Notes de visibilitat en acabar l’Any de les Biblioteques

Aquest any 2015 que estem a punt d'acabar, declarat per la Generalitat de Catalunya com l'Any de les Biblioteques (en ocasió del centenari de la fundació de l'Escola Superior de Bibliotecàries per part de la Mancomunitat), hem vist un esplet d’actes que, juntament amb la repercussió que han tingut als mitjans de comunicació, han provocat un augment clar de la visibilitat de les biblioteques per part de la societat.

Imatge del programa Parlem-ne, de Vallès Visió, esmentat més avall

Vés a saber si aquest rebombori ha estat el causant ‒si més no, en part‒ del lleuger augment d’alumnat que s’ha experimentat aquest curs al grau d’Informació i Documentació de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB. Esperem que el proper curs es mantingui aquesta tendència.

A l’Observatori professional del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya ja va aparèixer una breu crònica d’aquest Any (el 3 de novembre de 2015). Aquí deixaré tan sols una mostra de diverses aparicions del tema en mitjans de comunicació diversos. No és una tria gaire estudiada, tan sols una pinzellada gairebé dictada per l’atzar.

Imatge del suplement del diari Ara del 23 d'abril de 2015, esmentat tot seguit

Una publicació notable, pel contingut i per la difusió que va tenir, és el suplement del diari Ara aparegut el dia de Sant Jordi, 23 d’abril de 2015 (disponible en aquest enllaç). Porta per títol «La biblioteca ideal: l’ideal de biblioteca» i compta amb 79 pàgines farcides d’escrits breus, ben engrescadors i amb un missatge força positiu. Uns quants d’aquests treballs, els que tenen més relació amb aquest blog, sobre la professió de bibliotecari, podrien ser aquests:

• «¿Cap on va la biblioteca pública?», per Marta Cano (p. 28)
• «Una professió de futur», per Ernest Abadal (p. 38)
• «Les 10 biblioteques més espectaculars del món», per Rosa Molina (p. 54)
• «El repte de la biblioteca com a agent de vertebració social», per Ferran Burguillos (p. 58)
• «Tecnologia i biblioteques: una relació necessària i beneficiosa», per Javier Leiva-Aguilera (p. 62)
• «Com sobreviuran les biblioteques?», per Bernat Ruiz Domènech (p. 64)
• «Biblioteques, per molts anys», per Carme Fenoll (p. 78)

Una altra aparició d’impacte multitudinari va ser l’emissió, el passat 5 de desembre de 2015, del programa de televisió Més que un club, emès pel Canal 33 i recuperable a partir d’aquest enllaç. Hi intervenen Àgata Alegre, exdirectora de la Biblioteca Josep Finestres de Cervera, que fa un encertadíssim resum històric del sistema de lectura pública; Carme Fenoll, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat; Jordi Artigal, bibliotecari de la Biblioteca d’en Massagran de Salt; Ciro Llueca, director de la Biblioteca de la UOC; Laura Pla, bibliotecària de la Biblioteca Joan Maragall de Barcelona; Gisela Ruiz, directora de la Biblioteca Can Butjosa de Parets del Vallès, i altres. El programa, de prop de 25 minuts, és un reflex de la realitat actual i de les perspectives del futur immediat. Un regal!

Els altres fets que esmento a continuació possiblement no tenen tanta repercussió social, però no deixen de tenir la seva importància.

Entre el febrer i el maig de 2015, es va celebrar al Palau Robert de Barcelona l’exposició Bibliotec: cent anys d’estudis i professió bibliotecària, dirigida per Mònica Baró i Teresa Mañà. En aquest enllaç podreu veure imatges i documentació complementària, i a la pàgina web del centenari de la Facultat, més informació al respecte.

Ara que esmentem la Facultat ‒hereva de l’Escola de Bibliotecàries fundada el 1915‒ cal recordar que aquest 2015 va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi, per iniciativa del Col·legi. El nostre degà Ernest Abadal recollí el guardó en un acte solemne que va tenir lloc al Liceu. Ve a tomb esmentar que en aquesta edició de les Creus de Sant Jordi, també reberen aquesta distinció l’arxiver Jesús Massip i Fonollosa (nascut el 1927, havia estat director del Museu-Arxiu de Tortosa entre 1960 i 1992), i Teresa Cabré (per la seva trajectòria científica i docent, vinculada a la terminologia i la lexicologia).

