dijous, 5 de gener del 2012

Estadístiques culturals

El meu comentari d’avui està basat en la recent aparició de la setena edició d’unes estadístiques sobre el món de la cultura a Espanya:

Com bé dóna a entendre el títol, l’obra recull una selecció de dades estadístiques de l’àmbit de la cultura a Espanya. Les fonts utilitzades han estat diverses i són citades al començament de cada capítol. La majoria provenen de l’INE (Instituto Nacional de Estadística). Les dades més actuals es refereixen, majoritàriament, a l’any 2010.

Els diferents capítols de l’obra es poden agrupar en tres blocs. Primer trobem unes magnituds transversals: ocupació cultural, empreses culturals, finançament, propietat intel·lectual, etc. En un segon bloc es donen xifres relatives a sectors culturals concrets: patrimoni cultural, museus, arxius, biblioteques, el món del llibre, les arts escèniques, etc. Finalment hi ha unes dades sobre l’impacte que el món de la cultura té sobre l’economia global espanyola.

Moltes seccions d’aquesta obra ens interessen, des del punt de vista de la professió de bibliotecari. En donaré les més significatives.

El capítol 1 ens interessa de ple: «Empleo cultural». Pel que fa a persones ocupades («1.1 Empleo cultural por actividades económicas»), en «Actividades de bibliotecas, archivos, museos y otras instituciones culturales» trobem un increment notable al 2010 en comparació al 2009. De 319.000 persones el 2009 hem passat a 416.000 (increment del 30,4 %).

La taula següent també ens afecta: «1.2 Empleo cultural por ocupaciones». Els «Archiveros, bibliotecarios y profesionales asimilados y ayudantes» hem passat de ser 218.000 el 2009, a 243.000 el 2010 (un increment de l’11,5 %).

Un altre capítol d’interès és el 2: «Empresas culturales». En aquest cas les xifres també ens deixen una mica esborronats. Pel que fa a empreses dedicades a «Actividades de bibliotecas, archivos, museos y otras actividades culturales», el 2009 n’hi havia 1.349, i el 2010, 3.383 (un increment del 150,8 %). De les 3.383, a Catalunya n’hi havia 993 (el 29,4 %), a les Illes, 96 i al País Valencià, 219. És molt significatiu considerar que a Catalunya, el 2009 es registraven 296 empreses en aquest àmbit (i el 2010, 993: un increment interanual del 335,5 %, que és el mateix que dir que la xifra s’ha multiplicat per més de tres!).

Hi ha un altre capítol on em vull aturar, el 8: «Enseñanzas del ámbito cultural». Aquí hi trobem una dada interessant: el nombre d’estudiants matriculats en els ensenyaments de caire cultural. Lògicament, em fixo en les nostres extintes diplomatura i llicenciatura de Biblioteconomia i Documentació. Les xifres, que es refereixen al conjunt de l’Estat, no ens agraden pas gaire.

Pel que fa a la diplomatura, les xifres disponibles mostren un progressiu i notable descens d'alumnes matriculats:

Curs 2006-2007: 2.614
Curs 2007-2008: 2.305
Curs 2008-2009: 1.980
Curs 2009-2010: 1.396

En quatre anys el nombre d’estudiants s’ha reduït a la meitat!

Les xifres de la llicenciatura no són pas gaire millors:

Curs 2006-2007: 2.717
Curs 2007-2008: 2.359
Curs 2008-2009: 1.929
Curs 2009-2010: 1.514

Cal tenir en compte que des del curs 2008-2009 es començà a implantar en algunes universitats el nou grau d’Informació i Documentació (que ve a substituir els dos ensenyaments anteriors). Les xifres de matriculats al grau són esperançadores:

Curs 2008-2009: 97
Curs 2009-2010: 754

Si sumem els matriculats en els tres ensenyaments, obtindrem aquestes xifres:

Curs 2008-2009: 4.006
Curs 2009-2010: 3.664

Es saldo és negatiu, això està clar: d’un 8,5 %. Però tampoc és per estar desesperats. Cal tenir en compte que en el conjunt dels 17 ensenyaments de caire cultural (entre els quals Belles Arts, Història de l’Art, Periodisme...), 12 d’ells presenten també un saldo negatiu en el nombre de matriculats entre els dos darrers cursos. D’altra banda, cal tenir en compte que aquestes xifres no es troben desagregades per comunitats autònomes o universitats, i en conseqüència no podem treure conclusions sobre la realitat de casa nostra. Potser un altre dia cercarem les xifres que ens pertoquen més directament.

Passem al capítol 13 «Bibliotecas». Aquest capítol ens afecta directament; però les dades d'aquesta font són les mateixes que les que publica directament l’INE. I, en aquest cas, les que trobem en aquest anuari del Ministeri, es queden en les de 2008. Recordem que l’estadística sobre biblioteques s’elabora cada dos anys (els anys parells), i que fa pocs dies l’INE va donar a conèixer les referides al 2010. Aquestes dades el Ministeri no va tenir temps d’incloure en el seu anuari.

