Quantes biblioteques noves!

Aquesta entrada també l'hem de classificar en el grup de les «notícies positives» per a la professió. Faig referència al remarcable ritme d'inauguracions i de remodelacions integrals de biblioteques públiques que s'està duent a terme en els darrers anys a la ciutat de Barcelona, a la província de Barcelona i a Catalunya en general.

Els més joves que em puguin llegir poden pensar que aquest augment del servei «és normal». (Aquests mateixos joves deuen pensar que és normal que el Barça guanyi totes les lligues i títols en què participa.)

Doncs no: aquesta situació quasi idíl·lica que estem vivint concretament a la ciutat de Barcelona, no és normal; ve a resoldre un dèficit històric que la capital del país venia patint de sempre, que ni les autoritats del llarg franquisme ni les dels primers temps de la democràcia no van solucionar: la implantació d'un servei de biblioteca pública suficient per a la població existent.

Quan en un barri o un districte la situació arriba als estàndards adequats els fets demostren que la biblioteca pública és un servei molt utilitzat i molt valorat pel conjunt del veïnat. Molt més utilitzat que qualsevol altre equipament o servei públic, i el primer o un dels primers serveis públics més ben valorats, segons estudis rigorosos fets per organismes aliens al sistema bibliotecari.

Arribar aquí no ha estat fàcil. Hi han intervingut factors diversos: l'evolució de la societat, una època econòmica de normalitat o bonança... Però, sobretot (i això és una opinió personal, com sempre) ha estat necessària la intervenció d'unes persones concretes, amb noms i cognoms. Per una banda, uns bibliotecaris que ocupaven llocs clau en la gestió del sistema. Per una altra banda, uns polítics que, sense deixar de cercar el màxim rendiment electoral en les accions que portaven a terme, van creure que apostar per les biblioteques podia ser positiu.

En la presa de decisió dels polítics hi va intervenir la tasca continuada i insistent dels tècnics bibliotecaris, que posaven sobre la taula les normatives internacionals, l'exemple d'altres ciutats estrangeres, que organitzaven viatges d'estudi per veure sobre el terreny les millors pràctiques, que muntaven jornades de treball perquè la idea calés...

I la realitat actual és una esperança per al futur... Més enllà de valorar aquesta situació des del punt de vista de servei bàsic que es proporciona a la societat (que té en la biblioteca pública un lloc d’accés al coneixement i al lleure, a la formació permanent, un lloc tranquil per estudiar o llegir i un lloc agradable on trobar-se amb altres persones) aquest fenomen ens agrada des del punt de vista laboral, professional.

Les estadístiques oficials sobre el personal que treballa en biblioteques a Catalunya dóna xifres agregades pels diferents tipus de centres.

Reprodueixo la quantitat de bibliotecaris (no auxiliars, subalterns o altre personal) del conjunt de les biblioteques de Catalunya, segons la taula «Personal al servei de les biblioteques», publicat per Idescat aquí: http://www.idescat.cat/territ/basicterr?TC=5&V0=3&V1=3&V3=887&V4=896&ALLINFO=TRUE&PARENT=25&CTX=B

2002 - 1.213
2004 - 1.303 (90 més que dos anys enrere).
2006 - 1.378 (75 més que dos anys enrere).
2008 - 1.501 (123 més que dos anys enrere).

(De segur que les dades de 2010 no trigaran gaire a fer-se públiques.)

Es veu a simple vista que l'augment de places és constant. Entre 2002 i 2008, s'ha donat un increment de 288 nous bibliotecaris (una mitjana de 48 places noves a l'any).

Un conjunt de persones que –si hem de fer cas de l'estudi que comentàvem dilluns passat en aquest bloc– estan força satisfets amb la seva feina. Una bona part d'ells, interconnectats: aprenent de tots i col·laborant els uns amb els altres... Oooh... que bonic...