dimecres, 18 de juliol de 2012

Big data: fenomen amb oportunitats laborals

Un concepte que darrerament començo a veure de manera repetida és el de «big data». Es tracta del fenomen contemporani de la gran quantitat de dades que les tecnologies permeten acumular, de la possibilitat de relacionar aquestes dades entre si encara que tinguin orígens diversos, i d'obtenir-ne informació d'interès.

Imatge d'ARTSILENSEcom
Per a una explicació més sistemàtica i completa, vegeu l'article de la Wikipedia en anglès: http://en.wikipedia.org/wiki/Big_data. Com a divulgador de la idea podem mencionar Enrique Dans, que en el seu bloc –del qual ja hem parlat alguna vegada– ha reflexionat en diverses ocasions sobre el tema: http://www.enriquedans.com/tag/big-data.

Una altra font per trobar textos d'interès en relació amb aquest fenomen i les seves implicacions amb la gestió empresarial és al web de l'entitat AIIM: http://www.aiim.org/Community/search/keyword?w=Big+Data

El «big data» té una certa relació amb el de les fonts obertes i la disponibilitat de la informació pública (generada per les administracions públiques). Poc espavilats seríem si no lluquéssim en aquesta gran quantitat de dades disponibles algunes idees de negoci.

Així ho han vist una part dels nostres col·legues periodistes, els quals pateixen actualment, com a col·lectiu, un gran trasbals laboral a causa de la crisi que ens corseca. Em refereixo a un nou perfil laboral, de la branca del periodisme anomenat «data journalist».

Una primera aproximació la podem tenir en aquest breu escrit: «How to be a data journalist», a càrrec de Paul Bradshaw: http://www.guardian.co.uk/news/datablog/2010/oct/01/data-journalism-how-to-guide

Segons ell, els «data journalists» dominen aquestes habilitats:
  1. Finding data
  2. Interrogating data
  3. Visualising data
  4. Mashing data
Ens sonen, oi, aquests conceptes? Són ben bibliotecaris!

Òbviament, periodistes i bibliotecaris tenim molts punts de contacte. Recordem la denominació –fins a un cert punt espúria– de «Ciències de la Informació» amb què s'anomenaven oficialment a Espanya els estudis universitaris de Periodisme o de Comunicació.

Periodistes i bibliotecaris fem servir la informació com a matèria primera, així que no ens ha d'estranyar que totes dues professions ens trobem ara també pretenent aprofitar-nos de les dades que les tecnologies ens permeten obtenir tan fàcilment. En aquest món que vivim cap col·lectiu té el monopoli de res: qui no corre, vola!

Insistint en aquest perfil periodístic, us convido a llegir l'escrit de Marta Berenguer «Jo de gran vull ser periodista de dades», publicat al bloc d'ESCACC Reflexions sobre periodisme, comunicació i cultura: http://bloc.escacc.cat/2012/06/jo-de-gran-vull-ser-periodista-de-dades/?utm_source=twitterfeed&utm_medium=twitter

S'hi recullen una bona colla d'enllaços amb els quals podem ampliar el coneixement sobre aquesta tendència.

Que no hi veieu l'oportunitat de negoci? No són del mateix parer tres joves universitaris catalans (de tres ensenyaments diferents; cap d'ells bibliotecari) que han muntat l'empresa Data'n'Press: http://datanpress.com/ca/AboutUs

A veure si trobem algun exemple similar, amb la participació de bibliotecaris!

Per a aquells que vulguin aprofundir en el tema, hi ha disponible en línia el llibre Data journalism handbook: http://datajournalismhandbook.org/1.0/en/

I els interessats en el fenomen del «big data» en general, faran bé d'intentar trobar els materials d'una jornada que va tenir lloc a Bellaterra ahir, 17 de juliol: http://blog.bigml.com/2012/07/09/bigml-workshop-in-barcelona-july-17th-2012/. Igualment, cal que estiguin atents al proper congrés sobre el tema a Espanya, que tindrà lloc a Madrid el proper novembre: http://www.bigdataspain.com/


Actualització (2 agost 2012). Acabo de veure un document recomanable per als interessats en el fenomen del «big data». Es tracta d'una selecció d'opinions d'experts sobre el tema, que donen exemples, plantegen reptes i formulen prediccions d'aplicacions futures d'aquest fet.


3 comentaris :

  1. Relacionat amb la problemàtica Big Data apareixia a la Vanguardia en paper de dilluns 9 de juliol un article titulat "Analistas de inteligencia, del CNI a la empresa" on es citava els bibliotecaris:

    "No es necesaria una información previa determinada. Los organizadores del máster señalan que hay sociólogos, historiadores, bibliotecónomos, arquitectos...porque de lo que se trata es de aprender los métodos y de tener una estructura mental capaz de mirar más allá."

    Big Data en realitat és una etiqueta que defineix una situació de alta dificultat en quant a tractament de dades, més que una tecnologia determinada, una metodologia, etc. amb tot sempre hi ha conceptes que podem veure associats al fenòmen: hadoop, R, bbdd noSQL/noRel(riak, neo4j, mongodb, etc,), datawarehouse/datamart, cloud computing+HPC, trend detection, i un llarg etc que son les eines tecnològiques i metodològiques amb les que enfrontar-nos al més alt nivell amb mars de dades per a extreure’n alguna cosa de valor. Fins i tot s’ha creat un nou perfil científic, el “data scientist”, una mena d’explorador de la naturalesa de les dades, els seus patrons, etc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jordi!

      Afegeixo només un enllaç a una captura de la notícia de La vanguardia que esmentaves:

      Cliqueu aquí.

      Elimina
  2. Afegir que tot i que l'etiqueta és nova, el problema ve de lluny i ja fa dècades que existeix en certs entorns (per exemple instituts com el CERN) però que s'ha popularitzat amb Internet, especialment amb les xarxes socials, el màrqueting online, els moviments d'open data, etc.

    ResponElimina