A la Memòria digital de Catalunya s’hi han publicat un parell de col·leccions relacionades. Les Postals de biblioteques de Catalunya, iniciada per Joan Gómez Escofet i, sobretot, la que s’anomena Fotografies de l’Escola de Bibliotecàries, amb 429 fotografies antigues i modernes de l’antiga Escola i els centres successors.

Un blog que té una molt bona intenció és Què fem a les biblios? coordinat per Rosana Andreu, Lídia Bartolomé i Cristina Quesada. L’objectiu és donar a conèixer el dia a dia dels nostres centres, perquè el públic en general tingui una visió realista i allunyada d'estereotips antiquats.

En un àmbit de difusió més restringit, el passat 17 de novembre de 2015, Gisela Ruiz Chacón, directora de la Biblioteca Can Butjosa, de Parets del Vallès, va ser entrevistada al programa de televisió Parlem-ne, de Vallès Visió. En aquest enllaç podreu veure l’entrevista, de 30 minuts de durada, a càrrec de Susanna Aguilera. El motiu de la seva aparició és el fet que aquesta biblioteca va ser guardonada amb un accèssit del Premi Teresa Rovira a la Innovació. La Gisela explica el projecte que ha merescut aquest guardó (viatges imaginaris en el temps i l'espai per conèixer autors, il·lustradors o personatges de la literatura infantil i juvenil), però parla també de la promoció de la lectura entre els més joves en general.

Amadeu Pons (a la dreta) en un moment del concurs El gran dictat

Més fugissera va ser l’aparició d’Amadeu Pons al concurs El gran dictat, de TV3, en el programa que va ser emès el dimarts 15 de desembre de 2015. Lamentablement, l’Amadeu va ser eliminat en el primer programa, però el presentador, Òscar Dalmau, va esmentar en dues ocasions que treballava a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació ‒qui no es conforma és perquè no vol‒. Recordem aquí intervencions prèvies de bibliotecaris en aquest concurs, amb resultats notòriament millors, com el cas de Jordi Casadellà.

Un candidat bibliotecari a les eleccions generals del proper 20 de desembre

Com els lectors habituals d’aquest blog deuen recordar, quan s’apropa una convocatòria electoral tinc el costum de repassar les llistes de candidats dels diferents partits polítics per veure si s’hi presenta algun bibliotecari. Aquesta presència és una manera més de donar visibilitat social a la nostra professió, cosa que sempre és d’agrair.

Si voleu recuperar la informació relativa a les eleccions anteriors, les autonòmiques (anomenades per alguns «plebiscitàries») del passat 27 de setembre de 2015, i les més antigues, podeu fer-ho a partir d’aquest enllaç.

Josep Vives i Gràcia. Fotografia obtinguda del directori Exit

Una vegada repassats els noms de tots els candidats de les properes eleccions, tan sols he sabut identificar un bibliotecari, que segons les meves dades forma part per primera vegada d'una llista electoral: en Josep Vives i Gràcia, que va de suplent número 7 a la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí.

En Josep treballa des del 2012 al Gabinet Tècnic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Es va diplomar en Biblioteconomia i Documentació el 1992 i, posteriorment es llicencià en Documentació (el 2000). En la seva ja dilatada carrera professional, ha treballat en diverses biblioteques especialitzades i universitàries, i des del 2007, va ocupar diferents càrrecs de responsabilitat i direcció del sistema bibliotecari de Catalunya, dins del Departament de Cultura. Actualment també és consultor de la UOC en ensenyaments del nostre camp.

En el terreny de les publicacions, en Josep ha donat a la llum una cinquantena de treballs, una bona colla dels quals, especialitzats en propietat intel·lectual i deontologia. Podeu veure més detalls de la seva biografia al directori Exit i a la xarxa social LinkedIn. I aquí podreu seguir la seva presència a Twitter: https://twitter.com/josepvivesg

Si descobriu altres col·legues que es presenten en aquests comicis i m’ho feu saber, amb molt de gust completaré aquesta informació.

Molta sort, Pep!