Com que l’estadística sobre biblioteques del 2010, de l’INE, va ser objecte d’un comentari en aquest bloc ahir, el 4 de gener, remetem el lector a aquella entrada.

Hem anat resseguint el més directament relacionat amb la professió de bibliotecari; però, com tots sabem, podem trobar bibliotecaris treballant en molts contextos diferents, així que si voleu dades més completes, no deixeu de consultar la font original.

En relació al contingut d’aquesta obra, estarà bé de saber que el Ministeri de Cultura (actualment, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte) manté una base de dades estadístiques, on es poden trobar totes les dades dels anuaris: Cultura base: http://www.mcu.es/culturabase/cgi/um?L=0.

Ja fa més de dos mesos, el 28 d’octubre, vaig publicar una entrada fent referència a unes dades publicades per l'ICIC (Institut Català de les Indústries Culturals) -actualment ICEC, Institut Català de les Empreses Culturals-, que de fet tenien com a font l’anterior edició d’aquest anuari del Ministeri: http://bib-doc.blogspot.com/2011/10/les-biblioteques-industria-cultural.html

En fi, les previsions senyalen que el 2012 encara serà un any dolent en termes econòmics; però les xifres del 2010 ens han deixat un bon gust de boca. Veurem com va tot...

3 comentaris :

  1. Perdona la meva ignorància, però no entenc que han fet amb al Ministeri de Cultura espanyol, tinc entès que s'ha subdividit, però alhora diuen que s'ha suprimit. Quines conseqüències pot tenir en el nostre àmbit?

    Helena

    ResponElimina
  2. Hola Helena,

    En la línia de procurar l'estalvi en l’organització política, el govern de Rajoy ha reestructurat les carteres ministerials. El Ministeri de Cultura s’ha eliminat com a tal, i les seves competències s’han integrat en el nou Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. (De fet, no és la primera vegada que en època democràtica hi ha un ministeri que es diu així.)

    D’altra banda, en l’anterior estructura existia una Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques, que ara s’ha fos amb una altra Direcció per formar la nova Direcció General de Belles Arts i Béns Culturals i d’Arxius i Biblioteques. El tema d’«el llibre» passa a ser tractat en la nova Direcció General de Política i Indústries Culturals i del Llibre (que abans es deia només Direcció General de Política i Indústries Culturals).

    Pots veure tots els canvis de tots els ministeris aquí:

    Espanya. «Real Decreto 1887/2011, de 30 de diciembre, por el que se establece la estructura orgánica básica de los departamentos ministeriales [en línia]. BOE, n.º 315 (31/12/2011), p. 146.666-146.679. http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?id=BOE-A-2011-20644. [Consulta: 5 gener 2012].

    I aquí pots veure com queda l’organigrama del ministeri: http://www.mcu.es/organizacion/Organigrama/Organigrama.html

    No crec que aquesta reestructuració, per ella mateixa, hagi de comportar cap canvi en el nostre camp, donat que pràcticament totes les competències de cultura han estat transferides a les comunitats autònonomes.

    Fins ara!

    ResponElimina
  3. Hola,

    Estic d'acord amb l'Amadeu amb què a priori un canvi d'estructura no té perquè modificar les accions d'una determinada àrea. Els governs tenen unes competències que els assigna la llei i cada govern és lliure d'estructurar les seves unitats com consideri millor per dur a terme aquestes competències. En el cas de Catalunya per exemple, fins abans del decret de reorganització del Departament, la unitat encarregada de les competències en biblioteques tenia el rang de "subdireccó general" que agrupava dos serveis. Això vol dir que la jerarquia seria Conseller - Secretari General - Director general - Subdirector general - Cap de Servei 1/Cap de Servei 2.

    Actualment en lloc de tenir un subdirector i dos caps serveis existeix un únic servei amb la qual cosa quedaria així: Conseller - Secretari General - Director general - Cap de Servei.

    Com que les competències no han canviat (que podrien haver canviat) a la pràctica només vol dir que on havia tres càrrecs de comandament ara només hi ha 1 (amb les mateixes feines que abans, clar).

    No cal oblidar, però, que com a l'exèrcit, el rang és important, i no és mateix un capità que un sergent però al final això depèn de les persones que ocupen el càrrec.

    En tot cas, jo preferiria que l'organització de les administracions respongués a criteris d'organització empresarial en funció dels nombre de treballadors de la unitat i del seu pressupost, altrament queda tot sotmès a decisions merament cojunturals i com a resultat pots trobar-te unitats amb molts treballadors i pressupost important amb un rang "baix" mentre que d'altres unitats de la mateixa organització o d'altres institucions amb menys treballadors i/o menys pressupost tenen més "rang" i per tant per càrrec intermedis. Hauria de ser tot molt més científic.

    En aquesta entrada del bloc de biblioteques trobaràs més informació sobre l'estructura del Departament de Cultura en matèria de biblioteques:

    http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/biblioteques/2011/04/03/nova-estructura-per-a-la-politica-bibliotecaria-del-departament-de-cultura/

    Salutacions

    ResponElimina