. O en una empresa de seguretat informàtica. O en un col·legi professional. O en una empresa de serveis per a biblioteques. O en una editorial. O en una entitat de recerca. O en un organisme internacional. Per exemple.

Es troba feina quan s'acaba la carrera? Em sembla que sí. Les dades oficials (del 2014) indiquen que tenen feina un 84,1 % dels titulats, i que el 73,8 % va trigar menys de tres mesos a trobar la primera feina. Per una altra banda, a la Facultat tenim un servei gratuït per als nostres titulats d'informació d'ofertes de feina. Cada setmana en donem a conèixer unes 12.

Els estudis de la universitat preparen bé per a la feina? Espero que sí. Al final de cada semestre recollim de manera anònima l'opinió dels alumnes sobre cada professor i cada assignatura, per tal de rebre queixes o suggeriments que hi pugui haver. Dins de la carrera cal fer unes pràctiques obligatòries (assignatura Pràcticum, de 12 crèdits). Sovint vénen a classe professionals a fer xerrades i trobades amb els alumnes. De tant en tant anem de visita a llocs de treball per veure sobre el terreny diferents entorns laborals. Existeix la possibilitat de marxar a l'estranger com a becari Erasmus o, durant l'estiu, a fer pràctiques també a l'estranger. A banda, es poden fer pràctiques voluntàries ‒i remunerades‒ en empreses o institucions.

La carrera és difícil? Depèn. La veritat és que cal fer molts treballets i pràctiques. A les classes rarament hi ha més de 20 o 25 estudiants com a màxim; hi ha un ambient bastant familiar. A molts professors els agrada fer classe i dediquen bastant de temps als seus alumnes. Tanmateix, hi ha alumnes que treuen Excel·lent i alumnes que suspenen.

Per què s'hi apunten pocs alumnes? Primer de tot perquè el conjunt d'estudiants que accedeixen a la universitat (l'any passat van ser 45.226, un 10,7 % menys que cinc anys abans) s'han de repartir entre un total de 468 opcions possibles (un 5,8 % més que l'any anterior). És a dir, paradoxalment, disminueix el nombre d'estudiants i augmenta el nombre d'opcions per triar. Però sobretot perquè alguns, com tu, no coneixen (o no coneixen prou bé) la carrera, o no la identifiquen pel seu nom entre la multitud d'opcions possibles (fins el 2009, la carrera es deia amb un altre nom: Biblioteconomia i Documentació). I tampoc s'imaginen quina és la feina que pot portar a terme un bibliotecari. Per cert, tot i que jo parlo de «bibliotecaris», n'hi ha molts que prefereixen dir-se amb altres noms: documentalista, gestor de la informació, community manager, gestor del coneixement, etc.

Espero que aquesta entrada t'hagi ajudat a prendre una decisió. Si alguna vegada t'havies preguntat què cal fer per treballar en una biblioteca, aquest és el teu grau. I, de pas, descobriràs que també pots treballar en un arxiu, i en un mitjà de comunicació, i en un bufet d'advocats...

Seguiment dels convenis de cooperació educativa (16)

Seguint la tònica dels darrers mesos, em plau informar tot seguit de manera resumida de les ofertes de pràctiques que arriben a la nostra Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Són ofertes que ens fan arribar empreses o institucions destinades al nostre alumnat. Aquestes pràctiques no són les pràctiques obligatòries que cada estudiant ha de portar a terme en finalitzar els estudis, sinó que són de realització voluntària i normalment són remunerades. Els estudiants poden optar-hi a partir del moment que hagin superat el 50 % dels crèdits totals de la carrera.

Fotografia de Lewis Wickes Hine, de 1911,
propietat de la Biblioteca del Congrés de Washington

Les dades que resumeixo tot seguit corresponen als anuncis que hi havia exposats el 2 de juny de 2015 a la vitrina dedicada a aquest tema.

Nombre d'anuncis exposats: 9
Nombre d'estudiants demanats: 10

Tot i que l'estiu ja s'acosta i l'activitat acadèmica aviat s'aturarà, aquest mes no ha disminuït l'oferta de pràctiques. Potser precisament per aquesta circumstància, hi ha entitats que pensen que hi haurà més alumnes disponibles, o bé que a l'estiu els manca personal amb motiu de les vacances.

Entitats de l'àmbit públic: 3 (un hospital, un centre de relacions internacionals i un ajuntament).
Empreses de l'àmbit privat: 6 (un taller mecànic, una empresa de mineria, una gestoria, una consultoria i una biblioteca universitària amb dos anuncis).

Preu mitjà de la remuneració que s'ofereix: 4,56 euros per hora (amb una franja que va dels 0 euros per hora -en tres casos- fins als 10 euros per hora -en un cas-). Si eliminéssim les dues quantitats extremes, la mitjana seria una remuneració de 6,2 euros l'hora.


Vegeu les entrades anteriors d'aquesta sèrie en aquest enllaç.