Seguiment dels convenis de cooperació educativa (21)

Tot seguit es donen les dades bàsiques sobre les ofertes de pràctiques extracurriculars per als estudiants de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació que es troben exposades a la vitrina corresponent. La informació correspon als anuncis que estaven penjats l'1 de desembre de 2015.

Foto de Lewis Wickes Hine (1912),
propietat de la Library of Congress

Mes a mes fem un seguiment d'aquestes ofertes, comptabilitzant el nombre total d'anuncis (i d'alumnes demanats), la remuneració mitjana que s'ofereix i la distinció entre empleadors del sector privat i públic. Aquestes pràctiques es duen a terme sota l'empara dels convenis de cooperació educativa, que permeten als estudiants adquirir una formació pràctica en un entorn real de feina.

Nombre d'anuncis exposats: 27 (el mes anterior foren 23)
Nombre d'estudiants demanats: 31 (el mes anterior foren 27)

Entitats de l'àmbit públic: 11 (40,7 %)
Empreses de l'àmbit privat: 16 (59,3 %)

Preu mitjà de la remuneració que s'ofereix: 4,12 euros l'hora (amb una franja que va dels 0 euros l'hora –en quatre ocasions– fins als 7,5 euros l'hora –en dues ocasions–). (El mes anterior foren 4,66 euros l'hora.) Nou anuncis no especifiquen la remuneració que donaran o ho deixen pendent de negociació.

Em temo que les empreses o institucions que no ofereixen remuneració econòmica es poden quedar sense alumnes. És remarcable la quantitat d'ofertes que ens arriben a la Facultat (totes les que s'analitzen aquí, destinades a estudiants del grau d'Informació i Documentació o màsters de l'especialitat). I provenen d'organismes pertanyents a una varietat important de sectors. De l'àmbit públic, un centre escolar, tres universitats, dos centres d'ensenyament superior, una biblioteca pública, un museu, un ajuntament i dues institucions culturals.

Per part del sector privat, els anuncis provenen de cinc centres de formació superior, un bufet d'advocats, una fundació del tercer sector, una associació per a la cooperació, una consultoria d'empreses, una agència de màrqueting en línia, una fàbrica d'automòbils, una constructora, un banc i empreses diverses: de distribució de continguts per Internet, de seguretat informàtica i de fabricació de mobiliari.

A l'oferta actual de convenis de cooperació educativa, caldria sumar-hi el programa de Beques Santander, que aquesta entitat financera promou entre les empreses. A la nostra Facultat li han estat assignades 10 d'aquestes beques, que no són comptabilitzades en aquesta anàlisi.

Per explicar l'increment continuat que observem dels darrers mesos es poden posar sobre la taula algunes hipòtesis, no excloents entre si:

• Estem realment sortint de la crisi i les empreses obren l'aixeta a la incorporació de personal?
• Les empreses es van adonant cada vegada més de la importància de la gestió de la informació i la documentació per al seu compte de beneficis? 
• La nostra Facultat i els seus (futurs) professionals són cada vegada més coneguts per la societat?

Deixo aquestes preguntes a l'aire... (no calen respostes).

Vegeu les entrades anteriors d'aquesta sèrie en aquest enllaç.

Premis de l’IEC: oportunitats per a estudiants i bibliotecaris

Aquesta és una entrada que vaig repetint any rere any, encara que fins ara no he tingut gaire èxit. Dono a conèixer la convocatòria dels premis i borses d'estudi que anualment convoca l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), amb els quals podríem guanyar uns quants cèntims, que sempre vénen bé. La que correspon a l'any 2016 (edició número 85 d’aquestes convocatòries) es va donar a conèixer fa uns mesos.

Els premis es concedeixen a treballs de recerca originals de pràcticament totes les especialitats. Entre tot el catàleg de premis que es convoquen, n'hi ha un que podríem dir que està pensat perquè el faci un bibliotecari (o estudiant de bibliotecari): la Borsa d'estudi Ramon d'Alòs-Moner.

Potser alguns lectors joves d'aquest blog no saben qui va ser en Ramon d'Alòs. Aquest erudit i bibliotecari (Barcelona, 1885-1939) va ser professor de l'Escola Superior de Bibliotecàries, en la matèria de bibliografia (això que avui en dia s'aprèn amb les assignatures de Recursos i serveis de referència i de Desenvolupament de col·leccions). Fou també secretari redactor de l'Institut d'Estudis Catalans i s'encarregà d'organitzar la biblioteca d'estudi de l'Institut (que després es convertiria en la Biblioteca de Catalunya). Va ser també –a tall d'anècdota– l'avi de l'Adela d'Alòs. Es poden veure més detalls sobre ell en una petita monografia d'Albert Balcells, publicada el 2003.

Doncs bé, des del 1966, l'Institut ofereix la Borsa d'estudi Ramon d'Alòs-Moner, que consisteix en un ajut econòmic per elaborar «un treball bibliogràfic de tema català (d’un autor, d’un període, d’un territori, d’una publicació científica)». L'import de l'ajut és de 3.000 euros.

Però (alerta!) el termini d’admissió de sol·licituds acaba el 3 de desembre de 2015, a les 13 hores! Només falten set dies!

Així que no us ho penseu més. Deixeu el que esteu fent ara mateix i cuiteu a consultar els detalls complets de la convocatòria (p. 43) amb el que es necessita per presentar-se a aquesta oportunitat. Es tracta de preparar un projecte de treball (no el treball acabat). I, si voleu fer una ullada a la resta de premis, ho podreu fer des d'aquest enllaç.

Beques i premis per assistir al congrés de l’IFLA del 2016

En aquesta entrada em faig ressò d'unes convocatòries per poder assistir gratuïtament a la pròxima edició del congrés de l'IFLA, que tindrà lloc a Columbus (Ohio, els Estats Units) del 13 al 19 d'agost de 2016. El lema d'aquesta edició del congrés és «Connections, collaboration, community», conceptes que estan molt en voga avui en dia. Aquí podreu veure el lloc web del congrés: http://2016.ifla.org/

Jo crec que resulta innecessari presentar l'IFLA als lectors d'aquest blog. La Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries és l'entitat professional del nostre àmbit de més alt nivell, que ens representa a escala mundial, que promou directrius i normatives tècniques de caràcter internacional, que impulsa polítiques d'accés a la informació, que estimula la cooperació, etc. El seu lloc web: http://www.ifla.org/

El congrés anual de l'IFLA constitueix la trobada de responsables de política bibliotecària més concorreguda, amb assistents dels cinc continents: polítics i tècnics de l’Administració amb competència en aquests temes, representants de les associacions professionals, directors de grans biblioteques, docents i investigadors, bibliotecaris, estudiants... Cada any té lloc en una ciutat diferent, a mitjan agost. I el preu d'inscripció és bastant elevat (sense comptar les despeses de viatge i allotjament), tot i que hi ha diferents modalitats segons el dia d'inscripció i la categoria de cadascú. Per exemple, segons les tarifes per al congrés del 2015, que va tenir lloc a Ciutat del Cap (República de Sud-àfrica), un estudiant havia de pagar 230 euros (si feia el pagament en el primer període).

Els avantatges d'acudir a un congrés com aquest inclou l'assistència a la presentació de les ponències i comunicacions que un desitgi (solen haver-hi sessions paral·leles), la visita a la fira comercial, amb el coneixement d'empreses diverses que donen servei al nostre sector, i el contacte personal amb col·legues d'arreu del món. En aquesta entrada de l’Observatori professional, del Col·legi, hi ha un resum de la darrera edició.

 

50 beques per a joves bibliotecaris

Si us fa il·lusió assistir a aquest congrés, us animo vivament que participeu a la convocatòria de 50 beques que l'IFLA ofereix per a joves bibliotecaris (el concepte «jove» no està concretat a les bases) de fora dels Estats Units i Canadà. Les sol·licituds, que es tramiten en línia, es poden fer arribar en espanyol. Es diu que es donarà prioritat a joves bibliotecaris amb un mínim de cinc anys d'experiència. La quantia de la beca cobreix la inscripció, viatge, allotjament i manutenció!

Des d'aquest enllaç podreu accedir a més informació i al formulari per enviar la sol·licitud. El termini per fer-ho acaba el 31 de desembre de 2015

 

Premi de màrqueting

L'IFLA (concretament, la seva Secció de Gestió i Màrqueting) anuncia la convocatòria del 13è Premi Internacional de Màrqueting a Biblioteques. Es distingiran les tres biblioteques que hagin dut a terme els millors projectes de màrqueting que s'hagin portat a terme durant l'any 2015.

Els dos primers guanyadors rebran un ajut que cobrirà el desplaçament, l'allotjament i la inscripció al congrés, més un premi de 2.000 i 1.000 euros, respectivament. El tercer classificat rebrà 500 euros. Els premis en metàl·lic s'han de destinar a promoure tasques de difusió de les biblioteques. Les biblioteques interessades trobaran més informació en aquest enllaç: http://www.ifla.org/node/9888 El termini per presentar-s'hi acaba el 10 de gener de 2016.

Crec que les biblioteques de Catalunya compten amb múltiples exemples de promoció que són ben mereixedors d'aconseguir un reconeixement públic. Una mostra d'això la tenim cada any, amb les propostes presentades a la convocatòria del Premi Teresa Rovira i Comas a la innovació a les biblioteques públiques organitzat pel Departament de Cultura de la Generalitat amb el suport del Col·legi Oficial.


Que no faltin els ànims!

Seguiment dels convenis de cooperació educativa (20)

Com en mesos anteriors, a continuació oferim un repàs dels anuncis de pràctiques extracurriculars que ens fan arribar les empreses o institucions per a l'alumnat de la nostra Facultat. Tot i que els estudiants de tots els ensenyaments poden acollir-se a aquesta possibilitat de pràctiques, el cert és que la gran majoria d'anuncis demanen alumnes del grau d'Informació i Documentació. Per exemple, en aquesta ocasió, al costat dels 23 anuncis per als estudiants del nostre grau, n'hi havia 2 per als estudiants del grau de Comunicació Audiovisual.

Fotografia de Lewis Wickes Hine (1910),
propietat de la Library of Congress

Les dades que incloem tot seguit corresponen als anuncis que hi havia exposats el 2 de novembre de 2015.

Nombre d'anuncis exposats: 23
Nombre d'estudiants demanats: 27

Pel que fa al nombre d'estudiants, en aquesta ocasió hi ha un parell d'anuncis que demanen «estudiants» (en plural, sense concretar). Els hem comptabilitzat com si en demanessin dos.

És de destacar l'increment que s'observa en el nombre de convenis en els darrers temps. Tenint en compte que en la darrera ocasió hi va haver un total de 14 anuncis, s'ha donat un 64 % d'increment respecte el mes anterior.

Entitats de l'àmbit públic: 7 (30,4 %)
Empreses de l'àmbit privat: 16 (69,6 %)

Com més va, més pes té l'oferta provinent del sector privat, que aquest mes inclou: quatre centres de formació superior, una entitat privada de l'àmbit sanitari, un bufet d'advocats, un club esportiu, una fundació del tercer sector, una associació per a la cooperació, una consultoria d'empreses, una agència de màrqueting en línia, una fàbrica d'automòbils i empreses diverses: de distribució industrial, de distribució de continguts per Internet, de seguretat informàtica i de fabricació de mobiliari.

Pel que fa a l'àmbit públic, aquest mes trobem tres centres de formació superior, una escola de secundària i batxillerat, una agència de l'àmbit sanitari, un organisme del sector audiovisual i un ajuntament.

Preu mitjà de la remuneració que s'ofereix: 4,66 euros per hora.

Cal fer notar que la franja de remuneracions va dels 0 euros l'hora (en quatre ocasions), fins als 9,25 euros l'hora (en un anunci). En diverses convocatòries no s'esmenta la remuneració que rebran els estudiants o es diu que es pactarà amb els escollits. Lògicament, aquests casos no s'han tingut en compte per calcular la mitjana. En algun cas s'afegeix alguna remuneració en espècie: transport públic, dinar.

Tot i que no disposem de dades acreditables, ens han arribat veus que diversos dels anuncis penjats no es cobreixen: queden vacants. I això té una explicació senzilla: el nombre d'estudiants que reuneixen les condicions per optar a alguna d'aquestes pràctiques és limitat. Recordem que no és fins que l'estudiant de grau supera el 50 % dels crèdits de la carrera que pot ser seleccionat en una d'aquestes pràctiques.

Vegeu les entrades anteriors d'aquesta sèrie en aquest enllaç.

Mario Vaquerizo, estudiant del grau d'Informació i Documentació!

La notícia, que feia temps que estava mig latent o somorta, finalment ha pres cos i s’ha donat a conèixer oficialment. El nostre estimat... què dic «estimat»! El nostre idolatrat Mario Vaquerizo ha complert el seu somni de tornar a la Universitat per formar-se i poder treballar, el dia de demà, com a bibliotecari. Fa anys ja vam comentar la notícia en aquest blog, però llavors no va acabar essent una realitat.

Imatge presa del compte d’Instagram de Mario Vaquerizo

«Quiero ser bibliotecario y archivero», proclama als quatre vents en Mario, en una entrada al seu blog, Alaska & Mario (dins de Libertad digital), on explica la motivació que l’ha portat a prendre aquesta decisió. «Lo quiero tener todo ordenado y clasificado con criterio y según manda la materia». Sí senyor, així es parla!

Com de sobres sabem, en Mario és llicenciat en periodisme (va acabar el 1998), de manera que no us penseu que estem parlant d'un personatge popular que no tingui un bagatge acadèmic. És un cas clar de motivació vocacional. En Mario no necessita una nova feina per guanyar-se la vida.

La seva activitat professional com a artista i personatge mediàtic de ben segur que li permeten guanyar-se les garrofes amb escreix. I, encara, en un moment donat, podria recuperar els coneixements periodístics i buscar-se la vida en els mitjans de comunicació, on sens dubte seria ben acollit.

No; en Mario no ho fa per diners. Sent una atracció intel·lectual molt forta pel saber, per l'organització del coneixement, per oferir un servei d'informació a ell mateix i als seus convilatans. Ja fa temps que la idea li rondava pel cap; però l'agitada vida d'un artista de primera línia no sempre es pot compatibilitzar amb la sacrificada activitat estudiantil.

Gràcies als seus estudis previs, li han convalidat una sèrie d’assignatures, de manera que aquest primer curs (a la Universidad Complutense, on s’ha matriculat, han començat el 5 d’octubre) haurà de seguir aquestes matèries:

1. Organización y gestión de bibliotecas.
2. Teoría e historia de la ciencia de la documentación.
3. Historia de la cultura escrita y de las bibliotecas.
4. Industrias culturales.
5. Informática general.

«Apetece todo, ¿a que sí?» I tant que sí! Estem segurs que s’ho passarà d’allò més bé! «La verdad es que estoy muy ilusionado». Diu que el nombre reduït d’alumnes li encanta, que així la relació amb el professorat i la resta de companys pot ser més estreta i, pel que fa als horaris, «me vienen a la perfección, aunque me han obligado a adelantar el gym, al que iré de 6:45 a 7:45 para luego llegar a casa, ducharme y meterme en el taxi, con carpeta incluida, para asistir a clase donde estaré hasta las 12:30 horas».

Ai... quin exemple per a molts dels nostres estudiants!

La veritat és que estem quasi tan il·lusionats com ell. Des d’aquest blog li volem fer arribar tot el nostre suport personal i acadèmic. Qualsevol cosa que necessiti, que no dubti a demanar-nos-ho: tractarem d’ajudar-lo al màxim!

D'aquesta notícia n'ha parlat altra gent, com per exemple Rafael Ibáñez Hernández al blog Biblogtecarios, el passat 14 d’octubre de 2015.

El grau d’Informació i Documentació, ensenyament que permet l’ocupació

El programa de televisió Aquí hay trabajo, que s’emet de dilluns a divendres a les 9.30 h per La 2, va dedicar part de l’edició del passat 21 de setembre de 2015 a presentar el grau d’Informació i Documentació.

El programa és dedicat a la gent que busca feina: informa d'ofertes laborals tant públiques com privades, dóna consells als emprenedors, presenta notícies d’actualitat, etc. En el petit reportatge dedicat al nostre grau, realitzat per Yolanda Huerta Gauli, que va del minut 6:03 al 10:15, la protagonista, Bárbara, una estudiant del darrer curs del grau, visita l’Arxiu Municipal de Alcalá de Henares i la Biblioteca Municipal de Arroyomolinos. Els responsables d'aquestes unitats li expliquen per sobre les funcions i les feines respectives que duen a terme quotidianament.

Si us dic la veritat, el vídeo no m’ha semblat molt innovador quant a contingut ni pesentació; però no deixa de ser una petita aportació a la divulgació de la nostra professió entre públic que en principi està buscant feina. Per tant, no ens queda més que felicitar La 2 per aquesta iniciativa i posar-nos a la seva disposició per al que necessiti sempre que vulgui tornar sobre el tema.

Aquí podreu veure el programa.

Seguiment dels convenis de cooperació educativa (19)

Avui presento un nou repàs dels anuncis de pràctiques per a estudiants del grau d'Informació i Documentació que arriben a la nostra Facultat per part d'empreses o institucions. En aquesta ocasió les dades es refereixen als anuncis exposats a la vitrina l'1 d'octubre de 2015.

Fotografia de 1912, de Lewis Wickes Hine,
propietat de la Library of Congress

Breument diré, per a qui no estigui familiaritzat amb el tema, que els estudiants universitaris (de qualsevol carrera) tenen la possibilitat de portar a terme pràctiques remunerades en empreses o institucions. En el cas de la nostra Facultat, tenint en compte el nombre del nostre alumnat, podríem afirmar que rebem una gran quantitat d'aquestes ofertes, com anem veient en aquesta sèrie d'entrades que en fan el seguiment.

Aquestes són les dades:

Nombre d'anuncis exposats: 14
Nombre d'estudiants demanats: 20

(El mes anterior varen ser 12 anuncis i 17 alumnes demanats en total: hem augmentat encara una miqueta la xifra, que ja ens semblava prou bona llavors.)

Entitats de l'àmbit públic: 6 (un ajuntament, una biblioteca especialitzada, una d'universitària i tres organismes de l'Administració).
Empreses de l'àmbit privat: 8 (una companyia d'aviació, tres centres de formació superior, una fundació d'estudis socials, una empresa d'apps, una empresa de seguretat informàtica i un col·legi professional).

(Fa goig de veure, en el detall dels anuncis, les funcions i tasques proposades als nostres estudiants: des de les més tradicionals, lligades al processament tècnic de documents, fins a d'altres més innovadores relacionades amb la gestió documental, l'anàlisi de dades en línia, la gestió de les xarxes socials de l'entitat, etc.)

Preu mitjà de la remuneració que s'ofereix: 5,46 euros l'hora (amb una franja que va dels 3 als 9,25 euros per hora).

(El mes anterior eren 5,93 euros: la cotització de l'estudiant ha baixat un 7,9 % en aquest mes.)

Vegeu les entrades anteriors d'aquesta sèrie en aquest enllaç.

Rodamots, cada dia un mot, sobre biblioteques

Les biblioteques estem de moda, o almenys això és el que a mi em sembla. Ho hem aconseguit després de molt de temps i amb la dedicació de molta gent, amb uns quants polítics i tècnics engrescats, amb commemoracions centenàries, equipaments adequats, usuaris satisfets...

Una mostra d'aquesta popularitat –que potser no és gaire cridanera, però és ben simpàtica– és que l'encomiable servei de divulgació lingüística Rodamots ha dedicat les paraules seleccionades de la setmana passada al món de les biblioteques.

Per a qui no el conegui, diré que Rodamots és una pàgina web que publica cada dia de l’any (de dilluns a divendres) un petit article al voltant d’una paraula catalana. La idea és refrescar el nostre vocabulari, recordar mots poc usats, aprendre l’origen de les paraules... El promotor i responsable és en Jordi Palou, i la «broma» va començar el 2 de març de 1999 amb la paraula «moix». Fins ara s’han publicat 3.660 paraules.

De cada paraula o expressió se’n dóna el significat i l’etimologia, se’n reprodueix un fragment literari on apareix, i s’afegeixen alguns enllaços relacionats. Per triar les paraules de la setmana, s’escull un centre d’interès, per exemple, mots provinents del grec, mots relacionats amb la llum, etc.

Doncs bé, els mots de la setmana passada van ser triats perquè estaven relacionats amb les biblioteques, en commemoració de l’Any de les Biblioteques. Han estat aquests: àgraf, bibliòfil, llegidor, prestatge i rata de biblioteca.

Si sou amants de la llengua, us recomanem que us hi subscriviu (gratuïtament) i us sumeu als altres 25.000 usuaris que ja reben diàriament la parauleta del dia. Per correu electrònic o Twitter. Les paraules antigues es poden retrobar al lloc web: http://rodamots.cat/.